La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MatarranyaSource: Llengües minoritàries, l’espanyol en perill! | Viles i Gents
(Publicat al diario de Teruel el dissabte 17 de novembre del 2018)
Les llengües minoritàries molesten a molta gent, que les considera inútils, si més no perilloses. Per a què hem de conèixer el català, el basc, el gallec o el “bable”, si ja tenim l’espanyol? quina pèrdua de temps! Això deuen de pensar molts europeus: per a què conèixer l’espanyol, si ja tenim les nostres de primera categoria: anglès, francès i alemany? Molts espanyols presumeixen de que la llengua nacional és la segona més parlada del món. Però només cal anar a qualsevol país europeu per adonar-te’n de la poca importància que té a Europa, on gairebé res hi ha escrit en espanyol en els seus monuments patrimonials o en els seus museus. Tot és en anglès que, curiosament, quan el Regne Unit faci efectiu el “Brexit”, no serà la llengua nativa de cap país europeu (amb l’excepció d’Irlanda, que el considera constitucionalment llengua secundària). També es dona la paradoxa de la UEFA, que, malgrat que la lliga espanyola és la més potent d’Europa i els equips espanyols els més presents en els campionats europeus, té com a llengües oficials el francès, l’anglès i l’alemany. També en el mercat dels discos està tot escrit en les llengües anteriors a les que cal afegir l’italià. Però no, el gran enemic de la llengua espanyola són sempre les llengües minoritàries hispàniques, sobre tot el català (especialment a l’Aragó i a València, es nega la seva existència), però també l’apregonés, el basc o l’asturià. Curiosament anomenades “conservadores”, aquestes persones consideren que les llengües minoritàries són com els animals en perill d’extinció, que el que haurien de fer és seguir la seva tendència, és a dir, extingir-se (o conservar-se engabiats, com a peces de museu). Perquè aquestes llengües són inútils i molestes, com els óssos formiguers, panda, polars o pirinencs, els ornitorincs, els orangutans o la tonyina roja; o perilloses com el tauró blanc (el català). Però aquests que menyspreen o maltracten les llengües minoritàries, també són els principals llepaculs dels poderosos, i mai voldran admetre que el principal problema de la llengua espanyola no hi és a Espanya, si no a Europa, sotmesa a la anorreadora força de la llengua de l’imperi ianqui.
Antoni Bengochea
Source: Etimologia | L’esmolet
L’etimologia és l’estudi de l’origen i evolució de les paraules. És una disciplina molt útil per a entendre el món que ens envolta, atès que el llenguatge és la representació de la realitat en tots els seus aspectes, des de l’objecte més banal al sentiment més complex.
Aquest és un dels motius pel que considero que no s’hauria d’abandonar l’estudi de les llengües clàssiques en l’ensenyament obligatori, perquè, entre altres coses, ens permeten conèixer d’on ve allò que diem, que tot sovint equival a saber d’on venim nosaltres. El món esdevé més ple, més diàfan, més entenedor.
Una mostra ben clara de l’interès que pot suscitar l’etimologia, és la il·lusió que ens fa als pares saber la procedència dels noms que posem a les nostres criatures. Volem noms bonics, a voltes arrelats a la tradició familiar, però també que el seu significat s’acosti a la idea que ens hem fet de la seua personalitat.
L’etimologia és també matèria de reivindicació. Fa uns mesos, uns amics bascos, ens enviaren un fil de Twitter amb un llistat de més de trenta paraules en eusquera amb la seua explicació en castellà. S’hi podia llegir, per exemple «En euskera no decimos “febrero”, decimos “otsaila”, que más o menos se traduce como “mes de los lobos”, and I think that’s beautiful»; o «En euskera no decimos “oficio”, decimos “ogibide”, que más o menos se traduce como “camino hacia el pan”, and I think that’s beautiful». Molta gent ho va pensar, que era ‘beautiful’, perquè el fil es va fer viral, amb més de 8.000 repiulades i 15.000 likes, i va animar a euskalduns i euskofílics a fer més aportacions. M’atreviria a pronosticar que més d’una es va sentir esperonada a aprofundir una mica més en la bellíssima llengua basca. L’autor del fil, per si el voleu consultar, és un poeta i filòleg anomenat Jásier (@TheJasier).
Si ens centrem en aquest nostre país aragonès, estic segur que quan esbrinem l’origen de la denominació “chapurreau”, entendrem moltes coses. El significat ja el sabem, ens l’explica la RAE (Chapurrear: Hablar una lengua con dificultad y cometiendo errores). Però, amb el cor a la mà… algú pot creure que una comunitat de parlants, espontàniament, prengui la decisió de denominar despectivament l’idioma que els han transmès a casa, que defineix el món que els envolta? Només se m’acut que l’ocurrència la tingués un foraster, indignat en comprovar que la gent dels nostres pobles feia servir una llengua que desmentia la imatge d’un Aragó definitivament castellanitzat. No és un fenomen exclusiu del nostre país: la història és plena de viatgers que han definit com a «lladrucs», «brams», «galimaties» o «xapurrejats» les parles diferents de la seua, tan polida i civilitzada. És allò del supremacisme.
Sé que, en llegir això, els meus amics sociòlegs m’il·luminaran sobre els motius que porten els membres d’una comunitat a assumir aquests prejudicis cap a la llengua pròpia. Però no us canseu; continuaré sense entendre-ho.
Alcanyís, octubre de 2018. Publicat a AraInfo, octubre de 2018
Pelotari. Euskadi, 2016. / Carles Terès
Source: I Premi d’investigació Jesús Moncada » Temps de Franja
// Ajuntament de Mequinensa
Laura Farré Badía, amb L’estil literari de Jesús Moncada a Estremida memòria: entre el català normatiu i la llengua de Mequinensa, i Artur García Fuster, amb Memòria, oralitat i ironia a la narrativa de Jesús Moncada, han estat els guanyadors ‘ex aequo’ del I Premi d’investigació Jesús Moncada. El Premi, dotat amb 3.000 euros, pretén promoure l’estudi de la literatura, la llengua i la cultura en relació amb l’obra i la figura de Jesús Moncada i també amb la cultura de Mequinensa.
El jurat, format per Chusé Aragüés, Carme Alcover, Jordi Estruga i Ramon Sistac, en representació del món editorial, literari i universitari, i presidit per Magda Godia, alcaldessa de Mequinensa, ha atorgat el premi en atenció a la qualitat literària i novetat estilística discursiva, l’originalitat i bon desenvolupament de la temàtica i el rigor científic que presenten els dos treballs.
L’acte de lliurament del premi se celebrarà el proper 1 de desembre, dia del naixement de l’escriptor, i tindrà lloc al matí al Saló d’actes de l’Ajuntament de Mequinensa. Les activitats es completaran a la tarda a la Sala Goya, amb la projecció d’un audiovisual que commemora el 30 aniversari de la publicació de Camí de sirga i un espectacle literari a càrrec d’Eduard Muntada, Carles Martínez, Sandra Pujol i Ferran Aixalà amb fragments de “Dante S.A.”, la novel·la inacabada de Moncada.
Carme Alcover, Magda Godia, Ramon Sistac i Jordi Estruga. / Ajuntament de Mequinensa
FUNDADORS DEL MUSEU ETNOLÒGIC DE NONASP
// Merxe Llop
Hipòlit Solé, Mario Rius, José María Ràfales i Daniel Maza són els fundadors de l’associació Amics de Nonasp que fa vint-i-dos anys van emprendre la tasca de crear un Museu Etnològic.
«No podíem imaginar mai on hem arribat, però s’ha de dir que la força, la il·lusió i la passió que tenim per tot el referent a Nonasp i la seua història, fa que tiréssim endavant i ja estem cavil·lant allò que hem de fer per l’any vinent.
»Al final ser conscient o no ser, és mes o menys important, la cosa és que mentre fem lo que fem mos ho passem d’allò més bé, recuperem un munt d’històries abocades a desaparèixer, i la cosa s’ha allargat; com díem abans, ja fa 22 anys i estem en forma. Estem més motivats que mai i aquest mes d’agost hem carregat les bateries al màxim per continuar.»
Fundadors del Museu Etnològic de Nonasp. / Estela Rius Continuar llegint... «El Museu Etnològic de Nonasp, un projecte que creix cada any»* » Temps de Franja
MAGAZIN 1 de desembre de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Manies, pors i fòbies””. Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Els nostres cuiners. El xef maellà Rubén Catalán
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp Josep Mª “Lo Gravat”
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- El sociòleg Natxo Sorolla.
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista a David Cardó Gotor, caspolí, empresari en el món de l’esport d’aventura. Empresa “Guías de Huesca”
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Rubén Catalán, Josep Mª Ráfales, Natxo Sorolla, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.
Source: Mapa del Matarranya de 1925 (i la Terra Alta) | Xarxes socials i llengües
Este mapa de 1925 té alguns topònims del Matarranya en català. 
Està signat per la Mancomunitat de Catalunya, en extinció. Un mapa al que haig arribat per Oriol Puig i Marc Pelejà. Potser teniu més resolució al mapa en pdf: mapa terra alta.
Source: La 28a Trobada Cultural del Matarranya a Calaceit » Temps de Franja
La 28 Trobada Cultural del Matarranya va començar, el diumenge 18 de novembre a les 10 del matí al teatre de la Germandat de Calaceit, amb la cordial rebuda per part de l’alcalde de la vila Josep M. Salsench i del president de l’entitat organitzadora, l’Associació Cultural del Matarranya, Joaquim Montclús que va presentar la programació de la jornada.
Seguidament es va formar la primera taula redona “Tenim llengua per a anys?” amb uns escollits participants que asseguraven un debat molt interessant:
Ramon Sistac i Vicén, de Camporrells —la Llitera—, professor i doctor de dialectologia de la Universitat de Lleida, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i col·laborador de Temps de Franja.
Joan Maluquer i Ferrer, barceloní, llicenciat en filologia clàssica, editor, vicepresident de l’Ateneu de Barcelona i president de la Comissió de Cultura i gerent i secretari de l’equip rector de la Universitat Catalana d’Estiu.
Àlex Susanna i Nadal també barceloní, amb casa a Calaceit, poeta, gestor cultural, editor, traductor, articulista, professor a la URV de Tarragona, ex director de l’Institut Ramon Llull i director de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural.
Isidor Marí i Mayals, eivissenc, ha estat professor de la Universitat de les Illes Balears, sotsdirector general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, músic i compositor i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Pietro Cucalon Miñana, saragossà de Codos, actualment viu a Aiguaviva de Bergantes, mestre a la Ginebrosa, Aiguaviva i Mas de les Mates, Premi Franja 2008, director de Centre Rural Agrupat de Castellot, ex assessor del Departament de Política Lingüística del Govern d’Aragó i col·laborador de Temps de Franja.
Natxo Sorolla Vidal, matarranyenc de Pena-roja, professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona, ha estudiat els casos de substitució lingüística a la Franja i col·laborador de Temps de Franja.
Taula dedicada a la llengua. D'esquerra a dreta: Joan Maluquer, Ramon Sistac, Isidor Marí, Carles Sancho, Àlex Susanna, Pietro Cucalón i Natxo Sorolla. / Carles Terès
Després de la presentació del tema de debat i dels participants, per part del coordinador de la taula Carles Sancho, vicepresident d’Ascuma, Ramon Sistac va iniciar les intervencions per parlar de Pompeu Fabra, com a merescut homenatge en la celebració del centenari de la publicació de la primera gramàtica catalana el 1918. Seguidament es parlà de la situació i el futur de la llengua al Principat, a les Illes, a la Franja i al Matarranya. Tots els participants a la taula van coincidir en la importància de l’actitud i de la valoració dels propis parlants en l’ús de la llengua per assegurar la seua pervivència. També és imprescindible, per assegurar el futur del català en el territori, la consolidació i el desenvolupament del seu ensenyament en els centres educatius. En les intervencions quedà evident la diferent situació de la llengua ens els territoris de parla per raons polítiques, econòmiques o demogràfiques. Després des del públic hi van haver moltes i interessants intervencions sobre els temes tractats en el debat.
Acabada la primera taula hi va haver un descans de 30 minuts per prendre el cafè de mig matí al Raconet de la Plaça i, seguidament, es va formar la segona taula redona “La Franja avui, mite i realitat” amb els següents participants de reconegut prestigi:
Vicent Sanchís i Llàcer, valencià, periodista i escriptor, professor de Ciències de la Informació de la URL amb diversos llibres al seu haver, ha estat director del diari Avui i vicepresident d’Òmnium Cultural. Actualment és director de Televisió de Catalunya. Té uns quants guardons.
Empar Moliner i Ballesteros, de Santa Eulàlia de Ronçana —Vallès Oriental-—, escriptora, actriu i periodista, ha escrit contes i novel·les. Articulista de l’Avui, Ara i El País, col·laboradora de Catalunya Migdia (Catalunya Ràdio) i els Matins de TV3. Es caracteritza pel seu sentit de l’humor.
Anna Arqué i Solsona, lleidatana, especialista en Direcció de Màrqueting i formació en el àmbit de l’empresa, directora de projectes internacionals, té un important bagatge sociocultural i polític. Gran activista per la independència de Catalunya (coordinadora de comunicació internacional).
Josep Sánchez Cervelló, de Flix —Ribera d’Ebre—-, historiador, catedràtic de la URV, especialista en temes la República, guerra civil i franquisme, entre d’altres. Fill adoptiu de Tarragona. Té diverses obres publicades d’història contemporània espanyola i portuguesa.
José Miguel Gràcia Zapater, de la Codonyera -—Baix Aragó—, economista de professió, tardanament s’ha dedicat al món de les lletres, poeta, aficionat a les arts plàstiques, articulista i audiòfil. Ha estat president d’ASCUMA i col·laborador de Temps de Franja.
Taula dedicada a la visió de la Franja des de diversos territoris. D'esquerra a dreta: Empar moliner, José-Miguel Gràcia, M.D. Gimeno, Vicent Sanchis, Anna Arqué i Josep Sánchez Cervelló. / Maricarmen Díaz
Després d’obrir la taula, la coordinadora María Dolores Gimeno, vicepresidenta d’Ascuma, va donar entrada a les intervencions segons ordre de llunyania respecte al territori de la Franja. La pregunta va ser la mateixa a tots el participants: “La Franja avui, mite i realitat, què en penseu?”, tot i que les respostes van obrir un ventalls d’afirmacions i reflexions tan ample com l’experiència i coneixements del participants feia preveure, sobrepassant tots els cinc minuts previstos, amb exposicions ben interessants. El tema és va obrir molt més durant el període de les intervencions i preguntes dels assistents. Van sortir temes com la real despoblació dels territoris de la Franja, les relacions amb el Govern d’Aragó, la manca de comunicacions entre els territoris franjolins i, per contra, les bones relacions amb els territoris catalans més propers, la influència del procés català, la creixent catalanofòbia a les institucions aragoneses i un important grup de població i molts més temes. El diàleg amb els assistents, la majoria persones que viuen al territori i tenen una visió del dia a dia de les realitats diverses a la Franja, i concretament al Matarranya i Baix Aragó, s’hauria pogut allargar hores, però calia anar a dinar.
Així que, una quarantena dels assistents, van seguir les converses ben entaulats a la Fonda Alcalà.
A les 18 hores, també a la Germandat i com a cloenda de la 28a Trobada Cultural del Matarranya, es va poder gaudir del concert poètic-acústic del grup queretà Ya Babé, que ha musicat poemes d’escriptors franjolins, entre ells el pena-rogí Desideri Lombarte a qui li han dedicat recentment el CD ‘Cantant a Desideri’.
Empoderament del producte local a la Fira d’Alimentació i Artesania de Mont-roig – Ràdio Matarranya
nov. 19Mont-roig – 19 de novembre de 2018 El Concurs de Talladors de Pernil va ser l’activitat estrella amb una alta participació Una nova edició de la Fira d’Alimentació i Artesania es va desenvolupar el primer cap de setmana de novembre en Mont-roig amb la finalitat de promulgar productes artesans però amb molt diverses activitats. En total, van […]
Source: Empoderament del producte local a la Fira d’Alimentació i Artesania de Mont-roig – Ràdio Matarranya