La Franja

Source: Seminario nuevos parlants de lenguas minoritarias | Seminario Aragonés de Sociolingüística

 

O mierques 27 de marzo teniemos a ocasión d’organizar un seminario en a Facultat de Ciencias Socials y de lo Treballo d’a Universidat de Zaragoza, sobre nuevos fablants de luengas minorizadas, con a profesora Maite Puigdevall, experta internacional en este tema.

Maite, de la Universitat Oberta de Catalunya, fació la suya tesi doctoral sobre politica lingüistica contimparada, fendo comparanza entre los casos de Gales y Catalunya baixo lo titol de “The Challenge of Language Planning in the Private Sector. Welsh and Catalan Perspectives”. Amás amás estió treballando como asesora en temas lingüisticos y culturals en o parlamento europeu y treballando pa lo ret Mercator, conoixendo bien a realidat d’as luengas minorizadas en a Unión Europea.

 

Maite nos ufrió una charrada en do explicó o desenrrollo d’os estudios sobre neofablants de luengas minorizadas en Europa, amostrando as diferencias basicas entre fablants nativos (L1) y neofablants (L2). Charró d’os contextos en que han naixiu os neofablants, como a colonización, a inmigración, a globalización u la normalización lingüística. Tamién sobre a caracteristica basica d’os neofablants, haber aprendiu a lengua difuera de casa. A posibilidat de tornar-se usuario habitual d’a segunda luenga. Y os conflictos de lechitimidat d’uso que se producen.

Explicó lo fenomeno d’o purismo lingüistico, dau que devant d’a realidat de que lo refuerzo d’a transmisión intercheneracional no ye suficient pa mantenir a comunidat lingüistica, a necesidat d’atrayer fablants adultos no nativos provoca una reacción en bells sectors, de defensa d’a pureza d’a luenga. Oblidando la radiz d’esta ye social, no “natural”. Amás amás, a relación entre neofablants y nativos gosa estar difícil, entre atrás cosas porque o perfil mas repetiu de parlant L2 ye d’o choven urbano con nivel d’estudios medio-alto, mientres que los parlants L1 gosan estar chent mas gran, con un nivel d’estudios inferior.

                                                                                                              

Os usos lingüisticos d’os neofablants son contextuals, y tienen un paper fundamental as suyas trayectorias vitals. Pa fer servir o idioma minorizau, ye menister acceder a chent que charre lo idioma y a espacios d’uso seguro, que tienen un alto component emocional y comunitario. En este sentiu, charró d’os procesos de muda lingüistica, ye decir, os procesos de cambio d’uso d’una luenga enta l’atra.

Pa rematar, presentó lo estudio de caso que son desenrollando, en o marco d’o prochecto d’I+D sobre mudas lingüisticas “El neohablante como sujeto social: el proceso de conversión lingüística en Galicia, Euskadi, Aragón y el País Valenciano”, centrau en o programa “Voluntaris por la Llengua” y en as collas de “Diables de Barcelona”, como dos claros eixemplos d’espacios seguros que favoreixen a muda lingüistica en o caso catalán.

Vos convidamos a veyer la suya conferencia.

* Agradeixemos a difusión feita por a Oficina de Lengua Aragonesa d’o Concello de Zaragoza.

MAGAZIN 6 d’abril de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”España vaciada”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30-12:40.- Miguel Antolín, presidente de la Cofradía La Sangre de Cristo.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver
13:10- 13:25.- Reflexions de Roberto Albiac.
13:25- 13: 40.- Actualitat agrícola. Alberto Balaguer
13:40 – 14.- Entrevista a Manuel Gimeno, un dels fundadors de “TERUEL EXISTE”, plataforma ciutadana creada fa 20 anys contra la despoblació. Juntament amb “Soria Ya”, i moltes d’altres organitzacions van ser capaces de reunir, el 31M a Madrid, a 100.000 persones sota el lema “La revuelta de la España vaciada”
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Miguel Antolín, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Mario Rius, Roberto Albiac, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Presentació de la novel·la “Arbagel”, de Marta Momblant, a Barcelona | Mas de Bringuè

Source: Cloenda de l’Any Fabra | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

L’Any Fabra fa un mes que es va acabar, però com que Tots els aniversaris tenen capvuitada, encara en podem parlar. Fabra establí les normes del català. Podia haver tornat a la llengua medieval, o centrar-se en la variant barcelonina, i no ho va fer, sinó que establí una normativa on qualsevol parlant català s’hi sabés retrobar. Quan Fabra  començà a estudiar el català no li calgué partir del no-res: el català havia deixat de ser oficial des de feia  uns dos-cents anys, però continuava sent-ho a Andorra, i el Registre Civil, que sempre havia estat dut per l’Església, i en moltes diòcesis  en català, havia passat a l’Estat  només el 1871. Existia una considerable praxi administrativa d’escriure en català, i  en literatura. A l’escola fins a la Llei Moyano de 1857 que només permetia l’ensenyament en castellà, aquest era als primers nivells en català per a passar al llatí als nivells superiors. No faltaven gramàtiques o diccionaris catalans. Resumint: la tan divulgada mistificació segons la qual Fabra s’inventà un català  artificial, no té més fonament que la catalanofòbia de tants filòlegs i comunicadors. Fabra, com tot normativitzador d’una llengua, hagué de triar entre diverses variants, i ho va fer considerant-ne  l’ús en la llengua parlada i en els clàssics, com ho havien fet molts altres normativitzadors, i entre ells els castellans. Mentre els normativitzadors castellans no foren mai perseguits com a tals pels governs, Fabra ho fou pels dos dictadors sota els quals malvisqué: en Primo l’expulsà de la  Càtedra de  Català, que recuperaria a la  República, i que tornaria a perdre quan els franquistes ocuparen Barcelona. Fabra s’hagué de refugiar a  Prada a la Catalunya Nord. Decisió necessària, perquè  podia esperar el pitjor, que l’afusellessen o condemnessen a cadena perpètua. Prova que això podria haver passat és que una de les primeres accions dels franquistes a Badalona fou anar a la casa de Fabra i saquejar-la escampant pel carrer els seus llibres i materials . El 1948  Fabra morí a Prada i hi és enterrat. No em consta que Pedro Sánchez hi anés en el recent viatge seu per Catalunya i Occitània a recordar els republicans.

Artur Quintana

Source: Presentació de ‘Records per a la pau’ d’en José R. Bada Panillo » Temps de Franja

// Artur Quintana i Font

El dissabte 23 de març del 2019 s’ha presentat al Cinema Municipal de Favara del Matarranya el llibre de memòries Records per a la pau d’Un xiquet de la guerra, el favarol José Ramón Bada Panillo, en versió catalana d’en Carles Terès. Poc temps abans se n’havia presentat a Casp l’original castellà. Ambdues obres han estat editades per la Comarca de Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp, amb la col·laboració de la Fundación Seminario de investigación para la Paz (SIP) i el Govern d’Aragó. La presentació ha anat a càrrec de l’autor acomboiat pel conseller de cultura de la comarca, en Víctor Prats, el president d’honor de SIP, en Jesús María Alemany, la presidenta de SIP, na Carmen Magallón Portolés, i el Director General de Política Lingüística, en José Ignacio López Susín. El president de la comarca i batlle de Favara, en Francisco J. Domènech, no hi va poder assistir a causa d’un dol familiar.

La coberta del llibre

Les memòries de l’autor van especialment des de l’esclat de la sedició franquista el juliol del 1936, quan l’autor era un xiquet de poca edat —havia nascut el 1929—, allargassant-se fins al 19 de desembre del 1954 quan va cantar missa a Favara, i centrant-se en els anys de la Guerra amb la immediata postguerra. En Bada va viure amb ulls esbatanats d’infant les matances entre franquistes i republicans al seu poble —son pare i molts parents i convilatans van ser assassinats— per mor de la sedició del 1936 que va provocar la Guerra i les moltes seqüeles que, en bona part, segueixen en peu a l’hora actual. Favara va ser entre les viles més afectades per aquelles matances perquè va canviar de govern en tres ocasions durant la Guerra: primer va guanyar la sedició, després la República i finalment la sedició. A les memòries en Bada exposa amb enteresa i sense prendre mai partit —els fets, per si sols ja parlen prou— tots els horrors que li va tocar viure, des de l’assassinat de son pare per part dels republicans, ell que va ser l’últim que el va veure en vida, fins a la defensa aferrissada per part de sa mare d’una miliciana que els franquistes volien assassinar en ocupar definitivament Favara. Tant l’autor com els qui l’havien acompanyat en la presentació van insistir amb vehemència que a les guerres no hi ha vençuts ni vencedors, sinó només víctimes.

Dos moments de la presentació al cinema de Favara de Matarranya. / Cèlia Badet

MAGAZIN 30 de març de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Les adopcions”. Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30-12:40.- Miguel Antolín, presidente de la Cofradía La Sangre de Cristo.
12:40- 12:55.- Pàgina escolar dels alumnes de 4art de primària del col.legi de Maella Virgen del Portal.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Juan Carlos Valén
13:10- 13:25.- Jaime Rebenaque, presidente de la asociación maellana, Guirigay.
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40 – 14.- Corresponsal a Casp, Néstor Fontoba i entrevista a Xavi Guimerà Capacés, nascut a Barcelona, d’origens maellans, que resideix actualmente a Casp; poeta, narrador, guionista…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Néstor Fontoba, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

Tenim el plaer d’informar-vos que el dia 8 d’abril, a les 7 de la vesprada, es presentarà a Barcelona, a la Llibreria Documenta, C/. Pau Claris, 144, el llibre Arbàgel, un revolt de l’amor de Marta Momblant Ribas. Aquest llibre ha guanyat el premi Guillem Nicolau 2018 i es va presentar a Calaceit el passat 15 de març.

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Facebook: Associació Cultural del Matarranya-ASCUMA
Web: ascuma.org

Source: Sorolla’t

Carles Sancho

El passat 23 de febrer, en la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna a Pena-roja, el grup Ya babé va estrenar una nova cançó, recreant musicalment un dels millors poemes de l’escriptor pena-rogí Desideri Lombarte, Sorolla’t. I és que els queretans ja van enregistrar el 2017 un CD de petit format, sis temes, dedicat al poeta de Pena-roja que titulava ‘Cantant a Desideri’. El polifacètic activista cultural, traspassat ara fa trenta anys, va dedicar el text a la revista del mateix nom que va aparèixer el setembre del 1986, en què hi col·laborava sovint. Impresa a Gràfiques del Matarranya a Calaceit i editada en aquell moment pel col·lectiu Sorolla’t i activa fins el 2000. Va ser un dels primers poemes que va veure publicat perquè, encara que va començar a escriure poesia el 1981, fins el 1987 no va veure la llum el seu primer poemari ‘Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort’, publicat a la col·lecció Pa de Casa i promoguda pel Govern d’Aragó. Era la primera editada en català a l’Aragó, iniciativa del Conseller de Cultura i Educació del Govern d’Aragó, el favarol José-Ramon Bada. El poema Sorolla’t també apareix en l’excel·lent antologia lítica de l’escriptor matarranyenc ‘Ataüllar el món des del Molinar’ (2000) interpretada en un dels dos CD incorporats al llibre pel rapsode calaceità Antoni Bengochea. Un poema que convida a l’acció i a l’activisme rural compromès amb el territori com ho era el contingut de la primera revista publicada, en aquells inicis dirigida a la gent progressista del Matarranya i de la comarca de la Terra Alta, segons hi llegim en l’editorial. SOROLLA’T i poca son, / ja s’ha acabat lo dormir, / espavila’t, que si dorms, / de net no en farem un dit… SOROLLA’T i fes camí / camí de la llibertat, / llibertat de dit o no dir. / I, dient la veritat, / a la nafra posa el dit… Un referent i tota una declaració d’intencions de l’enyorat amic i poeta matarranyenc.

MAGAZIN 23 de març de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Qui defensa als animals?”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª Ràfales “Lo Gravat”
13:25- 13: 40.- Parlarem amb Pepe Bada, que avui presenta al cine municipal de Favara,a les 19 hores, el seu llibre “Records per a la pau”
13:40 – 14.- Entrevista a la professora Laura Bernal i als alumnes Raúl Mediavilla i Adrián Balaguer, del CRA Fabara Nonaspe “Dos Aguas”; ens explicaran la seva estada al CRIE “Venta del Olivar” de Zaragoza ( Centro Rural de Innovación Educativa).
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Yolanda Abad, Josep Mª Ráfales, Pepe Bada, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Fórnoles reúne a 750 participantes en la Marcha Senderista de la Comarca del Matarraña

Source: Moviments històrics | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Els que tenim bastants anys recordem perfectament el maig del 68. Malgrat que el focus de la revolta va ser França i més concretament París, va arribar amb prou força a Espanya, més concretament a Madrid i Barcelona, transformant-se en revolta democràtica antifranquista. Molt més proper tenim el moviment del 15M del 2011, moviment pacífic que reivindicava una democràcia més directa, real i participativa, i en contra del bipartidisme espanyol. Si analitzem el que està passant actualment a l’Estat espanyol en tot allò que fa referència a grans moviments de canvis socials, progressistes i de futur, sense cap mena de dubte, n’hi ha dos de ben destacats. Un d’ells és territorial. No es nou, però ara és en el moment més crític. Es tracta de l’aspiració de Catalunya a esdevenir una república independent, la qual cosa implica l’abandó de l’arcaica institució monàrquica, desprestigiada pel seu origen i el seu comportament poc democràtic en l’actualitat. A més, la nova república hauria de comportar un canvi en positiu de valors i una revisió en profunditat de les estructures envellides, retrògrades i poc eficients. Algú ha dit: “ells –referint-se als unionistes– lluiten contra allò que odien i nosaltres per allò que estimem”. Tot estaria per fer, és ben cert, però la possibilitat real de canvi progressista seria un fet, perquè l’independentisme a Catalunya no és un moviments de dretes com alguns volen fer veure, si no d’esquerra o centre-esquerra, com els estudis demoscòpics recents ho demostren. L’altre gran moviment de canvi progressista actual –de ben segur estarà gairebé tothom d’acord– és el moviment feminista, que ha fet palesa la seva força il·lusionant i reivindicativa el passat 8 de març. Tant els lemes com els profunds principis on s’arrelen demostren que aquest moviment de les dones esdevé una revolució en marxa de caire esquerrà i/o progressista. Els partits polítics més dretans s’hi apunten, tot i que a contracor i marcant distàncies que demostren la seva contradicció. És cert que el moviment feminista és mundial, però a Espanya recentment mostra una especial empenta. El masclisme dominant, ancestral i irreverent té el dies comptats. Ja ho sé, seran dies llargs, però passaran.

José Miguel Gràcia              

Source: · PRESENTACIÓ DE “RECORDS PER A LA PAU” DE JOSÉ BADA PANILLO – Lenguas de Aragón

Source: · PRESENTACIÓ DE “ARBÀGEL, UN REVOLT DE L’AMOR” A CALACEIT – Lenguas de Aragón

Source: Se intensifican los trabajos de desmontaje del puente medieval de Santolea