Skip to content

Archive

Category: Activisme

//Joaquim Torrent

En un altre article argumentàrem com l’únic antídot contra la confusió i l’alienació era promoure la veritable cultura. No se’ns escapa, però, l’extrema dificultat que això comporta, ja que si som realistes hem d’ admetre que el més usual és que la majoria social —“la bona gent”— siga objecte de la manipulació més descarada, per part d’una minoria que a través seu aconsegueix d’imposar i mantindre les “tesis” que els són més favorables.

Continuar llegint… “Bona gent” i manipuladors » Temps de Franja

//Aragón_hoy

“Lo Gorrorroi” (Lo Gorro-roig), la primera pel·lícula de dibuixos animats en aragonès, es presentà a l’Escola d’Art de Saragossa i es projectarà a Bielsa (Ajuntament, dia 28), Osca (Diputació d’Osca, dia 29), Jaca (Palau de Congressos 3, de gener) i de nou a Saragossa (4 de gener).

Es tracta de la història d’un petit i simpàtic —alhora que entremaliat— habitant de la Vall de Bielsa, una mena de gnom. L’acció s’ambienta en la guerra civil, quan el follet ha d’emprendre un viatge cap a la propera França per escapar de la Bossa de Bielsa.

Aquest divertit conte està inspirat en les creences populars sobre diminuts éssers màgics (menutos, follez, diapllerons …) dels Pirineus. “El Gorrorroi” es va publicar com a llibre el 2016, amb text de Chusé Raúl Usón i dibuixos de Saúl Irigaray en versió bilingüe (aragonès-castellà) i ara, a iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, i gràcies també a la col·laboració de l’Escola d’Art de Saragossa depenent del Departament d’Educació, Cultura i Esport, com a projecte final de carrera del mòdul d’animació de l’alumna Patricia Sánchez, s’ha realitzat una pel·lícula d’uns 12 minuts.

“El Gorrorroi” està dirigida i il·lustrada per Saúl Irigaray, amb guió i narració de Chusé Raúl Usón, ha comptat en la part tècnica de l’animació amb Patricia Sánchez i hi han participat amb les seves veus i música nombrosos veïns de Bielsa. A més del Govern d’Aragó, hi han col·laborat també la Diputació d’Osca, la Comarca de Sobrarbe i els ajuntaments de Bielsa, Jaca i Osca.

La presentació als mitjans de comunicació i als alumnes de l’Escola d’Art va tenir lloc el 20 de desembre a les 12.00 a la sala d’actes del centre, situat a l’avinguda María Zambrano, 5 de Saragossa.

Continuar llegint…“Lo Gorrorroi”, la primera pel·lícula d’animació en aragonès » Temps de Franja

 

//Francisco José Celma Tafalla

Durant la primera quinzena del mes de novembre vam celebrar a l’IES Matarranya la castanyada. Es van celebrar una sèrie d’actes que, dintre del projecte “Lo llibre gran del Matarranya” que coordina la professora Pepa Nogués i amb la col·laboració dels departaments de Català, Geografia i Història i Hostaleria i el Grup Biblioteca, van explicar els aspectes més importants de la festa i el seu origen. Els alumnes van fer un taller de panellets i van preparar una exposició de productes típics de la tardor (castanyes, anous, ametlles, codonyat, vi ranci i moscatell…) El taller de cuina va estar dirigit per la veïna de Vall-de-roures Mercè Roig que va explicar les formes tradicionals, i també les innovadores, de fer este dolç típic de Tot Sants; així com també va parlar als alumnes sobre la memòria oral al voltant dels costums en la gastronomia matarranyenca seguint el curs de l’any. Al final, va haver-hi una degustació de panellets per a tothom.

Continuar llegint… Els orígens de la Castanyada explicats a l’IES Matarranya » Temps de Franja

//Roberto Albiac

Este dissabte 16 de desembre, el Cine Municipal Favarol va acollir el Setè Fòrum de Debat organitzat per l’Associació Wirberto Delso. Amb un títol de caire bíblic, “La nostra democràcia avui: Terra promesa o èxode?”, el protagonisme va recaure sobre dos ponents: Juan Manuel Aragüés Estragués i Santiago Marraco Solana, moderats pel polític i teòleg favarol José Ramón Bada Panillo.



(Foto: Roberto Albiac)

Continuar llegint… L’associació Wirberto Delso reflexiona a Favara sobre la democràcia actual » Temps de Franja

//M. D. Gimeno

Circumstàncies personals i una magnífica crònica del periodista Màrio Sasot (que ha publicat TdF), me van encaminar fa poc a l’exposició “Dicen que hay tierras al Este”. Vínculos históricos entre Aragón y Cataluña. Siglos XVIII al XX. Molt oportuna, vaig pensar, considerant este moment de banderes d’uns contra els altres, de política i veïnatge perillosament combinats. La cita de la cançó de Labordeta com a lema, suggeridora, apunta proximitats. Organitzada des de les institucions, Govern d’Aragó i Diputació de Saragossa, les dates poden fer pensar en una intencionalitat conjuntural, però és només una feliç coincidència, prevista des de fa temps. I és que iniciatives de coneixement recíproc com esta haurien de ser més freqüents, per damunt del continu enfrontament polític. Continuar llegint… “Dicen que hay tierras al Este”: una visita a l’exposició catalano-aragonesa » Temps de Franja

// Juan Luis Camps

Lo passat dissabte 25 de novembre va tenir lloc a Queretes la presentació del mapa toponímic del terme. És sens dubte una important fita d’un llarg procés iniciat des de l’Associació Cultural del Matarranya com a proposta de contingut del conveni establert entre esta organització i la Comarca del Matarranya. Los topònims dels nostres pobles són un tresor històric i lingüístic impressionant. Si bé es cert que ja s’han fet alguns treballs en diferents pobles no estan a l’abast de la majoria de veïns i corren un greu perill de passar a l’oblit i desconeixement permanent. No de la seua desaparició, perquè molts d’ells es perpetuen per mitjà de les escriptures notarials, però com podem comprovar i així es va comentar a la xerrada, la castellanització ha donat lloc a noms esperpèntics: “la Val del Limón” per la Vall de Llimó, o “las Sietes” per la Font de les Aixetes. Lo treball ens ajudarà a corregir moltes de les seues transcripcions errònies.

Continuar llegint… Toponímia de la comarca del Matarranya » Temps de Franja

Joan Rovira, president del Centre d’Estudis Lliterans

//Josep Espluga

Joan Rovira és el president del Centre d’Estudis Lliterans, un centre d’estudis comarcal que des del 2008 s’ocupa de promoure investigacions i de divulgar coneixements sobre el patrimoni cultural, natural, històric i social de la Llitera. Després de gairebé una dècada en funcionament, Joan Rovira mos fa un repàs a les moltes i valuoses aportacions que han fet durant aquest temps, i reflexiona sobre els obstacles amb què es troben en el dia a dia. Entre aquests obstacles destaquen les dificultats per arribar al públic, la manca de tradició col·laborativa i l’escàs suport institucional a diferents nivells. Malgrat tot, el CELLIT segueix endavant duent a terme una tasca essencial per al present i futur de la comarca. Continuar llegint…. “Necessitem gent culturalment inquieta”* » Temps de Franja

//Ajuntament de Mequinensa

L’espai dedicat a l’escriptor Jesús Moncada, al Museu de Mequinensa, va acollir el dia 2 de desembre la gala de lliurament del Premi Josep Galán 2017 a la normalització lingüística i de les Beques Amanda Llebot que atorga l’Institut d’Estudis del Baix Cinca(IEBC) i la Fundació Jordi Cases i Llebot. L’acte va ser amenitzat per la Rondalla del Poble que a través de la seva actuació va reviure costums, sentiments i vivències que van agradar molt al públic assistent.

Continuar llegint…. Gala anual de I’Institut d’Estudis del Baix Cinca 2017 » Temps de Franja

Source: Purins: falta una explicació | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 8 de desembre del 2017)

Les dues plantes per eliminar els purins del Matarranya construïdes des de fa anys a Vall-de-roures i Pena-roja han costat 14 milions d’euros, una inversió sense comparació amb qualsevol altre equipament comarcal de la darrera dècada. El seu objectiu ere donar una eixida sostenible a la gran quantitat d’excrements de porcí que produeix la ramaderia comarcal, un greu inconvenient ambiental que marca el límit de creixement d’esta activitat que s’ha convertit en la clau de l’economia comarcal.

L’ús i abús dels purins com a fertilitzant per a l’agricultura posa en perill la qualitat de les aigües subterrànies i, de fet, ja ha creat alguns problemes greus a l’abastiment d’aigua de distintes poblacions per la contaminació dels aqüífers.

Però, després de 14 milions d’euros públics invertits, després de les promeses d’aprofitament de les dues plantes per a produir adob i crear nombrosos llocs de treball, després dels anuncis d’engegar-les incomplits resulta que, com acabe de dir el conseller d’agricultura, Joaquín Olona, l’única solució viable per la producció d’excrements dels gorrinos és utilitzar-los com a fertilitzant. O siga, que les dues plantes de Pena-roja i Vall-de-roures no valen ni valdran per a res més que per criar teraganyes. La solució passa per distribuir els purins ben lluny per evitar la seua concentració a les aigües subterrànies.

Pot ser que algú haurie de donar explicacions.

Lluís Rajadell

Anuncis

Source: Pebre, canella i nou moscada (1960) | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca l’1 de desembre del 2017)

Com a primers de desembre calia anar a les olives, abans s’hi mataven los gorrinos. Pobres animalets, en l’any tant bo que havien tingut menjant de tot lo que més els agrade. Tan ben cuidats pels de casa, que els tractàvem com a un gos manset que es tomba al terra, deixant-se fer fregues en un suro de panolla o en les mans.

Matar el gorrino. És la llei inclement de la depredació entre els sers vius, on la espècie humana estem al graó més alt en refinament i cerimònies. Molt diferent als animalets del camp, que ajampen una presa i allí mateix la destrossen i se la mengen com autèntics carnussos que són. Fent un acte tant bèstia que ara, moltes persones que han vist a la TV com moren sofrint tots els animals siguen salvatges o domèstics, ja no volen menjar peix, ni carn dels bitxos que corren per la terra; i compren serps, conills, gats, gossos, tortugues… i els comboien com si foren de la família, donant molta vida als manescals i tendes de menjar per les mascotes. Mentres, els que mengem de tot, seguim repetint les rutines de l’ancestral supervivència; i avui recordant el tràfec de matar el gorrino i fer lo “mondongo”, abans tota una festa a les cases del poble.

Aquell gorrino que havie passat diau mesos vivint com un rei, el veiem ara anant enganyat cap a la taula plantada al mig del carrer on l’esperava l’oncle Quico en lo ganxo a les mans. Tot anava de pressa: entre quatre homes el posaven a la taula. Xillits i sang! Molta sang al llibrell que la mare regirave. Foguera cremant a una vora. Argilagues enceses per socarrar-lo. Cassoletes per rascar el socarrat. Aigua bullint. La pedra tosca per netejar-lo. Rasurat en ganivets afilats. Fora potes, l’animal agenollat i obert d’esquena com un llibre. Trossejat seguint la tradició, pujant-lo en canastes a un canyís a la cambra més fresca de casa. Després la família esmorzave a la cuina en la primera sartenada de carn del tocino, que calia agafar forces per un dia de tanta feina.

Tomàs Bosque


Us presentem les activitats de l’IEBC per est Nadal. Per aquets Nadals el Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA ha programat dos activitats  amb la finalitat de  promocionar i divulgar el nostre patrimoni cultural y per tal de conscienciar als nostres conciutadans a conservar-lo.

El primer, i juntament amb l’associació de Veïns i Amics del Casc Històric, és potenciar entre les famílies l’acte de CAGAR EL TRONC com a element simbòlic que porta joguines i regals a les xiquetes i xiquets i, de retruc,  alegria als seus progenitors.  No mos cansarem de remarcar que el caràcter de celebració infantil que des de fa segles revesteix el fet de cagar un Tronc la Nit de Nadal amaga al seu radere antigues pràctiques rituals precristianes dirigides a propiciar l’abundància i la cohesió familiar al començament del hivern.

Així , invitem a tothom el dia 17 de Desembre,  a les sis de la tarde, a presenciar al Cegonyer  la il·lusió que tenen los menuts quan el Tronc preparat lis reparteix un petit regal per haver-li cantat la seua cançó preferida .  I per si algú encara no se la sap repartirem calendaris de butxaca al·lusius a eix moment màgic.

Dir que mitja hora abans se podrà gaudir del musical interpretat per alumnes d’infantil, primària i secundaria.  Enguany titolat EL GRAN LLIBRE DELS CONTES.

La segona activitat és fruit de les jornades CINGA FÒRUM 2017 que vam celebrar al Setembre: un  calendari de paret.

 Amb el títol Quadern de viatge,  els fulls del calendari recullen la visió que de Fraga, però també de Saidí, Villella, Torrent, Mequinensa, Massalcoreig i La Granja,  diversos viatgers van plasmar en gravats i pintures, quan la fotografia encara no era ni una quimera.  Les persones interessades podran adquirir-lo aquell dia.

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA,

Lo govern d’Aragó presentarà la novel·la del nostre soci, Mario Sasot. Espills trencats, guanyador del Premi Guillem Nicolau 2017, durant la jornada inaugural  de la Fira del Llibre Aragonès de Monsó (Cinca Mig. Osca) el pròxim divendres, 8 de desembre. L’acte tindrà lloc a la sala de la Planta Baixa del recinte, l’antiga Azucarera de Monsó,  a les 19,30 h..

Abans, a partir de les 16,30 h. d’eixa mateixa jornada l’autor firmarà exemplars del seu llibre a l’estand de  GARA EDIZIONS-PRAMES i a la caseta de publicacions del Govern aragonès.

La Fira del Llibre de Monsó romandrà oberta durant tot el cap de setmana els dies 8, 9 i 10 de desembre, i al llarg d’eixos dies passaran pels seus estands més de 120 escriptors aragonesos i es presentaran més de 80 llibres de 33 editorials i institucions públiques d’aquesta Comunitat Autònoma.

La Fira obrirà les seues portes a les 12,30 del migdia i a les 13 h. Tindrà lloc la inauguració i el pregó de la Fira que estarà a càrrec de l’escriptora saragossana Ana Alcolea.

El director general de Cultura i Patrimoni del Govern d’Aragó, Nacho Escuín va anunciar que per segon any consecutiu el Govern d’Aragó tindrà estand propi i serà allà on es presentin els premis literaris concedits pel Departament d’Educació Cultura i Esport: el Premi Miguel Labordeta 2016 (José Ramón Ayllón Guerrero, per la seva obra “Climogrames d’estació emocional”), Premi al llibre millor editat a Aragó 2016 ( “la península de Cilemaga” de l’Editorial Pregunta Edicions) i el Premi a la trajectòria professional en el sector del llibre Aragó 2016 (Luis Felipe Alegre Seró. El Silbo Vulnerat).

 A més, enguany se sumen els premis lliurats per la Direcció General de Política Lingüística, que porta a la fira el Premi Guillem Nicolau 2017 (Mario Sasot Escuer, per la seva obra “Espills trencats”) i el Premi Arnal Cavero 2017 (José Solana Dueso , per la seva obra “El siñor de Sant Chuan”). L’acte d’inauguració de la fira serà el proper 8 de desembre a la Nau de l’Azucarera i anirà a càrrec de la pregonera d’aquesta edició, l’escriptora Ana Alcolea.

 El director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, ha explicat que “l’aragonès i el català d’Aragó mai no han deixat d’estar presents en aquesta fira gràcies a la feina de les associacions i editorials privades, però aquest any es veurà reafirmat aquest any amb la presentació dels llibres guanyadors dels premis Arnal Cavero (aragonès) i Guillem Nicolau (català) del Govern d’Aragó.

López Susín recordà que “durant sis anys els premis literaris en les llengües pròpies d’Aragó han estat absents de la Fira del Llibre de Montsó”.

 En 2017 l’Executiu Aragonès va recuperar aquests premis i la seva dotació econòmica. D’aquesta manera, “juntament amb les editorials que tradicionalment són presents a la fira amb publicacions en les nostres llengües minoritàries o l’exposició ‘As ansotanas, venedores de te de suïssa’, de l’associació A Gorgocha d’Ansó, el Govern d’Aragó reafirma el seu compromís amb el patrimoni lingüístic i amb les persones que parlen aragonès i català a la comunitat “- va dir López Susín.

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Fraga

//Carles Sancho Meix

Este mes de novembre ha fet cent anys del naixement a Vall-de-roures de Salvador Benítez Griñó, més conegut com ‘Pajaritos’, un personatge famós al Matarranya i a tota Espanya perquè cada hivern apareixia a les televisions per la seua presència destacada en la Porta del Sol per Cap d’Any i en el sorteig de la Loteria Nacional. Continuar llegint… Cent anys del naixement de Salvador Benítez Griñó ‘Pajaritos’ » Temps de Franja

En la Gala también se entregó la Beca de Investigación Amanda Llebot que recayó en un proyecto de Francisco Tejero basado en la epidemia de la gripe de 1928 y que otorgó un accésit a la propuesta de Marina Barrafón relacionada con la Guerra Civil

| 3 diciembre, 2017 17.12
Museos de Mequinenza recibe el XXI Premi Josep Galán que otorga el Institut d’Estudis del Baix Cinca
Acutación de la Rondalla del Poble durante la Gala del Premi Josep Galán.

El espacio dedicado al escritor de Mequinensa Jesus Moncada Moncada, en el Museo de la localidad, acogió la Gala de entrega del Premi Josep Galán 2017 “a la normalització lingüística” y de las Beca Amanda Llebot que otorga el Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC) y la Fundació Jordi Casas i Llebot. Una fecha señalada, un día después de que se cumpliera el 76 aniversario del nacimiento del autor de “Camí de Sirga”. El acto fue amenizado por la Rondalla del Poble que a través de sus canciones revivió costumbres, sentimientos y vivencias poniendo en pie al público asistente.

Pep Labat, presidente de la entidad cultural colaboradora del Instituto de Estudios Altoaragoneses (IEA), calificó al Premi, que reconoce a las personas o entidades de la Comarca del Bajo Cinca que hacen un uso habitual de la lengua en sus actividades públicas, como “anomalía que no debió de existir” y aseguraba que “ahora mismo firmaría para que desapareciera” lo que significaría que “nuestra lengua y nuestra cultura son un hecho absolutamente normal en nuestras tierras”.  Labat reconocía que en esta legislatura desde el Gobierno de Aragón “se ha avanzado en la buena dirección” en materia de política lingüística “pero no podemos relajarnos, por la sustitución lingüística que estamos padeciendo en nuestros municipios”.

El IEBC otorgaba el XXI Premi Josep Galán a Museos de Mequinensa por el uso inclusivo del catalán en la rotulación, en la atención al visitante, en redes sociales o en páginas web “unas magníficas instalaciones que mantiene viva la memoria de Mequinenza y por tanto del Bajo Cinca, nuestra memoria”. Juana Galán, hermana de Josep Galán,  entregaba el Premi que recibían Mari Ángeles Soler, concejal de educación y cultura del Ayuntamiento de Mequinensa, y Javi Rodes, coordinador de los Museos.

Soler agradecía el galardón y se refería a la labor que se está llevando a cabo de transmitir a “nuestros hijos nuestras tradiciones y nuestra lengua como parte de nuestro patrimonio cultural que da sentido a nuestra historia”. Rodes se detenía en la figura de Jesús Moncada  y en concreto en su legado, especialmente el literario, “que tenemos que seguir preservando, investigando y divulgando”.

Paralelamente se hizo entrega de la XXVIII Beca Amanda Llebot, dotada con 1.000 euros, cuyo objetivo es fomentar estudios de cualquier ámbito que tengan como marco de referencia la Comarca del Bajo Cinca. El galardonado en la categoría general ha sido Francisco Tejero con el proyecto “La Comarca del Baix Cinca davant l’epidèmia de grip de 1918” del que el jurado ha destacado las diferentes perspectivas de investigación y por tratarse de un tema poco investigado.

Además se acordó otorgar un accésit a la propuesta “Vida cotidiana sota les bombes. Una aproximació al funcionament i l’organització económica i social a Fraga durant los anys de la Guerra Civil” de Marina Barrafón, por el interés del tema propuesto en aspectos relacionados con la vida cotidiana durante la Guerra. Xavier Rivera, de la Fundación Jordi Casas i Llebot, se centró en la colaboración con el Institut “os animamos a seguir así, entregando estas ayudas a las personas  que hacen trabajos en favor de nuestra cultura”.

En el acto participaron representantes de diferentes entidades sociales y culturales del Baix Cinca y políticos. Entre ellos se encontraba Marco Ibarz, alcalde de Zaidín y diputado por Uesca,  José María Becana, director de la Oficina Delegada del Gobierno de Aragón en el Baix Cinca, Magda Godia, alcaldesa de Mequinensa, e Ignacio López Susín, director general de política lingüística del Gobierno de Aragón.

Godia felicitaba a los premiados y a la Rondalla por su actuación y agradecía al Institut d’Estudis del Baix Cinca por la elección como sede de la Gala al Espacio Moncada “donde las letras y la cultura rezuman por los poros de las instalación” y concluía afirmando que “somos un territorio que tenemos mucho que decir, que defender y que trabajar”. Por su parte López Susín reiteró la colaboración del ejecutivo autonómico “en la medida de lo posible en el trabajo que realizáis”.

Per aquet Nadal l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA ha programat dos activitats molt adequades amb la finalitat de promocionar i divulgar el nostre patrimoni cultural, per tal de conscienciar als nostres conciutadans a conservar-lo.

El primer, i juntament amb l’associació de Veïns i Amics del Casc Històric, és potenciar entre les famílies l’acte de CAGAR EL TRONC com a element simbòlic que porta joguines i regals a les xiquetes i xiquets i, de retruc, alegria als seus progenitors. No mos cansarem de remarcar que el caràcter de celebració infantil que des de fa segles revesteix el fet de cagar un Tronc la Nit de Nadal amaga al seu darrere antigues pràctiques rituals precristianes dirigides a propiciar l’abundància i la cohesió familiar al començament del hivern.
Continuar llegint… Activitats de Nadal de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA » Temps de Franja

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: