Skip to content

Publicitat

Archive

Category: Recerca

El Seminario Aragonés de Sociolingüística estudiará el impacto de las políticas públicas en las comunidades bilingües de Aragón | AraInfo | Achencia de Noticias d’Aragón.

El Seminario Aragonés de Sociolingüística estudiará el impacto de las políticas públicas en las comunidades bilingües de Aragón

Enviado por el 15 diciembre, 2014

II Jornadas aragonesas de sociología I Seminario Aragonés de SociolingüísticaEl próximo viernes, 19 de diciembre, la Asociación Aragonesa de Sociología presentará en Zaragoza los nuevos estudios del Seminario Aragonés de Sociolingüística. La jornada comenzará con la presentación del libro “Actas de las comunicaciones del Grupo de Trabajo de Lenguas e Identidades a las II Jornadas Aragonesas de Sociología”, trabajo coordinado por Natxo Sorolla y Chabier Gimeno.

Las II Jornadas Aragonesas de Sociología, celebradas el pasado mayo, marcaron como su objetivo general estudiar el impacto que la crisis iniciada en el 2008 ha tenido en diversos ámbitos de la sociedad contemporánea en general y la aragonesa en particular. Para ello trabajaron diferentes líneas de investigación: Exclusión y Desigualdad Social, Trabajo y Economía, o Lenguas e Identidades, con la intención de trasladar a la opinión pública aragonesa “diagnósticos y propuestas”.

Durante el verano la actividad de una parte de este grupo de investigadores de la Universidad de Zaragoza no se detuvo, y en julio se celebró el curso de verano “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón“, promovido desde el Departamento de Psicología y Sociología y dirigido a “profesores de los diferentes niveles educativos vinculados a las lenguas de Aragón o interesados en ellas; alumnado universitario del ámbito de la filología, magisterio, humanidades, sociología o antropología; profesionales interesados en ejercer como profesores o como investigadores en torno a estas lenguas; y público en general”.

El acto inaugural de la jornada del Seminario Aragonés de Sociolingüística tendrá lugar en la Institución Fernando el Católico -Diputación de Zaragoza-, y además de la presentación del Libro de Actas de las II Jornadas, por Natxo Sorolla y Chabier Gimeno, contará con dos ponencias: Josep Espluga explicará las representaciones mediáticas de la prensa aragonesa al aprobarse la Ley de Lenguas de 2013 del PP-PAR, y Ceci Lapresta explicará su estudio sobre lengua e identidad en los dominios del aragonés y el catalán.

Cabe recordar que Asociación Aragonesa de Sociología se define como “una organización de profesionales y estudiosos de la Sociología en Aragón que pretende impulsar el conocimiento de nuestras sociedades para colaborar en la mejora de las condiciones de vida y de trabajo de los ciudadanos”. La Asociación Aragonesa de Sociología tiene una larga historia. Nació en junio de 1976 como una necesidad sentida por los profesionales que entonces dedicaban su tiempo y energía al estudio de la sociedad aragonesa.

“Si estás interesado o interesada en colaborar con nosotros o tienes alguna propuesta, ponte en contacto con cualquiera de los miembros del Seminario”, explican Natxo Sorolla, profesor en la Universitat Rovira i Virgili y miembro de la Associació Cultural del Matarranya, Josep Espluga, profesor en la Universitat Autònoma de Barcelona y miembro del Centro de Estudios Literanos, Antonio Eito, profesor en la Universidad de Zaragoza y miembro del Consello d’a Fabla Aragonesa, Ceci Lapresta, profesor en la Universitat de Lleida y socio del Institut d’Estudis del Baix Cinca, Miguel Montañés, profesor en la Universidad de Zaragoza, y Chabier Gimeno, investigador en la Universidad de Zaragoza.

[ara] 

Seminario Aragonés de Sociolingüística

Aragón ye un país plurilingüe y pluricultural. Y ista realidat cultural implica realidatz socials complexas.

A las sociologas y sociologos aragoneses mos interesa l’efecto que a nuestra sociedat tien sobre as luengas. Procesos que van dende as diferents categorizacions d’os aragoneses por o feito de parlar diferents luengas u variedatz lingüisticas, dica os retes en os que istas luengas son inmersas.

Mos interesa, a la finitiva, a sociolingüistica en un sentiu amplo.

Dende o seminario queremos estar atentos, dende diversas sensibilidatz, a l’impacto d’as politicas publicas en as comunidatz bilingües d’Aragón: a d’o catalán y a de l’aragonés.

Creyemos que ye menister chenerar conoiximiento sobre a situación sociolingüistica d’Aragón, ya que se troba sozmesa de tot a os dreitos regulaus por a lechislación.

Como sociologos, creyemos que tenemos cualcosa que alportar a la sociedat nuestra, pa conseguir que a chestión actual y esdevenidera d’o plurilingüismo reflexe muito más respetuosament a diversidat cultural y lingüistica aragonesa.

Si i yes interesau u interesada, en colaborar con nusatros, u tiens bella propuesta, mete-te en contacto con cualsiquiera d’os miembros d’o Seminario.

[cat]

Seminari Aragonés de Sociolingüística

L’Aragó és un país plurilingüe i pluricultural. I aquesta fet implica realitats socials complexes.

A les científiques i científics socials aragonesos ens interessa l’efecte que la nostra societat té sobre les llengües. Processos que van, entre d’altres, des de les diferents categoritzacions dels aragonesos i aragoneses pel fet de parlar diferents llengües o varietats lingüístiques, fins les xarxes socials en les que aquestes llengües es troben immerses.

Ens interessa, en definitiva, la sociolingüística en un sentit ampli.

D’es d’aquest Seminari  volen estar atents, des de diferents sensibilitats, al impacte de les polítiques públiques sobre els territoris bilingües d’Aragó amb llengües minoritàries i minoritzades: el català i l’aragonès.

Sota aquestes premisses creiem necessari generar coneixement sobre la situació sociolingüística d’Aragó, ja que aquesta es troba absolutament subjecta, entre d’altres, als drets regulats per la legislació.

Com a científics socials creiem que tenim coses que aportar a la nostra societat, per tal d’aconseguir que la gestió actual i futura del plurilingüisme reflecteixi molt més  respectuosament la realitat pluricultural i plurilingüe d’Aragó.

Si estàs interessat o interessada en col•laborar amb nosaltres i/o tens alguna proposta, ficat en contacte amb qualsevol dels membres del Seminari.

[cas]

Seminario Aragonés de Sociolingüística

Aragón es un país plurilingüe y pluricultural. Y esta realidad cultural implica realidades sociales complejas.

A las sociólogas y sociólogos aragoneses nos interesa el efecto que nuestra sociedad tiene sobre las lenguas. Procesos que van desde las diferentes categorizaciones de los aragoneses por el hecho de hablar diferentes lenguas  o variedades lingüísticas, hasta las redes sociales en las que estas lenguas están inmersas.

Nos interesa, en definitiva, la sociolingüística en un sentido amplio.

Desde este seminario queremos estar atentos, desde diversas sensibilidades, al impacto de las políticas públicas en las comunidades bilingües de Aragón: la del catalán y la del aragonés.

Creemos que es necesario generar conocimiento sobre la situación sociolingüística de Aragón, ya que esta se encuentra absolutamente sujeta a los derechos regulados por la legislación.

Como sociólogos, creemos que tenemos algo que aportar a nuestra sociedad, para conseguir que la gestión actual y futura del plurilingüismo refleje mucho más respetuosamente la diversidad cultural y lingüística aragonesa.

Si estás interesado o interesada en colaborar con nosotros o tienes alguna propuesta, ponte en contacto con cualquiera de los miembros del Seminario.

Rolde de Estudios Aragoneses es una de las entidades participantes en el libro Aragonés ta Secundaria, de Iris C. Bandrés, publicado por Aladrada Ediciones.

Se trata de un manual que facilita la tarea docente de esta lengua en las enseñanzas medias. Este método, que ya estuvo disponible en la pasada Feria del Libro Aragonés de Monzón, será presentado el viernes 12 de diciembre, a las 19 horas, en Huesca, en el Museo Pedagógico de Aragón. Compartirá presencia con el libro Somontano en alto (también editado por Aladrada y coordinado por Alberto Gracia Trell), que recupera escritos de Pedro Arnal Cavero, inéditos y difíciles de encontrar, en torno a la lengua aragonesa, la cultura popular y la tradición oral.

Rolde de Estudios Aragoneses
www.roldedeestudiosaragoneses.org
www.rolde.org

Documento1.qxd

El divendres 19 de desembre (19h) es presenta el Seminari Aragonès de Sociolingüística a Saragossa, amb la publicació del llibre d’Actes del Grup de Treball de Llengües i Identitats a les II Jornades Aragoneses de Sociologia. L’acte tindrà lloc a la Diputació Provincial de Saragossa (Institución Fernando el Católico) i comptarà amb la presentació de D. Pedro Rújula, director de Prensas de la Universidad de Zaragoza, i D. Chusé Aragüés, editor de Gara d’Edizions, i dels coordinadors del llibre, Chabier Gimeno i Natxo Sorolla. A més, l’acte comptarà amb dues ponències: Josep Espluga farà una exposició sobre les representacions mediàtiques de la premsa aragonesa en aprovar-se la Llei de Llengües de 2013 i Ceci Lapresta explicarà el seu estudi sobre llengua i identitat en els dominis de l’aragonès i el català.

Lloc: Aula de la Institución Fernando el Católico, entrada pel carrer 5 de de Marzo, número 8.

Cartell de l’acte.

Fitxa del llibre.

Institución Fernando el Católico – Ver actividad.

En torno a la Filología aragonesa (11/11/2014) Zaragoza, 20 y 21 de noviembre de 2014 documento relacionado Programa

L’enquesta sobre els usos lingüístics del català.

  •   Carles Sancho

 

La Generalitat de Catalunya el passat més d’octubre va demanar col·laboració al Govern d’Aragó per realitzar una enquesta sobre l’ús la llengua catalana en el nostre territori.

Fa 10 anys que es va fer el mateix i hi haver una entesa entre les dos administracions veïnes sense cap problema, tal com creiem que ha de ser. Recordem que el 2004 governava l’Aragó la coalició PSOE-PAR. Ara l’executiu ha canviat de pensament i diu que no hi col·laborarà. Des dels diaris la notícia es veu de manera diferent segons la ideologia dels rotatius. Així l’Heraldo de Aragón els titulars ja donen la raó al govern aragonès i afegix més llenya al foc: “Catalunya vol annexionar-se l’Aragó Oriental en una enquesta lingüística. L’Executiu es nega i diu que “Catalunya acaba on comença Aragó””. L’ABC busca uns titulars molt pareguts: “La Generalitat promou una enquesta sobre el catalanisme fora de Catalunya. En ple desafiament independentista, estén l’estudi “estadístic” a territoris amb la idea dels “Països Catalans””. Mentre que al Diario de Teruel redacta el titular de la notícia d’una manera ben diferent a la de l’Heraldo i l’ABC: “La Generalitat realitza una enquesta de usos lingüístics en la zona oriental d’Aragó. El departament d’Educació d’Aragó rebutja “col·laborar” en l’estudi este mes d’octubre, a pesar que fa 10 anys l’enquesta va ser conjunta”. En la mateixa línia de moderació se situa el Periódico de Aragón: “Aragó nega el permís a la Generalitat per una enquesta sobre el català”. Dies després de la negativa de l’executiu aragonès de participar en l’enquesta, un grup d’investigadors universitaris van escriure un article que va publicar el mateix Heraldo a favor de la necessària col·laboració entre els territoris per conèixer l’estat de les llengües a l’Aragó. Cal Concòrdia i Compromís per a l’entesa entre veïns i sobra… la mala lleit.

Diversitat de llengües i benestar lingüístic. Conferència: El català de la Franja a càrrec de Ramon Sistac (UdL/IEC)

 

 

Inici:
04/12/2014 18:00
Fi:
04/12/2014 20:00
Lloc:
Centre Cultural La Mercè
Inscripcions:
Al Centre Cultural La Mercè – E-mail: ccm@ajgirona.cat – www.girona.cat/ccm

En el marc del cicle de conferències Diversitat de llengües i benestar lingüístic que organitza l’Observatori de les Llengües d’Europa i de la Mediterrània de la UdG, el proper dijous 4 de desembre, a les 6 de la tarda al Centre Cultural La Mercè de Girona el professor de la Universitat de Lleida i membre de l’Institut d’Estudis Catalans Ramon Sistac pronunciarà la conferència amb títol El català a la Franja.

David Marin – Lo lleidatà | Nació Lleida.

Lo lleidatà

«Aquí a Lleida he descobert barcelonins que m’han hagut d’ensenyar la partida de naixement per convèncer-me que no són lleidatans, de tant bé que parlen “lo lleidatà”»

David Marin | Actualitzat el 02/12/2014 a les 10:45h

Fa sis anys que visc a les terres de Ponent i ja em començo a trobar en aquella situació en què a Barcelona em diuen que parlo “una mica com de Lleida”, i a Lleida em diuen que no, que de cap manera, que parlo de Barcelona i mai no deixaré de fer-ho. I jo ja no em sento ni dels uns ni dels altres. La meua (o hauria de meva?) identitat lingüística em va abandonar en el voral de l’A2, a mig camí de Barcelona i Lleida, en una Panadella lingüística situada en terra de ningú.

A la gent de Ponent li sap molt de greu que els ponentins emigrats a Barcelona abandonin l’accent i les expressions genuïnes. La més alta expressió d’aquest malestar l’he observat quan parlen de la pobra Mari Pau Huguet, a qui jo sempre havia trobat un deix lleidatà magnífic però que, pel que es veu i segons els més contundents defensors de la parla de Ponent, no era més que una versió aigualida i acomplexada del seu veritable lleidatà.

De la meva (o hauria de dir meua?) modesta experiència puc dir que no hi veig acomplexament, en aquest procés, sinó un mimetisme natural que el parlant adopa quan conviu en una altra zona lingüística. Aquí a Lleida he descobert barcelonins que m’han hagut d’ensenyar la partida de naixement per convèncer-me que no són lleidatans, de tant bé que parlen “lo lleidatà”.

El problema és que d’aquesta riquesa natural, que els parlants ens intercanviem sense ni adonar-nos-en, l’administració no en té prou cura. Durant molts anys TV3 va fomentar un estàndard de català central no barceloní entre els seus presentadors (per locutar una notícia era més fàcil ser de Mataró, Terrassa o Igualada que no pas de les exòtiques Girona, Lleida o Tortosa), fins que van corregir aquesta tendència. També a l’escola, encara avui han de ser associacions externes com Parla Pallarès les que facin entrar a l’aula les variants pròpies. De tot això en parlaran avui dimarts a les 7 de la tarda al Cafè de l’Escorxador, i segurament de manera contrària a com ho he fet jo, en Ferran Montardit, autor del genial Lo lleidatà és fàcil, i el filòleg Ramon Sistac. No vos ho perdeu, sisquere!

David Marin
Sóc ponentí nascut a Barcelona (1974). Periodista, amb perdó, escric a El Punt Avui sobre Lleida, Ponent i el Pirineu. Ara també aquí. De tot excepte premsa del cor, però tot és parlar-ne. Les reclamacions a Twitter: @dvmarin

El Grup de Treball “Lenguas e identidades” publica llibre | Lo Finestró.

78_PORTADA_ACTAS

S’acaba de publicar el llibre Actas de las II Jornadas de Sociología, pel Grup de Treball “Lenguas e identidades”, coordinat per Chabier Gimeno i Natxo Sotolla, i editat per Gara de Edizions

En coedició amb la Institución Fernando el Católico i Prensas de la Universiad de Zaragoza.

 “Les llengües i la societat van lligades des de la seva fundació. Si alguna cosa diferencia els éssers humans de la resta d’animals és la complexitat del seu llenguatge. Si alguna cosa diferencia la Prehistòria de la Història és la capacitat d’escriure. Si alguna qüestió caracteritza els individus en societat és la comunicació entre individus. I tot i que les llengües són instruments de comunicació, també són molt més que això. Són vehicles de la cultura, són components de la identitat i són capitals d’intercanvi en el mercat social. Només des d’aquest prisma es pot entendre la reiterada presència de les llengües i les identitats en el debat públic aragonès: les lleis de llengües, els col·legis bilingües, les llengües de la immigració o la integració cultural de l’èxode aragonès.

En aquest context s’emmarquen les comunicacions presentades en el grup de treball “Lenguas e identidades” de les II Jornadas Aragonesas de Sociologia que aquesta publicació compila. S’inclouen treballs sobre la relació entre llengües i societat a Aragó, tractant camps tan diversos com l’ús, les actituds i les identitats lligades a l’aragonès i al català, així com a les seues àrees de transició i a la resta del país, prestant una atenció especial als àmbits vitals per a aquestes llengües, com ara el professorat, els mitjans de comunicació i Internet.”

“Gara d’Edizions ye una editorial d’Aragón espezializada en a publicazión y traduzión ta l’aragonés de libros d’autors clasicos y clasicos mudernos con a intinzión de que a luenga aragonesa, minoritaria y minorizada, pueda estar emplegada en a leutura d’obras literarias unibersals.”

CARMETA – YouTube.

Documental realizado por Nanuk P.A. por encargo del Ayuntamiento de la Villa de Benasque en torno a la obra y figura de Carmen Castán Saura, ganadora del I Premio “El Chulet del Patués”. Este galardón fue instaurado en el año 2012 por el consistorio benasqués para premiar a los defensores y difusores de la lengua propia del Valle de Benasque. A destacar la presencia de la voz del actor José Sacristán, que asistió a la Muestra de Cine Invisible de Benasque y accedió amablemente a colaborar en el rodaje con los chicos del taller de video de la muestra.

Un ajut de l’IEBC per a continuar amb els rols sociolingüístics de la Franja | Xarxes socials i llengües.

 

Premiats de l’any 2013

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca enguany lliurava les XXV Beques Amanda Llebot, i el seu jurat ,format per professors del Baix Cinca, va tenir a bé concedir-me l’ajut per a seguir amb la recerca sobre els rols sociolingüístics dels adolescents del Baix Cinca.

La gala de les concessions, que van fer a Villella de Cinca, em va omplir per totes bandes.  Perquè el grup de teatre de Saidí, premiat per representar una obra en català, va fer una performance en directe. Perquè, tal com van dir els altres premiats per la normalització lingüística, el Club d’Atletisme del Baix Cinca, és significatiu que es premie coses que haurien de ser normals, com usar la llengua pròpia del territori en la comunicació de l’entitat. Perquè per fi vaig poder conèixer a Jacinto Bonales, que a més de també premiat, és historiador assentat a Mequinensa, amb un excel·lentíssim bloc sobre història local: Al-Miknasiyya.

També ho vaig passar molt bé en Villellans i Saidinencs, dos pobles que m’expliquen les seues eternes disputes de veïns. L’alcaldessa de Villella no només era una rara avis pel partit al que representava, el PAR, un fet molt estrany de Massalió per amunt. És que a més, com és habitual, entre pobles veïns l’enemistat era tal que l’alcaldessa de Villella era de Saidí ;) També Saidí m’ha cridat sempre l’atenció, com me l’han cridat altres pobles rara avis de la Franja: Mequinensa, La Codonyera.. i Pena-roja ;)

En definitiva, molt agraït a l’IEBC per esta oportunitat per no haver de posar tants diners de la burtxaca per a fer recerca sociolingüística a la Franja.

Presentació: “Seminari Aragonès de Sociolingüística” i “Actes de les II Jornades Aragoneses de Sociologia” |.

El divendres, 19 de desembre de 2014, es presentarà a la Diputació Provincial de Saragossa (Institución Fernando el Católico) el Seminari Aragonès de Sociolingüística durant l’acte de presentació del llibre d’Actes de les comunicacions del Grup de Treball de Llengües i Identitats de les II Jornades Aragoneses de Sociologia, coordinat per Natxo Sorolla (CUSC-UB) i Chabier Gimeno.

L’acte comptarà amb la presentació de dues ponències: Josep Espluga explicarà les representacions mediàtiques de la premsa aragonesa en aprovar-se la Llei de Llengües de 2013 (PP-PAR) i Ceci Lapresta exposarà el seu estudi sobre llengu i identitat en els dominis de l’aragonès i el català.

Cartell de l’acte

Libros – II JORNADAS ARAGONESAS DE SOCIOLOGÍA – Gara d’Edizions – Gara d’Edizions.

 

Imachen de portalada d'o libro

170 Pachinas

g de peso

Formato de 17 x 24 cm

Añada d’edizión: 2014

Colezión: Ainas

ISBN: 978-84-8094-069-6

GRUPO DE TRABAJO “LENGUAS E IDENTIDADES” Coord. Chabier Gimeno y Natxo Sorolla

II JORNADAS ARAGONESAS DE SOCIOLOGÍA

Coordinador

PBP:20 EUR

Crompar

Leyer-ne una abanza

EN COEDICIÓN CON LA INSTITUCIÓN FERNANDO EL CATÓLICO y PRENSAS DE LA UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA

Las lenguas y la sociedad van ligadas desde su fundación. Si alguna cosa diferencia a los seres humanos del resto de animales es la complejidad de su lenguaje. Si algo diferencia la Prehistoria de la Historia es la capacidad de escribir. Si alguna cuestión caracteriza a los individuos en sociedad es la comunicación entre individuos. Y a pesar de que las lenguas son instrumentos de comunicación, también son mucho más que eso. Son vehículos de la cultura, son componentes de la identidad y son capitales de intercambio en el mercado social. Tan solo desde este prisma se puede entender la reiterada presencia de las lenguas y las identidades en el debate público aragonés: las leyes de lenguas, los colegios bilingües, las lenguas de la inmigración o la integración cultural del éxodo aragonés.

En este contexto se enmarcan las comunicaciones presentadas en el grupo de trabajo “Lenguas e identidades” de las II Jornadas Aragonesas de Sociología que esta publicación compila. Se incluyen trabajos sobre la relación entre lenguas y sociedad en Aragón, tratando campos tan diversos como el uso, las actitudes y las identidades ligadas al aragonés y al catalán, así como a sus áreas de transición y al resto del país, prestando una atención especial a los ámbitos vitales para estas lenguas, tales como el profesorado, los medios de comunicación e Internet.

Utilització política de la llengua | Lo Finestró.

Utilització política de la llengua

(Publicat al Diario de Teruel, columna de Lo Cresol)

Davant d’una carta de la directora General de Política Lingüística de Catalunya demanant al seu equivalent de Política Lingüística del govern d’Aragó un representant per a formar part de l’equip tècnic de seguiment de l’enquesta d’usos lingüístics de la Franja, tal com es va fer el 2004, la resposta i la reacció de la Consellera de Cultura d’Aragó ha estat un veritable disbarat. En la resposta de la senyora Serrat es deia que Aragó declinava la demanda catalana amb l’argument de que l’enquesta no era d’interès per a la regió. Cap persona amb dos dits de front i mínimament responsable no hagués pogut contestar de pitjor manera. Tot i que les declaracions de la senyora Serrat als mitjans de comunicació van ser pitjors encara. Atès que la directora General de Política Lingüística de Catalunya feia referència a Catalunya i després deia que l’any 2004 unes enquestes similars es van fer també als altres territoris i comunitats, la senyora Serrat va manifestar: “Catalunya acaba on comença Aragó. Així de clar i així de simple. És absolutament inacceptable que una vegada més la Generalitat intenta annexionar-se el territori de l’Aragó Oriental”…”Ho fan amb els mapes del temps que emeten a la televisió i amb els llibres de text “…”un nou intent de tergiversació de la realitat territorial, cultural i històrica”…”respecte per a Aragó, on hi ha en vigor una llei que pretén defensar les diferents modalitats lingüístiques”…”aquesta nova ofensa traspassa l’àmbit educatiu del seu departament i la presidència de la Comunitat ja és coneixedora de la situació”. Si tot això no és una bogeria, què és? És una estupidesa? És producte de la rancúnia anticatalana? És una manca absoluta d’autoestima? Comentant la notícia, el principal diari aragonès de la dreta va fer un “esforç” impagable per al perfecte enteniment d’ambdues comunitats, quan va dir: “Catalunya torna a la càrrega en un nou intent annexionista i d’ingerència”…”és ara la Generalitat qui intenta apropiar-se de mig centenar de municipis de l’Aragó Oriental”…”municipis que situa a Catalunya”. Qui la pot dir de més grossa? No calen més comentaris.

Presentem el Seminari Aragonès de Sociolingüística i les actes de llengua i Identitat a les les II Jornades | Xarxes socials i llengües.

 

El divendres 19 de desembre presentem a Saragossa el Seminari Aragonès de Sociolingüística amb la presentació del llibre d’Actes de les comunicacions del Grup de Treball de Llengües i Identitats a les II Jornades Aragoneses de Sociologia. L’acte tindrà lloc a la Diputació Provincial de Saragossa (Institución Fernando el Católico) i comptarà amb la presentació de dos ponències: Josep Espluga ens explicarà les representacions mediàtiques de la premsa aragonesa en aprovar-se la Llei de Llengües de 2013 (PP-PAR) i Ceci Lapresta explicarà el seu estudi sobre llengua i identitat en els dominis de l’aragonès i el català. Us enganxo tota la informació sobre l’acte:

SeminariSL Cartell del Seminari (pdf)

Primera sessió del SEMINARI ARAGONÈS DE SOCIOLINGÜÍSTICA  - ASSOCIACIÓ ARAGONESA DE SOCIOLOGIA –

Divendres, 19 de desembre de 2014, 19’00 h.

Lloc: Institución Fernando el Católico (Diputación Provincial de Zaragoza). Cinco de Marzo, 5 (Zaragoza).

Presentació del llibre “Actas de las II Jornadas Aragonesas de Sociología. Grupo de Trabajo Lenguas e Identidades”. Coordinat per Natxo Sorolla i Chabier Gimeno.

Ponència: Representaciones mediáticas y metáforas sobre la ley de lenguas (3/2013) utilizadas en la prensa aragonesa. Josep Espluga.

Ponència: Lengua e identidad en el dominio lingüístico del aragonés y el catalán. Ceci Lapresta-Rey.

SEMINARI ARAGONÈS DE SOCIOLINGÜÍSTICA / SEMINARIO ARAGONÉS DE SOCIOLINGÜISTICA / SEMINARIO ARAGONÉS DE SOCIOLINGÜÍSTICA

 

Aragó és un territori plurilingüe i pluricultural. I aquesta fet implica realitats socials complexes.

A les científiques i científics socials aragonesos ens interessa l’efecte que la nostra societat té sobre les llengües. Processos que van, entre d’altres, des de les diferents categoritzacions dels aragonesos i aragoneses pel fet de parlar diferents llengües o varietats lingüístiques, fins les xarxes socials en les que aquestes llengües es troben immerses.

Ens interessa, en definitiva, la sociolingüística en un sentit ampli.

D’es d’aquest Seminari volen estar atents, des de diferents sensibilitats, a l’impacte de les polítiques públiques sobre els territoris bilingües d’Aragó amb llengües minoritàries i minoritzades: el català i l’aragonès.

Sota aquestes premisses creiem necessari generar coneixement sobre la situació sociolingüística d’Aragó, ja que aquesta es troba absolutament subjecta als drets regulats per la legislació, entre d’altres.

Com a científics socials creiem que tenim coses que aportar a la nostra societat, per tal d’aconseguir que la gestió actual i futura del plurilingüisme reflecteixi molt més respectuosament la realitat pluricultural i plurilingüe d’Aragó.

Si estàs interessat o interessada en col·laborar amb nosaltres i/o tens alguna proposta, posa’t en contacte amb qualsevol dels membres del Seminari.

 

SEMINARI ARAGONÈS DE SOCIOLINGÜÍSTICA

Chabier Gimeno.Investigador a la Universidad de Zaragoza. Zaragoza. https://unizar.academia.edu/ChabierGimenoMonterde

Natxo Sorolla.Professor a la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’Associació Cultural del Matarranya. Pena-roja (Matarranya). http://xarxes.wordpress.com/

Josep Espluga. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Centre d’Estudis Lliterans. Alcampell (La Llitera). http://blogs.uab.cat/josepesplugatrenc/

Antonio Eito. Professor a la Universidad de Zaragoza i membre del Consello d’a Fabla Aragonesa. Chacetania.

Ceci Lapresta.Professor a la Universitat de Lleida i soci de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. Fraga (Baix Cinca).

Miguel Montañés. Professor a la Universidad de Zaragoza. Zaragoza.  

Más de 50.000 personas hablan aragonés.

Más de 50.000 personas hablan aragonés

Según el Instituto Nacional de Estadística, 54.481 personas hablan aragonés, lo que indica que lo hablan o lo conocen más del 4% de los aragoneses. Supone un incremento de más del 84% respecto el último censo que data de 1981. También indica que un 11% de los aragoneses son bilingües.
imprimir correo
Un 11% de los aragoneses son bilingües

Un 11% de los aragoneses son bilingües

Zaragoza.- Más de 30 años han pasado desde que se hiciera el primer censo sobre habla aragonesa. Ahora se han conocido los datos del elaborado en 2011 por el Instituto Nacional de Estadística que revela que el aragonés cuenta a día de hoy con más de 50.000 hablantes.

Este estudio es el primero que recoge el empleo del aragonés en todo Aragón ya que, el último censo realizado hasta la fecha data del año 1981 y no incluía Zaragoza y otras poblaciones. El actual abarca todo la zona geográfica e incluye el “patués” (dialecto del valle de Benasque), y concretamente eleva la cifra de hablantes hasta los 54.481 hablantes.

Los datos están siendo estudiados desde el “Obserbatorio de l’aragonés” formado por una decena de profesionales de la Universidad de Zaragoza, por los sociólogos y profesores de dicha Universidad, los doctores Antón Eito y Chaime Marcuello quienes, en una primera aproximación, destacan que “pese a la muy escasa intervención pública hacia el aragonés, en relación a la enseñanza, la presencia pública, política lingüística y conflictos legislativos…se ha producido un incremento de hablantes”, ya que los últimos datos oficiales, que databan de 1981, cuantificaban en 29.477 los hablantes.

Aunque, también tienen en cuenta que entonces “no se contaba con datos de Zaragoza capital, lo que a la postre ha podido ser determinante porque la explotación de los datos de este último Censo arroja un aumento de 25.004 personas, lo que supone un 84,8% más de lo que indicaba el censo de 1981”.

El 4,09% de los aragoneses conoce el aragonés 

Estos datos oficiales reflejan que el 4,09% de los aragoneses conocen la lengua aragonesa. Esto confirma el éxito de la sociedad civil y de las asociaciones de promoción y defensa del aragonés, que con el esfuerzo personal y altruista de sus miembros son los que están consiguiendo mantener viva esta lengua.

Los datos más desagregados, cuando se hagan públicos, permitirán conocer con más precisión estas cifras ya que por ahora se ignora, por ejemplo, cómo se han computado los datos en los municipios de La Ribagorza, una comarca en la que hay municipios tanto de lengua aragonesa como catalana.

Desde el Observatorio del Aragonés destacan que en este censo se denomine al aragonés y al catalán por su nombre, si bien se han desagregado los datos de quienes dicen hablar “patués” y “chapurreau”. Los primeros pueden incluirse en el dominio lingüístico del aragonés y se circunscribe mayoritariamente a la comarca de La Ribagorza. Los segundos pertenecen al ámbito del catalán, y se concentran, mayoritariamente, en la provincia de Teruel en las comarcas del Matarraña y Bajo Aragón especialmente.

El 11% de los aragoneses son bilingües

Casi el 11% de aragoneses (145.566 personas) repartidos en todas las comarcas de Aragón, afirman tener otra lengua propia además del castellano.

El primer dato que han destacado es que el 43,8% de hablantes (23.894 personas), viven en la comarca de Zaragoza (hay que tener en cuenta que el censo de 1981 no tenía en cuenta Zaragoza), aunque solo suponen el 3,15% del total de su población.

Las comarcas donde se da un mayor conocimiento de la lengua, son las del norte. En el Sobrarbe, con 17,30% de la población (17,56% si se incluye el patués); Jacetania, con el 11,56 % y Alto Gállego, con el 8,84%.

Un análisis más detallado podrá llevarse a cabo cuando se conozcan más datos de La Ribagorza. En esta comarca, si atendemos solo a las personas que se refieren a su lengua como aragonés, el porcentaje ya es elevado, un 12,79%. Pero si sumamos los datos del “patués”, variedad diatópica muy concentrada en esta comarca, los datos se elevan al 27,41%. Y si se sumase el catalán, en esta comarca transfronteriza y multicultural desde sus orígenes los datos nos dan un espectacular 54,55% de la población como bilingüe. Un dato que debería hacer reflexionar a las administraciones responsables.

Estos datos pueden consultarse íntegramente en la página web del Instituto Aragonés de Estadística donde aparecen los datos generales de Aragón, por provincias, por comarcas y de municipios de más de 10.000 habitantes.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: