Skip to content

Archive

Category: Territori

Source: Artur Quintana difon la seua obra per Tortosa » Temps de Franja

Source: Febrer i març plens d’activitats i cultura a Benavarri » Temps de Franja

Source: Una Franja cada vegada més castellana – El Temps

Català

Una Franja cada vegada més castellana

Davant els posicionaments anticatalanistes del secessionisme lingüístic aragonès, un estudi del lingüista Esteve Valls demostra que la pèrdua dels trets dialectals de la Franja es deu a la progressiva castellanització dels seus parlants, que avancen cap a un perillós procés de substitució lingüística.

Comarques de Ponent, zona catalana d’Aragó, Aragó català, Franja de Ponent o, senzillament, la Franja. Tots aquests i més noms s’han fet servir per anomenar els territoris de parla catalana sota administració aragonesa i, per tant, plenament castellana. Fins no fa molt, tanmateix, la Franja era el territori amb el coneixement oral del català més universalitzat entre la població, a pesar de no ser llengua oficial i tenir una presència quasi nul·la en l’àmbit públic. El caràcter rural de la zona, caracteritzada pel despoblament i l’escassa immigració, mantingué durant anys el català —pejorativament anomenat xapurriau— com la llengua única de comunicació entre franjolins. Ara, la pressió de l’estàndard castellà i el desprestigi dels parlars autòctons encenen les alarmes davant un risc real de substitució lingüística.

Així ho evidencia Esteve Valls, lingüista de la Universitat Internacional de Catalunya, a La llengua escapçada, un treball sobre el grau de manteniment de les formes dialectals nord-occidentals a les quatre comarques de la Franja i les vuit comarques frontereres de Catalunya. Els resultats, premiats amb la cinquena beca Joan Veny,  il·lustren com l’efecte frontera afavoreix un procés d’anivellament amb la llengua espanyola i, en conseqüència, una progressiva pèrdua de parlants en favor del que és considerat l’estàndard de prestigi. És a dir, el castellà.

L’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja, elaborada per la Generalitat de Catalunya, reflectia que l’any 2004 el 71,1 % de la població manifestava tenir el català com a llengua inicial o primera llengua apresa. Aquesta tranquil·litzadora xifra va reduir-se més de 18 punts en els deu anys següents: l’any 2014, només el 52,8 % dels enquestats afirmava que era la seua llengua principal. Segons Valls, aquestes xifres no són tan greus si s’observen en conjunt, ja que “hi ha zones del País Valencià o d’Eivissa on la situació és encara pitjor”. L’alarmisme, tanmateix, sorgeix quan analitzem la distribució per edats. Les persones més grans, de 65 anys en endavant, són les que mantenen el català en major mesura, amb un 68,4 % de parlants. En canvi, a l’extrem contrari de la piràmide poblacional, només el 34 % dels informants d’entre 15 i 29 anys conserven el català com a llengua materna.

La pèrdua de catalanoparlants joves pot amenaçar una transmissió generacional que ara com ara es manté estable, amb petites alteracions. El 89,2 % dels habitants de la Franja que parlen català amb els progenitors transmeten la llengua als fills, mentre que entre els castellanoparlants aquest indicador es queda en un 87,5 %. A més, en un 63,9 % dels casos de bilingüisme familiar, es tendeix a privilegiar l’ús del català amb les generacions posteriors. Malgrat tot, també són diverses les llums d’alarma en observar que la intensitat d’aquest manteniment familiar s’ha reduït, encara que de forma molt matisada, mentre que el castellà ha recuperat algunes pèrdues de la dècada anterior.

Valls conclou que, més enllà dels habituals indicadors estadístics, hi ha canvis de normes i actituds que esdevenen símptomes de la malaltia d’una llengua. D’acord amb els resultats de l’estudi, el 25,4 % dels preadolescents que usen el català amb els pares parlen castellà entre ells. A més, el 67,6 % dels joves que utilitzen les dues llengües amb els progenitors també desenvolupen els anomenats rols castellanoparlants. En aquest sentit, el procés de substitució lingüística no es produiria per un trencament de la transmissió intergeneracional, sinó que s’estaria iniciant en les interaccions entre iguals.

Esteve Valls, lingüista a la Universitat Internacional de Catalunya i autor de La llengua escapçada | UIC

Així mateix, hi ha una tercera via que permet detectar aquesta progressiva decadència: el grau de castellanització dels parlars dialectals de la Franja. Quan les varietats d’un bloc dialectal es troben dividides per una frontera que les situa sota la influència de varietats estàndard diferents, el més habitual és que a cada banda es convergisca amb els respectius models de prestigi. D’acord amb els resultats de la investigació, la majoria dels trets diferencials dels parlars nord-occidentals han reculat de manera molt notable al llarg de les quatre generacions de parlants estudiades. A més, arreu de la Franja, molts parlants tendeixen a pronunciar amb fonètica castellana, un fenomen que també s’observa a unes altres àrees de l’àmbit lingüístic català, com ara la comarca de l’Alacantí. L’adopció de mots procedents de la llengua espanyola ha estat massiva entre els parlants de les noves generacions.

Subscripció al butlletí

Rep les novetats d’El Temps al teu correu:

Així doncs, allà on la vitalitat de la llengua és menor, l’erosió dels trets autòctons és superior. I, per contra, com més viva és la llengua en una comunitat i menors són els símptomes de substitució lingüística, menys interferida es troba aquesta varietat. En paraules de Valls, “la castellanització no hauria de comportar necessàriament un procés de substitució lingüística”, però, en el cas de la Franja, s’afegeix a la precarietat funcional i el desprestigi secular que històricament han caracteritzat el català a l’Aragó.

El marc legal

Un cop alliberats de l’intent d’espoli lingüístic del franquisme, la Declaració de Mequinensa, signada l’any 1984, va ser el primer pas cap a la protecció legal del català a la Franja, amb la creació d’una assignatura voluntària per al seu aprenentatge a nivell escolar. L’any 1999, la Llei de Patrimoni Cultural de l’Aragó dotà al català d’un cert reconeixement oficial i explícit. Deu anys més tard, la Llei de Llengües consensuada pel PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA) va passar a definir l’aragonès i el català com a “llengües pròpies originals i històriques” de l’Aragó, encara que no va declarar explícitament la seua cooficialitat. La normativa fou aprovada amb els vots en contra del Partit Popular i el Partit Aragonès Regionalista (PAR), que s’oposaven a la denominació de català per a la llengua que es parla a les quatre comarques de l’Aragó oriental.

La negació de la unitat de la llengua portà al posterior Govern conservador a modificar la legislació l’any 2013. Invertint posicions, aquesta vegada tant el Partit Popular com el Partit Aragonés votaren a favor d’una normativa que evitava qualsevol referència a la catalanitat i que es referia als parlars propis de la Franja amb el terme Lengua aragonesa propia del área oriental, popularitzat amb l’acrònim LAPAO.

El propi Valls planteja com a objectiu del seu estudi “neutralitzar els postulats del moribund secessionisme lingüístic aragonès”, que concep l’estandardització del català com una amenaça per a l’autenticitat i la pervivència de les varietats de la Franja. Contràriament, l’evidència empírica d’aquesta investigació demostra que “la pràctica totalitat dels canvis detectats a la Franja —sempre en detriment de les formes patrimonials dels parlars autòctons— s’han produït per convergir sistemàticament amb les solucions pròpies de la llengua espanyola, mai —llevat d’algun cas anecdòtic— amb l’estàndard de la llengua catalana”.

Una senyal a 12 quilòmetres de Mequinensa, a la comarca del Baix Cinca | EL TEMPS

L’any 2015, després de l’ascens a la presidència aragonesa del socialista Javier Lambán, es va anunciar la recuperació de la legislació de 2009. El propi Esteve Valls confessa que des d’aleshores “se n’està fent molt més, malgrat que continua sent insuficient”. Des del seu punt de vista, “cal actuar políticament per dignificar la llengua a la Franja” i “treballar de manera urgent perquè la gent jove senti la necessitat d’aprendre-la”. Ja fa més de trenta anys que a les escoles franjolines s’ofereix el català com a matèria optativa. Aproximadament el 70 % de l’alumnat de la Franja de primària i l’ESO l’estudia i en algunes àrees, com Fraga i voltants, la Llitera i la Ribagorça Oriental, el percentatge puja fins al 90-95 %. Llavors, què passa? D’acord amb l’investigador, això demostra la insuficiència d’una política lingüística que qualifica de “simbòlica i poc efectiva”, la qual no ha servit per dignificar el català ni per frenar un avanç castellanitzador que cada vegada sembla més inevitable.

Davant aquestes conclusions desesperançadores, l’estudi és una oportunitat per detectar les àrees més amenaçades pel procés de substitució lingüística, de manera que les comunitats afectades puguen treballar per revertir-lo abans que siga massa tard i evitar que la frontera política i administrativa, resultat de l’autonomització de l’estat, esdevinga també una frontera lingüística.

Source: Guiños vaticanos, el ‘dossier’ y la sorpresa final: así se fraguó la victoria de los hombres del Papa en la Conferencia Episcopal

Source: La Vanguardia ‘catalanitza’ Omella – Notícies Comunicació – Notícies Comunicació – e-notícies

Source: 2020 Any Palmira Jaquetti i Joan Perucho » Temps de Franja

Source: Jesús Moncada: ‘Dante S.A.’ » Temps de Franja

Source: Lluís Rajadell a Vall-de-roures amb ‘La Tierra Baja en llamas’ » Temps de Franja

Source: Vaga feminista a Fraga, convocada per lo Perkal de les Faldetes » Temps de Franja

https://www.youtube.com/watch?v=Gb8DF6ZAGCA&feature=youtu.be

Source: Fraga estrena àrea de servei amb 70 nous llocs de treball

Source: Más frases hechas, en aragonés

Source: Lluís Rajadell a Vall-de-roures amb ‘La Tierra Baja en llamas’ » Temps de Franja

// Carles Sancho Meix

Dimarts, 3 de març al matí, el nostre company Lluís Rajadell firmarà llibres a la nova llibreria Laura de Vall-de-roures. Una convocatòria que servirà per a la presentació al Matarranya del seu últim treball publicat La Tierra Baja en llamas. Diciembre de 1933, por la senda de la revolución, volum en què Rajadell és coautor amb Fermín Escribano. L’obra analitza amb gran detall els fets ocorreguts al Baix Aragó i el Matarranya durant la Segona República en l’intent anarquista d’instaurar en el nostre territori el comunisme llibertari i que va acabar de manera tràgica amb la ràpida intervenció de les forces de l’ordre públic republicanes. Les conseqüències d’esta revolta condicionaran la fractura social a les nostres viles en la posterior guerra civil fent-la més sagnant. Insurrecció molt general que també es va produir en altres llocs d’Espanya durant la Segona República. Al Matarranya les dos poblacions on la revolta va ser més important van ser Vall-de-roures que va acabar amb setanta-dos empresonats i amb intent fallit d’assalt al quarter de la guàrdia civil i a Beseit, amb cent denou detinguts, on el moviment obrer era molt important per la localització a la població d’una pròspera indústria paperera al costat del riu. La insurrecció va acabar amb les presons del Matarranya plenes i molts arrestats van haver d’anar reclosos arreu del territori terolenc. Una amnistia en l’abril del 1934 i el triomf del Front Popular en les eleccions del 1936 aixecaran les penes als empresonats pels fets del desembre del 33. Archivo Histórico de la Provincia de Teruel ha segut transcendental per la gran quantitat d’informació aportada a la investigació sobre el període històric investigat.

 

Portada del sumari judicial per sedició i per la justícia civil 
a un dels anarquistes a Vall-de-roures. / Lluís Rajadell

 

Els autors d’este interessant treball publicat són Fermín Escribano que analitza la revolta al Baix Aragó, mentre que Lluís Rajadell, vall-de-rourà, s’encarrega del Matarranya. Escribano, historiador de professor, ha publicat El movimiento libertario aragonés y su prensa (1976-1991) con un epílogo hasta diciembre del 2005 i La insurrección anarquista del diciembre de 1933. Lluís Rajadell, periodista de Heraldo de Aragón, ha publicat en català Tret de la memòria, Mort al monestir, A la vora del riu mare, 1956, l’any de la gelada i en castellà La ternura del pistolero. Batiste, el anarquista indómito.

 

Podeu llegir un article de Diego Saz sobre el llibre a eldiario.es

Source: La DGA presenta en Huesca un traductor automático de textos al aragonés

Source: Occitania, Euskal Herria y Aragón trabajan conjuntamente por los idiomas de los Pirineos

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: