Skip to content

Archive

Category: Aragó, Catalunya, País Valencià

Source: Alcañiz y Tortosa se unen para pedir una autovía hasta Tarragona – La Comarca

Source: La Generalitat accelera per obtenir els Jocs Pirineus-Barcelona d’hivern el 2026

Source: Acusen el president d’Aragó de supremacista i xenòfob per un tuit contra el català

Source: Borina aragonesa a Can Vies amb motiu del 20 d’Aviento

En el marc del 20 d’Aviento, celebrem una jornada aragonesa amb diverses activitats :D

A les 11.30 h: Xerrada Diàleg amb Pelai Pagès, autor del llibre: El sueño igualitario entre los campesinos de Huesca: colectivizaciones agrarias en la Guerra Civil (1936-1938)

13 h: Vermut amb el cantautor Àngel Villalba

14 h: Dinar vegà i de la terra

16 h: Torneig de Guiñote amb inscripció prèvia.
Amb Premis: 2 vins de la terra + sorpresa

18 h: Concert de Chundarata!

20 h: PD les Figuestines. Festa i petardeo feminista.

Durant tota la jornada podrem gaudir de l’Exposició “Luenga Biba” de la colla de Charradors O Corrinche.

Source: Los municipios de la Taula del Sénia ponen en común sus demandas – La Comarca

Source: Sixena, un relat interminable (xerrada de J. M. Gràcia a Esplugues) | Lo Finestró

Source: El pleno condena la colocación de lazos amarillos en Zaragoza con la abstención de ZEC y CHA | Noticias de Zaragoza en Heraldo.es

Source: Los jubilados aragoneses rechazan los viajes del Imserso a Cataluña por la tensión política | Noticias de Aragón en Heraldo.es

Source: El que no va poder ser (Francesc Serés)

Els polítics aragonesos troben en Catalunya la distracció perfecta per no abordar problemes com l’envelliment o la despoblació de grans zones de la regió que són a hores d’ara irrecuperables

Fa pocs dies el president d’Aragó, Javier Lambán, deia que els separatistes són excloents, supremacistes autoritaris i neandertals polítics. Ho va dir perquè aquestes paraules són rendibles i perquè dir-les amb regularitat és part del contracte polític que s’estableix a Aragó: la catalanofòbia és un requisit imprescindible, si es vol fer carrera política. Cada polític la modula segons li convé, fins i tot, en alguns casos -el de Marcel·lí Iglesias és el més evident-, com una fatalitat -acceptada fins a cert punt a contracor, però acceptada al cap i a la fi-, com el preu que s’ha de pagar perquè la dreta no li retregui cap mena de contaminació catalana.

Ha estat així des de fa molt de temps i res no indica que les circumstàncies canviïn: els polítics aragonesos van trobar en Catalunya la distracció perfecta per no abordar problemes com l’envelliment o la despoblació de grans zones de la regió que són a hores d’ara irrecuperables. Hi podem afegir la manca de plans culturals de recorregut i abast, una falta de projecte que explicaria no tan sols la deixadesa i la incúria general, sinó també la voluntat d’amagar el català, de no dotar-lo de cap mena de reconeixement fins que desaparegui. Aragó és un petit resum d’Espanya. Saragossa és un Madrid que s’ha fet gran gràcies a la despoblació que també ha provocat i la resta un territori que compta poc o res.

El procés independentista ha accentuat uns contrastos que tard o d’hora s’haurien acabat mostrant amb tota la seva magnitud. M’agrada pensar que podria no haver estat així, hi ha un altre jo que vol mantenir viva alguna esperança de canvi, un cert idealisme naïf que recorda que potser si les coses s’haguessin fet diferent als vuitanta i als noranta avui no estaríem així. Aquest altre jo és poc realista, són els vestigis que queden, borrosos i desdibuixats, d’un pensament federal o confederal, basat en el progrés, en l’entesa i en els contes de fades. El lloc de naixement, en aquest cas, és un avantatge.

Un avantatge fotut, perquè a alguns ens van fer viure, de prop i anticipadament, l’estat de xoc i el xoc amb l’Estat en què estem immersos. La bestiesa de Lambán és l’expressió educada i articulada d’un historiador, diputat de cultura a la Diputació de Saragossa. I és generalitzada perquè cap a baix no hi ha sostre i les expressions que es poden sentir, com es pot imaginar, són encara més dures. Una de les darreres vegades que vaig anar a Saragossa per parlar, entre altres coses, de la situació del català a la Franja, una veu de prestigi va tancar la discussió dient que, tal com estaven amb ETA, com volíem que es fes res pel català… Aleshores jo ja sabia que el català a l’Aragó era una taca, però començava a comprendre que pensaven que també els tacava a ells, que no se n’anava encara que freguessin fort i, el pitjor de tot, veia que no tan sols era estructural a l’Aragó, sinó que l’estructura era compartida a la resta de l’Estat.

Maleït avantatge, oi? Sí, perquè ho dic ben sincerament, si pogués triar, jo també hauria volgut un govern de l’Aragó que es fes càrrec de la diversitat lingüística i cultural, un govern que hagués vist en la diferència una riquesa i en la situació geogràfica una oportunitat. És clar que a Catalunya l’autonomisme va estrafer la política fins a deixar-la capada i sense projectes de debò, poruga i mesquina, satisfeta de si mateixa, i això podia ser observat des de fora sota una lent d’augments que mostrava una societat superba. No hi ha res perfecte, però fins i tot acceptant que fins a cert punt pogués ser així, ¿no era l’Estat, qui de debò tenia poder i per això la responsabilitat més gran?

Sigui com sigui, hi ha una part vivencial i política compartida entre la Franja, el País Valencià i les Illes -i excuso dir la Catalunya Nord-, pel que fa a l’únic motiu de debò pel qual em sembla imprescindible la independència: la pervivència d’una cultura i una societat, la possibilitat de projectar-se en el futur d’una manera plausible, és a dir, amb capacitat d’aportar a altres cultures i societats. Les històries d’Espanya són tristes perquè, més que acabar malament, sempre continuen sense remei. Que la política catalana sigui un desastre, mira, encara es pot entendre perquè mai no ha tingut poder de debò i aprendre a caminar pela els genolls a tothom. Que la justícia espanyola hagi respost amb presó; que els mitjans hagin escarnit les demandes de diàleg, deshumanitzat una societat i aquissat la ultradreta; i que, finalment, la política ens hagi descrit com a neandertals, supremacistes, autoritaris i excloents, no és res més que la confirmació d’una vella premonició. Tant de bo no hagués estat certa.

Source: Aragón y Cataluña renuevan la colaboración de urgencias sanitarias en la zona limítrofe – La Comarca

https://twitter.com/GobAragon/status/1052283671342804993/photo/1

Source: El Tossal del Rei: de punto de encuentro a escenario independentista – La Comarca

Source: Nuevo retraso en la N-232 en Monroyo, que no estará hasta febrero – La Comarca

Source: La gente abuchea a dos integrantes de la Casa de Cataluña por portar lazos amarillos – Aragón – El Periódico de Aragón

Source: El grupo de montaña de Benasque recoge pruebas de los actos vandálicos en la cima del Aneto | Noticias de Huesca provincia en Heraldo.es

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: