Skip to content

Archive

Category: Franja

Source: · CONVOCATORIA DEL PREMI DESIDERI LOMBARTE 2019 – Lenguas de Aragón

ORDEN ECD/58/2019, de 17 de enero, por la que se convoca el Premio Desideri Lombarte 2019

El premio Desideri Lombarte está destinado al reconocimiento a una labor continuada o de especial notoriedad e importancia, en cualquiera de los ámbitos sociales, culturales, deportivos, artísticos, económicos, etc. que supongan un destacado benefcio para el catalán de Aragón, teniendo especial consideración las actividades destinadas a la dignifcación, difusión, investigación, enseñanza, expresión literaria, etc. del catalán de Aragón y constituya un modelo y testimonio ejemplar para la sociedad aragonesa

Source: · DIA DE LA LLENGUA MATERNA A PENA-ROJA – Lenguas de Aragón

· DIA DE LA LLENGUA MATERNA A PENA-ROJA

Dijous, 21 de febrer
Biblioteques municipals de la comarca
Conta-mos un qüento! (Si voleu participar-hi explicant un conte en la vostra llengua materna inscriviu-tos a la Biblioteca del vostre poble i consulteu els horaris)

Dissabte, 23 de febrer
Pena-roja de Tastavins, Edifici Multiusos
17.00 h Gimcana de jocs tradicionals
Jocs per a totes les edats i exposició cedida per la Comarca del Matarraña/Matarranya.
Xocolatada
18.15 h Introducció al Dia Internacional de la llengua materna
Presentació del projecte “Lo Bres de la llengua materna”, la motxilla de la llengua per als nou nascuts.
Lectura poètica amb sorpreses. A càrrec d’alumnes de l’IES Matarraña i de l’escola de Penaroja. Amb la participació de les guanyadores del
Concurs de Lectura en Públic Escolar 2018 del Govern d’Aragó en la categoria de català nivell ESO
Actuació musical: Yababé en acústic i presentació de la cançó: “Únics” d’Alejandro Ibázar, traduïda i cantada per alumnes de l’IES Matarraña

Cartell DIA DE LA LLENGUA MATERNA 2019

Organitza: Associació de Pares del Matarranya per la Llengua
Activitat organitzada en el marc de la Celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna declarat per la Unesco que promou la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó.

Pena-roja de Tastavins, 14 de febrer de 2019 El seu estudi WHO Childhood Obesity Surveillance Initiative va ser escollit entre cents de publicacions com al millor de la medicina irlandesa Silvia Bel Serrat és una dietista i nutricionista que es va formar a la Universitat de Saragossa però que actualment està desenvolupant la seua labor d’investigació a l’University College de Dublín. El seu estudi, […]

Source: La pena-rogina Sílvia Bel rep un premi de la Real Acadèmia de Medicina d’Irlanda – Ràdio Matarranya

Source: · ACTIVIDADES DEL PROGRAMA DEL DÍA DE LA LENGUA MATERNA 7-14 DE FEBRERO – Lenguas de Aragón

  • Visitas didácticas para centros escolares a la Exposición L’aragonés, un patrimonio común Paraninfo Universidad de Zaragoza 7 febrero – 23 de marzo Ayuntamiento de Zaragoza (Ofizina de Lengua Aragonesa)
  • Curso de iniciación al aragonés (inauguración) Plasencia del Monte 9 febrero, 17:00 Asociación de Vecinos de Plasencia
  • Rafael Andolz, vida y obra en aragonés Consello d’a Fabla Aragonesa. Avda. Danzantes, 34. Uesca 11 febrero, 20:00 Consello d’a Fabla Aragonesa
  • A traduzión literaria enta l’aragonés e dende l’aragonés Consello d’a Fabla Aragonesa. Avda. Danzantes, 34. Uesca 12 febrero, 20:00 Consello d’a Fabla Aragonesa
  • Actividad educativa municipal “Charrando de l’aragonés” Centro Sociolaboral Delicias. Zaragoza 12 febrero Ayuntamiento de Zaragoza
  • Actividad educativa municipal “Charrando de l’aragonés” Asociación Utrillo. Centro Especial de Empleo. Zaragoza 13 y 27 febrero Ayuntamiento de Zaragoza
  • Presentación del Informe sobre la situación de la lengua aragonesa en la ciudad de Zaragoza Paraninfo Universidad de Zaragoza 14 febrero, 19:00 Ayuntamiento de Zaragoza

Source: Las obras de la N-232 en Monroyo se retrasan y costarán 11,6 millones más | Noticias de en Heraldo.es

Natxo Sorolla
(Publicat a La Comarca, Viles i gents, 18/1/2019)

Al Matarranya els Baby Boomers (Generació X) van nàixer entre els anys 60 i 70. És la generació que devie consolidar anar de festa a Vall-de-roures, que sempre va conduir superant les taxes d’alcoholèmia, i que va tastar les últimes llengüetades de la Ruta del Bakalao a Calaceit. Però és una generació que ha matat lo gorrino a casa en normalitat i ha vist treballar el monte en animals. Dos mons que aquí han tingut la seua connexió natural. Los Millennials (Generació Y) van arribar després (entre els 80 i els 90) i els va tocar fer una bona transició per la irrupció de les noves tecnologies. Per a ells l’ecosistema està format tant per la subsistència com per l’opulència, en pares que no han agarrat mai un avió i fills que han inaugurat los Erasmus. Però per a qui pot ser més complicat entendre la connexió entre els dos mons és per a la Generació Z (Centennials), que van arribar en lo mòbil ja davall lo braç. I això es fa més evident si són urbans. Perquè mentalment estan lluny de les economies de subsistència.

Les pel·lícules i documentals són una gran ferramenta per a immergir-se temporalment en una societat i en un temps. I xalar i patir com los seus protagonistes. Un bon inici és entendre el món social de forma rigorosa, per via del programa «Economia en colors» de Sala i Martín (capítols Rosa i Lila). I també entendre que el nostre comportament individual en bona part se base en la societat a on estem inserits, per via del El Show de Truman. Podem entendre el procés de modernització que mos distancie de la matança del gorrino, i mos aproxime a Instagram, en Bienvenido Mr. Marshall o Los Santos Inocentes. Però tinc una gran predilecció per les de Paco Martínez Soria, perquè se centren en lo conflicte entre un sistema i l’altre (La ciudad no es para mi, Hay que educar a papá, El turismo ese gran invento).

Si voleu posar una nota cool al tema, teniu la versió elegant i anglesa de la industrialització a Peaky Blinders. Però com a documents que s’expliquen sols crec que la major creació en anys és lo documental «Historia del mundo» (capítols del 5 al 8). Parteixen de les societats preindustrials i arriben a la societat informacional. D’esta última època la ciència ficció generalment destaque los perills de les noves tecnologies, i serveix per a reflexionar-hi: Terminator, Blade Runner… Però crec que n’hi ha un que ho sintetitze tot, i des d’un punt de vista més social: Caida en picado de «Black Mirror». Que tos aprofiton! :-)

MAGAZIN 19 de gener de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música.
11:55- 12:30.- Àgora:”Panorama polític del nostre país”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Natxo Sorolla. Socióleg
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:30.- Intercanvi d’estudiants d’institut; estudiants extrangers a casa nostra
13:30- 13: 45.- Entrevista a Pepe Bada per la presentación del seu nou llibre “Recuerdos para la paz”
13:45- 14.- Entrevista al favarol Ignació Martín Beltrán, campió d’Espanya de moto-cross de motos clàssiques, i campió a València, per a moteros de 30 a 40 anys.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén,Natxo Sorolla, Pepe Bada, Ignacio Martín Beltrán, Marcos Calleja i Elías Satué.

// Ramon Sistac

La nostra llengua, a partir dels nostres parlars, continua sent centre d’interès de la comunitat científica. Un consorci d’investigadors de les universitats de Girona (UdG), Lleida (UdL) i Rovira i Virgili de Tarragona (URiV) s’ha proposat d’analitzar la incidència que els sentiments tenen sobre la llengua, i la llengua sobre els sentiments. A més de ser d’universitats diferents, l’equip (format per dones i homes, investigadors consagrats i novells) és altament pluridisciplinari (sociolingüistes, dialectòlegs, sociòlegs i pedagogs) i els seus membres també són de procedència geogràfica i dialectal variada: a més de gironins i lleidatans, hi ha tortosins i valencians, i de la Llitera, la Ribagorça i el Matarranya. Sota la direcció col·legiada dels professors Francesc Feliu i Josep M. Nadal de la UdG, i amb la participació de l’Oficina de Llengua i Literatura de Ponent i el Pirineu de la UdL que dirigeix qui signa estes ratlles, els projectes Lengua, identidad y cohesión social: el paradigma de los territorios de frontera lingüística (Ministerio de Ciencia y Competitividad) i Cultura, memòria, llengua: la construcció de la identitat en els territoris fronterers de la llengua catalana (IEC), analitzen com “es viu” i com “se sent” la llengua en els territoris de frontera politicoadministrativa situats en la perifèria del català. Així, s’hi ha acarat pobles pròxims on la vida i la manera de parlar és més o menys similar, però que pertanyen a comunitats autònomes diferents (Aragó, Catalunya i el País Valencià, amb la previsió d’incorporar-hi en una segona fase Andorra i la Catalunya del Nord): Vilaller (Lleida) i Montanui (Osca), Alfarràs (Lleida) i Albelda (Osca), Seròs (Lleida) i Fraga (Osca), Batea (Tarragona) i Calaceit (Terol), Forcall (Castelló) i Pena-roja (Terol), Alcanar (Tarragona) i Vinaròs (Castelló) –est darrer cas, lluny de la frontera lingüística però amb una frontera administrativa pel mig, permet de contrastar resultats amb els altres.

Continuar llegint: Llengua i sentiments, sentiments i llengua » Temps de Franja

// Jordi Ginebra*

Durant el 2018 hem celebrat l’Any Pompeu Fabra, amb motiu d’escaure’s el 150è aniversari del seu naixement (1868) i el 100è aniversari de la publicació (1918) de la gramàtica que contenia la normativa de la llengua catalana fins al 2016.
Fabra ha estat sens dubte una de les personalitats més importants de la cultura catalana del segle XX. En opinió de Josep Pla, simplement, la més important. Va aconseguir, de manera explícita i indiscutible, realitzar una obra d’abast col·lectiu que va obtenir una adhesió total. Per això, la codificació lingüística de Fabra és el signe extern més clar de la unitat i cohesió dels catalanoparlants de tots els territoris que comparteixen la llengua. L’objectiu de l’Any Fabra ha estat commemorar el seu naixement i reconèixer la seva obra, de manera que tot plegat esdevingués un estímul per reforçar la vitalitat de la llengua catalana, la seva capacitat de cohesió social i la seva projecció de futur.
A l’inici del segle XX, la creixent voluntat col·lectiva de recuperació de la llengua catalana va trobar en Pompeu Fabra la persona ideal. Amb una preparació tècnica com a lingüista que ningú més posseïa llavors a Catalunya i a Espanya, i amb la visió justa del que significa fixar un model lingüístic de referència, Fabra va saber materialitzar, emparat primer per Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya (i més endavant, durant la República, pels presidents Macià i Companys), un projecte de normalització: que la comunitat lingüística posseís un codi formal funcional, modern i autònom. Les tres fites principals d’aquest projecte van ser les Normes ortogràfiques (1913), la gramàtica (1918) i el diccionari (1932).
És lògic que durant l’Any Fabra els habitants de cada territori, cada comarca i cada població s’hagin sentit convidats a inquirir quina va ser la relació concreta de Fabra amb ells: si durant la seva vida Fabra va visitar el lloc o si en va parlar en algun moment. Sabem que, especialment durant el període republicà, Fabra va recórrer una gran part del territori fent conferències i obrint cursets de català o fent-ne l’acte de cloenda. També sabem que la seva afició per l’excursionisme el va portar a recórrer una gran part del domini lingüístic.



Mapa publicat al Compendio de gramàtica catalana, 1929. / IEC-UPF, llicència CC BY-NC-SA

Continuar llegint: Pompeu Fabra i la Franja » Temps de Franja

// Lluís Rajadell

Obituari. El periodista de Lledó (Matarranya) Michel Vallés, que va morir el passat dia 29 de desembre a Saragossa com a conseqüència d’un maleït càncer, cridava les coses pel seu nom. “Càncer és càncer”, va escriure en un recent article sobre la seua malaltia, rebutjant eufemismes rebregats com “llarga malaltia” o similars.

A Vallés, nascut fa 40 anys, li van diagnosticar càncer de pulmó el 2016. Des de llavors, es va referir en diverses ocasions des de les seues sucoses columnes de El Periódico de Aragón a la malaltia que li corcava la vida sense victimismes i mirant-la de cara. Li molestava la tendència massa habitual a amagar-la com un assumpte vergonyós o a afrontar-la, encara que només fore de cara a la galeria, com “una lluita o una batalla” del dolent contra un enemic invisible.



Michel Vallés, en la foto del seu perfil de Twitter.
Continuar llegint: Michel Vallés, sense eufemismes » Temps de Franja

Source: ‘Compromiso y Cultura’ » Temps de Franja

// Carles Sancho

Acabo de rebre una comunicació de l’amic Artur Quintana coordinador de les col·laboracions a la revista Compromiso y Cultura, editada a Alcanyís, i quedo gratament sorprès de la quantitat de participants en l’ambiciós projecte periodístic iniciat el 2015. La publicació mensual d’actualitat crítica i cultural del Baix Aragó Històric, majoritàriament en castellà, edita cada número dos pàgines en la nostra llengua. Articles de 500 a 600 paraules acompanyats d’un parell d’il·lustracions que omplen l’espai ‘Dins el Bergantes, Matarranya i Mesquí’. Alguns dels participants en els articles també col·laborem en columnes com a ‘Viles i Gents’ a La Comarca des de fa 23 anys: Natxo Sorolla, Lluís Rajadell i jo mateix. A més ens acompanyen : Tomàs Bosque, José A. Carrégalo i Carles Terès. Altres companys escriuen a ‘Lo Cresol’ al Diario de Teruel des de fa 12 anys: Loli Gimeno, José M. Gràcia, Juan Luis Camps, Artur Quintana i Antoni Bengochea. La llista de participants a Compromiso y Cultura,a més dels anomenats són: José R. Bada, Màrio Sasot, Hugo Sorolla, Joaquim Montclús, Ignacio Micolau, Pietro Cucalón i Merche Llop. Una bona representació de la nostra llengua i cultura en els mitjans de comunicació escrits terolencs en què també s’hauria d’incloure la revista Turolenses promoguda pels centres d’estudis de la província on apareixen articles en català però no de manera regular com en els anteriors mitjans.

Source: La ONU reconoce a los Olivos del Sénia como Patrimonio Mundial Agrícola

Source: La propuesta de alargar la A-40 por Alcañiz no convence

En una altra de les sortides de to d’aquesta plataforma, especialment des del seu perfil de Twitter y FB. El passat dia 4 de novembre, en resposta a unes declaracions de Pepe Soro en contra de les banderes i fronteres, Teruel Existe ha afirmat l’innecessari de les llengües (entenem, les llengües minoritzades) per a la consecució del seu “igualtat entre espanyols”, ja tot i considerar-la cultura, van manifestar que suposa una “barrera” que no hauria de ser usada per tenir “drets artificials i inexistents”.

Des de “Esfendemos as Luengas” seguim sense entendre com un moviment aglutinador que hauria de lluitar pels drets dels Terol, segueix menyspreant d’aquesta manera els drets dels parlants de català a Terol, i la possibilitat d’ensenyament de l’altra llengua pròpia a Terol , l’aragonès, ara gairebé desapareguda, però que va ser llengua vehicular dels Amants de Terol.

La Plataforma “Teruel Existe” considera les llengües minoritzades una barrera per a la igualtat

Esfendemos as Luengas
Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com
Twitter: @esfende_las
Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

Esfendemos as LuengasWeb: http://esfendemosasluengas.wordpress.com
Twitter: @esfende_las
Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

Dende “Esfendemos as Luengas” seguimos sin entender como un movimiento aglutinador que habría de luitar per los dreitos d’os turolenses, sigue despreciando d’esta traza los dreitos d’os parladors de catalán en Teruel, y la posibilidat d’ensenyanza de l’atra luenga propia en Teruel, l’aragonés, agora quasi desapareixida, pero que estió luenga vehicular d’os Amantes de Teruel.–
Esfendemos as LuengasWeb: http://esfendemosasluengas.wordpress.comTwitter: @esfende_las
Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: