Skip to content

Archive

Category: Activisme

Source: Prestigi d’Espanya | Lo Finestró

 

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte u de desembre))

Recordo que quan viatjava per motius de treball fora d’Espanya, ja fa uns quants anys, les persones amb les que tenia relació em preguntaven per el desenvolupament democràtic espanyol i mostraven sempre el seu reconeixement a l’evolució tan positiva. És més, algunes miraven envers Espanya com a exemple de democràcia, convivència i estabilitat. Ara, que també viatgem, encara que sigui per motius ben diferents, les preguntes i les manifestacions que ens fan són també ben diferents, altrament dit, són del tot oposades a les de fa uns anys. Tot de cop surt la pregunta: què passa amb la justícia espanyola i les seves sentències? La de la Manada, per exemple, va transcendir les fronteres més del que pot semblar. Saben del raper exiliat. Per què el TS es va desdir de la sentència sobre les despeses de les hipoteques? No saben massa bé de l’elecció dels seus membres però la consideren com a una maniobra política. En quant a la Monarquia la veuen desacreditada. D’on prové la seva fortuna? Corrupció? Per què Felip VI  pren decisions polítiques? Tot i que, en saber que som catalans –català és qui viu i treballa a Catalunya o es sent català­– el tema preferit és el procés d’independència català. I surten els comentaris: no entenem perquè la policia va atonyinar als que anaven a votar l’u d’octubre. Per què el Govern espanyol no convoca un referèndum a Catalunya? Per què estan empresonats líders polítics i socials? On és la rebel·lió o la sedició? Des de fora no s’entén el que passa a Catalunya, tot i que expliciten la baixa qualitat de la democràcia espanyola. El prestigi internacional d’Espanya ha encetat una caiguda vers lo desconegut. L’esperit del 78 s’estroncà fa uns anys i el descrèdit de les institucions va en augment. La llibertat d’expressió s’està fen miques. El lector pot pensar que són especulacions meves i que extrec conclusions generals d’alguns casos particulars. En qualsevol cas recomano a tothom la lectura del recent Baròmetre de la Imatge d’Espanya del Real Instituto Elcano, on es conclou que l’Estat espanyol és molt poc dialogant, que el seu autoritarisme  va in crescendo i que el grau d’antipatia envers Espanya creix cada dia. El prestigi d’Espanya se’n va en orris dia rere dia.

José Miguel Gràcia

Source: Chusé Aragües recibió el Premi Franja Cultura i Territori El Institut d’Estudis del Baix Cinca

Valoran el trabajo de personas o entidades en favor de la plena normalización de la lengua catalana en AragónJ.C.

02/12/2018

FRAGA.– El Institut d”Estudis del Baix Cinca hizo entrega este sábado, de los Premis Josep Galán a la Normalització Lingüística 2018, que recayeron en el director de Fraga Digital Televisión, Jordi Larroya, y el colectivo feminista Lo Perkal de Les Faldetes. Con estos premios el IEBC reconoce cada año, el trabajo de personas o entidades en favor de la plena normalización de la lengua catalana en Aragón.

La gala se celebró lugar en el centro cultural Casa Ferrabrás, de Torrente de Cinca y en el transcurso de la misma, el editor aragonés Chusé Aragués, recibió el Premio Franja Cultura i Territori que convoca Iniciativa Cultural de la Franja, entidad que agrupa al propio Institut d”Estudis del Baix Cinca, al Centre d”Estudis de la Ribagorza y a la Asociació Cultural del Matarranya. Al acto asistió el director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, Ignacio López Susín.

El presidente del Institut d”Estudis del Baix Cinca, Pep Labat, y los hijos de Josep Galán, fueron los encargados de hacer entrega de los premios. En el caso de Jordi Larroya, se valoró el hecho de que “utiliza con total normalidad la lengua propia en sus emisiones, lo que ayuda a prestigiar nuestra lengua”. Larroya agradeció el premio asegurando que se limitaba a “hablar nuestra lengua con normalidad, como he hecho siempre desde pequeño. No considero haber hecho nada especial”. Utilizar la lengua propia con total normalidad en sus actos, también fue el valor que se reconoció a la asociación Lo Perkal de les Faldetes, “usan la lengua y lo hacer con un mensaje valiente contra la desigualdad de género”. Varias de sus integrantes recibieron el premio y animaron a “usar nuestra lengua y hacerlo de una manera inclusiva y no machista y que no excluya a nadie”.

El presidente de Iniciativa Cultural de la Franja, Artur Quintana destacó el trabajo de dinamización cultural de Chusé Aragüés y su trabajo por editar obras en aragonés y en catalán, “el suyo es el único caso de editorial privada que edita en aragonés o en catalán en Aragón”, señaló Quintana. Chusé Aragüés ha traducido y ha editado obras de escritores de la Franja como Jesús Moncada, Mercé Llop, o Ramón Terés. Agradeció el reconocimiento y aseguró quelas lenguas son riqueza, “quiero el castellano, estoy enamorado del catalán y amo el aragonés”, y animó a normalizar la situación de aragonés y catalán, “los escritores aragoneses en aragonés y en catalán parece que no existen en las listas privadas de ventas. Hay que seguir insistiendo para defender nuestras lenguas aragonesas“, insistió Aragüés.

Pep Labat insistió en la defensa del catalán, en la necesidad de su normalización y volvió a reivindicar la cooficialidad del catalán en Aragón, ante el peligro que corre esta lengua, “hace años que reclamamos esa cooficialidad, pero ahora lo que denunciamos es el proceso de sustitución del catalán por el castellano que hace peligrar la continuación generacional de nuestra lengua.Tenemos que insistir porque está en peligro una parte fundamental de nuestra cultura”, insistió Labat.

El director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, López Susín, valoró el trabajo desarrollado por los premiados y por las asociaciones que libraban los premios, “que son fundamentales para conservar el catalán que se habla en Aragón”. López Susín recordó que “la cooficialidad es una cuestión que deben aprobar las Cortes, no el Gobierno de Aragón” y defendió lo que se ha avanzado desde su departamento, “en esta legislatura hemos recuperado el nombre de la lengua, el catalán, los premios de literatura y los programas de animación a la lectura en catalán y el Seminario de Profesores de Catalán en Aragón, lo que ha hecho que un ochenta por ciento de los alumnos de este territorio estudie catalán”. Considera el director general de Política Lingüística que “hemos sentado unas bases fuertes para consolidar las lenguas definitivamente en la próxima legislatura.

En el transcurso de la gala también se dio a a conocer también los proyectos ganadores de la 29ª edición de las becas de investigación Amanda Llebot, que recayó en un proyecto para recoger en formato audiovisual los testimonios y la memoria de las personas mayores de la comarca del Bajo Cinca. La gala se cerró con la actuación del grupo de música tradicional aragonesa La Chaminera, que interpretó canciones en las tres lenguas de Aragón.

Source: Crida per col·laborar a l’«Styli locus» de gener 2019 » Temps de Franja

//Artur Quintana

Per al número de gener d’Styli locus, el suplement literari semestral de Temps de Franja, els del Consell de Redacció fem una crida a la gent de les lletres catalanes de l’Aragó perquè ens envien textos inèdits —o arcaics ressuscitats— de poesia, prosa, teatre, assaig. El tema de la pàgina 1 és la figura del Comte N’Arnau, un tema al qual en Josep Maria de Segarra i Castellarnau deia que cada generació de la gent de les lletres catalanes hi havia de contribuir. Tanmateix podeu contribuir a l’Styli locus del gener escrivint de qualsevol tema, arnauenc o no. Styli locus té una extensió de quatre pàgines, de les quals la primera va dedicada al Comte n’Arnau i l’escriurà na Josefina Roma. Penseu que convé —ep, si pot ser!— que els vostres textos siguen breus i els hauríeu d’enviar no gaire més tard que el 15 de desembre. I si no podeu escriure res, podríeu dir-ho als vostres amics, coneguts i saludats.

—Tota sola feu la vetlla, viudeta igual!

—No la faig jo tota sola, Comte N’Arnau!

Source: Gala 2018 de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca » Temps de Franja

// IEBC

Un any més, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca la seua gala anual, que enguany tindrà lloc el dissabte 1 de desembre, a les 19:30, en la Casa Ferrabràs de Torrent de Cinca.

En el transcurs de l’acte s’atorgaran els «Premis Josep Galan» a la normalització lingüística, el «Premi Franja» corresponent a l’any 2017, així com les Beques Amanda Llebot.

Els Premis Galan, que reconeixen les persones o entitats de la comarca que fan un ús habitual de la nostra llengua en les seues activitats públiques, han recaigut enguany en el col·lectiu feminista Lo Perkal de les faldetes, per l’ús habitual que fa del català tant en les seues activitats com en les xarxes socials; i en Jordi Larroya – Digital Fraga, per donar normalitat a la nostra llengua en les seues emissions televisives.

Lo Perkal de les faldetes és un col·lectiu jove de dones fragatines que té com a principal objectiu treballar per la igualtat de gènere. Amb aquesta intenció organitzen xerrades, difonen campanyes de sensibilització o protagonitzen accions que busquen reinterpretar la tradició des de la perspectiva de gènere.

Dirigit i realitzat per Jordi Larroya, Digital Fraga TV és un canal de televisió de llarga trajectòria que cobreix l’actualitat informativa de Fraga i comarca. En tant que mitjà de comunicació, l’ús natural i habitual que fa del nostre català en els seus programes contribueix de manera destacada a donar prestigi a la nostra llengua.

D’altra banda, la Iniciativa Cultural de la Franja –entitat integrada per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’Associació Cultural del Matarranya– ha decidit atorgar el Premi Franja «cultura i territori» corresponent a l’any 2017 a l’editor i traductor Chusé Aragües per la seua labor de promoció i de difusió de la literatura aragonesa en llengua catalana dins i fora de l’Aragó. Chusé Aragüés (Azuara, Campo de Belchite, 1955) és el traductor a l’aragonès de la novel·la Camí de sirga, de Jesús Moncada, i al castellà de Cabòries estivals i altres proses volanderes, del mateix autor, així com de la novel·la Licantropia, del matarranyenc Carles Terès. A més, ha traduït a l’aragonès autors com R.J. Sender (Requiem por un campesino español), Tolkien o Saint-Exupéry i és autor d’un diccionari aragonès–castellà|castellà–aragonès. Com a editor, ha publicat dins de Gara d’edizions, a més de les obres esmentades de Moncada i Terès, estudis d’Artur Quintana i obra narrativa de Mario Sasot i de Merxe Llop, entre d’altres; i, en col·laboració amb PRAMES, obres sobre l’obra pictòrica i fotogràfica de Jesús Moncada, així com diverses guies turístiques. A més, Aragüés és membre històric del Ligallo de Fablans de l’Aragonés, president de l’Asoziazión d’Estudios y Treballos d’a Luenga Aragonesa y membre fundador de l’Academia de l’Aragonés.

Les Beques Amanda Llebot, que atorguen l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i la Fundació Jordi Cases i Llebot, compten amb una dotació de 1.000 euros i tenen per objectiu fomentar estudis de qualsevol àmbit que tinguen com a marc de referència la comarca natural del Baix Cinca.

Clourà l’acte el conjunt de música tradicional aragonesa La Chaminera.

 

FUNDADORS DEL MUSEU ETNOLÒGIC DE NONASP

// Merxe Llop

Hipòlit Solé, Mario Rius, José María Ràfales i Daniel Maza són els fundadors de l’associació Amics de Nonasp que fa vint-i-dos anys van emprendre la tasca de crear un Museu Etnològic.
«No podíem imaginar mai on hem arribat, però s’ha de dir que la força, la il·lusió i la passió que tenim per tot el referent a Nonasp i la seua història, fa que tiréssim endavant i ja estem cavil·lant allò que hem de fer per l’any vinent.
»Al final ser conscient o no ser, és mes o menys important, la cosa és que mentre fem lo que fem mos ho passem d’allò més bé, recuperem un munt d’històries abocades a desaparèixer, i la cosa s’ha allargat; com díem abans, ja fa 22 anys i estem en forma. Estem més motivats que mai i aquest mes d’agost hem carregat les bateries al màxim per continuar.»



Fundadors del Museu Etnològic de Nonasp. / Estela Rius

Continuar llegint... «El Museu Etnològic de Nonasp, un projecte que creix cada any»* » Temps de Franja

Us recordem la convocatòria a la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, que enguany celebrem el dissabte 1 de desembre, a les 19:30, en la Casa Ferrabràs de Torrent de Cinca.

En el transcurs de la gala atorgarem els Premis Galan a la normalització lingüística 2018, que en aquesta ocasió reconeixen la labor de Jordi Larroya al capdavant del canal de televisió Digital Fraga TV i del grup feminista Lo perkal de les faldetes, i el Premi Franja: cultura i territori corresponent a l’any 2017 a l’editor i traductor Chusé Aragüés. Finalment, desvetllarem els projectes mereixedors de la XXIX Beca Amanda Llebot.

Com sempre, tindrem acompanyament musical, enguany amb el grup de música tradicional aragonesa La Chaminera, que interpreten cançons en les tres llengües d’Aragó, i en acabar hi haurà un petit piscolabis.

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Source: La 28a Trobada Cultural del Matarranya a Calaceit » Temps de Franja

La 28 Trobada Cultural del Matarranya va començar, el diumenge 18 de novembre a les 10 del matí al teatre de la Germandat de Calaceit, amb la cordial rebuda per part de l’alcalde de la vila Josep M. Salsench i del president de l’entitat organitzadora, l’Associació Cultural del Matarranya, Joaquim Montclús que va presentar la programació de la jornada.

Seguidament es va formar la primera taula redona “Tenim llengua per a anys?” amb uns escollits participants que asseguraven un debat molt interessant:

Ramon Sistac i Vicén, de Camporrells —la Llitera—, professor i doctor de dialectologia de la Universitat de Lleida, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i col·laborador de Temps de Franja.

Joan Maluquer i Ferrer, barceloní, llicenciat en filologia clàssica, editor, vicepresident de l’Ateneu de Barcelona i president de la Comissió de Cultura i gerent i secretari de l’equip rector de la Universitat Catalana d’Estiu.

Àlex Susanna i Nadal també barceloní, amb casa a Calaceit, poeta, gestor cultural, editor, traductor, articulista, professor a la URV de Tarragona, ex director de l’Institut Ramon Llull i director de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural.

Isidor Marí i Mayals, eivissenc, ha estat professor de la Universitat de les Illes Balears, sotsdirector general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, músic i compositor i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Pietro Cucalon Miñana, saragossà de Codos, actualment viu a Aiguaviva de Bergantes, mestre a la Ginebrosa, Aiguaviva i Mas de les Mates, Premi Franja 2008, director de Centre Rural Agrupat de Castellot, ex assessor del Departament de Política Lingüística del Govern d’Aragó i col·laborador de Temps de Franja.

Natxo Sorolla Vidal, matarranyenc de Pena-roja, professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona, ha estudiat els casos de substitució lingüística a la Franja i col·laborador de Temps de Franja.

 

Taula dedicada a la llengua. D'esquerra a dreta: Joan Maluquer, Ramon Sistac, Isidor Marí,  

Carles Sancho, Àlex Susanna, Pietro Cucalón i Natxo Sorolla. / Carles Terès

Després de la presentació del tema de debat i dels participants, per part del coordinador de la taula Carles Sancho, vicepresident d’Ascuma, Ramon Sistac va iniciar les intervencions per parlar de Pompeu Fabra, com a merescut homenatge en la celebració del centenari de la publicació de la primera gramàtica catalana el 1918. Seguidament es parlà de la situació i el futur de la llengua al Principat, a les Illes, a la Franja i al Matarranya. Tots els participants a la taula van coincidir en la importància de l’actitud i de la valoració dels propis parlants en l’ús de la llengua per assegurar la seua pervivència. També és imprescindible, per assegurar el futur del català en el territori, la consolidació i el desenvolupament del seu ensenyament en els centres educatius. En les intervencions quedà evident la diferent situació de la llengua ens els territoris de parla per raons polítiques, econòmiques o demogràfiques. Després des del públic hi van haver moltes i interessants intervencions sobre els temes tractats en el debat.

Acabada la primera taula hi va haver un descans de 30 minuts per prendre el cafè de mig matí al Raconet de la Plaça i, seguidament, es va formar la segona taula redona “La Franja avui, mite i realitat” amb els següents participants de reconegut prestigi:

Vicent Sanchís i Llàcer, valencià, periodista i escriptor, professor de Ciències de la Informació de la URL amb diversos llibres al seu haver, ha estat director del diari Avui i vicepresident d’Òmnium Cultural. Actualment és director de Televisió de Catalunya. Té uns quants guardons.

Empar Moliner i Ballesteros, de Santa Eulàlia de Ronçana —Vallès Oriental-—, escriptora, actriu i periodista, ha escrit contes i novel·les. Articulista de l’AvuiAra i El País, col·laboradora de Catalunya Migdia (Catalunya Ràdio) i els Matins de TV3. Es caracteritza pel seu sentit de l’humor.

Anna Arqué i Solsona, lleidatana, especialista en Direcció de Màrqueting i formació en el àmbit de l’empresa, directora de projectes internacionals, té un important bagatge sociocultural i polític. Gran activista per la independència de Catalunya (coordinadora de comunicació internacional).

Josep Sánchez Cervelló, de Flix —Ribera d’Ebre—-, historiador, catedràtic de la URV, especialista en temes la República, guerra civil i franquisme, entre d’altres. Fill adoptiu de Tarragona. Té diverses obres publicades d’història contemporània espanyola i portuguesa.

José Miguel Gràcia Zapater, de la Codonyera -—Baix Aragó—, economista de professió, tardanament s’ha dedicat al món de les lletres, poeta, aficionat a les arts plàstiques, articulista i audiòfil. Ha estat president d’ASCUMA i col·laborador de Temps de Franja.

 



Taula dedicada a la visió de la Franja des de diversos territoris. D'esquerra a dreta: Empar moliner, José-Miguel Gràcia, 

M.D. Gimeno, Vicent Sanchis, Anna Arqué i Josep Sánchez Cervelló. /  Maricarmen Díaz

 

Després d’obrir la taula, la coordinadora María Dolores Gimeno, vicepresidenta d’Ascuma, va donar entrada a les intervencions segons ordre de llunyania respecte al territori de la Franja. La pregunta va ser la mateixa a tots el participants: “La Franja avui, mite i realitat, què en penseu?”, tot i que les respostes van obrir un ventalls d’afirmacions i reflexions tan ample com l’experiència i coneixements del participants feia preveure, sobrepassant tots els cinc minuts previstos, amb exposicions ben interessants. El tema és va obrir molt més durant el període de les intervencions i preguntes dels assistents. Van sortir temes com la real despoblació dels territoris de la Franja, les relacions amb el Govern d’Aragó, la manca de comunicacions entre els territoris franjolins i, per contra, les bones relacions amb els territoris catalans més propers, la influència del procés català, la creixent catalanofòbia a les institucions aragoneses i un important grup de població i molts més temes. El diàleg amb els assistents, la majoria persones que viuen al territori i tenen una visió del dia a dia de les realitats diverses a la Franja, i concretament al Matarranya i Baix Aragó, s’hauria pogut allargar hores, però calia anar a dinar.

Així que, una quarantena dels assistents, van seguir les converses ben entaulats a la Fonda Alcalà.

A les 18 hores, també a la Germandat i com a cloenda de la 28a Trobada Cultural del Matarranya, es va poder gaudir del concert poètic-acústic del grup queretà Ya Babé, que ha musicat poemes d’escriptors franjolins, entre ells el pena-rogí Desideri Lombarte a qui li han dedicat recentment el CD ‘Cantant a Desideri’.

 

 

Source: Premi Franja 2017 per a l’editor i traductor Chusé Aragüés » Temps de Franja

// Redacció

Iniciativa Cultural de la Franja –entitat integrada per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’Associació Cultural del Matarranya– ha decidit atorgar el Premi Franja «cultura i territori» corresponent a l’any 2017 a l’editor i traductor Chusé Aragües per la seua labor de promoció i de difusió de la literatura aragonesa en llengua catalana dins i fora de l’Aragó.

Chusé Aragüés (Azuara, Campo de Belchite, 1955) és el traductor a l’aragonès de la novel·la Camí de sirga, de Jesús Moncada, i al castellà de Cabòries estivals i altres proses volanderes, del mateix autor, així com de la novel·la Licantropia, del matarranyenc Carles Terès. A més, ha traduït a l’aragonès autors com R.J. Sender (Requiem por un campesino español), Tolkien o Saint-Exupéry i és autor d’un diccionari aragonès–castellà|castellà–aragonès. Com a editor, ha publicat dins de Gara d’edizions, a més de les obres esmentades de Moncada i Terès, estudis d’Artur Quintana i obra narrativa de Mario Sasot i de Merxe Llop, entre d’altres; i, en col·laboració amb PRAMES, obres sobre l’obra pictòrica i fotogràfica de Jesús Moncada, així com diverses guies turístiques.

A més, Aragüés és membre històric del Ligallo de Fablans de l’Aragonés, president de l’Asoziazión d’Estudios y Treballos d’a Luenga Aragonesa y membre fundador de l’Academia de l’Aragonés.

El lliurament del Premi Franja 2017 tindrà lloc en el transcurs de la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca –IEA, que enguany se celebrarà el dissabte 1 de desembre a Torrent deCinca.

 



Chusé Aragüés en l'entrevista que li va fer Artur Quintana 
el febrer de 2011 (Temps de Franja 103). 
/ Sigrid Schmidt von der Twer

Source: Cinga Fòrum 2018 » Temps de Franja

// Paco Tejero

Dissabte 22 de setembre, el Palau Montcada de Fraga fou el marc on l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA va organitzar la Jornada Cinga Fòrum 2018 sota el suggeridor títol La comarca del Baix Cinca davant l’epidèmia de grip del 1918.

El seu president, Pep Labat, va explicar la tria d’eix tema perquè va estar una de les pandèmies més grans que ha tingut el planeta Terra i enguany farà 100 anys d’aquell esdeveniment. També va fer un anàlisi iconogràfic de la il·lustració que acompanyava el cartell anunciador treta d’un periòdic alemany de l’època i que portava per títol: Die spanische krantheif (‘La Dama espanyola’).

Durant el maití primer els assistents van poder escoltar els testimonis que Quim Guiral havia anat recollint de avantpassats seus i gent gran del barri de Miralsot.

Seguidament es va fer una visita guiada per Ramón Mesalles a l’exposició fotogràfica d’Herbes remeires i verinoses que es poden trobar als jardins de Fraga o en el seu terme municipal. Els cartells quedaran en dipòsit a la fototeca municipal.

Seguint el programa, Paco Tejero ha descrit el context sanitari i demogràfic de la societat espanyola i fragatina de 1910. En aquell període la gent vivia en unes condicions higièniques precàries però tenien un sentiment de la necessitat de millores i d’agraïment cap aquelles persones que s’esforçaven per aconseguir-les. L’estructura de la població presentava una piràmide del tipus expansiu, amb una mica més d’homes que de dones al nostre contorn. Quant a les malalties, la grip no era de les que presentaven més mortalitat, ho feia amb una incidència del 0,05% (14 òbits anuals).

Lorena Tejero, doctora en Història de la Infermeria, va presentar amb detall tant la història de la grip, del focus i expansió d’eix brot com de la simptomatologia. Eixa pandèmia va durar des del 1918 fins al primer trimestre de 1920 però el moment més letal va estar la segona meitat d’octubre del primer. Curiosament, al mateix temps, en tot el món occidental. Igual que a la resta, a la Comarca del Baix Cinca va afectar més a les dones que als homes, principalment en el rang d’edat entre els 25 i 40 anys. Les dades d’afectació a cada localitat, presentades de forma gràfica van captar l’atenció dels assistents. En total 306 persones van morir a la nostra contrada a conseqüència d’eixa malaltia, es a dir l’1% de la població.

Adolfo Cajal, metge i polític que ha tingut molta intervenció en la millora del equipament sanitari de Fraga, va explicar de forma senzilla però molt clarificadora les malalties infeccioses que més incidència tenen en l’actualitat. A dia d’avui molt controlades però en un moment en que el turisme i els fluxos migratoris permeten als virus i bacteris expandir-se a llocs on no solien trobar-se.

Al descans els presents van fer un piscolabis on els ronyonets preparats a l’estil de Ca Dueso van fer les delícies dels paladars.

Com a complement, es va oferir una classe de dansa. En eixa ocasió La Tarantel·la (la taràntula), una dansa que segons el costumari se recomanava als que els havia picat eix bitxo.

Els ponents van fer les següents propostes:

1.- Quim Guiral va demanar a l’Ajuntament de Fraga que al cementeri vell de Miralsot (degut a eixa pandèmia es va tindre que fer un de nou) es fage una actuació per mantenir-lo amb el decor que se mereixen les restes de les persones allí enterrades.

2.- Paco Tejero va proposar a la Comissió de cultura de l’Ajuntament de Fraga estudiar la possibilitat d’incloure en els actes al voltant del Dia de la Faldeta la visualització de la feina de les aiguadores, així com la figura del personatge Mingoloro ja que, fins l’arribada de les canalitzacions d’aigua a les cases, elles la van portar diàriament des del riu.

3.- Com els microbis no coneixen de fronteres, Lorena Tejero va plantejar als representants polítics que la col·laboració en assistència sanitària entre Aragó i Catalunya no sigue un motiu de discussió sinó tot el contrari.

 



Entrada de les Jornades

 

  

  

 

Imatges de les jornades de Cinga Fòrum. / Marina Barafon

Source: Debut canareu » Temps de Franja

Source: La revista ‘Turolenses’ » Temps de Franja

Source: 28a Trobada Cultural del Matarranya » Temps de Franja

 

PROGRAMA:

Al Teatre de la Germandat

10 a 10:15 h
Benvinguda de Josep Maria Salsench Mestre, alcalde de Calaceit, i presentació de la Trobada per Joaquim Monclús, president de l’ASCUMA.

10:15 a 11:30 h
Taula redona amb motiu de l’Any Fabra. Tenim llengua per a anys? Moderador: Carles Sancho Meix (vicepresident 2n d’ASCUMA). IntervenenJordi Ginebra, comissari de l’Any Fabra i professor de la URV; Joan Maluquer, editor i gerent de la UCEIsidor Marí, filòleg i membre de l’IECAlex Susanna, poeta i director de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural; Ramon Sistac, professor de la UdL i secretari de la Secció Filològica de l’IEC; i Natxo Sorolla, professor de la URV i doctor en Sociologia.

Pausa/cafè

12:15 a 13:45 h
Taula redona: La Franja avui, entre el mite i la realitat. Moderadora: María Dolores Gimeno Puyol (vicepresidenta 1a d’ASCUMA). Intervenen: Anna Arqué, periodista i delegada de relacions internacionals de la UCEPietro Cucalónmestre i ex tècnic del Departament de Cultura del Govern d’Aragó;Empar Moliner, periodistaJosep Sànchez Cervelló, degà de la Facultat de Lletres de la URV; Josep Antoni Chauvell, president del Consell Comarcal de la Llitera; Vicent Sanchís, director de TV3.

14 h
Dinar de germanor a la Fonda Alcalá.
(Els interessats han de trucar al 978 85 10 28 abans del 12 de novembre.)

Al Teatre de la Germandat

18 h
Actuació del grup de pop rock Yababé en el seu format poètic-acústic.

 

 

Source: Anna | Lo Finestró

(Article d’Artur Quintana publicat al Diario de Teruel)

Anna Heller, la besàvia dels meus fills, va néixer a Leipzig l’any 1861, ciutat del regne de Saxònia, un dels molts estats en què es trobaven aleshores dividits els Països Alemanys. Quan tenia 10  anys, el 1871, després de la Guerra Franco-Prussiana, una gran part dels Països Alemanys s’unificaren i fundaren Alemanya; en quedaren fora un muntó  de països, i encara ara no s’ha aconseguit la unificació de tots els alemanys. Això últim no afectà gens l’Anna que des del 1871 passà a ser ciutadana alemanya d’Alemanya i ho fou fins a la seua mort el 1930. Va tenir sort de morir aquell any perquè només que hagués viscut cinc anys més, fins al  1935, s’hauria trobat que per les Lleis de Raça de Nuremberg que no eren lleis sinó un muntó d’ignomínies decretades pel nou Estat Nacional-Socialista Alemany li haurien arrabassat la nacionalitat alemanya, perquè un avi seu era gitano. L’honor i la puresa de la raça ària alemanya no permetia que en formés part algú que era quarteró gitano, com la besàvia dels meus fills. D’haver viscut encara més anys, fins a la Segona Guerra Mundial, hauria estat internada en un camp de concentració i molt probablement assassinada. Son fill, l’Erich, avi dels meus, com que només tenia un besavi gitano gaudia de l’honor i la puresa de la raça ària alemanya, i així va poder fer de funcionari alemany de justícia dins de la Polònia ocupada durant la Guerra. L’Erich no responia gaire bé al tipus alemany suposadament ari: sí que era prou alt i tenia els ulls blaus, però era més aviat fosc de pell i amb uns cabells molt negres. I és així que mentre caminava per la voravia  d’una  ciutat polonesa li van venir de cara dos oficials de les SS, que en veure que ell no s’apartava per a deixar-los passar, li van etzibar una bufetada que de poc si no cau, perquè es pensaven que era polonès. Quan van saber que era funcionari alemany de justícia, li van presentar excuses. De tota manera va tenir sort que no sabessen res del seu besavi gitano.

Source: Clar com un mirall | Viles i Gents

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: