Skip to content

Archive

Category: Temps de Franja

La Catxipanda

// Patrici Barquín

La catxipanda é un plat molt popular a la cuina fragatina i a d’altres cuines del voltant, com correspon a la cuina popular, que, bàsicament, consisteix a collir les verdures més abundants de l’hort i fer un bon estofat. Ja sé que ara, que som persones més cartesianes, la catxipanda queda una mica més limitada quant als ingredients, però aquelles que inventaren eix plat no eren tan mirades a l’hora d’establir los canons del bon menjar. Així podem dir que los ingredients més ortodoxes serien: una bona ració d’albergines, pebrots, cebes, tomates, alls i, depenent de les possibilitats, un tall d’abadejo, o bé un tros de llonganissa, o bé una mica de conill, o bé uns cargols… Però queda clar que lo principal de la recepta ve donat per l’abundància de determinats ingredients que serien les verdures de l’hort, ja que, com tothom sap, l’abadejo i la llonganissa no són massa propicis a brotar per estes terres, sigue per que són massa argiloses, per la falta de precipitacions o perquè se planten massa fondos. Continuar llegint… La Catxipanda » Temps de Franja

Source: Presentació de Memòria ofegada a Mequinensa » Temps de Franja

// Carme Messeguer

Dissabte 6 de setembre, la Sala Goya de Mequinensa va acollir la presentació de Memòria ofegada. Reivindicació laboral i repressió política a Mequinensa i la conca minera (1889-1963) de l’historiador Jacinto Bonales, edició conjunta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i de l’associació mequinensana Coses del Poble, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mequinensa.

Tot i que va eixir d’impremta a l’abril i es va donar a conèixer a les xarxes –llegiu-ne la ressenya al digital Les notícies de Temps de Franja 97–, la presentació del llibre en societat no s’havia pogut fer fins ara per les restriccions en les trobades socials de tots conegudes.

Després de la projecció d’un audiovisual introductori, Lourdes Ibarz, en representació de Coses del Poble, va repassar l’extens currículum de Bonales, trempolí afincat a Mequinensa, i la seua implicació en Coses del Poble, mentre que Pep Labat, per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, va donar compte de les accidentades circumstàncies motivades per la pandèmia que van fer endarrerir la que havia de ser la novetat de Sant Jordi 2020.

Cinto Bonales signant exemplars de la seua obra. / Carme Messeguer

Bonales va explicar que la inquietud per la recerca del passat recent mequinensà va estar originada per la incongruència entre els comentaris que li arribaven, una vegada establert al Poble, sobre els tèrbols motius de la construcció d’un pantà (el de Riba-roja) que hauria de negar la vila i l’absència d’estudis sobre la conca minera de l’Ebre i Segre en aquest període tan turbulent a la resta d’Espanya, que s’explica a priori per la situació perifèrica de les poblacions que formen la conca respecte als respectius centres provincials de referència. Així, a partir d’entrevistes, de la recerca en la premsa de l’època i de la consulta de diversos arxius, va anar reconstruint la memòria laboral i reivindicativa de la Mequinensa de finals del segle XIX fins a 1963, moment en què la imminent construcció de la presa de Mequinensa va deixar en segon pla la problemàtica vinculada a les explotacions mineres que, d’altra banda, anaven en decadència. Bonales va fer esment dels entrebancs que va trobar a l’hora de consultar determinats arxius públics i va agrair la disponibilitat de persones particulars i dels seus arxius familiars per poder anar teixint la història del moviment obrer de la conca minera mequinensana.

La meitat del volum la constitueix el recull de breus històries de vida de gairebé dos-cents mequinensans i mequinensanes protagonistes dels moviments socials estudiats a manera de memorial.

 



Vides de telenovel·la

Si aquest estiu heu seguit la telenovel·la de sobretaula de la televisió autonòmica aragonesa o catalana, una sèrie sobre un magatzem de modes en la Milà dels anys 50, recordareu un jove personatge supervivent de l’incendi de la mina de Marcinelle, districte de Charleroi, a Bèlgica, que va acabar amb la vida de 262 treballadors.

Segons explica el company Lluís Rajadell a TdF 138 (de juliol-agost de 2018), la catàstrofe de 1956 a Marcinelle va posar fi a l’arribada de mà d’obra procedent d’Itàlia, que va ser substituïda per treballadors espanyols, entre els quals miners procedents de Mequinensa i Vall-de-roures.

De Mequinensa van marxar una dotzena de treballadors, en un moment en què la mineria del carbó es va veure afectada per la construcció del pantà de Riba-roja, que acabaria negant algunes explotacions. Entre aquests, José Soler Cuchí, que havia treballat de llaüter transportant carbó, però que coneixia el treball de la mineria. A Charleroi, Soler no va fer de picador, sinó de mecànic, per passar posteriorment a treballar en una fàbrica de maquinària pesada. Soler estava casat amb la mequinensana Montserrat Vidallet Roca, una de les “nenes de la guerra” que havia estat evacuada a Bèlgica durant la Guerra Civil espanyola. La noia va mantenir el contacte amb la família belga que l’havia acollit com a refugiada i va poder comptar novament amb el suport d’aquesta família ara com a emigrada econòmica.

La Montserrat ha estat una de les informants de Bonales per al seu estudi.

 

Source: Les notícies de Temps de Franja 113

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 113 • 18 d’agost de 2020

La Sirga al Torricó

// Carles Sancho Meix

El grup de música tradicional La Sirga va actuar el passat divendres a la població del Torricó (la Llitera) en una gira estival per la Franja afectada per la pandèmia. L’estiu passat va fer dos concerts que presentava com a ‘Entre terres i aigua: Música tradicional de la Franja’: un a Favara per Sant Jordi, on va fer la seua presentació com a grup, i un altre a Calaceit, actuacions amb un gran èxit de públic.

Llegir-ne més.

Returns

// Patrici Barquín

Ràpid m’ha passat lo mes de vacances pagades pel consell d’inversors i accionistes del Temps de Franja. Això sí, m’ha permès descansar de la dura feina de fer una columna mensual. Tant he descansat que m’havia oblidat completament que tenia un compromís que complir i, a fe de Déu, que gairebé me passo de la data límit. Sort que lo redactor en cap m’ha trucat i m’ha tret del somni; a crits, però m’ha tret.

Llegir-ne més.

Recorregut per les mines de manganès de la Llitera i la Ribagorça

// Pep Espluga Trenc

Els amics del futur Parc Geològic i Miner de la Llitera-Ribagorça van organitzar el passat 8 d’agost una interessant excursió divulgativa per les quatre mines de manganès que hi ha al nostre territori.

La cita va ser el dissabte a les 9h a l’entrada de Natjà, nucli urbà que forma part del municipi de Baells, probablement el que està situat a més altura de tota la Llitera. Una quinzena de persones van respondre a la crida feta pels organitzadors, a través de la llista de correu de les persones interessades en conèixer l’evolució del futur Parc Geològic i Miner.

Llegir-ne més.

Conèixer Albelda a través del Forat de l’altre Món

// Pep Espluga Trenc

Mos citen a les deu de la nit a una plaça amagada d’Albelda, on s’hi congrega fins a una desena de persones (potser les restriccions de la Covid no en permeten més). Tothom amb la seua mascareta, el signe dels temps. Abans de començar, sense previ avís mos fan unes preguntes: Qui té parents a França? Qui coneix Elvireta? On és l’aljub de la roca de X?, etc., que en aquell moment es deixen sense resposta perquè les solucions les trobarem al llarg de la ruta guiada. La comitiva es posa en marxa per a fer un tour nocturn que tindrà nou punts de parada.

Llegir-ne més.

Source: Les notícies de Temps de Franja 111

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 111 • 3 d’agost de 2020

Que mos dixon tranquils!

// Jordi Marín i Monfort

Vatres què demanaríeu
si puguereu demanar?
—Demanar sí que podríem
lo difícil és donar—.
—Que mos dixaren tranquils,
que mos díxon treballar,
que mos tinguen per amics
veïns dels quatre costats.*

Fa uns dies vaig rebre per correu una petita joia en forma de llibre, el recull de poemes Camins trescats de l’enyorat Desideri Lombarte. En llegir aquests versos que fan d’introducció de l’article vaig tenir la sensació que, a més de poesia, Desideri ens havia deixat un missatge gairebé profètic. Va saber posar les paraules justes a aquells sentiments i vivències que molts hem experimentat i, ves per on, resumeix en vuit versos allò que els diríem als que, aquestes darrers mesos, pretenien dir-nos com havíem de viure.

Llegir-ne més.

Convocatòria de les 31 Beques d’investigació Amanda Llebot 2020

// Redacció

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA, col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca el concurs per a atorgar les Beques d’investigació Amanda Llebot amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre temes locals i comarcals. Hi ha la Modalitat general i la modalitat escolar. Podeu descarregar-vos les bases aquí: Convocatòria GeneralModalitat infantil.

Llegir-ne més.

Lo ‘catalán de Aragón’

// Artur Quintana i Font

Observo que la Dirección General de Política Lingüística en tractar de les llengües del nostre país les anomena castellano, aragonés i catalán de Aragón en aquest ordre discriminatori, i no pas de manera neutra, com fóra per ordre alfabètic: aragonés, castellano i catalán de Aragón. Per què? Doncs perquè el castellà es llengua de primera i les altres de segona, tercera o quarta si molt convé.

Llegir-ne més.

El Govern d’Aragó subscriu acords amb set comarques per a la promoció de les llengües pròpies

El Consell de Govern dóna llum verda a aquests convenis, que suposaran una inversió de 35.000 euros

// Redacció
El Consell de Govern ha aprovat avui la subscripció de set convenis amb altres tantes comarques de la Comunitat per a la promoció de la llengua aragonesa i les seues varietats dialectals, i el català d’Aragó. Cadascuna d’aquestes comarques rebrà una aportació econòmica de 5.000 euros per part del Govern d’Aragó, que anirà destinada a projectes que desenvolupen en el seu si.

Llegir-ne més.

La professora Carmen Castán, premi Chuana Coscujuela 2020

// Redacció

La professora Carmen Castán Saura ha estat elegida avui com a premi Chuana Coscujuela 2020 per la seva llarga trajectòria en l’ensenyament i promoció del patuès o benasquès, que ha contribuït a la conservació d’aquesta llengua pròpia de la Vall de Benasc.

Llegir-ne més.

Source: Les notícies de Temps de Franja 112

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 112 • 13 d’agost de 2020

Educació impulsa la difusió de les llengües patrimonials del país als centres educatius

// Redacció

El Butlletí Oficial d’Aragó publica les ordres per les quals es convoquen els programes “Luzía Dueso” i “Jesús Moncada” per a la difusió de l’aragonès i el català d’Aragó, respectivament, en els centres públics i privats concertats no universitaris de la Comunitat Autònoma d’Aragó durant el curs 2020-2021.

Aquests programes, que són una iniciativa del Govern d’Aragó, pretenen acostar als centres educatius una oferta d’activitats científiques i humanístiques d’animació i difusió tant de l’aragonès i les seues varietats lingüístiques com el català que es parla a Aragó, adaptades a totes les àrees curriculars.

Llegir-ne més.

III Certamen de Teatre Amateur de Mequinensa

// Redacció

El III Certamen de Teatre Amateur de Mequinensa comença a caminar en una edició marcada per la covid-19 i que ha obligat als organitzadors, l’Ajuntament en col·laboració amb el grup de teatre Garbinada de l’Associació La Dona, a retardar la convocatòria. El teló de la Sala Goya s’obrirà el pròxim 17 d’octubre i la clausura tindrà lloc el 21 de novembre i s’hauran d’aplicar mesures de seguretat sanitària per a públic i companyies.

Llegir-ne més.

WiFi4EU – projecte europeu de zones Wifi gratuïtes

// Redacció

L’Ajuntament de Fraga ha signat el conveni WiFi4EU, de la Comissió Europea, per a oferir zones de connexió Wifi gratuïta en edificis i espais públics.

Aquest projecte atorgarà una subvenció al consistori de 15.000 €, per a desenvolupar aquest tipus de connexió segura i gratuïta per a la ciutadania. L’aportació econòmica anirà destinada a cobrir els costos d’equipament i instal·lació de diversos punts d’accés Wifi i l’Ajuntament té 18 mesos per fer-ho.

Llegir-ne més.

La porta del Parrissal

És una idea comunament acceptada que l’art només ho és quan esdevé capaç de promoure o remoure sentiments. I quan Magritte ens va dir allò de “Ceci n’est pas une pipe” ens advertia que cal no confondre la realitat amb la seva representació, la funcionalitat amb el símbol. Un meló al prestatge del nostre frigorífic, és un meló. Un meló esberlat damunt d’un pedestal exhibit al MOMA enmig de fortes mesures de seguretat, compleix una altra funció. Quan el passat mes de juny vaig afegir-me a les signatures per demanar l’eliminació de la porta d’accés al camí del Parrissal, col·locada per sorpresa per l’Ajuntament de Beseit, no vaig ser prou perspicaç per adonar-me de la grandesa de la jugada.

Llegir-ne més.

Els segadors*

// Glòria Francino Pinasa

 

Marieta, fes-te alteta,
que ton pare et vol casar
amb un mosso de Sopeira
que puiave a segar.

Qui no ha sentit aquesta estrofa recollida a Cobles de Per Astí d’Artur Blasco i Xep de Moner? Formen part de les Cobles d’en Peirot, anteriorment divulgades per l’escriptor Pep Coll, i altres estrofes també apareixen al volum 2 de Bllat colrat. Aquesta estrofa que parla de l’ofici dels segadors la va popularitzar el grup musical Pont d’Arcalís cantant-la en els seus recitals per tot arreu, i actualment el grup Ribatònics la interpreta en el seu repertori, perquè dona a conèixer el país, ja que hi apareixen molts dels pobles de l’Alta Ribagorça.

Llegir-ne més.

Source: ‘La batuda de les roques’, novel·la sobre Aulet » Temps de Franja

Source: Les notícies de Temps de Franja 95

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 95 • 13 d’abril de 2020

Esperem que hores d’ara hàgiu rebut la revista en paper Temps de Franja 145, amb el suplement Temps d’escola 8. Sabem que hi ha poblacions on el servei de correus està limitat.

Música confinada de Joan Artigas i Àngel Villalba

// Carles Sancho

Estes últimes setmanes, d’obligat confinament davant de l’estat d’emergència al nostre país, alguns cantautors i grups han tingut el temps suficient i la tranquil·litat necessària per crear, enregistrar i mostrat al públic les seues produccions musicals a través del Youtube. Entre ells, voldríem fer referència, a Joan Artigas Arpal i Àngel Villalba Damián per la seua vinculació al Matarranya i a la Franja.

Llegir-ne més.

En la mort de Jordi Estruga i Estruga

// Hèctor Moret

Obituari. El dimecres 8 d’abril va morir a Barcelona Jordi Estruga i Estruga als 85 anys víctima del coronavirus Covid-19. Nascut el 1934 a Barcelona, al barri de Gràcia —una exvila plena llavors de mequinensans, com ara els seus pares. En esclatar la Guerra Civil, en Jordi, amb dos anys, i la mare van anar a viure a Mequinensa, però el 1938 retornaren a Gràcia on, en la dècada de 1940 i en els primers anys de la de 1950, va continuar formant-se i hi va estudiar el peritatge i el professorat mercantil.

Llegir-ne més.

Tasques escolars

// Marina d’Algars

Estam vivim la pitjor crisi des de la II Guerra Mundial, en paraules del secretari general de l’ONU, amb mesures excepcionals en tots els sentits. Però les classes per als xiquets, xiquetes i adolescents han de continuar per a donar una aparença de normalitat, avaluació inclosa.

Llegir-ne més.

La biga d’Ángel Ganivet

// Artur Quintana

Ganivet fou nomenat cònsol espanyol a Helsingfors, capital del Gran Ducat de Finlàndia a Rússia, el 1895 i hi visqué fins al juny del 1898, quan el destinaren al Consolat d’Espanya a Riga, capital de Letònia, a Rússia, on se suïcidà el novembre del mateix any.

Llegir-ne més.

Source: Efecte boomerang » Temps de Franja

Source: Les notícies de Temps de Franja 89

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 89 • 25 de febrer de 2020

---
Dia de la llengua materna 2020, a manera de manifest

Dia de la llengua materna 2020, a manera de manifest

// Redacció

Un any més, des de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, ens sumem a la celebració del Dia de la llengua materna, que se celebra internacionalment el 21 de febrer. Enguany ho hem fet demanant-vos que ens diguésseu, a través de la nostra pàgina de Facebook, quina és, per cadascú de vosaltres, la paraula més bonica en la nostra llengua. Entre la varietat de paraules que ens heu proposat, tenim des dels tradicionals “mullarero” i “eurellana” fins al més universal “enraonar”.

Llegir-ne més.

---
Acte institucional del Dia de la Llengua Materna a Saragossa

Acte institucional del Dia de la Llengua Materna a Saragossa

// Màrio Sasot

El passat divendres, 21 de febrer, a les 7 del vespre va tindre lloc a la sala José Sinués del Paranimf de la Universitat de Saragossa abarrotada d’un públic heterogeni on predominaven infants i joves escolars vinguts de diferents punts d’Aragó l’acte central de celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna. Hi van estar presents, presidint l’acte el rector de la Universitat de Saragossa, José Antonio Mayoral, i el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín.

Llegir-ne més.

---
Presentació de 'La Vall de Balat' a Tortosa

Presentació de ‘La Vall de Balat’ a Tortosa

// Redacció

El proper dilluns 2 de març de 2020, es presentarà a la biblioteca Marcel·lí Domingo (Carrer de la Mercè, 6, 43500 Tortosa, Tarragona) La Vall de Balat. Memòria de l’Aragó 1948-2017. La presentació anirà a càrrec de l’escriptor, poeta i crític literari Emigdi Subirats.

Llegir-ne més.

---
Rutes de natura per la Llitera*

Rutes de natura per la Llitera*

// Josefina Motis

Fa poc es va publicar a La Vanguàrdia un article sobre unes rutes organitzades a la comarca de la Llitera per a gaudir del contacte amb la natura i descobrir les aus que hi ha en aquest territori. Per aquest motiu, s’han senyalitzat quatre rutes que proporcionen nombroses possibilitats de turisme familiar i excursions escolars per a gaudir de la natura i conèixer les possibilitats d’un entorn cultural, històric i paisatgístic singular, segons comenta el conseller comarcal de Turisme Francisco Ribas.

Llegir-ne més.

---
Follar nius*

Follar nius*

// Esteve Betrià

Per a bona part del sector masculí de la meua generació rural —i, encara més, en infinitat de generacions pretèrites—, una de les activitats predilectes dels adolescents d’aquells temps (anys seixanta del segle passat) consistia —així que entrava la primavera—, en ‘anar a follar nius’ de moixons (verderols, gafarrons i, especialment, cardalines; mai aurinetes, perquè resulta impossible nodrir en captivitat els ocells insectívors) per a criar-los engabiats i alimentar-los a casa amb una massa massegada de pa i aumetlles i, si sobrevivien al procés de criança, gaudir dels seus cants cautius).

Llegir-ne més.

---

Source: Les notícies de Temps de Franja 88

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 87 • 24 de febrer de 2020

---
Entre olivers*

Entre olivers*

// Roberto Albiac

Res no m’agrade tant com amerar d’oli empeltre la punta del pa del dia, transformada en clotxa. Eixa barra que, calenteta i torradeta, ha abandonat fa poc lo forn de llenya i acabe de cruixir, pel repiscó, a la part final del crestelló. Mosso llavons, orgullós, ensalivo l’oli nostre, en un producte de la terra.

Llegir-ne més.

---
Cova*

Cova*

// Ramon Sistac

Tots sabem què és una cova (del llatí COVA), perquè n’hi ha pertot, almenys allà on hi ha roca o hi ha muntanya. Sorprèn, però, que tot i ser un accident natural tan freqüent a casa nostra, no ha donat gaire resultat en la nostra toponímia major. Que jo conega, només hi ha un sol poble o municipi amb est nom a l’Aragó, Las Cuevas de Cañart (municipi de Castellot, al Maestrat de Terol), i un altre a les terres de llengua catalana, les Coves de Vinromà, a la Plana Alta (Castelló).

Llegir-ne més.

---
La desaparició de la masoveria*

La desaparició de la masoveria*

// Vicent Pallarés Pascual

La mort d’un masover pot semblar quasi anònima, però la seua pèrdua com a testimoni d’una cultura és enorme. L’any passat ens vam acomiadar de José Antolí, del mas dels Fossos de Vall-de-roures. Una persona que ens va ajudar a entendre millor un territori i una època, a comprendre la pèrdua d’unes formes de vida que potser no tornaran: la masoveria al Matarranya des del temps anterior a la Guerra Civil fins l’actualitat.

Llegir-ne més.

---
Discriminació positiva o almoina*

Discriminació positiva o almoina*

// Francesc Ricart

Aquestes setmanes passades la llengua a l’escola ha tornat a ser protagonista. Miquel Iceta va fer saltar la llebre en referir-se a la necessitat de qüestionar la immersió lingüística a Catalunya i, si tot ha anat com es preveu, s’haurà tractat en el Congrés del PSC d’aquest desembre.

Llegir-ne més.

---

Source: La borrasca Glòria deixa Vall-de-roures i el Matarranya sense molts serveis bàsics » Temps de Franja

Source: Gala de la Federació Aragonesa de Piragüisme » Temps de Franja

Source: Turolenses sobre les parles de la província » Temps de Franja

Source: Turisme lingüístic » Temps de Franja

Source: Carta oberta a Javier Lambán (i a moltes altres persones) » Temps de Franja

El president de l’Aragó, Javier Lambán, va declarar fa poc que “Bona part dels energúmens que aquests dies incendiaven Catalunya han sortit de la fàbrica de l’escola catalana i TV3”, paraules que afegien acusacions d’“adoctrinament” d’aquestes institucions contra la seua població. No ho va dir en un bar, sinó en una sessió de control parlamentari, tal com recull l’Heraldo de Aragón en l’edició electrònica del 25 d’octubre. Desgraciadament, tampoc és l’única persona amb responsabilitats polítiques abonada a la retòrica incendiària d’aquests darrers anys, que fan servir com a comodí aquest “adoctrinament” a l’hora d’intentar autoexplicar-se els moviments tectònics en la composició i opinions polítiques dels seus veïns a l’altre costat de la Franja.

Es pot entendre que bona part de l’opinió pública espanyola se senta irritada davant del fet de l’expansió de l’independentisme a Catalunya. Es tracta d’un procés que, contràriament als desitjos de moltes persones, ni funciona com un suflé, ni respon a cap conspiració judeomaçònica-marxista-separatista, sinó que existeixen causes profundes i factors múltiples que aprofundeixen les desavinences entre ambdues comunitats polítiques. És cert que Espanya i Catalunya han viscut evolucions divergents en les darreres dècades, però és en els darrers anys que s’ha desenvolupat una hostilitat profunda cap a les expressions de catalanitat. Lambán hauria de ser conscient d’això, quan en el seu propi territori es va intentar eradicar fins i tot el propi terme ‘català’ de la llengua de diverses desenes de milers de ciutadans i ciutadanes aragonesos, inventant-se un “LAPAO” que respon a un profund menyspreu cap a l’àmplia comunitat de persones catalanoparlants.

Buscar explicacions simples com ara “adoctrinament” és una estratègia per a obviar les responsabilitats pròpies en aquest conflicte. Només cal escoltar el senyor Lambán per entendre que denominar “energúmens” als nostres estudiants no ajuda precisament a reforçar llaços entre veïnats. Però, per a postres, acusar l’heterogeni i divers conjunt de vuitanta mil docents catalans d’“adoctrinadors”, a banda de pura difamació, resulta una ofensa profunda que no fa més que inspirar ressentiment. Haver de donar explicacions sobre allò que és evident és frustrant, però qualsevol docent de qualsevol racó de l’Aragó o d’Espanya sap que la seua capacitat d’influència sobre els jóvens i adolescents és episòdica i superficial perquè, per sort, els nostres alumnes, tal com ha de ser, acaben desenvolupant idees pròpies. Així mateix resulta frustrant haver de defensar un col·lectiu que actua a diari de manera professional tractant de mostrar la diversitat com un patrimoni irrenunciable, o la tolerància i la pau com a valors imprescindibles. Senyor president, en compte d’acusar, per què no parleu amb els centenars de mestres i professors aragonesos que exerceixen la seua professió a Catalunya, especialment a la demarcació de Lleida? Realment penseu que TV3, amb un 17,3% de share (respecte a prop del 50% independentistes), ha convertit en independentistes centenars de milers de persones per art de màgia?

Si els nostres estudiants s’han llançat al carrer a protestar contra el que consideren una injustícia no és per cap adoctrinament, ni perquè siguen cap classe d’energúmens, ni perquè hagen crescut amb Bob Esponja en català. Probablement la imatge de la policia pegant a ses mares i iaies l’1 d’Octubre de 2017 per voler votar, i l’“a por ellos” borbònic de dos dies després, hi té bastant més a veure que les classes d’història de quart d’ESO. Mireu cap a vostè mateix i l’espai que representeu. Exigiu autocrítica als independentistes quan hauríeu d’aplicar-vos el mateix principi, tant vostè com el partit que representeu. Les vostres diatribes contra els nostres jóvens atien el foc. No seria millor escoltar-los? Però sobretot és la vostra obsessió per criminalitzar una opció politica la que ha provocat aquest profund, probablement irreversible, divorci emocional entre la majoria de catalans i bona part dels espanyols. I dic majoria perquè us recordo que, almenys quatre de cada cinc, considera que problemes d’aquesta transcendència han de ser resolts mitjançant el mecanisme del diàleg, sobre el qual, col·lectivament, ens acusem els docents catalans d’haver intentat inocular en els nostres estudiants. Per la vostra part, i pert la de molts altres, criminalitzar una opció política i un col·lectiu, despersonalitzar els nostres jóvens com a “energúmens” i els nostres docents com a “adoctrinadors” sí que és un repugnant acte de banalització del mal. Us recomano (o us adoctrino) que us llegiu Hannah Arendt. Veureu com determinades idees poden tindre conseqüències. I la degradació del clima polític espanyol té molt a veure amb declaracions com les vostres.

I acabaré citant en Carlo Maria Cipolla. Segons aquest historiador de l’economia, la gent es divideix en quatre categories: malvats, ingenus, intel·ligents i estúpids. Els primers eren els que feien accions que els beneficiaven personalment a costa de perjudicar els altres. Els ingenus es perjudicaven a si mateixos fent la vida millor als altres. Els intel·ligents feien coses que els permetien millorar la seua vida al mateix temps que milloraven la dels altres. Els estúpids, els més nombrosos, buscaven perjudicar els altres perjudicant-se a si mateixos. Entenc que preferiu mantindre la unitat d’Espanya, un desig tan legítim com el dels que pensen al contrari. Però declaracions com les vostres reforcen les conviccions independentistes al mateix temps que intoxiquen el clima polític espanyol i incrementen les probabilitats de disgregació. Sigueu intel·ligent, disculpeu-vos!

 

Xavier Díez

Secretari de relacions del sindicat USTEC·STEs (IAC)

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.