Franja - La Franja Skip to content

Archive

Category: Franja

Source: Martí de Riquer i la llengua aragonesa | Viles i Gents

(Publicatal Diario de Teruel el 23 de juny del 2018)

És ben sabut, però no pas prou pel que observo massa sovint, que gran part de la nostra ciutadania es dedica amb cos i ànima a la destrucció de totes les llengües espanyoles, amb l’única i sola excepció de la castellana. Per a aconseguir aqueixa desitjada destrucció molts intel·lectuals, d’aquells que posen les seves ideologies per damunt la ciència, difonen amb abús d’autoritat, prevaricació doncs, tot un seguit de prejudicis en contra d’aqueixes llengües, uns prejudicis que, gràcies a disposar els dits intel·lectuals d’un poderós aparell mediàtic, la gran massa de la població acaba per assumir a ulls clucs. Un d’aquests prejudicis més difós és el de titllar de dialectes les llengües espanyoles no castellanes, las demás com les anomena la Constitución. I d’aquesta manera, encolomant-los un sol estigma –dialecte– s’aconsegueix de fer desaparèixer totes las demás. Perquè si són dialectes  no són llengües, sinó part d’una altra llengua, el castellà, és clar que sí! I així veiem que quan en Manuel Alvar va publicar el primer gran estudi sobre l’aragonès el titulà precisament El dialecto aragonés, i era ben conseqüent quan més tard declarava que el aragonés es un idioma universal que se llama español. Tanmateix no tothom combrega amb rodes de molí: l’any 1935 en Martí de Riquer, aleshores un jove escriptor i romanista català que prometia, més tard académic de la de Belles Lletres i de l’Española, publicà una  lletra de batalla a La Publicitat contra en Joan Sacs per haver escrit aquest que Aragó on a l’Edat Mitjana es parlava [] un castellà macarrònic. En Riquer posà ben clar que: Això no és cert. A Aragó mai no s’ha parlat altra cosa que l’aragonès. Aragonès s’hi parlava a l’Edat Mitjana, en aragonès s’hi escrivia i és en aragonès la literatura aragonesa. […] llengua ben diferent de la castellana i la catalana. […] I aquesta llengua aragonesa en què parlaven els aragonesos dels segles mitjans, parlen encara els aragonesos actuals. És un text que cal recuperar i comentar com Déu mana. Veieu, doncs,  que no tots els intel·lectuals posen la ciència per davall de la ideologia.

Artur Quintana

Source: El procés dispara Fraga – Notícies Economia – Notícies Economia – e-notícies

Les empreses inverteixen més de 150 milions i la taxa d’atur es redueix del 14% al 5% en tres anys

El procés dispara Fraga

El procés sobiranista, entre altres factors, ha provocat que les empreses inverteixin més de 150 milions i creuen més de 400 llocs de treball directes des del 2015 a Fraga, la capital de Baix Cinca. Aquest municipi d’Osca de poc més de 15.000 habitants, segons informa El Periódico de Aragó, ha aconseguit reduir la taxa d’atur del 14% al 5% en tres anys.

Aquests nombres es deuen, segons aquesta informació, a l’estirada de l’agroalimentació, el dinamisme de la Plataforma Logística de Fraga, la situació estratègica de la ciutat -entre els eixos Madrid-Saragossa-Barcelona i Bilbao-Saragossa-Barcelona-, l’aportació dels immigrants a l’economia local, l’impuls de la indústria, els efectes del conflicte polític a Catalunya i les ajudes del pla de la mineria.

Les empreses que han decidit instal·lar-se o ampliar el seu negoci a Fraga ha estat una constant des del 2014. L’última a anunciar la seva expansió al municipi -fa tot just un mes- ha estat Pinsos Costa, que invertirà més de 61 milions en un nou centre de transformació que s’aixecarà sobre una superfície de 140.000 metres quadrats de la Plataforma Logística de Fraga, una altra de les pedres angulars de l’impuls econòmic del municipi. Aquest projecte, a més, generarà 1.600 llocs de treball nous.

Els habitants de Fraga han passat de tenir una renda per càpita de 13.970 euros el 2014 a assolir els 21.186 euros en el 2016. El tinent d’alcalde, Ricard Alcanyís, diu que “a Fraga, el que vol treballar té feina” i afegeix que “en un futur proper necessitarem mà d’obra qualificada”.

Source: Noms discriminats | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

El nom, repeteixen els psicòlegs, és un tret identitari molt potent de la persona: jo sóc Artur perquè me’n dic, si em digués Arturo, Arthur, …, ja no fóra jo, sinó un altre. És per aquest fort valor identitari que no trobareu mai a faltar un capítol dedicat als noms propis de persona en cap dels moltíssims manuals de discriminació per part de la llengua castellana de les altres llengües espanyoles. Per la gran difusió d‘aquests manuals pels potents mitjans de comunicació ha arrelat fortament entre la població que els noms de les persones han de ser només en castellà: res de Pietros ni Chusés i encara menys Peres ni Joseps! Aquesta dèria persecutòria de molts de nosaltres m‘ha tocat rebre-la personalment en  diverses ocasions. Vaig néixer quan la República, en anys d’una certa tolerància lingüística. Mos pares em van inscriure al registre amb el nom d‘Artur. Encara no havien passat tres anys, el triomfal govern espanyol eixit de la sedició i rebel·lia del juliol del 1936, sense consultar si hi estàvem d’acord,  em va canviar el nom Artur per Arturo. Quan anys més tard la monarquia democràtica ara vigent, sorgida amb permís de la citada triomfal sedició, arribà al poder, no em restituí el nom, i em va seguir anomenant Arturo. És més, quan anys més tard, cansat d’esperar un canvi que no venia, vaig presentar la meva partida de naixement on posa clar i català que em dic Artur, reclamant que em tornessin el meu nom, em va dir que res de restitució. Segueixen posant-me Arturo als papers. A la nostra filla li vam posar Guiomar i com que s’escriu igual en castellà i en català, van acceptar el nom. Amb el fill Marc –encara eren temps no monàrquics- ens van advertir que su hijo deberá llamarse Marcos. I així seguim: Marcos en la paperassa espanyola i Marc en l‘alemanya i en català. De la meva néta Rudja de nom guilequi i del meu nét Dariusch –nom persa- no m’han escrit dient del consolat que s’haurien de dir Alba i Darío. Re, més coses que passen.

Artur Quintana

Source: Situación “surrealista” para renovar el DNI con una denuncia en catalán – La Comarca

La Policía Nacional se niega a tramitar la renovación de un DNI extraviado en Salou porque, denuncia, estaba en catalán, una lengua no oficial en Aragón

Un joven alcañizano denuncia la falta de comprensión e información con un protocolo de actuación claro que sufrió recientemente cuando acudió a la unidad de documentación de españoles y extranjeros de Alcañiz para, después de perder la cartera en Salou, renovar su DNI con una denuncia en catalán tramitada por los Mossos d’Esquadra.

El funcionario que atendió al alcañizano no llegó a hacer ningún esfuerzo por intentar entender la denuncia y, directamente, al ver que estaba escrita en catalán le dijo que «no la entendía y no levalía». Por ello, ofreció dos soluciones al joven: que fuera al puesto de la Guardia Civil a poner otra denuncia o que consiguiera una traducción. Finalmente, dos horas y media después que incluyeron dos viajes a la Benemérita, el joven consiguió el nuevo DNI. Para ello, tuvo que realizar una nueva denuncia en la Guardia Civil, un trámite que es «ilegal» según le aseguraron desde la Benemérita debido a que no se puede denunciar dos veces un mismo hecho pero era la única solución ante la negativa de la Policía Nacional a tramitar una nueva documentación con una denuncia en catalán.

Una situación que el alcañizano valora como «surrealista» por la falta de «comprensión». «Te quedas con mal cuerpo porque un trámite que no cuesta más de cinco minutos me llevó toda la mañana de un lado para otro y sin darme en ningún lado una solución», comenta el joven. La denuncia es perfectamente comprensible con palabras muy similares al castellano.

Cumplen su normativa Fuentes de la Policía Nacional en la provincia de Teruel explican que esta situación se ha repetido en más de una ocasión y que en ningún momento han querido «molestar» a ningún ciudadano sino que se limitan a cumplir con
la normativa impuesta desde el propio cuerpo. Una circular de la división de documentación del cuerpo marca que en un territorio como Aragón  que solo tiene el español como lengua oficial, todos los documentos que se incorporen al archivo de la Policía Nacional y que estén en el idioma de otra comunidad deben estar traducidos excepto que el que los acepta los entienda.En el caso de que aceptara la denuncia sin saber catalán y cometiera un error a la hora de escribir los datos, se le podría abrir un expediente disciplinario.

Por ello, entienden que en la comisaría de los Mossos de Salou deberían haber realizado la denuncia directamente en catalán o, en todo caso, haber entregado al alcañizano una traducción al castellano. Por ello, recomiendan que ante una situación similar cualquier persona de Aragón pida al agente que le entregue el documento en castellano para, primero, entender lo que firma; y segundo, no tener problemas cuando vaya a utilizarlo en su localidad de origen. «Los Mossos si ven que el denunciante no habla su idioma y reside en una comunidad castellanohablante deberían haberle entregado el documento en castellano, le hicieron firmar algo que no entiende», comentan estas mismas fuentes de Policía Nacional. En caso de que no sea así, recomiendan acudir a la Guardia Civil para que realicen, no otra denuncia, sino una «ampliación de la misma» para que «quede constancia» en castellano.

Publicat al Viles i gents de La Comarca, 3/8/2018.

Natxo Sorolla

Són dies de descans. Potser estàs passant uns dies al Matarranya. I el territori té unes normes d’ús. No són obligatòries. Però si recomanables per al turista.

Norma 1: La vida en contacte en la natura és bucòlica. Los masos. Les vaques. Les pistes que només se transiten en 4×4. Però posar-se a viure a un mas, no tindre aigua corrent, o bona part de l’estiu no tindre aigua, que el jornal te depengue de les gelades i de la sequera, quedar-te tancat a un mas durant uns dies per una nevada, etc. no és tant bucòlic si et passe sovint. Per aquí en passen molts que fantasegen en tornar als origens. I és lo que finalment fan. Tornar al seu origen: urbà.

Norma 2: Parlant cridem molt. Sobretot los xics adolescents. Com totes les classes populars del món. Aquí, a l’Hospitalet de Llobregat i a Belfast. Si et mous entre classes mitjanes, possiblement hauràs pensat que és cosa de la ruralidat :)

Norma 3: Encara que alguna vegada haigues pensat que les cabres se passegen pel carrer, lo wifi ha arribat fa temps. Qualsevol jove rural depèn molt més que tu d’Amazon i de Zalando. Millor que no et faigues lo modern.

Norma 4: No comparos tot lo que veigues en coses que tens allà d’a on vens. Que sí, les Roques de Masmut són paregudes a Montserrat. Però si tot ho compares en coses d’allà, algú pensara que no té sentit que vingues.

Norma 5: Tot lo que necessites ho tens a 15 minuts de cotxes. Comprar el diari, un caixer, un supermercat per a comprar sal de l’Himalaia, una Farmàcia, o un Hospital. Pam més, pam menos, com lo temps que passaràs a la ciudat entre embotellament, andana de metro, arribar a la botiga que buscaves al Centre Comercial, o a l’Hospital, i tornar. L’única diferència és que aquí el cotxe és bàsic. I només substituïble, a vegades, per Amazon.

Norma 6: Si vols sorprendre a un rural, de nit és bastant fàcil. Mirant al cel, exclama «guau! Es veuen els estels». Ell no entendrà res. Et pot arribar a dir: «sí, clar, és de nit». Fins que li explicaràs que allà, a ciutat, la llum i la contaminació no te’ls deixen veure.

En definitiva, porta una conversa natural amb algú de la zona. Sense destacar l’excepcional que et pareix tot. Amb respecte. Sense intentar donar-li una lliçó, ni que et dono una lliçó ell. Tracta temes polítics, o lingüístics, amb humor i alegria. Sense comprometre’t. La ruralitat t’ensenye que si no coneixes a l’altre, hi hauràs de conviure, i per tant, millor no suposar què pense ell, ni que ell suposo massa fàcilment què penses tu.

 

Este article està inspirat en «Menorca, normes d’ús», de Llúcia Ramis (La Vanguardia, 24/7/2018). Hi ha una altra versió a “Ser de una isla en verano“.

Una pintada xenófoba en la frontera entre Huesca y Lérida crea polémica en RR.SS

La pintada se encuentra en un punto de la A-242

Una pintada xenófoba en la frontera entre Huesca y Lérida crea polémica en RR.SS – SERVICIO ESPECIAL

EL PERIÓDICO
26/07/2018

“Comunidad de Aragón, Provincia de Huesca  África” este ofensivo mensaje, acompañado de dos lazos amarillos, distintivo utilizado por colectivos independentistas de Cataluña, ha aparecido esta mañana en un cartel delimitador situado entre Fraga( Huesca) y Serós (Lérida) en la A-242, en la frontera entre las comunidades de Aragón y Cataluña

El mensaje xenófobo, en el que se equipara a Aragón con África, se ha popularizado en las últimas horas en las redes sociales donde ha generado indignación y estupor.

Source: Transversal | L’esmolet

18-07-Transversal-Girona

Engironats (© C. Terès, 2018)

L’Eix Transversal és una via que ens permet anar de la Franja a Girona sense passar per Barcelona. Infraestructures que ajuden a ‘desradialitzar’ una mica les Catalunyes, i que són una oportunitat de gaudir de paisatges plens de contrastos.

L’altre dia, doncs, vam travessar les comarques aragoneses cap al nord: Alcanyís, Casp, Mequinensa, Torrent i Fraga; carreteres silencioses envoltades, a partir de Casp, de camps de fruiters ben pentinats i nodrits per l’aigua del pare Ebre.

Després, les planúries lleidatanes, que també coven fruits saborosos i ens fan sabedors de l’amplitud del món. Records de joventut, d’Alsina Graells i de nits agredolces de boira i cervesa. Vaig tornar a sentir la mirada severa de la Seu al clatell mentre seguíem rabents cap a llevant. Els pobles de la Segarra navegaven feliços per les ondulacions verdes de cereal.

I més avant, el país dels sots feréstecs, de boscúries compactes i cingleres que fan rodar el cap. Vam deixar enrere la plana de Vic. El paisatge que solcava la carretera em traslladava de nou cap al record, aquesta vegada més antic, de quan tenia dotze anys, les cames primes i els ulls esbatanats. Excursions de motxilla i xiruca, cantimplores d’alumini i uns sentits que s’embriagaven de tanta natura. L’existència d’aquelles muntanyes em va barrar el pas al gaudi de les discoteques del meu barri. La felicitat, si existia, només podria trobar-la a cel obert. Aquesta certesa impregnà l’embrió d’adolescent que era jo, i ja no m’ha abandonat mai més.

I per fi, Girona. Ràpidament cap a la Facultat de Lletres, al rovell de l’ou de la ciutat, a explicar què és Temps de Franja i com funciona.

En començar a parlar, encara duia enganxat a les sabates el fang del Puigsacalm. I una mica de boira amarga arrapada a la gola, que em va fer estossegar. (Res de greu. Coses de l’Eix Transversal.)

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 138, juliol-agost 2018

Source: Cantavieja y La Iglesuela exigen mejoras en la carretera – La Comarca

Source: Una manifestació d’aragonesos a Lleida reclama 111 obres d’art més

Source: Ximo Puig fa pinya amb el president de l’Aragó pel corredor Cantàbric-Mediterrani | VilaWeb

Source: · ULTIMAS PLAZAS DISPONIBLES DEL CURSO DE LA UNIVERSIDAD DE VERANO DE JACA SOBRE LENGUAS MINORITARIAS DE EUROPA Y PATRIMONIO INMATERIAL – Lenguas de Aragón

Source: · REMATA A SEMANA VIVIR BÚBAL EN ARAGONÉS – Lenguas de Aragón

Source: · FINALIZA EL CURSO DE ARAGONÉS PARA FUNCIONARIOS DE LA DGA – Lenguas de Aragón

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: