Skip to content

Archive

Category: FACAO

Origen: Torna el LAPAO | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 4 de febrer del 2017)

Aquest dies observo renovada activitat del lapaisme, moviment de lingüísticaficció promogut pels partits de govern de l’anterior legislatura, especialment pel PAR, segons el qual a l’Aragó no es parla català, sinó LAPAO. El líder facaista Héctor Castro ha presentat amb èxit el seu programa de lingüísticaficció lapaista a Montsó, i quan aquesta columna es publicarà, probablement també ho haurà fet a Saragossa i a altres indrets del nostre país. La seua ideologia ha provocat el just rebuig per part de la lingüística i romanística internacionals, però malgrat això ha estat molt influent a la darrera legislatura i continua sent-ho ara gràcies a l’heretada Llei de Llengües. Per a polir una mica la mala imatge que té el glotònim LAPAO (Llengua Aragonesa pròpia de l’Àrea Oriental), pel cas també LAPAPYP (Llengua Aragonesa pròpia de les Àrees Pirenaiques i Prepirenaiques) per a l’aragonès, Castro faria bé d’adoptar la terminologia que li ofereix l’anònima lletra als lectors de la pàgina 5 del volum 5/6 de 2009-2010 de la revista De Lingva Aragonensi, òrgan de la Sociedat de Lingüística Aragonesa. S’hi declara que “Els objectius que mos vem marcar … preteneven afondir en el coneixement de les dos grans llengües romàniques originals d’Aragon (el ribagorçano i el aragonés)”. Com podeu veure de l’aragonès se’n diu “aragonès”, com cal, i no LAPAPYP, mentre que del català no se’n diu “català”, com caldria, ni tampoc LAPAO, sinó “ribagorçà”. Convindreu que “aragonès” i “ribagorçà” són més fàcils d’acceptar per la lingüística i la romanística internacionals que no LAPAPYP i LAPAO: “aragonès” és la correcta denominació per a la llengua aragonesa, “ribagorçà” segueix sent una denominació de lingüísticaficció per al català, però és un mot que existeix –s’anomenen així un dialecte de l’aragonès i un altre del català–, malgrat que segueix sent de lingüísticaficció: és com si per a anomenar el castellà en diguéssem “borjano” i per a l’aragonès “ansotano”. El terme “ribagorçano” per al català ve avalat per un important nombre de prestigiosos lingüistes, majoritàriament romanistes, com Saura, Flores, Colón, Casanova, Gargallo, Holtus, Metzeltin, Kremer, Lamuela, Moreno, Mott, Sistac i Suïls, entre altres. Tota una garantia de lingüísticaficció.

Artur Quintana

Origen: Conferencia “Las lenguas propias de Aragon”, por Hector Castro, el 20 de enero – PAR ZARAGOZA. COMITE MUNICIPAL

Conferencia “Las lenguas propias de Aragon”, por Hector Castro, el 20 de enero, a las 20,30, en la sede del PAR. Entrada libre hasta completar aforo.

 

Origen: La Comisión de Educación de las Cortes evalúa esta mañana la política de innovación educativa del Gobierno de Aragón: Cortes de Aragón – Parlamento

(…) Una vez terminado este punto, dará comienzo el debate de una moción del Grupo Parlamentario Popular, que solicitará que se declare “como ‘zona de uso histórico y predominante del aragonés’ únicamente aquellos municipios o comarcas en los que los estudios realizados por la Facultad de Filosofía y Letras acrediten suficientemente la pervivencia de una modalidad lingüística propia de ese municipio o comarca”, tal y como plantean en su documento. (…)
amb enllaç a la pàgina que descriu el currículum de 2007, document caducat, amb diverses modificacions, entre elles, del propi PP.

Clases de Chino, traducciones y servicio de interprete en Zaragoza

Origen: Aragón Oriental – Clases de Chino en Zaragoza – ¿Quiénes somos?

Moció del PP a les Corts d’Aragó

Podemos defiende en aragonés una moción sobre Jánovas y el PP se niega a votar

El pleno de las Cortes ha aprobado hoy por unanimidad instar al Gobierno a que ejecute la partida de 100.000 euros del presupuesto para la restitución de Jánovas, un punto de una moción que el PP no ha querido votar porque el diputado de Podemos Nacho Escartín la ha defendido en aragonés.

El diputado ha expuesto los argumentos de su grupo tanto en castellano como en aragonés y eso ha provocado la intervención del portavoz del PP, Roberto Bermúdez de Castro, quien ha asegurado que los miembros de su grupo no entendían la segunda parte de la intervención de Escartín y si había sido una traducción literal de la primera.

Ante esta apreciación, la portavoz de Ciudadanos, Susana Gaspar, ha incidido en que de momento en el parlamento se debe utilizar el castellano porque es la lengua oficial de Aragón, y el del PSOE, Javier Sada, ha incidido en que hay que diferenciar entre lenguas propias y oficiales.

La moción constaba de cuatro puntos, tres se han aprobado y uno no ha salido adelante en una votación en la que el PP no ha participado porque, según ha indicado el diputado Ramón Celma, aunque tenían intención de votarla, se trata de un asunto importante para tratarlo sin “extravagancias” y por tanto los populares presentarán una proposición no de ley similar.

Además, ha sugerido a la presidenta de las Cortes, Violeta Barba, de Podemos, que ejerza su cargo como representante de todos los grupos parlamentarios y no solo de uno, y que haga una interpretación rigurosa del reglamento de la Cámara y del Estatuto de Autonomía.

Barba le ha replicado que lo viene demostrando día a día y ha señalado, respecto al uso o no de las lenguas de Aragón, que es un asunto que puede tratarse en la Junta de Portavoces.

En el turno de explicación de voto, Escartín, tras agradecer el apoyo a tres de los cuatro puntos de la moción, ha recordado que no es la primera vez que se expresa en aragonés y ha indicado que igual lo utiliza más veces mientras el PP no vote.

Origen: FACAO miente: Archivo de la Corona de Aragón |

foto-pintada-archivoEn nota de prensa FACAO afirma “Añadimos fotografía en la que un activista nacionalista catalán cambia el nombre del Arhivo de la Corona de Aragón por Arxiu Reial de Barcelona”:

En la foto se puede leer claramente “ES DIU ARXIU REIAL!!!”, y por lo tanto, en ningún lugar aparece “Barcelona” como FACAO quiere hacer creer. FACAO, como es habitual, lleva mal  las ortografias, las matemáticas e incluso la capacidad lectora.

Origen: Los premios FACAO agonizan |

FACAO ha mostrado sus últimas señales de agonía en el XV Concúrs Lliterari en Aragonés Oriental “Roberto G. Bayod”.  Repiten hasta la saciedad premiados y autopremios:

  • Primer premio, Delfín Mazarico Montanuy, ya premiado 6 años atrás
  • Segundo premio, el habitual autopremio de FACAO a su expresidente Raúl Vallés Labanda,que el año pasado también recibió y que no se dignó a recoger.
  • Tercer premio, el habitual autopremio de FACAO a Julián Naval Fuster, miembro y elaborador de powerpoints de FACAO, y que ya recibió el mismo premio el año pasado.

Finalmente, la institución buscó la liturgia en sus actos acompañándolos de una imagen que podría recordar a una especie de “San Roberto Bayod”.

Belmonte-01.jpg

Origen: PAR: “La “franja” és un invento catalanista. En Aragón no hay ninguna “franja”. Ya vale!!” | Xarxes socials i llengües

Ahir el PAR de Saragossa encaixava mal l’atribució que una usuària els feia sobre la reducció de l’ús del català a la Franja per les seues polítiques lingüístiques, i proclamava al seu Twitter que la Franja és un concepte catalanista. Un concepte que simplement defineix una àrea allargassada de pobles catalanoparlants a Aragó.

“La “franja” és un invento catalanista. En Aragón no hay ninguna “franja”. Ya vale!!” | Xarxes socials i llengües

El PAR pot obviar la realitat científica i defensar que al català cal dir-li Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma (el que s’ha popularitzat en les sigles del LAPAO). Però no pot obviar la seua pròpia història:

Javier Callizo Soneiro (PAR)  Consejero de Cultura (1999) “Es patético y es lamentable que muchísimos aragoneses (…) tengan una actitud displicente ante las hablas de Aragón (….) que se conservan en (…) la franja oriental”

Blasco Nogués (PAR) (2001) “Queremos agradecerles la visita y la comparecencia que nos hacen hoy los padres y las madres de los alumnos de la Franja de Aragón (…) los hablantes del catalán y de sus modalidades lingüísticas de la zona de la franja. (…) desde una visión nacionalista como es la del Partido Aragonés (…) siempre hemos dicho que Aragón es una realidad trilingüe (…) obligación, de defender (…) la característica tan singular (…) en la zona oriental de Aragón, como es el catalán

García Vicente (Justicia de Aragón) (2001) ”que un cuadro así, que está al otro lado de la franja, es malo que se lo quede un gobierno -el gobierno de al lado o la sede al lado”

Diputado Contin Pellicer (PP) (1999) “No vamos a volver en estos momentos al tema de actuaciones respecto a la devolución de los bienes de las parroquias de la franja

Origen: La escuela aragonesa ya puede educar en catalán y en fabla | Diario Público

El Gobierno autonómico cataloga ambas lenguas como vehiculares en el nuevo currículum de Primaria y habilita a los centros para utilizarla como idioma principal en cualquier asignatura.
Casi 600 alumnos estudiaron el pasado curso aragonés en colegios e institutos del Pirineo

Casi 600 alumnos estudiaron el pasado curso aragonés en colegios e institutos del Pirineo

ZARAGOZA .- El catalán y el aragonés –o fabla- serán a partir de este próximo curso idiomas normales en la enseñanza Primaria en las escuelas de Aragón. El nuevo curriculum que comenzará a aplicarse en septiembre en esa etapa de la enseñanza obligatoria integra a ambas al recuperar el área de Lenguas Propias de Aragón como asignatura optativa en sus zonas de uso, con lo que los rescata del ámbito extraescolar, en el que llevaban décadas.

El currículum reconoce al aragonés y al catalán de Aragón, por vez primera, la categoría de idiomas vehiculares, lo que supone que el profesorado de los centros escolares de sus “zonas de utilización predominante” podrá usarlas para enseñar cualquier materia, e incluso como lenguas principales, siempre que lo autorice el servicio provincial de Educación.

De esta manera, las lenguas maternas de más de 140.000 aragoneses pasan a equipararse, a nivel educativo, con otras como el inglés y el francés, que sí son vehiculares, junto con el castellano, en los centros bilingües.

El aragonés y el catalán llevaban décadas como asignaturas extraescolares en Aragón, donde la mera mención de la existencia de este último crispa el debate lingüístico en la comunidad, con episodios como su intento de borrado mediante los acrónimos Lapao y Lapapyp, a pesar de que lo hablan más de 55.000 personas y de los estrechos vínculos comerciales y sociales entre Aragón y su vecino oriental.

El colegio público Miguel Servet de Fraga es uno de los más de 30 centros de enseñanza aragoneses donde ya se enseña catalán

El colegio público Miguel Servet de Fraga es uno de los más de 30 centros de enseñanza aragoneses donde ya se enseña catalán

“Trabajamos para incluir el aragonés en la ESO”

El Gobierno autonómico había incluido el aragonés y el catalán como materias optativas en el currículum de Primaria en 2014, aunque esa iniciativa fue suspendida por el Tribunal Superior de Justicia (TSJA) mediante dos medidas cautelares. Ahora, explicaron fuentes de la Consejería de Educación, los centros “podrán ofertar su enseñanza y también desarrollar proyectos lingüísticos que faciliten el aprendizaje funcional de esas lenguas y de sus modalidades [locales] mediante su uso como lengua vehicular para la enseñanza de otras materias”.

La enseñanza del catalán y del aragonés ya figura en el curriculum de Secundaria. De hecho, según explicaron fuentes de Educación, aprobar la segunda de ellas en cuarto de la ESO permite obtener el título de nivel B2 de esa lengua. “En Bachillerato sólo se incluye el catalán, pero se trabaja para que pueda incluirse también el aragonés”, anotaron.

Veintisiete escuelas públicas de las cuatro comarcas del Pirineo oscense –Alta Ribagorza, Sobrarbe, Alto Gállego y Jacetania- y un instituto –Aínsa- ofrecieron el año pasado clases de aragonés en las que se matricularon 585 alumnos.

Mientras tanto, el catalán se impartía en 21 escuelas, siete institutos y un centro de adultos de la zona oriental de la comunidad –Matarraña, Bajo Cinca, Cinca Medio, Bajo Aragón turolense y caspolino, Litera, alta y baja Ribagorza-, además de en cuatro sedes de la Escuela Oficial de Idiomas, entre ellas la de Zaragoza. Es decir, que ambas se enseñan, porque se hablan en la calle, en una cuarta parte del territorio de la comunidad.

Esos centros podrían, en caso de proponerlo, ser habilitados para utilizar el aragonés o el catalán como lenguas vehiculares en sus proyectos educativos, por encontrarse en las zonas de uso mayoritario de ambos idiomas.

Niveles de uso de hasta el 70% en algunas zonas

Según el INE (Instituto Nacional de Estadística), 55.387 aragoneses hablan o conocen el aragonés, 87.575 usan el catalán y 2.604 más señalan como su lengua el chapurriau, palabra, en ocasiones despectiva, para referirse a las variedades locales de éste. Eso supone que en la fecha del estudio -2011- las hablaban 145.566 aragoneses, casi el 11% de la población.

El Seminario Aragonés de Sociolingüística, por su parte, matiza esos datos: saben hablarlas 81.068 personas -55.513 el catalán y 25.556 el aragonés-, lo entienden 127.639 -83.199 y 44.439- y lo conocen 145.566 -89.331 y 56.235-.

El uso del catalán en la calle alcanza niveles del 70% en algunas zonas de la comarca del Matarraña

El uso del catalán en la calle alcanza niveles del 70% en algunas zonas de la comarca del Matarraña

“Un tercio de los hablantes del aragonés (8.618) y una cuarta parte de los catalanoparlantes (13.711) se encuentran en la comarca de Zaragoza, especialmente en su capital”, señalan en un estudio en el que indica que el conocimiento de la primera de esas lenguas alcanza el 28,4% de la población en las zonas de mayor extensión, mientras que la segunda oscila en las suyas entre el 54% y el 70%.

Junto con la incorporación del área de las lenguas propias de Aragón, que requirió la reforma previa de la Ley de Patrimonio Cultural en las Cortes, el currículum de Primaria incluye, a partir del próximo curso, “aprendizajes relacionados con las producciones culturales propias de la comunidad”, como “su territorio, su patrimonio natural, social y cultural, dentro de un contexto global”, según indica la orden con los contenidos definitivos del plan de estudios.

Origen: L’agenda pecaminosa

L’agenda pecaminosa

  • Lluís Rajadell

La darrera polèmica anticatalanista alimentada pel PAR, que és incansable en estos menesters, arribe a un punt absolutament delirant. Resulte que la Diputació Provincial de Lleida ha patrocinat i distribuït, de bades, pels instituts i escoles de la Franja catalanoparlant d’Aragó l’Agenda de la Terra, una publicació on figuren les festes pròpies dels Països Catalans

-que no s’assusto ningú, no és un terme carregat de pancatalanisme agressiu, només vol dir tots els territoris de parla catalana- a més de moltes altres informacions interessants i d’innegable valor pedagògic per a l’alumnat. Entre els pecats més grossos de “agenda pancatalanista”, com l’han batejat els mitjans de comunicació aragonesos, figura el de fer referència “l’àrea idiomàtica catalana”. No haurie d’escandalitzar a ningú està expressió referida a la Franja, perquè es sabut -per a tots els que volen saber- que a la Franja es parle català i, per tant, forme part de “l’àrea idiomàtica catalana”. A l’Aragó central i occidental es parle castellà, o siga que forma part de l’àrea idiomàtica castellana, i ningú s’emprenya. I un altre pecat, i este molt gros segons denuncia el PAR, és que la polèmica agenda reivindica “la normalització del català”. A on anirem a parar! Convertir el català en una llengua amb tots els drets en peu d’igualtat amb el castellà en lloc de tenir-la arraconada i sota la bota del castellà!
Per cert, els promotors de la creuada antiagenda se’n guarden bé de dir que entre els promotors també n’hi ha entitats aragoneses, com el Casal Jaume I de Fraga o l’Associació Clarió de pares d’alumnes. Però no son de fiar perquè no passen la prova de puresa de sang que demane l’aragonessisme baturro, pilarista i, és clar, castellanoparlant.

I, per arrodonir la jugada, arribe el Govern d’Aragó, i li done la raó als paranoics anticatalanistes i ordena que no es distribuisque l’agenda. Depriment.

Origen: Persecució del català: “evite la entrega de las agendas al alumnado”. Tics franquistes. | Xarxes socials i llengües

La Plataforma per la Llengua ha elaborat unes agendes en català que ha difós entre alumnes de la Franja per via d’associacions (Clarió, AMPA…). Lo Govern d’Aragó ni ha fet ni ha desfet en la producció i difusió, perquè entre les seues funcions no està la de supervisar activitats d’entitats privades. Com no supervise les visites escolars a espais militaritzats (Un militar muerto y 11 escolares graves al volcar un blindado en Zaragoza, Visita a la Escuela Militar de Montaña, i 3) ni revise l’ensenyament religiós en horari escolar. Més enllà de consideracions que es puguen fer sobre el format de la campanya, tindre una agenda en català normalitze la llengua en un àmbit formal a on la llengua pròpia té un paper d’excepcionalitat, si arribe a tindre’l.

Lo secessionisme, per via del PAR, ha demanat al Govern d’Aragó per l’agenda de les associacions (?). Com si el Govern tinguere res a dir en activitats privades. Diuen que  l’agenda està redactada “en catalán normativo”, es fan referència a l’”Àrea Idiomàtica del Català” i s’usa la toponímia en català. Preguntes previsibles per a un PAR que ha evolucionat des de demanar l’oficialitat del català i l’aragonès a traure rendiment de l’anticatalanisme per via de la llei del LAPAO. I sobretot, en època d’estiu, en què hi ha poca cosa noticiable, venim de resoldre el conflicte de Sixena, i al setembre és previsible que intentaran erosionar el Govern posant en agenda els Bens de la Franja.

Però l’acció imprudent és lo moment en què el Govern d’Aragó, des de la Conselleria d’Educació (PSOE) i en la signatura de la Cap de Servei Ana Isabel Ayala Sender, s’interpose explícitament en la societat civil, i use els directors per a “que evite la entrega de las citadas agendas al alumnado de su centro“. Tics franquistes. I els arguments per a fer-ho no deixen de ser obscurs i confusos: “consideramos que invade competencias de la Comunidad Autónoma en relación con los contenidos y la identificación de las zonas lingüística y los centros de Aragón”. Això d’invadir competències del Govern per via d’una agenda no deixa de ser menys còmic que el moment que Catalunya es va annexionar territori per via d’una enquesta. Eren moments del PP-PAR.

Però la imprudència més fulminant és la mostra del Departament del total desconeixement sobre les pròpies llengües d’Aragó i la seua normativa: “La determinación del catalán como lengua propia en la Comunidad Autónoma de Aragón se rige por normativa propia especifica de la Comunidad y en ningún momento referencia a otras zonas o entidades”. Deu desconèixer que la Comunitat Autònoma d’Aragó mai ha tingut cap normativa pròpia ni específica per a regir el català, perquè PP, PAR o PSOE han fet servir de la comuna.  Com tampoc la C. A. d’Aragó ha tingut mai cap normativa pròpia ni específica per a l’aragonès, perquè mai ha arribat assumir-la com a llengua pròpia, i com a tal, com ningú de fora li ha fet la norma, la C.A.A no ha tingut mai norma pròpia per a l’aragonès. Així és lo país (esto no da más de sí).

Lo progressisme aragonès ja porte massa activitat a l’agenda marcada pel secessionisme, com abandonar l’Euroregió pels conflictes de les propietats de l’Església, o deixar d’anar a actes d’estudi del català de la Franja per conflictes en la propietat privada de les monges de Sant Joan de Jerusalem. Igual de coherent que considerar que la Llei de llengües és més convinent anunciar-la a Catalunya per a aturar l’independentisme que presentar-la al propi territori a on ha de tindre efectes. Només interessen los Bens que tenen los catalans, res de parlar dels que estan a Madrid, Nova York, Boston o Toledo.

L’agenda no em deixe de portar records. Quan era menut un familiar me va regalar el llibre “Bleda, bleda, no ho és”. No el vaig arribar a llegir mai. Però tindre un llibre en català entre mans me va fotre una sensació estranya. Encara el recordo! Als 10 anys tenia el primer contacte en “la meua llengua” per escrit. I ere pel granet d’arena que hi posave un familiar. No pel sistema educatiu. De fet, l’Escola es va esforçar en evitar qualsevol contacte en la llengua pròpia, i en ocasions, va arribar a demanar que els pares parlaren castellà a casa.

Un llibre en català a les mans que em portaven “de Barcelona”. Allò que m’ere pròxim i llunyà simultàniament. Tant llunyà i pròxim com a qualsevol andalús li podrie parèixer llegir a Ramón J. Sénder. Però en la diferència que des de l’escola només s’havien preocupat de fer-me pròxim i quotidià allò que parlaven “a Madrid” o “a Saragossa”. Fins i tot me feen pròxim allò que parlaven “a Buenos Aires”, “a Londres” o “a Nueva York”. Però d’explicar-me que allò “de Barcelona” ere molt llunyà no calie que s’hi preocupare l’Escola, que a casa, els veïns, al carrer, mos feem prou evident que “el xapurriau no ere català”.

Però a la vegada, no deixave de ser una sensació estranya que quan venie un foraster de Barcelona no canviàvem de llengua. Per més que vulgueu, a un xiquet li ha de produir una sensació estranya que en “los que no parlen com natres” no es canvie de llengua, i en “los pròxims” d’Escola, sí que es canvie de llengua. Però recordo que eixe primer llibre va normalitzar en mi vore la meua llengua escrita. Per més diferent que sonare a com parlava, no ere més diferent que la llengua d’escola.

A pesar de l’espai perifèric que el sistema educatiu li reserve a la llengua, quan no és de persecució, per a molts xiquets actuals los serà més normal tindre coses en català que no ho va ser per a natres, igual que també per a ells serà més normal tindre molts amics castellanoparlants, i parlants d’amazic, àrab, romanès o wòlof. La seua Franja ja no serà la nostra Franja. I la seua Franja farà més complicat mantindre viva la llengua. Però ara no tenim prou espai per a palar-ne. I alguns tics se mantenen.

Origen: El govern d’Aragó veta una agenda escolar en català a la Franja | Lo Finestró

Agenda 1022

El govern aragonès ha vetat la distribució a la Franja d’unes agendes escolars en català que havia fet la Plataforma per la Llengua juntament amb entitats locals. L’objectiu de l’agenda és de contribuir a la normalització del català. La Conselleria d’Educació ha dit que la decisió s’ha pres perquè considera que s’envaeixen ‘les competències d’Aragó en relació als continguts i identificació de les zones lingüístiques de la comunitat’. Ha avisat als promotors de l’agenda que no la distribueixin més.

Com a exemple de consells revolucionaris i de pancatalanisme que porta l’agenda en transcric un: ” Un altre petit consell per a reduir energia a casa: cal deixar refredar bé el que cuinem abans de posar-ho a la nevera. Pel que fa als envasos recorda les famoses quatre erres: reduir, reutilitzar, reciclar i reaprofitar. El millor de tot, però, és no produir cap mena de residu, això sí que és guanyar!” Si no en teniu prou us diré que l’agenda inclou, entre altra propaganda catalanista, la taula dels elements amb el nom en català a sota del símbol (carboni, nitrogen, oxigen,….., estany…. . I també diu adreces i telèfons.

I ara afegeixo jo: no trigarà massa tems que per a un jove aragonès serà més necessari o útil saber català que anglès. Temps al temps i mentre tant “caña al mono” que és català.

Agenda 2023

13686772_636524026504119_6199024118761721239_n (1)Fa uns mesos a Fraga es va gestar un projecte engrescador de la mà de diversos col·lectius impulsat principalment per la Plataforma per la Llengua i editades per Agenda de la Terra. Es tractava de fer arribar pel curs vinent unes agendes en català a les escoles de la Franja de Ponent.

En aquella primera trobada ens vam veure, a banda de la PxL, representants del Casal Jaume I de Fraga i del Moviment Franjolí per la Llengua, a més de contactar amb l’associació de Pares del Matarranya en defensa del Català CLARIÓ. Les agendes reberen el suport de la Diputació de Lleida.

Teníem la intenció que el contingut de les agendes fos el més plural possible, que estiguessin referenciades en la Franja i connectades amb la resta del domini lingüístic. Sabíem que era un projecte ambiciós, complicat i no exempt de riscos, però la il·lusió que l’alumnat franjolí tingués unes agendes en la seva llengua ens impulsà a tirar-ho endavant.

La distribució als centres educatius de la Franja i l’acceptació dels continguts de l’agenda fou un èxit, fruit de l’esforç, la dedicació i la complicitat d’una xarxa de persones que el va fer possible.

La cosa anava bé, i n’hi havia previstes sengles presentacions de les flamants agendes a les primeries de setembre a Fraga i Lleida.

Novament, l’espantall pancatalanista serveix d’excusa per no fomentar l’ús del català a les aules i ha fet emporuguir una DGA* que diu defensar el “català d’Aragó”
I vet aquí que les agendes (ja reservades a centres de totes les comarques catalanoparlants d’Aragó), van topar amb la política d’interessos de partit i les queixes respecte a que els xiquets i xiquetes de la Franja tingueren agendes en la seva llengua i amb informació d’arreu de la catalanofonia (dates assenyalades, diades, mapes lingüístics i comarcals, etc.) van trascendir a les Corts aragoneses de la mà del PAR, ordenant llavors el govern aragonès que es retirin les agendes i no les facin servir els centres educatius el curs vinent per “invadir competències d’Aragó en relació als continguts i identificació de les zones lingüístiques de la comunitat”.

Mentre els anticatalanistes treuen pit, un cop més, els grans perdedors d’aquesta història són els alumnes franjolins, que d’acord a la voluntat del govern aragonès, no podrien gaudir d’una eina amb la que treballar a l’escola en la seva llengua pròpia.

Novament, l’espantall pancatalanista serveix d’excusa per no fomentar l’ús del català a les aules i ha fet emporuguir una DGA* que diu defensar el “català d’Aragó”, això sí, que estigui ben isolat de la resta del territori amb el que comparteix llengua, un català que després de dècades d’autonomia encara espera la seva normalització i un estatus digne a dins de l’Aragó.

Tanmateix fan, com es diu en castellà, el paper del “perro del hortelano, que no come ni deja comer” mentre milers de persones a la Franja veuen conculcats els seus drets lingüístics dia rere dia.

Òscar Adamuz
Moviment Franjolí per la Llengua

DGA* Diputació General d’Aragó

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: