Skip to content

Archive

Category: Literatura

Source: Merche Llop presentà a Saragossa el seu poemari “Esclat” | Mas de Bringuè

MERCHE LLOP 1

 

La professora, escriptora i activista cultural i feminista Merche Llop presentà, a la sala d’actes del Museu de Saragossa, lo seu llibre de poemes “Esclat”, obra finalista del Premi “Guillem Nicolau 2017”, editada pel Govern  d’Aragó i Gara d’Edizions.

A l’acte intervingueren, fent costat a l’autora, el director general de Política Lingúística, Ignacio López Susín, el qual assenyalà la importància cultural de la recuperació dels Premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero per part del Govern aragonès; el responsable de Gara d’Edizions, Chusé Aragüés; la tècnica de l’àrea d’Ensenyament de Català de la DGA, Azucena López, i el veterà rapsode i dinamitzador cultural Luis Felipe Alegre.

Azucena López destacà els valors personals i ètics de l’autora, “una dona valenta, audaç, lluitadora i feta a si mateixa” i els valors literaris i vitals dels poemes publicats al llibre, dels quals llegí els que a ella més la van colpir “per la seua sensualitat, la seua sinceritat i el seu lirisme”.

Finalment, Merche Llop, després d’agrair la presencia als assistents a l’acte, entre els que es trobaven nombrosos amics, familiars i antics alumnes i companys d’escola  de l’autora, va llegir, conjuntament amb Luis Felipe Alegre un seguit de versos del  poemari. La nonaspina Llop ho va fer en la seua versió original en català, i Alegre, en la corresponent translació al castellà. .

Una simfonia bilingüe de sensacions, suggeriments, crits de protesta i d’esperança que embruixà  l’auditori.

MERCHE LLOP I Luis Felipe ALEGRE

Source: Adelanto de Los que dejaron su tierra – Editorial Libros.com

“Ho havia sentit a dir però volia creure que allò no arribaria mai”. El viejo Nelson de Camí de Sirga, la gran novela del mequinenzano Jesús Moncada, se resistía a pensar que su pueblo iba a desaparecer bajo las aguas de un pantano. La vieja villa sucumbió a la piqueta, pero su memoria jamás lo hizo. Se mantiene en la literatura del escritor, y en los mequinenzanos que hoy habitan un pueblo nuevo que, a pesar de construirse sobre los escombros del infortunio, sigue vivo y ha sabido reconvertirse en localidad ‘costera’. El Aragón vacío es consciente de que habita bajo la amenaza de una demografía menguante, pero no solo quiere creer que “aquello” no llegará nunca, sino que sueña con un mañana mejor.

Matarranya (pdf)

Source: Presentació d’”Esclat”, poemari de Merxe Llop | Lo Finestró

El Govern d’Aragó i Gara d’Edizions es complauen en convidar-vos a la presentació del llibre, Esclat, el proper dimarts dia 24 d’abril, a les 19,30 hores al Museo de Zaragoza, Plaza de los Sitios, 6. L’acte serà càrrec del director general de Política Lingüístic, José Ignacio López Susín; d’Azucena López, assessora docent de Política Lingüística; Chusé Aragüés, editor de Gara d’Edizions i coeditor juntament amb el Govern d’Aragó; i Merxe Llop, autora del poemari. Recitaran uns poemes: Merxe Llop i Luis Felipe Alegre, d’El Silbo Vulnerado.

Source: Moretto chanel: Lo xic de la Regina

A vegades tinc crisis de personalitat. No sé si a vatres vos passe, però a mí me passe a suavint.
Mentres visc a Mont Roig, que es la nostra residéncia habitual, los uns me diuen David, los atres Moret, uns atres Moretto, la dona me diu amor y los fills papá. Però quan vaig de tant en tant a la vila de la surullera, sempre me diuen de la mateixa manera, lo xic de la Regina.
Avui m´ha tornat a passar:
I este xic quí es?- l´hi ha preguntat una dona a l´Ascensión. Ah! tu eres lo xic de la Regina, si te la mateixa careta que sa mare.
Si soc lo xic de la Regina- he contestat alegrement i una mica sorprès perque tots me coneixen i jo ja casi no conéc a ningú, alguns los reconec però a molts no sé ni com els diuen.
Me done una mica de vergonya reconeixeu, però casi que no conéc a ningú quan vaig a la vila.
De ben menudet, sempre estava per la vila, casi tots los fins de setmana feiem la visita a la iaia Marina i al iaio Antonio, encara recordo en gran amor lo sofá i la tele, i l´aparador on sempre guardave la iaia alguna dolsaina per al net. Los paseos en bicicleta pel carrer plà, los columpios, la consulta del sinyor dotó, l´escombrera, los bassiols i les eres. Fent memoria encara recordo als meus bisagüelos al Laureano i la Delgadina, i a la iaia Carmen.
Van pasar los anys i poc a poc vaig dixar d´anar a la vila que tant m´estimava i m´estimo. De fet, al meu ADN tinc tres parts de la surullera, per una de Mont roig, Mon iao Antonio, ma iaia Marina i mon iaio Federico eren los tres fills de la surullera, lo primer de casa Pampolí, la segunda del mas de Lluis (més conegut com a mas del sastre) i lo Federico del mas de Roque tots del terme de la Sorollera. Tan sols ma iaia Manuela ere del mas de Moret, del terme de Mont roig.
Mon iaio Federico al casarse ja va vindre a viure al mas de Moret, i al cap dels anys van vindre a viure al poble, desgraciadament, ma iaia Marina va morir massa jove, jo només tenía 13 anys i recordo en gran tristesa lo moment en que la casa va quedar vuida, tinc la darrera imatge de l´ataud a la entrada de la casa i com después d´allò ja no vam tornar més a n aquella casa.
Al morir ella ja se van acabar les dolsaines i la infantesa, ja vaig entrar a l´adolescencia i se van acabar les visites a la Surullera…
Al tornar de Perú, una de les primeres coses que vaig fer va ser anar a vore a la tía Arsenia. La tía Arsenia ere una de les germanes de ma iaia Marina, la dona més adorable que hi havie davall la capa del cel. Vam tindre la sort de que poguere coneixer a la meua filla Nadine i al meu fill Manuel, desgraciadament, l´any pasat va morir i ara ja es una estél més al cel, com diu la meua filla:
Esa estrella de ahí es la tía Arsenia. Segurament quan la meua filla sigue gran, recordo en lo mateix amor que jo les visites a la Surullera, los ous Kinder i pastelets que sempre teníe guardats pa quan li feem visita, sempre tenie lo bosinet amanitat la bona de l´Arsenia.
Ara només mos quede lo tio Eugenio a qui poder visitar, i d´aquí a Déu sap quan ja ni això, la Surullera ja només serà un record. Ja no hi haurà ningú a qui visitar, ni que mos digue que mos quedem a fer lo bossinet, este fet me produix una tristesa molt gran, perque per a be o per a mal, sempre seré lo xic de la Regina i això no ho dixaré de ser mai.

Source: Lo gat malraçat | Contalles de Fórnols

Lo gat malraçat

(Versión en espanyol al final del relato)

SIMBIOSIS

Lo concepte actual de “mascota” ere desconegut a l’ambient rural de Fórnols al que jo me vaig criar. Ni persones ni animals vivíem de vades, formàvem part d’un “ecosistema” integral de treball adaptat a les necessidats de la vida que portàvem.

Los xiquets, a part de jugar, a les hores lliures que mos dixave l’escola, faem faenes complementaries que aforraven temps a les persones grans: faem recados, anavem a omplir la cantrella i collíem herva per als conills; a la sega risclarvem lo rostoll i replegavem espigues perdudes i a la era muntavem al trill ; al estiu anàvem a guardar l’aigua i, quan ja podíem, regàvem l’hort sense ajuda dels grans; anàvem al forn a traure número i, quan podíem, ajudàvem a les dones a portar les canastes al forn; al temps de les olives replegàvem les que caíen fora de la borrassa; anàvem a abeurar les burres i moltes coses que me venen a la memòria, que no vull apurar. Los pares i els agüelos, faen les faenes importants según los coneixements, les habilidats i les forces de cada un.

25 Xiquets al trill

Xiquets portant lo trill

Los animals domèstics vivien en “simbiosis” en les persones. Los burros i els matxos mos prestaven la seua força física per a estirar del aladre, del trill i lo roll de la era, del carro, de nories i molins, rastraven pedra i rossegaven llumeres. Albardats portaven cuallquere càrrega que mos fore util, aigua en argadells i cànters, llenya per al foc en los carrejadors, olives i ameldes en sacs, pataques i remolatxes del hort a la saria o en banastes. Garbes al temps del batre, sacs i taleques de blat i civada, borrasses de palla i portadores plenes de raïms a la vrema. I tamé a natros mateixos, quan los muntàvem a caball.

26 Rollant la era

Rollant la era

Les les cabres mos donaven lleit poc abundanta i cabridets. Les ovelles mos donaven corders i llana per a fer coltxons, peücs i algun jersey. Les gallines ous per a minjar, fer truites , pastes i taméalguns pollastres per a matar. Los conills carn i pells, que les dones venien als “pieleros” barat a agulles didals i estirores per a cosir. En lo gorrino teníem magre i cansalada, xoriços, llenguanisses i borrifaldes i manteca per a untar i fer les mantecades.

32 Ramat de cabres

Ramat de cabres

Los gossos mos vigilaven cases i propiedats, ajudaven als pastors a guardar el bestiar i als caçadors a aixecar les peces i a portar-les -hi al amo quan les havie matat. Tots estos animalets vivien a costa nostra i, per a mantindrels, cultivavem per a en ells civada, avena, panís, remolatxes, cols i alfals, dedicant-los temps i cuidados com los pastors que els dedicaven la jornada completa.

LOS GATS

Los gats eren un mon a part i complien una funció que els permetie una vida privilegiada. Sense horaris establits, ells mantenien la casa lliure de rates i atres animals molestos, com les sargantanes o les serps, que haurien entrat, com entren als masets, sense la presencia del gat. Hi havie gateres a totes les portes que els permetien circular lliurement per tota la casa i entrar i eixir al seu gust. Ere l’unic animal que podíe entrar i passejar-se per la Iglesia, a on tamé hi havie gatera. Quan fae fred s’acotxonaven al racó del foc o damunt de la planxa i quan fae bon temps corrien lliurement de casa en casa o pel carrer a buscar emocions o aventures amoroses en los de cases veïnes. Eren animals molt pillos i, com no s’els donave minjar per a que tingueren afany per les rates, les dones havien de controlar que no s’els emportaren alguna tallada quan fregien carn o peix a la bora del foc.

28 La gatera

La gatera

Eren animals bastat llimpios, però a voltes faen les seues necessidats a puestos inoportuns. I ací escomence la contalla que tos volia fer avui.

LA MALIFETA

Jo vaig ser un xiquet molt afortunat, per que ma mare tenie lleit abundanta i de mol bona calidat, ademés vaig ser lo rader de quatre germans i no hi havie coa detrás de mí per a cedir la mamella. Lo meu temps de lactància va durar casi vint mesos i no hauria tengut cap límit de temps si no fore per la malifeta que me van fer.

Jo vaig naixer lo primer día de giner de l’any 1945 i v aig mamar a gust des de el primer dia. Va arribar l’estiu de 1946 i jo encara mamava. Però va resultar que aquell any, per al 15 d’agost, tocave celebrar a Morella les festes de sexenari. Mon pare i ma mare van fer intenció d’assistir a en aquelles famoses festes, però tenien lo problema del xiquet que encara mamave i el van resoldre d’una manera una mica peculiar.

29 Festes del sexenari de Morella

Festes del sexenari de Morella

Van pensar que ere una bona ocasió per a desmamar-me i no s’els va acudir millor idea que enganyar-me. Van agarrar un tros de metja cremada del cresol, ma mare se va untar la mamella en oli brut de follí i hi va enganxar la metja cremada. Quan vaig anar a mamar me va amostrar lo seu pit tot brut i me va dir que s’hi havie cagat lo gat malraçat. Jo vaig tindre un gran sofoco i vaig avorrir la mamella per a sempre. Des d’aquella malifeta…¡Sempre hai odiat als gats malraçats!

27 Lo gat

Lo gat malraçat

 

Source: Moretto chanel: Temps de gribes i merles

Avui he estat en mon iaio per la finca dels ombrions. Mon iaio va naixer a la vila de la surullera fa 87 anys. En tan sols 5 anys va ser testimoni de la maleïda guerra civil que va assolar este país. Jo tinc una filla de la mateixa edad en estos moments. Imagino a mon iaio en aquells temps patin les misseries d´una guerra que no va buscar, que se va trobar com tans d´altres, i a la que va tindre la sort de sobreviure. Havent tingut la sort de sobreviure, va quedar marcat, com qualsevol xiquet que patixque les consecuències del pitjor de tots los mals, l´extermini entre essers húmans per no tindre els mateixos ideals, per partidismes polítiques i per interesos económics.
Van ser temps difícils aquells anys, i els que van vindre detrás. No hi ha res pitjor que patir gana i en aquells temps sen va patir molta. De totes maneres que parla de açó no té ni cap ni peus, perque no parlo desde l´experiència, seríe millor que ho contare ell, només vull fer menció per a contextualitzar lo blog que avui se m´ha ocurrit escriure.
Están a la finca (que ere la primera volta a la vida que la vea) hem estat parlan de moltes coses, mentres fea un cop d´ull observan lo que em voltae, un portell s ´havie tornat a fer allí on fa anys que ja va caure, pero la part de pedra que es conservave, m ha dixat ben parat de lo bé que la treballaven, la finca tota herma com podreu compendre, creixen los pins per tot arreu, doncs clar, depues de més de 20 anys sense llaurala com compendreu tot es pert, la naturaleza tard o pronte torne apoderarse quan l ´home dixe de ficar la má. Hi havie una caseta al monte ara assolada, on m´agüelo me contave la de voltes que allí va fer la migdia, que eixa caseta la van alsar los iaios d´ell, los meus bisagüelos ja feen allí la migdia, cuinaven pataques al topí i menjaven conill escabechat.
Caçaven gribes i merles en un métode que avui m´ha vullgut amostrar, estes coses ni a l´escola ni a l´institut, mos van voler amostrar mai. Tampoc ganadería ni a fer l hort, només histories que de poc mos serviran.
La finca no es que sigue molt gran, ni de bon accés, per a l´agricultura actual totalment desaconsellà, pero en aquells temps, ere part del sustent de la casa. Si tinguerem que mantindremos ara d ´ella, encara no sé per a on ni com emprendreu. Suposo que mos tocaríe espabilar, pero vamos que la portariem clara.
De poc val parar rateres si ja no hi han gribes ni merles que poder caçar, ni conills de monte, ni machos ni burros en los que poder treballar. Afortunadament, la vida continue per avant, i no mos encantem, que si nem per atrás, les pasarem una mica putes, fins a que mos acostumen a viure com abans.

Source: Presentació de “Espills trencats” a Fraga | Mas de Bringuè

Invitación Espills trencats bilingüe

Source: Presentació, demà, de “Espills trencats” a Torrent de Cinca | Mas de Bringuè

Source: Presentació de la novel•la “Espills trencats” a Torrent de Cinca | Mas de Bringuè

CASA FERRABRAS TORRENT 2

El proper dissabte 24 de març tindrà lloc, al Centre  Cultural “Casa Ferrabràs” de Torrent de Cinca, la presentació de la novel·la de Màrio Sasot  Espills Trencatspremi “Guillem Nicolau” 2017.

L’acte començarà a les 18,30 hores , estarà presentat pel bibliotecari torrentí Carles Grifoll, hi assistirà l’autor, que comentarà l’obra amb els membres del club de lectura de la localitat i està obert al públic en general.  Organitza la Biblioteca de Torrent de Cinca i hi col·laboren l’ajuntament de Torrent i La Comarca del Baix Cinca.  

ESPILLS PORTADA

Portada del llibre

 

MARIO 4

Màrio Sasot (Foto. Lucía Sasot)

Source: Mañana, entrevista con Miguel Mena | Mas de Bringuè

Source: Presentació de “Espills trencats” al Torricó | Mas de Bringuè

Lo proper dijous, 8 de març, a les 17,30 hores, es presenta,  a la Casa de Cultura de l’Ajuntament del Torricó la novel·la autobiogràfica de Màrio Sasot “Espills trencats”, premi Guillem Nicolau 2017, on l’autor comentarà els origens i continguts de la seua obra i firmarà exemplars del seu llibre a les assistents. A continuació, en conmemoració del Dia de la Dona Treballadora,  tindrà lloc una xocolatada i música de ball dins del mateix recinte.

L’acte està organitzat per l’Associació de Mestreses de Casa del Torricó  i obert a tot el públic.

Presentarà  l’autor la presidenta de l’Associació, Ana Domínguez.

Animeu-vos a vindre!

Ressenya del llibre “Espills Trencats” al suplement “Artes y Letras” de  l’Heraldo d’Aragón (1-3-2018)

Ressenya Heraldo Espills trencats

Source: El Matarraña celebra el Día Internacional de la Lengua Materna – La Comarca

Los oficios, juegos y costumbres de antaño y la figura de Desideri Lombarte fueron los temas elegidos este año

Los jubilados del territorio volvieron a clase. El IES Matarraña de Valderrobres celebró el día Internacional de la Lengua Materna con “Iaios al Insti”, un programa de actividades en el que varios miembros de la Federación Comarcal de Jubilados del Matarraña, Fecojudema, hicieron de ponentes, utilizando el catalán, para explicar a los alumnos de 1º, 2º y 3º de ESO cómo se vivía antes. De este modo ponentes y alumnos fueron los protagonistas de una nueva experiencia intergeneracional impulsada por el área de Catalán del Instituto valderrobrense y que contó con la colaboración de los Departamentos de Patrimonio y Cultura de la Comarca del Matarraña.

Tres fueron las temáticas de las charlas: Cómo se jugaba antes, cómo se llenaba la despensa en los hogares del Matarraña hace más de cinco décadas y una tercera charla sobre los trabajos y oficios perdidos. Durante los talleres los ponentes fueron utilizando muchas de las palabras que, bien sea por la castellanización o por tratarse de oficios ya perdidos, han caído en desuso entre la gente joven en los últimos años. “Pensamos que la mejor manera que tienen nuestros alumnos de que no se pierdan las palabras de catalán que aquí siempre se han utilizado es que escuchen y aprendan de los más mayores”, explicó Pepa Nogués, profesora de catalán del IES Matarraña.

Al final de cada actividad los alumnos rellenaron una ficha con la palabra que más les sorprendió. “Estamos muy contentos de esta nueva experiencia con los más jóvenes y sobre todo de que vean cómo se vivía antes y que conozcan muchas palabras y expresiones que ya no se escuchan por la calle”, explicó José Lombarte, presidente de Fecojudema.

Ya por la tarde fue el turno de los más pequeños con varios talleres infantiles en la Biblioteca Municipal de la capital del Matarraña en los que la figura central fue el escritor peñarrogino Desideri Lombate. Además hubo cuentacuentos y la actuación musical del grupo Yababé.

Source: “Espills Trencats”, presentat a Mequinensa amb gran èxit de públic | Mas de Bringuè

ESPILLS MEQUINENSA 2

Text: Felip Berenguer

Fotos: Sisco Castany

El passat dimecres es va presentar a la Biblioteca de Mequinensa l’obra de Màrio Sasot “Espills Trencats”, guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2017 de Literatura Aragonesa en Llengua Catalana, amb una gran participació i acollida de públic, una seixantena de persones que ompliren la sala de la biblioteca de la Casa de la Cultura, recentment remodelada.

Desde la taula de presentació, l’alcaldesa de la vila amfitriona, Magda Gòdia, recordà els múltiples vincles culturals i personals que uneixen l’autor saidinenc amb Mequinensa, a través de les seues facetes com a corresponsal de La Vanguàrdia,  militant frangenc i coordinador del projecte d’animació cultural  a les escoles de la Franja “Jesús  Moncada”.

El director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín, resaltà la importància de la recuperació del premi Guillem Nicolau pel Govern aragonès  i agraí a  Màrio i a tots els escriptors presentats, la seua participació. Chusé Aragüés, director de Gara Edizions i coeditor de l’obra, destacà la necessitat de que les institucions públiques i les empreses privades impulsen la difussió i la protecció de les dues llengües aragoneses minoritzades, com l’aragonès i el català.

L’autor va fer cinc cèntims dels seus retalls de vida que apareixen a la seua obra premiada i recordà les seues experiències personals viscudes a Mequinensa com activista cultural i els seus vincles amb gent del Poble com Jesús Moncada, Hèctor Moret, Marià López o el pintor  surrealista Josep Nicolau, present a la sala.

A continuació,  un nombrosa part del públic, en que destacaven les dones, es va llençar a fer preguntes a l’autor sobre diferents aspectes de l’obra, destacant les intervencions d’un grup d’alumnes de quart de la E.S.O. de l’Institut de Mequinensa, interessats per les condicions i el  futur de  la joventut dels pobles avui en relació amb les dècades  en què transcorreix la novel·la.

ESPILLS MEQUINENSA 5

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: