Skip to content

Archive

Category: Moncada

// Carles Terès

Dissabte passat, vaig tenir la fortuna de ser convidat a la jornada «Lletres que són ponts», organitzada pel Grup d’Investigació Coses del Poble de Mequinensa. Es tractava d’una mena de marató de presentacions d’obres d’autores i autors de banda i banda dels rius que, en comptes de separar-nos, mos uneixen. Mos uneixen perquè a ambdues ribes fem servir les mateixes paraules, i estes paraules les escrivim amb lletres de les bones, malgrat la fal·lera mostrada al llarg dels segles per dificultar-nos-ho: ja se sap que «para escribir, ya está el castellano» (o, com es veu a la ja famosa foto de la pancarta dels nefastos ‘Fets de la Codonyera’: «Chapurriau parlat, no escrit»). Aquesta dificultat no es limita a la nostra banda del riu. Com ens recordava l’escriptora vallenca Margarida Aritzeta, els catalans nascuts abans de la mort del dictador, tampoc no van ser alfabetitzats en la llengua pròpia.

Però anem a les coses positives, perquè el que no han fet les nostres administracions (o ho han fet amb mooolta timidesa), ho fan les persones que s’estimen la cultura pròpia, com lo Grup d’Investigació Coses del Poble. Perquè, entre les “coses” del Poble hi ha la llengua, que ha excel·lit en la seua forma escrita en les mans del mequinensà Jesús Moncada.

La jornada estava plantejada de manera molt evocadora, atès que s’havia dividit en els ponts metafòrics que ens uneixen: Ponts de Fraga i de Segre, Pont d’Indívil i Pont d’Arnes.

Foto de família de participants i organitzadors. / Coses del Poble

Així, poc abans de les onze, a l’Espai Jove de la vila, la presidenta de Coses del Poble Lourdes Ibarz va donar la benvinguda a tots els assistents, amb un breu parlament on va fer un elogi encès del nostre idioma. Amb en Cinto Bonales de mestre de cerimònies, va obrir el foc Ramon Sistac, que va presentar l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, amb una carta tramesa directament a l’auditori pel mestre Pompeu Fabra inclosa. Tot seguit, el sociolingüista pena-rogí Natxo Sorolla, ens il·lustrà amb una didàctica ponència de la situació i perspectives del català a Aragó. Les xifres i gràfics no convidaven a l’optimisme, però tot i això encara s’hi podien trobar petits brots que permeten l’esperança.

Ramon Sistac, membre de l’AAL, llegeix la carta d’en Pompeu Fabra als assistents. / Carles Terès
Natxo Sorolla en dos moments de la seua exposició. / C. T.

Després ja va començar la marató de presentacions pròpiament dita, amb autors, com he dit abans, de les dos ribes dels rius que mos uneixen. La sessió Ponts de Fraga i de Segre la va encetar la saidinenca Mercè Ibarz, que va parlar del seu llibre Tríptic de la Terra, que aplega les obres La terra retirada, La palmera de blat i Labor inacabada, on exposa la seua visió i experiències dels canvis que s’han produït a Saidí i el seu entorn rural. A continuació Ferran Sàez Mateu llegí un deliciós fragment del llibre de memòries que aviat veurà la llum. Finalment, la novel·lista Margarida Aritzeta ens posà la mel als llavis amb els detalls del seu llibre Encara hi ha flors.

Cinto Bonales, Mercè Ibarz, Ferran Sàez i Margarida Aritzeta. / C. T.

Després de dinar, els ponents i acompanyants vam poder gaudir d’una ruta fluvial Ebre avall per conèixer, de la mà dels textos de Moncada i les explicacions de l’historiador Cinto Bonales, les vicissituds de les mines i els mequinensans que hi treballaven.

Ruta fluvial pels paisatges moncadians. / C. T.

A les sis en punt de la vesprada, ens vam acomodar a la seu del Centre d’Estudis Jesús Moncada, en un ambient fresc i cordial. Com a la sessió matinal, es van omplir totes les cadires. Les arquitectes del Pont d’Indívil, Anna Sàez i Teresa Ivars, van fer llurs presentacions. La periodista Anna Sàez ens va parlar del recull d’articles Batre records, triats curosament entre els centenars de columnes «El retrovisor» que ha publicat al diari Segre, per tal que tinguin una continuïtat temàtica. Seguidament, la historiadora Teresa Ibars va endinsar-nos en la geografia dels records que és el seu Atles de l’oblit. Les dues autores ens van llegir fragments de llurs llibres i van conversar animadament amb els assistents.

Anna Sàez i Teresa Ibars. / C. T.
Bonales amb la tresena de «Guillems Nicolaus»: Rajadell, Llop i Terès. / Natxo Sorolla

Després va tocar-nos el torn als del sud, habitants del Pont d’Arnes que travessa l’Algars. Va començar l’escriptora i mestra nonaspina Merxe Llop, que ens va descriure la gènesi de la novel·la Sílverti, mereixedora del premi Guillem Nicolau l’any 2020. Lluís Rajadell, periodista de Vall-de-roures, ens va parlar dels ingredients dels contes que componen el magnífic Terra agra, darrer guanyador del mateix premi (2021). Ambdós autors matarranyencs van regalar al públic uns fragments de llurs obres. I finalment, un servidor va poder parlar, deu anys després, de la peripècia de Mossèn Magí i tota la petita tropa que encara viu entre les pàgines de Licantropia, premiat també amb el Guillem Nicolau l’any 2011.

Marc Biosca i Hèctor Moret. / C. T.

Va cloure l’extensa i fructífera jornada Marc Biosca qui, en conversa amb Hèctor Moret, va desgranar alguns dels episodis de l’itinerari vital i literari d’en Jesús Moncada, inclosos en la seua monografia Jesús Moncada, mosaic de vida. Un colofó imprescindible al poble d’un dels millors escriptors aragonesos que es va expressar, com no podia ser d’altra manera, en la seua llengua catalana. I així la va fer encara més gran.

Part dels columnistes i col·laboradors de ‘Temps de Franja’ (P. Barquín, N. Sorolla, Ll. Rajadell, H. Moret, M. Llop, R. Sistac i C. Terès). / Marina Barrafon

De tornada cap al sud, enmig de la nit solitària de la N-211, no vaig poder evitar de sentir-me optimista. Els ponts que basteixen les nostres paraules, parlades i escrites, es mantenien sòlids, no només a banda i banda de les fronteres artificials, sinó també entre el passat i el futur.

Source: Crònica de la jornada ‘Lletres que són ponts’ a Mequinensa » Temps de Franja

Source: Jesús Moncada torna – Mail obert de Mercè Ibarz

Us presentem la jornada Cinga Fòrum 2021, que tindrà lloc dissabte 2 d’octubre a la Seu de la Comarca del Baix Cinca a Fraga (Manuel Alabart, 23). “De Chalamera a Mequinensa: de Sender a Moncada”. A Magda Godia, in memoriam. Si el Cinca vertebra la nostra comarca geogràficament parlant, Sender i Moncada s’aixequen com dos talaies culturals en l‘aiguabarreig de llengües de la ribera baixa del Cinca. Tant les obres del mequinensà com les del de Chalamera, que es nodreixen del paisatge geogràfic i humà de la comarca, ens retornen una mirada més digna de nosaltres mateixos a través del filtre de la Literatura. Per això, ara que fa 120 anys del naixement de Ramón José Sender a Chalamera i 80 anys del naixement de Jesús Moncada a Mequinensa, hem considerat que era un bon moment per parlar amb ells de nosaltres a través dels seus llibres.

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Source: El ‘Camino de sirga’ de Jesús Moncada se convierte en novela gráfica

Source: Històries mai contades del Jesús Moncada » Temps de Franja

 

Source: Tres editorials s’uneixen per a editar “Camí de sirga en còmic” | Mas de Bringuè

Unes imatges del Còmic de “Camí de sirga” del baixaragonès Roberto Morote (https://www.robertomorote.com/)

Les editorials aragoneses GP EdicionsGara d’Edizions, a més de de la catalana Trilita, especialitzada en còmic, estan treballant conjuntament en el projecte de llançament de l’adaptació de la novel·la Camí de Sirga de Jesús Moncada al món de la historieta, amb una obra que està preparant el dibuixant i dissenyador gràfic Roberto Morote (Andorra, Terol, 1987). L’obra serà editada simultàniament en castellà, aragonès i català,  compta amb l’ajut econòmic del Ministeri de Cultura i de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó i es preveu que estarà acabada als voltants d’abril de 2021.

D’aquesta manera, els personatges de la mítica novel·la del desaparegut escriptor mequinensà, com Carlota de Torres, Carmela, Honorat del Rom o el vell Nelson cobraran vida i imatge pròpia de la mà d’aquest artista gràfic  format  a l’Escola d’Art de Barcelona i que al setembre de 2019 va haver de mudar-se per assumptes laborals de la seua parella precisament a Mequinensa, on es va introduir en el món literari i el marc geogràfic i històric que descriu aquesta novel·la.

L’adaptació, que s’editarà en blanc i negre, està en una fase avançada de dibuix i durant el mes de febrer Morote començarà l’entintat.

La traducció del text de Morote al català estarà a càrrec del poeta i investigador mequinensà Esteve Betrià, i la versió en aragonès la realitzarà l’escriptor traductor i editor de Gara d’Edizions Chusé Aragüés.

L’edició està feta i signada conjuntament per les tres entitats editores en règim de coedició mitjançant una UTE, tot i que cadascuna de les versions idiomàtiques anirà en llibres separats. De l’edició castellana prendrà especial cura GP Edicions, dirigida per Daniel Viñuales; de l’aragonesa es responsabilitzarà en Chusé Aragüés, de Gara, i de la catalana s’en farà càrrec Trilita, dirigida per Albert Mestre.

El còmic tindrà unes cent seixanta pàgines. L’edició original de l’obra comptava amb 346.

“Cal esmentar l’esforç de síntesi i de pedagogia de l’autor del còmic, que ha seguit amb text i imatges el fil principal de la història, tot respectant la divisió en quatre parts i un epíleg tal com la va construir Moncada.”- explicà Chusé Aragüés.

La gran epopeya de la Literatura de la Franja

Camí de Sirga continua sent, trenta-tres anys després de la seva primera edició, una de les grans novel·les de la literatura en llengua catalana, traduïda a tretze idiomes, i un dels més preclars, sentits i humans dibuixos de la decadència del món rural enfront de l’embranzida de la modernitat. El seu autor, Jesús Montcada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005), va construir un ric i esplèndid entramat de personatges i relacions ambientades en l’antiga vila de Mequinensa, nucli miner i d’un intens trànsit fluvial, condemnada a desaparèixer sota les aigües del pantà, i que serveix de metàfora sobre bona part del nostre territori més de tres dècades després.
Actualment, Roberto Morote resideix a Andorra, la seua localitat natal, on desenvolupa el seu treball de dissenyador gràfic confeccionant portades i dissenys per al Centre d’Estudis d’Andorra i realitzant diversos encàrrecs locals. A la primavera de 2019 li va arribar, per part d’alguns coneixedors i amants de l’obra de Moncada la proposta d’adaptar Camí de sirga al còmic, en el marc de la celebració del Saló del Còmic de Barcelona.. I casualment, al setembre de 2019 va haver de mudar-se per assumptes laborals de la seva parella a Mequinensa, la vila natal i literària de Moncada. Llavors va veure que no podia sortejar el destí i havia de fer la feina compromesa.
“Em va venir molt bé trepitjar el terreny i no sols per qüestions tècniques, per veure els espais reals, l’amplària del riu o la disposició dels edificis, sinó sobretot perquè vaig poder parlar amb molta gent gran del poble i ensumar el flaire emocional de la història..

“El treball d’adaptació ha consistit a anar eliminant, llevant i polint. Ha calgut descartar  escenes senceres  i molts personatges i anar al nucli mateix de la novel·la”.

Una de les qualitats essencials de la novel·la que Morote ha volgut salvar en la seua adaptació al còmic ha estat “la sensibilitat de Moncada amb els personatges. Tots són humans i tots tenen grans motius per a actuar tal com ho fan. A tots els personatges de la novel·la acabes coneixent-los molt bé, i amb els ambients succeeix igual. Amb un sol paràgraf és capaç de situar-te una escena sencera, per això crec que literàriament l’obra és genial”. Un altre dels elements importants als quals Morote vol ser absolutament fidel és el sentit de l’humor. “La novel·la és molt divertida. Montcada tracta els temes, alguns d’ells molt crus, amb un punt de vista on sempre és present l’humor”.

Camí de sirga serà l’òpera prima de Roberto Morote com a autor de còmic.  Les previsions inicials dels editors són fer una tirada d’un miler d’exemplars en català, 300 en aragonès i 600 en castellà.

Source: Roberto Morote adaptará al cómic ‘Camí de Sirga’, la novela de Jesús Moncada – www.diariodeteruel.es

Source: Premi d’investigació “Jesús Moncada” 2020 » Temps de Franja

// Rosa Arqué

L’Ajuntament de Mequinensa acaba de convocar el III Premi d’investigació “Jesús Moncada”. Enguany la novetat la trobem en la temàtica dels treballs perquè a més d’estudis sobre l’obra de Moncada es podran presentar treballs sobre el seu univers: història, llengua, mineria, tradicions, navegació, etc.
El premi, de 3000€, pretén reforçar i difondre la cultura i la història com una via d’investigació, desenvolupament i innovació mitjançant un treball interdisciplinari.
Els treballs originals, en castellà o en català, s’han de presentar fins al 25 de setembre de 2020 i les bases del premi es poden consultar al BOPZ o al web de l’Ajuntament de Mequinesa.

 

Jesús Moncada. / Ajuntament de Mequinensa


Source: Homenatge pictòric a Jesús Moncada i Mequinensa

Desde el CEJM recordem que el 25 de setembre es tancarà el termini de presentació per a participar en el II Premi d’Investigació Jesús Moncada dotat amb 3000 euros.
L’objectiu és premiar un treball de recerca sobre l’obra de l’escriptor mequinensà Jesús Moncada lligada a la història i costums de Mequinensa i al seu entorn més pròxim.

Source: El Moncada més irreverent i entranyable, representat a la sala Goya de Mequinensa | Mas de Bringuè

Rovell de l'ou 1

El passat diumenge, 24 de març, es va representar a la Sala Goya de Mequinensa, l’obra “El rovell de l’ou”, muntada pel grup local de teatre “Garbinada” y un bon grapat de persones de l’associació “La Dona” de Mequinensa. Es tracta d’una obra basada en textos de relats inclosos en “Històries de la mà esquerra” y de la novel·la fragmentària “Calaveres atònites”, de Jesús Moncada. De la frase inicial d’aquesta obra, on es qualifica Mequinensa com “el rovell de l’ou de la galàxia” ve el títol d’aquesta peça dramàtica, que furga en els racons més desenfadats, crítics i hilarants de la producció literària del malaguanyat escriptor mequinensà.

Un escenari auster, quasi buit, on destaca el paper eficaç d’un solitari banc de presència permanent on se troben i s’assenten los mequinensans per a criticar els veïns, mostrar-se el seu amor o conspirar revolucions d’alta volada però impossibles, és el marc idoni on se desenvolupen amb gran agilitat  diverses trames breus, interpretades amb gran soltesa,  desimboltura i molta professionalitat, per uns actors i actrius que pareixien imbuïts per l’esperit sorneguer i genial de Jesús Moncada.

Un seguit de fotografies antigues, diferents en cada escena, marcaven l’atmosfera i l’època històrica de cada relat i ajudaven l’espectador a entrar en el món, llunyà en el temps però proper en la seua història familiar, personal i sentimental dels mequinensans i de tota la Franja.

L’enigmàtic “ull esquerre de Tomàs d’Atura”, les quimèriques històries conspiranoiques de la Leucofrina, majordona de mossèn Ambròs, i el principi i el final de l’estança del secretari de jutjat barceloní Mallol Fontcalda a Mequinensa, marquen els punts d’inflexió d’una adaptació notable manegada amb gran pols narratiu i  dramàtic, per la directora del muntatge.

El públic va omplir la sala Goya i los beneficis de la recaptació, 1.300 euros, es van aportar a l’Associació Espanyola contra el Càncer.

Rovell de l'ou 2

Source: La lírica de la Franja, protagonista en el Març Poètic de Fraga | Mas de Bringuè

MARÇ POETIC FRAGA 2019

MERCHE LLOP 1

Los poetes catalanòfons de l’Aragó tindran un pes a específic i principal a les jornades del Març Poètic a  Fraga, en commemoració del Dia Mundial de la Poesia. Concretament , el diumenge 24 de març, des de les 11 del matí, un bon grapat de poetes i cantautors de les diverses comarques franjolines, com Merxe Llop, Marià López, Hèctor Moret, Àngel Soro, Tomàs Bosque, Anton Abad, Àngel Villalba, etc.  passaran per la tarima de la sala d’actes del Palau Montcada de Fraga per a llegir algun dels seus textos. El Duo Recapte (Antoni Bengochea i Màrio Sasot) donaran veu a algun dels nostres poetes desapareguts com Teresa Jassà, Josep Galan  o Desideri Lombarte, i a alguns que no hi podran ser a la cita per qüestions personals.

Un dia abans, el dissabte 23, a les 7 hores de la tarda, rebrà homenatge a la mateixa sala d’actes del Palau Montcada l’editora i poeta saragossana Trinidad Rúiz Marcellán. A continuació s’instal·larà una placa amb el seu nom al Passeig dels Poetes de la localitat. L’acte conclourà amb un pica- pica al Castell, preparat pel grup d’alumnes inscrits en el Programa de Qualificació Professional d’Hostaleria de l’Ajuntament de Fraga.

MORET 1

2012-08-11 18.16.52

ep000283_1Tomás Bosque

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.