Skip to content

Archive

Category: Recerca

Source: des dels nostres anys: una setmana sobre lo català als arxius

M’han sorprès agradablement la sèrie d’actes, tal vegada casual en relació al Dia dels Arxius, que s’han fet en l’Arxiu i Biblioteca Municipal d’Alcanyís, que dirigeix el sr. Ignasi Micolau, on a banda de la programació oficial en una exposició de fotografies dels anys del franquisme d’un personatge molt apreciat en la localitat i lo Baix Aragó, tot i no ser una ciutat catalanòfona s’ ha programat, per este dimecres, la presentació del magnífic llibre  titulat “El català del s.XIV en textos notarials del Matarranya (Terol) ‘sia manifesta cosa a tots homens’ “, fòrmula amb la que s’encapçalaven els documents de notaria a la medievalitat matarranyenca, obra del professor Titular de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa sr. Xavier Giralt i de la professora associada de la Universitat de Saragossa i de l ‘Escola Oficial d’Idiomes d’Alcanyís, sra Teresa Moret, respectivament..

A banda d’aixó el dia posterior, l’Institut de Secundària i Batxillerat de Vallderoures, ha programat, en los alumnes de la classe de català que coordina la professora Pepa Nogués, una visita a l’Arxiu Municipal de lo poble de Fondespatla, del que procedixen la majoria dels documents estudiats i ressenyats en lo llibre citat. Una visita molt interessant a un arxiu de referència on es té cura de conservar i restaurar los vells pergamins i papers de lo patrimoni local, i una iniciativa valenta per part del professorat, que un camí més han demostrat que la llengua es conrea en la seva cura.
Tant un acte com l’altre han sigut molt reeixits, amb la signatura de llibres per part de los autors, i la participació activa dels alumnes en la lectura de documents de l’arxiu, en llatí i en lo català medieval, tant a Alcanyís com en la visita a Fondespatla, respectivament.
Lo dit, una setmaneta dedicada als arxius de “vella prosàpia” en relació al… : Dia Internacional de los Arxius (!?)

// Júlia Llambert

Dels dies 31 de maig al 2 de juny s’ha celebrat a la Ribagorça, tant a la d’administració aragonesa, a Sopeira, com a la d’administració catalana, a Boí, Vilaller i al Pont de Suert, un col·loqui sobre el lingüista Joan Coromines, que s’emmarca dins dels actes de l’Any Pompeu Fabra i de la creació de l’actual comarca de l’Alta Ribagorça enguany fa justament trenta anys. Les conferències i col·loquis voltaren en gran part sobre l’homenot Coromines i la seua recerca toponínimica a la Comarca, amb importants consideracions històriques i sociolingüístiques addicionals. Les entitats organitzadores del Col·loqui han estat l’Institut d’Estudis Catalans, el Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida i el Centre d’Estudis Ribagorçans, i hi ha col·laborat el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, els ajuntaments de la Vall de Boí, el Pont de Suert, Sopeira i Vilaller, així com l’Associació d’Amics d’Alaó i la Plataforma Camina. El nombre d’assistents als actes oscil·là entre vint i trenta.

 

Continuar llegint… Col·loqui Joan Coromines i la Ribagorça » Temps de Franja

// Artur Quintana

Fa ben poc ha aparegut el llibre: Sie manifesta cosa a tots hòmens. El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol) de Javier Giralt i María Teresa Moret de la Universitat de Saragossa, publicat per les Prensas Universitarias d’aqueixa universitat, ben editat i il·lustrat. Els autors tenen merescuda fama pels seus treballs de catalanística, sobretot en l’edició de textos catalans medievals aragonesos. Precedeix el llibre un informatiu pròleg de Jesús Vázquez, conegut romanista i aragonesista.

S’hi publiquen els textos sencers de 50 pergamins del segle XIV en català, tret de breus fragments en aragonès i llatí. Procedeixen majoritàriament d‘arxius municipals de la Comarca del Matarranya, si bé se n’exclouen els septentrionals de Maella a Faió i els ponentins de la Codonyera a Aiguaviva. Els arxius municipals més ben representats són els de Fondespatla, la Freixneda i Massalió, que sumen quasi trenta documents del total. La resta provenen d’altres arxius municipals de la comarca o de centres de l’entorn on es guarden pergamins municipals de procedència matarranyenca.

Continuar llegint… El català del Matarranya al segle XIV* » Temps de Franja

 

El proppassat dimecres 13 de juny s’ha presentat a la sala d’audiovisuals de la Biblioteca Municipal d’Alcanyís, a iniciativa del seu director J.I. Micolau, el llibre El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya. La presentació ha estat a càrrec dels autors Javier Giralt i Maria Teresa Moret de la Universitat de Saragossa, i de l’edició n’han tingut cura les Prensas de la mateixa Universitat. La sala s’ha omplert te persones interessades en el tema. Al llibre es presenten cinquanta manuscrits en català, amb alguns fragments en aragonès i llatí, redactats pels notaris dels municipis i, atès que aquests textos eren escrits per a ser llegits en veu alta per part dels notaris a persones que en gran part no sabien llegir ni escriure, són la prova fefaent que al Matarranya al segle XIV es parlava català, com sovint declaren tant els autors del volum com el seu prologuista Jesús Vázquez. Acompanya l’edició dels manuscrits un minuciós estudi lingüístic de tots ells. Per a més detalls podeu llegir una ressenya del llibre a Temps de Franja 137, abril del 2018, p. 16. Els autors han indicat en la seua ben documentada presentació que el llibre forma part d’un magne projecte per a publicar a llarg termini tota la documentació aragonesa en català dels inicis —segle XIII— a la derogació dels Furs per la victòria borbònica el 1707, quan el català va ser bandejat en la documentació oficial. Han dit també que no trigaran a publicaran un nou volum amb manuscrits de la catedral de Roda de Ribagorça.

Continuar llegint… Manuscrits a Alcanyís » Temps de Franja

Source: Vídeos sobre l’efecte xarxa, la transmissió del català i l’aragonès, i l’estudi dels usos | Xarxes socials i llengües

La setmana passada van tenir lloc les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018). És fantàstic que els sociolingüistes es trobon cada dos anys i s’explicon los seus projectes en píndoles molt curtes. Però també els moments de cafè on un s’interessa per la recerca de l’altre, un tercer demana un article per a una revista, altres posen les bases per a futurs projectes, o fins i tot els grups d’investigadors aprofiten per a fer reunions menudes de treball. El que actualment es coneix com networking ;)

Us deixo aquí els enllaços als moments dels vídeos on vaig intervenir:

  • «L’efecte xarxa en les llengües minoritzades», on explico com estic desenvolupant la tècnica de l’ERGM en anàlisi de xarxes sociolingüístiques per a analitzar quins factors personals i/o relacionals estan implicats en la tria d’una llengua per a interactuar amb una altra persona. La presentació veu tant de les recerques que faig a partir de la tesi com del projecte que hem desenvolupat amb Anchel Reyes sobre l’aragonès a Echo ( (visiteu el seu bloc Sociolochia, perquè és una joia per a la sociolingüística i la sociologia rural)). Si esteu interessats en l’anàlisi de xarxes en sociolingüística teniu una conferència molt més àmplia aquí.

  • A «L’estudi de la transmissió familiar de la llengua al Cens i l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja 2014» recopilava successius estudis que hem fet amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística i que en síntesi el que ens mostren és que, si bé les enquestes d’usos lingüístics a la Franja no mostren en termes generals que la transmissió intergeneracional del català estiga patint un trencament, la innovació que hem fet en l’anàlisi del Cens 2011 a Aragó ens ha permès observar que territorialment la transmissió s’està trencant tant a l’extrem nord (Ribagorça) com a l’extrem sud (Mesquí), i molt possiblement, hi ha fluxos contraposats a la Llitera.

  • A «L’ús del català als diferents territoris de llengua catalana. Evolució en la dècada 2003/13» explicava el projecte que desenvoluparem amb altres investigadors, on aplicarem una anàlisi per sintetitzar els usos lingüístics a tots els territoris de llengua catalana. Aquesta tècnica, com ja hem explicat de forma sintètica aquí, ens ha fet possible a Xavier Vila i a mi mostrar que l’ús del català ha decrescut a Catalunya, però concentrat entre els anys 2003 i 2008, i especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona i entre generacions grans de castellanoparlants inicials que possiblement ixen del mercat laboral.

Podeu veure la resta de vídeos en els enllaços que venen a continuació. Per temàtica en l’aplicació de l’anàlisi de xarxes en dades massives us recomano els dos estudis que presentava Jordi Morales. En la temàtica de la Franja us recomano la presentació d’Esteve Valls, perquè detecta certs paral·lelismes entre la castellanització del català a la Franja i les zones més sensibles de substitució. I  també us recomano la presentació d’Avel·lí Flors, especialment perquè en el seu estudi sobre els comportaments sociolingüístics dels jóvens de Castelló aplica el concepte de rol sociolingüístic en un pla més qualitatiu, i m’ha ajudat molt també a repensar el concepte (més vídeos):

Dimecres 13 de juny, a les 19h, a la sala d’audiovisuals de la biblioteca d’Alcanyís, es presenta el llibre:

Sie manifiesta cosa a tots hòmens: El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya

de Javier Giralt Latorre i Maria Teresa Moret Oliver, editat per Prensas de la Universidad de Zaragoza.

La presentació anirà a càrrec dels autors i d’Ignacio Micolau, arxiver, bibliotecari i tècnic de cultura de l’Ajuntament d’Alcanyís.

Podeu llegir una interessant ressenya del llibre en aquest article d’Artur Quintana.

Source: Presentació a Alcanyís de “El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya” » Temps de Franja

Ja està accessible en línia el treball que van fer diversos professors del Baix Matarranya sobre la llengua pròpia, l’any 1989:

Val Palacios, S., Burgués Ferrer, R., Fortuño Mar, M. T., & Arbona Diorríos, R. (1989). Estudio sobre el bilingüismo en el Matarraña zaragozano a partir de un vocabulario mínimo.

*Escanejat i publicat amb permís dels autors

Més informació: La normalización social de las lenguas minoritarias. Experiencias y procedimientos para la salvaguarda de un patrimonio inmaterial | Cursos de verano

Jaca. Fecha evento:  12/07/2018 al 13/07/2018.Director/Directores: Javier Giralt Latorre, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza, y Francho Nagore Laín, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza. Programa:

Jueves, 12 de Julio
10:00 h.        La normalización externa del gallego (1)
12:00 h.        La normalización externa del asturiano (2)
16:00 h.        La normalización externa del euskera (3)
18:00 h.        La normalización externa del catalán (4)

Viernes, 13 de Julio
10:00 h.        La normalización externa del occitano (5)
12:00 h.        La normalización externa del catalán en Aragón (6)
16:00 h.        La normalización externa del aragonés: enseñanza (7)
17:00 h.        La normalización externa del aragonés: literatura (8)

Ponentes:

1.            Xosé Henrique Monteagudo Romero (Universidad de Santiago de Compostela)
2.            Roberto González-Quevedo González (Universidad de Oviedo)
3.            Patxi Baztarrika Galparsoro (Ayuntamiento de Andoain (Guipúzcoa) )
4.            Miguel Ángel Pradilla Cardona (Universitat Rovira i Virgili)
5.            Carmen Alén Garabato (Paul-Valéry)
6.            Mario Sasot Escuer (IES Andalán de Zaragoza)
7.            Iris Orosia Campos Bandrés (Universidad de Zaragoza)
8.            José Ángel Sánchez Ibáñez (Universidad de Zaragoza) continue reading…

Source: Cap. 93 – Aragonés – 06/05/2018 11:30 – En ruta con la Ciencia – En ruta con la Ciencia

Resumen del vídeoLa lengua en Aragón tiene características particulares que no comparte con el resto de la península ibérica. Desde palabras propias como chipiar o escobar, hasta un idioma propio, el aragonés, que aún se sigue hablando en zonas de Huesca/Aragón y que investigadores aragoneses quieren retratar y conservar. ‘En ruta con la ciencia’ se adentrará en las palabras que usan los aragoneses.

– dia 31 de maig, tarda, Boí:
17:00 conferència inaugural
18:30 aproximació a Coromines, a Boí

– dia 1 de juny, matí, Vilaller

10:30 notes sobre Coromines i l’onomàstica de Vilaller
11:30 xerrada-col·loqui: etnografia, literatura i cultura a la Ribagorça

– dia 1 de juny, tarda, el Pont de Suert

16:30 notes sobre Coromines i l’onomàstica del Pont de Suert
17:30 xerrada-col·loqui: Coromines i l’onomàstica ribagorçana

– dia 2 de juny, matí, Sopeira

10:30 xerrada-col·loqui: Coromines i els parlars ribagorçans
11:30 conferència de cloenda

CARTELL CONFERENCIA 4 de maig 2018

Diptic Seminari politiques linguistiques a Arago

SEMINARI SOBRE POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES A ARAGÓ: “Multilingüismo y políticas lingüísticas en Aragón” a càrrec de José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón.
Dia i hora: Divendres, dia 4 de maig a les 12.00 h
Lloc: Sala de Graus del Campus Catalunya
Organitzen: Departament de Filologia Catalana, Departament de Filologies Romàniques, Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social amb la col·laboració de la Facultat de Lletres. [+] info i contacte: joanjosep.pujadas(arrova)urv(punt)cat

Objectius
La presència a la URV del Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, és una oportunitat única per a passar revista de la situació de les dues llengües minoritàries de l’Aragó: l’aragonès i el català. L’objectiu principal de la sessió és tenir coneixement de la intensa activitat legislativa i institucionalitzadora duta a terme en la darrera legislatura i avaluar els nombrosos reptes pendents en el camí cap a la dignificació i la consolidació de les llengües minoritàries d’Aragó. La ponència del Sr. López Susín anirà acompanyada de breus intervencions de tres experts en el tema, membres de la URV.

Ponent
José Ignacio López Susín (Saragossa, 1956) és especialista en legislació sobre normalització lingüística. Pertany a les associacions culturals Rolde de Estudios Aragoneses, al Consello d’a Fabla Aragonesa i a la Fundación Gaspar Torrente, entitats que treballen per la promoció i la divulgació de la llengua i la cultura aragoneses. També és autor de llibres i d’articles en revistes especialitzades centrats en el dret aragonès, els drets lingüístics o la lexicografia aragonesa. Des de juliol de 2015 és director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó.

Comentaristes
Dr. Miquel Àngel Pradilla. Professor Titular. Departament de Filologia Catalana (URV).
Dra. Maria Dolores Gimeno. Professora Agregada Interina. Departament de Filologies Romàniques (URV).
Dr. Natxo Sorolla. Professor Associat. Departament de Gestió i Empresa. Àrea de Sociologia (URV).
Presentador de l’acte Dr. Joan J. Pujadas. Catedràtic. Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social (URV).

Source: “Adiu” llengües pirinenques? » Temps de Franja

// Roberto Albiac

Durant un curs de la meua etapa estudiantil, despertava cada matí en la panoràmica del 8è pis de la Residència d’Estudiants de la Université de Pau et des Pays de l’Adour. Contemplar des del Bearn l’espectacle de com la climatologia anave modelant tots los dies aquella frontera natural va fer que cresquere la meua fascinació per tot lo que representen los Pirineus: paisatges, pobles, llengües… Un dia vaig descobrir per casualitat l’occità ─i em vaig enamorar d’ell─ en un pamflet universitari del Med’Òc (Movement deus Estudiants d’Occitania) repartit quan anava a entregar documentació Erasmus, lo vaig retrobar bussejant pel dial en Ràdio País i sols va reaparèixer puntualment als cartells promocionals del Carnaval Biarnés i de l’escola Calandreta. Per molt que vaig parar l’orella aquells mesos, mai lo vaig poder reconèixer entre les converses de la gent a les aules, comerços o carrers de les poblacions dels “Pirenèus” que vaig freqüentar, ni rastre del 12%[1] de les enquestes d’usos lingüístics. Com vivia prop de l’Atlàntic, vaig provar també sort en la descoberta dels “Pirinioak” d’Iparralde i vaig tindre un resultat paregut: cap euskaldun del 10%[2] de la zona de Baiona. Los pocs elements de basquitat que vaig poder trobar van ser les ikurriñes que els aficionats del Biarritz Olympique lluïen per a animar al seu equip de rugbi o l’Euskal-Kola que t’oferien alguns cambrers.

 



Els Pirineus des de Pau. / Roberto Albiac

 

Acabada aquella etapa, sempre que he tingut l’oportunitat, he retornat a “Aqueras Montanhas”. Un cap d’any, en la colla, vam llogar una casa rural al cor del Sobrarb. Volia posar en pràctica l’aragonès que havia començat a estudiar però va ser impossible, vaig tindre un déjà-vu: si els habitants d’Aquitània en qui vaig coincidir al passat s’expressaven en la mateixa llengua que a L’Île-de-France, tota “la chen d’os Perinés” que vaig localitzar per aquella comarca parlaven en la mateixa llengua que a la Meseta. I eixe 10%[3]? L’única trista mostra d’aragonès va ser alguna pintada d’esprai pro-oficialitat a les parets i el nom d’algun restaurant.

Fa poc he viatjat als Pirineus orientals. Entrant-hi, una emissora del cotxe anunciava: “Rosselló, Cerdanya, Conflent, Vallespir, Capcir i Fenolleda: Ràdio Arrels”. Fora de les ones radiofòniques, l’únic català a l’ambient venie de turistes del Principat i no dels natius. D’entre la ruta, sols una localitat en noms de carrers en la llengua pròpia; les altres, algun cartell informatiu i poc més. Tornant, a l’últim poble abans de passar la frontera, vaig entrar a un bar/penya de l’USAP (Union sportive arlequins Perpignan-Roussillon) folrat de quadribarrades a on la clientela bevie “Brasserie La Canya”: de nou rugbi, banderes, productes regionals i tots parlant francès… Fet lo caferet, vaig obrir la porta d’eixida i, en veu resignada per reviure la mateixa història, los vaig dir “adéu”, sorprenentment tots me van respondre en un “adiu”. Està agonitzant (lo 5%[4] l’utilitze habitualment) però encara no ha mort.

Los estudis recents posen de manifest que esta maleïda i dolorosa plaga pirinenca ha començat a afectar també al nord de la nostra Franja. Potser mos hauríem de mirar tots a eixos quatre espills que acabo d’exposar i preguntar-mos si volem seguir el mateix camí: passar d’una llengua viva, útil i transmesa a una llengua minoritzada quasi exclusiva d’estudiosos o militants; per a seguir residualment dins de la dominant com a noms de festes, productes o establiments; i acabar com una cultura rememorada només pels vells símbols… Està a les nostres mans i a les mans de les nostres institucions evitar-ho, encara estem a temps.

[1] Lo parlen sense dificultats. Enquesta de 2009 (Regió d’Aquitània)

[2] Euskalgintza IV (2007).

[3] Seminari Aragonés de Sociolingüística (2017).

[4] Enquesta de 2015 (Generalitat, Consell Departamental i Universitat de Perpinyà)

Font: NOTICIES DEL MATARRANYA 128

El estudio concluye que no hay diferencias significativas entre el catalán escrito durante esa época en el Matarraña y el encontrado en textos del mismo siglo en otros territorios catalanohablantes
MARC MARTÍ
La Universidad de Zaragoza (UNIZAR), a través de la editorial Prensas de la Universidad de Zaragoza y dentro de la Colección Estudios, acaba de publicar el libro ‘Sie manifesta cosa a tots hòmens. El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol)’. Es un estudio, desarrollado por Javier Giralt, doctor en Filosolfia y Letras (Filología Hispánica) y profesor titular de filología catalana en la Universidad de Zaragoza, y María Teresa Moret, doctora en Filología Hispánica por la misma universidad, que supone un análisis del catalán que se encuentra escrito en una serie de documentos notariales del siglo XIV encontrados en varios municipios del territorio que concluye que “el catalán que se encuentra en los documentos del siglo XIV en el Matarraña presenta una casi total uniformidad respecto a textos de la misma época escritos en Valencia, Cataluña o las Islas Baleares”.
Documentos
El libro publicado contiene dos grandes partes diferenciadas. Una primera parte donde se encuentra la transcripción de los documentos estudiados. Y una segunda, en la que se desarrolla el análisis técnico de la lengua de los textos. “Hemos seguido la estructura clásica de este tipo de estudios. Así, en primer lugar, se exponen las transcripciones de los 50 textos que forman el corpus documental del estudio”, explicó Giralt, que concretó que “nos centramos únicamente en pergaminos, es decir textos escritos en un soporte de piel, del siglo XIV que son los más antiguos que hemos encontrado escritos en catalán”. Estos documentos proceden en su gran mayoría de los archivos municipales de Fuentespalda, La Fresneda, Calaceite y Mazaleón. En este sentido, se debe destacar que la localización de los objetos de estudio se basó en investigaciones realizadas anteriormente por María Rosa Fort.
Respecto al fondo documental de ese período en el Matarraña, Giralt quiso señalar que “los textos de ese período histórico se encuentran escritos básicamente en las tres lenguas que utilizaba la Corona de Aragón. Es decir, en latín, catalán y aragonés. Y, en el caso del Matarraña, la gran mayoría están escritos en catalán”.
Análisis lingüístico
Como se ha citado anteriormente, el análisis lingüístico de los pergaminos muestra una clara uniformidad con los documentos de la misma época que se encuentran en diferentes puntos de los territorios de lengua catalana. “Estos documentos demuestran que se escribía catalán en el Matarraña. Y no sólo eso, sino que se escribía un catalán muy uniforme y casi totalmente similar al de
Uno de los pergaminos de La Fresneda analizados en el libro. NDM
otros territorios vecinos. Para que nos entendamos, estos pergaminos están escritos en la misma lengua que ‘El Llibre dels fets del rei En Jaume’ y las obras de Ramon Llull”, apuntó el doctor en Filosofía y Letras.
A pesar esta uniformidad, Giralt destacó que si que hay algunas características, casi anecdóticas, ligadas al territorio como son el uso del subjuntivo acabado en -o-, que también se da en otros documentos del área noroccidental del dominio lingüístico del catalán, y algunas palabras concretas que también se encuentran en otros textos ubicados en el área de Tortosa o en algunos puntos de Valencia.
Toponimia y antroponimia
Un aspecto que el estudio ha dejado de lado es la toponimia (estudio de los nombres propios de un lugar) y la antroponimia (parte de la onomástica que estudia los nombres de las personas) que se encuentra reflejada en los pergaminos transcritos. “La verdad es que es un punto en el que nosotros no nos hemos centrado. Pero los documentos son muy interesantes en este sentido, y pensamos que sería muy importante que alguien pudiera utilizar este trabajo para estudiar la toponimia y la antroponimia del Matarraña”, afirmó Giralt.
Denominación
La denominación de la lengua hablada en el Matarraña, y por consecuencia, en todas comarcas de la franja oriental de Aragón, siempre suscita polémica. Si bien, desde el ámbito científico no existe lugar a dudas, lo que se habla en estos territorios es catalán. “La gente puede inventarse o pensar lo que quiera, pero científicamente la lengua hablada en el Matarraña es catalán. Los filólogos y lingüistas lo llevamos diciendo desde hace años, y lo seguiremos defendiendo porque las pruebas empíricas, entre ellas este estudio, así lo demuestran”, defendió el doctor en filosofía y letras de la Universidad de Zaragoza.
Valorar el patrimonio
Más allá del estudio lingüístico, Giralt también destacó el libro pretende dar a conocer el rico patrimonio documental que existe en la comarca del Matarraña. “Aunque la segunda parte del libro es más técnica, la transcripción de los 50 pergaminos que se encuentra en la publicación puede resultar muy interesante para cualquier vecino del Matarraña. Además, pensamos que puede ayudar a conocer y dar valor a la gran riqueza documental que existe en los archivos de los municipios de la zona”, cerró Giralt.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: