Skip to content

Archive

Category: Activisme

Source: Premi Franja 2017 per a l’editor i traductor Chusé Aragüés » Temps de Franja

// Redacció

Iniciativa Cultural de la Franja –entitat integrada per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’Associació Cultural del Matarranya– ha decidit atorgar el Premi Franja «cultura i territori» corresponent a l’any 2017 a l’editor i traductor Chusé Aragües per la seua labor de promoció i de difusió de la literatura aragonesa en llengua catalana dins i fora de l’Aragó.

Chusé Aragüés (Azuara, Campo de Belchite, 1955) és el traductor a l’aragonès de la novel·la Camí de sirga, de Jesús Moncada, i al castellà de Cabòries estivals i altres proses volanderes, del mateix autor, així com de la novel·la Licantropia, del matarranyenc Carles Terès. A més, ha traduït a l’aragonès autors com R.J. Sender (Requiem por un campesino español), Tolkien o Saint-Exupéry i és autor d’un diccionari aragonès–castellà|castellà–aragonès. Com a editor, ha publicat dins de Gara d’edizions, a més de les obres esmentades de Moncada i Terès, estudis d’Artur Quintana i obra narrativa de Mario Sasot i de Merxe Llop, entre d’altres; i, en col·laboració amb PRAMES, obres sobre l’obra pictòrica i fotogràfica de Jesús Moncada, així com diverses guies turístiques.

A més, Aragüés és membre històric del Ligallo de Fablans de l’Aragonés, president de l’Asoziazión d’Estudios y Treballos d’a Luenga Aragonesa y membre fundador de l’Academia de l’Aragonés.

El lliurament del Premi Franja 2017 tindrà lloc en el transcurs de la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca –IEA, que enguany se celebrarà el dissabte 1 de desembre a Torrent deCinca.

 



Chusé Aragüés en l'entrevista que li va fer Artur Quintana 
el febrer de 2011 (Temps de Franja 103). 
/ Sigrid Schmidt von der Twer

Source: Cinga Fòrum 2018 » Temps de Franja

// Paco Tejero

Dissabte 22 de setembre, el Palau Montcada de Fraga fou el marc on l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA va organitzar la Jornada Cinga Fòrum 2018 sota el suggeridor títol La comarca del Baix Cinca davant l’epidèmia de grip del 1918.

El seu president, Pep Labat, va explicar la tria d’eix tema perquè va estar una de les pandèmies més grans que ha tingut el planeta Terra i enguany farà 100 anys d’aquell esdeveniment. També va fer un anàlisi iconogràfic de la il·lustració que acompanyava el cartell anunciador treta d’un periòdic alemany de l’època i que portava per títol: Die spanische krantheif (‘La Dama espanyola’).

Durant el maití primer els assistents van poder escoltar els testimonis que Quim Guiral havia anat recollint de avantpassats seus i gent gran del barri de Miralsot.

Seguidament es va fer una visita guiada per Ramón Mesalles a l’exposició fotogràfica d’Herbes remeires i verinoses que es poden trobar als jardins de Fraga o en el seu terme municipal. Els cartells quedaran en dipòsit a la fototeca municipal.

Seguint el programa, Paco Tejero ha descrit el context sanitari i demogràfic de la societat espanyola i fragatina de 1910. En aquell període la gent vivia en unes condicions higièniques precàries però tenien un sentiment de la necessitat de millores i d’agraïment cap aquelles persones que s’esforçaven per aconseguir-les. L’estructura de la població presentava una piràmide del tipus expansiu, amb una mica més d’homes que de dones al nostre contorn. Quant a les malalties, la grip no era de les que presentaven més mortalitat, ho feia amb una incidència del 0,05% (14 òbits anuals).

Lorena Tejero, doctora en Història de la Infermeria, va presentar amb detall tant la història de la grip, del focus i expansió d’eix brot com de la simptomatologia. Eixa pandèmia va durar des del 1918 fins al primer trimestre de 1920 però el moment més letal va estar la segona meitat d’octubre del primer. Curiosament, al mateix temps, en tot el món occidental. Igual que a la resta, a la Comarca del Baix Cinca va afectar més a les dones que als homes, principalment en el rang d’edat entre els 25 i 40 anys. Les dades d’afectació a cada localitat, presentades de forma gràfica van captar l’atenció dels assistents. En total 306 persones van morir a la nostra contrada a conseqüència d’eixa malaltia, es a dir l’1% de la població.

Adolfo Cajal, metge i polític que ha tingut molta intervenció en la millora del equipament sanitari de Fraga, va explicar de forma senzilla però molt clarificadora les malalties infeccioses que més incidència tenen en l’actualitat. A dia d’avui molt controlades però en un moment en que el turisme i els fluxos migratoris permeten als virus i bacteris expandir-se a llocs on no solien trobar-se.

Al descans els presents van fer un piscolabis on els ronyonets preparats a l’estil de Ca Dueso van fer les delícies dels paladars.

Com a complement, es va oferir una classe de dansa. En eixa ocasió La Tarantel·la (la taràntula), una dansa que segons el costumari se recomanava als que els havia picat eix bitxo.

Els ponents van fer les següents propostes:

1.- Quim Guiral va demanar a l’Ajuntament de Fraga que al cementeri vell de Miralsot (degut a eixa pandèmia es va tindre que fer un de nou) es fage una actuació per mantenir-lo amb el decor que se mereixen les restes de les persones allí enterrades.

2.- Paco Tejero va proposar a la Comissió de cultura de l’Ajuntament de Fraga estudiar la possibilitat d’incloure en els actes al voltant del Dia de la Faldeta la visualització de la feina de les aiguadores, així com la figura del personatge Mingoloro ja que, fins l’arribada de les canalitzacions d’aigua a les cases, elles la van portar diàriament des del riu.

3.- Com els microbis no coneixen de fronteres, Lorena Tejero va plantejar als representants polítics que la col·laboració en assistència sanitària entre Aragó i Catalunya no sigue un motiu de discussió sinó tot el contrari.

 



Entrada de les Jornades

 

  

  

 

Imatges de les jornades de Cinga Fòrum. / Marina Barafon

Source: Debut canareu » Temps de Franja

Source: La revista ‘Turolenses’ » Temps de Franja

Source: 28a Trobada Cultural del Matarranya » Temps de Franja

 

PROGRAMA:

Al Teatre de la Germandat

10 a 10:15 h
Benvinguda de Josep Maria Salsench Mestre, alcalde de Calaceit, i presentació de la Trobada per Joaquim Monclús, president de l’ASCUMA.

10:15 a 11:30 h
Taula redona amb motiu de l’Any Fabra. Tenim llengua per a anys? Moderador: Carles Sancho Meix (vicepresident 2n d’ASCUMA). IntervenenJordi Ginebra, comissari de l’Any Fabra i professor de la URV; Joan Maluquer, editor i gerent de la UCEIsidor Marí, filòleg i membre de l’IECAlex Susanna, poeta i director de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural; Ramon Sistac, professor de la UdL i secretari de la Secció Filològica de l’IEC; i Natxo Sorolla, professor de la URV i doctor en Sociologia.

Pausa/cafè

12:15 a 13:45 h
Taula redona: La Franja avui, entre el mite i la realitat. Moderadora: María Dolores Gimeno Puyol (vicepresidenta 1a d’ASCUMA). Intervenen: Anna Arqué, periodista i delegada de relacions internacionals de la UCEPietro Cucalónmestre i ex tècnic del Departament de Cultura del Govern d’Aragó;Empar Moliner, periodistaJosep Sànchez Cervelló, degà de la Facultat de Lletres de la URV; Josep Antoni Chauvell, president del Consell Comarcal de la Llitera; Vicent Sanchís, director de TV3.

14 h
Dinar de germanor a la Fonda Alcalá.
(Els interessats han de trucar al 978 85 10 28 abans del 12 de novembre.)

Al Teatre de la Germandat

18 h
Actuació del grup de pop rock Yababé en el seu format poètic-acústic.

 

 

Source: Anna | Lo Finestró

(Article d’Artur Quintana publicat al Diario de Teruel)

Anna Heller, la besàvia dels meus fills, va néixer a Leipzig l’any 1861, ciutat del regne de Saxònia, un dels molts estats en què es trobaven aleshores dividits els Països Alemanys. Quan tenia 10  anys, el 1871, després de la Guerra Franco-Prussiana, una gran part dels Països Alemanys s’unificaren i fundaren Alemanya; en quedaren fora un muntó  de països, i encara ara no s’ha aconseguit la unificació de tots els alemanys. Això últim no afectà gens l’Anna que des del 1871 passà a ser ciutadana alemanya d’Alemanya i ho fou fins a la seua mort el 1930. Va tenir sort de morir aquell any perquè només que hagués viscut cinc anys més, fins al  1935, s’hauria trobat que per les Lleis de Raça de Nuremberg que no eren lleis sinó un muntó d’ignomínies decretades pel nou Estat Nacional-Socialista Alemany li haurien arrabassat la nacionalitat alemanya, perquè un avi seu era gitano. L’honor i la puresa de la raça ària alemanya no permetia que en formés part algú que era quarteró gitano, com la besàvia dels meus fills. D’haver viscut encara més anys, fins a la Segona Guerra Mundial, hauria estat internada en un camp de concentració i molt probablement assassinada. Son fill, l’Erich, avi dels meus, com que només tenia un besavi gitano gaudia de l’honor i la puresa de la raça ària alemanya, i així va poder fer de funcionari alemany de justícia dins de la Polònia ocupada durant la Guerra. L’Erich no responia gaire bé al tipus alemany suposadament ari: sí que era prou alt i tenia els ulls blaus, però era més aviat fosc de pell i amb uns cabells molt negres. I és així que mentre caminava per la voravia  d’una  ciutat polonesa li van venir de cara dos oficials de les SS, que en veure que ell no s’apartava per a deixar-los passar, li van etzibar una bufetada que de poc si no cau, perquè es pensaven que era polonès. Quan van saber que era funcionari alemany de justícia, li van presentar excuses. De tota manera va tenir sort que no sabessen res del seu besavi gitano.

Source: Clar com un mirall | Viles i Gents

Source: Onomàstica i literatura popular | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca, Viles i gents, 26/10/2018)

Natxo Sorolla

La conca del Matarranya té tres dels pobles més pobres a Aragó: Favara, Maella i Calaceit. I també apareixen a la llista de rendes baixes un altre poble de la Franja (Saidí) i un altre que està al límit d’esta perifèria nostra (Bellver de Cinca). Aixina apareix a l’estadística de l’Agència Tributària.

Però vigileu! L’estadística només inclou pobles de més de 1.000 habitants. I es que la mida del municipi està molt associada a les rendes dels seus habitants: als menors de 1.000 habitants tenen 12.000€ anuals per càpita, los de 1.000 a 5.000 habitants en tenen ja 16.000€, i els majors de 500.000 habitants dupliquen als més menuts, en 26.335€ per habitant.

Un factor que pareix ben associat a la riquesa és la capitalitat: les tres capitals provincials aragoneses estan al top-10, juntament en municipis dormitori de la classe mitjana de Saragossa (Cuarte de Huerva, Villanueva de Gállego i María de Huerva), i Jaca. Més enllà de la força de la mineria, que manté Andorra en primera posició. I les coses no són molt millors si passem la frontera autonòmica: Batea, Corbera o el Pinell de Brai tenen rendes paregudes a les no-capitals nostres, i Gandesa, a les sí-capitals nostres.

I és que les fronteres autonòmiques no pareix que mos diferencion en això. Però segur que entre les causes de les rendes baixes hi ha la mida del municipi, i també la capitalitat: allà on hi ha institut de secundària, hospital, extensió agrària, oficines comarcals, etc. segurament que hi ha sous que requereixen major instrucció, i per tant, sous més alts. I aquí les comarques han descentralitzat les aventatges de la capitalitat, que d’altra manera s’emportarien Saragossa i Terol. Però les comarques també han concentrat los serveis a les capitals comarcals, que creixen a costa dels altres pobles.

Per tant, que el Matarranya arreplego 3 dels pobles més pobres a l’estadística no és més que una il·lusió òptica: perquè són pobles que superen los 1.000 habitants, però que no tenen capitalitat comarcal. Però segur que no són los més pobres. I podem mig respondre a la pregunta del títol: som los pobles més pobres? No. Almenys pels que ixen a l’estadística.

Source: Marta Momblant Ribas, Premi Literari Guillem Nicolau 2018 | Viles i Gents

Source: Romanços en temps difícils | Viles i Gents

Source: Moviments misteriosos | Viles i Gents

Source: Viles i Gents

Source: Família | L’esmolet

Source: Onomàstica i literatura popular | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Les recopilacions d’onomàstica i de literatura popular es complementen, tanmateix no sempre d’igual manera. Als reculls de literatura popular es troben molts materials onomàstics, que a més dels noms ofereixen també útils informacions addicionals per als investigadors de l‘onomàstica, els quals no solen prendre-les en consideració, i massa sovint les titllen olímpicament de vulgars o populars. A l’inrevés els investigadors de la literatura popular només troben comptats materials, o cap, de la seua temàtica als estudis onomàstics, malgrat que als onomasiòlegs els hauria estat ben fàcil d’obtenir materials de literatura popular en el moment de demanar noms als seus informants; l’arreplega, especialment de llegendes i tradicions, enteses aquestes segons la definició de na Ramona Violant, n‘hi ha sortit perdent. Els reculls i estudis onomàstics comencen realment a la Franja amb els treballs d’en Joan Coromines iniciats després de la Guerra –i prescindeixo d’unes comptades i magres mostres anteriors–, treballs que han anat prenent una immensa volada, però no han trobat seguidors fins fa escassament vint anys amb el magne recull de Toponímia de la Ribagorça que dirigeix en Xavier Terrado, ara a punt de concloure’s. Cal afegir-hi el projecte tot just començat de recollir la toponímia del Matarranya. Pel que n’he vist ambdós projectes donen poques dades de literatura popular, contràriament al que solia fer en Coromines, que no menyspreava pas la informació literària que li oferien els informants. Solament els reculls d’en Xavier Terrado i na Glòria Francino tenen algunes referències a la literatura popular, els altres autors citen només el que han trobat a la bibliografia o ni això. Acabo presentant una facècia que vaig recollir a la primavera al Pont de Suert que mostra la forta relació entre onomàstica i literatura, i també amb socio-, psico- i politico-lingüística: Els noms de Senet i Aneto vinen de quan es dones baixaven a rentar al riu que passe entre es dos pobles. Es dones d‘un costat preguntaven as atres : “Sé net, Sé net?”. I es de l’atre cantó contestaven: “É neto!, É neto!” Raons d’espai m’obliguen a prescindir del necessari comentari.

Artur Quintana i Font

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: