Skip to content

Archive

Category: FACAO

L’Operació Chapurriau es va posar en marxa fa un temps, en la participació destacada del PAR, los Amics del Cha…, torredans de la capital ajudats per l’actor català Ferran Ranyé, la Comarca del Bajo Aragón, que posa los diners. Fins ara ha resultat un combat dialèctic prou intens i entretengut, on els convidats a escriure declaracions contraries al Català d’Aragó, han explicat de totes les maneres possibles que no els agrada gens lo nom «català», i no tenen cap interès ni volen saber-ne res d’escriure’l ni de parlar-lo en públic. I qui haurà guanyat en eixe combat? Pos ja veurem si els negacionistes tenen aguant per defensar les seues fluixes posicions molt més temps perquè, de moment, els comentaris de centenars de lectors de la Comarca digital, majoritàriament són favorables als que defensem el nom i la unitat de la llengua, que és el que diuen les Acadèmies, la Universitat i la pròpia Llei del Patrimoni Cultural Aragonès.

Continuar llegint… El PAR, ara diu «Aragonés Oriental»

Source: «La principal amenaça per al xapurriau és el castellà» » Temps de Franja

Ferran Rañé, actor descendent de la Torre de Vilella

// Lluís Rajadell

L’actor català prepara una sèrie de documentals amb suport de l’Ajuntament, la Comarca del Baix Aragó i associacions locals per a mostrar la parla del poble, que no entra a valorar si és català.

L’actor català Ferran Rañé. / F. R.

 

Ferran Rañé encapçala un equip que, el proper mes de juny, gravarà a la Torre de Vilella una sèrie de documentals titulada Documentales de Torrevelilla. Lo chapurriau que, a partir d’una sèrie de converses entre persones del poble, vol deixar constància de la parla local, que Rañé considera «amenaçada». Hi col·laboren l’Ajuntament, el Museu Històric, el CB Torrevelilla i la Comarca del Baix Aragó.

 


Tan malament està la parla del Mesquí com per a gravar un documental per conservar-ne la memòria?

El meu avi era de Torrevelilla i la gent del cinema descendent de Torrevelilla, com jo, volem fer un documental amb la col·laboració de l’Ajuntament sobre el xapurriau, perquè està amenaçat. Volem donar el protagonisme i la veu a la gent que el parla habitualment. Cuidant molt la imatge i el so. Seran uns documentals sense presentadors. Hi haurà tres convidats al voltant d’una taula per parlar entre ells de manera amable, com si ho feren en un banc o jugant una partida de cartes. Hi haurà vuit temes proposats que ells aniran desenvolupant. D’una hora de gravació en quedaran 15 minuts per cada documental. Ho fem perquè el xapurriau és una llengua amenaçada.

 

Per què està amenaçada?

Per diverses causes. La primera, que el castellà passa a ser la llengua vehicular per tothom, en part perquè els matrimonis es fan amb persones d’altres poblacions castellanoparlants i cada vegada el parla menys gent.

 

Quina serà la mecànica de les vuit xarrades previstes?

Es tracta que l’espectador pugui sentir el millor possible la conversa, només amb la presència dels invitats. Serà una conversa espontània. També hi haurà un darrer capítol amb tres persones més joves que explicaran les dificultats per les que passa la llengua, si la parlen amb els fills o no, i explicaran els problemes. També hi haurà una taula amb tres adolescents que parlaran de les penyes, de la seua educació, etc. Prepararem un plató per a les xarrades, que es faran totes en un cap de setmana. Si els documentals surten bé, n’hi ha la possibilitat de fer-los de nord a sud, amb pobles que parlin les llengües d’Aragó. Però no hi ha res concretat al respecte.

 

La parla de la Torre de Vilella pot arribar a desaparèixer?

Si no es fan coses, sí. Al documental no entrem en cap valoració política, ni tan sols de política educativa. Es reflectirà com es parla i els temes que van sortint en la conversa. És un documental que es centra en donar testimoni del parlar. El xapurriau és una llengua molt expressiva, que té recursos musicals i expressius altíssims. És reflex de la personalitat de la gent, que s’expressa a través de la seva llengua materna, i ens preocupa que estigui amenaçada.

 

Quina solució hi ha per a conservar-la?

Això es un altre tema, que va més enllà dels documentals, que es centren en donar testimoni de la llengua de set poblacions del Baix Aragó històric —Aiguaviva, la Codonyera, la Ginebrosa, la Sorollera, Bellmunt de Mesquí, la Torre de Vilella i la Canyada de Beric—. També hi ha diferències mínimes entre els pobles del xapurriau que són enriquidores i que ajuden a que se sàpiga d’on és la gent per la forma de parlar. Un capítol dels documentals va d’això, al parlar de la vida social amb gent d’altres pobles com la Canyada, la Codonyera i la Ginebrosa. El problema és paregut a tots els municipis.

 

«Hi ha gent que diu que el que es parla a Barcelona és l’aragonès de Barcelona»

Per què parla al seu projecte de xapurriau si tots els estudis acadèmics sobre la llengua del Mesquí la consideren català?

En això n’hi ha molts matisos. N’hi han dos pols oposats. Hi ha gent que diu que abans que Catalunya fos un país, ja existia Aragó i que el que es parla a Barcelona és l’aragonès de Barcelona. I un altra postura diu que el que es parla aquí és català. No entrem en absolut en aquesta qüestió. Per a mi, sempre ha estat una llengua que s’ha autodefinit per la gent que la parla amb orgull i naturalitat dient: «parlem xapurriau». No entrem en més consideracions.

El documental inclourà una transcripció del xapurriau. Quina ortografia i quina gramàtica utilitzarà per aquesta transcripció?

És possible que no es faci la transcripció en xapurriau. El que és important és sentir-lo parlar. Posarem, segur, subtítols en castellà per a la gent que no l’entén. Aquests són imprescindibles, però no vull una saturació de subtítols.

Però si, finalment, manté la transcripció del xapurriau, quina ortografia utilitzarà?

La que utilitza el nostre especialista en xapurriau, Juan Segura, que és de Torrevelilla, per a les publicacions. Però no hi haurà transcripció, per evitar la saturació de lletra. El castellà fa falta, però l’única qüestió que pretenem és mostrar a qui parla el xapurriau i sentir perfectament les converses al voltant d’una forma de vida que està desapareixent pels avenços socials i per la substitució pel castellà. Crec que s’hauria de fer un treball a les escoles. Em preocupa que la gent senti parlar-lo. Quina ha d’esser la gramàtica per escriure’l és un tema que s’haurà de debatre.

Pot contribuir a conservar el xapurriau l’ensenyament del català que es fa a les escoles de molts pobles de la Franja?

No ho sé. Parlo de que, a l’escola, els nanos treballin amb la gent que parla el xapurriau, la llengua local. Que sentin parlar en la llengua local. És un treball paral·lel al que es pugui fer sobre gramàtica o sintaxi.

«Hi ha qui diu que el valencià és català»

La llengua dels set pobles del Mesquí als que es refereix és la mateixa que es parla les comarques veïnes dels Ports de Morella, Matarranya o Terra Alta?

Per diferents comarques n’hi ha diferents matisos i no entrem en aquest debat. Parlem del xapurriau, que es parla al Baix Aragó històric. Estem preocupats per un idioma que hem sentit parlar des de petits, que és preciós, té una força increïble i que està amenaçat. Quan es perd un idioma es perd un patrimoni immaterial, i això és gravíssim. No tinc cap problema en anomenar xapurriau la llengua del Mesquí, d’on soc descendent. El nostre objectiu és reunir a gent del cine de Torrevelilla per fer uns documentals perquè la gent es vegi molt bé, que no hi hagi un punt de vista superior d’un presentador i que còmodament parlin de coses socials, de vida particular i de tradicions en xapurriau. Si hi ha gent que diu que és català, valencià o occità, sobrepassa aquest projecte i no hi entrem.

Però no creu que el Mesquí, el Matarranya, els Ports de Morella o la Terra Alta parlen la mateixa llengua, independentment del nom?

Però la interpretació que en fa cada lloc no és la mateixa. Per a mi, sempre ha estat clar que el xapurriau és més proper al valencià. Però també n’hi ha qui diu que el valencià és català, i en això no entrem.

No l’incomoda que «xapurreat» textualment vulgui dir «idioma mal parlat»?

No, és l’autodefinició de la llengua per la pròpia gent que la parla. La gent, encara que xapurriau va poder començar amb un to despectiu des del punt de vista dels castellanoparlants, l’ha adoptat i des de ben petit he sentit que la gent del poble d’una manera natural i orgullosa diu «natros parlem xapurriau». Natres, com a gent de cinema, donem pas a la imatge de la gent que el parla habitualment i mostrem com sona una llengua amenaçada que és molt expressiva i forma part de la personalitat de la gent. Aquí acaba la nostra aportació. També és un documental de costums, que en molts casos són comuns a la denominada «España Vaciada».

Source: 100 números | Lo Finestró

Source: Quan penses que s’acaba, torna a començar   | Lo Finestró

(Article publicat al Diario de Teruel)

La Constitució Espanyola del 1978, actualment vigent, declarava al § 3.2. que les  llengües espanyoles no castellanes  serien oficials. Els seus redactors pretenien reparar així, d’alguna manera, el coloniatge i discriminació que des de segles patien aqueixes llengües per part de la castellana. Podia semblar que s’havia acabat la persecució de la llengua aragonesa i la catalana al nostre país, el malson que ens aclaparava des de principis del XVIII, però que anava molt més  enllà, i que s’havia acabat també l’afany de destrucció per part de la nació castellana de totes les altres llengües de l’Estat, per més pròpies i històriques que en fossen, com les nostres aragonesa i catalana. D’ara endavant podríem conviure plenament amb els nostres conciutadans, sense haver de témer que molts d’ells ens discriminessen per la nostra llengua. Aviat s’evidencià que tot plegat era un miratge: set comunitats establiren l’oficialitat de les llengües pròpies i històriques, sempre que no fos gens efectiva, perquè quan n’han pretès l’efectivitat, els han caigut repetides prohibicions del Govern, jutges i tribunals. A moltes altres comunitats ni aqueixa pelleringa d’oficialitat s’ha aconseguit, com ha passat a la nostra, on la majoria dretana que governava en 1982, quan la redacció de l’Estatut, actuà com si no existís el mandat constitucional del § 3.2. i al §7 estatut només escriviren que les modalitats lingüístiques d’Aragó gozarán de protección, i com que l’aragonès i el català no són modalitats, sinó llengües, el §7 no s’hi pot referir, i, ergo, les nostres llengües pròpies i històriques segueixen sent plenament discriminades. Amb el § 7 el nostre estatut no es constitucional, com sovint s’ha declarat, però això no ha inquietat mai els nostres governs, que quan hi havia majoria dretana s’han rabejat a perseguir sobretot la llengua catalana, però no només, i que el PSOE, quan hauria pogut declarar l’oficialitat de l’aragonès i el català, no ho ha fet. Això ha donat ales als moviments anticatalans,  o sia profundament antiaragonesos, com Chapurriau, Facao, No hablamos catalán,  i tants d’altres. Efectivament: torna a comencar.

Artur Quintana

 

Font: Amics del Chapurriau y FACAO se asocian con radicales violentos (GAV) | Lo Cacao de la FACAO

Este sábado (26/10/2019) se desarrolló una jornada en Valderrobres organizada por CEACA, la Coordinadora de Entidades de la Antigua Corona de Aragón. Amics del Chapurriau y su presidente han mostrado gran orgullo de participar. Quién se esconde detrás de esta organización? Además del extremismo de FACAO, el GAV (Grup d’Accio Valencianista) es fundador de esta coordinadora. La actividad del GAV  durante décadas se ha centrado en el acoso violento, el vandalismo e incluso terrorismo mediante artefactos explosivos (documental). Los miembros y directivos del GAV suman diversas detenciones, multas, sentencias condenatorias, inhabilitaciones y penas de prisión por amenazas de muerte, lesiones, asaltos. Esta actividad violenta del GAV es reconocida en publicaciones internacionales y por la propia entidad.

Source: Un dirigente de “Amics del Chapurriau” aplaude la grafía “ny” |

Un dirigente de “Amics del Chapurriau” aplaude la grafía “ny” |

Isaias Estecha, un empresario que forma parte de la dirección de Amics del Chapurriau, ha aplaudido con entusiasmo el texto del pregón de fiestas trilingüe de Valderrobres. El texto, que el mismo autor ha hecho público, contiene multitud de muestras de la grafía tradicional del catalán en el Matarranya, y que los Amics del Chapurriau consideraban foráneas: “ny”, “i”, infinitivos con r…

Isaias Estecha pro NY v2

“Amics del Chapurriau” confirman que Beceite, Arnes y Morella habla la misma lengua

15082019

Juan Carlos Abella, destacado miembro de la junta directiva de los Amics del Chapurriau, confirma finalmente que “a Morella, Beseit y Arnes parlem una mateixa llenguaaragonesa, pos va naise a la corona de Aragó. Tots som dialectes fills dels mateisos pares”

WhatsApp Image 2019-08-13 at 23.02.13.jpeg

Source: “Amics del Chapurriau” confirman que Beceite, Arnes y Morella habla la misma lengua |

La Comarca del Bajo Aragón (PSOE-PAR) creará una consejería del Chapurriau – Lo Cacao de la FACAO

img-20190802-wa0004

José Manuel Insa es ya conocido por sus relaciones con los grupos extremistas de FACAO.

Alcaldes del PP i del PAR s’involucren en els actes radicals de la FACAO

Alcaldes del PP i del PAR s’han involucrat en obsequiar premis al secessionisme lingüístic més radical, encarnat per la FACAO i Ángel Hernández. Entre els polítics enllaçats en los grupuscles radicals hi ha José Miguel Celma, President del PP del Baix Aragó, i José Manuel Insa, Conseller Comarcal del Baix Aragó (PAR). A més, entre els escriptors que s’oposen a qualsevol normativa reconeguda hi ha l’alcalde d’Azanuy (PAR).

 

La propuesta del Gobierno de denominar al “chapurriau” como “catalán aragonés” ha suscitado un rechazo mayor: “El catalán es muy posterior al chapurriau”, dice José Manuel Insa, alcalde de La Cañada de Berich. “El chapurriau se habla en esta zona desde el siglo XIV”. La alcaldesa de La Codoñera, María José Gascón-Casas, puntualiza que entre ambas lenguas hay “muchos vocablos distintos”. “Si otros dialectos se les ha podido llamar “valenciano”, no entiendo por qué tenemos que llamar catalán al nuestro”, continúa Bone. Más información.

 

José Manuel Insa (PAR), alcalde de La Cañada de Verich, también intervino en las réplicas. Insa denunció el “ultraje” que el nacionalismo catalán está cometiendo contra Aragón y afirmó que “el nacionalismo catalán, con un aparato mediático impresionante, ha intentado poner en ridículo a los aragoneses”. El aragonesista añadió que “desde el Bajo Aragón algunos han seguido el juego de la ofensiva catalanista de desprestigio utilizando rebuscados acrónimos”. Finalmente, José Manuel Insa explicó que hasta el siglo XX a la lengua hablada en Cataluña se la denominaba “lemosín” y que cuando en 1906 el nacionalismo catalán hizo su gramática y le cambió el nombre a su lengua todos los filólogos se opusieron; así que esto demuestra que nuestra Ley de Lenguas es totalmente legítima y que nadie debe decirnos ni cómo se llama nuestra lengua ni cómo debemos hablarla. Más información.

Source: El negacionisme a Montsó i a Torí | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

El negacionisme, rebuig a una realitat empíricament verificable, està molt de moda darrerament. Pensem en el negacionisme del canvi climàtic, de  l’Holocaust o de l’existència de territoris aragonesos de llengua catalana, entre tants d’altres. A  principis de segle Facao, coneguda associació negacionista –nega que a l’Aragó hi haja territoris de llengua catalana, pròpia i històrica– sol·licità de la Fira del Llibre Aragonès de Montsó un stand per a presentar-hi publicacions negacionistes. La Fira, encara que coneixia el negacionisme de Facao, va atorgar-li un stand, i per més que rebés queixes contra la presència de Facao, no en va fer cap cas. L’stand de la FACAO segueix present avui en dia a la Fira de Montsó. Enguany l’editorial italiana Altaforte, vinculada a l’associació ultradretana Casa Pound –el nom al·ludeix al gran poeta nordamericà Ezra Pound admirador i col·laborador del Duce–, sol·licità i obtingué del Saló del Llibre de Torí un stand per a presentar-hi les seues publicacions negacionistes –nega l’Holocaust i exalta el feixisme–, malgrat que el Saló coneixia el negacionisme d’Altaforte i la seua vinculació feixista. Les queixes no trigaren a aplegar al Saló: li anunciaren que si Altaforte hi era present no hi assistirien, entre d’altres, el col·lectiu bolonyès Wu Ming, en Carlo Ginzburg, en Piotr Cywinski, Director del Museu Memorial d’Auschwitz-Birkenau,  el dibuixaant de còmics Zerocalcare o l’Associació de Partisans. També la Regió i l’Ajuntament de Tori demanaren al Saló que no acceptés la participació d’Altaforte. Resultat: el Saló retirà l’autorització a Altaforte de participar-hi. Francesco Polacchi, director d’Altaforte, i membre de Casa Pound, presentà a fora del Saló les seues publicacions, entre les que destacava un llibre sobre l’ultradretà Matteo Salvini, i difonia  també obres com Léon Degrelle, fascism per Dio e la patria –Degrelle era cap de les SS belgues i es refugià a Espanya on el Caudillo sempre el va protegir–, mentre declarava que tenia tot el dret a la llibertat d’expressió i a participar al Saló. Se li va argumentar que el feixisme no és una expressió, sinó un crim.  Re, coses que passen.   

Artur Quintana i Font

Source: RESPUESTA DEL COLEGIO A LA POLEMICA DE LOS CARTELES Y ACUSACIONES DE ADOCTRINAMIENTO CATALANISTA. | Nuestro blog

Como muchos os habréis enterado a través de la prensa, en estos últimos días se han estado vertiendo un sinfín de calumnias a nuestro centro, a través de algunos medios de comunicación, de adoctrinamiento catalanista, a raíz de unos carteles de animales expuestos en una de las clases del colegio, y por una foto realizada el día de las elecciones. Además difamando como haciendo entender que es un hecho habitual en nuestro centro educativo. Las líneas que siguen abajo es la respuesta del colegio, que se ha enviado a los medios, aunque estos o la han reducido o no la han publicado:

Vivimos en un país democrático, en el que cada persona puede manifestar sus opiniones, aunque a veces estas vayan en contra del sentido común. Pero lanzar gratuitamente la afirmación de que en el colegio de Valderrobres “existe un adoctrinamiento catalanista en las aulas” rebasa la mera opinión; es simplemente una falsedad.

 Se acusa al colegio de adoctrinamiento catalanista por la presencia de unos carteles de fauna en una de las aulas cuyo encabezamiento es “Fauna dels Països Catalans”. Estos carteles se encuentran allí exclusivamente por una actividad de aula en el marco del área de ciencias naturales, en la que los alumnos estudiaban los animales de nuestra comarca del Matarraña. En ella cada alumno se preparaba una exposición sobre un animal de nuestra zona para explicarlo a los demás en clase. El final de la actividad consistía en que localizasen el animal que habían explicado en los carteles y que lo compartieran con sus compañeros. Estos carteles fueron cedidos por el padre de uno de los alumnos y se consideró que contenían muy buena información sobre los animales de nuestra zona, ya que se encontraban prácticamente todos allí, con gráficos de calidad y además aparecían sus nombres en castellano, catalán y latín. Esto motivaba a los alumnos que aprendieron que estos animales pueden tener un nombre diferente según la zona y que el nombre en latín servía para identificarlos en todo el mundo. En ningún momento se comentó nada del encabezamiento de los carteles lo cual consideramos totalmente superfluo. Consideramos que cualquier material didáctico es bueno o aprovechable si la información que contiene es de calidad al margen de donde proceda.

Por cierto, estos carteles están editados desde hace ya unos cuantos años y nunca nadie “se había rasgado las vestiduras por ello”. El querer ver adoctrinamiento catalanista por el hecho de que aparezca “països catalans” (término que por cierto se refiere a aquellas zonas donde se habla catalán o variantes dialectales de este y es muy anterior a los actuales movimientos político-independistas), es ya algo que está dentro del crispamiento político de hoy en día, en el cual no vamos a entrar como centro educativo, considerando que estamos muy por encima de todo ello. Es obvio decir también que los alumnos de esa edad desconocen lo que es ese término y más aun toda la polémica que acarrea en el mundo de los adultos, para ellos está vacío de cualquier contenido ideológico y así debe seguir siendo.

El nuestro es un centro abierto a la cultura, a la convivencia y a la pluralidad de ideas. Aquí educamos a personas en el respeto, la tolerancia y la apertura de mente, y de ninguna manera imponemos una u otra ideología. Apostamos por el conocimiento, sin reparar en etiquetas y valorando todas las manifestaciones culturales, incluida la lingüística. A menudo hacemos referencia a la etimología de las palabras, principalmente al latín; pero también al griego, al germánico o al árabe. En ocasiones comparamos los términos parecidos que existen en otras lenguas hermanas del español, como el rumano, el francés o el catalán. Es apasionante la lengua, su variedad y su riqueza. Y eso se transmite en la escuela. Las lenguas acercan, no diferencian ni apartan.

Nuestro centro nunca ha negado una razón o una explicación a quien la ha demandado. Por eso estamos dolidos y afectados por las manifestaciones realizadas en la prensa y redes sociales sobre ese pretendido miedo a las represalias que pueda sufrir el alumnado, como se hace referencia en el escrito. En un colegio con casi 200 familias debe haber disparidad de opiniones sobre la labor que se realiza en él, pero —insistimos— cuando alguien ha tenido dudas, preguntas, sugerencias o quejas, se le ha atendido con absoluto respeto y receptividad. Además siempre hemos animado a participar en los órganos de representación de las familias en el centro, Consejo Escolar y AMPA, con el fin de que todas las ideas y opiniones sean escuchadas.

Por este motivo nos extraña que una acusación particularmente grave como la de adoctrinamiento se airee a los cuatro vientos en la prensa y redes sociales sin haber sido contrastada previamente. No llegamos a vislumbrar las razones que han llevado a esta actuación, pero tenemos la conciencia muy tranquila; nuestras actividades y acciones educativas están amparadas por la legislación actual y por los documentos del centro, aprobados por toda la comunidad educativa. Por otra parte es fácilmente comprobable si nos ceñimos al asunto, que en lo que respecta al idioma, el que se usa en las clases en la dinámica del centro es el castellano, siendo el catalán específicamente usado en el horario de esta asignatura para los alumnos que la cursan, aparte toda nuestra documentación, información a las familias, página web, blog, actividades, proyectos y un largo etc. se encuentran además en castellano, por lo que resulta totalmente absurdo lo del adoctrinamiento catalán.  Además, nos negamos rotundamente a ser utilizados como herramienta política de uno u otro signo; no queremos entrar a formar parte de esa maquinaria, así que, por favor, no sigan por ahí.

Un centro educativo es un espacio de respeto, de cordialidad y de convivencia en el que se educan a los adultos del mañana con la esperanza de tener, para todos, un mundo mejor. De manera que mantengamos alejados de él las crispaciones de los adultos del presente.

Font: Ciudadanos lanza el guante al secesionismo | Lo Cacao de la FACAO

Screenshot_20190425_100605

Anuncis

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.