Skip to content

Archive

Category: Temps de Franja

// Mario Sasot

Dilluns, 25 de febrer, es celebrà un any més, a la sala Pilar Sinués del Paranimf saragossà rebotida de gent, el dia de la Llengua Materna. L’activitat principal d’aquest acte, patrocinat per la Direcció General de Política Lingüística i la Universitat de Saragossa, va ser la projecció de la pel·lícula “Llum de setembre”, de la realitzadora ribagorçana Lola Gràcia. Es tracta d’un mig metratge ambientat en diferents punts de la Ribagorça aragonesa a finals de la Guerra Civil, parlat, sense traducció ni subtítols, en aragonès baix ribagorçà, benasquès i català d’Areny de Noguera. Una historia emotiva, gens maniquea, on entren en joc los matisos, les contradiccions, los sentiments, les traïcions, l’amor, la religió i la política. I tot això desenvolupat en uns paisatges pirinencs i prepirinencs bellíssims.

Abans de la projecció parlà el director general de Política Lingüística López Susín.

Continuar llegint…  Celebració del Dia de la Llengua Materna a Saragossa » Temps de Franja

// Arnau Timoneda

El novembre del 2017 es presentava el primer mapa toponímic de la comarca del Matarranya a Queretes, treball coordinat per Juan Luis Camps, iniciativa promoguda per l’Associació Cultural del Matarranya i la Comarca del Matarranya, amb el suport del Govern d’Aragó. El passat diumenge, 24 de febrer, dins de la programació del Dia de la Llengua Materna, es va presentar a la població la toponímia de la Vall del Tormo. Iniciaren l’acte Rafael Martí, president de la comarca del Matarranya, i José Miguel Timoneda, alcalde de la població, que agraïen al públic la seua presència a l’acte i el seu permanent compromís amb la cultura. Continuaren la presentació Olga Ric, del Departament de Medi Ambient de la comarca del Matarranya, i Ana Casasús, del Departament de Patrimoni, que comentaren breument el projecte ‘Recuperant la toponímia del Matarranya’, argumentaren que “ASCUMA disposa de mitjans personals, voluntaris de diferents punts de la comarca i l’administració comarcal disposa de personal i mitjans tècnics”, d’aquí la necessària col·laboració de les dos entitats comarcals en els projectes culturals comuns. Continuar llegint…  La toponímia de la Vall del Tormo » Temps de Franja

Continuar llegint…  No als macroescorxadors! » Temps de Franja

// Carles Sancho

El Departament de Patrimoni de la Comarca del Matarranya ha treballat durant els últims anys en un projecte per a la recuperació i difusió dels oficis tradicionals del territori, investigació que va rebre l’ajut del Grup d’Acció Local Baix Aragó-Matarranya. Fruit d’este treball són el llibre digital i l’exposició itinerant que comparteixen títol: “Faenes d’abans”.

Continuar llegint… Faenes d’abans » Temps de Franja

Feminisme

// Marina d’Algars

El feminisme és un moviment social i polític que s’inicia en el segle XVIII (sense adoptar encara la denominació actual). Suposa prendre consciència de les dones com a grup col·lectiu i humà, de l’opressió, dominació i explotació que han estat, i encara i són, per part del col·lectiu d’homes dins d’una cultura i d’una societat patriarcal, en l’àmbit laboral, familiar, social. El feminisme ha evolucionat al llarg dels segles. Arriba el dia 8 de març i cada cop més, a les nostres comarques, a les ciutats, al món, la veu del feminisme ix al carrer, organitzada, més ferma que mai. Com ixen cada volta que una dona és assassinada per un home, contra la violència masclista, a favor de la llibertat en igualtat. Però encara hi ha persones  Continuar llegint… Feminisme » Temps de Franja

Source: Temps de Franja

Source: Les notícies de Temps de Franja 40

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

30 de gener de 2019

---
Tres joves artistes nonaspins orgullosos del seu art

Tres joves artistes nonaspins orgullosos del seu art

Entrevista a Estela Rius, Santiago Ráfales i Marc Borràs

// Merche Llop

Estela, Santiago i Marc són tres joves artistes fills i filla de Nonasp que el dia 22 d’agost ens van mostrar alguns dels seus projectes de creació, interessants i originals, al centre cultural del poble, amb un èxit total d’assistència. El cinema i el dibuix van omplir d’art la pantalla de projecció al Centre Cultural de Nonasp l’estiu passat.

Llegir-ne més.

---
Priorat mig matarranyenc

Priorat mig matarranyenc

// Roberto Albiac

Isco de casa a primera hora, sols se sinten moixons i el “bon dia” en l’agüeleta que agrane lo pedrís de ca seua i en lo jubilat que va camí de l’hort en la galleta. Passo entre les diferents parades del mercat que van prenent forma mentres lo pregó anuncie d’on han vingut i què mos oferiran. Avanço pel Carrer Major, respiro eixa oloreta de pastisseria de forn de llenya i la carnissera de la cantonada va emparellant lo seu repertori d’embotits.

Llegir-ne més.

---
Les Festes de Sant Blas i Santa Águeda de Mequinensa es presenten a FITUR com a Festa d'Interès Turístic d'Aragó

Les Festes de Sant Blas i Santa Águeda de Mequinensa es presenten a FITUR com a Festa d’Interès Turístic d’Aragó

// Rosa Arqué

Les activitats de les Festes de Sant Blas i Santa Àgueda van ser declarades Festa d’Interès Turístic d’Aragó i la seva presentació s’ha aprofitat per a donar a conèixer un atractiu turístic de la localitat, una tradició de més de 300 anys d’història.

Llegir-ne més.

---
Saidí fa memòria

Saidí fa memòria

// Redacció

El passat diumenge 20 de gener, en el marc de les festes de Sant Antoni de Saidí, es va presentar el projecte “Fem memòria”. Aquesta iniciativa pretén recuperar, mitjançant entrevistes a la gent gran, la memòria històrica d’aquest municipi utilitzant el format audiovisual.

Llegir-ne més.

---
Un Sant Antoni participatiu i musical

Un Sant Antoni participatiu i musical

// Màrio Sasot

Les festes de Sant Antoni a Saidí van començar lo passat dimecres amb l’encesa de xera per part de la directora i els alumnes de l’escola del poble, el CEIP “San Juan Bautista” i a la nit amb una foguera al Poliesportiu, on la comissió de festes i los mossos i les mosses d’enguany repartiren entre els assistents nombrosos entrepans de llonganissa i sardines. A les dotze de la nit començà a l’interior de recinte esportiu un recital de tres grups de música rock entre els que se trobaven el conjunt local ”Andrajos”.

Llegir-ne més.

---
Calendari musical aragonès 2019

Calendari musical aragonès 2019

// Carles Sancho

La web Lenguas de Aragón, de la Direcció General de Políti​_ca Lingüística del Govern d’Aragó, ha publicat un calendari trilingüe i musical per a l’any que iniciem. A cada mes de l’any li ha dedicat dos cançons: una en català i una altra en aragonès. Sobre les interpretades en la nostra llengua tenim temes ben diversos. Algunes fan referència i homenatgen els llegendaris cantautors franjolins que van iniciar la seua lluita contra la dictadura durant el franquisme.

Llegir-ne més.

---
El “provocador” llibre de José Bada

El “provocador” llibre de José Bada

‘Recuerdos para la Paz’, presentat al Centro Pignatelli de Zaragoza

// Ramón Mur

Recuerdos para la paz, l’últim llibre de José Bada (Favara del Matarranya, 1929), fou presentat el passat 16 de gener al Centre Pignatelli de Saragossa, seu de la Fundación Seminario de Investigación para la paz (SIP). De les paraules de José Alemany, president d’honor de la Fundació, del filòsof Andrés Ortiz Osés i del alcalde de Favara, Francisco Doménech en l’acte de presentació, podem deduir que Bada ha escrit un llibre “provocador”, que pretén provocar la pau.

Llegir-ne més.

---
Llegenda del Cossant del Monestir de Santa Maria d'Alaó de Sopeira

Llegenda del Cossant del Monestir de Santa Maria d’Alaó de Sopeira

// Glòria Francino

Aquestes festes nadalenques la canalla i joves de Sopeira van representar la Llegenda del Cossant, en l’acte de la benvinguda als Reis d’Orient. La celebració va començar amb una xocolatada, acompanyada de coca, i després es va passar a escenificar la llegenda. Els més xics van cantar una cançó nadalenca, i també, entre tota la colla van fer una cançó per a celebrar la victòria de Sopeira en el concursMenudo es mi pueblo.

Llegir-ne més.

---
Pokemon Go

Pokemon Go

// Patrici Barquin

Ja sé que fa dies que ha passat de moda lo joc “Pokemon Go” i que ja no jugue ni Ash, l’entrenador més famós de l’univers “pokemon”, però es que heu de tenir en compte que ja sóc una persona madura (per edat física, que lo del cap encara no ho tenim apamat)

Llegir-ne més.

Source: Llegenda del Cossant del Monestir de Santa Maria d’Alaó de Sopeira » Temps de Franja

Source: El “provocador” llibre de José Bada » Temps de Franja

Source: Un Sant Antoni participatiu i musical » Temps de Franja

Source: Debut canareu » Temps de Franja

Source: La revista ‘Turolenses’ » Temps de Franja

Source: 28a Trobada Cultural del Matarranya » Temps de Franja

 

PROGRAMA:

Al Teatre de la Germandat

10 a 10:15 h
Benvinguda de Josep Maria Salsench Mestre, alcalde de Calaceit, i presentació de la Trobada per Joaquim Monclús, president de l’ASCUMA.

10:15 a 11:30 h
Taula redona amb motiu de l’Any Fabra. Tenim llengua per a anys? Moderador: Carles Sancho Meix (vicepresident 2n d’ASCUMA). IntervenenJordi Ginebra, comissari de l’Any Fabra i professor de la URV; Joan Maluquer, editor i gerent de la UCEIsidor Marí, filòleg i membre de l’IECAlex Susanna, poeta i director de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural; Ramon Sistac, professor de la UdL i secretari de la Secció Filològica de l’IEC; i Natxo Sorolla, professor de la URV i doctor en Sociologia.

Pausa/cafè

12:15 a 13:45 h
Taula redona: La Franja avui, entre el mite i la realitat. Moderadora: María Dolores Gimeno Puyol (vicepresidenta 1a d’ASCUMA). Intervenen: Anna Arqué, periodista i delegada de relacions internacionals de la UCEPietro Cucalónmestre i ex tècnic del Departament de Cultura del Govern d’Aragó;Empar Moliner, periodistaJosep Sànchez Cervelló, degà de la Facultat de Lletres de la URV; Josep Antoni Chauvell, president del Consell Comarcal de la Llitera; Vicent Sanchís, director de TV3.

14 h
Dinar de germanor a la Fonda Alcalá.
(Els interessats han de trucar al 978 85 10 28 abans del 12 de novembre.)

Al Teatre de la Germandat

18 h
Actuació del grup de pop rock Yababé en el seu format poètic-acústic.

 

 

// J.A. Carrégalo

Un dia de matí, a punta de sol,

van dir els més vells del nostre territori:

«amunt i crits»,

i en la punta dels dits

d’ungles ben esmolades,

senyalaven les costes i les moles

als jóvens que escoltaven.

«Amunt i crits», fills nostres.

[…]

Va ser un matí de la primavera de 1987 quan, per un d’aquells capritxos del destí, va arribar a les meues mans el número zero (1986) de la revista Desperta Ferro!, editada pels Consells Locals de la Franja. No n’havia tingut notícia, de la publicació. Ni tampoc del col·lectiu editor. I que algú, en aquella època, s’haguere atrevit a publicar una revista en català a l’Aragó, ere una novetat sense precedents. Mogut per la curiositat, i una mica escèptic, aquella mateixa vesprada em vaig posar a fullejar-la. No sabria dir el motiu però la vaig obrir per la radera pàgina. I al girar la primera plana em va xocar trobar el poema “A la conquesta de la Roca”, d’un desconegut Desideri “Lombarde” Arrufat de “Pena-Roja (Matarranya)”. Sorprès pel descobriment, en vaig fer una lectura ràpida. Ara bé, tal com anava avançant, allò… Mare meua! Allò ere increïble! Ho vaig tornar a llegir, ara detingudament, però… ¿Com podie ser que algú, amb aquell “chapurreau” nostre d’anar per casa, amb un llenguatge tan pròxim i familiar com el que emprave, haguere pogut compondre una cosa tan bella i suggeridora?

Continuar llegint… A la conquesta de la Roca* » Temps de Franja

// Carles Sancho Meix

Quan vaig començar a estudiar a Terol magisteri, el curs 1974-1975, vam coincidir un grup d’estudiants del Matarranya que ens coneixíem i teníem amistat perquè havíem fet el batxillerat a l’Institut d’Alcanyís. A primer curs, en l’especialitat de Ciències Socials, vam trobar-nos amb la presència a l’aula de tres estudiants valencianes que eren amigues i sempre anaven juntes i entre elles parlaven la seua llengua. Nosaltres estàvem sorpresos perquè les enteníem perfectament, així que, quan coincidíem, parlàvem elles en valencià i nosaltres en allò que en dèiem xapurreau, sense cap problema de comunicació. Que això passés a Terol, un territori de parla castellana, significava per a nosaltres una agradable novetat respecte a la nostra llengua. En un altre curs de primer de magisteri, en l’especialitat de Llengües, també hi havia un estudiant valencià que tocava la guitarra i interpretava cançons de Lluís Llac, Serrat i Raimon i, que les lletres dels temes, els matarranyencs enteníem. No sé si mai vam arribar a associar que el valencià dels companys, les cançons catalanes interpretades i la nostra llengua formaven part d’un mateix idioma. En aquells anys que coincidien en la mort de Franco i les primeres eleccions democràtiques alguns de nosaltres, ideològicament, ens identificàvem amb els partits polítics aragonesistes i progressistes. A la revista Andalán apareixien, de tant en tant, articles en aragonès que llegia i on hi veia algunes similituds amb la nostra llengua materna que, en aquells moments, pocs s’atrevien a escriure a la premsa aragonesa. En aquella època a l’Aragó hi havia un cert sentiment d’anticatalanisme a conseqüència del conflicte produït pel projecte del transvasament de l’Ebre a Catalunya durant la dècada dels setanta. La lletra de les jotes de la Bullonera enregistrades el 1976 es fan ressò del problema territorial: “A estos yermos de Aragón / sólo el olvido los riega / mientras el agua del Ebro / a otra tierra se la llevan” i “La Virgen del Pilar dice / dice que no dice nada / dice que por más que diga / que se nos llevan el agua. Continuar llegint… Històries de la mili* » Temps de Franja

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: