Skip to content

Archive

Category: Temps de Franja

Source: Els versos desiderians, el poeta de la Freixneda i la diputada de Valljunquera* » Temps de Franja

Source: Mont-roig s’omple de poesia el dia de Sant Jordi » Temps de Franja

Source: Carles Montañès, Elvira d’Hidalgo, la Torre del Comte…* » Temps de Franja

Source: Les notícies de Temps de Franja 135

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 135 • 20 d’abril de 2021

Alarma per MILF

a fa un temps que em va passar, que vaig rebre una trucada d’aquelles, diguem, inoportunes i, sobretot, desafortunades. La qüestió é que una veu harmoniosa i educada, però alhora alarmada i preocupada, em volia advertir de que al meu carrer, raderament, s’havien produït un seguit de robatoris.
Jo, en la meua inseguretat que em caracteritza, vaig apartar la cortina i mirar a través de la finestra per a comprovar que no ens havíem traslladat a una megalòpolis d’aquelles que expliquen estan tan plenes de perills com de misèria.

Llegir-ne més.

Parlo català

// Marina d’Algars

Sóc d’un poble de la Franja, nascuda a l’Aragó i parlo català. Bé, sóc moltes més coses, però últimament sembla que cal presentar-se amb aquesta rutina cada volta que alguna persona desconeguda em pregunta o he de parlar en públic. Això ja em passava de joveneta quan vaig començar a estudiar fora de les escoles del poble per qüestió d’edat. Aquí (a Aragó) i allà (a Catalunya), en escoltar la meua fonètica, la pregunta estava servida: D’on ets? Parles com els de Tortosa

Llegir-ne més.

Un complot polític lliterà, el Canal d’Aragó i Catalunya i un cònsol en terra hostil

// Pep Espluga @esplugatrenc

Ara que ve Sant Jordi és bon moment per a recordar un curiós llibre d’història local publicat l’any passat a la Llitera, que aporta dades i reflexions de molt interès per a la història de la comarca i sobre el funcionament d’aquell món rural del segle XIX. El llibre es titula “Manuel María Coll. Una vida de compromiso entre Binéfar y América”, escrit per Silvia Isábal Mallén i editat per l’Instituto de Estudios Altoaragoneses. L’autora de Binèfar ha publicat ja diversos treballs d’història local, estudis rigorosos i amb molt bona repercussió popular, i actualment és la responsable de publicacions del Centre d’Estudis Lliterans.

Llegir-ne més.

Nou número de ‘Littera’, la publicació periòdica del CELLIT

//Josefina Motis

Recentment s’ha publicat un nou número de Littera, la revista editada pel Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT). Es tracta del número 6 i aporta informació especialitzada i inèdita sobre la comarca, referent a art religiós, història, sociologia, personatges, sense faltar estudis en profunditat d’actualitat. El nou número conté temes i autors de molt interès, cadascun d’ells tractat amb una extensió adequada i amb tota mena de detalls.

Llegir-ne més.

Pel Forat de l’Altre Món. Un projecte de recuperació de memòria i identitat comarcal

  // Marta Micháns & Iris Pallarol

Sabeu què és un “forat de l’altre món”? Es tracta d’una esquerda a la roca de la serra que envolta Albelda, i diuen que, si hi tires una moneda, no sents com arriba al fons. És, de fet, el lloc mitològic de les albeldeses: totes sabem que estos forats existeixen, molts no n’han vist mai cap, i només qui és més expert sap quants n’hi ha i on són.

Llegir-ne més.

La joventut díscola d’Albelda en temps antics

// Josefina Motis

Amb al títol “Joventut díscola a Albelda al segle XVIII”, els investigadors del Centre d’Estudis Lliterans Silvia Isábal Mallén i Victor Bayona Vila han publicat un escrit a la secció “Historia de nuestra historia” de la revista comarcal Somos Litera, basat en documentació d’aquell temps.

Llegir-ne més.

Source: Un complot polític lliterà, el Canal d’Aragó i Catalunya i un cònsol en terra hostil » Temps de Franja

Source: Vinyetes al vent » Temps de Franja

 

Source: Les notícies de Temps de Franja 120

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 120 • 19 d’octubre de 2020

Català a l’EOI d’Alcanyís, inclòs el nivell C2

// Redacció

Des de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alcanyís, ens adrecem a tots vostès per tal d’informar-los de l’oferta educativa del nostre centre.

En relació al català, considerem que els pot interessar l’ensenyament que s’hi imparteix, des de B2 fins a C2. El dia 28 hi haurà una prova de classificació per accedir a un d’aquests cursos i es classifica l’alumnat en funció del nivell de coneixements:

Llegir-ne més.

Un web i una guia didàctica acosten a les aules les tres llengües parlades a Aragó

La Direcció General de Política Lingüística posa en marxa Aragó 3L Les nostres llengües

// Redacció

La iniciativa pretén divulgar entre els estudiants aragonesos les tres llengües parlades en la comunitat autònoma: castellà, aragonès i català d’Aragó.

L’aragonès com a única llengua exclusiva d’Aragó, el castellà i el català d’Aragó constitueixen l’element principal de la nova web i guia didàctica que ha llançat la Direcció General de Política Lingüística de el Govern d’Aragó per fomentar el coneixement i l’ús d’aquestes llengües entres els escolars del país.

Llegir-ne més.

‘Mariconades’ de reis*

// Antoni Bengochea Aquesta era la expressió d’un amic meu, gran amant de totes les arts, quan li proposava visitar palaus o llocs importants de caràcters reial. La RAE proposa tres accepcions de “mariconada”. M’interessa la tercera: “acció u objecte que es té per afectat”. Això ens du a la definició d´afectació: “Extravagància presumptuosa en la manera de ser” o …

Llegir-ne més.

“Los catalanes, los que peor caen”*

// Natxo Sorolla

Les batalletes entre els de Beseit i els de Vall-de-roures. Entre els del Barça i els del Madrid. Entre els francesos i els alemanys. Entre Estats Units i Xina. La vida està plena de batalletes, que van des de les íntimament personals fins la geoestratègia global. «Caure bé» és un motor a les nostres vides.

Llegir-ne més.

La natura és com és*

// José Miguel Gràcia

La natura ni és bona ni dolenta, és com és. Podríem dir que és una mena de  producte o un fenomen evolutiu on operen les forces terrestres i universals: des d’un virus a un forat negre. L’home, per la seva banda, a vegades pot canviar, frenar o accelerar les forces naturals; sempre, en el ben entès, que la força o l’evolució natural no ultrapassin les dimensions de l’actuació o del poder humans.

Llegir-ne més.

Sexe i dominació no són les ombres de Grey*

// Natxo Sorolla

50 sombras de Grey va tindre un èxit brutal entre les lectores d’aquí, i va despertar uns quants debats iniciats per ells: com podeu llegir això, si és pornografia i dominació sexual!? Però per què cony va tindre tant d’èxit? La resposta pot ser complicada, per als estudiosos. Però no és gens difícil plantejar la pregunta i buscar la manera de respondre-la: s’agarren los llibres d’èxit i es comparen en les novel·les que no el tenen.

Llegir-ne més.

La Catxipanda

// Patrici Barquín

La catxipanda é un plat molt popular a la cuina fragatina i a d’altres cuines del voltant, com correspon a la cuina popular, que, bàsicament, consisteix a collir les verdures més abundants de l’hort i fer un bon estofat. Ja sé que ara, que som persones més cartesianes, la catxipanda queda una mica més limitada quant als ingredients, però aquelles que inventaren eix plat no eren tan mirades a l’hora d’establir los canons del bon menjar. Així podem dir que los ingredients més ortodoxes serien: una bona ració d’albergines, pebrots, cebes, tomates, alls i, depenent de les possibilitats, un tall d’abadejo, o bé un tros de llonganissa, o bé una mica de conill, o bé uns cargols… Però queda clar que lo principal de la recepta ve donat per l’abundància de determinats ingredients que serien les verdures de l’hort, ja que, com tothom sap, l’abadejo i la llonganissa no són massa propicis a brotar per estes terres, sigue per que són massa argiloses, per la falta de precipitacions o perquè se planten massa fondos. Continuar llegint… La Catxipanda » Temps de Franja

Source: Presentació de Memòria ofegada a Mequinensa » Temps de Franja

// Carme Messeguer

Dissabte 6 de setembre, la Sala Goya de Mequinensa va acollir la presentació de Memòria ofegada. Reivindicació laboral i repressió política a Mequinensa i la conca minera (1889-1963) de l’historiador Jacinto Bonales, edició conjunta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i de l’associació mequinensana Coses del Poble, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mequinensa.

Tot i que va eixir d’impremta a l’abril i es va donar a conèixer a les xarxes –llegiu-ne la ressenya al digital Les notícies de Temps de Franja 97–, la presentació del llibre en societat no s’havia pogut fer fins ara per les restriccions en les trobades socials de tots conegudes.

Després de la projecció d’un audiovisual introductori, Lourdes Ibarz, en representació de Coses del Poble, va repassar l’extens currículum de Bonales, trempolí afincat a Mequinensa, i la seua implicació en Coses del Poble, mentre que Pep Labat, per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, va donar compte de les accidentades circumstàncies motivades per la pandèmia que van fer endarrerir la que havia de ser la novetat de Sant Jordi 2020.

Cinto Bonales signant exemplars de la seua obra. / Carme Messeguer

Bonales va explicar que la inquietud per la recerca del passat recent mequinensà va estar originada per la incongruència entre els comentaris que li arribaven, una vegada establert al Poble, sobre els tèrbols motius de la construcció d’un pantà (el de Riba-roja) que hauria de negar la vila i l’absència d’estudis sobre la conca minera de l’Ebre i Segre en aquest període tan turbulent a la resta d’Espanya, que s’explica a priori per la situació perifèrica de les poblacions que formen la conca respecte als respectius centres provincials de referència. Així, a partir d’entrevistes, de la recerca en la premsa de l’època i de la consulta de diversos arxius, va anar reconstruint la memòria laboral i reivindicativa de la Mequinensa de finals del segle XIX fins a 1963, moment en què la imminent construcció de la presa de Mequinensa va deixar en segon pla la problemàtica vinculada a les explotacions mineres que, d’altra banda, anaven en decadència. Bonales va fer esment dels entrebancs que va trobar a l’hora de consultar determinats arxius públics i va agrair la disponibilitat de persones particulars i dels seus arxius familiars per poder anar teixint la història del moviment obrer de la conca minera mequinensana.

La meitat del volum la constitueix el recull de breus històries de vida de gairebé dos-cents mequinensans i mequinensanes protagonistes dels moviments socials estudiats a manera de memorial.

 



Vides de telenovel·la

Si aquest estiu heu seguit la telenovel·la de sobretaula de la televisió autonòmica aragonesa o catalana, una sèrie sobre un magatzem de modes en la Milà dels anys 50, recordareu un jove personatge supervivent de l’incendi de la mina de Marcinelle, districte de Charleroi, a Bèlgica, que va acabar amb la vida de 262 treballadors.

Segons explica el company Lluís Rajadell a TdF 138 (de juliol-agost de 2018), la catàstrofe de 1956 a Marcinelle va posar fi a l’arribada de mà d’obra procedent d’Itàlia, que va ser substituïda per treballadors espanyols, entre els quals miners procedents de Mequinensa i Vall-de-roures.

De Mequinensa van marxar una dotzena de treballadors, en un moment en què la mineria del carbó es va veure afectada per la construcció del pantà de Riba-roja, que acabaria negant algunes explotacions. Entre aquests, José Soler Cuchí, que havia treballat de llaüter transportant carbó, però que coneixia el treball de la mineria. A Charleroi, Soler no va fer de picador, sinó de mecànic, per passar posteriorment a treballar en una fàbrica de maquinària pesada. Soler estava casat amb la mequinensana Montserrat Vidallet Roca, una de les “nenes de la guerra” que havia estat evacuada a Bèlgica durant la Guerra Civil espanyola. La noia va mantenir el contacte amb la família belga que l’havia acollit com a refugiada i va poder comptar novament amb el suport d’aquesta família ara com a emigrada econòmica.

La Montserrat ha estat una de les informants de Bonales per al seu estudi.

 

Source: Les notícies de Temps de Franja 113

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 113 • 18 d’agost de 2020

La Sirga al Torricó

// Carles Sancho Meix

El grup de música tradicional La Sirga va actuar el passat divendres a la població del Torricó (la Llitera) en una gira estival per la Franja afectada per la pandèmia. L’estiu passat va fer dos concerts que presentava com a ‘Entre terres i aigua: Música tradicional de la Franja’: un a Favara per Sant Jordi, on va fer la seua presentació com a grup, i un altre a Calaceit, actuacions amb un gran èxit de públic.

Llegir-ne més.

Returns

// Patrici Barquín

Ràpid m’ha passat lo mes de vacances pagades pel consell d’inversors i accionistes del Temps de Franja. Això sí, m’ha permès descansar de la dura feina de fer una columna mensual. Tant he descansat que m’havia oblidat completament que tenia un compromís que complir i, a fe de Déu, que gairebé me passo de la data límit. Sort que lo redactor en cap m’ha trucat i m’ha tret del somni; a crits, però m’ha tret.

Llegir-ne més.

Recorregut per les mines de manganès de la Llitera i la Ribagorça

// Pep Espluga Trenc

Els amics del futur Parc Geològic i Miner de la Llitera-Ribagorça van organitzar el passat 8 d’agost una interessant excursió divulgativa per les quatre mines de manganès que hi ha al nostre territori.

La cita va ser el dissabte a les 9h a l’entrada de Natjà, nucli urbà que forma part del municipi de Baells, probablement el que està situat a més altura de tota la Llitera. Una quinzena de persones van respondre a la crida feta pels organitzadors, a través de la llista de correu de les persones interessades en conèixer l’evolució del futur Parc Geològic i Miner.

Llegir-ne més.

Conèixer Albelda a través del Forat de l’altre Món

// Pep Espluga Trenc

Mos citen a les deu de la nit a una plaça amagada d’Albelda, on s’hi congrega fins a una desena de persones (potser les restriccions de la Covid no en permeten més). Tothom amb la seua mascareta, el signe dels temps. Abans de començar, sense previ avís mos fan unes preguntes: Qui té parents a França? Qui coneix Elvireta? On és l’aljub de la roca de X?, etc., que en aquell moment es deixen sense resposta perquè les solucions les trobarem al llarg de la ruta guiada. La comitiva es posa en marxa per a fer un tour nocturn que tindrà nou punts de parada.

Llegir-ne més.

Source: Les notícies de Temps de Franja 111

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 111 • 3 d’agost de 2020

Que mos dixon tranquils!

// Jordi Marín i Monfort

Vatres què demanaríeu
si puguereu demanar?
—Demanar sí que podríem
lo difícil és donar—.
—Que mos dixaren tranquils,
que mos díxon treballar,
que mos tinguen per amics
veïns dels quatre costats.*

Fa uns dies vaig rebre per correu una petita joia en forma de llibre, el recull de poemes Camins trescats de l’enyorat Desideri Lombarte. En llegir aquests versos que fan d’introducció de l’article vaig tenir la sensació que, a més de poesia, Desideri ens havia deixat un missatge gairebé profètic. Va saber posar les paraules justes a aquells sentiments i vivències que molts hem experimentat i, ves per on, resumeix en vuit versos allò que els diríem als que, aquestes darrers mesos, pretenien dir-nos com havíem de viure.

Llegir-ne més.

Convocatòria de les 31 Beques d’investigació Amanda Llebot 2020

// Redacció

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA, col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca el concurs per a atorgar les Beques d’investigació Amanda Llebot amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre temes locals i comarcals. Hi ha la Modalitat general i la modalitat escolar. Podeu descarregar-vos les bases aquí: Convocatòria GeneralModalitat infantil.

Llegir-ne més.

Lo ‘catalán de Aragón’

// Artur Quintana i Font

Observo que la Dirección General de Política Lingüística en tractar de les llengües del nostre país les anomena castellano, aragonés i catalán de Aragón en aquest ordre discriminatori, i no pas de manera neutra, com fóra per ordre alfabètic: aragonés, castellano i catalán de Aragón. Per què? Doncs perquè el castellà es llengua de primera i les altres de segona, tercera o quarta si molt convé.

Llegir-ne més.

El Govern d’Aragó subscriu acords amb set comarques per a la promoció de les llengües pròpies

El Consell de Govern dóna llum verda a aquests convenis, que suposaran una inversió de 35.000 euros

// Redacció
El Consell de Govern ha aprovat avui la subscripció de set convenis amb altres tantes comarques de la Comunitat per a la promoció de la llengua aragonesa i les seues varietats dialectals, i el català d’Aragó. Cadascuna d’aquestes comarques rebrà una aportació econòmica de 5.000 euros per part del Govern d’Aragó, que anirà destinada a projectes que desenvolupen en el seu si.

Llegir-ne més.

La professora Carmen Castán, premi Chuana Coscujuela 2020

// Redacció

La professora Carmen Castán Saura ha estat elegida avui com a premi Chuana Coscujuela 2020 per la seva llarga trajectòria en l’ensenyament i promoció del patuès o benasquès, que ha contribuït a la conservació d’aquesta llengua pròpia de la Vall de Benasc.

Llegir-ne més.

Source: Les notícies de Temps de Franja 112

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 112 • 13 d’agost de 2020

Educació impulsa la difusió de les llengües patrimonials del país als centres educatius

// Redacció

El Butlletí Oficial d’Aragó publica les ordres per les quals es convoquen els programes “Luzía Dueso” i “Jesús Moncada” per a la difusió de l’aragonès i el català d’Aragó, respectivament, en els centres públics i privats concertats no universitaris de la Comunitat Autònoma d’Aragó durant el curs 2020-2021.

Aquests programes, que són una iniciativa del Govern d’Aragó, pretenen acostar als centres educatius una oferta d’activitats científiques i humanístiques d’animació i difusió tant de l’aragonès i les seues varietats lingüístiques com el català que es parla a Aragó, adaptades a totes les àrees curriculars.

Llegir-ne més.

III Certamen de Teatre Amateur de Mequinensa

// Redacció

El III Certamen de Teatre Amateur de Mequinensa comença a caminar en una edició marcada per la covid-19 i que ha obligat als organitzadors, l’Ajuntament en col·laboració amb el grup de teatre Garbinada de l’Associació La Dona, a retardar la convocatòria. El teló de la Sala Goya s’obrirà el pròxim 17 d’octubre i la clausura tindrà lloc el 21 de novembre i s’hauran d’aplicar mesures de seguretat sanitària per a públic i companyies.

Llegir-ne més.

WiFi4EU – projecte europeu de zones Wifi gratuïtes

// Redacció

L’Ajuntament de Fraga ha signat el conveni WiFi4EU, de la Comissió Europea, per a oferir zones de connexió Wifi gratuïta en edificis i espais públics.

Aquest projecte atorgarà una subvenció al consistori de 15.000 €, per a desenvolupar aquest tipus de connexió segura i gratuïta per a la ciutadania. L’aportació econòmica anirà destinada a cobrir els costos d’equipament i instal·lació de diversos punts d’accés Wifi i l’Ajuntament té 18 mesos per fer-ho.

Llegir-ne més.

La porta del Parrissal

És una idea comunament acceptada que l’art només ho és quan esdevé capaç de promoure o remoure sentiments. I quan Magritte ens va dir allò de “Ceci n’est pas une pipe” ens advertia que cal no confondre la realitat amb la seva representació, la funcionalitat amb el símbol. Un meló al prestatge del nostre frigorífic, és un meló. Un meló esberlat damunt d’un pedestal exhibit al MOMA enmig de fortes mesures de seguretat, compleix una altra funció. Quan el passat mes de juny vaig afegir-me a les signatures per demanar l’eliminació de la porta d’accés al camí del Parrissal, col·locada per sorpresa per l’Ajuntament de Beseit, no vaig ser prou perspicaç per adonar-me de la grandesa de la jugada.

Llegir-ne més.

Els segadors*

// Glòria Francino Pinasa

 

Marieta, fes-te alteta,
que ton pare et vol casar
amb un mosso de Sopeira
que puiave a segar.

Qui no ha sentit aquesta estrofa recollida a Cobles de Per Astí d’Artur Blasco i Xep de Moner? Formen part de les Cobles d’en Peirot, anteriorment divulgades per l’escriptor Pep Coll, i altres estrofes també apareixen al volum 2 de Bllat colrat. Aquesta estrofa que parla de l’ofici dels segadors la va popularitzar el grup musical Pont d’Arcalís cantant-la en els seus recitals per tot arreu, i actualment el grup Ribatònics la interpreta en el seu repertori, perquè dona a conèixer el país, ja que hi apareixen molts dels pobles de l’Alta Ribagorça.

Llegir-ne més.

Source: ‘La batuda de les roques’, novel·la sobre Aulet » Temps de Franja

Source: Les notícies de Temps de Franja 95

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 95 • 13 d’abril de 2020

Esperem que hores d’ara hàgiu rebut la revista en paper Temps de Franja 145, amb el suplement Temps d’escola 8. Sabem que hi ha poblacions on el servei de correus està limitat.

Música confinada de Joan Artigas i Àngel Villalba

// Carles Sancho

Estes últimes setmanes, d’obligat confinament davant de l’estat d’emergència al nostre país, alguns cantautors i grups han tingut el temps suficient i la tranquil·litat necessària per crear, enregistrar i mostrat al públic les seues produccions musicals a través del Youtube. Entre ells, voldríem fer referència, a Joan Artigas Arpal i Àngel Villalba Damián per la seua vinculació al Matarranya i a la Franja.

Llegir-ne més.

En la mort de Jordi Estruga i Estruga

// Hèctor Moret

Obituari. El dimecres 8 d’abril va morir a Barcelona Jordi Estruga i Estruga als 85 anys víctima del coronavirus Covid-19. Nascut el 1934 a Barcelona, al barri de Gràcia —una exvila plena llavors de mequinensans, com ara els seus pares. En esclatar la Guerra Civil, en Jordi, amb dos anys, i la mare van anar a viure a Mequinensa, però el 1938 retornaren a Gràcia on, en la dècada de 1940 i en els primers anys de la de 1950, va continuar formant-se i hi va estudiar el peritatge i el professorat mercantil.

Llegir-ne més.

Tasques escolars

// Marina d’Algars

Estam vivim la pitjor crisi des de la II Guerra Mundial, en paraules del secretari general de l’ONU, amb mesures excepcionals en tots els sentits. Però les classes per als xiquets, xiquetes i adolescents han de continuar per a donar una aparença de normalitat, avaluació inclosa.

Llegir-ne més.

La biga d’Ángel Ganivet

// Artur Quintana

Ganivet fou nomenat cònsol espanyol a Helsingfors, capital del Gran Ducat de Finlàndia a Rússia, el 1895 i hi visqué fins al juny del 1898, quan el destinaren al Consolat d’Espanya a Riga, capital de Letònia, a Rússia, on se suïcidà el novembre del mateix any.

Llegir-ne més.

Source: Efecte boomerang » Temps de Franja

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.