Skip to content

Archive

Category: Franja

Peñarroya de Tastavins, Monroyo, Torre de Arcas y la vecina localidad de Herbés estuvieron desde el domingo al viernes sin servicio

Source: Un nuevo apagón deja a decenas de abonados sin teléfono fijo 6 días – La Comarca

Aquest cop l’editorial de la Fundació Santa Maria, especialitzada en materials educatius, literatura infantil i religió, ha estat l’encarregada de denominar la llengua aragonesa com un ” dialecto histórico, que son variedades dialectales del latín que no han llegado a alcanzar la consideración de lenguas“. Evita de totes maneres possible cridar-la “llengua aragonesa”, i amaga el seu estatus com a llengua de la Cancelleria Reial de la Corona d’Aragó. Segons SM “estos dialectos no progresaron y no evolucionaron hasta lo estatus de lenguas” debido a “circunstancias sociopolíticas y culturales“. L’editorial acaba explicant, en el seu llibre de llengua castellana, que el dialecte Navarro-aragonès és “un resultado de la evolución del latín en las zonas de Navarra y Aragón que conformó unas hablas autóctonas que fueron retrocediendo“.

Esfendemos as Luengas Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com Twitter: @esfende_las Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

Origen: Cretas, Cretes, Queretes | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 11 de novembre del 2017)

Trobar-se a la frontera o parlar idiomes diferents comporta denominacions diverses sobre un mateix topònim. Normalment en són dos, però en lo cas de Queretes en trobem tres: lo castellà Cretas, lo català Cretes i lo català local Queretes. Des de fa uns quants anys lo nom oficial és lo de Cretas – Queretes. Cap problema i tots contens. Queretes té veïnat amb lo poble català d’Arnes i molta relació amb altres pobles de la comarca de la Terra Alta. Relacions familiars, econòmiques, lúdiques i socials de tota mena forjades durant segles i que los seus habitants tenen la intenció de mantenir-les com no pot ser d’altra manera.

L’actual situació política sobre Catalunya ha generat neguit i incertesa, però lo temps passarà i la racionalitat s’imposarà novament. Lo riu Algars que compartim és un riu que los pobles limítrofs mos estimem i gaudim conjuntament d’ell. Crec que avui les separacions difícilment es poden visualitzar per ratlles de delimitació administrativa. Als tríptics turístics de Queretes comptem amb les majestuoses muntanyes dels Ports catalans i de la Via Verda, de la mateixa manera que Arnes, Orta o Gandesa comparteixen i se’n beneficien del Motorland d’Alcanyís, de la bellesa del Matarranya i de la mateixa Ruta del tambor. Tot mos indica que es més fàcil unir que separar. Així felicito i encoratjo al consorci format entre tres comarques limítrofs de tres comunitats diferents, la Terra Alta per Catalunya, los Ports per València i lo Matarranya per l’Aragó. Tres territoris que durant segles han compartit llengua, economia i diferents tipus de relacions socials. Queretes es troba justament al mig d’aquest espai. Fa un temps diem, com un greu inconvenient, que ens trobàvem en la zona més allunyada i equidistant d’estes comunitats. Avui el sentit de llunyania ha canviat, no hi ha distàncies i estes comarques poden sumar conjuntament en l’oferta turística i obtenir molts altres beneficis socioeconòmics. Este és lo camí i no altre.

Juan Luís Camps

El litigio que enfrenta desde hace 20 años a Aragón con la Generalitat ha dado un giro con Méndez de Vigo como responsable provisional del Departamento de CulturaEl nuevo titular del Juzgado de Huesca, Antonio Martín, le requiere la entrega inmediata de las 44 obras histórico-artísticas tras las continuas negativas de los anteriores responsables, Santi Vila y Lluís PuigEl Gobierno de Aragón confía en una resolución favorable a sus intereses antes de las elecciones del 21DLas obras artísticas del Monasterio de Sijena: una compleja trama que enfrenta a Aragón y Catalunya desde hace 20 años

Origen: El Juzgado de Huesca le pide a Méndez de Vigo que ordene la devolución de las 44 obras de Sijena coincidiendo con el 155

Origen: Raül González, historiador: “Al menos el 30% de los guerrilleros del AGLA eran originarios de Teruel” – Aragón Digital

XIV Trobada d’entitats i associacions culturals de l’antiga diòcesi de Tortosa (Terres de l’Ebre, Priorat, Franja, Maestrat i Ports)

25 de novembre, Pena-roja de Tastavins Centre Polivalent. Carrer del Rosari ,32

9.45 h – Rebuda dels participants

10.00 h – Inauguració de la jornada

10.15 h – Taula rodona: “Aprendre des de la proximitat, a través de la cultura i amb el món local com a referent”. Aquesta taula rodona pretén aproximar els centres educatius a la recerca i projectes realitzats des dels centres d’estudis conscients de la importància d’arribar als temes globals a través del coneixement del món local, de la proximitat. Per a fer-ho comptarem amb la presència de:

  • Assís Torres. Pedagog d’ARTRA

  • Viqui Carles. Fundadora i copropietària de l’empresa Gubiana dels Ports

  • Óscar Cid. Fundador i exdirector del Camp d’Aprenentatge del Delta de l’Ebre

Modera i participa: Josep F. Moragrega. Centre d’Estudis Ribera d’Ebre

12.00 h – Pausa – cafè

12.30 h – Presentació de projectes

  • La commemoració dels 80 anys de la Batalla de l’Ebre el 2018. Marc March i Màrius Pont, de l’Associació Amics i Amigues de l’Ebre

  • El projecte de la Gelada del 56. Grup Terres de Cruïlla

  • Jornades de la Comissió Cívica de Patrimoni del 2018. Albert Curto, membre de la Comissió Cívica de Patrimoni Terres de l’Ebre.

  • Altres projectes

14.30 h – Dinar. Bar Restaurant Sociedad. Preu 10€. Cal fer reserva abans del dia 23 de novembre. El pagament es farà el mateix dia de la jornada

16.00 h – Projecció del documental Rural-link, a càrrec de Joves Dinamitzadors Rurals

  • Es podrà visitar l’exposició de la Gelada del 56, que estarà ubicada al Saló Cultural (Carrer de Teruel, s/n)

Organitza: Institut Ramon Muntaner

Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana

Ajuntament de Pena-roja de Tastavins

Col·labora: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Terres de Cruïlla

Amb el suport de: Obra Social “La Caixa”

Fundació Josep Irla

Origen: El jutge demana al ministeri que porti les obres de Sixena a Aragó aprofitant el 155

Durada de00:02:11

Un jutge d’Osca ha demanat al ministre de Cultura espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, que traslladi a l’Aragó les 44 obres d’art de Sixena del Museu de Lleida. Ho fa emparant-se en l’article 155, que estableix que el ministre és l’actual responsable del Departament de Cultura de la Generalitat.

La resolució reclama que s’executi de manera immediata una sentència provisional del 2015 que obligava a lliurar les obres. A través d’una providència, el nou titular del jutjat de primera instància número 1 d’Osca demana també al ministre que especifiqui on són les peces i que informi sobre quan i com es traslladaran perquè el govern de l’Aragó les pugui rebre amb garanties. A més, insta la Guàrdia Civil a dissenyar un dispositiu per fer el trasllat amb seguretat.

 

Jorge Español, l’advocat de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, confia que el procés no s’allargui:

“El ministre haurà de fer les seves gestions, la Guàrdia Civil, les seves, i quan l’operació estigui dissenyada, es posarà una data. Esperem que sigui d’aquí a un mes, no crec que triguin gaire més.”

La mateixa petició de devolució de les obres ja s’havia fet al conseller de Cultura, primer a Santi Vila i després a Lluís Puig. Tots dos s’hi van negar adduint impediments legals i que al monestir de Sixena no hi ha les condicions per mantenir les peces en bon estat.

De fet, a la providència del jutge es recorda justament que tant Vila com Puig estan encausats al Tribunal Suprem per la seva negativa a la devolució dels béns, com a presumptes responsables de delictes de desobediència a l’autoritat judicial, i també de prevaricació en el cas de Vila.

Notícia relacionada: la Fiscalia del Suprem demana investigar Santi Vila i Lluís Puig pel cas Sixena

Ara, les parts tenen cinc dies per presentar recurs.

♦ Notícia relacionada: Sixena demana al Suprem una euroordre de detenció contra el conseller Lluís Puig

Origen: La llengua aragonesa arriba al Senat per iniciativa de Compromís i la col·laboració de CHA – Compromís Senat

moción aragonés

Mulet presenta una moció en aragonès per a tornar a mostrar el suport a la diversitat lingüística de l’Estat obviada pels partits majoritaris.

Madrid, a 14 de novembre de 2017. Compromís en col·laboració de Chunta Aragonesista, ha tornat a fer un pas més en la seua reivindicació d’un Senat que reconega la diversitat lingüística de l’Estat Español més enllà de les quatre llengües oficials que se solen utilitzar en els textos escrits o algunes intervencions en els plens.

El portaveu de Compromís en el Senat, Carles Mulet, ja va protagonitzar en el passat any, la primera intervenció simbòlica en llengua lleonesa (que malgrat ser reconeguda per l’estatut d’autonomia de Castella i Lleó, no rep pràcticament cap suport institucional significatiu). Ara, amb l’ajuda de la CHA i especialment de Miguel Martínez Tomey, Responsable d’Afers Europeyos de CHA, Compromís ha registrat una moció al Ple, en aragonès.

Aquesta moció, que ja ha sigut repartida entre tots els senadors i senadores, està escrita en valencià, castellà i aragonès, d’acord al reglament del Senat que permet usar les llengües cooficials en escrits sempre que vagen acompanyades de la versió en castellà, i es debatrà en el proper ple del dimarts de 21 de novembre.

Segons Mulet “el Senat, com a càmera de representació de tots els territoris de l’Estat hauria de ser la primera institucions encarregada a promoure i potenciar la diversitat cultural i per tant lingüística, i desgraciadament veiem com a representants d’aquests territoris amb llengües minoritzades no han fet absolutament res per la seua normalització, i de la mateixa manera que es pot parlar o escriure en valencià, l’ús de l’aragonès o lleonès, entre altres llengües, hauria d’estar normalitzat
Per a Compromís “apostar per la diversitat cultural i lingüística d’altres territoris, serveix també per a defensar un altre model d’Estat, que respecte a totes i cadascuna de les particularitats, que no s’esforce a homogeneïtzar el que és divers, i que s’entenga aqueixa realitat com una riquesa a potenciar”

//Mario Sasot

Els territoris, la gent i la cultura de la Franja com a referents de normalització de convivència fronterera, de lligams humans i familiars comuns i de pont entre dues cultures amb una llengua comuna estan presents de manera rellevant al Palau de Sástago de Saragossa en l’exposició “Dicen que hay tierras al este”. La mostra, que es podrà veure fins al 7 de gener de 2018, repassa amb gran aparell documental, gràfic i artístic, les relacions històriques, econòmiques, comercials i culturals entre Aragó i Catalunya durant els segles XVIII al XX. Continuar llegint… La Franja, present a la mostra “Dicen que hay tierras al este”, del Palau de Sástago » Temps de Franja

//M. D. Gimeno

Raül González Devís va defensar el dia 2 de novembre la tesi doctoral titulada “Entre la resistencia y la supervivencia: Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón (1946-1952)”. Dirigida pel professor Josep Sánchez Cervelló, degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, és fruit de set anys de recerca, entre l’exhaustiva revisió bibliogràfica, visita dels llocs d’actuació i entrevistes als encara supervivents. Com a resultat, més de 800 pàgines, dividides en quatre parts, on en ordre cronològic es fa per primera vegada un estudi particular de l’AGLA, una rellevant agrupació de guerrilla rural que va actuar durant sis anys contra el franquisme a cavall entre l’est de Terol i el nord-oest de Castelló, a les muntanyes del Sistema Ibèric. Continuar llegint…  Una tesi doctoral sobre l’«Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón», a la URV » Temps de Franja

Origen: La Franja, present a la mostra “Dicen que hay tierras al este”, del Palau de Sástago. | Mas de Bringuè

EXP ESTE 4

A l’esquerra, fotos del Centre Excursionista de Catalunya. A la dreta, detall del quadre de Viladrich “Boda en Fraga”-

FOTOS: Luis Correas

TEXT: Màrio Sasot

Els territoris, la gent i la cultura de la Franja com a referents de normalització de convivència fronterera, de lligams humans i familiars comuns i de pont entre dues cultures amb una llengua comuna estan presents de manera rellevant  al Palau de Sástago de Saragossa en  l’exposició “Dicen que hay tierras al este”. La mostra, que es podrà veure fins al 7 de gener de 2018, repassa amb gran aparell documental, gràfic i artístic, les relacions històriques, econòmiques, comercials i culturals entre Aragó i Catalunya durant els segles XVIII al XX.

Entre els elements franjolins més destacats de la mostra podem veure un magnífic quadre de Jesús Moncada, cedit per l’Ajuntament de Mequinensa i la família de l’autor de Camí de Sirga dins  l’apartat que mostra l’èxode d’artistes, escriptors i intel·lectuals des d’Aragó a Catalunya. També es mostren els treballs que les associacions culturals de la Franja han fet  en forma de llibres de divulgació i d’investigació i el seu historial reivindicatiu en defensa del català i del seu ensenyament als seus territoris.

Però potser el colofó més representatiu de la Franja com a clau de les relacions de veïnatge entre Aragó i Catalunya és un gran retrat del pintor català Miquel Viladrich, “Noces a Fraga”, que habitualment es pot veure a la sala d’exposicions del Palau Montcada de Fraga, i que representa la boda entre una jove fragatina i un jove d’una localitat lleidatana pròxima a la capital del Baix Cinca.

La mostra, organitzada pel govern d’Aragó i la diputació de Saragossa i  patrocinada per les fundacions La Caixa i Telefónica, consta de 12 espais temàtics i el material utilitzat ha estat aportat per 71 institucions públiques i privades procedents d’Aragó, Catalunya i altres punts d’Espanya. En la seva confecció han participat professors de les universitats d’Aragó i Catalunya i intel·lectuals com Josep Borrell i Ignacio Martínez de Pisón, que escriuen sengles articles en el catàleg.

Al pati central del  Palau expositor s’erigeixen dos grans fotografies murals que reprodueixen una vagoneta de carbó i uns cables d’alta tensió, que representen les dues fonts d’energia procedents d’Aragó que durant dècades van contribuir al desenvolupament econòmic i industrial de Catalunya. L’Ebre com a via de trànsit de mercaderies d’oest a est i la construcció del port de Tortosa és una altra nova i interessant secció de la mostra. El títol de l’exposició: “Diuen que hi ha terres a l’est” (… on es treballa i paguen), un vers solt de la cançó de Labordeta, “Aragó”, relaciona especialment l’apartat dedicat a l’emigració d’aragonesos a Catalunya. “Més de mig milió d’ells van arribar a terres catalanes entre 1880 i 1990” – explica Alberto Sabio, uns dels comissaris de la mostra. Uns panells gràfics assenyalen els principals llocs d’Aragó d’allà on procedien i en un macro pla de Barcelona s’assenyalen ​​els principals barris on els emigrants aragonesos van assentar les seves residències.

L’impressionant desenvolupament industrial de Catalunya en els finals del XIX i principis del XX està representat amb pintures com el magnífic quadre “La fàbrica” ​​de Santiago Rusiñol, cedit per Foment del Treball.
La iniciativa d’acostament comercial i industrial als seus veïns de l’est per part de diferents pròcers de la Il·lustració aragonesa es reflecteix en grans quadres de Joan Faustino Bruil, Ramon de Pignatelli, el Comte Aranda, o al mateix secretari d’Estat de Carles III, Juan Martín de Goicochea, aquest últim obra de Goya. A la segona meitat de l’exposició s’explora, entre altres aspectes, les fructíferes relacions d’anada i tornada entre artistes plàstics, destacant a pintors i escultors aragonesos que van desenvolupar part de les seves carreres a Catalunya, com el maellà Pau Gargallo, Ramón Acín, Manuel Viola, o el Grup Trama. Les connexions culturals entre professors, científics i altres intel·lectuals d’un costat i altre de la ratlla, es testifiquen amb apunts biogràfics de gent com Fabià Estapé, economista català que va treballar un temps a la Universitat de Saragossa, Bosch Gimpera, arqueòleg que va treballar durant molt de temps en jaciments del Matarranya amb gent de la zona com Santiago Vidiella; Jaume Vicens Vives, o d’il·lustres aragonesos com Ramón i Cajal, Joaquín Costa, Odón de Buen, el professor José Manuel Blecua i altres més recents com Ignacio Martínez de Pisón, que han desenvolupat la seva tasca investigadora, creativa o docent a Catalunya. No oblida la mostra l’aportació d’aragonesos en els moviments revolucionaris que van agitar Barcelona en els 20 i 30 i durant la Guerra Cvivil, com Samblancat, Felipe Alaiz, Carrasquer, Maurín o Ortiz Ramírez, així com els de Gregorio López Raimundo i Alfonso Carlos Comín en el franquisme i la transició.

L’oci, la vida social i cultural dels aragonesos en l’emigració, amb el Centre Aragonès de Barcelona com a eix, i el naixement dels moviments autonomistes i aragonesistes a Catalunya tenin també el seu espai a Sástago.

Com a colofó ​​sentimental, a la planta primera s’exposa una extensa exposició de fotografies paisatgístiques d’Aragó, especialment del Pirineu, fetes per fotògrafs del Centre Excursionista de Catalunya.

El president d’Aragó Javier Lambán, va dir en la presentació de la mostra, que “Aragó, a causa dels llargs i forts llaços que ens uneixen, s’ha guanyat el ple dret a ser part de la solució en el conflicte entre Catalunya i l’Estat “. El cantant barcelonès Joan Manuel Serrat, va tancar l’acte inaugural de la mostra el passat 19 d’octubre,  interpretant la “Cançó de bressol” com a record a la seva mare belchitana i mostra d’afecte “a Aragó i els aragonesos”.

EXP ESTE 1

Hall d’entrada del Palau de Sástago, on comença la visita de l’obra.

 

tierras-este-DGA_expo_5_web

Escultura de Pau Gargallo

Origen: El Matarraña registró nuevas incidencias por los cortes en las carreteras catalanas | La Comarca

El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó


P.V.P. 0,00 €

Autores
Giralt Latorre, Javier (ed.)
Moret Oliver, María Teresa (ed.)

Editorial
Prensas de la Universidad de Zaragoza

Reseña
Jornada de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Saragossa (28 d’octubre de 2016) / ÍNDEX. Presentació de la Primera Jornada de l’AILLC a Saragossa, Lídia Pons i Giera. El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó, Javier Giralt Latorre i María Teresa Moret Oliver. PONÈNCIES No sempre es diu la veritat: el treball de camp en dialectologia per contraposició a la història oral i la sociolingüística, Ramon Sistac i Vicén. Els estudis sobre la variació de la llengua catalana al sud de la Franja de l’Aragó catalanòfon, Pere Navarro Gómez. Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs, Esteve Valls i Alecha. La documentació notarial dels arxius matarranyencs. Algunes consideracions lingüístiques, María Teresa Moret Oliver i Javier Giralt Latorre. El català a l’Aragó des de la premsa i la política aragoneses: un enigma oriental, Josep Espluga Trenc. Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó, Artur Quintana i Font A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó, Hèctor Moret Coso. PÒSTERS Presencia de catalanismos en documentación notarial bajoaragonesa: comparación entre dos momentos históricos, Elena Albesa Pedrola. Actitudes hacia el catalán de los maestros de Educación Primaria en formación en la Universidad de Zaragoza, Iris Orosia Campos Bandrés. L’ensenyament del català a l’Aragó, Pietro Cucalón Miñana. Estremida memòria, de Jesús Moncada: un homenatge a la dona mequinensana, Laura Farré Badia. Analisi d’o Censo de 2011 en Aragón: luengas parladas, Miguel Montañés Grado i Chabier Gimeno Monterde. Tipologia semàntica i llengües minoritàries. Els esdeveniments de moviment en les llengües d’Aragó, María Teresa Moret Oliver, Iraide Ibarretxe-Antuñano i Alberto Hijazo-Gascón. Aproximació a alguns trets fònics i morfològics del parlar de la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, Laia Rosàs Redondo.

Colección
Fuera de colección

Temática
Lenguas de España

ISBN
978-84-16935-66-6

2017, 215 pp., 15 x 22, Rústica
Castellano, catalán

Origen: Prensas Universitarias de Zaragoza

Origen: Malestar en el Matarraña tras el corte de la carretera autonómica que une Aragón Y Cataluña | La Comarca

arnes corte carretera valderrobres cretas

Al fondo se puede apreciar a un grupo de personas cortando la carretera | Imagen de Whatsapp

«Sorpresa» en el lado aragonés ante esta movilización que causó que varios conductores tuviesen que dar la vuelta

Malestar en el Matarraña tras el corte de carretera sufrido el pasado viernes. Un grupo de 40 personas cortaron la carretera que une Valderrobres con Cataluña, la T-333 en su unión con la A-231, a la altura del puente del río Algars, justo en el límite entre las comunidades autónomas de Aragón y la catalana. Los cortes fueron intermitentes y se produjeron a lo largo de toda la tarde provocando que los conductores no pudiesen proseguir la marcha. Al parecer, los vecinos provenían, en su mayoría, de las localidades de Arnes y Horta de San Juan.

Los manifestantes portaban pancartas y carteles en los que se podía leer ‘libertad para los presos, independencia para el pueblo’. Finalmente, la protesta se disolvió tras la actuación de los Mossos d’Esquadra. Frente a la concentración y ya en el lado aragonés, varios agentes de la Guardia Civil advirtieron a los conductores de que la carretera se hallaba cortada.
Pese a que la normalidad sigue siendo la tónica del día a día , lo cierto es que el hecho causó cierto malestar entre los vecinos del territorio. «Espero que toda la tensión y el malestar vayan disminuyendo, que podamos volver a la normalidad y que nuestras relaciones sigan siendo como hasta ahora», explicó Carlos Boné, alcalde de Valderrobres. Añadió además que la situación «no es agradable para nadie».
En el Matarraña existen varias entidades en las que precisamente se trabaja por la promoción turística y empresarial junto a la vecina Terra Alta y con la comarca castellonense de Els Ports. Es el caso de la Mancomunidad Taula del Sénia, que engloba a 27 localidades aragonesas, catalanas y valencianas y el de la Asociación Tres Territoris ‘Una Mateixa Terra’, que promueve la promoción turística y empresarial. «Estoy sorprendido porque estamos integrados en varios productos -recalcó- integradores, desde la unión y siempre hemos sido territorios hermanos. Hechos como el producido el viernes no ayudan», explicó Jose Antonio Higueras, presidente de los Empresarios del Matarraña.

Por su parte el alcalde de Arnes, Joaquim Miralles, manifestó que el corte de la carretera fue un acto en el que se «reivindicó democracia» por el encarcelamiento de parte del Govern. Añadió además que la situación sigue siendo «como era antes». En la misma línea se manifestó el presidente de los Empresarios de Turismo Rural de la Terra Alta, Felip Segura: «ante lo que está ocurriendo es normal que se produzcan protestas. Pero no creemos que todo esto afecte ni al turismo procedente de Aragón ni a las excelentes relaciones de vecindad», explicó.

Sin embargo en el Matarraña el panorama se ve algo más oscuro y se teme que puedan repetirse hechos como este. «Los políticos deben ser los que busquen la solución. Nosotros no tenemos la culpa y no estamos de acuerdo con esta división. Somos hermanos y no quiero ser extranjera allí ni que ningún familiar catalán mío lo sea aquí», explicó una vecina de Beceite.

Sin embargo a nivel de calle, pese al hartazgo de los vecinos por la insistencia informativa de las últimas semanas, lo cierto es que no se habla de otra cosa y se intenta evitar el tema con familiares y vecinos catalanes. Otro aspecto en el que los nervios y las emociones están saliendo a flor de piel durante estos días es el ámbito de internet y en las redes sociales donde las discusiones y enfrentamientos están a la orden del día. «Ya hemos padecido riñas entre gente de aquí y familiares al otro lado del Algárs por cuestiones políticas. No sé hasta qué punto se es consciente de que podríamos encontrarnos con una verdadera frontera de la noche a la mañana», explica una vecina de Torre del Compte que prefiere no revelar su identidad.

Pese a ello lo cierto es que se intenta transmitir un mensaje de normalidad, aunque los vecinos echan en falta más mensajes constructivos por parte de las fuerzas políticas, tanto del territorio como especialmente de la Terra Alta. En las últimas semanas tan solo el PSOE del Matarraña publicó un manifiesto en el que apelaba al entendimiento. “Tenemos unas excelentes relaciones históricas y por ahora, salvo hechos aislados, todo sigue igual. De continuar así la situación no sabemos qué puede ocurrir. Nosotros apelamos al diálogo y al consenso porque creemos que es la única solución a un problema y una situación realmente tensa”, manifestó Rafael Martí, presidente de la Comarca del Matarraña.

Cabe recordar que hace tan solo dos semanas en el mismo lugar apareció una pintada en la que se dibujaron unas tíneas y unas tijeras simulando el corte del puente. «Tenemos unos vínculos históricos y pase lo que pase esto no debe alterarse», explicó Joaquim Montclús, presidente de la Asociación Ascuma.

Pese a que se desconoce la autoría y la intencionalidad de la pintada, la imagen causó cierta pesadumbrez en la sociedad del Matarraña y del Bajo Aragón. «No dejaba de ser una minoría y lo de la pintada es una gamberrada. Tenemos que seguir como siempre, siendo una gran familia y tratándonos como hermanos», añadió por su parte Carlota Lahosa, vecina de Arens de Lledó nacida en Tortosa.

//M. D. Gimeno

Raül González Devís va defensar el dia 2 de novembre la tesi doctoral titulada “Entre la resistencia y la supervivencia: Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón (1946-1952)”. Dirigida pel professor Josep Sánchez Cervelló, degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, és fruit de set anys de recerca, entre l’exhaustiva revisió bibliogràfica, visita dels llocs d’actuació i entrevistes als encara supervivents. Com a resultat, més de 800 pàgines, dividides en quatre parts, on en ordre cronològic es fa per primera vegada un estudi particular de l’AGLA, una rellevant agrupació de guerrilla rural que va actuar durant sis anys contra el franquisme a cavall entre l’est de Terol i el nord-oest de Castelló, a les muntanyes del Sistema Ibèric. Continuar llegint… Una tesi doctoral sobre l’«Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón», a la URV » Temps de Franja

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: