Skip to content

Archive

Category: Aragó, Catalunya, País Valencià

Origen: La DPT lleva a Castellón la “realidad demográfica” turolense | La Comarca

PRESENTACIÓN DE LA ENCUESTA DE USOS LINGÜÍSTICOS DE LA FRANJA

V JORNADA DE TRABAJO
Presentación de la Encuesta de Usos Lingüísticos de la Franja / L’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja
31 de mayo de 2017; 11:00
Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Zaragoza
Organizan: Campus lberus, Generalitat de Catalunya (Direcció General de Política Lingüística). Colaboran: Universidad de Zaragoza, Gobierno de Aragón (Dirección General de Política Lingüística)

Origen: Caspe pide a la DGA que se posicione en contra del trasvase | La Comarca

Origen: Intervenció de López Susín sobre llengües minoritzades al Senat (Madrid) | Lo Finestró

Foto d’arxiu

Ignacio López Susín reclama a Madrid un major reconeixement  de las llengües minoritzades com l’aragonès o el català a l’Aragó

El director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín, va presentar dins del IV Seminari Multidisciplinar sobre el Plurilingüisme a l’Estat espanyol, que es va celebrar divendres passat al Senat, la situació lingüística a l’Aragó.

En la seva intervenció, de gairebé noranta minuts, López Susín va reclamar un major reconeixement de les llengües minoritzades com l’aragonès o el català d’Aragó [millor hagués estat dir “català a l’Aragó”. Algú diu castellà d’Astúries o castellà d’Andalucia, per exemple? ], i va lamentar que la Llei orgànica de reconeixement i protecció de la pluralitat lingüística, que s’ha començat a tramitar a les Corts Generals, s’oblidi de la seva situació, “perquè que es corre el risc de caure en una nova discriminació mitjançant una llei que ha de tenir com a objecte, precisament el contrari”, va dir.

En la seva compareixença el director general de Política Lingüística va fer, a més, un recorregut històric des de la formació del aragonès i català en els moments de creació del regne, la introducció del castellà especialment d’ençà del segle XV i les dificultats amb què s’han trobat les dues llengües avui minoritzades, especialment des de la pèrdua en 1707 de les institucions d’autogovern, fins al règim franquista.

Va posat de relleu el nou escenari que es va obrir amb la Constitució de 1978 i l’Estatut d’Autonomia, especialment després de la reforma de 2007 i la promulgació de les dues lleis de llengües per les Corts d’Aragó.

López Susín també va descriure les actuacions portades a terme des de setembre de 2015, després de la creació de la Direcció General, per a la dignificació de l’aragonès i el català d’Aragó [quan de bé quedaria “català a l’Aragó”]: l’aprovació dels currículums de les dues llengües, amb un creixement percentual important (més del 25%) del nombre d’alumnes d’aragonès en el curs 2016/17; la posada en marxa d’un projecte pilot en 7 escoles de l’Alt Aragó per a la implementació de l’aragonès com a llengua vehicular, gràcies a un conveni amb la Universitat de Saragossa; la recuperació de programes i premis literaris que havien estat suprimits per l’anterior executiu; la convocatòria de subvencions i ajudes i la creació de nous programes de difusió, així com de sengles premis honorífics per reconèixer la trajectòria de persones i entitats, i també la posada en marxa de la pàgina web lenguasdearagon.org

Tot això en el marc d’un procés de dignificació i recuperació dels drets de les persones parlants de les llengües minoritzades d’Aragó, en concordança amb el que estableixen les lleis i tractats internacionals que obliguen a l’Estat espanyol i als governs territorials, i molt especialment la Carta Europea de les llengües minoritzades del Consell d’Europa, de la qual, el representant de l’Estat espanyol va estar present a l’acte. López Susín va posar de manifest el valor inclusiu del coneixement d’aquesta pluralitat per part de tots els ciutadans, independentment d’on visquin o quina llengua parlin, i que “la recuperació del patrimoni lingüístic és tasca de tots, no només de les comunitats autònomes, sinó també de l’Estat “.

Origen: Fomento adjudica las obras de la carretera de nuevo trazado en el puerto del Querol | La Comarca

El combinado dirigido por Miguel Sevil se proclamó el domingo campeón de España al imponerse a la selección catalana por 2 a 0 en el Pedro Sancho.

Origen: Aragón sub 18 vence a Cataluña y reina en el Nacional

Origen: 20 poblaciones limítrofes con Castellón se beneficiarán del nuevo acuerdo de Bomberos | La Comarca

Origen: El Corredor Madriterrani | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 1 d’abril del 2017)

No pensi el lector que hi ha un error d’escriptura en el títol d’aquesta columna. No, no és així. És una paraula, em refereixo a madriterrani,  derivada de la juxtaposició de dues, Madrid i Mediterrani. Fins ara se n’havia parlat a tord i dret de “Corredor Mediterrani espanyol” per a designar lògicament la gran via de comunicacions que hauria d’unir Algesires amb els Pirineus per Figueres. Una via tan important i necessària com ajornada en el temps per motius derivats d’una concepció centralista –estructura radial– i allunyada al màxim de criteris econòmics i del sentit comú. Una via que hauria de tenir una funció doble: d’una banda com a transport de mercaderies i de l’altra com a transport d’alta velocitat de persones. Una via demandada per Europa des de fa molt de temps que uniria els grans ports de la Mediterrània espanyola: Algesires, Almeria, Murcia/Cartagena,València, Tarragona i Barcelona amb França. Una via començada a pedaços fins avui i que no té en compte l’amplada de via europea. I ara anem a la part més ridícula, barroera i trista del tema que es sintetitza en el comentari del ministre de Foment, Iñigo de la Serna, quan, visitant el dilluns passat les obres de València a Castelló, en va dir una de grossa: “El Corredor Mediterrani avança. Castelló estarà a 2 hores 25 minuts de Madrid gràcies a aquest nou tram que he visitat avui”. Més clar no ho hagués pogut dir: el tram Madrid-Castelló forma part del Corredor Mediterrani. Molts lectors pensaran que només es tracta d’una errada o ficada de pota d’un mal dia del ministre. Doncs no, perquè n’hi ha més. L’any 2011 el govern espanyol decidí que el tram Algesires-Madrid s’anomenés, també, Corredor Mediterrani. La connexió entre l’estació d’Atocha i la de Chamartín, que actualment no es connecten, es pagaran amb fons destinats al Corredor Mediterrani, obres que costaran 935 milions d’euros. Segur que penseu que ja n’hi ha prou, doncs no, en diré una altra més, i aquesta vegada té a veure amb el govern d’Aragó actual: fa uns quans dies, en el transcurs d’una reunió que van mantenir la presidenta d’Andalussia, Susana Díaz, flamant candidata del PSOE a la secretaria general del partit, i el senyor Lamban, president d’Aragó, van acordar donar suport a la via  Algesires-Madrid-Saragossa-Tarragona. Tot hi passa per Madrid.

José Miguel Gràcia

Origen: Los litigios del Obispado de Lérida con el Monasterio de Sijena

Origen: Els “Premios de la Música Aragonesa” porten 10 anys menystenint el català – Racó Català

La plataforma Aragón Musical, organitzadora dels “Premios de la Música Aragonesa”, va anunciar la setmana passada els nominats d’esta edició. En la categoria de “Canción en Lengua Autóctona” només hi ha cançons en aragonès, oblidant-se un cop més del català. Esta actitud ja és recorrent en estos premis, on el català ha estat maltractat des dels inicis.

La categoria de “Canción en Lengua Autóctona” ha estat convocada en dotze edicions (va començar a la VII edició). D’estos dotze premis, només un ha anat dirigit per a un grup que canta en català; va ser per Los Draps, grup del Matarranya que l’any 2007 van aconseguir el premi gràcies a la cançó Cultura Popular. És a dir, amb la d’enguany, que ja és impossible que la guanye un grup en català, seran deu les edicions en les quals la llengua catalana és silenciada.

Ampliant el punt de vista, també és simptomàtic que de les 60 nominacions (quatre per any), només set siguen de cançons en català. L’última nominació per una cançó en català va ser per Àngel Villalba, amb l’Olivera d’Aragó, l’any 2013. Especialment sagnant va ser la IX edició, l’any 2008: l’any 2007 s’edità el disc recopilatori Sons del Matarranya, amb 26 cançons íntegrament en català. Tot i que tres de les quatre nominacions d’aquell any eren per cançons del disc en català, el premi se’l va endur l’única cançó en aragonès: Aragón Ye Ye de Comando Cucaracha.

El desequilibri entre ambdues llengües el podem atribuir més aviat a una conducta deliberada que a la manca -inexistent- d’alternatives musicals a la Franja. Per posar uns exemples, a l’edició d’enguany hi trobem a faltar el grup del Matarranya Eixam, que l’any passat publicà l’EP Fulles; l’any 2015 es va optar per candidatures únicament en aragonès, oblidant-se del cantautor fragatí Àngel Soro i el seu disc Homenatge 1.0; o l’any 2009, amb la publicació d’Un crit al vent de Los Draps, de les 14 cançons que podien ser escollides (una era en èuscar), l’organització va nominar l’única en aragonès, Isto ye. Aquell any tampoc va haver-hi cap nominació en català.

Que el català no és ben vist a l’Aragó és una cosa sabuda. El que sorprèn més és que, fins i tot, en espais que pretenen la dignificació i visibilització de les llengües minoritzades de la comunitat, el català sigue l’apestat. Per sort, la música en català compta amb un marc cultural ample arreu dels Països Catalans, sent degudament reconeguda i cada cop de més qualitat.

Origen: Catalán, castellano y aragonés, “Incierta Gloria” el cine que une – Radio Huesca

Paisajes monegrinos en la pelicula que se presenta este sábado en HuescaEn el pasado mes de mayo la Cartuja de Nuestra Señora de las Fuentes de Sariñena, comenzaba a poblarse de cámaras y de profesionales del mundo del cine. Este lugar formaba parte de las localizaciones de la película que Agustí Villaronga había elegido para el rodaje de “Incierta Gloria” que este sábado se presenta en la Diputación Provincial a las 19,30 horas. En el filme se entremezcla el acento catalán, con el aragonés de Gavasa y Esteso y se cierra con una nana chesa, si a todo esto se suma la dirección del catalán Villaronga y las localizaciones altoaragonesas, una vez más, la cultura nos da el mejor ejemplo de cómo se rompen las barreras.

Además de la Cartuja, la película se desarrolla por otros escenarios de Huesca, Zaragoza, Teruel, Barcelona y Gerona. La trama nos sitúa en el frente de Aragón en 1937 con un joven oficial republicano que conoce a una enigmática viuda. A partir de aquí el trasfondo de la guerra hace aflorar las pasiones humanas con toda su intensidad. “Incierta Gloria” ,asegura su director, no es solo una película bélica, habla de la juventud truncada.

El reparto cuenta con actores aragoneses de la talla de Luisa Gavasa y Fernando Esteso. No solo eso, en el tramo final de la película suena la nana del Grupo la Val D’Echo “Soniando”, escrita por Pepe Lera, que ya ha visto la película y que habla de la “trazabilidad cultural y social” que conlleva reunir todos estos circunstancias.

Está basada en la novela homónima de Jon Sales que ha sido traducida a más de 20 lenguas y que ha sido considerada como uno de los diez mejores libros de ficción publicados en ingles en el año 2104.

Villaronga obtuvo dos Goyas con su anterior película ‘Pa Negre’ a la mejor dirección y al mejor guión adaptado.

Paisajes monegrinos en la pelicula que se presenta este sábado en Huesca

Origen: Trencar fronteres | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 3 de març del 2017)

Per a trencar fronteres i buscar espais de col·laboració i entesa, des de les perifèries de les diferents comunitats autonòmiques, s’han creat entitats per fer-se més visibles i per sumar esforços per competir en una societat cada vegada més globalitzada. En el nostre territori, des de fa temps, s’ha vist esta possibilitat per desenvolupar-se i vol aprofitar l’alternativa per identificar-se, per mostrar-se més autèntic. I és en la perifèria del triangle constituït per Aragó, Catalunya i País Valencià on s’ha vist la possibilitat per actuar. Territoris que durant l’Edat Mitjana estaven units sota un sol monarca i formaven part de la Corona d’Aragó. D’esta confluència d’interessos va constituir-se la denominada Ruta dels Tres Reis formada per les ciutats d’Alcanyís, Tortosa i Morella, centres d’influència d’àrees territorials àmplies, una entitat principalment amb l’objectiu d’oferir al visitant una bona oferta turística. Una altra realitat de cooperació que va iniciar-se el 2006 va ser la Mancomunitat de la Taula de la Sénia, formada per poblacions que pertanyen a les comarques valencianes del Baix Maestrat i Els Ports, l’aragonesa del Matarranya i la catalana del Montsià. I, finalment, parlarem del projecte ‘3 Territoris: una mateixa terra’, constituït per comarques: Matarranya, Terra Alta i Els Ports. Una entitat últimament amb molt protagonisme. La setmana passada van presentar la nova web i el nou projecte de crear un recorregut senderístic que passo per les tres comarques. Des que es va formar l’agrupació s’ha implicat en diferents projectes: ha publicat una revista ‘Què fem?’, ha editat diversos fullets de promoció turística, ha potenciat la Via Verda i els camins del Matarranya i de l’Algars… I és que les tres comarques comparteixen el caràcter rural de les seues viles, l’espai natural dels Ports de Beseit, uns pobles de gran riquesa monumental, paisatgística i gastronòmic, un gran potencial turístic i compartixen una mateixa llengua.

Carles Sancho Meix

Origen: Pepe Serra: ‘Amb les pintures de Sixena no es pot dir: Vinc, m’ho emporto i passa’m el tornavís’ | VilaWeb

Conferencia: LOS LITIGIOS DEL OBISPADO DE HUESCA CON EL REAL MONASTERIO DE SIJENA a cargo de D. ILDEFONSO SALILLAS LACAS, Alcalde de la villa de Villanueva de Sijena. Día: 29 de marzo de 2017 a las 19 horas. Centro Joaquín Roncal, calle San Braulio 5-7 de Zaragoza. Entrada libre hasta completar el aforo.

Origen: La esencia de Alcañiz llega a Barcelona | La Comarca

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: