Skip to content

Archive

Category: Recerca

Font: NOTICIES DEL MATARRANYA 128

El estudio concluye que no hay diferencias significativas entre el catalán escrito durante esa época en el Matarraña y el encontrado en textos del mismo siglo en otros territorios catalanohablantes
MARC MARTÍ
La Universidad de Zaragoza (UNIZAR), a través de la editorial Prensas de la Universidad de Zaragoza y dentro de la Colección Estudios, acaba de publicar el libro ‘Sie manifesta cosa a tots hòmens. El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol)’. Es un estudio, desarrollado por Javier Giralt, doctor en Filosolfia y Letras (Filología Hispánica) y profesor titular de filología catalana en la Universidad de Zaragoza, y María Teresa Moret, doctora en Filología Hispánica por la misma universidad, que supone un análisis del catalán que se encuentra escrito en una serie de documentos notariales del siglo XIV encontrados en varios municipios del territorio que concluye que “el catalán que se encuentra en los documentos del siglo XIV en el Matarraña presenta una casi total uniformidad respecto a textos de la misma época escritos en Valencia, Cataluña o las Islas Baleares”.
Documentos
El libro publicado contiene dos grandes partes diferenciadas. Una primera parte donde se encuentra la transcripción de los documentos estudiados. Y una segunda, en la que se desarrolla el análisis técnico de la lengua de los textos. “Hemos seguido la estructura clásica de este tipo de estudios. Así, en primer lugar, se exponen las transcripciones de los 50 textos que forman el corpus documental del estudio”, explicó Giralt, que concretó que “nos centramos únicamente en pergaminos, es decir textos escritos en un soporte de piel, del siglo XIV que son los más antiguos que hemos encontrado escritos en catalán”. Estos documentos proceden en su gran mayoría de los archivos municipales de Fuentespalda, La Fresneda, Calaceite y Mazaleón. En este sentido, se debe destacar que la localización de los objetos de estudio se basó en investigaciones realizadas anteriormente por María Rosa Fort.
Respecto al fondo documental de ese período en el Matarraña, Giralt quiso señalar que “los textos de ese período histórico se encuentran escritos básicamente en las tres lenguas que utilizaba la Corona de Aragón. Es decir, en latín, catalán y aragonés. Y, en el caso del Matarraña, la gran mayoría están escritos en catalán”.
Análisis lingüístico
Como se ha citado anteriormente, el análisis lingüístico de los pergaminos muestra una clara uniformidad con los documentos de la misma época que se encuentran en diferentes puntos de los territorios de lengua catalana. “Estos documentos demuestran que se escribía catalán en el Matarraña. Y no sólo eso, sino que se escribía un catalán muy uniforme y casi totalmente similar al de
Uno de los pergaminos de La Fresneda analizados en el libro. NDM
otros territorios vecinos. Para que nos entendamos, estos pergaminos están escritos en la misma lengua que ‘El Llibre dels fets del rei En Jaume’ y las obras de Ramon Llull”, apuntó el doctor en Filosofía y Letras.
A pesar esta uniformidad, Giralt destacó que si que hay algunas características, casi anecdóticas, ligadas al territorio como son el uso del subjuntivo acabado en -o-, que también se da en otros documentos del área noroccidental del dominio lingüístico del catalán, y algunas palabras concretas que también se encuentran en otros textos ubicados en el área de Tortosa o en algunos puntos de Valencia.
Toponimia y antroponimia
Un aspecto que el estudio ha dejado de lado es la toponimia (estudio de los nombres propios de un lugar) y la antroponimia (parte de la onomástica que estudia los nombres de las personas) que se encuentra reflejada en los pergaminos transcritos. “La verdad es que es un punto en el que nosotros no nos hemos centrado. Pero los documentos son muy interesantes en este sentido, y pensamos que sería muy importante que alguien pudiera utilizar este trabajo para estudiar la toponimia y la antroponimia del Matarraña”, afirmó Giralt.
Denominación
La denominación de la lengua hablada en el Matarraña, y por consecuencia, en todas comarcas de la franja oriental de Aragón, siempre suscita polémica. Si bien, desde el ámbito científico no existe lugar a dudas, lo que se habla en estos territorios es catalán. “La gente puede inventarse o pensar lo que quiera, pero científicamente la lengua hablada en el Matarraña es catalán. Los filólogos y lingüistas lo llevamos diciendo desde hace años, y lo seguiremos defendiendo porque las pruebas empíricas, entre ellas este estudio, así lo demuestran”, defendió el doctor en filosofía y letras de la Universidad de Zaragoza.
Valorar el patrimonio
Más allá del estudio lingüístico, Giralt también destacó el libro pretende dar a conocer el rico patrimonio documental que existe en la comarca del Matarraña. “Aunque la segunda parte del libro es más técnica, la transcripción de los 50 pergaminos que se encuentra en la publicación puede resultar muy interesante para cualquier vecino del Matarraña. Además, pensamos que puede ayudar a conocer y dar valor a la gran riqueza documental que existe en los archivos de los municipios de la zona”, cerró Giralt.

Source: El Govern d’Aragó aprova els estatuts de l’Acadèmia Aragonesa de la Llèngua | Lo Finestró

(Nota del Govern d’Aragó)

Estarà composta per l’Institut de l’aragonès i l’Institut aragonès del català i tindrà quinze membres.

En la seua sessió del 10 d’abril, el Consell de Govern ha aprovat els Estatuts de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

Aquest òrgan va ser creat per la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó com a institució científica oficial en l’àmbit de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies.

Les seues competències són: establir les normes referides a l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i assessorar els poders públics i institucions sobre temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies i amb la seua promoció social.

Estarà composta per persones de reconegut prestigi en l’àmbit de la filologia, literatura i lingüística, preferentment doctors, i amb preferència, de nadius parlants, que comptin amb una llarga trajectòria en la pràctica i el foment dels valors lingüístics i literaris propis de la comunitat aragonesa, i en la qual estiguin representades les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.

Com és sabut, segons la Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès, l’aragonès i el català d’Aragó, en els quals estan incloses les seves varietats dialectals, són les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.

Per dur a terme les seues funcions l’Acadèmia comptarà amb dos instituts, un per cadascuna de les llengües pròpies d’Aragó, les competències són:

a) Investigar i proposar al Ple de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua les normes gramaticals de l’aragonès o català d’Aragó, tenint en compte les seues varietats lingüístiques.

b) Inventariar i actualitzar el seu lèxic.

c) Estimular l’ús, ensenyament i difusió de l’aragonès i el català d’Aragó i de les seues diferents modalitats.

d) Defensar i promoure l’aragonès i el català d’Aragó i les seues modalitats i vetllar pels drets lingüístics dels seus parlants.

e) Col·laborar en la formació del professorat.

f) Proposar el criteri d’autoritat en les qüestions relatives a la normativa, actualització i l’ús correcte de la llengua aragonesa o catalana a l’Aragó.

g) Assessorar els poders públics i institucions sobre temes relacionats amb l’ús correcte de l’aragonès o català d’Aragó, la seua promoció social, així com sobre la determinació oficial dels topònims i els antropònims.

h) Les que, en l’àmbit de la seua competència, li encomani el Govern d’Aragó a l’Acadèmia.

El càrrec d’acadèmic és honorífic i la seua elecció correspon, a parts iguals, a les Corts d’Aragó, el Govern d’Aragó i la Universitat de Saragossa.

Source: “Vall-de-roures”, de tota la vida | Xarxes socials i llengües

(Publicat a la columna Viles i gents, de La Comarca, 30/3//2018).

Natxo Sorolla

det1927Per als noms de pobles (topònims) sóc bastant tolerant. Escric lo nom del meu poble en la grafia històrica “Pena-roja”, parlant uso lo topònim castellanitzat “Penyaroja”, i séntigo simpatia quan alguns al Baix Matarranya li diuen “Penyarròia” en una ò com una casa. A tot lo Matarranya se combinen topònims tradicionals i topònims en castellà, i uns respecten les tries dels altres. Però hi ha un corrent que no tolere lo nostre topònim històric Vall-de-roures. L’argument és senzill, i fals: «mai s’ha dit Valderrobres». Encara que entre la gent gran encara és fàcil sentir “Valldarrores”. Però l’argument se repeteix periòdicament.

Estos dies ha vist la llum una perla, editada per Prensas de la Universidad de Zaragoza: «”Sie manifesta cosa a tots hòmens”. El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol)», elaborat pels professors Javier Giralt i Mª Teresa Moret (Unizar). Han editat 50 pergamins notarials que es van escriure entre 1305 i 1392 al Matarranya, a on s’observe que tenim una tradició escrita antiga en la nostra llengua. De fet, ere la llengua normal de l’administració, a diferència de l’actualitat. Però tornant al tema: als textos històrics apareix 9 vegades lo topònim «Vall-de-roures», 11 vegades «Val-de-roures», i no apareix cap vegada «Valderrobres». Expliquen que el so “ll” se solie representar tant per dos «ll» com per una sola «l», seguint la tradició llatina (pàgines 149-151). Per això combinen tant «Vall» com «Val».

Com a exemple, l’any 1359 escriu lo notari Sanxo Cervelló «Sie a tots manifesta cosa com yo en Roy Péreç de Baçtan, escuder et batle en Vall-de-roures et en la tinença». Entenc que algú actualment se séntigue més còmode en la denominació castellanitzada. Però no entenc que algú no tolero la denominació històrica del seu poble, o encara més, la considero forastera. Tota la vida van escriure Vall-de-roures. És la nostra tradició local. Perquè els pergamins, allà a on no es van cremar, continuen conservant la memòria de «tota la vida».

| 12 marzo, 2018 07.03
¿Los últimos ‘fablans’?
Ánchel Reyes y Natxo Sorolla. Foto: Pablo Ibáñez.

Casi un tercio de las familias hablantes de aragonés (31%) han dejado de transmitir esa lengua como herencia a sus hijos. Eso hace que la comunidad de fablans, que los microdatos del Instituto Nacional de Estadística (INE) y el trabajo del seminario permiten cifrar en 8.425 personas (otros 6.499 lo entienden, pero solo 6.923 lo leen y 4.010 lo escriben), encare un futuro “incierto”, a pesar de que la tradición se mantiene en el 56% de las casas y que otro 13% (uno de cada ocho fablans) la incorpora por otras vías, entre las que destacan la influencia de la pareja y la enseñanza en cursos y academias. Sin embargo, la merma de fablans supera el 20% en cada generación.

Los últimos reductos en los que el aragonés sigue siendo la lengua de uso en las relaciones personales y sociales se localizan en los valles de Benasque, Echo y Ansó, además de en la comarca de La Ribagorza, áreas en las que casi uno de cada cinco habitantes (19,4%) sabe hablarlo, un porcentaje bajo pero netamente superior al 2,9% que suponen los hablantes de la lengua entre el total de la población de la comunidad.

Continuar llegint… ¿Los últimos ‘fablans’? – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Prensas de la Universidad de Zaragoza publica ‘«Sie manifesta cosa a tots hòmens»: El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol)’

Autores: Javier Giralt Latorre y María Teresa Moret Oliver
Colección Estudios

La documentació dels arxius aragonesos que conserven originals redactats en català no permet, en la majoria dels casos, remuntar-se més enllà del segle XIV; per aquest motiu, tant des d’una perspectiva filològica com històrica, els documents de la baixa edat mitjana, en particular, i la resta de testimonis que es custodien en els fons aragonesos, en general, contribueixen a la recopilació de referències essencials sobre la llengua antiga de l’Aragó catalanòfon. En El català del segle XIV s’ofereix l’edició de 50 manuscrits en pergamí del segle XIV, en els quals són protagonistes els pobles i la gent del Matarranya (Terol), i s’hi analitza la llengua catalana reflectida en aquella scripta. Tot i que, en general, no s’hi perceben particularitats lingüístiques notables, almenys si es contrasten els textos amb altres de la mateixa sincronia, no hi ha dubte que aquesta recerca esdevé una aportació fonamental per conèixer l’estat del català en aquella època dins un territori administrativament aragonès.

Més informació: https://www.facebook.com/groups/353786531380020/permalink/1625866824171978/

foto de Alà Baylac-Ferrer.

CONFERÈNCIA: Comunitats lingüístiques i efecte xarxa : català i aragonès
Natxo SOROLLA, professor a la Universitat Rovira i Virgili
Encarregat de la xarxa CRUSCAT de l’IEC

Dimecres 7 de març 2018, 18h30. Casal Jaume 1er de Perpinyà (23 av. del Liceu).

Cicle de conferències 2017-2018 dels ESTUDIS CATALANS
Amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans i del Casal Jaume 1er

Participación del Departamento de Psicología y Sociología en las conclusiones del Foro de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias

El profesor Javier Giralt (del Área de Lengua Catalana del Departamento de Linguística General e Hispánica) y profesorado del Departamento de Psicología y Sociología (participantes en el Seminario Aragonés de Sociolingüística) trasladaron las conclusiones de las lenguas de Aragón al debate organizado por el Consejo de Europa, sobre el cumplimiento por el Estado español de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, con motivo de los 25 años de su aprobación. Este foro reunió por primera vez en la historia a representantes de todas las lenguas propias habladas en España. Y esta semana se han publicado las conclusiones.

En el documento, sociólogos aragoneses presentan un análisis del cumplimiento de esta Carta en el caso de la lengua aragonesa. Y el profesor Javier Giralt resume la situación de la lengua catalana . Desde ambas áreas de conocimiento se ha realizado un análisis técnico independiente sobre el grado del cumplimiento de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias en Aragón.

En este foro, celebrado el pasado verano en Santiago de Compostela, participaron representantes de las lenguas regionales o minoritarias amparadas en España por esta norma europea. En orden alfabético: amazig, árabe ceutí, aragonés, aranés, asturiano, caló, catalán (Aragón, Cataluña, Islas Baleares, Murcia y País Valenciano), euskera (Navarra y País Vasco), fala (Extremadura), gallego (Asturias, Galicia, Castilla y León), leonés y portugués (Extremadura).

Las conclusiones del foro, constatan la necesidad de elevar el marco de protección de las lenguas no cooficiales, como es el caso del aragonés y del catalán en Aragón, así como profundizar en la protección que realizan los organismos dependientes de la administración central en el caso de las lenguas que son cooficiales en sus respectivos territorios.

En este sentido, el informe sugiere las siguientes recomendaciones para las lenguas minoritarias no oficiales en el Estado español:

4. Respecto de las lenguas no oficiales —amazige, árabe ceutí, aragonés, asturiano, caló, catalán (Aragón y Murcia), fala (Extremadura), gallego (Asturias y Castilla y León), leonés y portugués (Extremadura) y euskera  en las zonas de Navarra en que no es oficial:

a. Se constata la necesidad extrema de protección y promoción a partir de una política lingüística bien estructurada que incluya el establecimiento de la oficialidad, condición indispensable para su supervivencia.

b. Se ha puesto de manifiesto que, en situaciones lingüísticas y sociales análogas, ciudadanos del Estado español ven incumplidos sus derechos constitucionales en materia de lengua por pertenecer a comunidades autónomas diferentes.

Además, las conclusiones del foro también recogen las principales necesidades de cada lengua representada. En el caso estudiado desde la Universidad de Zaragoza, para la lengua aragonesa se constata que:

 · En Aragón se han comenzado a dar pasos positivos para la lengua aragonesa a partir de 2015 con la creación  de la Dirección General de Política Lingüística. Es necesario profundizar en estos avances de forma constante en las siguientes legislaturas ya que la inacción institucional durante estos 25 años ha resultado en el incumplimiento reiterado de la Carta por parte del Gobierno de Aragón y en una pérdida constante de hablantes patrimoniales.

· En primer lugar, el reconocimiento legal del aragonés en la Ley de patrimonio cultural 3/1999 se tiene que  hacer extensivo a la Ley de lenguas 3/2013, que en un  futuro tendrá que preparar a las instituciones para  instaurar la cooficialidad del idioma a través del Estatuto de Autonomía (como garantía plena de los derechos lingüísticos de los hablantes). En segundo lugar, se debe establecer una zonificación oficial amplia que tenga en cuenta la ciudad de Zaragoza para garantizar la aplicación de políticas lingüísticas en el territorio donde se habla. En tercer lugar, las instituciones deben potenciar el uso oral y escrito de la lengua a través de medios clave, como la radio y la televisión públicas, así como fomentar campañas de concienciación sobre el patrimonio lingüístico destinadas a desterrar los prejuicios lingüísticos de la mayoría castellanohablante de Aragón.

· En el campo educativo es necesario garantizar el derecho de aprender aragonés dentro del horario escolar e implantarlo paulatinamente como lengua vehicular en aquellos centros públicos que lo soliciten. En este mismo sentido, se debe profesionalizar la enseñanza del aragonés para adultos, realizada mayoritariamente por asociaciones y entidades sin ánimo de lucro. La enseñanza es la primera prioridad para esta lengua  debido a los altos índices de ruptura de la transmisión intergeneracional que la amenazan.

· El fomento de la investigación y de la relación con otras comunidades lingüísticas minorizadas son otras dos claves en las que profundizar para conseguir el objetivo del cumplimiento de la Carta.

· Es menester generar consensos sociales y políticos que les permitan a las instituciones actuar de forma constante y decidida para garantizar los derechos de los hablantes y salvaguardar este patrimonio inmaterial  en peligro de desaparición.

Y para la lengua catalana en Aragón se propone:

· Incorporar la denominación de catalán en el Estatuto de Autonomía de Aragón en el artículo 7, donde se habla de las «lenguas y modalidades lingüísticas» de la región. Esta es la única manera de dotar a la lengua catalana de un reconocimiento y un prestigio social que nunca tuvo. Esto evitaría, además, que quede al arbitrio de los políticos la elección del nombre de la lengua hablada en la Franja.

· Declarar la cooficialidad del catalán en Aragón. Esta medida haría posible idear una política y una planificación lingüísticas decididas, con el fin de normalizar el uso del catalán en la Franja.

· Establecer una escolarización en catalán en los centros educativos de la Franja o, por lo menos, una enseñanza obligatoria de esta lengua con un número de horas de docencia idéntico al del castellano o el inglés. De esta forma, se podrá fomentar realmente el uso oral y escrito del catalán en todos los ámbitos, a tiempo que se logra que las nuevas generaciones sean competentes en el uso del catalán en las cuatro destrezas comunicativas.

·  Llevar a cabo una profunda labor pedagógica en relación con la realidad lingüística de Aragón, con el fin de informar a toda la sociedad aragonesa de que en su comunidad autónoma existe una zona en la que se habla catalán. Solo así se podrá conseguir que poco a poco los aragoneses tomen conciencia de un hecho lingüístico innegable y muestren sensibilidad hacia eso mismo. En esta tarea se deben implicar todas las instituciones  aragonesas, así como todos los centros de enseñanza (públicos y privados) y los medios de comunicación.

Source: Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. | Zaragoza Lingüística

El pasado mes de febrero ZL se unió a la celebración del día de la lengua materna recibiendo al Dr. Natxo Sorolla, que nos habló del impacto de las relaciones sociales (las redes, en sentido amplio) en el uso de las lenguas. Desde aquí queremos reiterar las gracias a Natxo por acompañarnos y conseguir que veamos la sociolingüística desde otra perspectiva.

Para los que no nos pudísteis acompañar, aquí os dejamos el vídeo de la charla. ¡Que la disfrutéis!

Source: A oficialidat, una guarencia pa la pervivencia d’a diversidat lingüistica iberica. Se publica o infome d’as conclusions d’o Foro de Santiago. | sociolochia

O pasau mes de chunio de 2017 tenié la suerte de representar a la comunidat de fablants de l’aragonés en o Foro Europeo d’as luengas Rechionals u Minoritarias, evaluando chunto con atros expertos o grau de cumplimiento d’o compromís con as luengas minorizadas sinyau por as institucions espanyolas en europa. Tamién compartié mesa con atro representat d’Aragón, en iste caso o profesor d’UNIZAR Javier Giralt, que representó a los parlants de catalán en a Francha.

Agora vienen de publicar-se as conclusions d’iste foro.

En iste enlaz se puet leyer a ponencia sobre o catalán y en iste atro a ponencia sobre l’aragonés y en o siguient vidio podetz veyer as intervencions d’os dos representants aragoneses:

Ista fita historica nos permitió sentir en vivo luengas ibericas bien invisibilizadas como a Fala de Xalima (Extremadura) u lo Lleonés (Lleón), amas de conoixer a situación social d’atros idiomas baixo administración espanyola como l’arabe ceutí u l’amazigh de melilla. Tamién podiemos compartir os problemas y as demandas d’as cominidatz lingüisticas en do la luenga minorizada ye cooficial, constatando un deficit important d’a producción en os medios de comunicación  y mas que mas en ambitos como l’administración de Chusticia.

Breu, as conclusions d’o foro son claras. A oficialidat ye un punto clau pa guarenciar a pervivencia d’as luengas minorizadas, como bien sinyala l’informe recientement publicau:

“4. Respective a las luengas no oficials —amazige, arabe ceutí, aragonés, asturiano, caló, catalán (Aragón y Murcia), fala (Extremadura), gallego (Asturias y Castiella y Leyón), leonés y portugués (Extremadura) y euskera  en as zonas de Navarra en que no ye oficial:

a. Se constata a necesidat extrema de protección y promoción a partir d’una politica lingüistica bien estructurada que incluiga o establimiento d’a oficialidat, condición indispensable pa la suya supervivencia.

b. S’ha meso de manifiesto que, en situacions lingüisticas y socials analogas, ciudadans d’o Estau espanyol veyen incomplius os suyos dreitos constitucionals en materia de luenga por perteneixer a comunidatz autonomas diferents.

Apego, tot seguiu, as conclusions d’o foro pa l’aragonés y o catalán en Aragón:

“ARAGONÉS
(Anchel Reyes)

• En Aragón s’han prencipiau a dar pasos positivos pa la luenga aragonesa a partir de 2015 con a creyación  d’a Dirección Cheneral de Politica Lingüistica. Ye menister afundar en istos abances de forma constant en as siguients lechislaturas ya que a inacción institucional entre istos 25 anyos ha resultau en l’incomplimiento reiterau d’a Carta por parte d’o Gubierno d’Aragón y en una perda constant de  fablants patrimonials.

• En primer puesto, a reconoixencia legal de l’aragonés en a Lei de patrimonio cultural 3/1999 s’ha de  fer extensivo a la Lei de luengas 3/2013, que en un  futuro habrá de parar a las institucions pa  instaurar a cooficialidat de l’idioma a traviés d’o Estatuto d’Autonomía (como guarencia plena d’os dreitos lingüisticos d’os parlants). En segundo puesto, se debe establir una zonificación oficial ampla que tienga en cuenta a ciudat de Zaragoza pa guarenciar l’aplicación de politicas lingüisticas en o territorio an se charra. En tercer puesto, as institucions han de potenciar l’uso oral y escrito d’a luenga a traviés de meyos clau, como que a radio y a televisión publicas, asinas como empentar campanyas de conscienciación sobre o patrimonio lingüistico destinadas a desterrar os prechuicios lingüisticos d’a mayoría castellanofablant d’Aragón.

• En o campo educativo ye necesario guarenciar o dreito d’aprender aragonés dentro de l’horario escolar y implantar-lo gradualment como luenga vehicular en aquells centros publicos que lo soliciten. En iste mesmo sentiu, se debe profesionalizar l’amostranza de l’aragonés pa adultos, realizada mayoritariament por asociacions y entidatz sin ánimo de lucro. L’amostranza ye a primera prioridat pa ista luenga  a causa d’os altos indices de ruptura d’a transmisión intergeneracional que la menazan.

• O fomento d’a investigación y d’a relación con atras comunidatz lingüisticas minorizadas son atras dos claus en as qualas profundizar pa aconseguir l’obchectivo d’o complimiento d’a Carta.

• Ye menister chenerar consensos socials y politicos que les permitan a las institucions actuar de forma constant y decidida pa guarenciar os dreitos d’os hablantes y salvaguardar iste patrimonio immaterial  en periglo de desaparición.

CATALÀ A ARAGÓ

(Javier Giralt Latorre)

•  Incorporar la denominació de català a l’Estatut d’Autonomia d’Aragó a l’article 7, on es parla de les «llengües i modalitats lingüístiques» de la regió. Aquesta és l’única manera de dotar la llengua catalana d’un reconeixement i un prestigi social que mai no ha tingut. Això evitaria, a més, que quedi a l’arbitri dels polítics l’elecció del nom de la llengua parlada a la Franja.

• Declarar la cooficialitat del català a l’Aragó. Aquesta mesura faria possible idear una política i una planificació lingüístiques decidides, amb la finalitat de normalitzar l’ús del català a la Franja.

• Establir una escolarització en català als centres educatius de la Franja o, almenys, un ensenyament obligatori d’aquesta llengua amb un nombre d’hores dedocència idèntic al del castellà o l’anglès. Així es podrà fomentar realment l’ús oral i escrit del català en tots els àmbits, i al mateix temps s’aconseguirà que les noves generacions siguin competents en l’ús del català en les quatre destreses comunicatives.

• Dur a terme una profunda tasca pedagògica en relació amb la realitat lingüística d’Aragó, amb la finalitat d’informar tota la societat aragonesa que a la seva comunitat autònoma existeix una zona en la qual es parla català. Només així es podrà aconseguir que a poc a poc els aragonesos prenguin consciència d’un fet lingüístic innegable i hi mostrin sensibilitat. En aquesta tasca s’hi han d’implicar totes les institucions aragoneses, així com tots els centres d’ensenyament (públics i privats) i els mitjans de comunicació.”

Source: El català sense paraigua

El català sense paraigua

Ricard Ustrell viatja fins la franja d’Aragó i la Catalunya Nord per comprovar l’estat de salut del català, quan no té el paraigua de la immersió lingüística. Parlem amb professors de català, directores d’institut i escriptors locals, com el Josep Anton Chauvell o el Josep-Lluís Lluís.

Source: Ponència de Natxo Sorolla a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa » Temps de Franja

// Bárbara Marqueta*

El proppassat dilluns, 19 de febrer, el Doctor Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili) va impartir al “Seminario Permanente de Investigaciones Lingüísticas” del Grupo Psylex (Universitat de Saragossa) una ponència titulada “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán.”

El ponent va presentar els resultats de les seves investigacions en l’àmbit de la disciplina coneguda com a Sociolingüística, que estudia les llengües des de la perspectiva de les seves relacions, amb les particularitats socioculturals de la comunitat de parlants que les usa en diferents contextos interpersonals. Els estudis del Dr. Sorolla se centren especialment en l’impacte de les xarxes socials/interpersonals en comunitats bilingües i trilingües, on coexisteix una llengua d’ús comú i una llengua o llengües d’ús minoritari. En el cas de la Comunitat Autònoma d’Aragó, la primera és el castellà i la(-es) segona (-es) l’aragonès i el català.

Natxo Sorolla i Javier Giralt. / Maite Moret

La hipòtesi fonamental de les seves investigacions ‒i que el ponent va facilitar a la audiència mitjançant comparacions amb situacions de la vida quotidiana‒, és que són xarxes socials de petita escala i amb finalitats específiques (com les que s’estableixen entre companys a l’aula o entre afeccionats a un esport) les que determinen les nostres interaccions lingüístiques, és a dir, que fem ús d’una determinada llengua per tal de parlar amb una determinada persona i en un determinat entorn comunicatiu. Una conseqüència d’aquest fet és que només podem realitzar una visió exacta de l’ús de les llengües minoritàries si parem atenció a aquestes xarxes socials, que no sempre es tenen en compte a l’hora d’analitzar en quina mesura es parla en una regió determinada.

En definitiva, es va recordar als assistents que són precisament les petites decisions quotidianes, les més ordinàries aparentment, les repercussions de les quals són encara més grans. De fet, les llengües no es diferencien gaire de les persones, en aquest sentit; en el cas concret de les llengües minoritàries, està clar que els parlants han de ser informats que són els petits canvis quotidians en la seva conducta els que han conduït, condueixen i conduiran, bé cap a la seva preservació, bé cap a la seva desaparició.

(Aquesta conferència, i les altres celebrades al Seminari organitzat pel grup Psylex, es poden veure a https://zaragozalinguistica.wordpress.com/)

Dues imatges de la ponència. / Maite Moret


*Dpto. Lingüística General e Hispánica. Universidad de Zaragoza

Source: «Xarxes socials i contacte de llengües», amb Natxo Sorolla | Blog del seminari del CUSC

El passat divendres 19 de gener a les 12h va tenir lloc la cinquena sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. En aquesta ocasió, el sociòleg Natxo Sorolla, professor associat de la URV, investigador del CUSC-UB i coordinador de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, va presentar-nos la seua recerca sobre tries lingüístiques i processos de substitució lingüística a partir dels mètodes d’anàlisi de xarxes socials, que després de la seua tesi doctoral ha anat desenvolupant en el seu pas per la Universitat de Groningen com a investigador visitant i en un nou estudi sobre l’aragonès a la comarca de la Jacetània, elaborat juntament amb Anchel Reyes Garreta sota el paraigua del Seminario Aragonés de Sociolingüística.

20180119_121158

Sorolla va començar emmarcant la seua recerca en l’estudi dels processos de substitució lingüística i dels mecanismes que els desencadenen, fonamentalment (a) la bilingüització de la població; (b) la distribució funcional de les llengües (diglòssia); (c) els canvis en la llengua endogrupal, l’objecte central de la seua tesi; i, finalment, (d) el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional. Tots aquests factors són causes necessàries perquè es produïsca la substitució, però només les dues últimes en són causes suficients. A més, en la tesi havia incorporat les anàlisis sobre les normes d’ús als territoris de parla catalana i la teoria de l’acomodació comunicativa, que apunta que tot i la tendència general a la convergència d’estils comunicatius entre interlocutors també es detecten tendències divergents que no sempre són negatives ni apareixen només com a resultat del conflicte.

Sobre aquest marc, la seua tesi innovava amb la incorporació de l’anàlisi de xarxes socials, que li permetia posar el focus sobre la interacció i ja no tant sobre els individus o les comunitats/societats, objectes respectivament de la sociolingüística qualitativa i macrosocial. Una aproximació que permet, a més, superar algunes de les limitacions de l’anàlisi demolingüística clàssica: per exemple, la interferència de les actituds lingüístiques en la resposta una pregunta genèrica sobre l’ús del català (o l’aragonès) amb amics, un biaix que es prevé en certa mesura quan es pregunta, en canvi, per “qui parla quina llengua amb qui i en quin moment” (Joshua A. Fishman). També ajuda a prevenir alguns problemes consubstancials a les preguntes habituals sobre normes d’ús en demolingüística (del tipus «quina llengua parles amb algú que et parla en aragonès?») ja que, sovint, la qüestió és precisament que no sol haver-hi aragonesòfons (o catalanoparlants) que interpel·len en la seua llengua familiar a persones de fora del grup. A més, l’anàlisi de xarxes permet diferenciar, posem per cas, entre catalanoparlants convergents i castellanoparlants convergents: tots dos tipus de parlants usen tant el català com el castellà amb amics (i potser ho fan en proporcions similars), però les implicacions sociolingüístiques de cadascun d’aquests capteniments són ben diferents. Finalment, l’anàlisi de xarxes posa el focus sobre el comportament lingüístic (declarat) i no tant sobre l’origen lingüístic. Així, en la seua tesi Sorolla detecta que els catalanoparlants inicials de les comarques centrals de la Franja parlen castellà en un 20% de les interaccions endogrupals (és a dir, amb altres catalanoparlants inicials), i també que els bilingües es comporten de manera similar als castellanoparlants en la interacció amb iguals. Per a explicar aquestes discrepàncies hi desenvolupa el concepte de rol sociolingüístic, que li permet assenyalar que gairebé un 25% dels catalanoparlants inicials desenvolupen rols castellanoparlants amb iguals, cosa que assenyala un punt d’inflexió en la substitució del català entre els adolescents.

La segona part de la sessió estava dedicada, de manera més específica, als mètodes d’anàlisi de xarxes, que aplicats a la sociolingüística permeten respondre velles preguntes amb nous mètodes i també plantejar noves preguntes que no s’haurien pogut respondre abans amb els mètodes disponibles. El ponent va fer un repàs d’alguns dels processos característics del funcionament de les xarxes socials, com ara la selecció (per la qual els atributs compartits pels individus condicionen la formació de xarxes), la difusió (per la qual els atributs d’una part dels membres de la xarxa es difonen entre els seus membres), l’autoorganització (que fa referència a la interdependència de les interaccions socials), la coevolució (per la qual la xarxa social i els atributs de cada individu interactuen i es condicionen mútuament), i finalment el capital social (és a dir, quan el fet de pertànyer a una xarxa determinada passa a ser un atribut dels individus per se). Tot seguit, va presentar la tècnica d’anàlisi exponential random graphs models (ERGM), que ha començar a explorar recentment i que permet incorporar a l’anàlisi de les interaccions dos atributs complementaris dels individus: la llengua inicial i l’autoconfiança en l’ús del català.

En la recta final, Sorolla va presenta els resultats sobre l’ús de l’aragonès a la comarca de la Jacetània, un dels territoris on encara disposa d’una certa vitalitat, a pesar que infants i adolescents només el parlen en un dels pobles: la Val d’Echo. L’anàlisi del cens indica que, en el conjunt de la població d’Aragó, el coneixement de l’aragonès és molt limitat; a més, apunta que és una llengua masculinitzada i clarament envellida, perquè la parla sobretot la població de més edat (entre els menors de 16 anys que saben parlar-la, només al voltant d’un 10% diu que ho fa sempre). Centrant-nos ja en l’estudi sobre la Jacetània, Anchel Reyes i Natxo Sorolla han analitzat les quatre aules de l’escola d’Echo. Han detectat que, a 1r d’ESO, hi ha una certa presència de l’aragonès; a 5è i 6è se’n fa poc ús; a 3r i 4t hi apareixen més usos bilingües; finalment, a l’aula de 1r i 2n de primària se’n fa molt poc ús, en bona mesura perquè en aquest grup hi ha molta més presència de progenitors castellanoparlants. L’anàlisi indica que hi ha més aragonesòfons familiars entre les xiquetes, que fan en conseqüència més ús de l’aragonès entre elles. En línies generals, l’ús del castellà ocupa un 75% de les interaccions entre els infants estudiats, i tot i que els aragonesòfons familiars parlen força aragonès entre ells, es detecta un cert trencament de la norma d’ús endogrupal d’aquesta llengua. D’altra banda, cal dir que els bilingües familiars aragonès-castellà d’Echo parlen més aragonès amb els seus iguals que no ho feien els bilingües familiars català-castellà de la Franja en el cas del català.

1-ac1da6b6ad

L’anàlisi ERGM indica, a més, que hi ha una tendència positiva de formació de tríades (és a dir, d’interaccions recíproques entre tres persones) en aragonès, que no es detecta en el cas del castellà i que apunta a l’existència d’un cert efecte de recer sociolingüístic: en efecte, aquestes tríades ofereixen una certa protecció a la llengua minoritzada. Això, però, no ens en pot fer perdre de vista la debilitat, perquè quan desapareixen aquestes tríades els parlants tenen moltes menys facilitats per a emprar la llengua minoritzada, i emergeixen moltes més interaccions en castellà. Sorolla va reflexionar, finalment, sobre l’existència d’un cert efecte xarxa, pel qual una llengua guanya valor quan la parlen molts individus i en perd, en canvi, a mesura que els parlants se’n «desconnecten», cosa que provoca una disminució ràpida de l’ús. Un efecte que apunta a la necessitat de crear i enrobustir xarxes socials que potencien la interacció entre parlants de la llengua minoritzada, amb l’objectiu de fer-ne visible l’ús i de facilitar la incorporació de persones que no la tenen com a llengua familiar. Tot plegat afavoriria la creació de (proto)comunitats lingüístiques que contribuirien a fer emergir els (pocs o molts) usos possibles d’aquestes llengües.

Source: ¿Tinc dret a escriure l’examen en tortosí? (Albert Pla Nualart)

 

Source: La lengua en el Bajo Aragón a través de documentación notarial (1450-1453) – Repositorio Institucional de Documentos

La lengua en el Bajo Aragón a través de documentación notarial (1450-1453) : transcripción y estudio lingüístico

Albesa Pedrola, Elena
Enguita Utrilla, José María (dir.)

Universidad de Zaragoza, 2017
(Lingüística General e Hispánica)

Resumen:
Esta tesis doctoral nace de la curiosidad por conocer qué lengua o qué variedad de lengua se empleaba en una región específica de Aragón –el Bajo Aragón turolense– en un momento crucial de la andadura del aragonés medieval: finales de la Edad Media. El objetivo primordial es, entonces, determinar si la lengua propia del reino de Aragón fue general en esta zona de frontera y si, a mediados del siglo XV, dicha lengua se mantenía con vitalidad o bien había ido dejando paso a un castellano con el que ya compartía ciertas características lingüísticas, como había sucedido, en algunos ámbitos lingüísticos, en otras zonas meridionales de Aragón como Teruel capital y alrededores. De este modo, este trabajo está constituido fundamentalmente por dos pilares: el estudio lingüístico de un corpus documental adecuado, pero también la transcripción de dicho corpus, original e inédito hasta el momento. Los documentos que constituyen el objeto de estudio de esta investigación son protocolos notariales, fechados todos ellos entre 1450 y 1453, pertenecientes a un único notario, Salvador de Aguas, habitante en la villa de Alcañiz, que se conservan en el Archivo de esta misma localidad. El análisis de sus principales características lingüísticas de condición aragonesa se dispone según es común en este tipo de investigaciones: grafías, fonética y fonología, morfología y léxico. Asimismo, se presta especial atención a la variación interna del aragonés medieval, puesto que el proceso de castellanización no se produjo de manera uniforme en el territorio aragonés; al contacto de lenguas, dada la situación de frontera lingüística de este territorio con áreas de habla catalana, y a las particularidades de los protocolos notariales así como su idoneidad para estudios lingüísticos de corte diacrónico. Los datos examinados revelan un mantenimiento todavía visible del aragonés medieval en diversos aspectos lingüísticos, si bien puede apreciarse una considerable castellanización en otros. Este panorama lingüístico es plasmado con prudencia y precisión y está acompañado por documentos gráficos que muestran al lector las peculiaridades de los manuscritos originales. BIBLIOGRAFÍA BÁSICA: ALVAR LÓPEZ, Manuel (1953): El dialecto aragonés, Madrid, Gredos. ENGUITA UTRILLA, José María (1991b): «Aragón en la Edad Media: un bosquejo lingüístico», en Tomás Buesa Oliver y Aurora Egido Martínez (coords.), I Curso sobre Lengua y Literatura en Aragón (Edad Media), Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», pp. 49-66. ENGUITA UTRILLA, José María (2009): «Variedades internas del aragonés medieval», en Vicente Lagüéns Gracia (ed.), Baxar para subir. Colectánea de estudios en memoria de Tomás Buesa Oliver, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», pp. 111-149. ENGUITA UTRILLA, José María y María Luisa ARNAL PURROY (1993): «Aragonés y castellano en el ocaso de la Edad Media», Aragón en la Edad Media, 10-11, pp. 51-84. FRAGO GRACIA, Juan Antonio (1991): «Conflicto de normas lingüísticas en el proceso castellanizador de Aragón», en Tomás Buesa Oliver y José M.ª Enguita Utrilla (coords.), I Curso de Geografía Lingüística de Aragón, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», pp. 105-126. LAGÜÉNS GRACIA, Vicente (1999): «Estado actual de los estudios sobre el aragonés medieval», en José M.ª Enguita Utrilla (ed.), Jornadas de Filología Aragonesa. En el L Aniversario del AFA, vol. 2, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», pp. 163-264. TERRADO PABLO, Javier (1991): La lengua de Teruel a fines de la Edad Media, Teruel, Instituto de Estudios Turolenses, Excma. Diputación Provincial de Teruel

Pal. clave: lingüística histórica ; geografía lingüística ; historia de la iglesialingüística ; lingüística aplicada
Área de conocimiento: Lingüística general
Departamento: Lingüística General e Hispánica
Nota: Presentado: 15 12 2017
Nota: Tesis-Univ. Zaragoza, Lingüística General e Hispánica, 2017

Texto completo:
Descargar el texto completoPDF

Enlace externo:
Descargar el texto completoTexto completo

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: