Skip to content

Archive

Category: Recerca

«EL REPTE D’INVESTIGAR SOBRE LA FRANJA D’ARAGÓ»

Jornada de l’AILLC a Saragossa

Organitzen: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa

Coordinadors: Javier Giralt Latorre, Maite Moret Oliver i Maria Rosa Fort Cañellas

Lloc de realització: Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa

Data: 28 d’octubre de 2016

Objectius: L’objectiu d’aquesta jornada és divulgar la recerca sobre la llengua  i la literatura de la Franja d’Aragó, amb el propòsit de reflexionar sobre les investigacions que s’ha dut a terme fins ara i presentar les que s’estan desenvolupant actualment. Les conferències i els pòsters oferiran contribucions centrades en aspectes diversos relatius a dialectologia, sociolingüística, història de la llengua, literatura oral i literatura d’autor d’aquest territori catalanoparlant de la Comunitat Autònoma d’Aragó.

Presentació de pòsters: Es convida a tots els investigadors interessants a enviar les seves propostes de pòster sobre qualsevol aspecte relacionat amb la llengua i la literatura de la Franja d’Aragó.

La proposta de pòster (un resum de 500 paraules com a màxim) haurà d’enviar-se per correu electrònic abans del 30 de setembre i el resultat del procés d’avaluació es comunicarà als autors abans del 7 d’octubre.

Inscripció: Serà indispensable que tots els investigadors que vulguin presentar un treball facin la inscripció definitiva abans del 21 d’octubre, per tal de ser inclosos en el programa definitiu. Les inscripcions sense pòster tenen com a termini el 26 d’octubre de 2016.

Contacte i informació: Javier Giralt Latorre: 876553981 // jgiralt@unizar.es // Maite Moret Oliver: 876553982 // mmoret@unizar.es

Programa

9:30 Presentació de la Jornada

10:00 Fronteres lingüístiques en una Europa sense fronteres. Ponent: Ramón Sistac

10:45 Variació geolingüística del català al sud de la Franja d’Aragó. Ponent: Pere Navarro

11:30 Descans

12:00 Presentació de pòsters

13:00 Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs. Ponent: Esteve Valls

14:00 Dinar

16:00 Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó. Ponent: Artur Quintana

16:30 A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó. Ponent: Hèctor Moret

17:15 Un enigma oriental: Franja, frontera i llengua vint anys després. Ponent: Josep Espluga

18:00 Descans y presentació de pòsters

19:15 Repte a la Franja: detectar la fase prèvia a la interrupció familiar del català (i evitar-la!). Ponent: Natxo Sorolla

20:00 Cloenda

Organitzen: AILLC, Unizar

Amb la col·laboració de: Institució de les Lletres Catalanes

Campos Bandrés, I. O., Martínez, J. P., & Paricio Martín, S. J. (2016). The Aragonese language in education in Spain. Ljouwert/Leeuwarden: Mercator.

Origen: Taula rodona “La Llengua Catalana a l’Aragó” | Lo Finestró

Dins de les Jornades sobre les comarques catalanoparlants de l’Aragó (LLENGUA I TERRITORI), el passat 10 de juny tingué lloc la Taula rodona “La Llengua Catalana a l’Aragó” a la Universitat de Barcelona. El professor de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona, J, Enrique Gargallo obrí l’acte agraint la presència de la subdirectora de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, dels ponents de la Taula i de tots els assistents en general, fent esment, entre altres coses, a les fronteres que agermanen, o que haurien d’agermanar.

La subdirectora de Política Lingüística, Marta Xirinacs, va iniciar el seu parlament dient “som entre amics” i “compartim llengua i moltes altres coses”. Parlà de la Enquesta “quinquennal” d’Usos Lingüístics de tots el territoris de parla catalana, recordant la reunió de Calaceit sobre aquest tema i va anunciar la pròxima a l’Ateneu Barcelonès el dia 7 de juliol. Va lamentar el període de la LAPAO (PP-PAR) en el qual es van trencar gairebé totes les relacions envers la llengua amb el govern d’Aragó, tot i que amb el govern actual, i especialment amb el director de Política lingüística d’Aragó, I. López Susín, les coses han canviat afortunadament. Va destacar també les bones relacions amb la Universitat de Saragossa.

Els ponents, Ramon Sistac, Hèctor Moret i Carles Sancho van fer un repàs exhaustiu de la situació del català a la Franja, des del naixement del qualificatiu –la Franja– com a denominació dels territoris d’Aragó de parla catalana, primer amb adjectius i després sense, fins a data actual. Ramon Sistac, força amè com sempre,  es centrà en la Ribagorça i la Llitera, on el territori és complex i mal comunicat, i on el problema més greu no és la falta de transmissió de la llengua si no el despoblament. Què queda de la llengua quan no hi ha parlants? Va agrair al PP i al PAR l’augment d’autoestima de molts aragonesos envers el català i els moments de riotes com a conseqüència del LAPAO. Hèctor Moret va reconèixer la gran influencia dels escriptors franjolins (Moncada, Mercé Ibarz, Serès, Desideri…) en llengua catalana sobre la conscienciació de la ciutadania. Al Baix Cinca, digué que la despoblació no és tan greu, tot i que la no socialització en català dels emigrants pesa molt en negatiu. Hi ha vents d’esperança sobre la importància que els ciutadans li van atorgant al saber català.  Carles Sancho va destacar la gran influència que va tenir el II Congrés Internacional de Llengua Catalana de l’any 1986 per a la conscienciació del grup d’activistes per la llengua. Va fer esment també  al naixement de les associacions i de la revista Temps de Franja. Com a problemes més importants va recordar la manca d’autoestima de la ciutadania i el raquític i volàtil ensenyament del català al Matarranya.

Josep Miquel Gràcia 

LLENGUAITERRITORI

Atahüllar-el-món079Us recordem que aquest dimecres 8 de juny, a les 19:30h., tindrà lloc la inauguració de l’Exposició “Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar” de l’Associació Cultural del Matarranya al Centro Aragonés de Barcelona. Aquest és el primer dels actes de “Llengua i territori. Jornades sobre el català a l’Aragó“, que tindran lloc aquest mes de juny i que estan organitzades per la Colla de Charradors O Corrinche amb col·laboració del Centro Aragonés de Barcelona i la Universitat de Barcelona. Aquestes jornades intentem mostrar, amb un fil conductor musical, una realitat que reflexa les diferents propostes expressives, d’estil i generacionals, que han contribuït a dignificar d’aquest territori.

https://www.facebook.com/events/237853666598288/

LLENGUA I TERRITORI. Juny 2016

DIMECRES 8

CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA
19h. Inauguració Exposició “Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar” (Associació Cultural del Matarranya)
DIVENDRES 10

UNIVERSITAT DE BARCELONA
19:00h. Taula Rodona “La Llengua Catalana a l’Aragó”, amb la presencia de J.Enrique Gargallo, Ramón Sistac, Hèctor Moret i Natxo Sorolla.

CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA
21:30h. Sopar 20€, Reserves: roldearagonesdebarzelona@gmail.com
23:30h. Actuació d’Antón Abad (Saidí)

DIVENDRES 17

KOITTON CLUB

21:30h. Actuació d’Eixam (Massalió)

+ Omeveigues (Vall-de-roures), presentant el seu treball “De l’hort al corral”
ENTRADA: 5€

DIUMENGE 19

CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA
11:30h. Actuació de Ministrils de l’Obach Trio (Ribagorça)
+ Chundarata! (Barcelona/Aragó)

Centro Aragonés de Barcelona

C/ Joaquín Costa, 68

Universitat de Barcelona

Edifici Josep Carner Aula 0.1

C/Aribau, 1

Koitton Club

C/Rosend Arús, 9

Origen: La situació del català a l’Aragó, a debat – Racó Català

La Universitat de Barcelona acull aquest divendres una taula rodona amb el títol “La llengua catalana a l’Aragó”. L’acte, que tindrà lloc a partir de les 7 de la tarda, comptarà amb la presència de J.Enrique Gargallo, professor de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona; Ramón Sistac, professor de dialectologia de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida i membre de la Secció de Filologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC); Hèctor Moret, lingüista i historiador de la llengua; i Natxo Sorolla, sociòleg i membre del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona.

Aquesta taula rodona s’emmarca dins de les jornades “Llengua i territori” que analitzen l’estat del català a la Franja.

Poc més de la meitat de la població de la Franja té el català com a llengua inicial

L’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 constata que només el 52,2% de la població té el català com a llengua inicial. Alhora, l’estudi també detalla que el 80,2% de la població sap parlar el català, el 94,1% l’entén, un 74,7% el sap llegir i un 41,2% el sap escriure. La transmissió lingüística intergeneracional és una de les peces clau de la vitalitat de la llengua. Segons Natxo Sorolla, a la Franja s’hi observa certa estabilitat. El 52,7% de la població de la Franja parla només o sobretot català amb els seus progenitors i el 54% parla només o sobretot català amb els seus fills.

Origen: El PAR defensava la cooficialitat (!) del català (!) a Aragó | Xarxes socials i llengües

A pesar que la recerca científica ha establert, ja fa moltes dècades, que el català és l’evolució autòctona del llatí  a la banda oriental d’Aragó, els debats sobre la natura de les llengües d’Aragó són periòdics i sistemàtics des de fa dècada i mitja.  I políticament recurrents quan l’oposició vol erosionar el Govern de torn. Lo radicalisme secessionista ha trobat suport en lo PP i el PAR a la convocatòria de manifestació que han fet per a este diumenge contra el català a Aragó (que Ciutadans no ha seguit). I un Conseller comarcal del PP ha dimitit perquè un altre Conseller va jurar el càrrec en català. De fet, PP i PAR acompanyen la manifestació portant a votar a les Corts la persecució del català a Aragó.

Però tant PP com PAR no fa més d’una dècada i mitja que eren favorables al reconeixement del català a Aragó. El PAR defensava l’any 1999 la cooficialitat del català i l’aragonès (!) (Cortes de Aragón, 1999):

Y cuando hemos aprobado la enmienda en la que se solicita que se regule la cooficialidad es porque estamos absolutamente convencidos, señora portavoz del Grupo Parlamentario del Partido Popular, de que únicamente con leyes como la ley de sucesiones, cuando los hablantes del aragonés o de sus diversas modalidades o del catalán o de sus diversas modalidades vean que puedan ir al notario a emplear su lengua, cuando vayan a las instituciones públicas y empleen sus lenguas, es entonces cuando se van a creer que los valoramos, que los aceptamos y que no los despreciamos, y, a partir de ahí, se podrá empezar a tomar medidas para fomentar cursos, convocar premios, concursos de poesía y lo que se quiera.

I el PP accentuava la diversitat interna de les llengües confirmant, com és lògic, la filiació a la llengua catalana, l’any 2003:

Igualmente, hay que tomar medidas como esta que favorezcan la familiarización con las variedades lingüísticas que fomenten un sentimiento de que la pluralidad lingüística es patrimonio de todo Aragón, sin forzar ni tergiversar la realidad social, realidad social que se identifica con las hablas altoaragonesas y el catalán de Aragón. Y en este sentido van nuestras enmiendas.

Font (les negretes són nostres):

Origen: La diputada contra les llengües | Viles i Gents

LA DIPUTADA CONTRA LES LLENGÜES

(Publicat a La Comarca el 13 de maig del 2016)

De polítiques oportunistes i contràries a les llengües antigues d’Aragó al PAR en hi ha unes quantes, però ninguna d’elles trote en cavall tant desbocat com la calandina Maria Herrero, diputada, doctora en psicopedagogia i alcaldessa frustrada, ara en hores baixes de prestigi polític entre la gent del poble si mirem les reculades del seu partit en les raderes eleccions.

La doctora, contradient el sentit comú i lo que diuen les Acadèmies, les enciclopèdies i tots els estudis científics sobre l’evolució de les llengües romàniques de la península Ibèrica, no admet que la formació del català al llarg dels raders 1200 anys es va produir al mateix temps a la Franja Aragonesa i al Principat. I que es parle, des de la Reconquesta, allí on hi van anar els repobladors procedents d’estos territoris. Per lo tant el nostre català, junt amb l’aragonès, són dos llengües patrimonials d’Aragó, que és tant com dir les dos llengües de sempre.

Però la diputada, ara que el català i l’aragonès ja tornen a estar dins de la Llei de Patrimoni Cultural, terne en l’obsessió d’aconseguir vots encara que sigue ofenent als aragonesos que tenim el català com a primera llengua, porte la seva confusió a l’extrem de no enterar-se que la xarlotada que van muntar en la LAPAO ja s’ha acabat. Ja hem rigut prou Sra. Herrero, ja hem rigut prou. La seva falsa vehemència i el seu aragonesisme de pega no peguen massa bé als nous temps que estem vivint en la política dins i fora d’Aragó. Encara que, tocant a la recuperació de la nostra llengua, també direm que no li ha anat tant malament en les seves proclames extremistes passades de rosca, perquè en 2004 a la Franja només se reconeixien parlants de català el 23 %, i en 2014 ja s’havie més que duplicat el nombre d’aragonesos que diuen parlar en català. Que estrany que el PAR, on hi ha militants i alcaldes normals que no s’amaguen de defensar l’ús i el nom de la nostra llengua, fagi al respecte una política tan falsa i miserable.

Tomàs Bosque

El proper dissabte 21 de maig ASCUMA celebrarà al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit  l’Assemblea General Ordinària,  a les 10:00 h. en primera convocatòria i a les 10:30 en segona i definitiva.

A més a més, un cop finalitzada l’assemblea tindrem el plaer de comptar amb la conferència que ens farà Natxo Sorolla, “Podem llegir el futur del Matarranya? Tries lingüístiques adolescents al Baix Cinca i la Llitera”.

 A les 12:00 h.: Pausa vermut al local de l’associació, al carrer Major, 4, al costat de l’Ajuntament.

A les 12:30 h.: “Podem llegir el futur del Matarranya? Tries lingüístiques adolescents al Baix Cinca i la Llitera”, a càrrec de Natxo Sorolla, com hem avançat, al Saló de Plens de l’Ajuntament.

 

Juan Luis Camps Juan

President de l’Associació Cultural del Matarranya

Calaceit,  de maig de 2016

Web: ascuma.org

Facebook: Associació Ascuma

 

Origen: Informe CAT 2016 sobre el català | Lo Finestró

informecat_1461839501_700

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dimarts l’Informe Cat 2016 pdf on recull una cinquantena de dades sobre la situació actual del català. Entreu al link anterior per veure l’informe sencer, és força interessant i es llegeix ben fàcilment.

DadesSin título

Origen: La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya a Artur Quintana i Font | Lo Finestró

151128grifonet2015 (30).jpg

Artur Quintana, en l´acte de lliurament del Premi Lo Grifonet 2015. Foto: Noemí Vives

Segons informació que ens ha arribat, la Generalitat de Catalunya ha acordat la concessió de la Creu de Sant Jordi a Artur Quintana i Font. Han estat guardonades també altres personalitats més i entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. Des d’aquí l’enviem a Artur Quintana la nostra enhorabona. No cal dir que aquest català de soca-rel és un apassionat aragonès,  franjolí de debò.

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica

Lluís Carulla

Lliurament del Premi Lluís Carulla 2015 a Artur Quintana. Foto: J M Gràcia

Origen: Straßburg im Elsaß (article d’Artur Quintana) | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Aquests dies, per ineludibles obligacions familiars, hem hagut de visitar Estrasburg, la capital d’Alsàcia, a França, una ciutat on les autoritats fan tot el que poden per fer-ne desaparèixer la llengua pròpia i històrica: l‘alemany. És la mateixa tètrica situació en què hem de viure a la Codonyera, on les autoritats fan tot el que poden per fer-ne desaparèixer la llengua pròpia i històrica: el català. Certament no podem evitar de viure a casa, a la Codonyera, però sí d’anar a Estrasburg, i per això només hi anem, ben a desgrat, si, repeteixo, les circumstàncies ens hi obliguen. Quan érem a Estrasburg l’any 1959 només vam sentir-hi parlar alemany, i a tots els establiments ens van atendre en aquesta llengua, si bé tots els cartells eren en francés, i l’escola, els liceus i la universitat també. Enguany no hi hem sentit ningú parlar alemany pels carrers, i a quasi tots els establiments només ens podíem fer entendre en francès. Evidentment ja no ens ha calgut comprovar quina és la llengua de l’escola, els liceus i la universitat. En dues generacions les autoritats han aconseguit la quasi plena substitució de l’alemany pel francès a Estrasburg. La totpoderosa presència de l’alemany a l’altra ribera del Rhin, o sia a un cop de roc d’Estrasburg, no ha aconseguit frenar gens ni mica aquest procés. A Estrasburg gairebé només trobareu l’alemany en els cartells bilingües d’alguns carrers del centre històric, no tots, no us cregueu, i en alemany local, i no pas perquè a les autoritats se’ls haja despertat un gran amor per aquesta modalitat, el patois que en diuen, sinó per mostrar que la que es parla a la ciutat és ben diferent de l’estàndard alemany. I per a fer-ho encara més evident posen en francès Place Gutenberg, on el nom de l’inventor de la Impremta figura en alemany estàndard, mentre que la versió alemanya posa Guteberriplatz en patuès. Mutatis mutandis exactament igual com entre nosaltres. I tot això passa en una ciutat, Straßburg, seu del Parlament de la nostra Unió Europea, que hauria de ser model de respecte, dignitat i convivència.

Artur Quintana  

Origen: Presentació d’un llibre sobre el lèxic de Moncada a l’IEI de Lleida | Mas de Bringuè

Aportacions Jesús moncada Fraseologia catalana

Origen: Notícies de la Franja | VilaWeb

Franja Ponent

Em sembla pertinent de fer unes reflexions a partir de les notícies que aquestes setmanes afecten la Franja. Les notícies: que ja no hem de ‘patir’ el LAPAO (mai no havia escrit l’acrònim) i es restituirà la llei  de llengües anterior, la del 2009; que continuen, des de l’Aragó,  bregant perquè es ‘retornin’ les obres d’art religiós del Museu Diocesà i Comarcal provinents de les parròquies de la Franja. I ara l’últim capítol: s’ha arribat a un acord perquè tornin al monestir de Vilanova de Sixena obres regentades pel MNAC… I, tornant a la llengua, un estudi del sociolingüista Natxo Sorolla ens anuncia temps crítics per a la transmissió generacional de la llengua catalana a la Franja; sobretot, puntualitza, al Baix Cinca, on viuen més de la meitat dels franjolins. És a punt de trencar-se, doncs, l’afirmació que som la part dels Països Catalans amb més percentatge de parlants.

Em centro en l’afer de Sixena, en la trobada de la setmana passada del conseller de Cultura, Santi Vila, amb la seva homòloga del govern d’Aragó, en què van acordar el ‘retorn’ d’obres al monestir de Santa Maria de Vilanova de Sixena; obres que es van salvar en circumstàncies difícils, per la guerra del 36, amb l’actuació extraordinària de l’historiador Josep Gudiol, que va fer traslladar les pintures murals a Catalunya; o bé les obres que es van adquirir als anys vuitanta, quan es va atendre l’oferta de les últimes monges estadants al monestir. Tot plegat ha motivat insults contra els catalans per part de l’alcalde actual de Vilanova de Sixena i floretes de Lambán, el president de l’Aragó, que en una carta al president Mas li havia cantat que tot plegat –Sixena i el litigi dels béns del bisbat de Lleida– era una ‘afrenta a la dignidad y el respeto que merece el pueblo aragonés por parte de la Generalitat de Cataluña’.

Al meu entendre, decantar-se per aquesta via –el conseller Vila ho argumenta amb allò de l’acord entre administracions que vetllen pels administrats…– és donar la raó a la desraó que esgrimeixen a l’Aragó des de sempre, és a dir, des del 1996, quan amb la segregació de les parròquies van aplicar el sil·logisme que, en passar unes parròquies que (només) feia mil anys que formaven part del bisbat de Lleida al bisbat acabat d’estrenar de Barbastre-Montsó, calia que tot allò que era de les parròquies passés –ells diuen sense vergonya que se’ls ‘torni’– a Barbastre, a ca Josemaria Escrivà. Un sil·logisme semblant al que hem hagut de suportar històricament: com que les comarques de la Franja són d’administració aragonesa, doncs, som aragonesos i no som catalans, encara que parlem català, encara que siguem la prolongació natural del territori del Principat, encara que hi compartim història, tradicions, costums, festes i tot allò que conforma la nostra personalitat col·lectiva; personalitat que, val a dir, ens prenen a poc a poc.

A la Franja, avui, hi és tan fràgil la catalanitat que no ens podem permetre de perdre gaires més llençols. Per això decisions com la del conseller Vila en relació amb el ‘retorn’ de material de Sixena ens preocupen i ens han de posar en estat d’alerta. Avui, allò que es va salvar de Sixena; demà obres del Museu Comarcal i Diocesà de Lleida per a complir el sil·logisme… I la Franja cada dia més prima i més lluny.

Francesc Ricart, coordinador del Casal Jaume I de la Franja

Origen: Dadun: Los esquemas entonativos del fragatino: descripción y comparación con variedades románticas próximas

LOS ESQUEMAS ENTONATIVOS DEL FRAGATINO: DESCRIPCIÓN Y COMPARACIÓN CON VARIEDADES ROMÁNTICAS PRÓXIMAS
Autor(es) : Romera, L. (Lourdes)
Fernández.-Planas A.M. (Ana María), A.M. (Ana María)
García-Elvira, W. (Wendy)
Roseano, P. (Paolo)
Carrera, J. (Josefina)
Ventayol, A. (Albert)
Martínez-Celdrán, E. (Eugenio)
Fecha incorporación: 2015
Editorial : Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra
ISBN: 978-84-8081-478-2
Cita: Gordejuela Senosiáin, A., Izquierdo Alegría, D., Jiménez Berrio, F., De Lucas Vicente, A. y M. Casado Velarde (eds.) (2015): Lenguas, lenguaje y lingüística. Contribuciones desde la Lingüística General. Pamplona: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra. pp. 389-399
Resumen
El catalán de Fraga, zona de proximidad entre dos lenguas, el catalán y el castellano, constituye uno de los puntos de encuesta que se abordan en el proyecto amper (Contini et al. 2002) y amper cat (Fernández Planas 2005). Este trabajo se estructura en dos partes: en la primera se presenta la descripción de las oraciones afirmativas e interrogativas, de estas últimas la modalidad encabezada con la partícula átona inicial que y la modalidad sin esa partícula que; en la segunda parte se comparan los resultados con los obtenidos en Zaragoza, Mequinenza y Lérida. El corpus que se analiza en este trabajo lo constituye un total de 702 frases, del catalán de Fraga, del catalán y castellano de Lérida y Mequinenza y del castellano de Zaragoza, que corresponden a 9 frases de cada una de las modalidades mencionadas, repetidas tres veces cada una y pronunciadas por un total de diez hablantes (catalán: Fraga y Lérida hombre y mujer, Mequinenza hombre; castellano: Lérida hombre y mujer, Mequinenza h… Ver mas
Enlace permanente: http://hdl.handle.net/10171/39981
Aparece en las colecciones: Lenguas, lenguaje y lingüística. Contribuciones desde la Lingüística General.

 

Ficheros en este registro:
Fichero: 32.Romera et al.pdf
Descripción:
Tamaño: 2,4 MB
Formato: Adobe PDF

MAGAZIN 5 de març de 2016.

15è ANIVERSARI DE LA NOSTRA RÀDIO

LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)

Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263

11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.

Entrevista a Livia Balaguer Bañeras, jugadora de Futbol Sala del Casp en divisió de plata; a la Selecció Aragonesa sub-21 ( té 16 anys). Està jugant la fase final de seleccions autonòmiques a Madrid.
11:55- 12:30.- Àgora : “La força de la paraula”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30- 12:45.- Tal dia com avui, fa quinze anys, Ino Balaguer i uns quants més, van iniciar la història de la nostra emissora.

12:45- 12:55.- José Bada opina sobre l’actualitat.

12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.

13:10- 13:25.- El cine, els Oscars. Lifo Ros

13:25- 13: 40.- Aquí estan els QUINTOS 2016.

13:40- 14.- Entrevista a Natxo Sorolla Vidal, de Pena-roja de Tastavins, doctor en sociologia.

Participants: Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Marcos Calleja, Ino Balaguer, Lifo Ros, i Elías Satué.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: