Skip to content

Archive

Category: Moncada

Source: Històries mai contades del Jesús Moncada » Temps de Franja

 

Source: Tres editorials s’uneixen per a editar “Camí de sirga en còmic” | Mas de Bringuè

Unes imatges del Còmic de “Camí de sirga” del baixaragonès Roberto Morote (https://www.robertomorote.com/)

Les editorials aragoneses GP EdicionsGara d’Edizions, a més de de la catalana Trilita, especialitzada en còmic, estan treballant conjuntament en el projecte de llançament de l’adaptació de la novel·la Camí de Sirga de Jesús Moncada al món de la historieta, amb una obra que està preparant el dibuixant i dissenyador gràfic Roberto Morote (Andorra, Terol, 1987). L’obra serà editada simultàniament en castellà, aragonès i català,  compta amb l’ajut econòmic del Ministeri de Cultura i de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó i es preveu que estarà acabada als voltants d’abril de 2021.

D’aquesta manera, els personatges de la mítica novel·la del desaparegut escriptor mequinensà, com Carlota de Torres, Carmela, Honorat del Rom o el vell Nelson cobraran vida i imatge pròpia de la mà d’aquest artista gràfic  format  a l’Escola d’Art de Barcelona i que al setembre de 2019 va haver de mudar-se per assumptes laborals de la seua parella precisament a Mequinensa, on es va introduir en el món literari i el marc geogràfic i històric que descriu aquesta novel·la.

L’adaptació, que s’editarà en blanc i negre, està en una fase avançada de dibuix i durant el mes de febrer Morote començarà l’entintat.

La traducció del text de Morote al català estarà a càrrec del poeta i investigador mequinensà Esteve Betrià, i la versió en aragonès la realitzarà l’escriptor traductor i editor de Gara d’Edizions Chusé Aragüés.

L’edició està feta i signada conjuntament per les tres entitats editores en règim de coedició mitjançant una UTE, tot i que cadascuna de les versions idiomàtiques anirà en llibres separats. De l’edició castellana prendrà especial cura GP Edicions, dirigida per Daniel Viñuales; de l’aragonesa es responsabilitzarà en Chusé Aragüés, de Gara, i de la catalana s’en farà càrrec Trilita, dirigida per Albert Mestre.

El còmic tindrà unes cent seixanta pàgines. L’edició original de l’obra comptava amb 346.

“Cal esmentar l’esforç de síntesi i de pedagogia de l’autor del còmic, que ha seguit amb text i imatges el fil principal de la història, tot respectant la divisió en quatre parts i un epíleg tal com la va construir Moncada.”- explicà Chusé Aragüés.

La gran epopeya de la Literatura de la Franja

Camí de Sirga continua sent, trenta-tres anys després de la seva primera edició, una de les grans novel·les de la literatura en llengua catalana, traduïda a tretze idiomes, i un dels més preclars, sentits i humans dibuixos de la decadència del món rural enfront de l’embranzida de la modernitat. El seu autor, Jesús Montcada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005), va construir un ric i esplèndid entramat de personatges i relacions ambientades en l’antiga vila de Mequinensa, nucli miner i d’un intens trànsit fluvial, condemnada a desaparèixer sota les aigües del pantà, i que serveix de metàfora sobre bona part del nostre territori més de tres dècades després.
Actualment, Roberto Morote resideix a Andorra, la seua localitat natal, on desenvolupa el seu treball de dissenyador gràfic confeccionant portades i dissenys per al Centre d’Estudis d’Andorra i realitzant diversos encàrrecs locals. A la primavera de 2019 li va arribar, per part d’alguns coneixedors i amants de l’obra de Moncada la proposta d’adaptar Camí de sirga al còmic, en el marc de la celebració del Saló del Còmic de Barcelona.. I casualment, al setembre de 2019 va haver de mudar-se per assumptes laborals de la seva parella a Mequinensa, la vila natal i literària de Moncada. Llavors va veure que no podia sortejar el destí i havia de fer la feina compromesa.
“Em va venir molt bé trepitjar el terreny i no sols per qüestions tècniques, per veure els espais reals, l’amplària del riu o la disposició dels edificis, sinó sobretot perquè vaig poder parlar amb molta gent gran del poble i ensumar el flaire emocional de la història..

“El treball d’adaptació ha consistit a anar eliminant, llevant i polint. Ha calgut descartar  escenes senceres  i molts personatges i anar al nucli mateix de la novel·la”.

Una de les qualitats essencials de la novel·la que Morote ha volgut salvar en la seua adaptació al còmic ha estat “la sensibilitat de Moncada amb els personatges. Tots són humans i tots tenen grans motius per a actuar tal com ho fan. A tots els personatges de la novel·la acabes coneixent-los molt bé, i amb els ambients succeeix igual. Amb un sol paràgraf és capaç de situar-te una escena sencera, per això crec que literàriament l’obra és genial”. Un altre dels elements importants als quals Morote vol ser absolutament fidel és el sentit de l’humor. “La novel·la és molt divertida. Montcada tracta els temes, alguns d’ells molt crus, amb un punt de vista on sempre és present l’humor”.

Camí de sirga serà l’òpera prima de Roberto Morote com a autor de còmic.  Les previsions inicials dels editors són fer una tirada d’un miler d’exemplars en català, 300 en aragonès i 600 en castellà.

Source: Roberto Morote adaptará al cómic ‘Camí de Sirga’, la novela de Jesús Moncada – www.diariodeteruel.es

Source: Premi d’investigació “Jesús Moncada” 2020 » Temps de Franja

// Rosa Arqué

L’Ajuntament de Mequinensa acaba de convocar el III Premi d’investigació “Jesús Moncada”. Enguany la novetat la trobem en la temàtica dels treballs perquè a més d’estudis sobre l’obra de Moncada es podran presentar treballs sobre el seu univers: història, llengua, mineria, tradicions, navegació, etc.
El premi, de 3000€, pretén reforçar i difondre la cultura i la història com una via d’investigació, desenvolupament i innovació mitjançant un treball interdisciplinari.
Els treballs originals, en castellà o en català, s’han de presentar fins al 25 de setembre de 2020 i les bases del premi es poden consultar al BOPZ o al web de l’Ajuntament de Mequinesa.

 

Jesús Moncada. / Ajuntament de Mequinensa


Source: Homenatge pictòric a Jesús Moncada i Mequinensa

Desde el CEJM recordem que el 25 de setembre es tancarà el termini de presentació per a participar en el II Premi d’Investigació Jesús Moncada dotat amb 3000 euros.
L’objectiu és premiar un treball de recerca sobre l’obra de l’escriptor mequinensà Jesús Moncada lligada a la història i costums de Mequinensa i al seu entorn més pròxim.

Source: El Moncada més irreverent i entranyable, representat a la sala Goya de Mequinensa | Mas de Bringuè

Rovell de l'ou 1

El passat diumenge, 24 de març, es va representar a la Sala Goya de Mequinensa, l’obra “El rovell de l’ou”, muntada pel grup local de teatre “Garbinada” y un bon grapat de persones de l’associació “La Dona” de Mequinensa. Es tracta d’una obra basada en textos de relats inclosos en “Històries de la mà esquerra” y de la novel·la fragmentària “Calaveres atònites”, de Jesús Moncada. De la frase inicial d’aquesta obra, on es qualifica Mequinensa com “el rovell de l’ou de la galàxia” ve el títol d’aquesta peça dramàtica, que furga en els racons més desenfadats, crítics i hilarants de la producció literària del malaguanyat escriptor mequinensà.

Un escenari auster, quasi buit, on destaca el paper eficaç d’un solitari banc de presència permanent on se troben i s’assenten los mequinensans per a criticar els veïns, mostrar-se el seu amor o conspirar revolucions d’alta volada però impossibles, és el marc idoni on se desenvolupen amb gran agilitat  diverses trames breus, interpretades amb gran soltesa,  desimboltura i molta professionalitat, per uns actors i actrius que pareixien imbuïts per l’esperit sorneguer i genial de Jesús Moncada.

Un seguit de fotografies antigues, diferents en cada escena, marcaven l’atmosfera i l’època històrica de cada relat i ajudaven l’espectador a entrar en el món, llunyà en el temps però proper en la seua història familiar, personal i sentimental dels mequinensans i de tota la Franja.

L’enigmàtic “ull esquerre de Tomàs d’Atura”, les quimèriques històries conspiranoiques de la Leucofrina, majordona de mossèn Ambròs, i el principi i el final de l’estança del secretari de jutjat barceloní Mallol Fontcalda a Mequinensa, marquen els punts d’inflexió d’una adaptació notable manegada amb gran pols narratiu i  dramàtic, per la directora del muntatge.

El públic va omplir la sala Goya i los beneficis de la recaptació, 1.300 euros, es van aportar a l’Associació Espanyola contra el Càncer.

Rovell de l'ou 2

Source: La lírica de la Franja, protagonista en el Març Poètic de Fraga | Mas de Bringuè

MARÇ POETIC FRAGA 2019

MERCHE LLOP 1

Los poetes catalanòfons de l’Aragó tindran un pes a específic i principal a les jornades del Març Poètic a  Fraga, en commemoració del Dia Mundial de la Poesia. Concretament , el diumenge 24 de març, des de les 11 del matí, un bon grapat de poetes i cantautors de les diverses comarques franjolines, com Merxe Llop, Marià López, Hèctor Moret, Àngel Soro, Tomàs Bosque, Anton Abad, Àngel Villalba, etc.  passaran per la tarima de la sala d’actes del Palau Montcada de Fraga per a llegir algun dels seus textos. El Duo Recapte (Antoni Bengochea i Màrio Sasot) donaran veu a algun dels nostres poetes desapareguts com Teresa Jassà, Josep Galan  o Desideri Lombarte, i a alguns que no hi podran ser a la cita per qüestions personals.

Un dia abans, el dissabte 23, a les 7 hores de la tarda, rebrà homenatge a la mateixa sala d’actes del Palau Montcada l’editora i poeta saragossana Trinidad Rúiz Marcellán. A continuació s’instal·larà una placa amb el seu nom al Passeig dels Poetes de la localitat. L’acte conclourà amb un pica- pica al Castell, preparat pel grup d’alumnes inscrits en el Programa de Qualificació Professional d’Hostaleria de l’Ajuntament de Fraga.

MORET 1

2012-08-11 18.16.52

ep000283_1Tomás Bosque

// Jacinto Bonales

De nou, tres anys després de baixar el teló de l’obra D’un temps, d’un poble, el grup de teatre amateur de Mequinensa, Garbinada, puja als escenaris amb una nova adaptació dels textos de Jesús Moncada. Entestats en el cèlebre autor local, el grup teatral de l’Associació La Dona Mequinensana reprèn diferents contes de l’autor de l’Ebre adaptats per l’ocasió de mans de Pilar Arbiol, per narrar-nos una jornada gairebé caòtica i necessàriament satírica de la vida del Poble Vell que rep el títol de El rovell de l’ou.  Continuar llegint: El “Rovell” de Moncada » Temps de Franja

Source: Entregado el I Premio de Investigación Jesús Moncada – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Laura Farré Badía y Artur García Fuster recibieron el premio “ex aequo” de manos de Magda Godia, alcaldesa de Mequinensa, en un acto celebrado en un abarrotado Salón de Plenos

 | 2 diciembre, 2018 12.12
Entregado el I Premio de Investigación Jesús Moncada
Foto: Ayuntamiento de Mequinensa

Coincidiendo con el día de nacimiento del escritor mequinenzano Jesús Moncada, que hubiera cumplido 77 años, y con el 30 aniversario de la publicación de ‘Camí de Sirga’, se llevaba a cabo el acto de entrega del I Premio de investigación que lleva su nombre convocado por el Ayuntamiento de Mequinensa.

En un abarrotado Salón de Plenos del consistorio, Laura Farré Badía, autora de ‘L’estil literari de Jesús Moncada’ a ‘Estremida memòria’: entre el català normatiu i la llengua de Mequinensa, y Artur García Fuster, autor de ‘Memòria, oralitat i ironia a la narrativa de Jesús Moncada’, recibían el Galardón de manos de Magda Godia, alcaldesa de Mequinensa, como ganadores y ganadoras  “ex aequo” del mismo. Ahora el autor y la autora deberán presentar sus trabajos en un acto público, tal y como fijan las bases del Premio, en una fecha todavía por determinar.

En el acto, además de la alcaldesa y las personas premiadas, participaron José Ignacio López Susín, director general de política lingüística del Gobierno de Aragón; Mari Ángeles Soler, concejala de Cultura; Antonio Sanjuán y Nieves Roca, portavoces de los grupos municipales con representación en el consistorio; Judith Pi, Antonio Llop y Montse Gimeno, concejalas y concejal del equipo de gobierno; José María Becana, director de la Oficina Delegada del Gobierno de Aragón en Fraga; Marco Ibarz, alcalde de Zaidín; familiares del escritor con Rosa Mari Moncada a la cabeza; Chusé Aragüés, Carme Alcover, Jordi Estruga y Ramón Sistac, miembros del jurado; y un buen número de vecinos y vecinas que no han querido perderse esta cita.

El Premio,  dotado con 3.000 euros para cada uno de los trabajos premiados, tiene por objeto promover el estudio de la literatura, la lengua y la cultura en relación con la obra y figura de Jesús Moncada, con la historia de Mequinensa o con ambas. Godia celebraba que la andadura del premio “arrancara con dos trabajos de mucha calidad” y destacaba el esfuerzo que realizan colectivos e instituciones “en trabajar y poner en valor” la obra de este mequinenzano universal a través de diferentes actividades culturales de diversa índole.

La alcaldesa de Mequinensa, que relató el proceso de nacimiento del Premio en el que se lleva trabajando desde hace varios años, incidía en que con la primera edición del Premio “comenzamos un camino muy importante”. Se trata de un reconocimiento de la localidad natal del autor de, entre otras, ‘Camí de Sirga’ para que “esté siempre al nivel que le corresponde”. Se refería a la “transcendencia de lo que supone su obra” y al hecho de que “cuando alguien lee a Moncada se enamora de su obra”, algo que, decía, “les ha ocurrido a los autores de los trabajos galardonados”. Un Premio con el que “se normalizan muchas cosas” entre ellas la lengua, “a la que le damos la dignidad que se meceré”.

Las personas ganadoras han agradecido el Premio y han relatado varias vivencias personales relacionadas con el descubrimiento de la obra de Jesús Moncada. Laura Farré explicó su llegada a Mequinensa en agosto de 2015 “para acabar de redactar el trabajo de final de máster” y como fue recibida por los vecinos y vecinas, ahora amigos, que le descubrieron “el revuelo amable que es propio del pueblo, un lugar donde continuamente pasan cosas excepcionales y donde el día a día está hecho de rituales íntimos y de historias entrañables”.

En el amplio apartado de agradecimientos se refería a Jesús Moncada al que agradeció haber escrito ‘Estremida Memòria’ que es “el origen y la razón última por la que estoy aquí”. Respecto al Premio destacaba su importancia ya que “contribuye a promover la investigación y difundir el patrimonio tan maravilloso que tenemos”.

Artur García, por su parte, se refirió a su pasión por la lectura y se detuvo en el momento en el que descubrió la obra de Jesús Moncada, “cuando estudiaba cuarto de la ESO”, a través de ‘Camí de Sirga’.

Aseguró que “es uno de los mejores libros en catalán que se han hecho en el siglo XX” y del que se “quedó flipado por el lenguaje y el estilo”. Un descubrimiento que le animó a conocer la figura del escritor y el resto de sus obras. Aseguró que “Moncada me acompaña siempre, lo he tenido muy cerca durante estos más de 10 años que lo leo” ya que fue protagonista de sus trabajos de investigación de bachillerato y de sus estudios de Filología Catalana. Además, refiriéndose a su madre, aseguró “que hay todavía hay muchas cosas que decir sobre Moncada, no os podéis imaginar todo lo que se puede hacer sobre el autor”.

Las actividades del acto de entrega del I Premio de Investigación Jesús Moncada continuaron con un pequeño refrigerio en la Sala de Exposiciones Miguel Ibarz donde podía contemplarse un buen número de obras de la faceta pictórica del escritor de Mequinensa.

Ya por la tarde, en la Sala Goya, tuvo lugar un espectáculo literario en la que los actores y actrices Eduard Muntada, Carles Martínez, Sandra Pujol y Ferran Aixalà dieron vida al universo Moncada y en el que se incluyeron fragmentos de ‘Dante S.A.’, la novela inacabada del escritor. Por último se proyectó un audiovisual con el que se conmemora el 30 aniversario de la publicación de la galardonada ‘Camí de Sirga’, traducida a más de 20 idiomas.

Source: I Premi d’investigació Jesús Moncada » Temps de Franja

// Ajuntament de Mequinensa

Laura Farré Badía, amb L’estil literari de Jesús Moncada a Estremida memòria: entre el català normatiu i la llengua de Mequinensa, i Artur García Fuster, amb Memòria, oralitat i ironia a la narrativa de Jesús Moncada, han estat els guanyadors ‘ex aequo’ del I Premi d’investigació Jesús Moncada. El Premi, dotat amb 3.000 euros, pretén promoure l’estudi de la literatura, la llengua i la cultura en relació amb l’obra i la figura de Jesús Moncada i també amb la cultura de Mequinensa.

El jurat, format per Chusé Aragüés, Carme Alcover, Jordi Estruga i Ramon Sistac, en representació del món editorial, literari i universitari, i presidit per Magda Godia, alcaldessa de Mequinensa, ha atorgat el premi en atenció a la qualitat literària i novetat estilística discursiva, l’originalitat i bon desenvolupament de la temàtica i el rigor científic que presenten els dos treballs.

L’acte de lliurament del premi se celebrarà el proper 1 de desembre, dia del naixement de l’escriptor, i tindrà lloc al matí al Saló d’actes de l’Ajuntament de Mequinensa. Les activitats es completaran a la tarda a la Sala Goya, amb la projecció d’un audiovisual que commemora el 30 aniversari de la publicació de Camí de sirga i un espectacle literari a càrrec d’Eduard Muntada, Carles Martínez, Sandra Pujol i Ferran Aixalà amb fragments de “Dante S.A.”, la novel·la inacabada de Moncada.

 



Carme Alcover, Magda Godia, Ramon Sistac i Jordi Estruga. / Ajuntament de Mequinensa

Source: · GARBINADA TEATRO LLENA LA SALA GOYA DE MEQUINENZA CON EL ESTRENO DE ‘EL ROVELL DE L’OU’ – Lenguas de Aragón

La compañía mequinenzana Garbinada Teatre llenó la Sala Goya con el estreno de “El rovell de l’ou”.

La obra, en catalán, es una adaptación de textos del escritor de la localidad Jesús Moncada incluidas en la recopilación de cuentos “Històries de la mà Esquerra” y de “Calaveres atònites”. La función, que precedió a la entrega de premios del I Certamen de Teatro Amateur de Mequinenza, era de carácter benéfico y todo lo recaudado, 1.300 euros, se destinarán a la Junta Local de la Asociación Española Contra el Cáncer (AECC).

La fina ironía y la crítica social y política de Moncada cautivaron al público que presenció la puesta en escena de este espectáculo coral, con hasta 15 actores en escena que daban vida a unos personajes con una vida nada convencional. Angelines Hermenegildo, directora de la obra junto con Magda Godia, antes del inicio habló de la puesta en escena y de las novedades técnicas que incluía, además de agradecer a Rosa Mari Moncada, la hermana del escritor que presenció el estreno, el visto bueno a la adaptación de la que se encargó Pili Arbiol.

Source: El tuit i la mort


Enmig de les tempestuoses onades de la política i la judicatura, criden l’atenció dues notícies culturals. Una és un tuit del president d’Aragó. “Empiezo la última novela de Eduardo Mendoza, que, como casi todos los grandes autores catalanes, escribe en español”. Sembla un elogi, però és la instrumentalització del novel·lista de La ciudad de los prodigios amb la intenció de denigrar l’escriptura en català.

Per molt menys, el president Torra ha estat descrit com a racista. En l’article que tothom va qualificar de supremacista, Torra no associava tots els espanyols amb les bèsties, sinó només els que, precisament, no suporten el català. Torra posava l’exemple d’un passatger que va protestar als diaris de Suïssa per haver hagut de sentir el català entre les llengües usades per la companyia. Torra, que és un nacionalista d’arrel romàntica, va escriure una faula molt desafortunada, no pas racista, per criticar els intolerants. En accedir a la presidència, gràcies a unes frases tretes de context, va circular la falsa idea que ell relaciona tots els espanyols amb les hienes.

El president Lambán no és supremacista, tot i l’evident sentit del seu tuit: concedeix jerarquia a la llengua alta, apta per als escriptors de qualitat, i deixa a entendre que la llengua catalana és per als escriptors de baixa estofa. Per combatre aquest plantejament pedestre, alguns li han recordat Ausiàs Marc, Carner i Rodoreda. El mateix Lambán, en plena polseguera, va escriure un tuit suposadament rectificador dient que un dels millors en català era aragonès. Es referia a Jesús Moncada, autor de Camí de sirga, que evoca el món perdut sota el pantà de Mequinensa. Efectivament, Moncada era un dels grans, com Francesc Serés, també aragonès del Baix Cinca, és avui un dels millors. Però aquest no és el tema. Qualsevol persona culta sap que tota llengua és potencialment creativa i que només el talent dels escriptors determina el lloc que ocupen en el cànon (per bé que l’imperi del mercat i el context sociopolític en condicionen l’èxit i la popularitat).

És desolador que un president menystingui de manera espontània una llengua que, per a més inri, forma part de la comunitat que dirigeix. Però el més greu és que això sigui popular. Siguem clars: menystenir la llengua catalana és rendible a Espanya. Quan es busquen les raons de l’augment de l’independentisme, ningú no recorda que, de tant sembrar prejudicis contra una cultura mil·lenària que ha sobreviscut a tota mena de dissorts, ha germinat la llavor de la desafecció.

En aquest context, la mort del gran antropòleg Lluís Duch ens fa tocar de peus a terra. Era un gegant cultural. La seva monumental antropologia és un compendi, escrit en català, del pensament que el món actual ha atresorat sobre la condició humana. Duch és un dels que més ha contribuït a situar la llengua catalana en el concert de l’alta cultura europea, però ha passat 82 anys entre nosaltres de manera gairebé invisible. Ens ofenen quan ens menystenen la llengua, però ignorem els que la cultiven a fons i la fan perdurar.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.