Skip to content

Archive

Category: Recerca

A la jornada Cinga Fòrum de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca vaig tindre oportunitat d’exposar al territori els resultats de la tesi (pdf). La sociolingüística situa el moment en què els progenitors deixen de transmetre la llengua als fills com el punt d’inflexió en què una llengua es troba en situació d’amenaça. Els diferents estudis demolingüístics ens mostren que la tranmissió familiar del català es troba estable a la Franja, tant els anys 90, com l’enquesta de 2004, com la recent de 2014.

Al meu treball em plantejava aprofundir en tot allò què ocorre abans que es desenvolupe el trencament de la tranmissió familiar, mitjançant l’anàlisi de xarxes socials. Perquè quan els progenitors han decidit parlar castellà als fills, el procés ja està molt, o massa, avançat. Els resultats apunten que en la dècada anterior al Baix Cinca i la Llitera hi ha hagut uns canvis poblacionals importantíssims que han minoritzat demogràficament la llengua. Això no és cap novetat, i ha afectat històricament tots els territoris de llengua catalana, fins i tot els que observen atracció de nous parlants de català, com Catalunya i Andorra. Tampoc és cap novetat la minorització lingüística del català a la Franja, que amb el desenvolupament de l’Estat de les autonomies només ha vist com es recuperava lentament, i de forma inconsistent, el reconeixement de la seua existència, o una classe de llengua opcional, que presenta multitud de limitacions per a una comunitat lingüística històricament minoritzada. Unes mesure que han resultat insuficients amb la nova realitat demogràfica, econòmica i social de la Franja.

Portada TesiEls resultats de la meua tesi venen a dir que estos factors haen acabat per provocar el canvi en el comportament dels jóvens de la comunitat lingüística catalanoparlant. Al voltant d’una cinquena part de les interaccions entre alumnes catalanoparlants familiars (parlen català amb el pare i la mare) es produeixen en castellà. I que de fet, una quarta part dels alumnes catalanoparlants desenvolupen rols sociolingüístics castellanoparlans, el que vindria a dir que, tot i el seu origen catalanoparlant, pel seu comportament, i a ulls dels seus companys, són castellanoparlants. No cal dir que el desnevolupament de rols castellanoparlants és majoritari entre els bilingües familiars, i hegemònic entre els qui no han après català en l’àmbit familiar.

Dissabte, a la Jornada, vaig tindre oportunitat de refermar els resultats amb l’experiència de diferents persones del territori. Constant que la situació és diferents segons les poblacions, etc. etc. etc., apuntaven que fa 10 anys la cosa estava millor que no pas ara, i que actualment el castellà és l’única llengua que s’escolta al pati a Fraga. Caldrà analitzar a fons les dades longitudinals que tenim d’aquells alumnes que vam estudiar quan van cursar 1er i 4at d’ESO, i 2on de Batxillerat. Però en tot cas la realitat pareix que pot estar canviant a una velocitat més ràpida que la pròpia capacitat que tenim de desenvolupar ferramences d’investigació apropiades. Lo proper 28/10/2016 continuarem discutint-ho a Saragossa, a la Jornada de l’AILLC.


Tesi accessible aquí.

(CATALÀ)

Natxo Sorolla / natxosorolla arrova gmail punt com         (ORCID 0001-7480-0359)

“Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla)

Tesi disponible a https://xarxes.wordpress.com/tesi-natxo-sorolla/

El treball planteja l’estudi dels processos de manteniment i substitució lingüística mitjançant l’anàlisi de les interaccions i les tries lingüístiques dels individus. El procés de modernització i homogeneïtzació política ha portat a la pèrdua de diversitat lingüística i cultural arreu d’Europa i el món. Des de la sociolingüística més preocupada per les interaccions socials se sol considerar que les xarxes denses i cohesionades tendeixen a formar espais en què els processos d’homogeneïtzació troben més dificultats per a la difusió de les llengües estatals o les varietats lingüístiques estàndard.

Els contextos socioeconòmics i polítics que poden causar els processos de substitució lingüística, activen els mecanismes socials que porten a la desaparició d’una llengua, tals com la bilingüització, la distribució funcional de les llengües, el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional i el desplaçament de la llengua en les relacions endogrupals.

En la nostra recerca a la Franja detectem que, a diferència de la situació observada durant els anys 90, el català es troba minoritzat demogràficament. A més, en oposició al que sovint s’havia considerat en l’estudi de la substitució lingüística, la llengua sofreix un retrocés en l’àmbit familiar en les relacions horitzontals (tria de llengua entre progenitors o tria de llengua entre germans), més que no pas en les relacions verticals (transmissió lingüística de progenitors a fills). Estos resultats fan encara més rellevant l’estudi de les interaccions entre iguals.

Amb l’objectiu d’analitzar les interaccions i les tries lingüístiques es proposa el desenvolupament del concepte de rol sociolingüístic, que es considera la pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic. A partir d’esta proposta interaccional, s’analitza les tries lingüístiques, les normes socials i els rols sociolingüístics, mostrant que en la cohort d’alumnes estudiats al Baix Cinca i a la Llitera el desenvolupament dels rols sociolingüístics catalanoparlants només es produeix en alumnes que tenen esta llengua com a familiar, i que els qui no la tenen com a llengua familiar, desenvolupen rols castellanoparlants mantenidors, i que no fan ús del català. A més, la recerca destaca que fins a una quarta part dels catalanoparlants familiars desenvolupen rols castellanoparlants, això és, tendeixen a usar el castellà entre ells, desplaçant l’ús d’esta llengua fins i tot en les interaccions endogrupals, un mecanisme clau en els processos de substitució. A més, es desvela que la major part dels bilingües familiars desenvolupen rols castellanoparlants, i usen majoritàriament el castellà, fins i tot amb els catalanoparlants familiars, encara que esta llengua no la compartisquen familiarment.

Així, la recerca fa diferents aportacions per a l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en la recerca sociolingüística, tals com l’adaptació de l’anàlisi blockmodeling i l’aplicació de models ERGM, i fa diferents aportacions en el coneixement de la situació sociolingüística d’un territori que fins el moment s’havia mostrat com una excepció dels processos de substitució lingüística a nivell general.

(ENGLISH)

Natxo Sorolla     natxosorolla arrova gmail punt com         (ORCID 0001-7480-0359)

«Linguistic choice and sociolinguistic roles on La Franja from social networks analysis perspective» (Catalan speaker strip in Aragon)

Thesis available in https://xarxes.wordpress.com/tesi-natxo-sorolla/

The research studies processes of language shift and maintenance by analysing the interactions and language choices of individuals. Processes of modernization and homogenization policies have led to the loss of linguistic and cultural diversity throughout Europe and the world. Sociolinguists concerned with social interactions have proposed that dense and cohesive networks tend to form spaces where homogenization processes have more difficulties disseminating state languages or language varieties.

Socioeconomic and political contexts that can cause language shift activate social mechanisms which lead to the disappearance of a language, such as bilingualism, the functional distribution of languages, intergenerational language shift and change of intra-group language.

Our research found that in La Franja (a Catalan-speaking strip in Aragon, Spain), unlike the situation observed during the 90s, Catalan language demography is minoritized. In addition, the Catalan language experiences loss in horizontal family relations (language choice between parents or language choice between siblings), than in vertical relations (language transmission from parents to children). These results contrast with other research into Language shift and show the importance of researching interactions between equals.

In order to analyse interactions and language choices, the concept of sociolinguistic role has been developed. This is defined as the sociolinguistic behavioural patterns that each individual enacts in regard to their position and to the behavioural expectations of the group. From this interactional proposal, language choices, social norms and sociolinguistic roles are analysed. In the cohort of pupils studied in Baix Cinca and La Llitera, Catalan-speaker roles are only developed by students that have Catalan as a home language. Those who do not have Catalan as a home language develop Spanish-maintainer roles and never use Catalan. In addition, our research highlights that up to a quarter of Catalan-speakers at home develop Spanish-speaker roles. That is, they tend to use Spanish with their classmates, displacing the use of Catalan even in intra-group interactions. This is a key mechanism of the language shift process. In addition, our research reveals that the majority of pupils that use both languages with their parents develop Spanish-speaker roles, using primarily Spanish, even with home Catalan-speakers.

Thus, this research contributes to the application of social network analysis in sociolinguistic research, adapting blockmodeling analysis and applying ERGM. Our research makes several different contributions to knowledge about the sociolinguistic situation of a region that, until now, had been an exception to general linguistic shift processes.

continue reading…

noticia-alto-aragon-1

Origen: Català a la Franja | VilaWeb

Mural a l’entrada de Fraga per la carretera del Cinca. Foto: M.I.Mural a l’entrada de Fraga per la carretera del Cinca. Foto: M.I.

El mural que encapçala aquestes ratlles és preciós, record i lloança del vestit tradicional, les faldetes, que les iaies de Fraga han dut fins fa ben poc. Encara se’n pot veure alguna per la ciutat vella, pels carrers estrets per on trobaràs també cares i cossos que hi han vingut de llocs llunyans i uns altres que ja hi han nascut, a Fraga. Gent àrab, musulmana o no; subsahariana; búlgara, gitana o no…, que no s’hi està de manera estacional sinó que hi ha arrelat. Ha comprat i llogat cases del barri vell i hi viu permanentment. Alguns migrants s’hi han traslladat des dels pobles veïns, com també ho han fet tants franjolins nadius. Fraga ja és una ciutat mitjaneta, ofereix cada volta més oportunitats i més serveis, ja no es va tant a Lleida com abans. Es nota fins en la descurança. El mural, d’autoria desconeguda (no s’hi veu cap rastre de signatura), es va desfent, escrostonant.

Com el franjolí, com el català que s’hi parla, a Fraga, a la Franja, a les comarques aragocatalanes? Sí, pot ser una bona imatge, el mural, dels usos del passat quan convé a les institucions (no crec que sigui un grafit qualsevol, és massa estilitzat, s’ha fet amb permís per dir-ho així). Si és l’ajuntament qui l’ha deixat fer i fins l’ha impulsat, que el restauri. D’una manera no sé si semblant però que hi va en paral·lel en aquests moments del present, també la llengua catalana de les comarques de la Franja necessita una urgent intervenció pública.

De ser el lloc del domini lingüístic on més s’enraona l’idioma va passant a ser un dels que any rere any ho deixa de fer amb la mateixa intensitat. Que és on més es parla(va) vol dir que s’hi ha fet servir sempre en totes les activitats diàries dels parlants pel seu compte: a casa, a la feina, al carrer, a les botigues, als cafès i al ball, a les trobades… No a l’escola, ni a l’església. No cal dir que tampoc en la premsa, la ràdio i la tele. Sempre n’he estat orgullosa, com a indígena d’aquelles terres. La gent l’ha mantinguda, i de quina manera. Però, és clar, tot això vol dir també que ho ha fet sense llegir-la ni escriure-la. Glòria dels illetrats, he pensat alguna vegada (excuseu-me la tirada èpica).

Notícia: gràcies al Whatsapp, la gent de Saidí, que és lloc franjolí que conec una mica bé, hi escriu en català, va decidir que no ho faria en espanyol. Un català fonètic i ple de barbarismes lingüístics, però vaja, si el comparo amb tants whatsapps que rebo de Barcelona, què us diré…

La democràcia present no va portar el català a les escoles de la Franja, i això que parlem de quan els migrants eren subsaharians, homes sols que s’hi estaven sense els fills, quan hi havia poquíssims xiquets forans a escola. Ara hi una bona colla de criatures de parles diverses. Només s’hi fa ensenyament del català (no en català) de manera optativa, un hora per setmana, i no sempre. Diuen que la Diputació General d’Aragó vol fer les coses diferents. A veure.

De moment, és interessant el programa d’enguany del fòrum  Cinga, de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, a Fraga, que presideix Pep Labat. El títol remarca clar una idea: ‘La llengua catalana, també un patrimoni aragonès’. La jornada es farà al palau Montcada dissabte que ve. Maite Moret, de la Universitat de Saragossa, parlarà de ‘Patrimoni lingüístic: la importància dels béns intangibles’; Nacho Sorolla, sociòleg, de ‘La substitució lingüística emergent del català al Baix Cinca’ i Javier Giralt, també de la Universitat de Saragossa, de ‘Com fer possible la normalitat del català a la Franja’. La cloenda anirà a càrrec de la conselleria de Cultura de la DGA.

Cal que tot plegat rutlli millor per als parlants, que encara no han esdevingut plenament actius en la seva llengua i que són sotmesos a una pressió enorme del sentit cultural uniformador de la democràcia present. Que ha anat fent passos enrere en aquest terreny –el català d’Aragó– com en tants d’altres. Per dir-ho més clar i per experiència: s’ha reculat molt, dirien els meus pares si encara hi fossin. I no perquè fossin pancatalanistes, que ni tan sols entendrien l’expressió a la primera, sinó, raonaven, per pur sentit comú, per la fortuna de les coses compartides amb els veïns.

Se’n pot parlar més, molt més, s’hi pot sembrar (més) zitzània. No m’hi compteu. Només compta ser civilitzats, informats, cultivats, ara. No assemellar-se a l’ombra maixanta del rebuig d’un mateix, d’allò que és propi.

Origen: Llengua i Literatura Catalanes a la UOC: “El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó” – Jornada de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes

El proper 28 d’octubre se celebra a Saragossa la Jornada de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes titulada “El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó“.

L’activitat està organitzada pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa i l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, i compta amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes.

L’acte, que començarà a les 09.30 h a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa, està coordinat per Javier Giralt Latorre, Maria Rosa Fort Cañellas i l’estudiant del  grau  de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, Maite Moret Oliver.

L’objectiu de la jornada és divulgar la recerca sobre la llengua i la literatura catalanes de la Franja d’Aragó, amb la finalitat de reflexionar sobre les investigacions que s’han dut a terme fins ara i presentar les que s’estan desenvolupant actualment. Les conferències i pòsters se  centraran en aspectes diversos relatius a dialectologia, sociolingüística, història de la llengua, literatura oral i literatura d’autor d’aquest territori catalanoparlant de la Comunitat Autònoma d’Aragó.

L’activitat us pot interessar tant si voleu assistir-hi com a oient, com si voleu presentar-hi algun treball, atès que hi ha oberta una crida per a la presentació de pòsters. Si esteu interessats a enviar alguna proposta sobre qualsevol tema relacionat amb la llengua i la literatura catalanes a la Franja d’Aragó, el termini de presentació finalitza el 15 d’octubre i la comunicació de la resolució de les propostes seleccionades serà abans del 20 d’octubre. Si us hi voleu inscriure com a assistent, sense presentació de pòster, el termini que teniu és el 26 d’octubre. Per a més informació us podeu posar en contacte amb Javier Giralt Latorre (jgiralt@unizar.es) o Maite Moret Oliver (mmoret@unizar.es).

Des del grau de Llengua i Literatura Catalanes us animem a participar en aquesta activitat tan interessant, que contribueix a l’estudi i coneixement de la nostra riquesa lingüística, literària i cultural.

Programa de la Jornada “El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó”
09.30 h Presentació de la Jornada

10.00 h Fronteres lingüístiques en una Europa sense fronteres – Ramon Sistac

10.45 h Variació geolingüística del català al sud de la Franja d’Aragó – Pere Navarro

11.30 h Descans

12.00 h Presentació de pòsters

13.00 h Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs –                  Esteve Valls

14.00 h Dinar

16.00 h Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó – Artur Quintana

16.30 h A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó – Hèctor Moret

17.15 h Un enigma oriental: Franja, frontera i llengua vint anys després – Josep Espluga

18.00 h Descans

18.30 h Presentació pòsters

19.15 h Repte a la Franja: detectar la fase prèvia a la interrupció familiar del català                            (i evitar-la!) – Natxo Sorolla
20.00 h Cloenda

Cinga Fòrum 2016 al Palau Montcada de Fraga, el 24 de setembre.

Origen: CINGA FÒRUM 2016 | Lo Finestró

Cinga Fòrum 2016 al Palau Montcada de Fraga, el 24 de setembre.

cinga-forum-2016-copia

Origen: Pena-roja acull lo lliurament del premi “Desideri Lombarte” | Mas de Bringuè

lliurament-premis-dlombarte-penatoja-copia

Los premiats, acompanyars  de les autoritats i membres del Jurat

 

Lo  santuari “La Mare de Déu de la Font” de  Pena-roja de Tastavins va acollir ahir, en  una càlida tarda de diumenge  l’acte de lliurament del  Premi Desideri Lombarte 2016, instituït  pel govern aragonés, que en aquesta primera edició s’ha concedit ex aequo a Josep Bada Panillo i Artur Quintana i Font. Amb aquest premi, consistent en una escultura  de l’artista nonaspí Santiago Gimeno, el Departament d’Educació, Cultura i Esport reconeix als guardonats per la seva tasca en la dignificació i difusió del català d’Aragó.

L’església del Santuari estava  plena de gent, entre amics i familiars dels premiats, representants de les associacions culturals de la Franja(Instit d’Estudis del Baix Cinca, ASCUMA), de l’aragonès com el Consello d’a Fabla,   mestres de català,  AMPAS, Assoaciacions educatives com Lo Clarió, alcaldes i el president de la comarca del Matarranya, Rafael Martí, i  el delegat territorial de Terol, Antonio Arrufat.

L’ acte, celebrat en plenes festes a la localitat de naixement de Desideri Lombarte i en un dia assenyalat per a tots els seus habitants, coincidint amb la celebració del dia del Jubileu, va estar presidit per la consellera d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, Mayte Pérez; el conseller de Vertebració del Territori, Mobilitat i Habitatge, José Luis Soro; el director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín, i l’alcalde de Pena-roja, Francisco Esteve.

En la seua intervenció,  Josep Bada  demanà diàleg i enteniment a les institucions “i a les persones” perquè les llengües minoritzades a l’Aragó, “continuen tenint el respecte i la dignitat que mereixen”.

El professor Artur Quintana, agraí l’esforç de l’actual govern aragonès per  impulsar i dignificar la llengua catalana a l’Aragó i remarcà que encara queda recórrer un llarg camí cap  a la normalització lingüística de l’aragonès i el català esperant que mai més torne  l’època “del LAPAO i el LAPAPYP” .

La consellera Mayte Pérez, encarregada de tancar l’acte, va destacar  “la llarga trajectòria d’aquests dos il·lustres intel·lectuals  de la nostra terra, referències fonamentals en  la defensa  de la llengua catalana a Aragó, i en la seua dignificació i difusió”.

Pérez remarcà que amb aquest premi “es ret homenatge, en aquesta primera edició, a dos grans amics de Desideri Lombarte, “per la seva fidelitat a la seva gent ia la seva terra. Per això és indispensable reconèixer-lis la importància de la seva empenta, del seu coratge i de la seva trajectòria vital”.

L’acte va concloure amb un magnífic i emotiu recital musical a càrrec del grup “Tournez i Sesé” (Dani Sesé, guitarra; Xavi Tournez, veu, i Laia Rius, Violí) amb una sel·lecció de poemes de Desideri Lombarte.

Desideri Lombarte, nascut a Peñarroya de Tastavins (1937-1989), va ser un dels escriptors contemporanis més importants de la literatura en català d’Aragó. Va destacar per la seva obra poètica, amb antologies com Ataüllar en món des del Molinar, però també va practicar altres gèneres com la novel·la o el teatre. Home polifacètic des del punt de vista intel·lectual, també es va dedicar a la investigació històrica, etnogràfica i lingüística treballant per la dignificació de la seva llengua a Aragó. Va ser membre fundador i vicepresident de l’Associació Cultural del Matarranya i un dels organitzadors a Aragó del II Congrés de Llengua Catalana (1986). Així mateix, cal citar les seves habilitats com a dibuixant per a il·lustrar les seves obres.

El Govern d’Aragó ha instituït per primera vegada aquest guardó, que tindrà periodicitat biennal.

recital-tournez-i-sese

Moment del recital musical d’en Tournez, Sesé i Laia Rius.

(FOTO: CARLES TERÈS)

Origen: Jornada de l’AILLC a Saragossa: “El repte d’investigar sobre la Franja” – Lliure i Millor

“És cert que la Franja d’Aragó no és una realitat tangible, perquè no s’identifica amb un grup humà concret, ni tan sols amb un territori amb unes demarcacions definides i amb unes relacions internes ben assentades. Tanmateix, hi ha un fet lingüístic que li dóna unitat i que permet diferenciar-la d’altres zones dins la Comunitat Autònoma d’Aragó: en aquesta àrea es parla català i per això ha estat objectiu d’estudi des que Joaquín Costa, el 1879, dediqués unes quantes pàgines a descriure el panorama lingüístic de la Ribagorça i la Llitera. Després vingueren la tesi d’Antoni Griera sobre la frontera catalanoaragonesa (1914) i la ressenya que en féu Ramón Menéndez Pidal ara fa justament un segle.
»D’aleshores ençà, la recerca sobre la Franja no s’ha aturat, de manera que, a la vora dels estudis descriptius de les varietats dialectals, se n’han desenvolupat d’altres de caràcter històric, sociolingüístic i literari, a través dels quals s’ha aconseguit tenir una visió exacta de la riquesa cultural d’aquesta zona d’Aragó, amb unes arrels compartides amb Catalunya.
»Aquesta jornada pretén, en primer lloc, divulgar la investigació duta a terme fins ara sobre la Franja d’Aragó des de diverses perspectives; en segon lloc, presentar els treballs que s’estan realitzant actualment sobre aquest territori; i, finalment, proposar noves línies de recerca d’interès científic i, sobretot, social.»
tríptic franja

Jornada de l’AILLC a Saragossa

Organitzen: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa, amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.

Coordinadors: Javier Giralt Latorre, Maite Moret Oliver i Maria Rosa Fort Cañellas

Lloc de realització: Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa

Data: 28 d’octubre de 2016

Objectius: L’objectiu d’aquesta jornada és divulgar la recerca sobre la llengua  i la literatura de la Franja d’Aragó, amb el propòsit de reflexionar sobre les investigacions que s’ha dut a terme fins ara i presentar les que s’estan desenvolupant actualment. Les conferències i els pòsters oferiran contribucions centrades en aspectes diversos relatius a dialectologia, sociolingüística, història de la llengua, literatura oral i literatura d’autor d’aquest territori catalanoparlant de la Comunitat Autònoma d’Aragó.

Presentació de pòsters: Es convida a tots els investigadors interessants a enviar les seves propostes de pòster sobre qualsevol aspecte relacionat amb la llengua i la literatura de la Franja d’Aragó.

La proposta de pòster (un resum de 500 paraules com a màxim) haurà d’enviar-se per correu electrònic abans del 30 de setembre i el resultat del procés d’avaluació es comunicarà als autors abans del 7 d’octubre.

Inscripció: Serà indispensable que tots els investigadors que vulguin presentar un treball facin la inscripció definitiva abans del 21 d’octubre, per tal de ser inclosos en el programa definitiu. Les inscripcions sense pòster tenen com a termini el 26 d’octubre de 2016.

Contacte i informació: Javier Giralt Latorre: 876553981 // jgiralt@unizar.es // Maite Moret Oliver: 876553982 // mmoret@unizar.es

Programa

9:30 Presentació de la Jornada

10:00 Fronteres lingüístiques en una Europa sense fronteres. Ponent: Ramón Sistac

10:45 Variació geolingüística del català al sud de la Franja d’Aragó. Ponent: Pere Navarro

11:30 Descans

12:00 Presentació de pòsters

13:00 Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs. Ponent: Esteve Valls

14:00 Dinar

16:00 Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó. Ponent: Artur Quintana

16:30 A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó. Ponent: Hèctor Moret

17:15 Un enigma oriental: Franja, frontera i llengua vint anys després. Ponent: Josep Espluga

18:00 Descans i presentació de pòsters

19:15 Repte a la Franja: detectar la fase prèvia a la interrupció familiar del català (i evitar-la!). Ponent: Natxo Sorolla

20:00 Cloenda

Organitzen: AILLC, Unizar

Font: Acció Cultural dels Països Catalans i La Franja

Origen: El català i l’aragonès al currículum de primaria | Lo Finestró

EducacionColor

Des de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó s’ha enviat la següent informació a diverses associacions i institucions:

“Tenim el plaer d’informar-vos que el passat divendres dia 12 d’agost, es va publicar en el BOA la ORDEN ECD / 850/2016, de 29 de juliol, per la qual es modifica la ORDEN de 16 de juny de 2014, de la Consellera d’Educació, Cultura i Esport, per la qual s’aprova el currículum d’Educació Primària i s’autoritza la seva aplicació als centres docents de la Comunitat Autònoma d’Aragó.

En el següent enllaç veureu el document complet:

http://www.boa.aragon.es/cgi-bin/EBOA/BRSCGI?CMD=VEROBJ&MLKOB=921670621818

Des de la Direcció General de Política Lingüística es va impulsar la redacció dels currículum de l’aragonès i català amb la participació dels docents que es troben impartint classes d’aquestes matèries; cal felicitar-se pel treball que van realitzar i perquè a partir d’ara servirà per millorar l’ensenyament de les llengües pròpies d’Aragó.

De la mateixa manera, es dóna una nova redacció a l’article 19, relatiu als ensenyaments de llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó que permetrà millorar les condicions en què s’imparteixen l’aragonès i el català d’Aragó.

També s’hi ha aconseguit incorporar aspectes relatius a la realitat lingüística d’Aragó en el currículum de Ciències Socials.” (traducció del comunicat).

No cal dir que les assignatures de català i aragonès són voluntàries, tot i que hi poden ser  dins del currículum escolar, això sí, primer el castellà, segon la primera llengua estrangera, tercer la segona llengua estrangera, i quart, voluntàriament, el català o l’aragonès. Curiosament veureu, si llegiu l’ordre publicada al BOA (enllaç anterior) que es fa esment una i una altra vegada a las “diversas variedades lingüísticas propias del catalán y del aragonés”; però no a les varietats lingüístiques del castellà. Tal vegada el castellà d’Aragó no té varietats lingüístiques…? Si així no fos seria una injustícia envers el castellà, oi? Per què uns, sí i l’altre, no? Per què la unificació i l’estandardització no té el mateix valor en totes les llengües?

Origen: Sectors de l’aria de “Lengua española” de UZ tornan a mirar d’eliminar l’aragonés – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Sectors de l’aria de “Lengua española” de UZ tornan a mirar d’eliminar l’aragonés

Bien se vale, que entre protestas de catalano parlants y parladors de aragonés, a “Real Academia de la Lengua Española”, ha retaculau y ha publicau bells mensaches disculpando-se y afirmando que as voces “somarda”, “cadiera” y “chandrío” son aragonesas

| 31 agosto, 2016 10.08
Sectors de l’aria de “Lengua española” de UZ tornan a mirar d’eliminar l’aragonés
María Luisa Arnal Purroy.

En unatro d’os episodios enfilaus a eliminar l’aragonés dende bells sectors d’a Universidat de Zaragoza. Una d’as suyas representants en o departamento de “Lingüística General e Hispánica (UZ)”, María Luisa Arnal Purroy, declaró que a RAE debería admitir parolas como “somarda”, “cadiera” u “chandrío” en o suyo diccionario.

A noticia amanixió lo zaguer domingo 25 d’agosto en una entrevista que publicó lo “Diario del Alto Aragón” en referencia a os cursos de “Español para extranjeros” que a UZ organiza en a Residencia universitaria de Chaca. En ista se feba un resumen d’o conteniu que María Luisa gosa de impartir en as suyas charradas de formación a foranos, profesors u simplement tematicas “Los aragonesismos que están y los que no están en el diccionario de la Academia”.

Pa los que seguimos l’actualidat d’istos sectors d’o departamento, ideolochizaus y poco obchectivos, como ye lo que lidera dende l’aria de “Lengua Española”, María Luisa, ya no nos sorprende cosa. No por ixo hemos de deixar de denunciar os diners destinaus a la Universidat de Zaragoza que se malfurrian en istos cursos, congresos, diccionarios de castellano pa vulcar os aragonesismos, exposicions manipoliadas, … con intencions politicas y malintencionadas.

Pa forro de bota, a sorpresa estió quan a RAE, a traviés d’a suya cuenta de Twitter @RAEinforma, respondió a una d’as queixas. Una persona estrainada en leyer a entrevista por internet, consultó a la RAE pa confirmar que ixas parolas no podeban estar incluyidas como castellanas, porque perteneixeban a unatra luenga. A RAE, en una demostración de desacierto, contestó que ixas parolas yeran catalanas!

Bien se vale, que entre protestas de catalano parlants y parladors de aragonés, a “Real Academia de la Lengua Española”, ha retaculau y ha publicau bells mensaches disculpando-se y afirmando que as voces “somarda”, “cadiera” y “chandrío” son aragonesas.

Media preview

Origen: Aragonés y catalán en la escuela @ La Litera información

Aragonés y catalán en la escuela

La Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón ha dado a conocer a los medios de comunicación algo que podemos considerar muy positivo para las lenguas propias de Aragón, que es incluirlas en el currículo educativo y declarar que puedan ser lengua vehicular en clase siempre que se sujeten a unas normas (poco claras) y se haga un proyecto que deberá ser aprobado por la autoridad competente. La noticia, que ha puesto nerviosos a los contrarios al reconocimiento del catalán como lengua propia de Aragón y a todos aquellos que están en contra de la presencia del aragonés y catalán en las escuelas, al menos con esos nombre, los únicos que científicamente son aceptables, ha sido aplaudida –la noticia, digo- de manera general por los defensores del trilingüismo. Otros, en cambio, aplaudimos que el Gobierno por fin saque del limbo de la extraescolaridad las lenguas y las incluya en el currículo, pero ¿de verdad eso va a tener una especial repercusión en la salvaguardia del catalán y del aragonés? ¿Realmente con eso se ha llegado a lo necesario y deseable? Pues no; en mi opinión rotundamente no. Y voy a explicar de modo breve por qué tengo mis dudas sobre la efectividad de las medidas, que más bien parecen paños calientes que remedios reales.

En primer lugar tenemos el hecho de que ambas lenguas mejoran su estatus escolar al pasar de materia extraescolar a escolar. Es decir, ya no se impartirán fuera de horario escolar pero seguirán siendo una materia de segunda por el hecho de ser voluntarias, y con problemas muy serios de competencia, especialmente el aragonés. Seamos sinceros: si el aragonés ha de competir con una tercera lengua (francés, inglés, alemán o la que sea), mal lo tiene. No tanto el catalán, porque muchos de los jóvenes de la zona oriental de Aragón acaban estudiando en Lérida y hacia esas tierras miran a la hora de plantearse el futuro, por lo que para ellos el catalán les facilita el estudio y el trabajo. Sin embargo ¿para qué necesita el aragonés un niño, si en secundaria y ya no digamos en la universidad no va a servirle para nada porque es una lengua ausente? ¿Le abre puertas para su futuro? ¿le facilita el trabajo? La respuesta creo que es fácil: NO. De modo que sólo aquellas familias con verdadera conciencia lingüística van a matricular a sus hijos en aragonés, mientras que muchos van a optar por otra lengua o por materias que consideran más “prácticas y útiles”. Así que no sé si el hecho de que el aragonés (la historia del catalán es muy otra por lo que ya he explicado) aparezca en horario escolar y dentro del currículo es suficiente o haría falta algo más.

¿Qué?

Algunos llevamos mucho tiempo diciendo que sólo si, en las zonas de uso dominante, es obligatorio el estudio de la lengua se garantiza la supervivencia. Sé que el tema levanta ampollas en la derecha y en una parte de la izquierda, pero es lo que hay: u obligatoriedad o la nada. Ojalá me equivoque, pero vamos a ver cuánto aumenta el número de alumnos matriculados, creo que no va a ser muy grande. Si me equivoco me alegraré de haber prejuzgado, pero aunque me equivoque seguiré defendiendo que sólo la obligatoriedad garantiza la supervivencia de una lengua enferma y agonizante como es el aragonés.

El segundo aspecto que me parece hecho cara a la galería, es la posibilidad de que aragonés y catalán sean lenguas vehiculares para explicar cualquier materia. Sobre el papel queda bien, hay que reconocerlo, y posiblemente es loable la intención del legislador. Pero díganme si no hay una enorme contradicción, porque ¿cómo se va a explicar matemáticas o geografía en catalán o en aragonés si todos los alumnos que hay en clase no han estudiado esas lenguas? ¿Acaso se presupone que todos las hablan? Y si las hablan ¿el nivel de conocimiento que tienen de ellas les va a permitir seguir la enseñanza de materias que no siempre son fáciles de comprender? También aquí es muy distinta la realidad de la zona catalanoparlante y la aragonesoparlante. Posiblemente en Fraga o Mequinenza, por ejemplo, el nivel de conocimiento de su lengua sea muy superior al de un chico de Graus o Bielsa. Y no solo eso, el catalán es una lengua perfectamente normatizada y los maestros que la han estudiado tienen el nivel suficiente para explicar la lengua y cualquier materia, además de contar con recursos pedagógicos suficientes, si bien sería de desear que los profesores fueran nativos de la zona y conociesen a fondo las variantes locales y contribuyeran a mantenerlas, lo que no está reñido con el conocimiento del catalán normativo. Pero ¿qué pasa con el aragonés? ¿Dónde acude un maestro para adquirir la terminología científica para explicar cualquier materia cuando no hay recursos? ¿Qué titulación académica hay en Aragón que garantice la formación del profesorado de lengua aragonesa? ¿Aplicamos para medir ese conocimiento los cánones internacionales o nos olvidamos de eso? Porque los profesores que imparten catalán sí tiene reconocido el nivel adecuado, pero ¿y el aragonés? Seamos sinceros: el aragonés vehicular en una clase de ciencias naturales, por elemental que sea el nivel, no pasaría de ser el aragonés coloquial, y eso no es precisamente lo ideal para enseñar ni la materia ni la lengua.

Seguramente la profesionalidad de muchos docentes sabrá salvar estas dificultades, pero creo que la Administración deberá hacer un esfuerzo muy grande si realmente quiere obtener unos mínimos resultados. Aún recuerdo yo los problemas que tuve para dar las clases de Historia del Arte en catalán cuando ni siquiera había un diccionario de términos artísticos. Cada dos por tres debía acudir a la consulta telefónica con la oficina de ayuda. ¿Es consciente el Gobierno aragonés de que hacer del aragonés una lengua vehicular lleva parejo un esfuerzo especial y que no se puede dejar todo a la fuerza de voluntad del docente, que si es consciente se va a encontrar con problemas bastante serios? De nuevo otra diferencia con el catalán. Y es que, en general, lo que el Gobierno propone tiene un tercer problema que se me antoja particularmente importante: pretender poner al mismo nivel la enseñanza del catalán y el aragonés, lo que opino que es un error garrafal. El aragonés necesita cuidados más que intensivos, atención especial y diferenciada del catalán. Y eso las normas que nos han dado a conocer para aplicar el curso próximo no lo recoge. Esperemos que se corrija.

Y como antes decía, ojalá me equivoque y dentro de unos años me vea obligado a rectificar.

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Panorama dels mitjans en català a la Franja

Panorama dels mitjans en català a la Franja

PANORAMA DELS MITJANS EN CATALÀ A LA FRANJA (*)

La presència de mitjans de comunicació en català a la Franja és també el reflex de la manca de cohesió de les comarques catalanoparlants d’Aragó. La no normalització ni oficialitat de la llengua pròpia de la Franja també es fa palès al panorama mediàtic.

El castellà és absolutament hegemònic als mitjans de la Franja, la producció local en català és molt insuficient i només la recepció de canals dels territoris veïns i els punts de distribució de premsa en català (general i comarcal segons la zona) ajuda a normalitzar la situació i a fer que el consum den català sigui, tot i les mancances, un fet habitual en el costum dels franjolins.

Diaris lleidatans com “La Manyana” o “El Segre” incorporen regularment notícies sobre la Franja, tot i que la visió autonomista o provincial és la imperant.

Cap al sud, digitals com Comarquesnord.cat, ebredigital.cat o Aguaita.cat aglutinen informacions del denominat “Territori Sénia”.

Els darrers anys, l’esclat informatiu del procés independentista al Principat també ha fet surar certes reticències en la població a consumir canals en català provinents de Catalunya. A la Franja, zona fronterera i terra de cruïlla, la gent acostuma a fugir del temes conflictius, i paradoxalment, és quan hi ha conflicte entre Catalunya i Aragó que les notícies de la Franja són primera plana mediàtica (per exemple amb el conflicte sanitari, art sacre a Lleida, els béns de Sixena, etcètera).

Malgrat el complicat panorama, hi ha projectes i idees que ajuden a mitigar aquest buit comunicatiu: RàdioMatarranya emet íntegrament en català i, fa pocs mesos, s’ha encetat un  programa de TV que dóna informació d’un territori que engloba uns 300.000 habitants dins de tres territoris (Aragó, Catalunya, País Valencià) amb les comarques dels Ports, el Matarranya, el Maestrat i les Terres de l’Ebre. Al dia-Territori Sénia

Aquest “Territori Sénia” precisament, pot ser avui dia la zona més activa quant a establir camins comunicatius traspassant fronteres administratives.

La llibreria Serret de Vall-de-roures (Matarranya) és un focus cultural molt important i punt de distribució de premsa en català. Per altra banda impulsa camins literaris amb escriptors d’altres comarques de parla catalana. Fa poc s’ha fet una Trobada literària a Vall-de-roures impulsada pel llibreter Octavi Serret, amb el suport del Moviment Franjolí i de la xarxa d’entitats d’Enllaçats per a Llengua, on s’ha acordat de crear un projecte literari inspirat en aquesta localitat matarranyenca.

El fet que recentment hi hagi campanyes per reclamar el bastiment de l’espai comunicatiu en català (Enllaçats per la Llengua, Plataforma per la Llengua) indica clarament que encara som lluny d’aconseguir un mercat audiovisual comú, desobeint l’estat espanyol la Carta Europea de les llengües minoritàries.

Aquest espai en comú és absolutament necessari per normalitzar les relacions a nivell de tot el domini lingüístic i potenciar una industria audiovisual que es coordini, més enllà d’aconseguir la reciprocitat de canals en català, també als àmbits de traducció, coproduccions pròpies, programacions, abaratiment de despeses, etcètera.

La no reobertura de RTVV és un fet greu que també influeix a la Franja, sobretot a les comarques limítrofes amb la demarcació de Castelló.

A nivell global  l’ús del català a l’era digital ha agafat tal embranzida que ha fomentat el sorgiment de molts diaris únicament digitals, i també ha esperonat els diaris tradicionals a fer edicions en català. La comunitat catalana 2.0 té una activitat molt per sobre de la seva població de parlants.

A la Franja, el món digital ha de poder explotar-se molt més. Hi ha entitats de defensa de la llengua que encara avui dia fan un ús molt residual o esporàdic de les xarxes socials. En ple segle XXI, si no saps vendre el què fa estranyament tindràs certa transcendència social.

Tanmateix, qualsevol usuari d’internet pot esdevenir un comunicador o “periodista accidental”. La immediatesa que dóna la xarxa fa poder viure qualsevol acte a temps real sense sortir de casa, però també se n’ha ressentit la qualitat informativa. I sovint aquesta immediatesa esdevé en poc rigor informatiu i la informació és poc contrastada.

A la Franja, un medi digital publica informacions de totes les comarques (Lafranja.net), tot i que té un biaix matarranyenc evident. El coordinador és el sociòleg Natxo Sorolla. També existeixen d’altres digitals com “Lo Finestró” o “Notícies de laTerreta”, aquest últim d’àmbit ribagorçà.

El Moviment Franjolí per la Llengua, sorgit el 2012, és un col·lectiu en defensa de la llengua que va néixer i treballa principalment a la xarxa. Va obtenir el Premi Joan Coromines el 2015 per demanar un estatus digne pel català a la Franja i, estant adherit a la xarxa d’ExLL, contribueix a establir camins comunicatius a l’eix mediterrani.

A la Franja no puc desar d’anomenar una sèrie d’escriptors que ajuden a difondre la cultura catalana amb obres literàries en català. Autors com en Carles Terès, Francesc Serès o les publicacions més acadèmiques de Joaquim Montclús, Natxo Sorolla o Josep Espluga, en són bon exemple.

També cal remarcar noms propis d’entitats que treballen per la llengua a la Franja: ASCUMA, Centre d’Estudis Ribagorçans, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Casal Jaume I de Fraga, Ass. de Pares Clarió, Cellit, AC la Terreta, entre d’altres.

A remarcar que, fruit d’una iniciativa de la Plataforma per la Llengua amb el suport del Moviment Franjolí, el Casal de Fraga i L’Associació de Pares Clarió, s’ha editat unes agendes en català per a escoles i instituts de la Franja que el govern Aragonès ha vetat. Estem parlant d’un govern amb moltes cometes, “progressista”.

Aquest fet mostra perfectament com és de complicat dur a terme qualsevol iniciativa que proposi la normalització del català a l’Aragó.

(*) Extracte de la intervenció del coordinador del Moviment Franjolí per la Llengua, Òscar Adamuz, al debat celebrat a la UCE de Prada de Conflent el 20 d’agost de 2016: “Eix Mediterrani: camins comunicatius”.
Fotos de l’acte

Vídeo del debat (comença minut 17:20) Primera intervenció:

Publicat per Os a 20:20

Origen: La escuela aragonesa ya puede educar en catalán y en fabla | Diario Público

El Gobierno autonómico cataloga ambas lenguas como vehiculares en el nuevo currículum de Primaria y habilita a los centros para utilizarla como idioma principal en cualquier asignatura.
Casi 600 alumnos estudiaron el pasado curso aragonés en colegios e institutos del Pirineo

Casi 600 alumnos estudiaron el pasado curso aragonés en colegios e institutos del Pirineo

ZARAGOZA .- El catalán y el aragonés –o fabla- serán a partir de este próximo curso idiomas normales en la enseñanza Primaria en las escuelas de Aragón. El nuevo curriculum que comenzará a aplicarse en septiembre en esa etapa de la enseñanza obligatoria integra a ambas al recuperar el área de Lenguas Propias de Aragón como asignatura optativa en sus zonas de uso, con lo que los rescata del ámbito extraescolar, en el que llevaban décadas.

El currículum reconoce al aragonés y al catalán de Aragón, por vez primera, la categoría de idiomas vehiculares, lo que supone que el profesorado de los centros escolares de sus “zonas de utilización predominante” podrá usarlas para enseñar cualquier materia, e incluso como lenguas principales, siempre que lo autorice el servicio provincial de Educación.

De esta manera, las lenguas maternas de más de 140.000 aragoneses pasan a equipararse, a nivel educativo, con otras como el inglés y el francés, que sí son vehiculares, junto con el castellano, en los centros bilingües.

El aragonés y el catalán llevaban décadas como asignaturas extraescolares en Aragón, donde la mera mención de la existencia de este último crispa el debate lingüístico en la comunidad, con episodios como su intento de borrado mediante los acrónimos Lapao y Lapapyp, a pesar de que lo hablan más de 55.000 personas y de los estrechos vínculos comerciales y sociales entre Aragón y su vecino oriental.

El colegio público Miguel Servet de Fraga es uno de los más de 30 centros de enseñanza aragoneses donde ya se enseña catalán

El colegio público Miguel Servet de Fraga es uno de los más de 30 centros de enseñanza aragoneses donde ya se enseña catalán

“Trabajamos para incluir el aragonés en la ESO”

El Gobierno autonómico había incluido el aragonés y el catalán como materias optativas en el currículum de Primaria en 2014, aunque esa iniciativa fue suspendida por el Tribunal Superior de Justicia (TSJA) mediante dos medidas cautelares. Ahora, explicaron fuentes de la Consejería de Educación, los centros “podrán ofertar su enseñanza y también desarrollar proyectos lingüísticos que faciliten el aprendizaje funcional de esas lenguas y de sus modalidades [locales] mediante su uso como lengua vehicular para la enseñanza de otras materias”.

La enseñanza del catalán y del aragonés ya figura en el curriculum de Secundaria. De hecho, según explicaron fuentes de Educación, aprobar la segunda de ellas en cuarto de la ESO permite obtener el título de nivel B2 de esa lengua. “En Bachillerato sólo se incluye el catalán, pero se trabaja para que pueda incluirse también el aragonés”, anotaron.

Veintisiete escuelas públicas de las cuatro comarcas del Pirineo oscense –Alta Ribagorza, Sobrarbe, Alto Gállego y Jacetania- y un instituto –Aínsa- ofrecieron el año pasado clases de aragonés en las que se matricularon 585 alumnos.

Mientras tanto, el catalán se impartía en 21 escuelas, siete institutos y un centro de adultos de la zona oriental de la comunidad –Matarraña, Bajo Cinca, Cinca Medio, Bajo Aragón turolense y caspolino, Litera, alta y baja Ribagorza-, además de en cuatro sedes de la Escuela Oficial de Idiomas, entre ellas la de Zaragoza. Es decir, que ambas se enseñan, porque se hablan en la calle, en una cuarta parte del territorio de la comunidad.

Esos centros podrían, en caso de proponerlo, ser habilitados para utilizar el aragonés o el catalán como lenguas vehiculares en sus proyectos educativos, por encontrarse en las zonas de uso mayoritario de ambos idiomas.

Niveles de uso de hasta el 70% en algunas zonas

Según el INE (Instituto Nacional de Estadística), 55.387 aragoneses hablan o conocen el aragonés, 87.575 usan el catalán y 2.604 más señalan como su lengua el chapurriau, palabra, en ocasiones despectiva, para referirse a las variedades locales de éste. Eso supone que en la fecha del estudio -2011- las hablaban 145.566 aragoneses, casi el 11% de la población.

El Seminario Aragonés de Sociolingüística, por su parte, matiza esos datos: saben hablarlas 81.068 personas -55.513 el catalán y 25.556 el aragonés-, lo entienden 127.639 -83.199 y 44.439- y lo conocen 145.566 -89.331 y 56.235-.

El uso del catalán en la calle alcanza niveles del 70% en algunas zonas de la comarca del Matarraña

El uso del catalán en la calle alcanza niveles del 70% en algunas zonas de la comarca del Matarraña

“Un tercio de los hablantes del aragonés (8.618) y una cuarta parte de los catalanoparlantes (13.711) se encuentran en la comarca de Zaragoza, especialmente en su capital”, señalan en un estudio en el que indica que el conocimiento de la primera de esas lenguas alcanza el 28,4% de la población en las zonas de mayor extensión, mientras que la segunda oscila en las suyas entre el 54% y el 70%.

Junto con la incorporación del área de las lenguas propias de Aragón, que requirió la reforma previa de la Ley de Patrimonio Cultural en las Cortes, el currículum de Primaria incluye, a partir del próximo curso, “aprendizajes relacionados con las producciones culturales propias de la comunidad”, como “su territorio, su patrimonio natural, social y cultural, dentro de un contexto global”, según indica la orden con los contenidos definitivos del plan de estudios.

Origen: El govern d’Aragó veta una agenda escolar en català a la Franja | Lo Finestró

Agenda 1022

El govern aragonès ha vetat la distribució a la Franja d’unes agendes escolars en català que havia fet la Plataforma per la Llengua juntament amb entitats locals. L’objectiu de l’agenda és de contribuir a la normalització del català. La Conselleria d’Educació ha dit que la decisió s’ha pres perquè considera que s’envaeixen ‘les competències d’Aragó en relació als continguts i identificació de les zones lingüístiques de la comunitat’. Ha avisat als promotors de l’agenda que no la distribueixin més.

Com a exemple de consells revolucionaris i de pancatalanisme que porta l’agenda en transcric un: ” Un altre petit consell per a reduir energia a casa: cal deixar refredar bé el que cuinem abans de posar-ho a la nevera. Pel que fa als envasos recorda les famoses quatre erres: reduir, reutilitzar, reciclar i reaprofitar. El millor de tot, però, és no produir cap mena de residu, això sí que és guanyar!” Si no en teniu prou us diré que l’agenda inclou, entre altra propaganda catalanista, la taula dels elements amb el nom en català a sota del símbol (carboni, nitrogen, oxigen,….., estany…. . I també diu adreces i telèfons.

I ara afegeixo jo: no trigarà massa tems que per a un jove aragonès serà més necessari o útil saber català que anglès. Temps al temps i mentre tant “caña al mono” que és català.

Agenda 2023

A la Raquel, Fernando i Miguel Ángel, pares transmissors en terra forastera

Diuen que, a la Creació, Nostre Sinyor va estar repartint les llengües a la Terra i quan va arribar a Maella se li havien acabat, i per això als maellans los va dir: “Parlau com vullgau”. Repetida de iaios a néts de generació en generació des de qui sap quan, hai tingut la sort de sentir contar esta història a ca meua. Està repleguè a l’edició d’Artur Quintana, Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa (1995, vol. 1, p. 201), a on, entre 1988-1991, van ser entrevistats diversos veïns de la vila: Pablo Arbona, Gloria Albesa, Pilar Blay, Mercedes Dolz Latorre, Simeona Lacueva, Victoria Villalba i Gloria Viver. A les terres de frontera lingüística, a on destaca la variant dialectal, esta és una explicació freqüent.

Los maellans sempre mos ham sentit orgullosos de la nostra parla. Lo costum i l’orgull fan que encara ara, en un món globalitzat a on les llengües poderoses dominen l’economia, la cultura i les comunicacions, lo maellà pervisque en les nostres relacions socials, amostrat oralment pels pares als fills, i des de fa uns anys –de forma mínima— a l’escola. No obstant, s’observa un descens preocupant en la transmissió familiar, fruit de diferents factors.

Perilla, per altra part, l’estructura interna de la llengua. La mecanització agrícola o domèstica, les fortes influències lingüístiques a través de la tele o la població de fora i l’escassa presència en àmbits públics i oficials estan acabant lentament en lo seu ric cabal de paraules pròpies d’una societat rural en contacte seguit en la naturalesa i plena d’ocupacions quotidianes artesanals. Són estes, com és lògic, les que primer ham perdut: los instruments que no s’utilitzen però també noms de plantes, d’animals, d’accidents geogràfics i inclús, desapareguts los instructius mondongos, de l’anatomia. Molts no saben què és un còdul ni la glera però sí un guijarro, ni la melsa, la fel, lo tosset, les galtes, los crumells o el torterol. Per suposat, abans i ara les paraules cultes les ham amprat d’un altre sistema lingüístic, des dels noms sagrats –Dios i la Virgen però resistissen Santa Barbera o Sant Cristòfol— als topònims estrangers –Marruecos o Nueva York!—, los noms abstractes i la nova tecnologia.

I així a cada rosquè anam perdent un llançol. Últimament, són les paraules de més ús: encomençam dient buenos días; alquilam cases, a on n’hi ha inquilinos –no cap llogater—; obrim i tancam grifos; utilitzam cuchillos; los xiquets van a escuela i han passat del groc a l’amarillo; fa anys que mos vam quedar sense giner, juny, juliol ­­–i molt més sense maig, novembre i desembre­—, i al pas que anem, ni febrer, març o agost tindrem. Mis pares encara va minjar formatge, van vere granotes a les basses i van viure a cases que tenien passadissos (i coladilles); jo solament hai conegut queso, ranes i pasillos. Com que ja només naixen gemelos, un “bessó” és un nom de carrer, mentres lo “cosí segó” mos recorda l’antiu numeral. A diferència del castellà –que mos esforçam en parla’l lo millor que podem—, no tenim present una norma de correcció, de manera que l’anècdota inicial continua sent certa en un altre sentit: parlam com volem.

María Dolores Gimeno Puyol  (publicat al programa de Festes de Maella, 2016)

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: