Skip to content

Archive

Category: Recerca

Source: «Xarxes socials i contacte de llengües», amb Natxo Sorolla | Blog del seminari del CUSC

El passat divendres 19 de gener a les 12h va tenir lloc la cinquena sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. En aquesta ocasió, el sociòleg Natxo Sorolla, professor associat de la URV, investigador del CUSC-UB i coordinador de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, va presentar-nos la seua recerca sobre tries lingüístiques i processos de substitució lingüística a partir dels mètodes d’anàlisi de xarxes socials, que després de la seua tesi doctoral ha anat desenvolupant en el seu pas per la Universitat de Groningen com a investigador visitant i en un nou estudi sobre l’aragonès a la comarca de la Jacetània, elaborat juntament amb Anchel Reyes Garreta sota el paraigua del Seminario Aragonés de Sociolingüística.

20180119_121158

Sorolla va començar emmarcant la seua recerca en l’estudi dels processos de substitució lingüística i dels mecanismes que els desencadenen, fonamentalment (a) la bilingüització de la població; (b) la distribució funcional de les llengües (diglòssia); (c) els canvis en la llengua endogrupal, l’objecte central de la seua tesi; i, finalment, (d) el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional. Tots aquests factors són causes necessàries perquè es produïsca la substitució, però només les dues últimes en són causes suficients. A més, en la tesi havia incorporat les anàlisis sobre les normes d’ús als territoris de parla catalana i la teoria de l’acomodació comunicativa, que apunta que tot i la tendència general a la convergència d’estils comunicatius entre interlocutors també es detecten tendències divergents que no sempre són negatives ni apareixen només com a resultat del conflicte.

Sobre aquest marc, la seua tesi innovava amb la incorporació de l’anàlisi de xarxes socials, que li permetia posar el focus sobre la interacció i ja no tant sobre els individus o les comunitats/societats, objectes respectivament de la sociolingüística qualitativa i macrosocial. Una aproximació que permet, a més, superar algunes de les limitacions de l’anàlisi demolingüística clàssica: per exemple, la interferència de les actituds lingüístiques en la resposta una pregunta genèrica sobre l’ús del català (o l’aragonès) amb amics, un biaix que es prevé en certa mesura quan es pregunta, en canvi, per “qui parla quina llengua amb qui i en quin moment” (Joshua A. Fishman). També ajuda a prevenir alguns problemes consubstancials a les preguntes habituals sobre normes d’ús en demolingüística (del tipus «quina llengua parles amb algú que et parla en aragonès?») ja que, sovint, la qüestió és precisament que no sol haver-hi aragonesòfons (o catalanoparlants) que interpel·len en la seua llengua familiar a persones de fora del grup. A més, l’anàlisi de xarxes permet diferenciar, posem per cas, entre catalanoparlants convergents i castellanoparlants convergents: tots dos tipus de parlants usen tant el català com el castellà amb amics (i potser ho fan en proporcions similars), però les implicacions sociolingüístiques de cadascun d’aquests capteniments són ben diferents. Finalment, l’anàlisi de xarxes posa el focus sobre el comportament lingüístic (declarat) i no tant sobre l’origen lingüístic. Així, en la seua tesi Sorolla detecta que els catalanoparlants inicials de les comarques centrals de la Franja parlen castellà en un 20% de les interaccions endogrupals (és a dir, amb altres catalanoparlants inicials), i també que els bilingües es comporten de manera similar als castellanoparlants en la interacció amb iguals. Per a explicar aquestes discrepàncies hi desenvolupa el concepte de rol sociolingüístic, que li permet assenyalar que gairebé un 25% dels catalanoparlants inicials desenvolupen rols castellanoparlants amb iguals, cosa que assenyala un punt d’inflexió en la substitució del català entre els adolescents.

La segona part de la sessió estava dedicada, de manera més específica, als mètodes d’anàlisi de xarxes, que aplicats a la sociolingüística permeten respondre velles preguntes amb nous mètodes i també plantejar noves preguntes que no s’haurien pogut respondre abans amb els mètodes disponibles. El ponent va fer un repàs d’alguns dels processos característics del funcionament de les xarxes socials, com ara la selecció (per la qual els atributs compartits pels individus condicionen la formació de xarxes), la difusió (per la qual els atributs d’una part dels membres de la xarxa es difonen entre els seus membres), l’autoorganització (que fa referència a la interdependència de les interaccions socials), la coevolució (per la qual la xarxa social i els atributs de cada individu interactuen i es condicionen mútuament), i finalment el capital social (és a dir, quan el fet de pertànyer a una xarxa determinada passa a ser un atribut dels individus per se). Tot seguit, va presentar la tècnica d’anàlisi exponential random graphs models (ERGM), que ha començar a explorar recentment i que permet incorporar a l’anàlisi de les interaccions dos atributs complementaris dels individus: la llengua inicial i l’autoconfiança en l’ús del català.

En la recta final, Sorolla va presenta els resultats sobre l’ús de l’aragonès a la comarca de la Jacetània, un dels territoris on encara disposa d’una certa vitalitat, a pesar que infants i adolescents només el parlen en un dels pobles: la Val d’Echo. L’anàlisi del cens indica que, en el conjunt de la població d’Aragó, el coneixement de l’aragonès és molt limitat; a més, apunta que és una llengua masculinitzada i clarament envellida, perquè la parla sobretot la població de més edat (entre els menors de 16 anys que saben parlar-la, només al voltant d’un 10% diu que ho fa sempre). Centrant-nos ja en l’estudi sobre la Jacetània, Anchel Reyes i Natxo Sorolla han analitzat les quatre aules de l’escola d’Echo. Han detectat que, a 1r d’ESO, hi ha una certa presència de l’aragonès; a 5è i 6è se’n fa poc ús; a 3r i 4t hi apareixen més usos bilingües; finalment, a l’aula de 1r i 2n de primària se’n fa molt poc ús, en bona mesura perquè en aquest grup hi ha molta més presència de progenitors castellanoparlants. L’anàlisi indica que hi ha més aragonesòfons familiars entre les xiquetes, que fan en conseqüència més ús de l’aragonès entre elles. En línies generals, l’ús del castellà ocupa un 75% de les interaccions entre els infants estudiats, i tot i que els aragonesòfons familiars parlen força aragonès entre ells, es detecta un cert trencament de la norma d’ús endogrupal d’aquesta llengua. D’altra banda, cal dir que els bilingües familiars aragonès-castellà d’Echo parlen més aragonès amb els seus iguals que no ho feien els bilingües familiars català-castellà de la Franja en el cas del català.

1-ac1da6b6ad

L’anàlisi ERGM indica, a més, que hi ha una tendència positiva de formació de tríades (és a dir, d’interaccions recíproques entre tres persones) en aragonès, que no es detecta en el cas del castellà i que apunta a l’existència d’un cert efecte de recer sociolingüístic: en efecte, aquestes tríades ofereixen una certa protecció a la llengua minoritzada. Això, però, no ens en pot fer perdre de vista la debilitat, perquè quan desapareixen aquestes tríades els parlants tenen moltes menys facilitats per a emprar la llengua minoritzada, i emergeixen moltes més interaccions en castellà. Sorolla va reflexionar, finalment, sobre l’existència d’un cert efecte xarxa, pel qual una llengua guanya valor quan la parlen molts individus i en perd, en canvi, a mesura que els parlants se’n «desconnecten», cosa que provoca una disminució ràpida de l’ús. Un efecte que apunta a la necessitat de crear i enrobustir xarxes socials que potencien la interacció entre parlants de la llengua minoritzada, amb l’objectiu de fer-ne visible l’ús i de facilitar la incorporació de persones que no la tenen com a llengua familiar. Tot plegat afavoriria la creació de (proto)comunitats lingüístiques que contribuirien a fer emergir els (pocs o molts) usos possibles d’aquestes llengües.

Source: ¿Tinc dret a escriure l’examen en tortosí? (Albert Pla Nualart)

 

Source: La lengua en el Bajo Aragón a través de documentación notarial (1450-1453) – Repositorio Institucional de Documentos

La lengua en el Bajo Aragón a través de documentación notarial (1450-1453) : transcripción y estudio lingüístico

Albesa Pedrola, Elena
Enguita Utrilla, José María (dir.)

Universidad de Zaragoza, 2017
(Lingüística General e Hispánica)

Resumen:
Esta tesis doctoral nace de la curiosidad por conocer qué lengua o qué variedad de lengua se empleaba en una región específica de Aragón –el Bajo Aragón turolense– en un momento crucial de la andadura del aragonés medieval: finales de la Edad Media. El objetivo primordial es, entonces, determinar si la lengua propia del reino de Aragón fue general en esta zona de frontera y si, a mediados del siglo XV, dicha lengua se mantenía con vitalidad o bien había ido dejando paso a un castellano con el que ya compartía ciertas características lingüísticas, como había sucedido, en algunos ámbitos lingüísticos, en otras zonas meridionales de Aragón como Teruel capital y alrededores. De este modo, este trabajo está constituido fundamentalmente por dos pilares: el estudio lingüístico de un corpus documental adecuado, pero también la transcripción de dicho corpus, original e inédito hasta el momento. Los documentos que constituyen el objeto de estudio de esta investigación son protocolos notariales, fechados todos ellos entre 1450 y 1453, pertenecientes a un único notario, Salvador de Aguas, habitante en la villa de Alcañiz, que se conservan en el Archivo de esta misma localidad. El análisis de sus principales características lingüísticas de condición aragonesa se dispone según es común en este tipo de investigaciones: grafías, fonética y fonología, morfología y léxico. Asimismo, se presta especial atención a la variación interna del aragonés medieval, puesto que el proceso de castellanización no se produjo de manera uniforme en el territorio aragonés; al contacto de lenguas, dada la situación de frontera lingüística de este territorio con áreas de habla catalana, y a las particularidades de los protocolos notariales así como su idoneidad para estudios lingüísticos de corte diacrónico. Los datos examinados revelan un mantenimiento todavía visible del aragonés medieval en diversos aspectos lingüísticos, si bien puede apreciarse una considerable castellanización en otros. Este panorama lingüístico es plasmado con prudencia y precisión y está acompañado por documentos gráficos que muestran al lector las peculiaridades de los manuscritos originales. BIBLIOGRAFÍA BÁSICA: ALVAR LÓPEZ, Manuel (1953): El dialecto aragonés, Madrid, Gredos. ENGUITA UTRILLA, José María (1991b): «Aragón en la Edad Media: un bosquejo lingüístico», en Tomás Buesa Oliver y Aurora Egido Martínez (coords.), I Curso sobre Lengua y Literatura en Aragón (Edad Media), Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», pp. 49-66. ENGUITA UTRILLA, José María (2009): «Variedades internas del aragonés medieval», en Vicente Lagüéns Gracia (ed.), Baxar para subir. Colectánea de estudios en memoria de Tomás Buesa Oliver, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», pp. 111-149. ENGUITA UTRILLA, José María y María Luisa ARNAL PURROY (1993): «Aragonés y castellano en el ocaso de la Edad Media», Aragón en la Edad Media, 10-11, pp. 51-84. FRAGO GRACIA, Juan Antonio (1991): «Conflicto de normas lingüísticas en el proceso castellanizador de Aragón», en Tomás Buesa Oliver y José M.ª Enguita Utrilla (coords.), I Curso de Geografía Lingüística de Aragón, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», pp. 105-126. LAGÜÉNS GRACIA, Vicente (1999): «Estado actual de los estudios sobre el aragonés medieval», en José M.ª Enguita Utrilla (ed.), Jornadas de Filología Aragonesa. En el L Aniversario del AFA, vol. 2, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», pp. 163-264. TERRADO PABLO, Javier (1991): La lengua de Teruel a fines de la Edad Media, Teruel, Instituto de Estudios Turolenses, Excma. Diputación Provincial de Teruel

Pal. clave: lingüística histórica ; geografía lingüística ; historia de la iglesialingüística ; lingüística aplicada
Área de conocimiento: Lingüística general
Departamento: Lingüística General e Hispánica
Nota: Presentado: 15 12 2017
Nota: Tesis-Univ. Zaragoza, Lingüística General e Hispánica, 2017

Texto completo:
Descargar el texto completoPDF

Enlace externo:
Descargar el texto completoTexto completo

Source: Día de a Lengua Materna 2018: actividaz de sociolingüistica | Seminario Aragonés de Sociolingüística

En colaboración con o Vicerrectorau de Politica Academica y profesoralla de bels departamentos d’a Universidat de Zaragoza, o Seminario Aragonés de Sociolingüistica participa en as actividaz arredol d’o Día d’a Lengua Materna con dos actos.

Anchel Reyes y Natxo Sorolla (d’o Seminario Aragonés de Sociolingüistica) presentarán “L’aragonés en a Chacetania, estudio sociolingüistico”, o lunes 19 de febrero, a las 17’30 h., en l’Edificio Paraninfo, sala Pilar Sinués, de a Universidat de Zaragoza (Plaza Basilio Paraíso, 4).

Y ixe mesmo día, 19 de febrero, a las 19:30h., en l’Aula Magna de a Facultat de Filosofía y Letras,  Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili) presentará a conferencia: “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán”.

Esta actividat ye organizada por o Seminario Permanente de Investigaciones Lingüísticas – Grupo Psylex (Departamento de Lingüistica Cheneral y Hispanica), dentro de as actividaz de “Zaragoza Lingüística“.

Source: Seminari de sociolingüística CUSC-UB: xarxes i contacte de llengües (19/1/2018, N. Sorolla) | Xarxes socials i llengües

Divendres 19 de gener tindré el plaer de poder compartir i debatre amb els col·legues del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB), i tots aquells que vulgueu vindre, els treballs que estic fent sobre xarxes i contacte de llengües. Revisaré les anàlisis que vaig poder desenvolupar des de la Universitat de Groningen, les recerques sobre la Franja i sobre l’aragonès a la Jacetania, i les oportunitats de futur. Estic segur que podrem intercanviar moltes idees!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El proper divendres 19 de gener, a les 12h a l’aula 1.5 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la cinquena sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

En aquesta ocasió, Natxo Sorolla, sociòleg, professor associat de la Universitat Rovira i Virgili i investigador del CUSC-UB, ens presentarà la seua recerca al voltant de l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials als fenòmens de contacte de llengües.

Hi esteu tots convidats!

Source: Tierra de barrenaus: Pegallos de l’augua, la senda amarilla y l’aragonés en la Chacetania. Tierra de barrenaus 4×04

Empecipiamos l’anyo con un programa que se mira bien t’o norte d’o país y con muitas novedatz. Entre atras, quasi totz los colaboradors que charran por primer vegada en lo programa.

Acabamos lo programa con Ánchel, d’o Seminario Aragonés de Sociolingüistica, que nos presienta las conclusions d’o treballo que fació, de conchunta con Natxo Sorolla, sobre l’aragonés en la comarca d’a Chacetania.

Source: Recer sociolingüístic: «De 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen cheso, y agora no» | Viles i Gents

Publicat a Viles i gents, La Comarca, 5/1/2018

Natxo Sorolla

La llengua aragonesa va ser una de les llengües de la Cancelleria de la Corona d’Aragó. A Torrecilla, Casp o Valdealgorfa se conserven veus de l’aragonès com fiemo (fem) o ababols (roelles). I al nostre català del Matarranya tenim característiques que coincideixen en l’aragonès, com lo pronom i el substantiu de la frase *tos agarraré el *totxo. Però més enllà del nostre aragonès residual, l’aragonès és una llengua viva. Al Seminari Aragonès de Sociolingüística ham tingut lo plaer d’estudiar la situació sociolingüística a la comarca de la Jacetania.

La realitat és molt diferent segons l’àrea. A pesar que a Jaca hi ha un nombre important de parlants, queden diluïts per la ciutat, i els entrevistats declaraven que «falta, a lo mejor, l’ambiente de poder-lo practicar». A Ansó és viva i activa l’última generació que va aprendre la llengua de sos pares, però ja no l’ha transmès als seus fills. L’espai més favorable a la llengua es trobe a Echo. Una vila de 650 habitants, com molts dels pobles matarranyencs. Un espai on dones autòctones en tota naturalitat contestaven en aragonès cheso els meus comentaris en castellà. Quin goig fan los pobles a on la llengua té este recer, que estan orgullosos del seu patrimoni, i de la seua llengua!

En l’estudi d’Echo mos ham centrat en los xiquets en edat escolar. L’aragonès té una presència important en una quarta part de les relacions entre infants, però també és cert que la majoria de les relacions són en castellà. Si hi ha un grup que use una mica més l’aragonès, són les xiques. Això és una dada favorable. Però també es pot convertir en una debilitat, si les dinàmiques de despoblació rural continuen actuant de la mateixa manera.

Però el punt que més m’ha fet rumiar són la coincidència de les condicions adverses en les que perviuen les llengües minoritzades, i la fragilitat dels murs de contenció que hi alcem. I és que les llengües minoritzades han perviscut a Echo, a Fraga o a Vielha perquè tenen una massa prou forta de parlants que s’estimen la llengua i que lliguen los pobles en la seua història. Però quan esta massa comença a perdre la seua hegemonia, als parlants individuals se’ls fa cada vegada més difícil usar-la, i se’ls marque i deslegitime simplement per usar-la en normalitat. A esta protecció que les comunitats lingüístiques minoritzades fan sobre la pròpia llengua m’agrade dir-li «recer sociolingüístic». I una dona chesa mos va donar la clau: «Lo que pasa es que [antis] de 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen y cinco que no, y agora ye alrevés». Un procés que a natres mos ha començat a posar contra les cordes de Mequinensa en amunt. Aprenguem los uns de l’experiència dels altres. Mantindre el recer de les nostres llengües és vital.

Referències sobre l’aragonès al Matarranya i el Baix Aragó:

  • Albiac, Roberto. (2017) Paral·lelismes lèxics entre l’aragonés i el parlar de Favara de Matarranya. TFG del Grau en Filologia Catalana de la Universitat de València, curs 2016-2017.
  • Quintana, A. (2004). El aragonés residual del bajo Valle del Mezquín: pa San Antón ni buaira ni dorondón (2a ed.). Torrecilla de Alcañiz: Ayuntamiento de Torrecilla de Alcañiz. Recuperat de (1a edició: http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/07/30/04quintana.pdf)
  • Collellmir Sentíes, J. (2007). Estudio lingüístico de la región de Caspe. Centro de Estudios Comarcales del Bajo Aragón.
  • Asociación de Madres y Padres; maestras y alumnos de la escuela publica de Valdealgorfa. (2003). Vocabulario valdealgorfano (trabajo escolar). El Justicia de Aragón.

// Juan Luis Camps

Lo passat dissabte 25 de novembre va tenir lloc a Queretes la presentació del mapa toponímic del terme. És sens dubte una important fita d’un llarg procés iniciat des de l’Associació Cultural del Matarranya com a proposta de contingut del conveni establert entre esta organització i la Comarca del Matarranya. Los topònims dels nostres pobles són un tresor històric i lingüístic impressionant. Si bé es cert que ja s’han fet alguns treballs en diferents pobles no estan a l’abast de la majoria de veïns i corren un greu perill de passar a l’oblit i desconeixement permanent. No de la seua desaparició, perquè molts d’ells es perpetuen per mitjà de les escriptures notarials, però com podem comprovar i així es va comentar a la xerrada, la castellanització ha donat lloc a noms esperpèntics: “la Val del Limón” per la Vall de Llimó, o “las Sietes” per la Font de les Aixetes. Lo treball ens ajudarà a corregir moltes de les seues transcripcions errònies.

Continuar llegint… Toponímia de la comarca del Matarranya » Temps de Franja

Source: 25. Mesurar els grups sociolingüístics. Catalunya i les Balears: les transformacions més rellevants | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Source: Presentacions a Jaca i Echo de l’estudi sociolingüístic sobre l’aragonès | Xarxes socials i llengües

Lo dia 28 de desembre presentarem a Jaca i a Echo l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (vídeo). A mi em fa especial il·lusió presentar resultats al territori, perquè sempre és més que una simple presentació. Los propis actors expliquen les seues pròpies vivències, lo seu punt de vista sobre els resultats, destaquen allò que consideren rellevant… En fi, si correu prop de la Jacetania, fins lo dijous 28/12/2017.

Source: Currubí Capdevila

Estudi de la substitució o del manteniment del català al Matarranya

Anna Currubí Capdevila

Resum

Aquest treball estudia la situació sociolingüística del català al Matarranya. Concretament s’investiga si es manté la continuïtat lingüística intergeneracional i intrageneracional del català entre els alumnes de segon d’ESO de l’Institut Matarranya de Vall-de-roures, com a indicadors d’un possible procés de substitució lingüística a la Franja. Les dades s’obtindran mitjançant qüestionaris, i el trencament o manteniment de la continuïtat del català de pares a fills i entre els companys de classe es relacionaran amb diverses variables (sexe, classe social, llengua amb germans, llengua d’identificació, etc.) per mirar d’entendre les causes de la substitució, en cas que aquesta es produeixi. A més, aquestes dades es completaran amb entrevistes als pares, als educadors i als alumnes: les entrevistes dirigides als pares aniran encaminades a entendre els motius del trencament intergeneracional de la llengua i les entrevistes dirigides als educadors i als alumnes aniran adreçades a entendre els motius del trencament intrageneracional de la llengua entre els alumnes de l’institut.
Paraules clau: Franja, substitució, transmissió, intrageneracional, intergeneracional. Text complet: PDF

Origen: Presentació de l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania a HuescaTV | Xarxes socials i llengües

Fa poc el col·lega Anchel Reyes presentava a HuescaTV l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (conclusions preliminars), les llengües a Aragó al Cens de 2011, i altres estudis que realitzem des del Seminari Aragonès de Sociolingüística.

Source: actividades – Cátedra Johan Ferrández d’Heredia

SEMINARIO: Las lenguas de Aragón: Bases para llegar a acuerdos

Centro Pignatelli
13, 22 y 29 de Noviembre de 2017

El Centro Pignatelli organizó el Seminario Las lenguas de Aragón: bases para llegar a acuerdos, con la colaboración de la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia, de lenguas propias de Aragón y patrimonio inmaterial de Aragón, de la Universidad de Zaragoza. El seminario ha tenido lugar los días 13, 22 y 29 de noviembre de 2017 en el Centro Pignatelli (Paseo Constitución, 6, Zaragoza).

Tríptico presentación (PDF)


RESUMEN DE LAS SESIONES:

Sesión 1

El acto del jueves 16 de noviembre estuvo presidido por José Domingo Dueñas, director de la Cátedra y Vicerrector del Campus de Huesca de la Universidad de Zaragoza, quien presentó las Jornadas y destacó la importancia de un acto de estas características, puesto que a través de las diversas ponencias y mesas redondas planteadas se intentaría exponer cuáles son las bases necesarias para desarrollar acuerdos que sirvan para unir y no para separar. Insistió Dueñas, además, que el objetivo debía centrarse en la vía del fomento, la difusión y la investigación de las lenguas minoritarias y, asimismo, del patrimonio inmaterial de Aragón.

A continuación, el Director General de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, agradeció la buena disposición del Director del Centro Pignatelli a la hora de acoger un acto de estas características, puesto que este lugar siempre ha destacado como centro de encuentro y reflexión. López Susín señaló que se está trabajando dentro de un marco jurídico para que las lenguas propias y sus hablantes alcancen el grado de dignificación que les pertenece; es por ello que se ha comenzado ya a proceder con diversas acciones, como la modificación  de la Ley de Patrimonio, la colaboración  con la Universidad de Zaragoza a través de dicha Cátedra y la puesta en marcha de una serie de nuevas tecnologías que ayuden a fomentar el uso de las lenguas, como un diccionario online o una plataforma educativa para el aragonés.

Una visión desde Europa de la cuestión lingüística aragonesa
Fernando Ramallo Fernández(Universidad de Vigo. Representante del Comité de Expertos del Consejo de Europa)

El primer ponente de la sesión del jueves fue Fernando Ramallo, profesor de la Universidad de Vigo y miembro del Comité de Expertos del Consejo de Europa, quien destacó que Aragón es un territorio ejemplar puesto que pocos tienen el lujo de que en un mismo territorio convivan tres lenguas. Asimismo, destacó su complicada situación sociolingüística como lenguas minorizadas, en especial del aragonés, pero insistió en que, pese a la situación de precariedad, es todavía posible un desarrollo garantizado y que tanto hablantes, como neohablantes, una zonificación estudiada de la lengua –es decir, que no se circunscriba únicamente a los territorios propios-, las acciones llevadas a cabo en política lingüística, junto a un marco jurídico adecuado y su enseñanza como materia vehicular, pueden hacer posible su pervivencia.

Fernando_Ramallo en El Periódico de Aragón (PDF)

 

La realidad lingüística de Aragón. Una aproximación
Javier Giralt Latorre y Francho Nagore Laín (Filólogos. Universidad de Zaragoza)

Las siguientes exposiciones fueron a cargo de, por un lado, dos lingüistas de la Universidad de Zaragoza, Javier Giralt, quien trató la situación del catalán, y Francho Nagore, la del aragonés, abordaron sus exposiciones desde una perspectiva histórica y dialectológica, así como la descripción de su visión más sincrónica de ambas lenguas.

El catalán en Aragón. Una aproximación diatópica Javier Giralt (PDF)

 

 

Las lenguas de Aragón desde la sociolingüística
Natxo Sorolla Vidal (Sociólogo. Universitat Rovira i Virgili), Chabier Gimeno Monterde (Sociólogo. Universidad de Zaragoza), miembros del Seminario Aragonés de Sociolingüística

La parte más sociolingüística de este seminario se centró en la exposición de los diversos datos obtenidos sobre el censo de las lenguas de Aragón del año 2011 y, además, se presentó una sinopsis comparativa entre los estudios de tipo sociológico confeccionados desde 1994. Ambos investigadores insistieron en el hecho que debe ponerse solución al impedimento que supone la ruptura de la transmisión generacional, puesto que esta es una de las razones por las que ambas lenguas no evolucionen como deberían hacerlo. Hicieron hincapié en que la educación en la escuela, las políticas públicas y, por supuesto, la legislación en materia lingüística, son los pilares fundamentales para la conservación de nuestro patrimonio inmaterial.

Las lenguas de Aragón desde la sociolingüística“ (ponencia) | Seminario Aragonés de Sociolingüística


Sesión 2

Un estudio de caso: testimonios vividos Lola Gracia Sendra, José María Satué, José Solana Dueso,José Ramón Bada Panillo, Carme Alcover i Pinós, Magda Godia Ibarz

 

 

Dar a conocer a la sociedad aragonesa nuestra realidad lingüística.Un reto pendiente
Representantes de El periódico de Aragón, Diario del AltoAragón, y del programa de ATV “Bien dicho”

 

 

 


Sesión 3

Las leyes de lenguas: ¿Solución o desencuentro? Ángel Garcés sanagustín, (Jurista. Universidad de Zaragoza)

Bases de un acuerdo Chaime Marcuello Servós y Antón Eito Mateo  (Sociólogos. Universidad de Zaragoza)

Conclusiones Carmen Magallón Portolés (Seminario de Investigación para la Paz)
Conclusiones

 

Source: · PRESENTAZIÓN D’O ESTUDIO SOZIOLINGÜÍSTICO D’A CHAZETANIA – Lenguas de Aragón

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: