Skip to content

Archive

Category: Recerca

Origen: La diputada contra les llengües | Viles i Gents

LA DIPUTADA CONTRA LES LLENGÜES

(Publicat a La Comarca el 13 de maig del 2016)

De polítiques oportunistes i contràries a les llengües antigues d’Aragó al PAR en hi ha unes quantes, però ninguna d’elles trote en cavall tant desbocat com la calandina Maria Herrero, diputada, doctora en psicopedagogia i alcaldessa frustrada, ara en hores baixes de prestigi polític entre la gent del poble si mirem les reculades del seu partit en les raderes eleccions.

La doctora, contradient el sentit comú i lo que diuen les Acadèmies, les enciclopèdies i tots els estudis científics sobre l’evolució de les llengües romàniques de la península Ibèrica, no admet que la formació del català al llarg dels raders 1200 anys es va produir al mateix temps a la Franja Aragonesa i al Principat. I que es parle, des de la Reconquesta, allí on hi van anar els repobladors procedents d’estos territoris. Per lo tant el nostre català, junt amb l’aragonès, són dos llengües patrimonials d’Aragó, que és tant com dir les dos llengües de sempre.

Però la diputada, ara que el català i l’aragonès ja tornen a estar dins de la Llei de Patrimoni Cultural, terne en l’obsessió d’aconseguir vots encara que sigue ofenent als aragonesos que tenim el català com a primera llengua, porte la seva confusió a l’extrem de no enterar-se que la xarlotada que van muntar en la LAPAO ja s’ha acabat. Ja hem rigut prou Sra. Herrero, ja hem rigut prou. La seva falsa vehemència i el seu aragonesisme de pega no peguen massa bé als nous temps que estem vivint en la política dins i fora d’Aragó. Encara que, tocant a la recuperació de la nostra llengua, també direm que no li ha anat tant malament en les seves proclames extremistes passades de rosca, perquè en 2004 a la Franja només se reconeixien parlants de català el 23 %, i en 2014 ja s’havie més que duplicat el nombre d’aragonesos que diuen parlar en català. Que estrany que el PAR, on hi ha militants i alcaldes normals que no s’amaguen de defensar l’ús i el nom de la nostra llengua, fagi al respecte una política tan falsa i miserable.

Tomàs Bosque

El proper dissabte 21 de maig ASCUMA celebrarà al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit  l’Assemblea General Ordinària,  a les 10:00 h. en primera convocatòria i a les 10:30 en segona i definitiva.

A més a més, un cop finalitzada l’assemblea tindrem el plaer de comptar amb la conferència que ens farà Natxo Sorolla, “Podem llegir el futur del Matarranya? Tries lingüístiques adolescents al Baix Cinca i la Llitera”.

 A les 12:00 h.: Pausa vermut al local de l’associació, al carrer Major, 4, al costat de l’Ajuntament.

A les 12:30 h.: “Podem llegir el futur del Matarranya? Tries lingüístiques adolescents al Baix Cinca i la Llitera”, a càrrec de Natxo Sorolla, com hem avançat, al Saló de Plens de l’Ajuntament.

 

Juan Luis Camps Juan

President de l’Associació Cultural del Matarranya

Calaceit,  de maig de 2016

Web: ascuma.org

Facebook: Associació Ascuma

 

Origen: Informe CAT 2016 sobre el català | Lo Finestró

informecat_1461839501_700

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dimarts l’Informe Cat 2016 pdf on recull una cinquantena de dades sobre la situació actual del català. Entreu al link anterior per veure l’informe sencer, és força interessant i es llegeix ben fàcilment.

DadesSin título

Origen: La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya a Artur Quintana i Font | Lo Finestró

151128grifonet2015 (30).jpg

Artur Quintana, en l´acte de lliurament del Premi Lo Grifonet 2015. Foto: Noemí Vives

Segons informació que ens ha arribat, la Generalitat de Catalunya ha acordat la concessió de la Creu de Sant Jordi a Artur Quintana i Font. Han estat guardonades també altres personalitats més i entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. Des d’aquí l’enviem a Artur Quintana la nostra enhorabona. No cal dir que aquest català de soca-rel és un apassionat aragonès,  franjolí de debò.

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica

Lluís Carulla

Lliurament del Premi Lluís Carulla 2015 a Artur Quintana. Foto: J M Gràcia

Origen: Straßburg im Elsaß (article d’Artur Quintana) | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Aquests dies, per ineludibles obligacions familiars, hem hagut de visitar Estrasburg, la capital d’Alsàcia, a França, una ciutat on les autoritats fan tot el que poden per fer-ne desaparèixer la llengua pròpia i històrica: l‘alemany. És la mateixa tètrica situació en què hem de viure a la Codonyera, on les autoritats fan tot el que poden per fer-ne desaparèixer la llengua pròpia i històrica: el català. Certament no podem evitar de viure a casa, a la Codonyera, però sí d’anar a Estrasburg, i per això només hi anem, ben a desgrat, si, repeteixo, les circumstàncies ens hi obliguen. Quan érem a Estrasburg l’any 1959 només vam sentir-hi parlar alemany, i a tots els establiments ens van atendre en aquesta llengua, si bé tots els cartells eren en francés, i l’escola, els liceus i la universitat també. Enguany no hi hem sentit ningú parlar alemany pels carrers, i a quasi tots els establiments només ens podíem fer entendre en francès. Evidentment ja no ens ha calgut comprovar quina és la llengua de l’escola, els liceus i la universitat. En dues generacions les autoritats han aconseguit la quasi plena substitució de l’alemany pel francès a Estrasburg. La totpoderosa presència de l’alemany a l’altra ribera del Rhin, o sia a un cop de roc d’Estrasburg, no ha aconseguit frenar gens ni mica aquest procés. A Estrasburg gairebé només trobareu l’alemany en els cartells bilingües d’alguns carrers del centre històric, no tots, no us cregueu, i en alemany local, i no pas perquè a les autoritats se’ls haja despertat un gran amor per aquesta modalitat, el patois que en diuen, sinó per mostrar que la que es parla a la ciutat és ben diferent de l’estàndard alemany. I per a fer-ho encara més evident posen en francès Place Gutenberg, on el nom de l’inventor de la Impremta figura en alemany estàndard, mentre que la versió alemanya posa Guteberriplatz en patuès. Mutatis mutandis exactament igual com entre nosaltres. I tot això passa en una ciutat, Straßburg, seu del Parlament de la nostra Unió Europea, que hauria de ser model de respecte, dignitat i convivència.

Artur Quintana  

Origen: Presentació d’un llibre sobre el lèxic de Moncada a l’IEI de Lleida | Mas de Bringuè

Aportacions Jesús moncada Fraseologia catalana

Origen: Notícies de la Franja | VilaWeb

Franja Ponent

Em sembla pertinent de fer unes reflexions a partir de les notícies que aquestes setmanes afecten la Franja. Les notícies: que ja no hem de ‘patir’ el LAPAO (mai no havia escrit l’acrònim) i es restituirà la llei  de llengües anterior, la del 2009; que continuen, des de l’Aragó,  bregant perquè es ‘retornin’ les obres d’art religiós del Museu Diocesà i Comarcal provinents de les parròquies de la Franja. I ara l’últim capítol: s’ha arribat a un acord perquè tornin al monestir de Vilanova de Sixena obres regentades pel MNAC… I, tornant a la llengua, un estudi del sociolingüista Natxo Sorolla ens anuncia temps crítics per a la transmissió generacional de la llengua catalana a la Franja; sobretot, puntualitza, al Baix Cinca, on viuen més de la meitat dels franjolins. És a punt de trencar-se, doncs, l’afirmació que som la part dels Països Catalans amb més percentatge de parlants.

Em centro en l’afer de Sixena, en la trobada de la setmana passada del conseller de Cultura, Santi Vila, amb la seva homòloga del govern d’Aragó, en què van acordar el ‘retorn’ d’obres al monestir de Santa Maria de Vilanova de Sixena; obres que es van salvar en circumstàncies difícils, per la guerra del 36, amb l’actuació extraordinària de l’historiador Josep Gudiol, que va fer traslladar les pintures murals a Catalunya; o bé les obres que es van adquirir als anys vuitanta, quan es va atendre l’oferta de les últimes monges estadants al monestir. Tot plegat ha motivat insults contra els catalans per part de l’alcalde actual de Vilanova de Sixena i floretes de Lambán, el president de l’Aragó, que en una carta al president Mas li havia cantat que tot plegat –Sixena i el litigi dels béns del bisbat de Lleida– era una ‘afrenta a la dignidad y el respeto que merece el pueblo aragonés por parte de la Generalitat de Cataluña’.

Al meu entendre, decantar-se per aquesta via –el conseller Vila ho argumenta amb allò de l’acord entre administracions que vetllen pels administrats…– és donar la raó a la desraó que esgrimeixen a l’Aragó des de sempre, és a dir, des del 1996, quan amb la segregació de les parròquies van aplicar el sil·logisme que, en passar unes parròquies que (només) feia mil anys que formaven part del bisbat de Lleida al bisbat acabat d’estrenar de Barbastre-Montsó, calia que tot allò que era de les parròquies passés –ells diuen sense vergonya que se’ls ‘torni’– a Barbastre, a ca Josemaria Escrivà. Un sil·logisme semblant al que hem hagut de suportar històricament: com que les comarques de la Franja són d’administració aragonesa, doncs, som aragonesos i no som catalans, encara que parlem català, encara que siguem la prolongació natural del territori del Principat, encara que hi compartim història, tradicions, costums, festes i tot allò que conforma la nostra personalitat col·lectiva; personalitat que, val a dir, ens prenen a poc a poc.

A la Franja, avui, hi és tan fràgil la catalanitat que no ens podem permetre de perdre gaires més llençols. Per això decisions com la del conseller Vila en relació amb el ‘retorn’ de material de Sixena ens preocupen i ens han de posar en estat d’alerta. Avui, allò que es va salvar de Sixena; demà obres del Museu Comarcal i Diocesà de Lleida per a complir el sil·logisme… I la Franja cada dia més prima i més lluny.

Francesc Ricart, coordinador del Casal Jaume I de la Franja

Origen: Dadun: Los esquemas entonativos del fragatino: descripción y comparación con variedades románticas próximas

LOS ESQUEMAS ENTONATIVOS DEL FRAGATINO: DESCRIPCIÓN Y COMPARACIÓN CON VARIEDADES ROMÁNTICAS PRÓXIMAS
Autor(es) : Romera, L. (Lourdes)
Fernández.-Planas A.M. (Ana María), A.M. (Ana María)
García-Elvira, W. (Wendy)
Roseano, P. (Paolo)
Carrera, J. (Josefina)
Ventayol, A. (Albert)
Martínez-Celdrán, E. (Eugenio)
Fecha incorporación: 2015
Editorial : Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra
ISBN: 978-84-8081-478-2
Cita: Gordejuela Senosiáin, A., Izquierdo Alegría, D., Jiménez Berrio, F., De Lucas Vicente, A. y M. Casado Velarde (eds.) (2015): Lenguas, lenguaje y lingüística. Contribuciones desde la Lingüística General. Pamplona: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra. pp. 389-399
Resumen
El catalán de Fraga, zona de proximidad entre dos lenguas, el catalán y el castellano, constituye uno de los puntos de encuesta que se abordan en el proyecto amper (Contini et al. 2002) y amper cat (Fernández Planas 2005). Este trabajo se estructura en dos partes: en la primera se presenta la descripción de las oraciones afirmativas e interrogativas, de estas últimas la modalidad encabezada con la partícula átona inicial que y la modalidad sin esa partícula que; en la segunda parte se comparan los resultados con los obtenidos en Zaragoza, Mequinenza y Lérida. El corpus que se analiza en este trabajo lo constituye un total de 702 frases, del catalán de Fraga, del catalán y castellano de Lérida y Mequinenza y del castellano de Zaragoza, que corresponden a 9 frases de cada una de las modalidades mencionadas, repetidas tres veces cada una y pronunciadas por un total de diez hablantes (catalán: Fraga y Lérida hombre y mujer, Mequinenza hombre; castellano: Lérida hombre y mujer, Mequinenza h… Ver mas
Enlace permanente: http://hdl.handle.net/10171/39981
Aparece en las colecciones: Lenguas, lenguaje y lingüística. Contribuciones desde la Lingüística General.

 

Ficheros en este registro:
Fichero: 32.Romera et al.pdf
Descripción:
Tamaño: 2,4 MB
Formato: Adobe PDF

MAGAZIN 5 de març de 2016.

15è ANIVERSARI DE LA NOSTRA RÀDIO

LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)

Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263

11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.

Entrevista a Livia Balaguer Bañeras, jugadora de Futbol Sala del Casp en divisió de plata; a la Selecció Aragonesa sub-21 ( té 16 anys). Està jugant la fase final de seleccions autonòmiques a Madrid.
11:55- 12:30.- Àgora : “La força de la paraula”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30- 12:45.- Tal dia com avui, fa quinze anys, Ino Balaguer i uns quants més, van iniciar la història de la nostra emissora.

12:45- 12:55.- José Bada opina sobre l’actualitat.

12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.

13:10- 13:25.- El cine, els Oscars. Lifo Ros

13:25- 13: 40.- Aquí estan els QUINTOS 2016.

13:40- 14.- Entrevista a Natxo Sorolla Vidal, de Pena-roja de Tastavins, doctor en sociologia.

Participants: Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Marcos Calleja, Ino Balaguer, Lifo Ros, i Elías Satué.

Origen: Preguntes a Natxo Sorolla sobre el català al Matarranya | Lo Finestró

 

valderrobres-natxosorolla-24-02-2016                                                            Foto de La Comarca

En el transcurs de la celebració del dia Mundial de la Llengua Materna a Mont-roig, el diari La Comarca li va fer unes preguntes a Natxo Sorolla que va contestar sobre la marxa i que transcrivim tot seguit:

¿Quins són els majors problemes de la llengua al Matarranya?

Fa uns anys la problemàtica era una altra. En els anys ’90 el català era la llengua hegemònica al Matarranya, és a dir, més del 90% de la gent el tenia com a llengua materna. No obstant això la gent encara que el parlés no coneixia la gramàtica. Avui en dia és cert que més persones coneixen gramaticalment la llengua, però s’ha afegit un problema més. Estem veient que hi ha una substitució gradual de la nostra llengua entre les noves generacions. Si fa dues dècades un castellanoparlant que vingués al Matarranya, ja fos per ser un nou resident o per no tenir com a llengua materna aquest idioma, es trobava amb que la llengua hegemònica era el català i no tenia gairebé problemes per aprendre’l . Avui veiem que el català ha perdut l’hegemonia que podia tenir fa dues dècades, sobretot entre els més joves. Ens trobem fins i tot joves de pares catalanoparlants que no obstant això utilitzen de forma més habitual el castellà dins del seu cercle d’amics i per descomptat en àmbits com l’educatiu.

Des de quan s’observa aquesta evolució?

Hem vist com entre els dos últims estudis fets sobre el tema en 2004 i en 2014 hi ha bastants diferències. Mentre el 2004 els percentatges de catalanoparlants que utilitzaven el català com a llengua materna seguien sent del 70%, a l’estudi de 2014 hem vist que aquests percentatges han baixat bastant i se situen al voltant del 50% de la població. Com veus hem passat d’un 90%, a un 70% el 2004 i el 50% actual. Val a dir que tradicionalment comarques com el Matarranya o la zona catalanoparlant del Baix Aragó-Casp han donat sempre xifres molt més elevades de persones que tenen el català com a primera llengua que la mateixa Barcelona. Veníem d’una situació bastant bona en els anys ’90, malgrat tota la situació política. Observàvem com s’havia mantingut un ús gairebé total del català al carrer, entre les famílies. El que passa a Fraga o a Tamarit és una mica el que podria acabar passant aquí. El fet de què el català no sigui una llengua escolar fa que fins i tot els tradicionalment catalanoparlants, acabin fent un major ús del castellà en la seua vida quotidiana.

De seguir aquesta tendència què creus que podria arribar a passar?

Hem vist com zones on tradicionalment es parlava aquesta llengua com són València i Alacant, Perpinyà o l’Alguer a Sardenya, ara és una llengua totalment desplaçada de l’ús diari. Es parla esclar, però és minoritari l’ús d’ella com a llengua materna i ha estat desplaçada en el cas d’Alacant, Perpinyà o l’Alguer, fent, que en aquests territoris, el català pràcticament sigui una llengua perifèrica. Nosaltres estem molt millor fins i tot que altres comarques d’Aragó com el Baix Cinca i fins i tot que algunes de Catalunya, però el descens és clar i la baixada en el percentatge de catalanoparlants també. Incloure-la en el currículum escolar, no només de forma optativa i que a més fos la nostra varietat de català, és molt necessari. També hi ha gent a la qual li preocupa la pèrdua de paraules i dites propis del Matarranya …

Hem fet ja diversos estudis i no puc deixar de referir-me a Esteve Valls. Hi ha estudis fets amb referència a l’estandardització i el “variacionisme”. Tenim a més literatura de Desideri Lombarte, és a dir, tenim material i hem d’esforçar-nos en això. La “estandardització” és una cosa que no només passa aquí.

Origen: Jornada reivindicativa en favor de la lengua en Monroyo

Coincidiendo con el día Mundial de la Lengua Materna, Monroyo acogió una celebración organizada por la Asociación de padres del Matarraña en Defensa del Catalán, Clarió. La jornada tuvo lugar en el Salón Cultural y sirvió para poner de manifiesto las reivindicaciones que desde esta asociación hacen respecto al uso del catalán en la comarca del Matarraña.

 

Ante un centenar de personas se presentó un estudio sobre el uso del catalán entre los jóvenes de 2º de la ESO en el IES Matarraña de Valderrobres a cargo de la lingüísta barcelonesa Anna Currubi y que contó con la introducción del también lingüista y doctor en Sociología, el peñarrogino Natxo Sorolla.
Aunque el estudio todavía no está disponible sí será publicado en breve. El acto sirvió para poner de manifiesto varias de las conclusiones: la principal de ellas, según su autora, es el aumento de personas jóvenes que emplean el castellano como primera lengua en sus relaciones habituales, tanto de familia como con los amigos. Una tendencia que en palabras de Currubí también se observa en «otras comarcas» como el Bajo Cinca o la Litera, si bien en el Matarraña ese proceso está siendo más lento, entre otras cosas por ser un medio más rural y en el que ha habido menor inmigración, tanto extranjera como del resto de España. Otra de las conclusiones que se extraen es la hegemonía clara del castellano en el uso oficial, algo que no es nuevo pero que queda también se pone de manifiesto en este estudio. Por último se destacó que pese a ser un proceso reversible, es algo que ocurre en otros territorios bilingües y no bilingües en otras partes del mundo.

 

En cualquier caso lo que allí se demandó fue una mayor implicación de los distintos organismos gubernamentales. «Es de vergüenza ver la dejadez de nuestras instituciones y de los que nos representan respecto a nuestra lengua», manifestó Jose Manuel Aragonés, presidente de Clarió, instantes antes de dar la palabra al sociólogo y lingüísta Natxo Sorolla y a la autora del estudio. «Pensamos que la situación actual con el nuevo ejecutivo autonómico es mucho mejor. Nosotros demandamos mejoras para la lengua y vemos un futuro bastante negro por una sustitución lingüística que tenemos aquí ya; confiamos en que cambien muchas cosas. Nos gustaría la cooficialidad pero de momento lo vemos muy difícil», afirmó Aragonés. Además del coloquio y presentación del estudio, la jornada tuvo un marcado carácter lúdico.

Mayor implicación del ejecutivo
Coincidiendo con el día mundial de la lengua materna el Departamento de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, ha lanzado un anuncio televisivo en el que aboga por la preservación de las lenguas propias de Aragón y en la que pueden verse distintas palabras del catalán o pero también del aragonés; un idioma en mucha peor situación y que apenas es utilizado como lengua materna en los valles pirenáicos de Hecho y Ansó, en Huesca.

 

Natxo Sorolla fue uno de los asistentes. Es Doctor en sociología y reconocido lingüista:

¿Cuales son los mayores problemas de la lengua en el Matarraña?
Hace unos años la problemática era otra. Teníamos que en los años ‘90 el catalán era la lengua hegemónica en el Matarraña, es decir, más del 90% de la gente la tenía como lengua materna. Sin embargo la gente aunque la hablase no conocía la gramática. Hoy en día es cierto que más personas conocen gramaticalmente la lengua, pero se ha añadido un problema más. Estamos viendo cómo hay una sustitución paulatina de nuestra lengua entre las nuevas generaciones. Si hace dos décadas un castellano parlante que viniera al Matarraña, ya fuera por ser un nuevo residente o por no tener como lengua materna este idioma, se encontraba con que la lengua hegemónia era el catalán y no tenía apenas problemas en aprenderlo hoy en día vemos que el catalán ha perdido la hegemonía que podía tener hace dos décadas, sobretodo entre los más jóvenes. Nos encontramos incluso jóvenes de padres catalanoparlantes que sin embargo utilizan de forma más habitual el castellano en tre su círculo de amigos y por supuesto en ámbitos como el educativo.
¿Desde cuándo se observa esa evolución?
Hemos visto cómo entre los dos últimos estudios hechos sobre el tema en 2004 y en 2014 hay bastantes diferencias. Mientras en 2004 los porcentajes de catalanoparlantes que utilizaban el catalán como lengua materna seguían siendo del 70%, en el estudio de 2014 hemos visto que esos porcentajes han bajado bastante y se sitúan en torno al 50% de la población. Como ves hemos pasado de un 90%, a un 70% en 2004 y el 50% actual. Cabe decir que tradicionalmente comarcas como el Matarraña o la zona catalanoparlante del Bajo Aragón-Caspe han arrojado siempre cifras mucho mayores de personas que tienen el catalán como primera lengua que la mismísima Barcelona. Veníamos de una situación bastante buena en los años ‘90, a pesar de toda la situación política. Observábamos cómo se había mantenido un uso casi total del catalán en lacalle, entre las familias; pero diferentes dinámicas han hecho. Lo que pasa en Fraga o en Tamarite es un poco lo que podría terminar pasando aquí. El hecho de que el catalán no sea una lengua escolar hace que incluso los tradicionalmente catalano parlantes, terminen haciendo un mayor uso del castellano en su vida cotidiana.
¿De seguir esta tendencia qué crees que podría llegar a pasar?
Hemos visto cómo zonas en las que tradicionalmente se hablaba esta lengua como son Valencia y Alicante, Perpiñán o l’Alguer en Cerdeña ahora es una lengua totalmente desplazada del uso diario. La habla gente pero es minoritario el empleo de ella como lengua materna y ha sido desplazada en el caso de Alicante, Perpiñán o el Alguer, haciendo que en esos territorios el catalán prácticamente sea una lengua periférica. Nosotros estamos mucho mejor incluso que otras comarcas de Aragón como el Bajo Cinca e incluso que algunas de Cataluña, pero el descenso es claro y la bajada en el porcentaje de catalano parlantes también. Incluirla en el Currículum, no solo de forma optativa y que además sea nuestra variedad de catalán
También hay gente a la que le preocupa la pérdida de palabras y dichos propios del Matarraña…
Hemos hecho ya varios estudios y no puedo dejar de referirme a Esteve Valls. Hay estudios hechos en referencia a la estandarización y el ‘variacionismo’. Tenemos además literatura de Desideri Lombarte, es decir, tenemos material y tenemos que esforzarnos en ello. La ‘estandarización’ es algo que no solo ocurre aquí.

Documental a càrrec de José Blanch, Laura Amigó i Iris Carnicé.
Agraïm la col·laboració de Glòria Francino, Marcel Pena, Paula Gaudens, David Llop, Carmeta Saurina, Ana Rossell i totes les persones que es trobaven en els diversos espais públics que apareixen en la gravació (bar, supermercat, etc.) per haver-nos ajudat.

Origen: LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA: VII Trobada d’estudios e rechiras arredol d’a luenga aragonesa e a suya literatura.

Origen: El Temps

Natxo Sorolla, sociòleg

Natxo Sorolla, sociòleg // Robert Bonet/Directa
«A la Franja, avancem cap a una substitució lingüística que pot ser ràpida»
Violeta Tena 02/02/2016
Natxo Sorolla (Pena-roja de Tastavins, 1980) és sociòleg especialitzat en sociolingüística. Professor de la Universitat Rovira i Virgili, acaba de llegir la seua tesi ‘Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials’. «Els qui ara tenen 20 anys són la primera generació a la Franja que no són majoritàriament catalanoparlants», adverteix

H a investigat el comportament lingüístic de xiquets de sisè de primària. Una de les conclusions a les què arriba és que es detecta un canvi de comportament sociolingüístic al Baix Cinca i la Llitera, els dos territoris investigats. Què està passant amb els parlants joves de la Franja?
-La recerca tracta d’investigar la transmissió familiar, el procés de substitució o manteniment entre generacions. Normalment el que tenim són esquemes de tres generacions, on hi ha uns avis que parlen català i tenen fills als quals parlen català però aquests parlen castellà als seus fills per alguna raó. El que fa la meua tesi és incorporar un altre element d’anàlisi com són les xarxes socials, en la seua vessant d’interaccions personals.
El que la investigació en sociolingüística demostra és que en la població adulta de la Franja, no hi ha trencament de la transmissió. Nosaltres el que volíem investigar eren les interaccions quotidianes entre les persones més joves. I el que eln hem trobat és que entre un 20 i un 25% dels joves catalanoparlants parlen entre ells en castellà, amb la qual cosa es produeix un canvi, un punt d’inflexió que indica que es trenca la norma de comportament bàsica per assegurar la llengua en les relacions endogrupals.

-Quines intueix que són les causes d’aquest trencament?
-Junt a altres investigadors, vam analitzar alumnes de primer de primària l’any 2007 i els he seguit durant sis anys. Les causes exactes per les que açò passa no les sabem, però tenim algunes intuïcions. Per exemple, pot passar que tots dos alumnes s’han conegut a l’escola i com que allí es parla en castellà, és aquesta la llengua que utilitzen a l’hora d’interactuar. Hi ha també l’element de la immigració, que pot provocar que «per respecte» es parle castellà perquè tothom s’hi entenga.

-Abans deia que aquest canvi de comportaments podien indicar un punt d’inflexió. Un punt d’inflexió cap a on?
-Si es confirma que aquestes dinàmiques estan passant, avancem cap a la substitució lingüística, què pot ser ràpida. Ens trobem ja en l’escenari en el qual una persona deixa de parlar català amb la seua parella i després als seus fills.

-En definitiva, el principi del final?
-Sí, d’alguna manera, sí. Podria ser el punt d’inflexió en el qual els pares deixen de parlar català als fills.

-Hi ha formules per revertir aquests comportaments socials?
-Una de les coses que hem detectat és que aquesta és la primera generació on els catalanoparlants no són majoria. Les enquestes de població adulta ens diuen que hi ha al voltant d’un 50% de la població adulta que parla català a la Franja. Als anys 90 aquest percentatge era molt superior. En canvi, en aquesta generació de persones que ara estaran al voltant dels 20 anys, el que ens trobem és que els catalanoparlants ja no són majoria. Per tant, les dinàmiques socials d’abans ja no serveixen. Ara el català ja no és la llengua majoritària i hegemònica del carrer, amb la qual cosa és perd el reforç principal de qualsevol idioma. Així doncs, el que correspon per potenciar l’ús del català és fer allò que fan totes les societats modernes: potenciar l’ús del català a l’escola. És ací que s’ha de posar l’accent. L’escola de la Franja ha de permetre bilingüitzar tota la població, és a dir que els catalanoparlants aprenguen a escriure i expressar-se en català amb total correcció i que els castellanoparlants també aprenguen aquesta llengua.

-La setmana passada les Corts aragoneses van aprovar eliminar les denominacions de Lapao per referir-se al català. A més, s’han incorporat el català i l’aragonès al currículum educatius i s’estudien mesures per a la normalització del professorat en aquestes llengües. Aquestes mesures van en la línia adequada?
-El redactat del que s’acaba d’aprovar millora el que es va aprovar l’any 99, quan es va arribar al màxim consens legislatiu en matèria de llengües. L’actual redactat concreta que les llengües i modalitats lingüístiques de les què parla l’Estatut i l’actual Llei  de Llengües són l’aragonès i el «català d’Aragó». La denominació per al català és particularista, i potser no contribueix a alimentar la unitat de la llengua. Hi ha un rerefons anti-catalanista en tot plegat. Però amb tot i amb això, el nou redactat és important perquè suposa un avanç, ja que ni l’Estatut ni la Llei de Llengües actualment no especificaven quines eren aquestes llengües.

Per tant és un pas endavant.
Sí, ho és, però serà fàcil de tombar des del punt de vista legal si hi ha un canvi d’actitud envers la llengua. Sé que pot semblar una opció molt discutible, però jo, a hores d’ara, no sóc partidari de tornar a debatre a les Corts una nova Llei de Llengües. Cada volta que s’entra en aquest debat, els parlants el que perceben és que hi ha un conflicte i un problema. La Llei de Llengües del PP i PAR -la segona que es va fer- tenia molt d’estrafolari en allò de la denominació de la llengua, però no va canviar tant en el contingut de quins eren els drets lingüístics dels parlants. En la legislació actual ja es diu que s’ha d’afavorir l’ensenyament de les llengües pròpies. Ara l’aragonès s’està incorporant al currículum educatiu i en teoria, a curt termini, es farà el mateix amb el català.
A hores d’ara hi ha projectes bilingües a Fraga i Tamarit. En aquests municipis hi ha una assignatura en català. És molt poc, però és el màxim al que s’ha arribat i facilita que els alumnes vegen el català no només com una llengua apta per a la parla sinó també com una llengua apta per a l’aprenentatge.

-Aquest model és suficient per revertir aquest fenomen de substitució lingüística de què em parlava?
-Si és suficient no ho sabem. Hem fet algunes anàlisi que demostren que hi ha alumnes que amb aquestes assignatures, han passat a comunicar-se en català. Visualitzar el català com una llengua útil facilita que deixe de ser vist com una llengua estranya, secundària. La situació actual és la que és. El màxim que hem assolit a l’Aragó és donar el català com opcional a l’escola. És difícil que puga aspirar-se a res més quan cap partit polític aragonès no ho duu en el seu programa.

-La conclusió, en tot cas, és que la supervivència del català a la Franja està a mans de l’escola.
-A la Franja, com a tots els territoris. No sabem si l’escola és suficient, però aporta la base per poder començar a treballar.

Origen: Per la seua llengua los reconeixereu | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 23 de gener del 2016)

Als catalanoparlants franjolins sovint se mos reconeix fora del territori autòcton per la nostra parla: trets al lèxic, a la morfologia (conjugació dels verbs, articles determinats, possessius, pronoms…) i a l’accent. Part del grup del català occidental, té personalitat pròpia, o millor dit, personalitats. I és que a cada poble n’hi ha alguna característica diferenciada, afavorida per l’aïllament tradicional de les comunicacions en un passat i l’escassa interferència d’altres llengües, configurant diverses parles locals, que estudia la Dialectologia. Al món contemporani globalitzat han desaparegut moltes circumstàncies propiciadores d’esta diferenciació, que evidencia la procedència rural i el caràcter sobretot oral però també la seua riquesa. Si a les comunitats autònomes a on lo català és llengua oficial, la presència d’una norma —a l’escola, l’administració, los mitjans de comunicació— va eliminant diferències, a la nostra Franja sense Llei protectora la influència del castellà oficial va aigualint lo més “bell catalanesc del món”, que es parlava abans de l’omnipresència actual de la televisió. Hi ha una invasió imparable de barbarismes, castellanitzacions lèxiques que es superposen a una gramàtica i entonació encara autòctones.

A mi encara ara me pregunten per ahí lo meu origen. O me’l reconeixen directament. Me va passar, per exemple, fa un parell d’estius a Horta de Sant Joan, al recital que el 14 d’agost organitza la poeta Cinta Mulet, en acabar de llegir uns versos de Desideri Lombarte: una dona de Bot me va identificar amb una que coneixia de la meua vila, casada a Batea, que tota la vida va mantindre la seua parla. I esta mateixa setmana de visita mèdica, lo metge ja a la segona frase me pregunta d’a on sic: era un “filofranjolí”, bon coneixedor del Bergantes, del Matarranya, dels seus paratges i personatges. Fa uns dies una cadena catalana va entrevistar l’arquebisbe Omella, que en la seua bella parla de Queretes demostra la profunditat i senzillesa dels seus orígens. Llàstima que a uns quants xiquets franjolins ningú no els podrà reconèixer mai per la llengua dels seus pares!

María Dolores Gimeno

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: