Skip to content

Publicitat

Archive

Category: Activisme

Petition | Paralización de la reforma de la Ley de Lenguas del Gobierno de Aragón | Change.org.

Com sabeu tots, el PP amb els seus socis del PAR han aprovat la nova Llei de Llengües d’Aragó. Aquesta llei és un atropellament als drets lingüístics de milers d’aragonesos. Aquests dos partits s’han pres 8 mesos de comissió parlamentaria per excloure qualsevol escletxa d’aragonès i català en el text final de la llei. Nosaltres també ens anem a prendre una mica més de temps per recollir el màxim de signatures i presentar una queixa davant el Justícia d’Aragó. No hi ha majoria parlamentaria que estigui per sobre dels drets i llibertats lingüístiques d’un poble. Gràcies un cop més a tots pel vostre suport.

La tarda » Blog Archive » Polítics, societat civil i experts de la Franja preparen mobilitzacions contra el Lapao.

 

Paco Rivas, esquerra, i Josep Antón Chauvell, als estudis d'Emun FM

Paco Rivas, esquerra, i Josep Antón Chauvell, als estudis d’Emun FM

 

Els habitants de la Franja han rebut amb sorpresa la decisió dels govern aragonès de nomenar Lapao i Lapapyp la llengua que es parla a la zona. Josep Antón Chauvell, escriptor en llengua catalana i alcalde d’Alcampell, ha explicat que diferents municipis de la comarca aragonesa de la Llitera estan preprant mobilitzacions en contra de la nova llei. També s’ha mostrat contrari en Paco Rivas, veï de Castillonroy, que defensa que és un atac al català i que la modificació del reglament no canviarà res en el seu dia a dia. Per últim, el sociolongüista Natxo Sorolla assegura que aquest fet suopsa un atac per la llengua catalana que, de fet, ja està en perill a la zona, segons els últims estudis. Chauvell s’ha mostrat contundent donant per fet que ells són ‘el coixí‘ de Catalunya i que, de la mateixa manera que s’està atacant la llengua a la Franja, el País Valencià i les Illes Balears, està convençut que ‘també s’atacarà Catalunya‘.

 

 

Post to Facebook

Els parlants d’aragonès a Catalunya, contra la nova llei de llengües – VilaWeb.

L’aprovació de la nova llei de llengües de l’Aragó, que canvia el nom del català i l’aragonès i deixa del tot desprotegits tots dos idiomes, continua suscitant crítiques. El grup de parlants d’aragonès O Corrinche, lligat al Centre Aragonès de Barcelona, acaba de publicar un manifest (en català i en aragonès) en què es denuncia la ‘llei grollera que eludeix els noms científics de les llengües que es parlen a l’Aragó’.

La vintena de signants inicials del manifest ‘Sobre les llengües de l’Aragó’, membres d’un grup de parlants i estudiants de la llengua aragonesa a Barcelona, expressen irònicament ‘la gratitud al govern de la sevillana presidenta de l’Aragó i de la catalana consellera d’Educació i Cultura’ de la seva comunitat d’origen perquè, ‘gràcies a la seva ineptitud política, han aconseguit posar el nom de la llengua, una de les més amenaçades d’Europa, en diaris de tot el planeta, i han fet conèixer la patètica situació en què es troba i la violació contínua de la constitució espanyola del 1978, allà on diu que les llengües seran oficials als seus territoris i gaudiran d’una especial protecció’.

‘Com a parlants de l’aragonès’, conclouen, ‘esperem que les autoritats europees prenguin les mesures necessàries per protegir la nostra realitat cultural i que les altes institucions de l’estat es posin en marxa per fer complir la constitució i atorguin una oficialitat que esperem des de fa ja més de tres dècades.’

“Una tardada por a luenga aragonesa”, en a cafetería d’a Facultat d’Educación | Arredol.

Bi habrá actividatz culturals enreligadas con a luenga aragonesa y una actuación mosical sorpresa

cartelIste chueves, dende as 20:00, a cafetería d’a Facultat d’Educación acullirá una chornada ludica arredol d’a luenga aragonesa, en o marco d’as actividatz de l’Espacio 3E. O Trango, l’asociación organizadera de l’evento anuncia “buena cosa de chuegos y actividatz culturals”.

Entre ellas, se ferá una amostranza de mosica y instrumentos tradicionals aragoneses, se pararán chuegos y actividatz culturals enreligadas con a luenga aragonesa y se prochectarán bells videos curtos arredol d’a suya amostranza. Tamién bi habrá sorteyos y regalos y se i podrá ascuitar mosica en aragonés, antimás d’haber-ie una “actuación sorpresa“.

“Con iste acto, se mirará d’informar y concienciar en o tocant a la situación d’iste patrimonio cultural propio d’a nuestra tierra, en feble situación y a la que le cal promoción y protección, como reconoixen organismos y documentos legals nacionals y internacionals, tals como a Carta Europeya d’as Luengas Rechionals u Minoritarias, o Consello d’Europa, a UNESCO, a Constituxión y o Estatuto d’Autonomía d’Aragón. Con isto se quiere empentar a reflexión sobre o papel d’a comunidat educativa en cheneral y d’a nuestra Facultat d’Educación en particular, ta guaranciar o esdevenidero d’iste patrimonio”, sinyalan dende a organización.

Temps de Franja digital 9.

    Aintro de a zelebrazión de as tenta añadas de Ligallo de Fablans de l’Aragonés l’asoziazión cultural Ligallo de Fablans de Zaragoza que fa parti de a Federazión de Ligallos de Fablans de l’Aragonés ufre una charrada de Chusé Raul Usón, miembro fundador de a entidá.

Qui estió Presidén en as primeras añadas nos charrará arredol de a suya trayeutoria como escritor y como editor en Xordica www.xordica.com.

L’auto se zelebrará iste biernes 17 de mayo en o Zentro Zebico Salvador Allende (matadero),c/ Florentino Ballesteros á las 19 oras

 

CHUSÉ RAÚL USÓN

(Zaragoza, 1966)

 

Ha publicato un buen numbro d’obras poeticas: Dezinueu repuis d’una bida dallata (1986), Ixe buxo viello –entre fierros– (1988; 2ª edicion, Xordica, 2008), Luna, arto y poemas de bardo (1989), Fuellas chobenas (1991), Cruzillata (1994) e Candalieto (2006); os dietários As zien claus (1997) –traducito a l’asturiano como Les cien llaves (2004)– e Enruenas (2008), asinas como los relatos Nueis d’agüerro (1986), Trista boira baxa (1989), Benzina (2003) e Navalla, botas, vacas (2008). Ye o traductor de Cullita d’otri (1998), una antologia de poesia contemporánia occidental asinas como d’una ripa d’obras infantils e jovenils. Tamien ye o editor de Dovina, dovinalla (2009), libro pa ninos que replega adivinetas populars en iste idioma, e de La fiesta del árbol (2009), libret qu’escrivió o mayestro belsetan Leonardo Escalona e que ha redescubierto agora. Junto a Xavier Tomás ha escrito lo volumen de caracter etnolingüistico El Carnaval de Torla (Xordica, 2009).

Apresta agora En versos de cobre, una antologia de poesia contemporánia en aragonés.

Articulista, editor, ye miembro d’a Sociedat de Lingüistica Aragonesa e secretário d’a revista filologica De Lingua Aragonensi. 

 –

Ligallo de Fablans de Zaragoza.

RIOTA UNIVERSAL | Lo finestró del Gràcia.

 

lapao lapapyp

PP I PAR TENEN CARA DE LAPAO Y UN LAPAPYP AL PIT

RIU, RIU LAPAPYP, PLORA, PLORA LAPAO

SÓN TANT LAPAPYPS COM LAPAOS.

LAPAPYP PLORA, LAPAO RIU.

NO PARLEN LAPAPYP NI LAPAO,

LAPAPYP I PAR, PP I LAPAO,

SOU UNS INORANTS.

NO HI HA LLENGUA LAPAO

NI LAPAPYP, PIT PIT.

SÓN ELLS ELS LAPAOS

I ELS  LAPAPYPS.

HEU FET UN LAPAO

Y UN LAPAPYP,

LAPAPYPLAPAO

RIDICUL

UNIVERSAL

PAO, PAO

PIT, PIT

LA

PAOS

LA

PA

PYPS

P

A

O

P

Y

P

S

.

Serrat

 

mitjançantEl president de la FACAO usa el castellà per a evidenciar que no parla català |.

El president de la FACAO usa el castellà per a evidenciar que no parla català |.
Entrevista a Luís Gascón, president de la FACAO, en què primer fa veure que no entén el català, segueix l’entrevista en castellà, després diu parlar xapurriau de la Codonyera però diu “entonces” en la forma de Vall-de-roures i acaba explicant als catalans que el seu comtat era part del regne d’Aragóper a “defensar” la llengua. Un aplaus!

Escrache institucional PP-PAR contra los aragoneses que hablan catalán y aragonés | Entre pàginas.

imgresMaría José Ferrando, coordinadora de la Ponencia de la Ley de Lenguas en las Cortes de Aragón. Esta gélida señora es incapaz de entender que para algunos de sus conciudadanos “el hablar catalán está en nuestra misma esencia de ser aragoneses”.

Ramón Mur

Consumatum est. Las Cortes de Aragón han aprobado esta semana la anunciada Ley de Lenguas sólo con los votos de los diputados que apoyan al Gobierno de coalición PP-PAR. Un engendro legal que deroga la ley de 2009, aprobada con el apoyo del PSOE y CHA. Un escrache institucional del PP y del PAR contra los aragoneses que hablan catalán y aragonés. Hablaban, porque ahora el catalán ha de llamarse, con arreglo al nuevo texto legal, LAPAO (Lengua Aragonesa Predominante en el Aragón Oriental) y el aragonés, LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica).

A estos señores políticos a los que tanto molestan los escraches de las plataformas ciudadanas ante sus domicilios familiares, no les importa realizar una coacción en toda regla desde las instituciones sobre los miles de aragoneses que además del castellano tienen otro idioma como principal desde que nacieron. Los afectados por los escraches de la calle, ven protegidos sus hogares por las fuerzas de seguridad a fin de que ninguno de los manifestados a la puerta de su casa se desmande. Por el contrario, este escrache institucional, como es supuestamente correcto desde el punto de vista político, deja en el más absoluto de los desamparos a todos los aragoneses bilingües a los que se pretende ignorar, como si no existiesen, por artículo de ley.

Este escrache, esta ley, es una baturrada del peor gusto. Es como si los diputados del PP y del PAR hubieran salido a la vía para vociferar, ante la llegada del tren del catalán y del aragonés, “chufla, chufla, ¡como no te apartes tú!”. En el mismo tren viajan lingüistas, académicos, profesores, alumnos con sus padres y todo tipo de representantes de la comunidad científica. Es igual, a ellos les da lo mismo. Son baturros, tozudos y cazurros, dignísimos representantes del baturrismo que detestaban intelectuales como Pedro Laín Entralgo. Poco les importa a estos cachiruleros cuanto pudiera pensar el ya fallecido ex director de la RAE, nacido en Urrea de Gaén y que suscribió un manifiesto en el que los académicos reconocían como catalán al primer idioma hablado en el Aragón Oriental. Estos prohombres y mujeres de la nueva Ley de Lenguas son muy castizos, su cultura es la del ajo y del morapio. La cabecica atada y buen trago del porrón, lenguaje baturro universal.

Eso sí, estos baturros de la hora moderna promueven colegios bilingües en los que, según la consejera de Educación, Dolores Serrat, no sólo se enseña inglés sino también se imparten materias EN inglés. Mal le informan a la consejera sus inspectores porque, de otra forma, conocería las quejas que existen en la comunidad educativa aragonesa por la más que deficiente preparación de los profesores de este idioma en primaria y secundaria. “Los alumnos salen con un inglés macarrónico”, me comentaba hace poco una profesora de enseñanza secundaria.

Total, que los baturros promotores de esta ley han inventado, así, tal como suena, dos nuevos idiomas que han traído por ley a este mundo: el Lapao y el Lapapyp. Han retrocedido a los tiempos del padre Faci (siglo XVIII) y de Pardo Sastrón (siglo XIX) quienes, por no llamar al idioma “predominante del área oriental de Aragón” catalán pero tampoco ‘chapurriau’ porque bien sabían que es un insulto a la dignidad intelectual y científica, escribieron que en Belmonte y la Codoñera “se habla una especie de limusí”. Estos baturros parlamentarios no se han enterado que ya en 1924 don Juan Moneva y Pujol, catedrático muy considerado de la Universidad de Zaragoza, solía decir que el idioma predominante en el Aragón oriental, que “llaman chapurriau, es catalán y lo que chapurrean es una mezcla de catalán, mallorquín y valenciano, que las tres son una misma lengua”. Estos baturros políticos son incapaces de entender que para muchos de sus conciudadanos “en la misma esencia de nuestro ser aragonés está el hablar catalán desde que nacimos”. Para ellos, para los baturros legisladores, ser aragonés y hablar catalán es tan imposible como afirmar que “el hierro es de madera”. ¡Qué le vamos a hacer!

El català a la franja de ponent: Natxo Sorolla, sociolingüista, Ramon Sistac, professor dialectologia UdL.

 

 

Vegeu el vídeo

Política

 

El català a la franja de ponent: Natxo Sorolla, sociolingüista, Ramon Sistac, professor dialectologia UdL

Natxo Sorolla, sociolingüista, i Ramon Sistac, professor de dialectologia de la UdL, desqualifiquen l’intent del govern aragonès de rebatejar el nom del català per LAPAO a la Franja de Ponent.

Aragón reniega del catalán y el aragonés como lenguas propias – GARA.

Aragón reniega del catalán y el aragonés como lenguas propias

Las Cortes de Aragón aprobaron ayer, con los votos del PP y el PAR, una nueva Ley de Lenguas que cambia el nombre del aragonés y catalán -pasan a llamarse Lapapyp y Lapao, respectivamente- y deja de reconocerlas como lenguas propias de Aragón.

p026_f01177x140.jpg

 

Beñat ZALDUA | Barcelona

Esta ley pretende frenar la imposición de lenguas ajenas y liberar a los aragoneses de la imposición de hablar lo que no hablan y de sentir lo que no sienten». Así se expresó ayer la portavoz de Educación y Cultura del PP en las Cortes de Aragón, María José Ferrando, justo antes de aprobar, con los votos de su formación y los del Partido Aragonés (PAR), la nueva Ley de Lenguas.

Una Ley que no se contenta con tratar de lenguas ajenas e impuestas el aragonés y el catalán hablado en la Franja, sino que además les cambia el nombre: la primera pasa a llamarse Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica (Lapapyp) y la segunda Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (Lapao). Junto al desnaturalizador cambio de denominación, la nueva Ley echa por tierra los pocos avances conseguidos por la anterior norma -aprobada por el PSOE y la Chunta Aragonesista (CHA)-, deja de reconocer el aragonés y el catalán como lenguas propias de Aragón y, por lo tanto, limita a una difusa voluntariedad el uso de ambas lenguas en la educación y la Administración local. Unos extremos que chocan frontalmente con la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, documento que forma parte del cuerpo jurídico español desde el año 2001.

Otros avances previstos por la anterior Ley, como el Consejo Superior de Lenguas y las dos Academias de la Lengua -una para el aragonés y otra para el catalán-, también caen en saco roto, ya que se diluyen en una única Academia Aragonesa de la Lengua, cuyas funciones no quedan aclaradas para nada. Además, textualmente, la nueva norma no reconoce lenguas, sino simplemente la «existencia de modalidades lingüísticas». Una medida que ha contado con el rechazo frontal del CHA, IU y PSOE, así como de las diversas plataformas y entidades que trabajan a favor de la normalización de ambas lenguas, que ven en la nueva Ley el toque de gracia a la limitada política lingüística que se seguía hasta ahora.

Esto es así sobre todo en el caso del aragonés, lengua hablada o conocida por 11.000 aragoneses y que está incluida en la lista de la UNESCO de lenguas en peligro de extinción. Un idioma restringido durante largo tiempo a los valles pirenaicos y que con el esfuerzo de las últimas décadas empieza a extenderse poco a poco en zonas urbanas. En palabras del responsable de colla lingüística de Puyalón de Cuchas, Chuserra B., la nueva norma responde «a la obsesión de los partidos españolistas, que han intentado desde hace décadas negar la existencia y unidad de la lengua». Añade que «una lengua tiene una serie de connotaciones históricas, científicas, territoriales y sociales por las que su nombre no puede cambiarse unilateralmente de la noche a la mañana», pero advierte de que no pueden esperar nada del PP, que se dedica a ridiculizar el aragonés, llamándole «español mal hablado», «chapurriau», «patués» o asegurando que el klingorn (ficticia lengua vernácula del universo de Star Trek) tiene más hablantes.

Un nombre más para el catalán

La lengua catalana consigue, con el Lapao, un nombre más, que se suma al del valenciano y el mallorquín, impulsados por el PP de cada territorio -hasta el PP catalán y Ciutdadans han criticado el cambio de nombre-. Pero según el sociólogo Natxo Sorolla, del Matarranya (Franja de Ponent), «la cuestión se ha centrado mucho en el nombre, tapando la discusión real que se debía hacer sobre el papel del catalán en la educación, en la Administración o en otros ámbitos».

Según Sorolla, la decisión de las Cortes aragonesas «muestra la radicalización del discurso y de la política lingüística del PP de Aragón», cuyo objetivo es garantizar «un territorio monolingüe donde solo se hable el castellano», dejando el catalán y el aragonés «en una situación de desprotección absoluta». Este activista, que trabaja sobre el terreno en defensa de la lengua, explica que, según los últimos datos, la competencia de los ciudadanos de la Franja en lengua catalana es muy alta -«en torno a nueve de cada diez lo conocen»-, pero que su uso, sobre todo entre los más jóvenes decae a marchas forzadas y que ya no es la lengua en la que interactúan mayoritariamente. «Estamos en un punto de inflexión en el que sería esencial hacer cambios para proteger la lengua, pero la nueva Ley va justo en sentido contrario», explica Sorolla.

Además del LAPAO y el LAPAPYP… LAPOLLA

El cambio de nombre oficial del aragonés y del catalán se convirtió ayer en una de las comidillas en las redes sociales de Aragón y Catalunya, donde la imaginación popular ha dado fe de su creatividad. Entre otros muchos comentarios, ha circulado un mapa de Aragón en el que se identifican los territorios en los que se habla Lapao y Lapapyp, indicando como idioma del resto del territorio la Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón (Lapolla).

Tampoco tardó en aparecer una aplicación móvil de traducción automática catalán-Lapao -no la tuvieron que pensar demasiado- y en Catalunya no faltó quien exhibió orgulloso su currículum lingüístico: catalán, valenciano, mallorquín y Lapao.

El cachondeo llegó también al Parlament, donde el diputado de la CUP David Fernández se dirigió al resto de los diputados señalando: «Con permiso de la presidenta, utilizaré el Lapao, espero que me entiendan». B.Z.

 

Fotos de la cronologia.

485454_10151458588238722_1517941897_n

Convergència Democràtica de la Franja: La LAPAO se basa en el anticatalanismo. diariovasco.com.

COMUNICAT DE PREMSA

Convergència Democràtica de la Franja (CDF) fem públic el nostre enèrgic desacord, quant a la imminent aprovació del Projecte que Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, manifestant que:

 

  1. La Comissió de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries de 1992 ha emès diversos informes negatius a l’Estat espanyol per la situació del català a la Franja, no per cap Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (LAPAO). És vergonyós que s’usi aquesta Carta, ratificada per l’Estat, com a base jurídica de l’Exposició de Motius d’aquest projecte de llei.

 

  1. L’Aragó té una realitat lingüística trilingüe i així ho reconeix internacionalment la comunitat científica. El Reial decret 3118/1976, del 26 de novembre, atorga el reconeixement competencial d’autoritat lingüística i acadèmica de la llengua catalana a l’Institut d’Estudis Catalans, en qualsevol del territoris catalanoparlants.

 

  1. La nova Acadèmia Aragonesa de la Llengua establirà la nova normativització única i conjunta per al català i l’aragonès. Aquesta aberració filològica pretén anihilar el català a la Franja.

 

  1. El projecte de llei reconeix el dret a l’ensenyament de la LAPAO. L’ ensenyament d’aquesta pseudollengua acientífica implica la fi de l’ensenyament de la llengua catalana per a la nostra població escolar.

 

  1. Així mateix,  tots els centres educatius amb un projecte bilingüe o trilingüe en llengua catalana tenen amenaçada la seva pervivència. Si no hi ha classes de català no hi podrà haver assignatures cursades en català, la qual cosa privarà de qualitat i competències educatives a l’alumnat del territori,  a més del dret a rebre l’ensenyament de la llengua pròpia.

 

  1. Quant a la relació amb les administracions, els administrats tenen potestat d’ús de la LAPAO a més a més de l’ús del castellà, no de manera excloent sinó vinculada. Aquest plantejament és l’statu quo vigent a la gran majoria de les administracions, incomplint la Llei de Llengües de 2009 encara vigent. Els catalanoparlants podrem usar la llengua com a traducció de la redacció castellana prèvia de qualsevol document, vexant qualsevol dret lingüístic reconegut.

 

És per tot això que CDF mostra el seu absolut menyspreu a aquesta proposta de llei que supedita la realitat lingüística de la Franja a criteris polítics basats en l’anticatalanisme i en la voluntat de confrontació, des de la més radical irresponsabilitat política.

 

La Franja, 7 de maig de 2013

 

Per a més informació, contacteu amb la Secretaria de Comunicació de CDF.

Què en pensen al Matarranya.

http://www.324.cat/video/4568311/Que-en-pensen-al-Matarranya

Manifest de les associacions de la Franja contra la Lley de Llengües del PP-PAR | Mas de Bringuè.

Manifest contra la Ll. de Ll. (preteu aquí per a llegir lo Manifest)

 

Així queda el mapa lingüístic d'Aragó amb la nova Llei

Així queda el mapa lingüístic d’Aragó amb la nova Llei

Jotetes escrites a corre-cuita un dia desprès | Lo finestró del Gràcia.

Con un par de lenguas más,
¡o que contentico estoy!:
LAPAPYP es una de ellas,
y con LAPAO tengo dos.

La gran lengua aragonesa
de lindos lugares propia,
pide que cambien su nombre
y que le  llamen LAPOLLA.

Si el PP y el PAR no quieren
hacer un cambio tan grande,
nos hemos de ver las caras
delante los tribunales.

Si eres veí de la Franja
i parles lo català,
marxa aviat a Catalunya,
a l’Aragó viuràs mal.

Si eres de l’Alt Aragó
i parles l’aragonès,
o te’n vas cap a la Lluna
o te fas aviat francès.

Dolores bilbilitana,
de Ripoll és la Serrat,
llegenda per la primera,
l’altra nega el català.

La Herrero la portaveu
aragonesista, ho ès,
si no parla el català
ni tampoc l’aragonès?

La Ferrando del PP
que parla tant de diners
que deixi de cobrar el sou
per poder comprar cartells.

Ja en tinc seixanta més onze
i en vessa la indignació.
veient tanta estupidesa,
tinc ironia i humor.

Avui, ser d’Aragó i parlar el català o l’aragonés
és una de les coses menys serioses que es poden ser en aquest món.

La tertúlia – Televisió de Catalunya.

A partir del minut 48

L’assalt contra el català i el control de la perifèria – Editorial – VilaWeb.

Les corts aragoneses van consumar ahir l’atac legal contra el català i l’aragonès. La nostra llengua i la llengua privativa de l’Aragó han quedat completament despullades de tot suport legal i encara ridiculitzades amb l’ús d’aquests acrònims, tot això del LAPAO, que tanta fortuna han fet. És un atac contra el conjunt de la llengua catalana, però també un símptoma de por: munten barricades per provar d’impedir el contagi.

 

Entendre això és molt important. L’atac és contra tots els catalanoparlants. No únicament contra els de la Franja. La solidaritat entre els parlants de la llengua no ha de conèixer fronteres ni pot reconèixer gradacions. És el conjunt de la comunitat lingüística, que hi ha de respondre d’una manera directa i contundent.

 

Però, dit això, és evident que hi ha alguna cosa més. El batlle de Benavarri deia ahir a VilaWeb que el govern aragonès feia com havien fet els blavers al País Valencià. I això és cert. Però la pregunta que cal fer-se és per quin motiu ara?

 

Si agafem un mapa de la llengua catalana observarem una situació que difícilment podem passar per alt. Hi ha l’Alguer, Catalunya Nord i Andorra, que tenen situacions pròpies i peculiars. Hi ha el Principat, assetjat també, però que té les condicions per a resoldre els problemes lingüístics, gràcies a la independència. I la resta del territori, totes les terres sotmeses a l’estat espanyol excepte el Principat, viu per primera vegada en la història un atac coordinat i unificat contra la llengua, que es caracteritza per la voluntat de trencar-la i dividir-la.

 

No crec que siga casual, això, i pense que té una relació clara amb el procés d’independència de Catalunya.

 

És veritat que al País Valencià, autèntic punt clau del procés, la idea de negar que català i valencià siguen la mateixa llengua té una persistència més gran. Fa més anys que hi ha gent que ho intenta, amb èxit molt desigual. Però a les Illes és un fenomen completament nou, deixant de banda el gonellisme més folclòric. I a l’Aragó no s’havia vist mai, tampoc.

 

L’estat vol reduir la cultura i la llengua catalanes al Principat, perquè sap que després de la Catalunya independent la unitat de la llengua és la gran clau que obre la porta del retrobament. I per això, coordinadament i usant la mateixa tècnica, precisament ara vol negar la catalanitat de la llengua que es parla fora del Principat, de la manera més agressiva possible: negant-ne el nom, negant-ne la gramàtica unificada i trencant-ne el mercat cultural.

 

Potser Espanya s’ha resignat a perdre Catalunya i comença a mirar de no perdre la resta de la zona catalanoparlant. Però, com sempre, s’equivoquen. I en compte de la seducció usen la imposició, fins i tot a costa del ridícul. I això, ben mirat, podria ser, també, un símptoma enlluernador.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: