Skip to content

Archive

Category: Franja

Source: Suspendida la línea Zaragoza-Mora la Nova por la crecida del Ebro – La Comarca

Source: Moviment Franjolí per la Llengua: “La Franja, malgrat tot” [opinió]

“La Franja, malgrat tot” [opinió]

Casa de Desideri Lombarte (Pena-roja de Tastavins)

El passat 10 de març es va presentar a Calaceit un conveni de col·laboració entre l’Institut d’Estudis Catalans i l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA).
Un mes abans la xarxa d’entitats d’Enllaçats per la Llengua va organitzar una taula rodona a la Universitat de València on s’exposava la situació de l’escola en català amb representants de tot el domini lingüístic català. Per la Franja de Ponent hi participà en Francesc Ricart, del Casal Jaume I de Fraga convidat pel Moviment Franjolí.

Tornant a març, i gairebé simultàniament, mentre el sociòleg matarranyenc Natxo Sorolla oferia una conferència a Perpinyà (Rosselló) sobre llengües i xarxes, dues experiències docents quant a l’ensenyament del català a dos instituts de la Franja s’exposaven, juntament amb d’altres de la resta dels Països Catalans, en un simposi celebrat a la Universitat de les Illes Balears (Palma, Mallorca).

Aquestes quatre activitats, cadascuna al seu àmbit, en són bons exemples (n’hi ha més de ben recents, també*) que la vida cultural a la Franja de Ponent és viva i ben viva, malgrat que, sovint, la situació política i social del Principat no deixi gaire més espai mediàtic per a notícies com aquestes.

El fet de remarcar aquesta mena d’accions no és casualitat, doncs indica un camí d’entroncament de la realitat sociolingüística de la Franja dins el marc cultural de la resta de la catalanofonia. La referència d’ aquest marc, que podria semblar una evidència, no sempre és fàcil des de la Franja i massa vegades ha estat obviat o camuflat.  Activitats realitzades al País Valencià, Catalunya Nord o les Illes Balears han comptat amb representació franjolina, mentre que acords com el ressenyat obren nous (vells) camins i més possibilitats per a la promoció de la llengua i cultura catalana de la Franja.

Per a un territori difús com la Franja, poc cohesionat i amb comunicacions defectuoses, el saber-se part d’una comunitat lingüística de més de deu milions de parlants i que engloba quatre estats europeus diferents, no deixa de representar una injecció d’autoestima i dignificació per als parlants de la llengua pròpia, més enllà de localismes exacerbats i polèmiques estèrils i interessades sobre la denominació de la llengua.

I encara, més enllà del món cultural que hem de valorar, hi és present una realitat social precària però que se sent part en major o menor mesura d’una mateixa comunitat que presenta unes especificitats concretes: paisatge, llengua comuna, tradicions semblants, interessos laborals, fluxos comercials i relacions de veïnatge horitzontals, estudis i serveis fora de territori aragonès en molts casos, etcètera; aquesta comunitat es diu Franja, malgrat tot, i va de les muntanyes dels Pirineus al riu Matarranya. Terra de frontera; riquesa d’un patrimoni cultural que cal preservar.

Òscar Adamuz
Activista cultural

http://www.lafranja.net/?p=28416

Source: ELS MUNICIPIS DE LA FRANJA NO VOLEN AUTOVIA DES DE BENAVARRI A SOPEIRA : Noticies de la terreta

 

Segons publica “Heraldo de Aragon” L’Autovia Lleida-Sopeira pot suposar la ruïna per municipis com Areny de Noguera i el Pont de Montanyana. Reclamen una millora en la N-230.

Captura de pantalla 2018-03-18 a las 11.07.07

Losantos parla del Matarranya a partir del minut 16 del vídeo.

// Roberto Abiac

Un 10 de març de 1935 “el abuelo” Labordeta naixie a Saragossa i eixe mateix dia, 60 anys més tard, Ovidi Montllor marxave “de vacances” des de Barcelona. Potser al dia d’avui li hauríem de dir Lo dia dels Cantautors… Fa uns anys, vaig decidir deixar el “polvo, niebla, viento y sol” de la meua vila per anar a conèixer eixa altra València “on blau no hi ha”, i hi vaig viure tres cursos acadèmics: Des del primer moment (gràcies, en part, als meus companys), Ovidi va estar sempre present entre la banda sonora d’aquells mesos, convivie sonorament al meu estudi en eixes cançons de “l’home pelut” que apareix a bona part dels discos de joventut dels meus pares. Continuar llegint… Entre Labordeta i Ovidi » Temps de Franja

 

Source: Dues experiències docents del Baix Cinca i el Matarranya s’exposen a la UIB » Temps de Franja

Source: Més de dos milions | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 17 de febrer del 2018)

Més de dos milions de catalans han manifestat reiteradament sense cap violència –votacions, consultes, manifestacions– el seu desig de deslligar-se del Regne d’Espanya per crear una República Catalana amb tots els ets i uts. Allò del nacionalisme, catalanisme, processisme, separatisme, secessionisme s’han anat quedant pel camí. El per què s’ha arribat a aquest estat creixent de “desafecció” crec que no ha interessat pràcticament a ningú fora de Catalunya, això si, s’han inventat caps de turc i motius reduccionistes justificadors: l’ensenyament a les escoles i l’adoctrinament dels mitjans públics (TV3 i Catalunya Ràdio). Quines “penques” s’han de tenir per posar com a exemple de pluralitat TVE i altres cadenes privades estatals! El moment actual és d’una extraordinària complicació i gravetat: un 155 que dóna barra lliure al PP per fer el que vulgui a Catalunya, el partit que convocà les eleccions del 21 de desembre i les va perdre, quedant-se només amb 4 diputats, un ridícul majúscul. Un PSOE que li posa catifes al PP o practica el tancredisme, al menys en allò que concerneix al procés català, i dóna vots a Ciudadanos. Quatre persones, per ara, empresonades provisionalment –cinc més exiliades– per delictes que llur intent d’imputació estripa les costures constitucionals i de la democràcia en general. Una majoria parlamentària republicana que ha d’investir president, gronxant-se entre el legitimisme, el realisme, l’amenaça i la por. Un greu i enquistat problema polític entre Catalunya i Espanya sense cap proposta de solució, només deixant que les “togues” ho solucionin tot, quan el problema és de més de dos milions de persones. Es pot pensar assenyadament que cap persona que vol la independència de Catalunya canviarà de pensament? Jo crec que no. Els partits unionistes, cercant el ranci vot nacionalista, i els mitjans de comunicació centralistes s’encarreguen dia rere dia de fomentar l’odi a tot lo català. Viatgeu per Espanya i ho comprovareu. En honor a la veritat he de dir que també a Catalunya s’està acumulant l’aversió a lo espanyol i fins i tot l’odi. Mai havia estat així. La cohesió d’un Estat i el sentiment de pertany-hi es poden imposar per la força? Quin tipus d’Estat és aquest? No hi trobareu millor ocasió per a un referèndum si es vol cercar una solució. O tal vegada els tribunals han de condemnar a dos milions i escaig de ciutadans catalans?

José Miguel Gràcia

Els dies 19, 20 i 21 d’octubre de 2018 se celebrarà al Teatre L’Artesana de Falset el I congrés sobre la Jota als territoris de parla catalana, que reunirà experts i aficionats a aquesta temàtica de tots els territoris. Les comunicacions de caràcter acadèmic/ científic s’alternaran amb activitats i tallers de caire més lúdic.

El congrés estarà organitzat en quatre eixos temàtics:

Aspectes històrics

La Jota és un dels casos més complexos de relació entre els àmbits popular i “acadèmic”, com ho demostra el fet de la seva incorporació, com a gènere, a l’obra d’autors clàssics. Malgrat que cal diferenciar aquelles formes populars de les altres creades expressament per a l’escena, tampoc cal oblidar aquests aspectes culturals i històrics i la seva influència en la pràctica popular.

Aspectes identitaris i de patrimonialització

Les tradicions es reinventen constantment i ens identifiquen, en major o menor mesura, mitjançant processos d’adscripció grupal que canalitzen sentiments; processos lligats, sovint, al fenomen del folklorisme. Aquest eix pretén obrir un espai de reflexió sobre la construcció d’una identitat col·lectiva al voltant de la jota.

Ús i funció

Com qualsevol altre gènere musical provinent de la tradició oral però àmpliament incorporat a la música escrita, viu i vigent a molt indrets i recuperat o reinventat en altres, la jota ha tingut i encara té avui un rang diversíssim d’usos i funcions: ballada amb caràcter ritual, cantada –sovint amb textos improvisats– en rondes festives, traslladada dalt de l’escenari, en saraus ibureostradicionals o de nova creació, viscuda col·lectivament a places i carrers, esdevinguda símbol identitari en alguns territoris… Des d’aquest eix pretenem donar visibilitat sobretot a aquests usos i funcions més actuals que ens ajuden a traçar un mapa de la vigència de la jota a casa nostra.

Formes de transmissió

Entenem el concepte de patrimoni com els “béns que una persona hereta dels seus ascendents o avantpassats”. Transmissió, herència i patrimoni són conceptes que van lligats. Són múltiples els espais que avui i al llarg del temps han permès la transmissió de la jota: la vida quotidiana, la festa, l’educació formal i informal, etc.

La inscripció al congrés és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats.

Us animem a presentar propostes de comunicacions fins al dia 3 d’abril. Cal enviar el resum de la comunicació (max. 500 paraules), especificant el títol i a quin dels quatre eixos s’adscriu la proposta, i les dades de l’autor/a (nom complet, telèfon i adreça electrònica) a fonotecamtra.cultura@gencat.cat

Organitza:

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Falset.

Per a més informació: fonotecamtra.cultura@gencat.cat; secretaria@irmu.org.

Institut Ramon Muntaner
43770 Móra la Nova
www.irmu.org     

Més informació: https://www.facebook.com/groups/353786531380020/permalink/1625866824171978/

foto de Alà Baylac-Ferrer.

CONFERÈNCIA: Comunitats lingüístiques i efecte xarxa : català i aragonès
Natxo SOROLLA, professor a la Universitat Rovira i Virgili
Encarregat de la xarxa CRUSCAT de l’IEC

Dimecres 7 de març 2018, 18h30. Casal Jaume 1er de Perpinyà (23 av. del Liceu).

Cicle de conferències 2017-2018 dels ESTUDIS CATALANS
Amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans i del Casal Jaume 1er

És temps de banderes. Vaig per Alcanyís i n’hi ha unes quantes, Saragossa n’és ple, i quan vaig cap a llevant, molts pobles de Catalunya en llueixen en rotondes i balcons.

La bandera és un símbol que aixopluga un col·lectiu de persones unides per una qüestió legal, de sentiments, per interessos, per territori… o per tot plegat alhora.

Per entendre aquest esclat banderer, he volgut fer una mica de memòria sobre la història de l’Espanya que jo he viscut; un resum fruit de la meua experiència personal i sense cap pretensió d’objectivitat ni, déu me’n guard, d’exactitud.

Un cop mort el dictador, els agents polítics van acordar mantenir la mateixa bandera del règim anterior, substituint l’escut de l’àliga de sant Joan pel constitucional actualment vigent. Els partits d’esquerra, doncs, van renunciar a la tricolor de la República, el darrer període democràtic que havíem gaudit els espanyols. Això va fer que, durant dècades, algunes persones de sensibilitat progressista no acabessin de sentir-se còmodes amb la “rojiguada”. D’altra banda, amb l’adveniment de les autonomies, van florir tot de banderes territorials, algunes d’històriques i d’altres de nova factura. (Una bona època per als estudis de disseny.) Van ser uns anys —massa pocs— on pareixia que els espanyols assumíem la pluralitat de manera entusiasta. En recitals i actes públics era normal veure-hi onejar fraternalment les banderes dels pobles d’Espanya, i les llengües no castellanes se celebraven amb alegria.

Amb els 80, la “movida” madrilenya va aparcar la reivindicació per centrar-se en la diversió. Al mateix temps, el 23 de febrer del 81 queia sobre nosaltres el cop d’en Tejero. Vam quedar advertits que tanta diversitat podia emprenyar els que manaven de veres, per això a les Corts van fer un ‘oído cocina’ i, en setze mesos, aprovaven la llei del cafè per a tothom, altrament dita LOAPA, que posà fil a l’agulla per acabar amb tanta disbauxa plural. Poc després aconseguíem ser admesos al club de la Comunitat Econòmica Europea i els diners van començar a ploure’ns. Una altra bandera, color de nit amb estels fent rotllana, que ens aixoplugava. Ja érem rics.

Amb el temps, van evaporar-se el colorisme de la ‘movida’ i les llonganisses que ens arribaven d’Europa per a lligar els gossos. L’eufòria de la diversitat també va fer-se fum i va renéixer —si és que mai havia marxat— el desig atàvic d’uniformitat que tantes «alegries» ens havia donat a les cultures perifèriques. Sabia greu que les llengües pròpies haguessin començat a recuperar els espais de prestigi d’on n’havien estat expulsades feia segles. Van sorgir campanyes i manifestos contra les legislacions favorables als idiomes no castellans, especialment contra la immersió lingüística. Gran part dels votants va tornar a creure que la diversitat era un atac a “lo común”, en comptes de considerar-la un patrimoni digne de ser assumit, estimat i defensat.

I així hem arribat fins aquí, enarborant banderes els uns contra els altres. Al final només ens uniran de grat els banderins de les garlandes de la festa major.

(Alcanyís, desembre de 2017-gener de 2018). Publicat a El Salto Aragón, n.10, febrer de 2018

Source: Una història de banderes | L’esmolet

Source: · EDULABI: CEREBRO, LENGUAJE Y MULTILINGÜISMO – Lenguas de Aragón

Jornada inicial: 2 y 3 de marzo de 2018 / Talleres: 12 de marzo y 16 de abril de 2018

La Obra Social de IberCaja, en colaboración con la Dirección General de Formación del Profesorado, ha organizado un curso que intentará dar respuesta a algunas inquietudes que surgen habitualmente cuando nos enfrentamos a la enseñanza/aprendizaje de lenguas: ¿qué es el lenguaje? ¿cómo adquirimos la lengua materna? ¿cómo aprendemos lenguas a lo largo de la vida? ¿por qué nos cuesta tanto aprender lenguas extranjeras? ¿cómo cambia nuestro cerebro al aprender idiomas? ¿qué deberíamos cambiar en la enseñanza de lenguas?
Los que compartimos algunas de estas dudas tendremos la oportunidad única de participar en un foro con algunos de los científicos más reconocidos internacionalmente en este campo.
Coordinados por Jon A. Duñabeitia, podremos interactuar con los siguientes ponentes:

  • El origen del lenguaje. 2 de marzo, 17.30 h. Itziar Laka. Catedrática de Lingüística y directora del grupo de investigación La Mente Bilingüe en la Universidad del País Vasco.
  • Las lenguas de los bebés. 2 de marzo, 18.45 h. Núria Sebastián-Gallés. Catedrática de Psicología de la Universitat Pompeu Fabra.
  • Lost in translation. 3 de marzo, 9.45 h. Guillaume Thierry. Catedrático de Psicología en Bangor University (Reino Unido). (Conferencia con traducción simultánea).
  • Los malabarismos lingüísticos. 3 de marzo, 10.45 h. Albert Costa. Profesor investigador ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) del Departamento de Tecnologías de la Información y las Comunicaciones de la Universitat Pompeu Fabra.
  • El cerebro multilingüe. 3 de marzo, 12 h. Manuel Carreiras. Profesor de investigación Ikerbasque y director científico del Basque Center on Cognition, Brain and Language (BCBL).
  • Lengua nativa como herramienta psicopedagógica en el aprendizaje de lenguas. 3 de marzo, 16 h. Jon Andoni Duñabeitia. Investigador y profesor director en la Universidad Nebrija.
  • La gamificación como recurso para la facilitación del aprendizaje de lenguas. 3 de marzo,17 h. Francisco Herrera. Director del Centro Clic International House (Cádiz).

La formación presencial será complementada con la participación en una comunidad de aprendizaje, un espacio de trabajo colaborativo en el que compartir dudas e información sobre el tema del curso, aportar recursos, exponer experiencias concretas, conocer tendencias y tecnologías específicas.
Para participar en la comunidad de aprendizaje es necesario asistir tanto a la jornada inicial, Cerebro, lenguaje y multilingüismo (2 y 3 de marzo), como a los dos talleres: La comunicación en sociedades multilingües (12 de marzo) y Las emociones y las lenguas (16 de abril), en las que se desarrollarán nuevas metodologías en la práctica educativa.
Se pueden solicitar becas de matrícula gratuita a través del correo: patiodelainfanta@ibercaja.es
También se puede tramitar la homologación de la participación en la actividad, según Resolución del 27 de noviembre de 2017 del Director General de Personal y Formación del Profesorado por la que se reconoce como actividad de formación permanente del profesorado del Programa Educar para el Futuro 2018 organizado por la Obra Social de Ibercaja.
Todos los detalles pueden consultarse en:

http://obrasocial.ibercaja.es/iniciativa-educa/zaragoza/edulabi-cerebro-lenguaje-y-multilinguismo

Source: El català sense paraigua

El català sense paraigua

Ricard Ustrell viatja fins la franja d’Aragó i la Catalunya Nord per comprovar l’estat de salut del català, quan no té el paraigua de la immersió lingüística. Parlem amb professors de català, directores d’institut i escriptors locals, com el Josep Anton Chauvell o el Josep-Lluís Lluís.

// Editorial

Saragossa va acabar 2017 i començar 2018 amb l’exposició “Dicen que hay tierras al Este”. Vínculos históricos entre Aragón y Cataluña. Siglos XVIII al XX, una mostra gran i ambiciosa per les seues dimensions i enfocament, que va resultar acompanyada d’una bona assistència de públic. Relació continuada i freqüent la d’Aragó amb Catalunya, no sempre ha estat fàcil, i més en dates recents, amb episodis d’enfrontament revifats al calor del tens context polític al voltant de les reivindicacions independentistes. Una publicació amb continguts d’esta exposició, Tejidos de vecindad, va ser regalat per Nadal als alcaldes de les poblacions frontereres lleidatanes, alguns dels quals el van retornar, ofesos sobretot pels pròlegs del president autonòmic i del de la Diputació de Saragossa, crítics amb la “desraó absoluta del plantejament secessionista” i amb la postura de la Generalitat de Catalunya sobre els béns de Sixena.

Precisament, los últims enfrontaments interautonòmics han estat protagonitzats pel retorn a l’antiu monestir dels Monegros de 51 obres artístiques seues dipositades al Museu de Lleida: fruit de l’espoli segons los aragonesos; un cas de salvament de patrimoni abandonat i amenaçat, comprat legalment, segons la part catalana. Peça d’una batalla identitària, les principals autoritats aragoneses ho van anunciar amb solemnitat, enmig de l’orgull general, amb la raó atorgada per una sentència en primera instància. Lo president Lambán va pronunciar lo seu discurs d’any nou envoltat de les obres retornades al monestir.

Continuar llegint…. La difícil frontera » Temps de Franja

Source: · ACTOS DEL DÍA DE LA LENGUA MATERNA 2018 DEL GOBIERNO DE ARAGÓN – Lenguas de Aragón

21 de febrero de 2018

 

– 11:00 PALACIO DE CONGRESOS DE JACA.- ACTO INSTITUCIONAL
– 19:00 UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA.- FACULTAD DE EDUCACIÓN. Estreno de “Recosiros I. Biblioteca d’autors en aragonés”

Invitacion palacio de congresos de Jaca

Invitacion Universidad

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: