Skip to content

Archive

Category: Recerca

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Panorama dels mitjans en català a la Franja

Panorama dels mitjans en català a la Franja

PANORAMA DELS MITJANS EN CATALÀ A LA FRANJA (*)

La presència de mitjans de comunicació en català a la Franja és també el reflex de la manca de cohesió de les comarques catalanoparlants d’Aragó. La no normalització ni oficialitat de la llengua pròpia de la Franja també es fa palès al panorama mediàtic.

El castellà és absolutament hegemònic als mitjans de la Franja, la producció local en català és molt insuficient i només la recepció de canals dels territoris veïns i els punts de distribució de premsa en català (general i comarcal segons la zona) ajuda a normalitzar la situació i a fer que el consum den català sigui, tot i les mancances, un fet habitual en el costum dels franjolins.

Diaris lleidatans com “La Manyana” o “El Segre” incorporen regularment notícies sobre la Franja, tot i que la visió autonomista o provincial és la imperant.

Cap al sud, digitals com Comarquesnord.cat, ebredigital.cat o Aguaita.cat aglutinen informacions del denominat “Territori Sénia”.

Els darrers anys, l’esclat informatiu del procés independentista al Principat també ha fet surar certes reticències en la població a consumir canals en català provinents de Catalunya. A la Franja, zona fronterera i terra de cruïlla, la gent acostuma a fugir del temes conflictius, i paradoxalment, és quan hi ha conflicte entre Catalunya i Aragó que les notícies de la Franja són primera plana mediàtica (per exemple amb el conflicte sanitari, art sacre a Lleida, els béns de Sixena, etcètera).

Malgrat el complicat panorama, hi ha projectes i idees que ajuden a mitigar aquest buit comunicatiu: RàdioMatarranya emet íntegrament en català i, fa pocs mesos, s’ha encetat un  programa de TV que dóna informació d’un territori que engloba uns 300.000 habitants dins de tres territoris (Aragó, Catalunya, País Valencià) amb les comarques dels Ports, el Matarranya, el Maestrat i les Terres de l’Ebre. Al dia-Territori Sénia

Aquest “Territori Sénia” precisament, pot ser avui dia la zona més activa quant a establir camins comunicatius traspassant fronteres administratives.

La llibreria Serret de Vall-de-roures (Matarranya) és un focus cultural molt important i punt de distribució de premsa en català. Per altra banda impulsa camins literaris amb escriptors d’altres comarques de parla catalana. Fa poc s’ha fet una Trobada literària a Vall-de-roures impulsada pel llibreter Octavi Serret, amb el suport del Moviment Franjolí i de la xarxa d’entitats d’Enllaçats per a Llengua, on s’ha acordat de crear un projecte literari inspirat en aquesta localitat matarranyenca.

El fet que recentment hi hagi campanyes per reclamar el bastiment de l’espai comunicatiu en català (Enllaçats per la Llengua, Plataforma per la Llengua) indica clarament que encara som lluny d’aconseguir un mercat audiovisual comú, desobeint l’estat espanyol la Carta Europea de les llengües minoritàries.

Aquest espai en comú és absolutament necessari per normalitzar les relacions a nivell de tot el domini lingüístic i potenciar una industria audiovisual que es coordini, més enllà d’aconseguir la reciprocitat de canals en català, també als àmbits de traducció, coproduccions pròpies, programacions, abaratiment de despeses, etcètera.

La no reobertura de RTVV és un fet greu que també influeix a la Franja, sobretot a les comarques limítrofes amb la demarcació de Castelló.

A nivell global  l’ús del català a l’era digital ha agafat tal embranzida que ha fomentat el sorgiment de molts diaris únicament digitals, i també ha esperonat els diaris tradicionals a fer edicions en català. La comunitat catalana 2.0 té una activitat molt per sobre de la seva població de parlants.

A la Franja, el món digital ha de poder explotar-se molt més. Hi ha entitats de defensa de la llengua que encara avui dia fan un ús molt residual o esporàdic de les xarxes socials. En ple segle XXI, si no saps vendre el què fa estranyament tindràs certa transcendència social.

Tanmateix, qualsevol usuari d’internet pot esdevenir un comunicador o “periodista accidental”. La immediatesa que dóna la xarxa fa poder viure qualsevol acte a temps real sense sortir de casa, però també se n’ha ressentit la qualitat informativa. I sovint aquesta immediatesa esdevé en poc rigor informatiu i la informació és poc contrastada.

A la Franja, un medi digital publica informacions de totes les comarques (Lafranja.net), tot i que té un biaix matarranyenc evident. El coordinador és el sociòleg Natxo Sorolla. També existeixen d’altres digitals com “Lo Finestró” o “Notícies de laTerreta”, aquest últim d’àmbit ribagorçà.

El Moviment Franjolí per la Llengua, sorgit el 2012, és un col·lectiu en defensa de la llengua que va néixer i treballa principalment a la xarxa. Va obtenir el Premi Joan Coromines el 2015 per demanar un estatus digne pel català a la Franja i, estant adherit a la xarxa d’ExLL, contribueix a establir camins comunicatius a l’eix mediterrani.

A la Franja no puc desar d’anomenar una sèrie d’escriptors que ajuden a difondre la cultura catalana amb obres literàries en català. Autors com en Carles Terès, Francesc Serès o les publicacions més acadèmiques de Joaquim Montclús, Natxo Sorolla o Josep Espluga, en són bon exemple.

També cal remarcar noms propis d’entitats que treballen per la llengua a la Franja: ASCUMA, Centre d’Estudis Ribagorçans, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Casal Jaume I de Fraga, Ass. de Pares Clarió, Cellit, AC la Terreta, entre d’altres.

A remarcar que, fruit d’una iniciativa de la Plataforma per la Llengua amb el suport del Moviment Franjolí, el Casal de Fraga i L’Associació de Pares Clarió, s’ha editat unes agendes en català per a escoles i instituts de la Franja que el govern Aragonès ha vetat. Estem parlant d’un govern amb moltes cometes, “progressista”.

Aquest fet mostra perfectament com és de complicat dur a terme qualsevol iniciativa que proposi la normalització del català a l’Aragó.

(*) Extracte de la intervenció del coordinador del Moviment Franjolí per la Llengua, Òscar Adamuz, al debat celebrat a la UCE de Prada de Conflent el 20 d’agost de 2016: “Eix Mediterrani: camins comunicatius”.
Fotos de l’acte

Vídeo del debat (comença minut 17:20) Primera intervenció:

Publicat per Os a 20:20

Origen: La escuela aragonesa ya puede educar en catalán y en fabla | Diario Público

El Gobierno autonómico cataloga ambas lenguas como vehiculares en el nuevo currículum de Primaria y habilita a los centros para utilizarla como idioma principal en cualquier asignatura.
Casi 600 alumnos estudiaron el pasado curso aragonés en colegios e institutos del Pirineo

Casi 600 alumnos estudiaron el pasado curso aragonés en colegios e institutos del Pirineo

ZARAGOZA .- El catalán y el aragonés –o fabla- serán a partir de este próximo curso idiomas normales en la enseñanza Primaria en las escuelas de Aragón. El nuevo curriculum que comenzará a aplicarse en septiembre en esa etapa de la enseñanza obligatoria integra a ambas al recuperar el área de Lenguas Propias de Aragón como asignatura optativa en sus zonas de uso, con lo que los rescata del ámbito extraescolar, en el que llevaban décadas.

El currículum reconoce al aragonés y al catalán de Aragón, por vez primera, la categoría de idiomas vehiculares, lo que supone que el profesorado de los centros escolares de sus “zonas de utilización predominante” podrá usarlas para enseñar cualquier materia, e incluso como lenguas principales, siempre que lo autorice el servicio provincial de Educación.

De esta manera, las lenguas maternas de más de 140.000 aragoneses pasan a equipararse, a nivel educativo, con otras como el inglés y el francés, que sí son vehiculares, junto con el castellano, en los centros bilingües.

El aragonés y el catalán llevaban décadas como asignaturas extraescolares en Aragón, donde la mera mención de la existencia de este último crispa el debate lingüístico en la comunidad, con episodios como su intento de borrado mediante los acrónimos Lapao y Lapapyp, a pesar de que lo hablan más de 55.000 personas y de los estrechos vínculos comerciales y sociales entre Aragón y su vecino oriental.

El colegio público Miguel Servet de Fraga es uno de los más de 30 centros de enseñanza aragoneses donde ya se enseña catalán

El colegio público Miguel Servet de Fraga es uno de los más de 30 centros de enseñanza aragoneses donde ya se enseña catalán

“Trabajamos para incluir el aragonés en la ESO”

El Gobierno autonómico había incluido el aragonés y el catalán como materias optativas en el currículum de Primaria en 2014, aunque esa iniciativa fue suspendida por el Tribunal Superior de Justicia (TSJA) mediante dos medidas cautelares. Ahora, explicaron fuentes de la Consejería de Educación, los centros “podrán ofertar su enseñanza y también desarrollar proyectos lingüísticos que faciliten el aprendizaje funcional de esas lenguas y de sus modalidades [locales] mediante su uso como lengua vehicular para la enseñanza de otras materias”.

La enseñanza del catalán y del aragonés ya figura en el curriculum de Secundaria. De hecho, según explicaron fuentes de Educación, aprobar la segunda de ellas en cuarto de la ESO permite obtener el título de nivel B2 de esa lengua. “En Bachillerato sólo se incluye el catalán, pero se trabaja para que pueda incluirse también el aragonés”, anotaron.

Veintisiete escuelas públicas de las cuatro comarcas del Pirineo oscense –Alta Ribagorza, Sobrarbe, Alto Gállego y Jacetania- y un instituto –Aínsa- ofrecieron el año pasado clases de aragonés en las que se matricularon 585 alumnos.

Mientras tanto, el catalán se impartía en 21 escuelas, siete institutos y un centro de adultos de la zona oriental de la comunidad –Matarraña, Bajo Cinca, Cinca Medio, Bajo Aragón turolense y caspolino, Litera, alta y baja Ribagorza-, además de en cuatro sedes de la Escuela Oficial de Idiomas, entre ellas la de Zaragoza. Es decir, que ambas se enseñan, porque se hablan en la calle, en una cuarta parte del territorio de la comunidad.

Esos centros podrían, en caso de proponerlo, ser habilitados para utilizar el aragonés o el catalán como lenguas vehiculares en sus proyectos educativos, por encontrarse en las zonas de uso mayoritario de ambos idiomas.

Niveles de uso de hasta el 70% en algunas zonas

Según el INE (Instituto Nacional de Estadística), 55.387 aragoneses hablan o conocen el aragonés, 87.575 usan el catalán y 2.604 más señalan como su lengua el chapurriau, palabra, en ocasiones despectiva, para referirse a las variedades locales de éste. Eso supone que en la fecha del estudio -2011- las hablaban 145.566 aragoneses, casi el 11% de la población.

El Seminario Aragonés de Sociolingüística, por su parte, matiza esos datos: saben hablarlas 81.068 personas -55.513 el catalán y 25.556 el aragonés-, lo entienden 127.639 -83.199 y 44.439- y lo conocen 145.566 -89.331 y 56.235-.

El uso del catalán en la calle alcanza niveles del 70% en algunas zonas de la comarca del Matarraña

El uso del catalán en la calle alcanza niveles del 70% en algunas zonas de la comarca del Matarraña

“Un tercio de los hablantes del aragonés (8.618) y una cuarta parte de los catalanoparlantes (13.711) se encuentran en la comarca de Zaragoza, especialmente en su capital”, señalan en un estudio en el que indica que el conocimiento de la primera de esas lenguas alcanza el 28,4% de la población en las zonas de mayor extensión, mientras que la segunda oscila en las suyas entre el 54% y el 70%.

Junto con la incorporación del área de las lenguas propias de Aragón, que requirió la reforma previa de la Ley de Patrimonio Cultural en las Cortes, el currículum de Primaria incluye, a partir del próximo curso, “aprendizajes relacionados con las producciones culturales propias de la comunidad”, como “su territorio, su patrimonio natural, social y cultural, dentro de un contexto global”, según indica la orden con los contenidos definitivos del plan de estudios.

Origen: El govern d’Aragó veta una agenda escolar en català a la Franja | Lo Finestró

Agenda 1022

El govern aragonès ha vetat la distribució a la Franja d’unes agendes escolars en català que havia fet la Plataforma per la Llengua juntament amb entitats locals. L’objectiu de l’agenda és de contribuir a la normalització del català. La Conselleria d’Educació ha dit que la decisió s’ha pres perquè considera que s’envaeixen ‘les competències d’Aragó en relació als continguts i identificació de les zones lingüístiques de la comunitat’. Ha avisat als promotors de l’agenda que no la distribueixin més.

Com a exemple de consells revolucionaris i de pancatalanisme que porta l’agenda en transcric un: ” Un altre petit consell per a reduir energia a casa: cal deixar refredar bé el que cuinem abans de posar-ho a la nevera. Pel que fa als envasos recorda les famoses quatre erres: reduir, reutilitzar, reciclar i reaprofitar. El millor de tot, però, és no produir cap mena de residu, això sí que és guanyar!” Si no en teniu prou us diré que l’agenda inclou, entre altra propaganda catalanista, la taula dels elements amb el nom en català a sota del símbol (carboni, nitrogen, oxigen,….., estany…. . I també diu adreces i telèfons.

I ara afegeixo jo: no trigarà massa tems que per a un jove aragonès serà més necessari o útil saber català que anglès. Temps al temps i mentre tant “caña al mono” que és català.

Agenda 2023

A la Raquel, Fernando i Miguel Ángel, pares transmissors en terra forastera

Diuen que, a la Creació, Nostre Sinyor va estar repartint les llengües a la Terra i quan va arribar a Maella se li havien acabat, i per això als maellans los va dir: “Parlau com vullgau”. Repetida de iaios a néts de generació en generació des de qui sap quan, hai tingut la sort de sentir contar esta història a ca meua. Està repleguè a l’edició d’Artur Quintana, Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa (1995, vol. 1, p. 201), a on, entre 1988-1991, van ser entrevistats diversos veïns de la vila: Pablo Arbona, Gloria Albesa, Pilar Blay, Mercedes Dolz Latorre, Simeona Lacueva, Victoria Villalba i Gloria Viver. A les terres de frontera lingüística, a on destaca la variant dialectal, esta és una explicació freqüent.

Los maellans sempre mos ham sentit orgullosos de la nostra parla. Lo costum i l’orgull fan que encara ara, en un món globalitzat a on les llengües poderoses dominen l’economia, la cultura i les comunicacions, lo maellà pervisque en les nostres relacions socials, amostrat oralment pels pares als fills, i des de fa uns anys –de forma mínima— a l’escola. No obstant, s’observa un descens preocupant en la transmissió familiar, fruit de diferents factors.

Perilla, per altra part, l’estructura interna de la llengua. La mecanització agrícola o domèstica, les fortes influències lingüístiques a través de la tele o la població de fora i l’escassa presència en àmbits públics i oficials estan acabant lentament en lo seu ric cabal de paraules pròpies d’una societat rural en contacte seguit en la naturalesa i plena d’ocupacions quotidianes artesanals. Són estes, com és lògic, les que primer ham perdut: los instruments que no s’utilitzen però també noms de plantes, d’animals, d’accidents geogràfics i inclús, desapareguts los instructius mondongos, de l’anatomia. Molts no saben què és un còdul ni la glera però sí un guijarro, ni la melsa, la fel, lo tosset, les galtes, los crumells o el torterol. Per suposat, abans i ara les paraules cultes les ham amprat d’un altre sistema lingüístic, des dels noms sagrats –Dios i la Virgen però resistissen Santa Barbera o Sant Cristòfol— als topònims estrangers –Marruecos o Nueva York!—, los noms abstractes i la nova tecnologia.

I així a cada rosquè anam perdent un llançol. Últimament, són les paraules de més ús: encomençam dient buenos días; alquilam cases, a on n’hi ha inquilinos –no cap llogater—; obrim i tancam grifos; utilitzam cuchillos; los xiquets van a escuela i han passat del groc a l’amarillo; fa anys que mos vam quedar sense giner, juny, juliol ­­–i molt més sense maig, novembre i desembre­—, i al pas que anem, ni febrer, març o agost tindrem. Mis pares encara va minjar formatge, van vere granotes a les basses i van viure a cases que tenien passadissos (i coladilles); jo solament hai conegut queso, ranes i pasillos. Com que ja només naixen gemelos, un “bessó” és un nom de carrer, mentres lo “cosí segó” mos recorda l’antiu numeral. A diferència del castellà –que mos esforçam en parla’l lo millor que podem—, no tenim present una norma de correcció, de manera que l’anècdota inicial continua sent certa en un altre sentit: parlam com volem.

María Dolores Gimeno Puyol  (publicat al programa de Festes de Maella, 2016)

Origen: Arturo Quintana: “El Gobierno debería cumplir la Constitución y declarar oficial el catalán en Aragón” – Diario de Teruel

El investigador analiza la situación y amenazas que se ciernen sobre esta lengua minoritaria

Artur Quintana: “El Gobierno debería cumplir la Constitución y declarar oficial el catalán en Aragón”

Artur Quintana i Font es romanista y germanista, un experto en materia lingüística.

Artur Quintana es más que un filólogo. Es un estudioso de la lengua. El Gobierno de Aragón le ha concedido, junto a José Bada, el Premio Desideri Lombarte por su trayectoria en el estudio de las lenguas aragonesas.

Maribel Sancho Timoneda

25/07/2016

Artur Quintana es más que un filólogo. Es un estudioso de la lengua. El Gobierno de Aragón le ha concedido, junto a José Bada, el Premio Desideri Lombarte por su trayectoria en el estudio de las lenguas aragonesas.

– Este año ha sido usted Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, y recientemente el Gobierno de Aragón le ha otorgado el premio Desideri Lombarte. ¿Podría valorar qué significan ambos para usted, especialmente el último?

– La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Cataluña es uno de los más altos reconocimientos que se otorgan en aquel país, y un especial honor para mí que dicha Creu de Sant Jordi me fuera otorgada básicamente por mis trabajos sobre el catalán hablado en Aragón y la cultura que conlleva. Que me haya sido otorgado el Premio Desideri Lombarte por el Gobierno de Aragón por los mismos motivos que la Creu de Sant Jordi es para mi algo realmente positivo, ya que evidencia que nuestro actual Gobierno sabe valorar a los que a contracierzo trabajamos por el estudio y fomento de este patrimonio tan íntimamente aragonés que es la lengua catalana aquí hablada y la cultura que conforma. Y compartirlo con José Ramón Bada es un honor añadido.

– ¿En qué situación se encuentra el catalán de Aragón?

– Cualquier lengua española no castellana está sometida en España a un avanzado proceso de substitución por parte de la lengua castellana. Únicamente varía la intensidad de los mecanismos de substitución lingüística a favor de la lengua castellana. En Aragón la intensidad es muy considerable.

– ¿Qué “peligros” le acechan?

– Los mecanismos de substitución del catalán a favor de la lengua castellana. Resumiendo: no oficialidad de le lengua catalana en Aragón, aun cuando la Constitución exija dicha oficialidad; ausencia, o casi, de la lengua catalana en los medios de comunicación: revistas, prensa, radio, televisión …; presencia testimonial de la enseñanza del catalán y en catalán solamente en algunas localidades y ante todo la presencia de un 70% de nuestra población con actitudes abiertamente anticatalanas y de fuerte autoodio en los territorios catalanófonos.

– ¿Qué peculiaridades tiene el catalán de Aragón?

– Desde el punto de vista lingüístico no tiene ninguna peculiaridad. Desde el punto de vista político todas las que confiere un gobierno propio y sus fronteras. ‘Catalán de Aragón’ vale lo mismo que decir ‘Castellano de la Alcarria’ o ‘Castellano de Torrelodones’. Se trata de una mera delimitación geo-política, no lingüística, repito. Ahora bien el uso de ‘Catalán de Aragón’ puede servir, y de hecho sirve, para aminorar algo el anticatalanismo de determinados sectores de nuestra población.

– ¿Es un peligro para la pervivencia del idioma el hecho de que el catalán de Aragón se mantenga sin normalizar en las escuelas, donde la enseñanza es en castellano en el 100% de las asignaturas?

– Evidentemente así es. En general solamente se enseña de una a dos horas de catalán a la semana en determinadas escuelas, y en unas pocas existe alguna otra asignatura en catalán. La inmersión se hace exclusivamente en castellano.

– ¿Se ha reducido el ámbito y territorio en el que se habla en las últimas décadas?

– En estas últimas décadas solamente se ha reducido el ámbito de lengua catalana por despoblación absoluta de ciertas localidades, como también ha ocurrido para el aragonés y el castellano. Sí se ha visto diminuido el porcentaje de hablantes de lengua catalana en bastantes poblaciones.

– ¿Como experto lingüista , considera que existe peligro de desaparición en determinadas comarcas, por ejemplo en el Mezquín?

– Mientras siga abierto el proceso de substitución de la lengua catalana por parte de la castellana persistirá el peligro de desaparición de la lengua catalana en cualquier territorio donde ésta se habla. En el Mezquín, sin enseñanza de la lengua por lo menos desde la supresión de los fueros en 1702, el peligro de desaparición de la lengua catalana es bastante más considerable que en otros lugares.

– ¿Cómo cree debería actuar la administración autonómica para evitar que lenguas minoritarias como el catalán terminen perdiéndose, desapareciendo o convirtiéndose en otra cosa?

– En las condiciones actuales las lenguas discriminadas solamente pueden pervivir o desaparecer, pero ya no pueden convertirse en ‘otra cosa’, como ocurriera, de alguna manera, en el pasado. El Gobierno debería cumplir con la preceptiva constitucional que declara la oficialidad del catalán -o de cualquier lengua española – en los territorios donde se habla. Dicho pedéstricamente, debería ser posible que mis biznietos reciban la enseñanza en catalán, que si me dirijo a un agente de la administración no me empapele por haberle preguntado Com li diuen a eixe lloc , o un camarero no me atienda por haberle pedido un café en lleit, etc. Así de fácil, o de difícil.

– ¿Qué opinión le merece que todavía haya partidos políticos en Aragón, que representan, por tanto, a parte de la sociedad, que niegan que en Aragón se hable catalán?

Mejor que no conteste. No quisiera que por decir la verdad acabase como ya en otra ocasión ante un tribunal. Los humanistas decían, traduzco: “Hombre soy y nada humano me es ajeno”. Admiro la frase y procuro seguirla, pero en vuestro caso me resulta casi imposible.

– ¿Qué cree que hace falta para que se normalice la situación y el uso en Aragón de sus dos lenguas minoritarias, aragonés y catalán?

– Informar una y otra vez de que no se pueden aplicar juicios de valor a las lenguas. Todas las lengua son iguales, y factores como el número de hablantes, poseer o no la escritura, tener una grande o una pobrísima literatura, haber creado grandes filosofías o no, poseer un poderoso ejército o no, grandes físicos o matemáticos o no, ser una lengua altamente normalizada y normativizada, o no, etc. Todo ello es irrelevante. Y en el caso concreto del catalán, conviene cesar en nuestro empeño de permanente anticatalanismo. Hay que dejar de buscar siempre una temática en que fundarlo: cuando no el agua, las diócesis, el arte, la salida al mar, la conquista de Valencia, etc.

– ¿Qué relación hay en Aragón entre las tres lenguas habladas en Aragón el catalán, aragonés y castellano?

– Yo diría que poca. Ha habido algunos intentos de publicar un cancionero donde las tres lenguas estuviesen representadas equitativamente, sin resultados. El sector editorial privado está prácticamente por estrenarse en la publicación de textos en catalán de autores aragoneses, y no se interesa por manuales u obras de divulgación del ‘catalán de Aragón’, contrariamente a lo que ocurre en aragonés. Solamente la administración edita de uno a dos títulos anuales en catalán. El peso de la edición aragonesa en catalán radica en las asociaciones de fomento y estudio de esta lengua.

– ¿Podría realizar una valoración de lo que representan las obras de Desideri Lombarte y Jesús Moncada, dos de los pocos escritores aragoneses que han realizado toda su obra en catalán?

– Ambos tienen en común ser dos grandes escritores, y haber sufrido, como todos nosotros, una escuela y unos regímenes para los cuales la lengua catalana y la cultura que de ella deriva eran solamente objeto de discriminación. Y ambos fueron malogrados: Moncada murió en plena madurez literaria y vital sin poder ni acabar la que habría sido una gran novela suya del mundo cultural-editorial barcelonés. Parece, por las noticias que corren, que, aunque fragmentaria, esta novela acabará por publicarse. Lombarte tuvo una breve vida como escritor de escasos diez años. Poco después de alcanzar la plenitud de su obra poética, y avanzar en la dramática, murió con apenas 52 años. En sus versos las gentes del Alt Matarranya han podido por primera vez en la historia expresar en su propia lengua la vida toda: el mito de Pena-roja.

«EL REPTE D’INVESTIGAR SOBRE LA FRANJA D’ARAGÓ»

Jornada de l’AILLC a Saragossa

Organitzen: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa

Coordinadors: Javier Giralt Latorre, Maite Moret Oliver i Maria Rosa Fort Cañellas

Lloc de realització: Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa

Data: 28 d’octubre de 2016

Objectius: L’objectiu d’aquesta jornada és divulgar la recerca sobre la llengua  i la literatura de la Franja d’Aragó, amb el propòsit de reflexionar sobre les investigacions que s’ha dut a terme fins ara i presentar les que s’estan desenvolupant actualment. Les conferències i els pòsters oferiran contribucions centrades en aspectes diversos relatius a dialectologia, sociolingüística, història de la llengua, literatura oral i literatura d’autor d’aquest territori catalanoparlant de la Comunitat Autònoma d’Aragó.

Presentació de pòsters: Es convida a tots els investigadors interessants a enviar les seves propostes de pòster sobre qualsevol aspecte relacionat amb la llengua i la literatura de la Franja d’Aragó.

La proposta de pòster (un resum de 500 paraules com a màxim) haurà d’enviar-se per correu electrònic abans del 30 de setembre i el resultat del procés d’avaluació es comunicarà als autors abans del 7 d’octubre.

Inscripció: Serà indispensable que tots els investigadors que vulguin presentar un treball facin la inscripció definitiva abans del 21 d’octubre, per tal de ser inclosos en el programa definitiu. Les inscripcions sense pòster tenen com a termini el 26 d’octubre de 2016.

Contacte i informació: Javier Giralt Latorre: 876553981 // jgiralt@unizar.es // Maite Moret Oliver: 876553982 // mmoret@unizar.es

Programa

9:30 Presentació de la Jornada

10:00 Fronteres lingüístiques en una Europa sense fronteres. Ponent: Ramón Sistac

10:45 Variació geolingüística del català al sud de la Franja d’Aragó. Ponent: Pere Navarro

11:30 Descans

12:00 Presentació de pòsters

13:00 Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs. Ponent: Esteve Valls

14:00 Dinar

16:00 Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó. Ponent: Artur Quintana

16:30 A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó. Ponent: Hèctor Moret

17:15 Un enigma oriental: Franja, frontera i llengua vint anys després. Ponent: Josep Espluga

18:00 Descans y presentació de pòsters

19:15 Repte a la Franja: detectar la fase prèvia a la interrupció familiar del català (i evitar-la!). Ponent: Natxo Sorolla

20:00 Cloenda

Organitzen: AILLC, Unizar

Amb la col·laboració de: Institució de les Lletres Catalanes

Campos Bandrés, I. O., Martínez, J. P., & Paricio Martín, S. J. (2016). The Aragonese language in education in Spain. Ljouwert/Leeuwarden: Mercator.

Origen: Taula rodona “La Llengua Catalana a l’Aragó” | Lo Finestró

Dins de les Jornades sobre les comarques catalanoparlants de l’Aragó (LLENGUA I TERRITORI), el passat 10 de juny tingué lloc la Taula rodona “La Llengua Catalana a l’Aragó” a la Universitat de Barcelona. El professor de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona, J, Enrique Gargallo obrí l’acte agraint la presència de la subdirectora de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, dels ponents de la Taula i de tots els assistents en general, fent esment, entre altres coses, a les fronteres que agermanen, o que haurien d’agermanar.

La subdirectora de Política Lingüística, Marta Xirinacs, va iniciar el seu parlament dient “som entre amics” i “compartim llengua i moltes altres coses”. Parlà de la Enquesta “quinquennal” d’Usos Lingüístics de tots el territoris de parla catalana, recordant la reunió de Calaceit sobre aquest tema i va anunciar la pròxima a l’Ateneu Barcelonès el dia 7 de juliol. Va lamentar el període de la LAPAO (PP-PAR) en el qual es van trencar gairebé totes les relacions envers la llengua amb el govern d’Aragó, tot i que amb el govern actual, i especialment amb el director de Política lingüística d’Aragó, I. López Susín, les coses han canviat afortunadament. Va destacar també les bones relacions amb la Universitat de Saragossa.

Els ponents, Ramon Sistac, Hèctor Moret i Carles Sancho van fer un repàs exhaustiu de la situació del català a la Franja, des del naixement del qualificatiu –la Franja– com a denominació dels territoris d’Aragó de parla catalana, primer amb adjectius i després sense, fins a data actual. Ramon Sistac, força amè com sempre,  es centrà en la Ribagorça i la Llitera, on el territori és complex i mal comunicat, i on el problema més greu no és la falta de transmissió de la llengua si no el despoblament. Què queda de la llengua quan no hi ha parlants? Va agrair al PP i al PAR l’augment d’autoestima de molts aragonesos envers el català i els moments de riotes com a conseqüència del LAPAO. Hèctor Moret va reconèixer la gran influencia dels escriptors franjolins (Moncada, Mercé Ibarz, Serès, Desideri…) en llengua catalana sobre la conscienciació de la ciutadania. Al Baix Cinca, digué que la despoblació no és tan greu, tot i que la no socialització en català dels emigrants pesa molt en negatiu. Hi ha vents d’esperança sobre la importància que els ciutadans li van atorgant al saber català.  Carles Sancho va destacar la gran influència que va tenir el II Congrés Internacional de Llengua Catalana de l’any 1986 per a la conscienciació del grup d’activistes per la llengua. Va fer esment també  al naixement de les associacions i de la revista Temps de Franja. Com a problemes més importants va recordar la manca d’autoestima de la ciutadania i el raquític i volàtil ensenyament del català al Matarranya.

Josep Miquel Gràcia 

LLENGUAITERRITORI

Atahüllar-el-món079Us recordem que aquest dimecres 8 de juny, a les 19:30h., tindrà lloc la inauguració de l’Exposició “Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar” de l’Associació Cultural del Matarranya al Centro Aragonés de Barcelona. Aquest és el primer dels actes de “Llengua i territori. Jornades sobre el català a l’Aragó“, que tindran lloc aquest mes de juny i que estan organitzades per la Colla de Charradors O Corrinche amb col·laboració del Centro Aragonés de Barcelona i la Universitat de Barcelona. Aquestes jornades intentem mostrar, amb un fil conductor musical, una realitat que reflexa les diferents propostes expressives, d’estil i generacionals, que han contribuït a dignificar d’aquest territori.

https://www.facebook.com/events/237853666598288/

LLENGUA I TERRITORI. Juny 2016

DIMECRES 8

CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA
19h. Inauguració Exposició “Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar” (Associació Cultural del Matarranya)
DIVENDRES 10

UNIVERSITAT DE BARCELONA
19:00h. Taula Rodona “La Llengua Catalana a l’Aragó”, amb la presencia de J.Enrique Gargallo, Ramón Sistac, Hèctor Moret i Natxo Sorolla.

CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA
21:30h. Sopar 20€, Reserves: roldearagonesdebarzelona@gmail.com
23:30h. Actuació d’Antón Abad (Saidí)

DIVENDRES 17

KOITTON CLUB

21:30h. Actuació d’Eixam (Massalió)

+ Omeveigues (Vall-de-roures), presentant el seu treball “De l’hort al corral”
ENTRADA: 5€

DIUMENGE 19

CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA
11:30h. Actuació de Ministrils de l’Obach Trio (Ribagorça)
+ Chundarata! (Barcelona/Aragó)

Centro Aragonés de Barcelona

C/ Joaquín Costa, 68

Universitat de Barcelona

Edifici Josep Carner Aula 0.1

C/Aribau, 1

Koitton Club

C/Rosend Arús, 9

Origen: La situació del català a l’Aragó, a debat – Racó Català

La Universitat de Barcelona acull aquest divendres una taula rodona amb el títol “La llengua catalana a l’Aragó”. L’acte, que tindrà lloc a partir de les 7 de la tarda, comptarà amb la presència de J.Enrique Gargallo, professor de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona; Ramón Sistac, professor de dialectologia de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida i membre de la Secció de Filologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC); Hèctor Moret, lingüista i historiador de la llengua; i Natxo Sorolla, sociòleg i membre del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona.

Aquesta taula rodona s’emmarca dins de les jornades “Llengua i territori” que analitzen l’estat del català a la Franja.

Poc més de la meitat de la població de la Franja té el català com a llengua inicial

L’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 constata que només el 52,2% de la població té el català com a llengua inicial. Alhora, l’estudi també detalla que el 80,2% de la població sap parlar el català, el 94,1% l’entén, un 74,7% el sap llegir i un 41,2% el sap escriure. La transmissió lingüística intergeneracional és una de les peces clau de la vitalitat de la llengua. Segons Natxo Sorolla, a la Franja s’hi observa certa estabilitat. El 52,7% de la població de la Franja parla només o sobretot català amb els seus progenitors i el 54% parla només o sobretot català amb els seus fills.

Origen: El PAR defensava la cooficialitat (!) del català (!) a Aragó | Xarxes socials i llengües

A pesar que la recerca científica ha establert, ja fa moltes dècades, que el català és l’evolució autòctona del llatí  a la banda oriental d’Aragó, els debats sobre la natura de les llengües d’Aragó són periòdics i sistemàtics des de fa dècada i mitja.  I políticament recurrents quan l’oposició vol erosionar el Govern de torn. Lo radicalisme secessionista ha trobat suport en lo PP i el PAR a la convocatòria de manifestació que han fet per a este diumenge contra el català a Aragó (que Ciutadans no ha seguit). I un Conseller comarcal del PP ha dimitit perquè un altre Conseller va jurar el càrrec en català. De fet, PP i PAR acompanyen la manifestació portant a votar a les Corts la persecució del català a Aragó.

Però tant PP com PAR no fa més d’una dècada i mitja que eren favorables al reconeixement del català a Aragó. El PAR defensava l’any 1999 la cooficialitat del català i l’aragonès (!) (Cortes de Aragón, 1999):

Y cuando hemos aprobado la enmienda en la que se solicita que se regule la cooficialidad es porque estamos absolutamente convencidos, señora portavoz del Grupo Parlamentario del Partido Popular, de que únicamente con leyes como la ley de sucesiones, cuando los hablantes del aragonés o de sus diversas modalidades o del catalán o de sus diversas modalidades vean que puedan ir al notario a emplear su lengua, cuando vayan a las instituciones públicas y empleen sus lenguas, es entonces cuando se van a creer que los valoramos, que los aceptamos y que no los despreciamos, y, a partir de ahí, se podrá empezar a tomar medidas para fomentar cursos, convocar premios, concursos de poesía y lo que se quiera.

I el PP accentuava la diversitat interna de les llengües confirmant, com és lògic, la filiació a la llengua catalana, l’any 2003:

Igualmente, hay que tomar medidas como esta que favorezcan la familiarización con las variedades lingüísticas que fomenten un sentimiento de que la pluralidad lingüística es patrimonio de todo Aragón, sin forzar ni tergiversar la realidad social, realidad social que se identifica con las hablas altoaragonesas y el catalán de Aragón. Y en este sentido van nuestras enmiendas.

Font (les negretes són nostres):

Origen: La diputada contra les llengües | Viles i Gents

LA DIPUTADA CONTRA LES LLENGÜES

(Publicat a La Comarca el 13 de maig del 2016)

De polítiques oportunistes i contràries a les llengües antigues d’Aragó al PAR en hi ha unes quantes, però ninguna d’elles trote en cavall tant desbocat com la calandina Maria Herrero, diputada, doctora en psicopedagogia i alcaldessa frustrada, ara en hores baixes de prestigi polític entre la gent del poble si mirem les reculades del seu partit en les raderes eleccions.

La doctora, contradient el sentit comú i lo que diuen les Acadèmies, les enciclopèdies i tots els estudis científics sobre l’evolució de les llengües romàniques de la península Ibèrica, no admet que la formació del català al llarg dels raders 1200 anys es va produir al mateix temps a la Franja Aragonesa i al Principat. I que es parle, des de la Reconquesta, allí on hi van anar els repobladors procedents d’estos territoris. Per lo tant el nostre català, junt amb l’aragonès, són dos llengües patrimonials d’Aragó, que és tant com dir les dos llengües de sempre.

Però la diputada, ara que el català i l’aragonès ja tornen a estar dins de la Llei de Patrimoni Cultural, terne en l’obsessió d’aconseguir vots encara que sigue ofenent als aragonesos que tenim el català com a primera llengua, porte la seva confusió a l’extrem de no enterar-se que la xarlotada que van muntar en la LAPAO ja s’ha acabat. Ja hem rigut prou Sra. Herrero, ja hem rigut prou. La seva falsa vehemència i el seu aragonesisme de pega no peguen massa bé als nous temps que estem vivint en la política dins i fora d’Aragó. Encara que, tocant a la recuperació de la nostra llengua, també direm que no li ha anat tant malament en les seves proclames extremistes passades de rosca, perquè en 2004 a la Franja només se reconeixien parlants de català el 23 %, i en 2014 ja s’havie més que duplicat el nombre d’aragonesos que diuen parlar en català. Que estrany que el PAR, on hi ha militants i alcaldes normals que no s’amaguen de defensar l’ús i el nom de la nostra llengua, fagi al respecte una política tan falsa i miserable.

Tomàs Bosque

El proper dissabte 21 de maig ASCUMA celebrarà al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit  l’Assemblea General Ordinària,  a les 10:00 h. en primera convocatòria i a les 10:30 en segona i definitiva.

A més a més, un cop finalitzada l’assemblea tindrem el plaer de comptar amb la conferència que ens farà Natxo Sorolla, “Podem llegir el futur del Matarranya? Tries lingüístiques adolescents al Baix Cinca i la Llitera”.

 A les 12:00 h.: Pausa vermut al local de l’associació, al carrer Major, 4, al costat de l’Ajuntament.

A les 12:30 h.: “Podem llegir el futur del Matarranya? Tries lingüístiques adolescents al Baix Cinca i la Llitera”, a càrrec de Natxo Sorolla, com hem avançat, al Saló de Plens de l’Ajuntament.

 

Juan Luis Camps Juan

President de l’Associació Cultural del Matarranya

Calaceit,  de maig de 2016

Web: ascuma.org

Facebook: Associació Ascuma

 

Origen: Informe CAT 2016 sobre el català | Lo Finestró

informecat_1461839501_700

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dimarts l’Informe Cat 2016 pdf on recull una cinquantena de dades sobre la situació actual del català. Entreu al link anterior per veure l’informe sencer, és força interessant i es llegeix ben fàcilment.

DadesSin título

Origen: La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya a Artur Quintana i Font | Lo Finestró

151128grifonet2015 (30).jpg

Artur Quintana, en l´acte de lliurament del Premi Lo Grifonet 2015. Foto: Noemí Vives

Segons informació que ens ha arribat, la Generalitat de Catalunya ha acordat la concessió de la Creu de Sant Jordi a Artur Quintana i Font. Han estat guardonades també altres personalitats més i entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. Des d’aquí l’enviem a Artur Quintana la nostra enhorabona. No cal dir que aquest català de soca-rel és un apassionat aragonès,  franjolí de debò.

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica

Lluís Carulla

Lliurament del Premi Lluís Carulla 2015 a Artur Quintana. Foto: J M Gràcia

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: