Skip to content

Archive

Category: Territori

Source: Presentació a la Codonyera de “Lo crimen de les Torretes” | Lo Finestró

Source: Monroyo despedirá el año con la I San SilvesTrail

Source: Fayón confía en culminar su albergue en el primer trimestre del 2022

Source: La trinitat espanyola de les llengües resistents | Xarxes socials i llengües

Publicat a Viles i gents, de La Comarca, el  24/12/2021

Natxo Sorolla

Lo món de les llengües i els països està ple de contradiccions. O com a mínim, pareixen contradictòries: – Quina és la llengua més parlada a la Unió Europea? + L’anglès. – Fins i tot havent marxat los del Regne Unit? + Sí! – Però… + Sí, sí, és la més parlada, i continuarà sent la llengua de treball de facto a la UE. – Hòsticaneta, això no lligue, no? + No és només això, si no que només queden dos Estats a la UE a on l’anglès sigue també oficial, Irlanda i Malta, i a cap dels dos ni és autòctona, ni la van proposar com a oficial de la Unió Europea, perquè van proposar el gaèlic, i el maltès, respectivament. – Quin panorama. + Ni que ho digues.

Però a pesar de l’aparent contradicció, segur que la majoria de la gent trobe raonable que l’anglès continuo sent la llengua de treball de la UE després del Brexit. De fet, és la llengua franca de les relacions internacionals. I no els és difícil entendre per què és així: Estats Units, l’excolònia britànica, continue dominant lo món en tots los aspectes. I el poder ho explique quasi tot.

Però anant a les llengües més menudetes, que es resistixen a desaparèixer entre tantes llengües de poder, d’Estat, de l’administració, etc. hi ha una cosa ben curiosa. Sabeu quines són les llengües europees no oficials a la Unió Europea que tenen més parlants? A banda del rus, per la seua influència als països de l’Est, les més parlades són la santíssim a trinitat: la nostra del Matarranya, lo gallec i l’euskera. Havent passat dictadures, persecucions, prohibicions, i en lo nostre cas, inclús negant-los la dignitat de ser llengua. Lo castellà, llengua d’Estat, la parlen lo 15,1% dels europeus (5a posició), però el català el saben parlar el 2% dels europeus (15a), lo gallec, lo 0,6% i el basc, lo 0,3%. I per darrere, ja a una distància considerable, estan altres llengües també minoritzades, com lo gal·lès i el gaèlic escocès, però també altres llengües oficials de la UE, com l’estonià, el gaèlic irlandès o el maltès [Eurobarometer, 2012].

La pregunta que qualsevol impertinent considerarie pertinent és: per què nassos continuen encara mostrant vitalitat lo català, lo gallec i l’euskera, a estes altures de la història? Com és que no han corregut lo mateix camí que, per posar l’exemple més pròxim, va seguir l’occità a tot lo sud de França? L’occità, que tanta simpatia explosiva ha provocat per aquí com a «llemosí», se va parlar històricament entre la Vall d’Aran, l’Atlàntic i els Alps. I ara, ni ix als llistats. Però, com en lo cas de l’anglès a la Unió Europea, hi ha raons que expliquen per què les tres llengües minoritzades més parlades a Europa són espanyoles.

La primera raó és la més històrica: aquí ningú mai ha arribat a considerar ni el català ni el gallec com dialectes de l’«espanyol». La construcció nacional de l’Estat ni es va plantejar integrar les altres llengües com a “dialectes”, que és lo que va passar a Itàlia, integrant en una llengua única des del napolità al sicilià, o Alemanya, en lo bavarès.

La segona raó de pes és que la modernització va arribar molt més tard que als països del nord. L’alfabetització universal, l’emigració a les ciutats, la industrialització de l’agricultura, los treballs assalariats, la televisió a casa, o tantes altres ferramentes modernes que ajuden a reduir la diversitat lingüística, aquí van escomençar a operar tard. Per tant, l’Estat franquista, per més que tenie moltes ganes que tots fórem «unos», no tenie la manera de fer-ho. A diferència del Regne Unit, a on van ser ferramentes molt útils per a substituir el gal·lès o el gaèlic.

I la tercera i última raó és que aquí el patriotisme ha anat lligat sovint en processos no democràtics, principalment lo franquisme. Per contra, a França, lo francès és la base d’una suposada república d’iguals, un símbol contra el nazisme, etc. I evidentment, és més atractiva una llengua d’Estat democràtic que no una d’imposada pel feixisme.

Tres raons que poden explicar per què la trinitat de llengües resistents està a Espanya.

Source: FELICITACIÓ DE NADAL DES DE L’ASSIGNATURA DE CATALÀ DE LES ESCOLES D’ARAGÓ – Lenguas de Aragón

L’alumnat i el professorat de l’assignatura de català dels centres educatius d’Aragó han fet un vídeo per felicitar els Nadals i desitjar un Feliç Any Nou 2022 amb un passeig pels seus campanars.

Fa goig el patrimoni monumental dels pobles de la Franja d’Aragó amb esglésies gòtiques, renaixentistes, barroques i modernes, moltes de les quals han estat declarades Bé d’Interès Cultural. Al final hi ha una sorpresa: una mostra de toc de campanes dels mestres campaners de La Portellada (El Matarranya) que van fer al setembre del 2021.

El vídeo ha estat realitzat de forma col·laborativa pel Seminari Autonòmic de Professors/es de Català d’Aragó i continua la sèrie de felicitacions nadalenques que van iniciar l’any passat amb un vídeo amb els arbres de Nadal dels pobles.

Per a vore la felicitació feu click aquí: Bon Nadal i Feliç Any Nou 2022

I aquí podeu descarregar.-lo en PDF.

Source: En els deu anys de Licantropia | Viles i Gents

Source: Cançó del palau-castell | Viles i Gents

Source: Optimisme crònic | Viles i Gents

Source: La torre de marfil | Viles i Gents

Source: L’ombra del gran zombi | Viles i Gents

Source: Seguidisme o convicció | Viles i Gents

Source: Un passeig per la Fira de Nonasp | Viles i Gents

Source: El concurso de cuentos del Matarraña ‘Qüento va, qüento vingue’ ya tiene ganadores

Source: La Comarca del Matarraña recibirá 1,7 millones de euros para desarrollar su Plan de Sostenibilidad Turística en Destino

Source: El Ministerio saca a informacion pública 7 proyectos eólicos en el Matarraña, Bajo Aragón y Bajo Aragón-Caspe

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.