Skip to content

Archive

Category: Aragó, Catalunya, País Valencià

Origen: Batea estudia independizarse de Cataluña y unirse a Aragón | La Comarca

Origen: «Me quedé de piedra cuando supe que sería Cardenal» | La Comarca

Proviene de una tierra en la que aragoneses y catalanes nos tratamos como hermanos ¿Cómo ve la tensión entre Cataluña y el resto de España?
Cuando uno vive en Barcelona se da cuenta de que la tensión es más de arriba que de la calle. Yo voy por parroquias, voy por la calle y creo que esa tensión la crean ciertos grupos y medios. Es una tensión alimentada. A mí me alegra mucho ver que aragoneses y catalanes siempre han tenido muy buena relación. Ahora parece que a través de esas políticas hay cierta tensión y me duele. Hay que lanzar un mensaje de entendimiento, de paz y de hermandad. A pie de calle es cierto que a veces también se palpa algo de tensión, pero ni mucho menos tanto como trasciende en los medios y da la sensación que la imagen que se da no es correcta. Cuando escuchas a los que mandan referirse a la situación, uno se espera que en la calle no se hable de otra cosa y que la gente está crispada, pero no es así. Tenemos que trabajar todos por el bien de todos y por la fraternidad de todos. La división no lleva a ninguna parte. Eso no conduce nada sino a sufrimientos. Ojalá todos pongamos de nuestra parte, ciudadanos, políticos, periodistas, profesores, padres de familia… ¡Hagamos todo lo posible para acercarnos y dialogar por el mismo bien común!

Precisamente uno de esos escollos es el litigio de los bienes del Aragón Oriental ¿Cree que se resolverá?
Sí, yo creo que se resolverá. También he de decir que no es un problema que acapare el día a día de las personas. Es un pequeño o gran litigio, según se mire cuya no resolución aún es un fastidio. No hay peor enemigo que el que no quiere ser amigo. Yo creo que hay que trabajar desde ambas partes para buscar una solución ya. Al final son unas piezas de arte cuya resolución tiene mil maneras de hacerse efectiva. Y sobre todo cuando uno las reclama deben devolverse. Permítame la comparación, pero esto es un poco como cuando dos niños agarran un juguete y ninguno de los dos la suelta. Perdón por la expresión pero si reclaman unas obras, deben de devolerse. Mi deseo es que vuelvan, como siempre he dicho y creo que así será.
¿Cómo fue ese nuevo reencuentro con los suyos en Cretas el pasado fin de semana?
Teníamos las primeras comuniones de los niños de mi pueblo y me comprometí a ir ya el año pasado. Evidentemente no sabía que iría ya como cardenal. Los cretenses estaban muy contentos, pero lo que dije es que no quería honores ni que la cosa se centrase en mi. Los protagonistas eran los chavales que recibían por primera vez la Comunión. Ya habrá dias para cantarle una jota al nuevo Cardenal.

Origen: Contra el català a la Franja, el recurs de la mentida – Media.cat – Observatori crític dels mitjans

L’any 2013, les Corts d’Aragó van modificar la Llei de Llengües aprovada quatre anys abans per tal de negar l’existència del català a les comarques orientals del seu territori. Fruit de l’acord entre el Partit Popular i el Partit Aragonès Regionalista (PAR), l’idioma que s’utilitza en aquesta àrea va passar a denominar-se LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental).

Mitjançant aquesta fórmula, es decretava la inexistència de la realitat trilingüe a l’Aragó alhora que, tant el català com l’aragonès, passaven a esdevenir idiomes pels quals només es preveu el dret de comunicació amb l’Administració i la justícia dins de les comarques on són propis.

El juliol de 2015, amb l’arribada dels socialistes al govern, es va corregir la denominació i el LAPAO va passar a dir-se novament català, per bé que la norma s’ha mantingut amb el mateix articulat: la llengua catalana continua molt limitada pel que fa a les seves possibilitats de promoció i aprenentatge a la Franja.

No obstant això, la dreta ha utilitzat el retorn al nomenclàtor per iniciar l’enèsima ofensiva contra la seva presència en aquesta part de la geografia. Una ofensiva a la qual s’han apuntat els principals mitjans de signe espanyolista que s’editen a l’Aragó.

Aquesta vegada l’excusa ha sigut la falsa informació difosa per la plataforma ‘No hablamos catalán’, segons la qual l’Executiu aragonès finança Temps de Franja, una revista que distribueix a 40 centres escolars de la Franja el suplement Temps d’Escola i a qui qualifica de “pancatalanista” i “antiaragonesa”.

La denúncia de ‘No hablamos catalán’ ha sigut reproduïda fil per randa pel Diario del Alto Aragón, que en el seu titular etiqueta d’independentista la publicació editada per l’Associació Cultural del Matarranya, de la qual destaca també que conté entrevistes a polítics favorables a la “integració de les comarques orientals de l’Aragó dins de la nació dels Països Catalans” –en al·lusió a les entrevistes que ha publicat a l’exdiputat de la CUP, Quin Arrufat, i a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. No només això: també li retreu que, en cap de les pàgines, es posicioni a favor del retorn de l’art sacre al monestir de Sixena.
En cap moment, Diario del Alto Aragón no contrasta la informació amb els responsables de Temps de Franja ni tampoc busca l’opinió del Govern de la comunitat, presidit per Javier Lambán, obviant que l’administració no atorga cap subvenció a la revista. Temps de Franja només rep un pagament pel nombre d’exemplars subscrits, igual que el reben la resta de revistes que es distribueixen a les diferents demarcacions de l’Aragó.

També el diari El Mundo dóna veracitat al comunicat de ‘No hablamos catalán’, fins al punt que, el passat dia 3 de juliol, va obrir les pàgines de societat amb el titular “Aragón promou el secessionisme a les escoles”. En els mateixos termes que Diario del Alto Aragón, acusa Lambán de finançar Temps de Franja, que l’anterior govern del PP havia suspès, permetent així la supervivència d’“una revista de caràcter independentista”.

Per reblar-ho, El Mundo extreu un paràgraf suposadament aparegut en una de les seves entregues: “La Gran Catalunya, la nacionalitat catalana, no es redueix a la Catalunya estricta, sinó que comprèn també, com tothom sap, València, Illes Balears, Rosselló, Andorra, Alguer i les terres atribuïdes injustament a les províncies aragoneses”.

A través de ‘No hablamos catalán’, doncs, aquests mitjans tornen a utilitzar la mentida per atiar la seva fòbia contra el català i, de retruc, desgastar el govern socialista de la comunitat.

Origen: Nuevo bus para ir y volver a Peñíscola en el mismo día | La Comarca

El col·lectiu “O CORRINCHE” configurat l’any 2010 en la ciutat de Barcelona i vinculat al Centre Aragonés, que té entre les seues finalitats l’organització d’activitats relacionades amb la llengua aragonesa i la seua ensenyança en la capital catalana i a Catalunya, manifesta el seu total suport als criteris gràfics de l’aragonés que la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó ha fet públics en el BOA del 28/06/17.

O CORRINCHE considera un fet molt positiu que després de molts anys de conflicte ortogràfic la llengua aragonesa compte amb una proposta institucional, i felicita sincerament a la comissió dels tres especialistes que l’han redactada, a les tres associacions que li van donar suport (Consello d’a Fabla Aragonesa, Estudio de Filología Aragonesa i Sociedat Lingüística Aragonesa) i a la Direcció General de Política Lingüística por haver assumit este important repte que des de fa bona cosa d’anys ha dividit i perjudicat al procés de normalització de l’idioma.

Des de la nostra associació desitgem encaridament que les diferents associacions i entitats compromeses amb la llengua aragonesa estiguen a l’altura de les circumstàncies, superant definitivament diferències del passat, i els anima juntament a la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó a que continuen desenvolupant les seues accions i iniciatives en benefici de la salvaguarda i difusió d’un idioma exclusiu d’Aragó i patrimoni de tota la societat aragonesa.

INFORMA: Colla de Charradors “O Corrinche”

Origen: Lo tractament de l’aragonès i el català per la premsa estatal m’ha superat | Xarxes socials i llengües

Enganxo una reflexió ràpida, però que necessito posar per escrit. Va de trames, forces vives i tal. Però no li acabo de trobar la lògica. Fa una setmana apareixien tres articles favorables a l’aragonès en premsa Estatal:

I només una setmana més tard, hi ha una persecució de l’única publicació en català a Aragó, però també de l’aragonès. En un mateix nivell estatal (i evidentment, en l’autonòmic).

Hi ha relació? Quina és? O hi ha forces confrontades treballant al mateix camp, i el producte d’estes lluites resulta poc “lògic” per als que no hi estem prop?

Per si caben los dubtes, la contextualització que fa la pròpia Temps de Franja:

imatge2

Origen: Sixena: ultimàtum de la jutgessa | Lo Finestró

Fragments del retaule de Santa Anna (Museu de Lleida)

Amb data 30 de setembre del 2016 deia que tancava “el treball Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable, esperant noves actuacions judicials i de les parts, que aniré incorporant en blocs, a mesura que es vagin produint, amb alguns afegitons meus. Mentre tant seguiré el relat en un altre document que denominaré Seguiment deLes pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable””. Tots dos documents posats al dia, incloent-hi l’ultimàtum del dia 26 de juny del 2017 de la jutgessa,  podeu llegir-los a:

 

Seguiment deLes pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable (des del desembre 2016 fins avui).  https://finestro.files.wordpress.com/2016/11/seguiment-del-relat5.docx

Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable (fins al desembre de 2016) https://finestro.files.wordpress.com/2016/11/les-pintures-i-obres-dart-de-sixena-un-relat-interminable-5.pdf

La interlocutòria recull que si la Generalitat incompleix l’ordre podria ser acusada d’un delicte de desobediència

Origen: La jutgessa d’Osca dóna un ultimàtum a la Generalitat perquè lliuri a Sixena les 44 obres del Museu de Lleida | VilaWeb

L’acte estarà presidit pel Ministre de Foment i es realitzarà al punt quilomètric 42,8, a les proximitats de Vallivana . Tema: N-232

Origen: El dimarts 27 de juny s’inicien les obres del nou traçat de la N-232 del Port de Querol de Morella | Comarques Nord

Levantó un chalé en el Perelló (Tarragona) tras derribar una masía protegida en suelo no urbanizable.

Origen: Mari Cruz Soriano, condenada a un año y medio de prisión por un delito urbanístico | Noticias de Aragón en Heraldo.es

Origen: El consenso protagonista de los II Foros Concordia de Alcañiz | La Comarca

Origen: Un debate entre Alcañiz, Tortosa y Vinaròs | La Comarca

Origen: Els usos lingüístics a la Franja 2014 (Presentació) | Lo Finestró

El passat 14 de juny, als locals de la Biblioteca Tècnica de Política Lingüística i en el marc de les Matinals de Llengua de la Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, tingué lloc la presentació dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014. L’Enquesta, com es diu a la presentació de la publicació  “és fruit de la col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i Campus Iberus, col·laboració que s’estén al Govern d’Aragó al gener del 2016.” “El contingut s’estructura en vuit apartats, el primer dels quals descriu la metodologia emprada i el segon presenta les dades més rellevants sobre el context demogràfic. Els dos apartats següents se centren en el principals resultats sobre els coneixements lingüístics i les llengües de la població de la Franja. El cinquè tracta la llengua de la llar i la transmissió lingüística intergeneracional. El sisè presenta els factors clau sobre els usos lingüístics en les relacions interpersonals i en l’àmbit del consum i els serveis. En el setè es mostren les actituds i representacions lingüístiques, l’aprenentatge de català de les persones adultes i les denominacions de la llengua, i, per últim, les conclusions generals tanquen l’obra.”

Desprès de la presentació de l’acte per part de Marta Xirinacs, sub-directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, donà la paraula als ponents Javier Giralt i Maite Moret de la Universitat de Saragossa i Anna Torrijos i Joan Solé de la Direcció General de Política Lingüística, els quals glosaren àmpliament els diferents apartats de l’estudi i les enquestes. En el torn de paraula intervingueren diversos assistents amb preguntes i comentaris.

Els interessats en conèixer l’evolució del català a la Franja des del 2004 al 2014, altrament dit, la tendència de la llengua i tot allò que l’envolta i influeix en aquell allargassat territori oriental d’Aragó, Franja de Ponent de la llengua, ho tenen força fàcil, només els cal entrar a:

http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/19_Usos_linguistics_Franja_2014.pdf  (31 pàgines ben interessants i ben treballades per totes les persones que intervengueren en l’estudi)

Com a conclusió molt global (tal vegada massa global), de l’estudi comparatiu entre el 2004 i 2014 es desprèn que el català a la Franja està en perill, segons ho fan evident les diferents xifres comparades i estudiades. S’entreveu algun resultat positiu, peró de valor molt relatiu. Podríem dir que el procés de substitució lingüística no ha començat, però podria començar en breu.

Origen: Morella firma para remodelar la N-232 | La Comarca

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: