Skip to content

Archive

Category: Literatura

Source: Ens hem quedat sense Carrégalo » Temps de Franja

// Redacció

Obituari. El matí de dissabte 20 de març, a boca de primavera, ens ha deixat massa prompte (només en tenia 70 acabats de fer) el company i amic José Antonio Carrégalo Sancho, de Mont-roig.

Investigador inquiet de tots els àmbits de la cultura del seu poble i de la comarca, havia publicat diversos treballs d’investigació i també de creació literària: Espurnes (ASCUMA, Calaceit 2002), A soca d’orella (ASCUMA, IEBC-IEA, Calaceit 2002), Monroyo, el hábitat disperso (las masías) (Sucarrats, Mont-roig 2003). Un altre dels camps on excel·lí és en l’articulisme en diversos mitjans: Plana Rasa (Mont-roig), El Pati i El Vallenc (Valls), Au! (els Ports) Temps de Franja (la Franja) o La Comarca (Alcanyís). En aquest darrer mitjà amb articles individuals i, sobretot, com a integrant fundador del col·lectiu Viles i gents, la primera columna editada íntegrament en català en un mitjà aragonès, de manera ininterrompuda des de 1995 fins els nostres dies.

Tothom que l’ha conegut, valora, a més del seu gran compromís com a activista cultural, la seua personalitat bonhomiosa i pacificadora, sempre disposat a escoltar tothom, també els que pensaven de manera oposada. A banda de la seua tasca d’investigador i divulgador, també estava sempre disposat a ajudar qualsevol que li demanara consell o assessorament, tot posant a disposició el seu extens arxiu.

La família ens informa que ha mort com va viure, tranquil i serè, com la vida que ha portat. I els amics que han tingut la sort de poder parlar amb ell en aquests darrers temps, coincideixen en l’optimisme i la visió tan positiva que tenia de la seua sort. Agraïa la vida que havia pogut tindre, la família, els amics i totes les experiències que havia pogut viure.

Per desig exprés d’en José Antonio, la cerimònia s’ha fet en la més estricta intimitat familiar. Quan les circumstancies ho permetin, portaran les seues cendres «al seu estimat poble», Mont-roig.

Des d’aquesta redacció expressem en nostre més sentit condol a l’esposa i als fills, i els transmetem el nostre escalf.

 

En José Antonio en la penúltima actualització de foto per a la columna Viles i gents el 2012. / Arxiu familiar

 

Podeu llegir l’entrevista que Artur Quintana li va fer per a aquesta revista el 2009 aquí.

Podeu llegir la columna que va publicar a la Comarca per a commemorar els 25 anys de ‘Viles i gents’ aquí.

Source: Històries mai contades del Jesús Moncada » Temps de Franja

 

Source: Francesc Serés: «El trato al catalán en Aragón es la crónica de un desprecio reiterado»

Source: Tres editorials s’uneixen per a editar “Camí de sirga en còmic” | Mas de Bringuè

Unes imatges del Còmic de “Camí de sirga” del baixaragonès Roberto Morote (https://www.robertomorote.com/)

Les editorials aragoneses GP EdicionsGara d’Edizions, a més de de la catalana Trilita, especialitzada en còmic, estan treballant conjuntament en el projecte de llançament de l’adaptació de la novel·la Camí de Sirga de Jesús Moncada al món de la historieta, amb una obra que està preparant el dibuixant i dissenyador gràfic Roberto Morote (Andorra, Terol, 1987). L’obra serà editada simultàniament en castellà, aragonès i català,  compta amb l’ajut econòmic del Ministeri de Cultura i de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó i es preveu que estarà acabada als voltants d’abril de 2021.

D’aquesta manera, els personatges de la mítica novel·la del desaparegut escriptor mequinensà, com Carlota de Torres, Carmela, Honorat del Rom o el vell Nelson cobraran vida i imatge pròpia de la mà d’aquest artista gràfic  format  a l’Escola d’Art de Barcelona i que al setembre de 2019 va haver de mudar-se per assumptes laborals de la seua parella precisament a Mequinensa, on es va introduir en el món literari i el marc geogràfic i històric que descriu aquesta novel·la.

L’adaptació, que s’editarà en blanc i negre, està en una fase avançada de dibuix i durant el mes de febrer Morote començarà l’entintat.

La traducció del text de Morote al català estarà a càrrec del poeta i investigador mequinensà Esteve Betrià, i la versió en aragonès la realitzarà l’escriptor traductor i editor de Gara d’Edizions Chusé Aragüés.

L’edició està feta i signada conjuntament per les tres entitats editores en règim de coedició mitjançant una UTE, tot i que cadascuna de les versions idiomàtiques anirà en llibres separats. De l’edició castellana prendrà especial cura GP Edicions, dirigida per Daniel Viñuales; de l’aragonesa es responsabilitzarà en Chusé Aragüés, de Gara, i de la catalana s’en farà càrrec Trilita, dirigida per Albert Mestre.

El còmic tindrà unes cent seixanta pàgines. L’edició original de l’obra comptava amb 346.

“Cal esmentar l’esforç de síntesi i de pedagogia de l’autor del còmic, que ha seguit amb text i imatges el fil principal de la història, tot respectant la divisió en quatre parts i un epíleg tal com la va construir Moncada.”- explicà Chusé Aragüés.

La gran epopeya de la Literatura de la Franja

Camí de Sirga continua sent, trenta-tres anys després de la seva primera edició, una de les grans novel·les de la literatura en llengua catalana, traduïda a tretze idiomes, i un dels més preclars, sentits i humans dibuixos de la decadència del món rural enfront de l’embranzida de la modernitat. El seu autor, Jesús Montcada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005), va construir un ric i esplèndid entramat de personatges i relacions ambientades en l’antiga vila de Mequinensa, nucli miner i d’un intens trànsit fluvial, condemnada a desaparèixer sota les aigües del pantà, i que serveix de metàfora sobre bona part del nostre territori més de tres dècades després.
Actualment, Roberto Morote resideix a Andorra, la seua localitat natal, on desenvolupa el seu treball de dissenyador gràfic confeccionant portades i dissenys per al Centre d’Estudis d’Andorra i realitzant diversos encàrrecs locals. A la primavera de 2019 li va arribar, per part d’alguns coneixedors i amants de l’obra de Moncada la proposta d’adaptar Camí de sirga al còmic, en el marc de la celebració del Saló del Còmic de Barcelona.. I casualment, al setembre de 2019 va haver de mudar-se per assumptes laborals de la seva parella a Mequinensa, la vila natal i literària de Moncada. Llavors va veure que no podia sortejar el destí i havia de fer la feina compromesa.
“Em va venir molt bé trepitjar el terreny i no sols per qüestions tècniques, per veure els espais reals, l’amplària del riu o la disposició dels edificis, sinó sobretot perquè vaig poder parlar amb molta gent gran del poble i ensumar el flaire emocional de la història..

“El treball d’adaptació ha consistit a anar eliminant, llevant i polint. Ha calgut descartar  escenes senceres  i molts personatges i anar al nucli mateix de la novel·la”.

Una de les qualitats essencials de la novel·la que Morote ha volgut salvar en la seua adaptació al còmic ha estat “la sensibilitat de Moncada amb els personatges. Tots són humans i tots tenen grans motius per a actuar tal com ho fan. A tots els personatges de la novel·la acabes coneixent-los molt bé, i amb els ambients succeeix igual. Amb un sol paràgraf és capaç de situar-te una escena sencera, per això crec que literàriament l’obra és genial”. Un altre dels elements importants als quals Morote vol ser absolutament fidel és el sentit de l’humor. “La novel·la és molt divertida. Montcada tracta els temes, alguns d’ells molt crus, amb un punt de vista on sempre és present l’humor”.

Camí de sirga serà l’òpera prima de Roberto Morote com a autor de còmic.  Les previsions inicials dels editors són fer una tirada d’un miler d’exemplars en català, 300 en aragonès i 600 en castellà.

Source: Endavant Lo Trinquet! » Temps de Franja

Endavant Lo Trinquet!

// Artur Quintana i Font

L’any 2009 na Montserrat Martínez i en Rafael Lorenzo, aleshores directors de l’Instituto de Estudios Turolenses, en presentar la col·lecció Lo Trinquet, de llibres en llengua catalana d’autors terolencs o vinculats a la província, van declarar que: L’Instituto vol així contribuir amb veu pròpia al tan necessari estudi i foment de la llengua catalana a Terol i de la cultura aragonesa que conforma. Així consta a la pàgina 9 del primer llibre de la col·lecció publicat: Artur Quintana i Font (Ed.): Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies. Fins ara s’han publicat 6 trinquets: Marta Momblant Ribas: Fora de temps, fora de lloc. (Lo Trinquet 2); José Miguel Gràcia Zapater: Pasqual Andreu lo Florit. (Lo Trinquet 3); Desideri Lombarte i Arrufat: Les aventures del sastre Roc d’Arça. (Lo Trinquet 4); Cesc Gil i Lombarte: Menú: la cuina del cor. (Lo Trinquet 5) i Susana Antolí: Senderes de gebre. (Lo Trinquet 6). A la solapa d’aquest darrer Trinquet, publicat l’any 2015, s’anunciava la publicació com a número 7 de Lo Trinquet del llibre Desideri Lombarte i Arrufat: Poesia completa, obra que per malfadats problemes d’edició segueix sense publicar. Finalment l’IET ha decidit d’inaugurar amb Poesia completa d’en Desideri Lombarte una nova col·lecció d’Obres completes d’autors terolencs. Amb aquesta venturosa decisió queda obert el pas a nous llibres de la col·lecció Lo Trinquet, el número 7 del qual, ja a punt d’eixir, és el poemari Aplec d’en Juli Micolau, a la solapa del qual figura: En premsa Lluís Rajadell: Terra agra (Lo Trinquet 8), i : En preparació les obres següents:

  1. Josep Miquel Gràcia: D’arbres i progressies.
  2. Artur Quintana, Sigrid Schmidt. Estampes de família I. 1789-1950.
  3. Ramon Mur: Sadurija. Versió catalana de Juli Micolau.
  4. Hèctor Moret, Maria Teresa Moret (Eds.): Antologia de la prosa catalana del Matarranya Històric. Dels orígens als nostres dies.
  5. Vicent Pallarés (Ed.): Antologia de la poesia del Matarranya Històric 2009-2021.
  6. Josep Miquel Gràcia: Viles pobles i mes.Les tres llunes.
  7. Hèctor Moret. Breu Diccionari d’escriptura i escriptors contemporanis en català a l’Aragó.
  8. Epistolari aragonès d’Artur Quintana.

Esperem que millori el ritme de publicació Lo Trinquet, i que nous autors s’hi vagen afegint.

El Consell de Redacció de Lo Trinquet. Josep Miquel Gràcia, Artur Quintana, Carles Sancho.

 

Els títols publicats a la col·lecció des de 2009 fins avui. / Carles Terès

Source: Roberto Morote adaptará al cómic ‘Camí de Sirga’, la novela de Jesús Moncada – www.diariodeteruel.es

// Virgili Ibarz

Aquest 11 de novembre ha arribat a llibreries el Tríptic de la terra de Mercè Ibarz, publicat per Anagrama. L’autora hi reuneix La terra retirada i La palmera de blat, i les acompanya amb una part, inèdita, Labor inacabada.

El Tríptic de la terra compren així un arc temporal de publicacions que va del 1993 a 2020. El 1993 l’autora va publicar La terra retirada al Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’èxit va ser immediat. Hi veiem la transformació de Saidí. El canvi de l’olivera per l’horta, el pas del secà al regadiu, l’aparició de la fruita i la modificació dels hàbits que aquest canvis comporten.

Mercè Ibarz. / Lucía Boned

Continuar llegint… Retorns a Saidí d’una llauradora de les lletres » Temps de Franja

Source: Premi Proa a l’escriptor Francesc Serés | Lo Finestró

El Grup 62 ha atorgat el Premi Proa de novel·la a l’escriptor franjolí (de Saidí) Francesc Serés. Amb l’arribada d’un  professor “nàufrag” a una profunda vall de la Garrotxa l’autor explora la vida íntima i cultural de la gent. Això és el que fa magníficament La casa de foc, l’obra premiada d’en Francesc Serés que ha manifestat sobre la mateixa que és “una manera de retornar el que em va donar aquesta gent que em va acollir allà, explicar no tant l’espai com viuen, quines condicions de supervivència i quines possibilitats de futur de vida tenen”. Explica Serés: “El narrador arriba a la Vall del Ser, a la Garrotxa. És un paisatge amb molta natura, que és gairebé feréstega. Una zona habitada, però amb espais inaccessibles. És un territori molt particular: els revolts fan dissuadir els visitants, però un cop hi arribes, el lloc s’eixampla cap a un mar de muntanyes. I és una zona molt literària: allà estiuejava Eugeni d’Ors i també Pla en parla. Hi ha una narrativa i un pòsit històric.” ““La novel·la és un petit homenatge a aquella època que vaig viure a la Vall del Ser, per fixar-lo. En aquest sentit, hi ha una cita de Gabriel Ferrater a l’inici que ho remarca: “Diré el que em fuig, no diré res de mi.” I em va costar entendre’l. Durant temps vaig pensar que no en podria escriure res. I, tanmateix, és quan te n’allunes que trobes la manera d’explicar-lo. Hi ha una altra cita d’en Salinger que encapçala el llibre, que diu: “No expliqueu mai res de ningú, perquè si ho feu, trobareu a faltar tothom.” Però si no ho explico, es perdrà. Això també em va passar escrivint La pell de la frontera.””

Garrotxa digital:

Source: “Sílverti”, premi Guillem Nicolau 2020 | Lo Finestró

Sílverti, novel·la de Merxe Llop

El premi Guillem Nicolau 2020 del govern d’Aragó ha estat atorgat a l’escriptora de Nonasp, Merxe Llop per la novel·la Sílverti. El 2010 ja havia guanyat aquest mateix premi per Ressó en l’oscuritat.

Sílverti  és  una novel·la que segons declaracions de l’autora recull les escenes humanes i vivències d’un xiquet que va viure en diferents estacions de tren des de 1934 fins a 1940. Història d’una amistat, d’un conflicte generacional, de l’origen d’una tragèdia que marcà la vida d’una família. De tantes famílies!

La novel·la és el resultat de moltes converses amb els homes de la guerra i una assignatura pendent durant molts anys. Un homenatge “al meu pare i al Tío Ramón, i a la meua mare, les ties, lo poble…” Amb respecte vers les dones i els homes que van lluitar defensant ideals oposats fins a la mort, però amb rebuig absolut de la violència i l’odi. I admiració per aquella generació que va tirar endavant com van poder, uns pitjor que els altres, trobant sentit a la vida, sentit que hem heretat.

És un relat escrit en llocs diferents, fins i tot en hospitals i  amb molta passió. Quan a l’autora li afloraven els records dels pares i familiars, li apuntaven de debò meloses llàgrimes de goig i salobrosos de sentiments, una passió incontrolable.

“La branca silenciada”: voces femeninas en la poesía de la Franja en Aragón

Autores/as

  • Javier Giralt Universidad de Zaragoza
  • María Teresa Moret Universidad de Zaragoza

Palabras clave:

Poesía en Aragón, poesía catalana, poesía femenina

Resumen

Este artículo analiza la obra en catalán de ocho poetas aragonesas contemporáneas, atendiendo a sus principales rasgos lingüístico-literarios. Se lleva a cabo de esta manera una necesaria reivindicación de la poesía femenina en catalán dentro del panorama de la literatura aragonesa.

Descargas

Publicado

2020-10-18

Número

Sección

«Ceniza del sapo, bronce del cadáver»

Source: La literatura popular en català a l’Aragó | Lo Finestró

Palmira Jaqueti

Palmira Jaquetti

(Publicat al Diario de Teruel)

Efectivament fins als 1980 la literatura popular catalana a l’Aragó era la gran desconeguda a tot arreu. És més, la nostra intel·lectualitat, que si bé en part admetia, sovint a contracor, que a l’Aragó s’hi parlava català, continuava convençuda que suposant que hi hagués literatura popular aragonesa en català, tal literatura només podia ser una còpia matussera d’originals castellans. I podia semblar que tinguessen raó perquè –efectivament– s’havien recollit pocs textos d’aquesta literatura, i encara eren menys els que havien estat publicats, a més, en llibres i revistes de  molt mal consultar, i per a acabar-ho d’adobar la Sedició del 1936 havia interromput el gran projecte de l’Obra del Cançoner  Popular, on Palmira Jaquetti havia enquestat amb bons resultats per la Ribagorça, si bé no s’han pogut fer públics fins al nostre segle. Resumint: després del toc de sortida del conseller José Ramón Bada en un col·loqui a Fraga l’abril del 1984 per a recollir la nostra literatura popular franjatina, uns quants investigadors es posaren al tall, primer de Torredarques a Mequinensa i després de Torrent a Aneto, partint de zero, o gairebé. En deu anys enquestaren en més de 150 viles de la Franja, i en sis volums es publicaren de 10.000 a 12.000 textos de literatura popular amb mostres de tota mena de gèneres. Des d’aleshores han anat sorgint nous reculls, alguns dels quals esperen publicació, com ara els esplèndids Contes Ribagorçans d’en Jordi Moners, i la nostra literatura popular s’ha anat obrint pas, malgrat els entrebancs de costum, pels mitjans de comunicació, per la festa. la litúrgia, l’escola, els escriptors, músics, contaires … . Tot recentment té un capítol dins de la magna Història de la literatura popular catalana (Alacant, Palma, Tarragona, 2017) i un altre a la també magna A History of Catalan Folk Literature (Amsterdam/Philadelphia. 2019) amb frases tan punyents com Today, in the Aragonese Strip, the collection o folk literature in Catalan is still viewed as  an enlightened effort that involves breaking deeply held taboos and superstitions among a population long subjected to the blackest of linguistic obscurantism.

 Artur Quintana

Source: Premi d’investigació “Jesús Moncada” 2020 » Temps de Franja

// Rosa Arqué

L’Ajuntament de Mequinensa acaba de convocar el III Premi d’investigació “Jesús Moncada”. Enguany la novetat la trobem en la temàtica dels treballs perquè a més d’estudis sobre l’obra de Moncada es podran presentar treballs sobre el seu univers: història, llengua, mineria, tradicions, navegació, etc.
El premi, de 3000€, pretén reforçar i difondre la cultura i la història com una via d’investigació, desenvolupament i innovació mitjançant un treball interdisciplinari.
Els treballs originals, en castellà o en català, s’han de presentar fins al 25 de setembre de 2020 i les bases del premi es poden consultar al BOPZ o al web de l’Ajuntament de Mequinesa.

 

Jesús Moncada. / Ajuntament de Mequinensa


Mos complaem en invitar-vos a la presentació del darrer treball editat per l’Associació Cultural del Matarranya, Les mesures tradicionals i antigues a la Franja, de Francesc Teixidó Puigdomenech, que tindrà lloc el proper dissabte 16 de novembre a les 12, a la biblioteca municipal de Llinars del Vallès. La presentació la faran el Dr. Artur Quintana i la Dra. Maria Dolores Gimeno.
Hi estem tots invitats!
(Les mesures tradicionals i antigues a la Franja de Francesc Teixidor Puigdomènech, número 11 de la Gavella, col·lecció d’Iniciativa Cultural de la Franja. Treball extraordinari i imprescindible sobre les antigues mesures, que ens permet conèixer les unitats de mesurar la cabuda, el pes, la mida… de tots els elements i productes que es compraven, es venien i s’organitzaven en la nostra societat. És interessant tant a nivell popular com per a estudis posteriors que en puguen fer enòlegs, historiadors i altres investigadors. Els socis de l’Associació Cultural del Matarranya l’han rebut  al seu domicili  el mes de juny.).

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.