Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Source: Spain’s Villages Wage a Lonely Fight Against the Coronavirus – The New York Times

The isolation of the countryside offers some protection against the outbreak, but once the illness strikes, it can reveal the unique vulnerabilities that smaller communities face.

Medical workers evacuating a coronavirus patient from a nursing home in Valderrobres, Spain, this month. Nearly 50 of the 60 residents at the home tested positive for the pathogen.

By

Photographs by

 

 

VALDERROBRES, Spain — The deafening rumble rose from the depths of the countryside, a welcome yet unnerving sign of life in a corner of northeastern Spain, where villages perched on craggy hills overlook vineyards and fields of olive and almond trees.

At the wheel of his tractor, a farmer disinfected the narrow streets of the village of Valderrobres, with a spreader normally used to fertilize his fields. The breeze sent flowerpots and chairs flying, but it didn’t matter. There was a virus to kill.

“Everything here arrives later,” said the farmer, Miguel Angel Caldu, about the initial lack of testing kits and protective equipment in the area. Half of the health workers at the local nursing home tested positive for the coronavirus, and so did nearly 50 of the 60 residents, 12 of whom have died.

So every evening, locals like Mr. Caldu have been cleaning places like Valderrobres, a tourist town of about 2,400 people that is known for its 14th-century gothic castle and stone bridge.

ImageMiguel Angel Caldu, a farmer, disinfected the narrow streets of Valderrobres this month with a spreader normally used to fertilize his vines and fields of almond trees.
Image“I’ll come back stronger,” said Esther Pitart, 81, as she was evacuated from the nursing home in Valderrobres on April 8.

“If we don’t take care of ourselves, nobody will,” he said.

In terms of deaths, the coronavirus pandemic has hit Spain harder than every European country but Italy and has ravaged large cities such as Barcelona and Madrid. Less noticed has been the plight of villages.

Like small communities around the world, Spain’s villages are finding that their isolation is a mixed blessing. It may offer some protection against contagion, but once the coronavirus strikes, it can reveal the particular vulnerabilities that smaller communities face.

In Spain, despite a robust health care system and one of the highest life expectancy levels in Europe, rural areas have suffered from aging health care infrastructure and a lack of doctors, after decades of urbanization and a lack of public investment.

Rural areas also have an abundance of older adults. In Teruel, the province in a remote corner of Aragon that contains Valderrobres, they make up a quarter of the population. Villages in the region, many with centuries-old ramparts overlooking the countryside, now have the appearance of boarded-up fortresses trying to keep their aged populations safe.

In other rural areas, such as the province of Soria, in the neighboring region of Castile and León, outbreaks overwhelmed for weeks the only hospital with intensive care units. Such rural stretches of Spain have among the lowest population density levels in Europe, and many there have long complained about being neglected and cut off by the national authorities.

In one village in Teruel, the only doctor in the area interrupted his weekly visits after he had to go into isolation; in another, the only grocery store closed for days after the shopkeeper left.

In Valderrobres, where the closest hospital with intensive care in the region is two hours away, the health authorities initially refused to test those at the nursing home who didn’t have symptoms, said the mayor, Carlos Boné, even as it became the epicenter of a local outbreak.

When Mr. Boné bought tests and discovered that two-thirds of the staff and residents had the virus, the regional authorities rejected the results because they came from a private lab, and then conducted their own tests a week later.

ImageAn abandoned train station in Lledó, a village in the province of Teruel.
ImageA view of Peñarroya de Tastavins, a town in Teruel. Rural authorities in Spain have argued that they are underequipped to fight the virus.

“In villages, it’s always ‘It will arrive soon,’ or ‘You will get this shortly,’” Mr. Boné said. “In the meantime, we’re risking lives, and here, 35 workers are 35 people you know.”

Sign up to receive an email when we publish a new story about the coronavirus outbreak.

Mr. Boné, a former nurse, worked in the nursing home for two straight weeks because most of its nurses have had to isolate themselves at some point and he couldn’t find replacements.

Like many other European countries, Spain has struggled to contain the spread of the coronavirus in many parts of its territory. Unions are taking the authorities to court after thousands of health care workers became infected. Soldiers have found residents abandoned or dead in nursing homes. But in remote areas, the crisis has accentuated a perception that the right to health care might differ depending on where a person lives.

“In the areas that may have been neglected, the feeling of abandonment can be as much emotional as it is material,” said Sergio del Molino, a novel writer and journalist who has coined the expression “España vacía,” or “empty Spain,” to refer to the draining away of people and skilled workers, and the hollowing out of infrastructure, especially in rural areas.

Confinement measures enforced throughout Europe have plunged other rural areas into similar situations. In a small village in the Lombardy region, the epicenter of Italy’s outbreak, a ban on leaving a town without a health or work reason has forced the national agency managing the crisis response to make multiple trips per day to the closest supermarket to bring food to locals there.

ImageAlberto Ribes delivering food to Alicia Micolau in Valderrobres.
ImageSara Lombarte sewing masks at her home in Peñarroya de Tastavins.

In France, which has long struggled against a shortage of doctors in some rural areas, an organization representing small towns has recommended that municipal employees deliver bread and groceries to aging populations.

In Spain, Aragon has received roughly as many tests per inhabitant as the Madrid region, the epicenter of Spain’s outbreak, but half as many masks per inhabitant. And mayors of isolated villages in Teruel argue that the masks that have been sent have mostly gone to Aragon’s larger cities.

“There is an advantage in isolation, distance provides protection,” said Angel Paniagua, a researcher at the National Research Council of Spain, who has studied the country’s most isolated regions. “But when the virus hits, you’re left with your own problems.”

Mr. del Molino, the author and journalist, said that resources had dwindled in many rural areas after health care was gradually decentralized to the regions in the 1980s and ’90s.

ImageAn empty basketball court in Fuentespalda, Teruel.
ImageFields between Peñarroya de Tastavins and Valderrobres.

Source: Un Sant Jordi especial al Matarranya » Temps de Franja

Source: Els veïns de Pena-roja distreuen el confinament rescatant fotos antigues | Matarranya Media

Source: Fans de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (Club no Oficial)

Source: Denunciado por saltarse el confinamiento para recolectar setas en La Ginebrosa

Source: El New York Times prepara un article sobre el COVID-19 al Matarranya | Matarranya Media

Source: La penya ‘Los de sempre’ de Valljunquera crea el videoclip #QuédateEnCasa | Matarranya Media

Source: BOA

2  SECCIÓN III. Otras Disposiciones y Acuerdos
Fecha de Publicación: 17/12/18
Número de boletín: 242
Organo emisor: DEPARTAMENTO DE PRESIDENCIA
Título: ORDEN PRE/1996/2018, de 5 de noviembre, por la que se dispone la publicación del convenio de colaboración entre el Gobierno de Aragón y la Comarca de La Ribagorza, por el que se concede una subvención para la implementación de medidas a favor de la lengua (aragonés y catalán de Aragón) y sus variedades dialectales.

Ver documento RegistrosAbrir este documento utilizando el ReadSpeaker docReaderFirma Registros

3  SECCIÓN III. Otras Disposiciones y Acuerdos
Fecha de Publicación: 10/12/18
Número de boletín: 237
Organo emisor: DEPARTAMENTO DE PRESIDENCIA
Título: ORDEN PRE/1937/2018, de 5 de noviembre, por la que se dispone la publicación del convenio de colaboración entre el Gobierno de Aragón y la Comarca de Bajo Cinca/Baix Cinca, por el que se concede una subvención para la implementación de medidas a favor de la lengua catalana y sus variedades dialectales.

Ver documento RegistrosAbrir este documento utilizando el ReadSpeaker docReaderFirma Registros

4  SECCIÓN III. Otras Disposiciones y Acuerdos
Fecha de Publicación: 10/12/18
Número de boletín: 237
Organo emisor: DEPARTAMENTO DE PRESIDENCIA
Título: ORDEN PRE/1942/2018, de 26 de noviembre, por la que se dispone la publicación del convenio de colaboración entre el Gobierno de Aragón y la Comarca de La Litera / La Llitera, por el que se concede una subvención para la implementación de medidas a favor de la lengua catalana y sus variedades dialectales.

Ver documento RegistrosAbrir este documento utilizando el ReadSpeaker docReaderFirma Registros

5  SECCIÓN III. Otras Disposiciones y Acuerdos
Fecha de Publicación: 9/08/18
Número de boletín: 154
Organo emisor: DEPARTAMENTO DE PRESIDENCIA
Título: ORDEN PRE/1319/2018, de 16 de julio, por la que se dispone la publicación del convenio de colaboración entre el Gobierno de Aragón y la Comarca de Matarraña/Matarranya por el que se concede una subvención para la implementación de medidas a favor de la lengua catalana y sus variedades dialectales.

Ver documento RegistrosAbrir este documento utilizando el ReadSpeaker docReaderFirma Registros

 

8  SECCIÓN I. Disposiciones Generales
Fecha de Publicación: 20/04/18
Número de boletín: 77
Organo emisor: DEPARTAMENTO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE
Título: DECRETO 56/2018, de 10 de abril, del Gobierno de Aragón, por el que se aprueban los Estatutos de la Academia Aragonesa de la Lengua.

Ver documento RegistrosAbrir este documento utilizando el ReadSpeaker docReaderFirma Registros

11  SECCIÓN III. Otras Disposiciones y Acuerdos
Fecha de Publicación: 27/09/16
Número de boletín: 187
Organo emisor: DEPARTAMENTO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE
Título: ORDEN ECD/1204/2016, de 1 de septiembre, por la que se convocan las ayudas a proyectos editoriales en las lenguas propias de Aragón (aragonés y catalán de Aragón) para el año 2016.

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 94 • 6 d’abril de 2020

Esperem que hores d’ara hàgiu rebut la revista en paper Temps de Franja 145, amb el suplement Temps d’escola 8. Sabem que hi ha poblacions on el servei de correus està limitat.

En la mort d’en Germà Colon i Domènech

// Artur Quintana i Font

Obituari. El dia 22 de març del 2020 ha mort en Germà Colon i Domènech a Barcelona als 91 anys victima del corona virus. Era un dels grans estudiosos de les llengües romàniques. Nascut el 1928 a Castelló de la Plana estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i ben aviat va passar a treballar a la de Lovaina, i el 1963 a la de Basilea on va treballar fins a la jubilació el 1997 com a catedràtic de Filologia Romànica.

Llegir-ne més.

El somni de la col·lectivització*

// Vicent Pallarés Pascual

Enguany es compleixen 25 anys de l’estrena de la pel·lícula Terra i llibertat de Ken Loach, un viatge al cor de les col·lectivitzacions que es van portar a terme abans i durant la Guerra Civil a molts indrets d’Aragó. Loach va mostrar en el seu treball de ficció aquella realitat per la què cada vegada s’interessen més historiadors. El film, com va explicar aleshores el cineasta anglès, narra «la història d’una gran esperança, la d’una societat on la terra fos un bé comú». El somni anarquista s’enfronta a la realitat social d’aquells temps: unes estructures de poder on grans terratinents i l’església tenen el control. Les noves idees revolucionàries que arribaren van ser un revulsiu que va intentar trencar amb tot el passat.

Llegir-ne més.

Amb Omella, sempre a l’alba*

// Ramón Mur

Juan José Omella ha viscut sempre a l’alba o al primeríssim començament d’una nova època. Va néixer a Queretes el 1946, en l’alba dolorosa de l’Espanya franquista, després de la Guerra Civil. Va conèixer al seminari la mort de Pius XII, substituït per Joan XXIII, “el papa bo”, que al començament de 1959 va sorprendre el món amb la convocatòria del Concili Vaticà II. L’alba d’una nova època per a l’Església. I Omella hi era.

L’acabat d’elegir president de la Conferència Episcopal Espanyola, no és un prelat progressista sinó més conservador del que pareix. Els bisbes han estat, són i seran conservadors perquè és molt tot el que l’Església ha de conservar i preservar. Omella pot ser tingut com a progressista per haver estat un capellà del Concili, dels quals molt pocs van aconseguir la dignitat episcopal perquè d’ells en van recelar sempre els papes Joan Pau II-Wojtyla i Benet XVI-Ratzinger, sobretot, i fins i tot el propi Pau VI-Montini, que va clausurar el 1965 el Concili inaugurat per Joan XXIII el 1962.

Llegir-ne més.

Indicacions del Govern d’Aragó per combatre el coronavirus

// Redacció

Us passem aqueixes normatives del nostre Govern per a fer front a la present crisi sanitària, i us preguem que en feu cabal. Com veieu estan escrites en les tres llengües del país, com és (o hauria de ser) normal.

Llegir-ne més.

Source: Es registren 11 nous positius i les primeres morts per coronavirus a la residència de Vall-de-roures | Matarranya Media

Source: Les xiques que se rentaven les dents | Contalles de Fórnols

Les xiques que se rentaven les dents

[Versión en español al final del relato]

LA PILOTA DE FÚTBOL

Manolo és un cosí meu de Valljunquera que sempre ha segut bastant pito. Quan pujave a Fórnols, li agradave de portar alguna novedat per a impressionar-mos. Una volta, va pujar en una pilota de cuero; un balon de fútbol de reglament. Ere un d’aquells balons que portaven una regata lligada en tiretes de cuero, com una sabata, per a traure-li lo pitorro i poder-lo unflar.

Pilota de futbol

Pilota de fútbol

Jo, molt sorprès perquè no n’havia vist mai cap, li vaig preguntar que d’a on l’havie tret, perquè a les tendes de les viles no en venien. Me va contestar que l’havie aconseguit gràcies a les xiques del tió Eugenio Foz, que estudiaven a Saragossa i se rentaven les dents. Son pare ere l’home més ric de Valljunquera. Molt estranyat, li vaig preguntar:

—Que se renten les dents, dius? —Ell va fer una risseta.

—Quina gorrinada! —Vaig cridar esgarrifat. Vaig pensar que se posaven a la boca lo sabó que sempre havia vist al greler de casa.

LO GRELER

En aquella època, la higiene personal ere molt parda. Teníem una tenalla d’aigua a la vora del greler. Cada dia posàvem mitja jarra d’aigua a la grela i mos rentàvem la cara i el coll sense sabó, per a traure-mos les llaganyes. Dispués, en la mateixa aigua, mos rentàvem les mans aprofitant los restos de les pastilles de sabó que les dones havien fet servir per a rentar la roba i s’havien quedat massa menudes. Ere un sabó que faen a casa en sosa càustica, solades d’oli i restos de cansalada de gorrino.

Greler

Lo greler de casa

Los domenges, baixàvem la grela del greler i, sentats a una cadireta, mos rentàvem los peus i les garres, hasta damunt del ginoll. Una volta al mes, mos rentàvem lo cap en sabó d’olor i mos l’esclaríem en aigua i vinagre. I eixa ere, per a tota la gent de les viles, la llimpiesa que mos fàem. Los jóvens tos preguntareu si no mos dutxàvem mai. I la resposta és que no. Encara que costo de creure, durant molts milers d’anys, la gent no se remullave mai la tripa ni atres parts més brutes. La primera volta que me vaig dutxar va ser als dotze anys, quan vaig anar al seminari.

CÀNTERS I ARGADELLS

A Fórnols teníem motivos per a no rentar-mos per la falta d’aigua que teníem. Quan xorraven les fonts de les places, s’havie d’anar a buscar aigua a la font en un cànter (de 12,5 litros de capacitat). I quan les fonts no xorraven, en llargues temporades de sequia, havíem d’anar a la font de Llavarco o a la del Pou d’en Pi, a casi mitja hora de camí; una hora entre anar, carregar i tornar. Hi anàvem en una burra aparellada en los argadells per a portar quatre cànters d’aigua (50 litros en total).

Jo vaig anar moltes voltes a Llavarco a buscar aigua en la burra i quatre cànters. Los arrimava a la font a rastres i quan los omplia, com no tenia prou estatura ni força per a carregar-los a la burra, li demanava ajuda a alguna de les dones que estaven llavant la roba als llavadors. Sempre vaig tornar en los cànters plens, sense cap problema.

Burra en argadells

Burra en argadells

Per si algun “urbanita” m’està mirant compassivament per damunt del muscle, li diré que a Barcelona tenien aigua corrent a les cases, però tampoc se dutxaven. Quan vaig vindre a viure a Barcelona, pels anys 60, encara hi havie moltes cases sense bany. Hi havie dutxes públiques a un subterrani de la Plaça Urquinaona i molta gent anave allí los dissabtes per a poder-se dutxar. Als anys 80, vaig rehabilitar dos pisos modernistes de l’Eixample de Barcelona i dono fe de que només tenien una tassa de vàter a un quartet menut i un lavabo per a rentra-se les mans a la punta del pasillo. En eixes condicions, és normal que m’esgarrifara quan me vaig enterar de que les xiques del tió Foz de Valljunquera se rentaven les dents.

PROFIDÉN

Manolo me va explicar que venien un sabó especial per a les dents, encara que ell mai l’havie vist. Tamé me va dir que la gent que se rentave les dents se les resfregave en un cepillet menut, especial per a n’eixa faena i que a les caixetes del sabó hi havie un vale retallable. Les xiques del tió Foz li donaven los vales a Manolo i ell los enviave per correu a una casa que li dieven “Profidén”. Aquells cartonets eren números per a participar a la rifa d’un balon de fútbol de verdat i, una de les voltes, va tindre sort i li va tocar a’n ell. Així va ser com vaig descobrir dos coses: que hi havie gent extravagant que se rentave les dents; i com eren los balons de fútbol de verdat.

Propaganda de Profidén

I ara, al feu-tos esta contalla a vatros, tos haig descobert que se pot sobreviure sense dutxar-se. I quina es la raó de que la gent de la meua generació estiguem vacunats contra moltes dolentures i pràcticament no tinguem al·lèrgies.

Pedro J. Bel

Source: Compromiso y Cultura: #RamónMur – Con Omella, siempre al amanecer

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.