Skip to content

Archive

Category: Recerca

Origen: El Partido Popular reconoce la diversidad lingüística de Aragón: “No vamos a negar la evidencia” | Seminario Aragonés de Sociolingüística

Nota de prensa completa aquí.

* Tres de los autores del informe “L’aragonés y lo catalán en l’actualidat. Analisi d’o Censo de Población y Viviendas 2011”, impulsado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística, se han reunido con la diputada María José Ferrando, representante del Partido Popular en la comisión de Educación, Cultura y Deporte de las Cortes de Aragón. Esta ha negado la existencia de la lengua aragonesa como tal, admitiendo, a su vez, que la lengua catalana, con esa denominación, es la propia de las comarcas del levante aragonés.

Zaragoza, 14 de julio de 2017. Este miércoles la diputada María José Ferrando, del Partido Popular, ha reconocido la diversidad lingüística de Aragón, en una reunión en las Cortes. Al contrario de lo expresado hace unos días, durante la reunión con profesorado universitario no ha negado que haya aragoneses con otra lengua materna diferente al castellano.

La diputada, licenciada en Filología Hispánica, ha planteado varios argumentos políticos para defender la negativa de su partido a reconocer oficialmente los derechos civiles de los hablantes de lengua catalana y aragonesa.

El primero de ellos, la inexistencia de una lengua aragonesa. Como unidad lingüística, o “idioma” (subrayando por su parte el entrecomillado), para la diputada el aragonés no existe y su variedad standard carece de validez. Se reafirma así en su posición de eliminar esta denominación de cualquier legislación de protección de las lenguas aragonesas. Lo que es coherente con la denominación que su grupo parlamentario y el del Partido Aragonés propusieron en su Ley de Lenguas del año 2013: “lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica”, mediáticamente conocida como LAPAPYP, mientras en la romanística internacional y el resto de ámbitos científicos ha seguido denominándose “aragonés”.

En este primer punto, desde el Seminario se ha transmitido a la diputada que esta posición del Partido Popular, programática pero sobre todo mediática, se contradice en aspectos clave con sus actuaciones políticas:

  • Por la legislación con la que su partido ha reconocido al aragonés y al catalán mediante sus denominaciones cultas y científicamente aceptadas: Ley 3/1999 del Patrimonio Cultural Aragonés, en su artículo 4. Siempre de acuerdo con su antiguo socio de gobierno, el Partido Aragonés que también reconoce la existencia de esta lengua.

  • Desatendiendo al hecho de que el propio Partido Popular ha promovido la enseñanza en educación primaria y secundaria de la “lengua aragonesa” (con esta denominación), aumentando el número de alumnado participante durante su último periodo de gobierno: de 278 en 2011 a 612 en 2014.

  • Y, además, que cargos políticos de su partido en municipios, diputaciones provinciales y comarcas han apoyado la protección de esta lengua.

El segundo argumento de la diputada ha sido la aceptación de que en Aragón se habla catalán: “no voy a negar la evidencia”. Añadiendo que es la misma lengua que se habla en territorios limítrofes, y que su denominación culta es esa, “catalán”. Justificando a continuación que su partido no accede actualmente a legislar con esa denominación “porque hay hablantes que la rechazan”.

Desde el Seminario, cuya posición académica es pública y compartida en foros científicos internacionales, hemos recordado que esta ambivalencia supone contradicciones en dos ámbitos:

  • El Partido Popular ha aprobado leyes y dictámenes que reconocen esta denominación cuando ha gobernado en Aragón.

  • Este partido ha votado en los municipios y comarcas catalanohablantes de Aragón declaraciones a favor de la denominación culta del idioma.

  • Y con el Partido Popular gobernando, las clases de lengua catalana en Aragón se han mantenido, con esa denominación, sin conflicto institucional alguno.

Al mismo tiempo, hemos recordado que tanto el informe que le hemos presentado, dentro de la ronda de contactos con grupos parlamentarios e instituciones, como las Encuestas de Usos Linguísticos de 2003 y 2014, muestran que los hablantes denominan mayoritariamente a su lengua como “catalán”; duplicándose en 10 años quienes así lo hacen: del 20’6% al actual 45’6%.

Y que, finalmente, la comunidad científica internacional ha manifestado reiteradamente que la lengua catalana se habla en Aragón, Valencia, Cataluña, Baleares, Andorra, Alguer y Pirineos Orientales.

Tras la entrevista, que ha quedado pendiente de un nuevo encuentro, en el que profundizar en los datos que aportamos, el Seminario Aragonés de Sociolingüística hace pública la siguiente declaración.

En primer lugar, hay un consenso mínimo entre todos los partidos políticos e instituciones a los que hemos presentado el informe: el reconocimiento de la diversidad lingüística.

En segundo lugar, que es preciso y posible, por tanto, desarrollar otros consensos para avanzar en las políticas públicas de gestión de nuestra diversidad lingüística:

  1. Precisar jurídicamente qué lenguas se hablan (con una denominación científica y no arbitraria).

  2. Y recabar fuentes oficiales sobre el número de hablantes y los municipios donde estas lenguas están presentes. Para ello, contamos con el Censo de Población y Viviendas de 2011 y las Encuestas de Usos Lingüísticos (2003 y 2014).

En tercer lugar, que, dado que todos los partidos reconocen la diversidad lingüística y todos proponen protegerla, otro consenso mínimo debe ser evitar el actual proceso de pérdida definitiva (en el caso del aragonés) y debilitamiento (en el caso del catalán).

  1. La comparación entre el informe de 2001 y el Censo de 2011 nos señalan que el aragonés ha descendido dramáticamente en número de hablantes y que su transmisión familiar apenas afecta ya a la mitad de las unidades familiares de los hablantes.

  2. Y la comparación del Censo de Población y Viviendas de 2011 y las Encuestas de Usos Lingüísticos (2003 y 2014) también nos alertan sobre una fragilización del catalán en la Ribagorza y el área del Mezquín-Bergantes, así como sobre una pérdida de hablantes cuanto menor es la edad.

En cuarto lugar, aceptando como consenso mínimo la legislación internacional sobre derechos humanos y la normativa europea sobre lenguas, las políticas públicas deben garantizar la erradicación del analfabetismo entre los aragoneses de habla aragonesa y catalana: sólo un 66,5% y un 48,8% respectivamente declaran saber escribir en su lengua, según el Censo de 2011.

Y en último lugar, atendiendo a la concepción del pluralismo democrático, este implica el reconocimiento político de la diversidad cultural de cada país. Una diversidad que puede ser abordada desde las políticas públicas al menos de tres formas. Cada una de las cuales está presente en las posiciones actuales de los partidos políticos de nuestras Cortes.

  • La de quienes defienden la actual legal de los aragoneses de lengua catalana o aragonesa, son políticas discriminatorias, al promover un trato desigual a una parte de los ciudadanos, en función de su cultura.

  • La de quienes proponen una , que pasa por una homogeneización por asimilación. En el caso de Aragón por la castellanización o pérdida de la lengua propia, sea aragonesa o catalana.

  • Y, por último, las políticas públicas que proponen una , que pasa por la aceptación legislativa de la diversidad cultural y por la regulación en de todas las comunidades culturales y lingüísticas.

Desde el Seminario Aragonés de Sociolingüística creemos que los partidos representados en las Cortes deben dar el paso desde ese consenso mínimo actual, de reconocimiento de la diversidad, al necesario reconocimiento de la igualdad efectiva de derechos de toda la ciudadanía aragonesa.

Origen: La Franja: cal una normalització planificada del català | Griselda Oliver i Alabau

La Franja: cal una normalització planificada del català

12.07.2017

“L’evolució ens fa engegar totes les alarmes: en tots els àmbits estudiats el català ha experimentat un important retrocés”, conclou Ramon Sistac a Els usos lingüístics a la Franja, 2014, publicat per la Biblioteca Tècnica de Política Lingüística del Departament de Cultura i que recull l’anàlisi dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la Franja feta el 2014 (EULF14), la segona edició d’una enquesta que es va fer per primera vegada el 2004. Vegem-ho.

Pintada a la Franja | Foto: Salvador Miret / ACN

Tot i que el català es percep com a dominant al carrer, en cap altre territori ha tingut una davallada tan ràpida en l’ús i el coneixement al llarg d’aquests deu anys: la transformació demogràfica n’és un desencadenant, però no la causa. Per combatre un procés generalitzat de substitució lingüística —“ja en som al llindar”, segons Sistac— cal una normalització planificada del català. Ara bé, hi ha també signes esperançadors, com el manteniment en la transmissió lingüística, l’augment de la capacitat de lectura i escriptura entre generacions joves o les noves tecnologies, que creen àmbits nous de presència del català.

Demogràficament, les dinàmiques de la Franja són les pròpies del medi rural. Entre el 2004 i el 2014 la dinàmica poblacional del territori, que ha estat desigual arreu dels territoris, s’ha mantingut estable fins al 2009, any en què la població va començar a baixar. Així mateix, la població autòctona s’ha vist reduïda durant el segle XX per l’emigració a Catalunya durant la dècada dels 50, 60 i 70 i per l’aturada en el creixement natural, alhora que s’ha produït una arribada important de població d’origen immigrant provinent de països al·loglots.

Els coneixements lingüístics

Els resultats de l’EULF14 mostren un alt grau de competència oral del català, mentre que el domini de l’escriptura és més limitat, ja que l’ensenyament s’imparteix principalment en castellà i no hi ha un ensenyament universal del català. Així, el 94,1% de la població l’entén, el 80,2% el parla, el 74,7% el sap llegir i el 41,2% el sap escriure. Si es comparen els resultats amb els de l’EULF04, s’observa que s’ha reduït un 9,4% la capacitat de parlar català i un 4,6% la capacitat d’entendre’l, mentre que han millorat les competències escrites: un 11,5% més de població assegura que el sap escriure i un 2,4% més que el sap llegir.

Ara bé, tot i que ha augmentat el nombre d’habitants durant aquest decenni, el nombre absolut de persones que diuen entendre català i saber-lo parlar ha disminuït, cosa que s’explica pels canvis demogràfics: s’ha reduït la població autòctona i ha crescut la població estrangera. Les dades posen en relleu, doncs, que l’evolució dels coneixements a la Franja va lligada “especialment a l’evolució del paper en la llengua en el seu sistema escolar, però també a les relacions que s’estableixin amb els territoris de llengua catalana veïns, especialment pel que fa a educació”, conclouen Joan Solé Camardons i Anna Torrijos.

Els usos lingüístics

El català és la primera llengua que ha après el 52,2% de la població de la Franja. Aquest és un dels resultats principals pel que fa als usos lingüístics de l’enquesta. El 33,8% restant ha après el castellà i els que tenen tant el castellà com el català com a llengua inicial són un 2,5%. Finalment, l’11,6% de la població té altres llengües com a primera llengua apresa.

En relació amb la llengua d’identificació, el català és la llengua que la majoria dels enquestats consideren com a seva amb un 50,7% de la població, tot i que, respecte de l’enquesta del 2004, aquest percentatge s’ha reduït un 1,5%. El segueix el castellà amb un 38,6%, que augmenta un 4,8% respecte del 2004. Només un 2,7% de la població considera el català i el castellà les seves llengües d’identificació. Una altra dada interessant és que si es creua la llengua d’identificació amb l’inicial es pot veure que tant els catalanoparlants com els castellanoparlants s’identifiquen amb la seva llengua inicial (85,2% i 84,6%, respectivament), però els bilingües inicials s’identifiquen amb el castellà (29,3%) i cap no s’identifica amb el català.

El català també es manté de manera majoritària com a llengua habitual (49,6%), seguida pel castellà, que l’utilitza el 40,6% de la població. Ambdues llengües són les habituals per al 6,3%, i les altres llengües només per al 3,6% dels parlants. “Queda manifest que el català descendeix gairebé 3 punts en relació amb la llengua inicial, el castellà n’augmenta gairebé 7, i l’ús bilingüe, 3,8”, constaten Javier Giralt i Maria Teresa Moret.

La transmissió intergeneracional

“Hi ha tendències demogràfiques que enceten certes alarmes”, argüeix Natxo Sorolla, ja que, d’una banda, el català s’ha reduït de forma matisada en l’entorn familiar i, de l’altra, el castellà ha recuperat algunes pèrdues que tenia una dècada abans i hi ha anat penetrant. Les dades revelen que la transmissió del català passa del 92,8% entre els més grans al 86,1% entre les persones de 30 a 44 anys, i també disminueix l’afavoriment que els bilingües familiars fan transmetent el català. En canvi, “entre els castellanoparlants la taxa de transmissió del castellà és baixa entre els grans (80%) però s’ha anat incrementant al llarg de les generacions fins a igualar-se a la dels catalanoparlants en el grup de 45 a 65 anys (88,8%) i superar-la entre els joves (94,7%)”, observa el sociolingüista.

D’altra banda, hi ha certes tendències que mostren una certa estabilitat o estancament en l’ús del català, que és similar en les tres generacions (avis, pares, fills): un 50,5% dels enquestats usen només o més el català amb els avis, un 52,7% amb els pares i un 54,3% amb els fills. L’ús del castellà, però, també creix en la transmissió intergeneracional: un 27,6% amb els avis, un 29,4% amb els pares i un 32,1% amb els fills.

Els usos lingüístics en l’àmbit del consum i els serveis

El català i el castellà són les dues llengües que vertebren els usos interpersonals a la Franja amb el 49,9% i el 46,5% respectivament, segons l’EULF, tot i que només el 9,4% i el 16,2% parlen de manera exclusiva les dues llengües. Les altres llengües estrangeres, amb una mitjana del 3,6%, són utilitzades sobretot pels estrangers en àmbits privats.

Si es comparen aquestes dades amb les del 2004, l’ús del castellà ha pujat un 10,9% mentre que el català s’ha vist reduït un 14,1% fins a gairebé igualar-se. A aquest fet, se n’hi suma un altre: un 22,8% de la població afirma no parlar mai en català i només un 9,8% assegura que no utilitza mai el castellà. De manera general, s’evidencia una tendència a distribuir l’ús oral del català i el castellà entre àmbits privats i àmbits públics: el català preval en els àmbits més informals i el castellà, en els més formals. “Mentre que els monolingües castellanoparlants i els al·loglots tenen l’opció de viure només en castellà, difícilment és factible per als catalanoparlants fer-ho en català”, asseguren Maria Teresa Monet i Javier Giralt.

Actituds i representacions lingüístiques del català

L’EULF14 evidencia que l’actitud majoritària en les converses bilingües “és la convergència cap a la llengua de l’interlocutor”, conclouen Anchel Reyes, Chabier Gimeno i Miguel Montañés. El manteniment del castellà (32,3%) és més gran que el del català (6,6%), i la convergència també és més gran cap al castellà (68,5%) que cap al català (46,4%). Si aquestes actituds es comparen amb les del 2004, el percentatge de manteniment del català en les converses és similar al de fa deu anys, però en el castellà hi ha canvis: s’ha quadruplicat el nombre de persones que mantenen el castellà i s’ha reduït 29 punts la persones que convergeixen al català. “Aquests indicadors evidencien un clar retrocés de les actituds d’ús del català en els últims anys”, observen i consideren que estar relacionat amb l’arribada d’immigració.

Tot i que només el 59,9% està d’acord amb el fet que la llengua que es parla a Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Aragó és la mateixa llengua (un 6,8% menys que el 2004), la denominació culta de la llengua (català), en detriment de formes pejoratives com chapurriau o localismes, com fragatí o favarol ha crescut i un 45,6% s’hi refereix d’aquesta manera, mentre que el 27,7% i 26,7% fan servir formes locals o pejoratives.

Origen: CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans : VIII jornada Cultural Coneix la Terreta: Crida de comunicacions

VIII jornada Cultural Coneix la Terreta: Crida de comunicacions

Publicació sobre el parlar d’esta població de frontera en la llengua catalana.
Betés, A.-Á. S. (2004). Replega de bocabulario de Ballobar. Consello d’a Fabla Aragonesa.

Origen: Lo tractament de l’aragonès i el català per la premsa estatal m’ha superat | Xarxes socials i llengües

Enganxo una reflexió ràpida, però que necessito posar per escrit. Va de trames, forces vives i tal. Però no li acabo de trobar la lògica. Fa una setmana apareixien tres articles favorables a l’aragonès en premsa Estatal:

I només una setmana més tard, hi ha una persecució de l’única publicació en català a Aragó, però també de l’aragonès. En un mateix nivell estatal (i evidentment, en l’autonòmic).

Hi ha relació? Quina és? O hi ha forces confrontades treballant al mateix camp, i el producte d’estes lluites resulta poc “lògic” per als que no hi estem prop?

Per si caben los dubtes, la contextualització que fa la pròpia Temps de Franja:

imatge2

Origen: Gobierno de Aragón y Universidad de Zaragoza crean una Cátedra sobre lenguas propias y patrimonio inmaterial – Aragón_hoy

El Consejo de Gobierno ha aprobado la suscripción de un convenio entre ambas instituciones para crear la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia

El Consejo de Gobierno ha aprobado la suscripción de convenio entre el Gobierno de Aragón y la Universidad de Zaragoza para la creación de la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia de lenguas propias de Aragón y Patrimonio inmaterial aragonés, que contribuya a la generación de conocimiento en las áreas de interés para la cátedra.

Con esta cátedra se pretende trabajar en los aspectos de interés común para ambas instituciones en el ámbito de las lenguas minoritarias de Aragón. Del mismo modo, se promocionará el patrimonio inmaterial de Aragón con carácter interdisciplinar y transversal.
La colaboración se centrará en el desarrollo de actividades para apoyar e incentivar proyectos de investigación; apoyar la realización de tesis doctorales, trabajos fin de carrera y fin da máster en el ámbito de actividad de la cátedra; llevar a cabo tareas de investigación e distintas áreas (sociología, derecho, lingüística, economía, comunicación, educación, antropología, etc.); convocar o participar en la convocatoria de becas y ayudas de investigación relacionadas con el objeto de la cátedra; realizar colaboraciones y favorecer el contacto con otras universidades para intercambiar experiencias e información; promover, diseñar y organizar actividades de comunicación y formativas (conferencias, seminarios, cursos, etc.); realizar publicaciones en cualquier soporte y organizar actividades culturales, entre otras cuestiones.
Para el desarrollo de actividades, el Gobierno de Aragón aportará a la Universidad de Zaragoza, mediante subvención, la cantidad que se establezca anualmente en la Ley de Presupuestos. Para 2017, la cuantía será de 20.000 euros. Por su parte, la Universidad de Zaragoza aportará los medios humanos y materiales disponibles para alcanzar los objetivos del convenio.

Origen: “Chapurreando” | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 24 de juny del 2017)

Utilitzo diàriament per expressar-me i treballar lo català i lo castellà indistintament. De tant en tant, en los meus viatges a l’estranger o informant algun turista, chapurreo anglès o francès, idiomes que vaig estudiar durant la meva joventut a Alcanyís, Tortosa o Saragossa i que com la majoria de companys em vaig quedar en els inicis del seu coneixement. Per tant les paraules “chapurreau” o “chapurrejar” no em són en absolut estranyes i les utilitzo de tant en tant. Quina és la seva definició, que ja la que sabem tots i ens confirma lo diccionari de la llengua castellana o espanyola: “chapurrear” es defineix com parlar malament o amb dificultat una llengua. Per tant no és incorrecta la seva utilització per persones individuals conscients com jo dels seus dèficits formatius. De la mateixa manera, en lo nostre cas referit a la llengua que es parla a la zona oriental d’Aragó, hauríem d’acompanyar que “chapurreamos” català, castellà o aragonès, en lo cas de no expressar-nos de manera adequada.

Però el mantenir una polèmica sobre la denominació com a “chapurriau” del català a Aragó, expressa una majúscula vergonya social d’un estat impropi del segle XXI. Que uns ciutadans, que cap culpa tenen la majoria que la seua llengua materna no s’ensenyi de manera obligatòria durant la seua formació escolar, defineixin a la llengua dels seus avantpassats amb un nom despectiu, no té parangó. Aquesta obsessió centralitzadora, caigui qui caigui, ens ha portat a la situació actual. I això ens afecta a molts aragonesos en una cosa tan important en l’àmbit social, cultural i econòmic com és la llengua escrita o parlada com a mitjà de comunicació. Es pot entendre, que no compartir, la seva prohibició i va menysprear en èpoques de dictadura, però després de 40 anys de democràcia no pot justificar-se de cap manera.

Lo català que parlaven los meus iaios a Queretes i al costat d’ells tots los veïns, era tan correcte o més que el que es parlava a Barcelona o Girona, per posar un exemple. La forta castellanització d’estos últims 80 anys (dictadura i democràcia), al costat de la desaparició del vocabulari agrícola tradicional, ha comportat la introducció de nombroses paraules castellanes sense lo més mínim respecte ni consideració per les autoritats culturals o d’educació. Que fàcil i còmode és passar la pilota a les possibles manifestacions d’alguns veïns, bé o mal intencionats. Senyors lingüistes, professors de la Universitat de Saragossa i polítics dels diferents partits implantats a Aragó, crec que ja és hora de tancar aquesta vergonyosa situació. Som al segle XXI. Un aplaudiment i tot lo meu suport a la Presidència i Consellers de la Comarca del Matarranya, que així ho han fet amb la seua recent declaració. També al Govern d’Aragó que va en la mateixa línia. Que s’estengui l’exemple i que es reconegui d’una vegada per totes, amb totes les seves conseqüències que el català és una riquesa i un patrimoni d’Aragó que s’ha de defensar amb tota contundència.

Joan Lluís Camps

Crònica legislativa de l’Aragó

Origen: Crònica legislativa de l’Aragó | García Fernández | Revista de Llengua i Dret

Crònica legislativa de l’Aragó

Fernando Javier García Fernández

Resum

El text recull les novetats normatives que afecten als usos, els drets lingüístics i al règim jurídic de la llengua a l’Aragó, aprovadesel segon semestre de 2016.

Text complet:

PDF (Español)

DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i67.2017.2947

Origen: Vocabulari de Pena-roja, per Maties Pallarés | Xarxes socials i llengües

Una de les coses més bones de les temporades en què els grupuscles ultra-xapurrianistes se mobilitzen és que, com has de tindre a mà en tot moment los avals sobre la denominació i natura de la llengua catalana a la Franja, sovint trobes altres avals que fan créixer la col·lecció. En esta ocasió (re)trobo el vocabulari pena-rogí,  que m’unfle el patriotisme local, i és accessible en línia. Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921?

Pallarés, M. (1921). Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó). Butlletí de Dialectologia Catalana, IX, 69-72.
Podeu acompanyar la lectura en les indagacions sobre la literatura de la Franja fetes per Hèctor Moret, que tracten a fons la figura de Pallarés.

Informació sobre coneixement de llengües, usos lingüístics, transmissió lingüística i opinions sobre les llengües a la Franja. Consulta la bibliografia més recent a:  La llengua a la Franja II (2000-2017). Per a conèixer la situació en èpoques anteriors pots consultar: La llengua a la Franja I (1970-1999). Totes les obres citades són disponibles al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística.

Origen: Els usos lingüístics a la Franja 2014 (Presentació) | Lo Finestró

El passat 14 de juny, als locals de la Biblioteca Tècnica de Política Lingüística i en el marc de les Matinals de Llengua de la Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, tingué lloc la presentació dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014. L’Enquesta, com es diu a la presentació de la publicació  “és fruit de la col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i Campus Iberus, col·laboració que s’estén al Govern d’Aragó al gener del 2016.” “El contingut s’estructura en vuit apartats, el primer dels quals descriu la metodologia emprada i el segon presenta les dades més rellevants sobre el context demogràfic. Els dos apartats següents se centren en el principals resultats sobre els coneixements lingüístics i les llengües de la població de la Franja. El cinquè tracta la llengua de la llar i la transmissió lingüística intergeneracional. El sisè presenta els factors clau sobre els usos lingüístics en les relacions interpersonals i en l’àmbit del consum i els serveis. En el setè es mostren les actituds i representacions lingüístiques, l’aprenentatge de català de les persones adultes i les denominacions de la llengua, i, per últim, les conclusions generals tanquen l’obra.”

Desprès de la presentació de l’acte per part de Marta Xirinacs, sub-directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, donà la paraula als ponents Javier Giralt i Maite Moret de la Universitat de Saragossa i Anna Torrijos i Joan Solé de la Direcció General de Política Lingüística, els quals glosaren àmpliament els diferents apartats de l’estudi i les enquestes. En el torn de paraula intervingueren diversos assistents amb preguntes i comentaris.

Els interessats en conèixer l’evolució del català a la Franja des del 2004 al 2014, altrament dit, la tendència de la llengua i tot allò que l’envolta i influeix en aquell allargassat territori oriental d’Aragó, Franja de Ponent de la llengua, ho tenen força fàcil, només els cal entrar a:

http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/19_Usos_linguistics_Franja_2014.pdf  (31 pàgines ben interessants i ben treballades per totes les persones que intervengueren en l’estudi)

Com a conclusió molt global (tal vegada massa global), de l’estudi comparatiu entre el 2004 i 2014 es desprèn que el català a la Franja està en perill, segons ho fan evident les diferents xifres comparades i estudiades. S’entreveu algun resultat positiu, peró de valor molt relatiu. Podríem dir que el procés de substitució lingüística no ha començat, però podria començar en breu.

Foro de debate sobre a Carta Europea para as Linguas Rexionais ou Minoritarias.  Consello da Cultura Galega, Santiago de Compostela, 29 e 30 de xuño de 2017: Programa_Foro

 La situació lingüística a la Franja serà objecte d’una Matinal de Llengua que tindrà lloc el dia 14 de juny a les 11 h a la Biblioteca de Catalunya. La inscripció es pot fer en aquest formulari.

A la sessió s’hi presentarà l’estudi Els usos lingüístics a la Franja, 2014, publicat a la col·lecció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística”, que han elaborat tècnics de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i recercadors de la Universitat de Saragossa i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, obrirà un acte en què les ponències aniran a càrrec dels experts Javier Giralt i Maite Moret (Universitat de Saragossa) i Anna Torrijos i Joan Solé (DGPL). L’estudi s’ha portat a terme en el marc d’un acord de col·laboració entre la DGPL i el Consorci Campus Iberus, que formen les universitats de l’Ebre. El treball ja es va presentar en un acte a la Universitat a Saragossa el dia 31 de maig.

La DGPL va iniciar l’any 2013 un programa de col·laboració amb els territoris del domini lingüístic per tal de dur a terme enquestes d’usos lingüístics als diferents territoris i obtenir dades que poguessin ser comparades. En aquest marc, ha treballat també amb el municipi de l’Alguer en l’execució i l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer; amb el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, en l’execució de l’Enquesta de la Catalunya Nord; i amb la Universitat de les Illes Balears i el Govern Balear per a l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears. A banda també ha establert acords d’intercanvi mutu de mètodes i d’informació amb els governs de València i d’Andorra.

Origen: “Els usos lingüístics a la Franja”. Matinal de Llengua . Llengua catalana

PresentacióL’estudi es va presentar a la Universitat de Saragossa

La situació lingüística a la Franja serà objecte d’una Matinal de Llengua que tindrà lloc el dia 14 de juny a les 11 h a la Biblioteca de Catalunya. La inscripció es pot fer en aquest formulari.

A la sessió s’hi presentarà l’estudi Els usos lingüístics a la Franja, 2014, publicat a la col·leció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística”, que han elaborat tècnics de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i recercadors de la Universitat de Saragossa i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, obrirà un acte en què les ponències aniran a càrrec dels experts Javier Giralt i Maite Moret (Universitat de Saragossa) i Anna Torrijos i Joan Solé (DGPL). L’estudi s’ha portat a terme en el marc d’un acord de col·laboració entre la DGPL i el Consorci Campus Iberus, que formen les universitats de l’Ebre. El treball ja es va presentar en un acte a la Universitat a Saragossa el dia 31 de maig.

La DGPL va iniciar l’any 2013 un programa de col·laboració amb els territoris del domini lingüístic per tal de dur a terme enquestes d’usos lingüístics als diferents territoris i obtenir dades que poguessin ser comparades. En aquest marc, ha treballat també amb el municipi de l’Alguer en l’execució i l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer; amb el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, en l’execució de l’Enquesta de la Catalunya Nord; i amb la Universitat de les Illes Balears i el Govern Balear per a l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears. A banda també ha establert acords d’intercanvi mutu de mètodes i d’informació amb els governs de València i d’Andorra.

LA FRANJA, TERRA DE FRONTERA. Debat-diàleg amb Ramon Sistac (transcripció) Del Cicle de debats “Què me’n dius, del…

Publié par Franja Viva sur jeudi 1 juin 2017

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: