Skip to content

Archive

Category: Aragó, Catalunya, País Valencià

Origen: Los litigios del Obispado de Lérida con el Monasterio de Sijena

Origen: Els “Premios de la Música Aragonesa” porten 10 anys menystenint el català – Racó Català

La plataforma Aragón Musical, organitzadora dels “Premios de la Música Aragonesa”, va anunciar la setmana passada els nominats d’esta edició. En la categoria de “Canción en Lengua Autóctona” només hi ha cançons en aragonès, oblidant-se un cop més del català. Esta actitud ja és recorrent en estos premis, on el català ha estat maltractat des dels inicis.

La categoria de “Canción en Lengua Autóctona” ha estat convocada en dotze edicions (va començar a la VII edició). D’estos dotze premis, només un ha anat dirigit per a un grup que canta en català; va ser per Los Draps, grup del Matarranya que l’any 2007 van aconseguir el premi gràcies a la cançó Cultura Popular. És a dir, amb la d’enguany, que ja és impossible que la guanye un grup en català, seran deu les edicions en les quals la llengua catalana és silenciada.

Ampliant el punt de vista, també és simptomàtic que de les 60 nominacions (quatre per any), només set siguen de cançons en català. L’última nominació per una cançó en català va ser per Àngel Villalba, amb l’Olivera d’Aragó, l’any 2013. Especialment sagnant va ser la IX edició, l’any 2008: l’any 2007 s’edità el disc recopilatori Sons del Matarranya, amb 26 cançons íntegrament en català. Tot i que tres de les quatre nominacions d’aquell any eren per cançons del disc en català, el premi se’l va endur l’única cançó en aragonès: Aragón Ye Ye de Comando Cucaracha.

El desequilibri entre ambdues llengües el podem atribuir més aviat a una conducta deliberada que a la manca -inexistent- d’alternatives musicals a la Franja. Per posar uns exemples, a l’edició d’enguany hi trobem a faltar el grup del Matarranya Eixam, que l’any passat publicà l’EP Fulles; l’any 2015 es va optar per candidatures únicament en aragonès, oblidant-se del cantautor fragatí Àngel Soro i el seu disc Homenatge 1.0; o l’any 2009, amb la publicació d’Un crit al vent de Los Draps, de les 14 cançons que podien ser escollides (una era en èuscar), l’organització va nominar l’única en aragonès, Isto ye. Aquell any tampoc va haver-hi cap nominació en català.

Que el català no és ben vist a l’Aragó és una cosa sabuda. El que sorprèn més és que, fins i tot, en espais que pretenen la dignificació i visibilització de les llengües minoritzades de la comunitat, el català sigue l’apestat. Per sort, la música en català compta amb un marc cultural ample arreu dels Països Catalans, sent degudament reconeguda i cada cop de més qualitat.

Origen: Catalán, castellano y aragonés, “Incierta Gloria” el cine que une – Radio Huesca

Paisajes monegrinos en la pelicula que se presenta este sábado en HuescaEn el pasado mes de mayo la Cartuja de Nuestra Señora de las Fuentes de Sariñena, comenzaba a poblarse de cámaras y de profesionales del mundo del cine. Este lugar formaba parte de las localizaciones de la película que Agustí Villaronga había elegido para el rodaje de “Incierta Gloria” que este sábado se presenta en la Diputación Provincial a las 19,30 horas. En el filme se entremezcla el acento catalán, con el aragonés de Gavasa y Esteso y se cierra con una nana chesa, si a todo esto se suma la dirección del catalán Villaronga y las localizaciones altoaragonesas, una vez más, la cultura nos da el mejor ejemplo de cómo se rompen las barreras.

Además de la Cartuja, la película se desarrolla por otros escenarios de Huesca, Zaragoza, Teruel, Barcelona y Gerona. La trama nos sitúa en el frente de Aragón en 1937 con un joven oficial republicano que conoce a una enigmática viuda. A partir de aquí el trasfondo de la guerra hace aflorar las pasiones humanas con toda su intensidad. “Incierta Gloria” ,asegura su director, no es solo una película bélica, habla de la juventud truncada.

El reparto cuenta con actores aragoneses de la talla de Luisa Gavasa y Fernando Esteso. No solo eso, en el tramo final de la película suena la nana del Grupo la Val D’Echo “Soniando”, escrita por Pepe Lera, que ya ha visto la película y que habla de la “trazabilidad cultural y social” que conlleva reunir todos estos circunstancias.

Está basada en la novela homónima de Jon Sales que ha sido traducida a más de 20 lenguas y que ha sido considerada como uno de los diez mejores libros de ficción publicados en ingles en el año 2104.

Villaronga obtuvo dos Goyas con su anterior película ‘Pa Negre’ a la mejor dirección y al mejor guión adaptado.

Paisajes monegrinos en la pelicula que se presenta este sábado en Huesca

Origen: Trencar fronteres | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 3 de març del 2017)

Per a trencar fronteres i buscar espais de col·laboració i entesa, des de les perifèries de les diferents comunitats autonòmiques, s’han creat entitats per fer-se més visibles i per sumar esforços per competir en una societat cada vegada més globalitzada. En el nostre territori, des de fa temps, s’ha vist esta possibilitat per desenvolupar-se i vol aprofitar l’alternativa per identificar-se, per mostrar-se més autèntic. I és en la perifèria del triangle constituït per Aragó, Catalunya i País Valencià on s’ha vist la possibilitat per actuar. Territoris que durant l’Edat Mitjana estaven units sota un sol monarca i formaven part de la Corona d’Aragó. D’esta confluència d’interessos va constituir-se la denominada Ruta dels Tres Reis formada per les ciutats d’Alcanyís, Tortosa i Morella, centres d’influència d’àrees territorials àmplies, una entitat principalment amb l’objectiu d’oferir al visitant una bona oferta turística. Una altra realitat de cooperació que va iniciar-se el 2006 va ser la Mancomunitat de la Taula de la Sénia, formada per poblacions que pertanyen a les comarques valencianes del Baix Maestrat i Els Ports, l’aragonesa del Matarranya i la catalana del Montsià. I, finalment, parlarem del projecte ‘3 Territoris: una mateixa terra’, constituït per comarques: Matarranya, Terra Alta i Els Ports. Una entitat últimament amb molt protagonisme. La setmana passada van presentar la nova web i el nou projecte de crear un recorregut senderístic que passo per les tres comarques. Des que es va formar l’agrupació s’ha implicat en diferents projectes: ha publicat una revista ‘Què fem?’, ha editat diversos fullets de promoció turística, ha potenciat la Via Verda i els camins del Matarranya i de l’Algars… I és que les tres comarques comparteixen el caràcter rural de les seues viles, l’espai natural dels Ports de Beseit, uns pobles de gran riquesa monumental, paisatgística i gastronòmic, un gran potencial turístic i compartixen una mateixa llengua.

Carles Sancho Meix

Origen: Pepe Serra: ‘Amb les pintures de Sixena no es pot dir: Vinc, m’ho emporto i passa’m el tornavís’ | VilaWeb

Conferencia: LOS LITIGIOS DEL OBISPADO DE HUESCA CON EL REAL MONASTERIO DE SIJENA a cargo de D. ILDEFONSO SALILLAS LACAS, Alcalde de la villa de Villanueva de Sijena. Día: 29 de marzo de 2017 a las 19 horas. Centro Joaquín Roncal, calle San Braulio 5-7 de Zaragoza. Entrada libre hasta completar el aforo.

Origen: La esencia de Alcañiz llega a Barcelona | La Comarca

Origen: Trencar fronteres | La Comarca

Per a trencar fronteres i buscar espais de col·laboració i entesa, des de les perifèries de les diferents comunitats autonòmiques, s’han creat entitats per fer-se més visibles i per sumar esforços per competir en una societat cada vegada més globalitzada. En el nostre territori, des de fa temps, s’ha vist esta possibilitat per desenvolupar-se i vol aprofitar l’alternativa per identificar-se, per mostrar-se més autèntic. I és en la perifèria del triangle constituït per Aragó, Catalunya i País Valencià on s’ha vist la possibilitat per actuar. Territoris que durant l’Edat Mitjana estaven units sota un sol monarca i formaven part de la Corona d’Aragó. D’esta confluència d’interessos va constituir-se la denominada Ruta dels Tres Reis formada per les ciutats d’Alcanyís, Tortosa i Morella, centres d’influència d’àrees territorials àmplies, una entitat principalment amb l’objectiu d’oferir al visitant una bona oferta turística. Una altra realitat de cooperació que va iniciar-se el 2006 va ser la Mancomunitat de la Taula de la Sénia, formada per poblacions que pertanyen a les comarques valencianes del Baix Maestrat i Els Ports, l’aragonesa del Matarranya i la catalana del Montsià. I, finalment, parlarem del projecte ‘3 Territoris: una mateixa terra’, no constituït per comarques: Matarranya, Terra Alta i Els Ports. Una entitat últimament amb molt protagonisme. La setmana passada van presentar la nova web i el nou projecte de crear un recorregut senderístic que passo per les tres comarques. Des que es va formar l’agrupació s’ha implicat en diferents projectes: ha publicat una revista ‘Què fem?’, ha editat diversos fullets de promoció turística, ha potenciat la Via Verda i els camins del Matarranya i de l’Algars… I és que les tres comarques comparteixen el caràcter rural de les seues viles, l’espai natural dels Ports de Beseit, uns pobles de gran riquesa monumental, paisatgística i gastronòmic, un gran potencial turístic i compartixen una mateixa llengua.

Carles Sancho

Origen: Se derrumba el talud Sur del túnel de la Consolación en la N-232 por Monroyo | La Comarca

Origen: El consejero de Cultura de la Generalitat catalana, Santi Vila, visita Valderrobres | La Comarca

sala-capitular

Recentment he penjat al meu blog el treball Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena i uns comentaris. “Es tracta d’un recull d’imatges generals –totes les que hem pogut aconseguir– de la Sala Capitular de Sixena, ordenades cronològicament amb uns comentaris, sorgits de l’observació de les il·lustracions, els quals fan referència a l’estat general de conservació de l’estança, als canvis que s’han anat produint al pas del temps i a algun altre detall que hem considerat d’interès, il·lustratiu o simplement anecdòtic.”

El interessats podeu entrar aquí a la pestanya Sixena i després a “Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena pdf”.    

Origen: Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena | Lo Finestró

Origen: Los propietarios de los terrenos del Puerto de Querol firman hoy las expropiaciones | La Comarca

Escric això el dia després de l’emissió del documental «Sixena: art de frontera», que ha estat realitzat per Eva Pelegrí i Àlex Francès. Les xarxes bullen. Les opinions flueixen. Hi ha qui no es mostra sorprès per res del que vam veure, mentre altres s’escandalitzen per algunes coses que es van mostrar i explicar. És un tema molt complex, amb múltiples derivades, i és normal que el ciutadà es perdi. Per això, cal agrair la tasca dels responsables del documental, que han hagut de glossar-ho tot en trenta minuts, quan segurament això no s’hauria aconseguit ni amb el doble de temps.

Origen: Sixena, last minute | Lleida.com

Accés al documental: Sixena: art de frontera – 30 minuts – Televisió de Catalunya

La disputa entre els governs d’Aragó i de Catalunya per les obres d’art allotjades en el passat en el monestir de Sixena.

“Tornar els frescos a la seva antiga seu, des del punt de vista teòric, seria just. Però, ara, la història ha fet el seu camí i ja no tenen ni la mesura per tornar a les parets antigues. És una intervenció que seria molt nociva.”

Així de contundent és Gianluigi Colalucci, la màxima autoritat  del món en pintura mural, quan es refereix a la sentència d’un jutjat d’Osca que obliga a traslladar una de les joies de l’art romànic del MNAC, els frescos del monestir de Sixena, al seu lloc d’origen.

En aquest “30 minuts” hem parlat amb experts per mirar de saber si hi ha riscos en el cas que els murals es restitueixin a la sala capitular d’aquest temple situat als Monegres. Hem donat veu tant a la part catalana com a l’aragonesa per analitzar des de tots els punts de vista un conflicte en què s’ha barrejat art i política.

En el reportatge també tractem la reclamació del govern aragonès i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, de les peces d’art que van sortir del monestir i que ara són al Museu de Lleida. En aquest cas un altre jutge ha sentenciat que les obres s’han d’entregar als antics propietaris.

El president a Espanya del Consell Internacional de Museus (ICOM) i director del Museu de Lleó, Luis Grau, qüestiona el fet que un patrimoni que s’exposa en un museu públic pugui retornar a mans privades a través d’un procés judicial finançat amb fons públics.

Ens aporten també la seva visió conservadors i restauradors d’art com Alberto Velasco, del Museu de Lleida, o Guillermo Torres, de l’Escola de Conservació i Restauració de Béns Culturals d’Aragó. A més, hem entrevistat persones que han estat clau en aquest litigi, com l’alcalde de Vilanova de Sixena, Alfonso Salillas, i l’advocat d’aquest ajuntament, Jorge Español, o els directors del MNAC, Pepe Serra, i del Museu de Lleida, Josep Giralt.

Un conflicte que va més enllà d’una simple disputa per unes obres art. Santi Vila, conseller de Cultura, afirma que “és evident que si no hi hagués el context polític que estem vivint i una llarga tradició de catalanofòbia, segur que aquest judici no s’hauria fet mai.”

Ens preguntem si realment un patrimoni que explica una història comuna de Catalunya i Aragó durant vuit segles ha acabat esdevenint una nova frontera.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: