Skip to content

Archive

Category: Anticatalanisme

Tenim constància que, al segle VI a. C., la filosofia grega ja considerava que la Terra era esfèrica, i és al segle III a. C. quan l’astronomia hel·lenística ho establix com un fet incontrovertible. Tot i això, encara avui dia hi ha un nodrit grup de persones que estan convençuts que la Terra és un disc que sura al centre de l’univers. A YouTube, per exemple, hi podeu trobar un munt de vídeos que ho «demostren»; vídeos amb milers de seguidors. Estes teories provenen d’una concepció radicalment antropocèntrica de l’univers, on l’ésser humà és l’única mesura de totes les coses. Quan algú qualificat rebat estos arguments amb quatre dades de primer de Física, los terraplanistes ho atribuïxen a una conspiració destinada a soscavar els fonaments de la civilització occidental i a ocultar l’existència del déu creador.

Continuar llegint… La Terra és plana (ho sap tothom)

Source: Quan penses que s’acaba, torna a començar   | Lo Finestró

(Article publicat al Diario de Teruel)

La Constitució Espanyola del 1978, actualment vigent, declarava al § 3.2. que les  llengües espanyoles no castellanes  serien oficials. Els seus redactors pretenien reparar així, d’alguna manera, el coloniatge i discriminació que des de segles patien aqueixes llengües per part de la castellana. Podia semblar que s’havia acabat la persecució de la llengua aragonesa i la catalana al nostre país, el malson que ens aclaparava des de principis del XVIII, però que anava molt més  enllà, i que s’havia acabat també l’afany de destrucció per part de la nació castellana de totes les altres llengües de l’Estat, per més pròpies i històriques que en fossen, com les nostres aragonesa i catalana. D’ara endavant podríem conviure plenament amb els nostres conciutadans, sense haver de témer que molts d’ells ens discriminessen per la nostra llengua. Aviat s’evidencià que tot plegat era un miratge: set comunitats establiren l’oficialitat de les llengües pròpies i històriques, sempre que no fos gens efectiva, perquè quan n’han pretès l’efectivitat, els han caigut repetides prohibicions del Govern, jutges i tribunals. A moltes altres comunitats ni aqueixa pelleringa d’oficialitat s’ha aconseguit, com ha passat a la nostra, on la majoria dretana que governava en 1982, quan la redacció de l’Estatut, actuà com si no existís el mandat constitucional del § 3.2. i al §7 estatut només escriviren que les modalitats lingüístiques d’Aragó gozarán de protección, i com que l’aragonès i el català no són modalitats, sinó llengües, el §7 no s’hi pot referir, i, ergo, les nostres llengües pròpies i històriques segueixen sent plenament discriminades. Amb el § 7 el nostre estatut no es constitucional, com sovint s’ha declarat, però això no ha inquietat mai els nostres governs, que quan hi havia majoria dretana s’han rabejat a perseguir sobretot la llengua catalana, però no només, i que el PSOE, quan hauria pogut declarar l’oficialitat de l’aragonès i el català, no ho ha fet. Això ha donat ales als moviments anticatalans,  o sia profundament antiaragonesos, com Chapurriau, Facao, No hablamos catalán,  i tants d’altres. Efectivament: torna a comencar.

Artur Quintana

 

Source: Limitacions ‘chapurrianistes’ (als 25 anys de Viles i gents) | Viles i Gents

(Publicat al Viles i gents, La Comarca, 14/2/2020

Natxo Sorolla

Screenshot_20200213_152126

La llengua al Matarranya té quatre línies de debat: lo nom, la delimitació, la grafia i el futur. Este diari ha inaugurat recentment la columna «El mundo del Chapurriau», firmada per Maria José Gascón, alcaldessa de la Codonyera (PAR). I té la virtut de tocar les quatre línies de debat. Compartim lo futur que dibuixe: «no queremos que desaparezca», i coincidim en què «es una lengua propia» i «creemos se debe proteger». De fet, hi ham de posar molts esforços.

Sobre el nom de la llengua plantege el que hasta ara és una incògnita acadèmica: «os vamos a presentar temas tan importantes como el origen del chapurriau, por qué se le llama así» i «vamos a explicar las raíces del chapurriau desde la creación del Reino de Aragón». Coincidim que delimitar l’origen històric de la denominació de «xapurriau» és una incògnita. Perquè sabem que l’any 1612 los d’Alcanyís dien «que Peñarroya (…) se hablaba en lengua catalana cerrada» i l’any 1923 a un anunci de diari l’alcalde destacave que Fórnols ere «de habla catalán». Però en qualsevol d’eixes èpoques històriques és una incògnita l’existència del nom de «chapurriau».

També s’establix una línia de reflexió sobre els límits de la llengua del Matarranya. No es destape com se cosirà el tema, però el fil és «qué es el romance aragonés, el lemosín, el aragonés oriental». Trobar similituds entre el parlar del Matarranya i l’occità de Llemotges (751km) o l’aragonès d’Echo (321 km), sense obviar el parlar d’Arnes (12km), és una hipòtesi audaç. I des de la filosofia de la ciència diu Popper que s’avance validant hipòtesis audaces. Estem atents a la nova via.

Finalment la columna incorpore un extracte de tres paraules segons se diuen als nostres pobles: «sendra», «chumenera» i «griella». Un resumet del que el món acadèmic tracte sistemàticament, en treballs més durs de dialectologia, com los del professor Navarro o la tesi que està fent lo favarol Roberto Albiac. Estos treballs sempre han mantingut la nostra grafia històrica de «cendra», i no han innovat posant «sendra», perquè explique millor qui som. De fet, los treballs dels professors Giralt i Moret de la Universitat de Saragossa certifiquen que històricament ham escrit «cendra». I precisament conserven eixa «c», que ve de la grafia llatina (cinis), perquè explique per què és tant normal que a la Codonyera la «c» escrita tingue una fonètica diferent que a Pena-roja, però els dos la tinguen similar quan escrivim «s». No cal innovar grafies si tal com escrivíem al segle XIV ja mos resol la «neçesitat» de conservar eixa distinció que fem a cada poble. I és que només trobo un matís menor de distinció: usar la llengua que no volem que desapareixque. Però això són qüestions menors.


* Les cites històriques són del Sumario del processo de propriedad iuratorum de Peñarroya et Fornoles, 1612 i de La Vanguardia, 16/12/1923. La bibliografia citada:

  • Navarro, P. (2005). Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya. Associació Cultural del Matarranya.
  • Giralt Latorre, J., & Moret Oliver, M. T. (2018). «Sie manifesta cosa a tots hòmens». El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol). Prensas de la Universidad de Zaragoza.

 

En el Aula de Aguaviva, concluimos una breve recopilación de refranes y dichos populares de la localidad, traducidos literalmente al castellano de su tradicional “chapurriau”.

Font: Amics del Chapurriau y FACAO se asocian con radicales violentos (GAV) | Lo Cacao de la FACAO

Este sábado (26/10/2019) se desarrolló una jornada en Valderrobres organizada por CEACA, la Coordinadora de Entidades de la Antigua Corona de Aragón. Amics del Chapurriau y su presidente han mostrado gran orgullo de participar. Quién se esconde detrás de esta organización? Además del extremismo de FACAO, el GAV (Grup d’Accio Valencianista) es fundador de esta coordinadora. La actividad del GAV  durante décadas se ha centrado en el acoso violento, el vandalismo e incluso terrorismo mediante artefactos explosivos (documental). Los miembros y directivos del GAV suman diversas detenciones, multas, sentencias condenatorias, inhabilitaciones y penas de prisión por amenazas de muerte, lesiones, asaltos. Esta actividad violenta del GAV es reconocida en publicaciones internacionales y por la propia entidad.

Source: Un dirigente de “Amics del Chapurriau” aplaude la grafía “ny” |

Un dirigente de “Amics del Chapurriau” aplaude la grafía “ny” |

Isaias Estecha, un empresario que forma parte de la dirección de Amics del Chapurriau, ha aplaudido con entusiasmo el texto del pregón de fiestas trilingüe de Valderrobres. El texto, que el mismo autor ha hecho público, contiene multitud de muestras de la grafía tradicional del catalán en el Matarranya, y que los Amics del Chapurriau consideraban foráneas: “ny”, “i”, infinitivos con r…

Isaias Estecha pro NY v2

“Amics del Chapurriau” confirman que Beceite, Arnes y Morella habla la misma lengua

15082019

Juan Carlos Abella, destacado miembro de la junta directiva de los Amics del Chapurriau, confirma finalmente que “a Morella, Beseit y Arnes parlem una mateixa llenguaaragonesa, pos va naise a la corona de Aragó. Tots som dialectes fills dels mateisos pares”

WhatsApp Image 2019-08-13 at 23.02.13.jpeg

Source: “Amics del Chapurriau” confirman que Beceite, Arnes y Morella habla la misma lengua |

Source: La carregada d’Òscar Dalmau contra el ‘chapurriau’

Oscar Dalmau 2 @philmusical

“Els que estimen una llengua mai en diran “chapurriau”. Això és un mot despectiu dels castellanoparlants intolerants per dir que el català parlat a la Franja era una llengua mal parlada, “chapurreada”, perquè no l’entenien”, ha explicat Dalmau.

òscar dalmau@philmusical

Ni cas. Els que estimen una llengua mai en diran “chapurriau”. Això és un mot despectiu dels castellanoparlants intolerants per dir que el català parlat a la Franja era una llengua mal parlada, “chapurreada”, perquè no l’entenien. https://twitter.com/marcelpena_/status/1162061562531725318 

Marcel Pena@marcelpena_

“Amics del Chapurriau se encuentra tan confuso que se hirió a sí mismo”:
Amics del Chapurriau confirman que Beceite, Arnes y Morella habla la misma lengua https://locacaodelafacao.wordpress.com/2019/08/15/amics-del-chapurriau-confirman-que-beceite-arnes-y-morella-habla-la-misma-lengua/ 

248 people are talking about this

La Franja és un territori que actualment pertany a l’Aragó i compta amb un total de 47.686 habitants, dels quals el 88,8% de la població adulta -unes 42.000 persones-  és catalanoparlant. Dalmau és parella de la també presentadora de televisió Thais Villas, nascuda a Fraga, a la comarca del Baix Cinca, a la Franja.

Ling

Source: Podemos ocupará Medio Natural y Gestión Forestal en Agricultura – Noticias Aragón – El Periódico de Aragón

En la Consejería de Educación, Cultura y Deporte (que lleva el socialista Felipe Faci) CHA mantendrá la dirección general de Política Lingüística con su actual responsable, Nacho López Susín al frente. En la pasada legislatura ha sido un referente en la defensa de las lenguas propias de Aragón, el aragonés y el catalán, y tendrá que lidiar con la postura del PAR, que se opone a denominar catalán a la lengua que se habla en el Aragón oriental.

La Comarca del Bajo Aragón (PSOE-PAR) creará una consejería del Chapurriau – Lo Cacao de la FACAO

img-20190802-wa0004

José Manuel Insa es ya conocido por sus relaciones con los grupos extremistas de FACAO.

Alcaldes del PP i del PAR s’involucren en els actes radicals de la FACAO

Alcaldes del PP i del PAR s’han involucrat en obsequiar premis al secessionisme lingüístic més radical, encarnat per la FACAO i Ángel Hernández. Entre els polítics enllaçats en los grupuscles radicals hi ha José Miguel Celma, President del PP del Baix Aragó, i José Manuel Insa, Conseller Comarcal del Baix Aragó (PAR). A més, entre els escriptors que s’oposen a qualsevol normativa reconeguda hi ha l’alcalde d’Azanuy (PAR).

 

La propuesta del Gobierno de denominar al “chapurriau” como “catalán aragonés” ha suscitado un rechazo mayor: “El catalán es muy posterior al chapurriau”, dice José Manuel Insa, alcalde de La Cañada de Berich. “El chapurriau se habla en esta zona desde el siglo XIV”. La alcaldesa de La Codoñera, María José Gascón-Casas, puntualiza que entre ambas lenguas hay “muchos vocablos distintos”. “Si otros dialectos se les ha podido llamar “valenciano”, no entiendo por qué tenemos que llamar catalán al nuestro”, continúa Bone. Más información.

 

José Manuel Insa (PAR), alcalde de La Cañada de Verich, también intervino en las réplicas. Insa denunció el “ultraje” que el nacionalismo catalán está cometiendo contra Aragón y afirmó que “el nacionalismo catalán, con un aparato mediático impresionante, ha intentado poner en ridículo a los aragoneses”. El aragonesista añadió que “desde el Bajo Aragón algunos han seguido el juego de la ofensiva catalanista de desprestigio utilizando rebuscados acrónimos”. Finalmente, José Manuel Insa explicó que hasta el siglo XX a la lengua hablada en Cataluña se la denominaba “lemosín” y que cuando en 1906 el nacionalismo catalán hizo su gramática y le cambió el nombre a su lengua todos los filólogos se opusieron; así que esto demuestra que nuestra Ley de Lenguas es totalmente legítima y que nadie debe decirnos ni cómo se llama nuestra lengua ni cómo debemos hablarla. Más información.

“Y obviamente es importante reconocer versiones tan importantes de nuestra lengua como las que están cerca de la Franja, “la Franja” que llaman, límite con Cataluña, pero también están las del Bajo Aragón, donde todos ustedes saben que se habla ese tipo de lengua, chapurriau, que también tiene a sus referentes culturales.” Dª. Luisa Broto Bernués (ZEC) (2h12′)

Source: El negacionisme a Montsó i a Torí | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

El negacionisme, rebuig a una realitat empíricament verificable, està molt de moda darrerament. Pensem en el negacionisme del canvi climàtic, de  l’Holocaust o de l’existència de territoris aragonesos de llengua catalana, entre tants d’altres. A  principis de segle Facao, coneguda associació negacionista –nega que a l’Aragó hi haja territoris de llengua catalana, pròpia i històrica– sol·licità de la Fira del Llibre Aragonès de Montsó un stand per a presentar-hi publicacions negacionistes. La Fira, encara que coneixia el negacionisme de Facao, va atorgar-li un stand, i per més que rebés queixes contra la presència de Facao, no en va fer cap cas. L’stand de la FACAO segueix present avui en dia a la Fira de Montsó. Enguany l’editorial italiana Altaforte, vinculada a l’associació ultradretana Casa Pound –el nom al·ludeix al gran poeta nordamericà Ezra Pound admirador i col·laborador del Duce–, sol·licità i obtingué del Saló del Llibre de Torí un stand per a presentar-hi les seues publicacions negacionistes –nega l’Holocaust i exalta el feixisme–, malgrat que el Saló coneixia el negacionisme d’Altaforte i la seua vinculació feixista. Les queixes no trigaren a aplegar al Saló: li anunciaren que si Altaforte hi era present no hi assistirien, entre d’altres, el col·lectiu bolonyès Wu Ming, en Carlo Ginzburg, en Piotr Cywinski, Director del Museu Memorial d’Auschwitz-Birkenau,  el dibuixaant de còmics Zerocalcare o l’Associació de Partisans. També la Regió i l’Ajuntament de Tori demanaren al Saló que no acceptés la participació d’Altaforte. Resultat: el Saló retirà l’autorització a Altaforte de participar-hi. Francesco Polacchi, director d’Altaforte, i membre de Casa Pound, presentà a fora del Saló les seues publicacions, entre les que destacava un llibre sobre l’ultradretà Matteo Salvini, i difonia  també obres com Léon Degrelle, fascism per Dio e la patria –Degrelle era cap de les SS belgues i es refugià a Espanya on el Caudillo sempre el va protegir–, mentre declarava que tenia tot el dret a la llibertat d’expressió i a participar al Saló. Se li va argumentar que el feixisme no és una expressió, sinó un crim.  Re, coses que passen.   

Artur Quintana i Font

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.