Skip to content

Archive

Category: Franja

Source: El Campus de Huesca presenta dos publicaciones sobre normalización de lenguas minoritarias en Aragón – Aragón Digital

El Gobierno de Aragón dispone de una web dirigida a la protección del aragonés y al intercambio de información

El Campus de Huesca abre su programación en la Feria del Libro con la presentación, este domingo, 2 de junio, de dos publicaciones sobre la normalización de las lenguas minoritarias en Aragón. Los profesores de esta institución Francho Nagore e Iris Campos serán los encargados de introducir en este acto, a partir de las 19.30 horas, las obras “Lenguas minoritarias y estandarización”, de la que es coordinador el primero, y “Lengua minorizada y enseñanza: el caso del aragonés”, que firma la segunda.

José Domingo Dueñas, director de la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia –con la que la Universidad de Zaragoza y la DGA pretenden generar conocimiento sobre las lenguas y el patrimonio inmaterial de Aragón–, participará en esta presentación en la que también se repasarán otros libros que, al igual que los citados, han sido apoyados por esta entidad, entre ellos el vocabulario aragonés de los Fueros de Aragón –en un facsímil del “Vidal Mayor. Traducción aragonesa de la obra In excelsis Dei Thesauris de Vidal de Canellas. Vocabulario”, de Gunnar Tilander.

Estandarización de las lenguas peninsulares 

El volumen “Lenguas minoritarias en Europa y estandarización” ofrece un acercamiento, a través de aportaciones de diversos especialistas, a los procesos de normativización de algunas lenguas minoritarias. “Nos referimos”, explican los editores de la obra, los profesores de la Universidad de Zaragoza Javier Giralt y Francho Nagore, “a lenguas que se han visto privadas de muchos de los derechos o las funciones habitualmente reconocidos a las lenguas normalizadas”, por la falta de apoyo frente a otra u otras de un estado, viéndose “menguadas en cuanto al número de hablantes y limitadas en lo que respecta a los usos”.

El libro incluye trabajos de Mario Sasot, sobre la normalización del catalán de Aragón; o de Francho Nagore, sobre la del aragonés; junto a otros estudios sobre los procesos vividos por lenguas próximas. Así, Jordi Suïls se adentra en el caso del occitano, con especial atención a su variante del vecino valle de Arán; el profesor de la Universidad de Oviedo Ramón d’Andrés revisa el proceso que se está dando en relación al asturiano; Francisco Fernández Rei el del gallego; y Pello Salaburu repasa la normalización de la lengua vasca. La obra también incluye un “estado de la cuestión” de la política lingüística en Aragón, que firma José Ignacio López Susín, director general de esta área en la DGA.

Veinte años de enseñanza de aragonés

El segundo volumen de la jornada se adentra en una parte de estos procesos de normalización, el de la enseñanza de la lengua, concretamente en el caso de aragonés, una de las lenguas más amenazadas de Europa, que se viene impartiendo desde 1997 en algunas localidades del Alto Aragón –actualmente varias decenas-, bien dentro del horario escolar o como formación extraescolar.

La profesora de la Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación de Huesca Iris Campos es la autora del estudio “Lengua minorizada y enseñanza: actitudes, metodologías y resultados de aprendizaje en el caso del aragonés”, que recoge el libro. Esta investigación, que se apoya en el trabajo realizado con decenas de escuelas del Alto Aragón, decenas de profesores –entre ellos la práctica totalidad de los que han impartido aragonés en estos centros desde la implantación del estudio– y cientos de alumnos y familiares, evalúa los resultados de casi veinte años de enseñanza de esa lengua, así como las actitudes de la comunidad educativa en torno a ella.

La conclusión, escribe Iris Campos, es que el sistema de enseñanza del aragonés que se ha venido aplicando “resulta insuficiente en cuanto a la garantía de la conservación de la lengua dado que el alumnado que no la recibe como lengua materna no llega a desarrollar habilidades expresivas, aunque sí las de comprensión tanto oral como escrita”. Por ello propone tener en cuenta “las orientaciones y recomendaciones de instituciones como la Comisión de las Comunidades Europeas o el Consejo de Europa” de integrar en el proceso educativo las lenguas oficiales, las minoritarias y la enseñanza de lenguas extranjeras.

Source: “La porta oberta”, un microrelat | Lo Finestró

El meu microrelat “La porta oberta” ha estat premiat en el Certamen “Javier Tomeo” d’Alcanyís.

Entreu per escoltar-lo:

https://twitter.com/igoiz17/status/1141639190972653568?s=19

Source: En Catalunya ya viven más aragoneses que turolenses de nacimiento, en Teruel

Source: Puig declararà per videoconferència acusat de desobediència en el litigi de Sixena

Source: Lo formatge dels “pijos” » Temps de Franja

(Viles i gents, publicat a La Comarca de 31/5/2019)

Natxo Sorolla

Fa pràcticament 7 segles que Europa va perdre un terç de la població, assolada per la pesta negra. Al nostre territori encara es rememore cada 7 anys, en la rogativa dels de Vallibona (Els Ports) que caminen 7 hores per a agrair als de Pena-roja (Matarranya) los 7 matrimonis que els van donar continuïtat.

En la societat de la immediatesa estos «temps llargs» són un xoc mental: memòria de 7 segles commemorada en septennis… Lo meu primer Vallibona era un crio (1984). Al segon, la rogativa a peu va perillar, perquè el camí estave molt brut (1991). Los de Pena-roja hi vam pujar abans a posar senyals, ignorant lo volum de senderistes que hi ha anys més tard. Jo ja tenia prou edat per a fer d’empestat a l’obra de teatre que en va fer Desideri Lombarte. Al tercer estava en la responsabilitat vital de la selectivitat (1998). Lo quart té els records més tendres de la joventut i de la festa nocturna (2005), però ja en vaig fer el primer Viles i gents, reflexiu de bon principi. La cinquena ja comportave la responsabilitat adulta (2012). I esta última segurament és la que haig viscut pensant més en la unió dels dos pobles (2019).

Hauríem de cultivar més les relacions personals entre penarogins i vallibonencs. Vaig tindre unes agradables converses, parlant de mil coses, i de despoblació. Van comptar una trentena d’habitants en dimecres de nit, i menys de deu en edat laboral. Entre ells, gent que per vocació hi ha anat a viure, s’hi ha integrat, hi ha resistit, que han passat 45 + 45 minuts per a portar els crios a escola a Morella, de les nevades, de les infraestructures…

I m’ha fet pensar en moltes polítiques comarcals que ham tingut al Matarranya, i en alguns polítics comarcals que les han fet possible, i que ara deixen lo relleu: mantindre les carreteres en les nevades, transport escolar als pobles menuts, servici públic dels busos de l’Institut… I és que hi ha decisions que s’han de prendre al territori, fora dels interessos partidistes. Perquè estos problemes que amarguen rurals només preocupen a qui els pateix. En 7 anys podrem fer retrospectiva adulta del que mos ve.

Source: Xerrada sobre l’Aragó Oriental a l’IES Andalán de Saragossa | Mas de Bringuè

Diapositiva Aragón Oriental Vall-de-roures

Vall.de.roures

Dijous passat, 23 de maig, va tenir lloc a la biblioteca de l’ Institut “Andalán”  de Saragossa una xerrada impartida per l’ex professor d’aquest centre i periodista Màrio  Sasot.
Amb el títol de “L’Aragó Oriental, aquest desconegut”, Sasot va anar presentant, a través de 90 diapositives, diferents llocs d’interès d’una franja territorial que va des de les muntanyes pirinenques de la Ribargorça Oriental fins als Ports de Beceit.
Una terra, com va informar el ponent, caracteritzada per parlar majoritàriament una modalitat del català occidental i proveïda d’una gran riquesa i varietat, tant en l’àmbit lingüístic com el geogràfic, l’econòmic i social.
Portats per la seva mà i el seu discurs, els assistents van anar descobrint uns territoris, unes gents i uns monuments desconeguts per a la majoria d’ells, com els monestirs de Obarra i Alaó, el barranc de Montrebei  i Montanyana a la Ribargorça; el castell de  Benavarri i les fonts del riu Sosa a Gabasa, a la Llitera;   l’ermita de Xalamera i Vilella, al Baix Cinca, o els pobles i les rutes naturalistes del Matarranya. També es va parlar de personatges il·lustres nascuts en aquelles contrades  i escriptors de la zona com Josep Antoni Chauvell, Jesús Moncada o Desideri Lombarte.
Al final de la xerrada es va entaular un animat, respectuós i enriquidor col·loqui d’una hora de duració, on van sorgir temes de vibrant actualitat i interès, com el retorn dels béns religiosos de parròquies aragoneses dipositats actualment a Lleida, les possibles afeccions de l’ensenyament i normalització d’una llengua sobre les parles locals, els sentiments lingüístics i d’adscripció territorial dels parlants de la Franja, etc.

 

Barranco-de-Gabasa-

Barranc de Gabasa

Source: Quatre ans d’una Dirección General de Política Lingüística | Arainfo

Source: El Premi Territorial Matarranya en el concurs literari Ficcions » Temps de Franja

Source: El nen robot, la jaia i Mocedades » Temps de Franja

// Patrici Barquín

A l’edició en paper de “El Salto”, corresponent al mes d’abril de 2019 hi trobem la notícia: “La campaña más intoxicada”, que explica que des de 3.500 euros, un partit polític pot comprar un milió de robots socials o bots que treballaran incansablement, en fer pujar la popularitat del partit polític en qüestió. Eixos robots, los llencen a les xarxes socials i interactuen en forma de seguidors del propi partit, generen etiquetes que acaben sent tendència o bé, prenent vida pròpia en forma de perfils que interactuen amb nosaltres com si de persones es tractés.

Això recordaria a una pel·lícula de gènere “ciberpunk”, tal i com expliquen a “El Salto”, si no fos perquè, al meu parer, s’han llençat massa d’hora a treballar. Potser van sentir allò d’aquell entrenador de futbol que deia: “si ens llevem ben d’hora, ben d’hora i ens posem a treballar…”, i clar, tant d’hora s’han llevat que han acabat badallant i provocant un desori.

Si, ja sé que això que explica l’article fa una mica de por i no saber si estàs discutint en una persona que atonyina lo teclat semidespullada al sofà de casa, o amb una realitat virtual a qui no pots escanyar, pot crear desassossec, però puc assegurar que l’assumpte del robots està al nivell d’encert d’una escopeta fira. M’explico:

Ara fa uns dies, i precisament, coincidint amb una de les campanyes electorals que tant seguit acompanyen la nostra rutina diària, me va enviar, una persona que m’estima, al mòbil, una captura de pantalla de facebook agon se feia saber que a mi m’agradava lo Partit Popular i, concretament, un cartell d’un mal gust insuperable.

Tot això podria quedar en una simple anècdota, sobretot atenent a que m’ho vaig passar d’allò més bé redactant un desmentit acompanyat de la captura de pantalla. Però lo meu malestar, realment, va començar en trobar-me a una bona amiga que via facebook manifestava lo seu entusiasme davant lo “Bimbo sin corteza”, quan jo sé que eixa amiga no é gaire donada a consumir productes, diguem, industrialitzats, per no dir una paraula malsonant. Evidentment estàvem davant d’una nova errada robòtica. I lo que m’ha deixat consternat ha estat trobar a la meua parella involucrada en un afer inconfessable amb la “San Miguel 0,0”. L’explicació l’he trobat a una cançó de Mocedades (sí, ja sé que quedaria millor fer referència a una cançó de Sisa, Raimon o del Paco Ibáñez, però un té los referents que té) que parlava d’un nen robot que li demana a sa jaia que li doni corda pa anar a mestra, i la jaia no només li dona corda, sinó que, a més a més, lo tumba ben engrassat o li tira un xorro d’oli, no m’enrecordo i no penso buscar-ho, que desprès no me trec la cançoneta del cap en tot lo mes. Pos bé, penso que a tot això de la intel·ligència artificial i los bots cibernètics li ha faltat una jaia que doni corda, engrasse i, sobretot, que avii al robot cap a mestra, a veure si aprèn alguna cosa, o com a mínim a veure si ho va solsint.

A peu de columna: Avui mateix he llegit un altre article que explicava que estan experimentant amb una intel·ligència artificial que pot predir agon hi ha més possibilitats de que es faci un delicte. La policia ha descartat utilitzar-la. Suposo que sempre sirà millor equivocar-se com deu mana i les tradicions així ho estableixen que no en un robocop sense corda i rovellat.

Pena-roja de Tastavins, 16 de maig de 2019 Este cap de setmana estos dos pobles renovaran els vots de germanor que es remunten a l’any 1347. Més de sis segles revivint la història d’aquells set joves de Vallibona que van repoblar la vila Ja han passat 7 anys des de l’última edició de la Rogativa […]

Source: Després de set anys torna la Rogativa Vallibona-Pena-roja – Ràdio Matarranya

“El grup matarranyenc ha composat “Entre tots fem Aplec” per a la festa comarcal”, apunta nord · la televisió comarcal

Source: Los Draps roden a Pena-roja el vídeo-clip de la cançó que han dedicat a L’Aplec | Comarques Nord

A banda del deteriorament de la llengua —que alguns darwinians podrien considerar com una evolució— hi ha la caiguda en picat del seu ús. Potser és que no freqüento gaire els indrets, “nord enllà”, on el català diuen que és viu i saludable. El meu hàbitat són les viles més meridionals de la Franja i algunes visites llampec a les ciutats de Tarragona i Barcelona. Fins fa quatre dies, a la nostra comarca, el català campava a lloure.

Cotinuar llegint…. Mons que desapareixen | Arainfo

 

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: