Skip to content

Archive

Category: Literatura

Source: Crida per col·laborar a l’«Styli locus» de gener 2019 » Temps de Franja

//Artur Quintana

Per al número de gener d’Styli locus, el suplement literari semestral de Temps de Franja, els del Consell de Redacció fem una crida a la gent de les lletres catalanes de l’Aragó perquè ens envien textos inèdits —o arcaics ressuscitats— de poesia, prosa, teatre, assaig. El tema de la pàgina 1 és la figura del Comte N’Arnau, un tema al qual en Josep Maria de Segarra i Castellarnau deia que cada generació de la gent de les lletres catalanes hi havia de contribuir. Tanmateix podeu contribuir a l’Styli locus del gener escrivint de qualsevol tema, arnauenc o no. Styli locus té una extensió de quatre pàgines, de les quals la primera va dedicada al Comte n’Arnau i l’escriurà na Josefina Roma. Penseu que convé —ep, si pot ser!— que els vostres textos siguen breus i els hauríeu d’enviar no gaire més tard que el 15 de desembre. I si no podeu escriure res, podríeu dir-ho als vostres amics, coneguts i saludats.

—Tota sola feu la vetlla, viudeta igual!

—No la faig jo tota sola, Comte N’Arnau!

Source: I Premi d’investigació Jesús Moncada » Temps de Franja

// Ajuntament de Mequinensa

Laura Farré Badía, amb L’estil literari de Jesús Moncada a Estremida memòria: entre el català normatiu i la llengua de Mequinensa, i Artur García Fuster, amb Memòria, oralitat i ironia a la narrativa de Jesús Moncada, han estat els guanyadors ‘ex aequo’ del I Premi d’investigació Jesús Moncada. El Premi, dotat amb 3.000 euros, pretén promoure l’estudi de la literatura, la llengua i la cultura en relació amb l’obra i la figura de Jesús Moncada i també amb la cultura de Mequinensa.

El jurat, format per Chusé Aragüés, Carme Alcover, Jordi Estruga i Ramon Sistac, en representació del món editorial, literari i universitari, i presidit per Magda Godia, alcaldessa de Mequinensa, ha atorgat el premi en atenció a la qualitat literària i novetat estilística discursiva, l’originalitat i bon desenvolupament de la temàtica i el rigor científic que presenten els dos treballs.

L’acte de lliurament del premi se celebrarà el proper 1 de desembre, dia del naixement de l’escriptor, i tindrà lloc al matí al Saló d’actes de l’Ajuntament de Mequinensa. Les activitats es completaran a la tarda a la Sala Goya, amb la projecció d’un audiovisual que commemora el 30 aniversari de la publicació de Camí de sirga i un espectacle literari a càrrec d’Eduard Muntada, Carles Martínez, Sandra Pujol i Ferran Aixalà amb fragments de “Dante S.A.”, la novel·la inacabada de Moncada.

 



Carme Alcover, Magda Godia, Ramon Sistac i Jordi Estruga. / Ajuntament de Mequinensa

Source: · GARBINADA TEATRO LLENA LA SALA GOYA DE MEQUINENZA CON EL ESTRENO DE ‘EL ROVELL DE L’OU’ – Lenguas de Aragón

La compañía mequinenzana Garbinada Teatre llenó la Sala Goya con el estreno de “El rovell de l’ou”.

La obra, en catalán, es una adaptación de textos del escritor de la localidad Jesús Moncada incluidas en la recopilación de cuentos “Històries de la mà Esquerra” y de “Calaveres atònites”. La función, que precedió a la entrega de premios del I Certamen de Teatro Amateur de Mequinenza, era de carácter benéfico y todo lo recaudado, 1.300 euros, se destinarán a la Junta Local de la Asociación Española Contra el Cáncer (AECC).

La fina ironía y la crítica social y política de Moncada cautivaron al público que presenció la puesta en escena de este espectáculo coral, con hasta 15 actores en escena que daban vida a unos personajes con una vida nada convencional. Angelines Hermenegildo, directora de la obra junto con Magda Godia, antes del inicio habló de la puesta en escena y de las novedades técnicas que incluía, además de agradecer a Rosa Mari Moncada, la hermana del escritor que presenció el estreno, el visto bueno a la adaptación de la que se encargó Pili Arbiol.

Source: El tuit i la mort


Enmig de les tempestuoses onades de la política i la judicatura, criden l’atenció dues notícies culturals. Una és un tuit del president d’Aragó. “Empiezo la última novela de Eduardo Mendoza, que, como casi todos los grandes autores catalanes, escribe en español”. Sembla un elogi, però és la instrumentalització del novel·lista de La ciudad de los prodigios amb la intenció de denigrar l’escriptura en català.

Per molt menys, el president Torra ha estat descrit com a racista. En l’article que tothom va qualificar de supremacista, Torra no associava tots els espanyols amb les bèsties, sinó només els que, precisament, no suporten el català. Torra posava l’exemple d’un passatger que va protestar als diaris de Suïssa per haver hagut de sentir el català entre les llengües usades per la companyia. Torra, que és un nacionalista d’arrel romàntica, va escriure una faula molt desafortunada, no pas racista, per criticar els intolerants. En accedir a la presidència, gràcies a unes frases tretes de context, va circular la falsa idea que ell relaciona tots els espanyols amb les hienes.

El president Lambán no és supremacista, tot i l’evident sentit del seu tuit: concedeix jerarquia a la llengua alta, apta per als escriptors de qualitat, i deixa a entendre que la llengua catalana és per als escriptors de baixa estofa. Per combatre aquest plantejament pedestre, alguns li han recordat Ausiàs Marc, Carner i Rodoreda. El mateix Lambán, en plena polseguera, va escriure un tuit suposadament rectificador dient que un dels millors en català era aragonès. Es referia a Jesús Moncada, autor de Camí de sirga, que evoca el món perdut sota el pantà de Mequinensa. Efectivament, Moncada era un dels grans, com Francesc Serés, també aragonès del Baix Cinca, és avui un dels millors. Però aquest no és el tema. Qualsevol persona culta sap que tota llengua és potencialment creativa i que només el talent dels escriptors determina el lloc que ocupen en el cànon (per bé que l’imperi del mercat i el context sociopolític en condicionen l’èxit i la popularitat).

És desolador que un president menystingui de manera espontània una llengua que, per a més inri, forma part de la comunitat que dirigeix. Però el més greu és que això sigui popular. Siguem clars: menystenir la llengua catalana és rendible a Espanya. Quan es busquen les raons de l’augment de l’independentisme, ningú no recorda que, de tant sembrar prejudicis contra una cultura mil·lenària que ha sobreviscut a tota mena de dissorts, ha germinat la llavor de la desafecció.

En aquest context, la mort del gran antropòleg Lluís Duch ens fa tocar de peus a terra. Era un gegant cultural. La seva monumental antropologia és un compendi, escrit en català, del pensament que el món actual ha atresorat sobre la condició humana. Duch és un dels que més ha contribuït a situar la llengua catalana en el concert de l’alta cultura europea, però ha passat 82 anys entre nosaltres de manera gairebé invisible. Ens ofenen quan ens menystenen la llengua, però ignorem els que la cultiven a fons i la fan perdurar.

Source: Concursos 2018 – Peñarroya de Tastavins

Concursos 2018

El Excmo. Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins, convoca los tradicionales concursos de pintura y relatos cortos una edición más.

A continuación les adjuntamos las bases que regirán los mismos para su descarga:

XV CONCURSO LITERARIO DE RELATOS CORTOS “VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARES”.

BASESCONCURSORELATOSCORTOS2018

XV  CONCURSO DE PINTURA “DESIDERI LOMBARTE”

00 BASES CONCURSO PINTURA 2018

Source: Presentació d’«Esclat» a Bot » Temps de Franja

LA MANTEQUILLA

Fa quatre o cinc anys, Vicent de Melchor, un professor de la Universidat de Barcelona que havie comprat casa a Fórnols i allí va viure uns anys com a neo-rural, estave interessat per la nostra llengua i me preguntave cóm los dievem a Fórnols a en algunes coses en les que ell estave interessat. Entre atres me va preguntar com li dievem a la mantequilla.

Jo li vaig contestar que les coses que no existixen no tenen nom i que, quan jo era menut, a Fórnols la mantequilla no existie. Se va quedar com un estaquirot i li vaig tindre que explicar que casi no teníem lleit per al consum directe i, en eixa situació, mal podíem conèixer derivats que només se coneixien i consumien a terrenos de vaques. A Fórnols, la poca lleit que bevíem la munyíem a les cabres. Per a traure-el de la seua ignorància li vaig explicar cóm funcionave, segurament des de la Edat Mija, lo tema de la lleit i de les cabres.

Ramat de cabres

Ramat de cabres

Me va preguntar en qué untàvem lo pa i li vaig explicar que ho faem en manteca de gorrino, que eixíe al fregir les sagineres i, en aquella la grassa, untàvem llesques de pa i li afegíem un pols de sucre. Eixa ere la nostra mantequilla. Tamé se faen unes pastes, les mantecades, a base de manteca de gorrino per a les que ere l’ingredient més important.

Continuar llegint… La dula | Contalles de Fórnols

Source: · PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “ÀNGEL VILLALBA, CANÇONS I POEMES”. – Lenguas de Aragón

Source: Convocados los premios literarios en aragonés y catalán de 2018 – Aragón_hoy

El galardón Arnal Cavero reconoce la creación literaria en aragonés y el Guillem Nicolau en catalán
La convocatoria se publica hoy en el BOA

El Departamento de Educación, Cultura y Deporte –a través de la Dirección General de Política Lingüística- ha convocado los premios literarios Arnal Cavero (en aragonés) y Guillem Nicolau (catalán), ambos dotados con 3.000 euros.

Estos premios son un instrumento imprescindible para el fomento de la creación literaria en las lenguas propias de Aragón. Se enmarcan, asimismo, en las medidas del Gobierno de Aragón para desarrollar una política lingüística para el aragonés y el catalán realista adaptada a la normativa vigente y a los compromisos internacionales.

El plazo de presentación de solicitudes es de 20 días naturales a contar desde el día siguiente al de la publicación de la convocatoria en el Boletín Oficial de Aragón (se publica hoy).

A los premios podrán presentarse obras de creación literaria en cualquier género (narrativa, poesía, teatro, ensayo) escritas en lengua aragonesa en cualquiera de sus variedades, así como la traducción desde cualquier otra lengua al aragonés. Deberán tener una extensión mínima de 100 páginas para prosa, de 350 versos para las obras poéticas, y sin límite de extensión en la modalidad de ensayo.

Source: Presentació de “Espills trencats” a Sabadell | Mas de Bringuè

Source: Presentació de la novel·la “Espills trencats” a Lleida | Mas de Bringuè

presentació Espills trencats Lleida (3)

 

Presentació del IV PImma Monsó

 

Anton-abad-Ramon-Sistac-web

Ramon Sistac amb l’Anton Abad

 

MARIO 4

Màrio Sasot

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: