Skip to content

Archive

Category: Llengües a Aragó

Source: El Congreso aprueba que el aragonés pueda optar a subvenciones del Ministerio de Cultura – El Periódico de Aragón

Source: La Gramática básica de l’aragonés, | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Acabada el 30.3.2019 per l’Estudio de Filolochía Aragonesa s’ha publicat enguany per Prensas Universitarias de Zaragoza, obra que completa esplèndidament la Gramática d’en Nagore. En ortografia hi ha hagut un gran retorn a l’aragonès medieval i renaixentista, restituint sobretot la grafia “ny” que tant el Govern com el Consello no havien gosat fer de por a reaccions catalanòfobes –els de l’EFA no han estat tan conseqüents com la SLA, però deu-n’hi-doret! A la llista de superació de catalanofòbies s’ha d’afegir l’entrada del perifràstic a tots els paradigmes verbals. S’hi afegeixen molts més encerts: deixen clar que lo soniu [x] no ye propio de l’aragonés (p. 13); donen molts exemples del que de función estrictamente nexual, tipus La muller que en charram ye ixa (p. 207), que el castellà i el català acadèmics es mostren molt reticents en acceptar-lo, malgrat el gran ús que se’n fa; no obliden el que àton com a marca interrogativa: Que te fa mal la pancha? (p. 210), tan condemnat en el castellà d’Aragó … i per més que afirmin que la gramàtica no descriu l’aragonès estàndard –encara en formación (p. XIV)– sí que ofereixen normes i models genuïns de totes les variants perquè cada parlant a partir de la seua puga anar avançant cap a l’estàndard, i quan cal exposen i condemnen els castellanismes –vegeu-ne un bon exemple a p. 411. De crítica poca n’hi ha: a la p. XXIX en citar les llengües cultes que convivien amb l’aragonès obliden l’àrab i l’hebreu. Les paraules esdrúixoles en toponímia podrien ser-ho per arcaisme (p. 5), però no ho seran per castellanisme? –la qüestió és envitricollada i els savis ens l’haurien d’explicar. Condemnen com vulgarisme l’ús de l’article determinat davant noms de persona (104), però no ho faran per mimetisme amb la condemna per part del castellà acadèmic? El LAPAO i el LAPAPYP són només locucions territorials (XXX)? Minúcies, que desapareixen davant dels molts encerts que el llibre té, i encara més per haver-lo escrit en aragonés: de traza que la metallengua empllegada puede estar eixempllo […] de lo que se pedrica (p. XI). Llegiu-lo: en traureu gran profit.

Artur Quintana

Joaquín Palacín, de CHA, ha recordado que al inicio de su tramitación, el proyecto suponía la modificación de 85 tarifas de 14 tasas diferentes y que su grupo ha presentado una enmienda para la creación de una nueva tasa para las pruebas de conocimiento de la lengua aragonesa.

Més informació: Las Cortes aprueban por mayoría la modificación de la ley de tasas de Aragón

A partir del minut 2: Despierta Aragón de 09:30h a 11h – 06/10/2021 | Podcasts | Aragón Radio (CARTV)

Source: La Academia Aragonesa de la Lengua celebra su primer Pleno y elige a su Junta de Gobierno

Javier Giralt, profesor del departamento de Lingüística y Literaturas Hispánicas de la Universidad de Zaragoza, será el primer presidente de la institución

El 1 de octubre se celebró la primera sesión ordinaria del Pleno de la Academia Aragonesa de la Lengua, la institución científica oficial y pública en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

En esta primera sesión la Academia ha elegido la Junta de Gobierno que ha de regir la institución en este periodo inicial, todo profesorado de la Universidad de Zaragoza. Javier Giralt Latorre, profesor del área de Filología Catalana, es ya el primer presidente de la Academia. La vicepresidenta será María Pilar Benítez Marco, profesora del Área de Didáctica de la Lengua y Literatura; Juan Pablo Martínez Cortés, como secretario y María Teresa Moret Oliver, como Tesorera, completan el equipo elegido el viernes, al que también se sumarán los vocales que designarán el Instituto de l’Aragonés y l’Institut Aragonès del Català.

El Pleno de la Academia trató también otros asuntos, como la adscripción de los académicos a los Institutos que la conforman, y también otras cuestiones administrativas inherentes a la puesta en marcha de la corporación.

La Academia Aragonesa de la Lengua

La Academia Aragonesa de la Lengua fue creada por la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, más conocida como Ley de Lenguas de Aragón, y se rige por los Estatutos aprobados en el Decreto 56/2018 del Gobierno de Aragón. Es una corporación de derecho público con personalidad jurídica propia, que ejerce sus funciones con autonomía orgánica, funcional y presupuestaria para garantizar su objetividad e independencia.

El Gobierno nombró el pasado 29 de julio a los 15 académicos y académicas de número que configuran el Pleno de esta institución, a propuesta de la Universidad de Zaragoza, las Cortes de Aragón y el propio Gobierno de Aragón. Profesorado universitarios, profesionales de la escritura, de la investigación, del estudio del patrimonio lingüístico aragonés, son las personas que ejercerán su labor con carácter honorífico y no remunerado.

Estas primeras personas que formarán parte de la institución son José Ramón Bada, Manuel Castán. Mercedes Llop, Juan Pablo Martínez, Francho Rodés, Carmen Alcover, María Ángeles Ciprés, Ánchel Conte, Ramon Sistac, José Solana, María Luisa Arnal, María Pilar Benítez, Javier Giralt, María Teresa Moret y Francho Nagore.

La puesta en marcha de la Academia Aragonesa de la Lengua se une a las otras seis corporaciones académicas radicadas en Aragón: Real Academia de Nobles y Bellas Artes de San Luis, Real Academia de Medicina, Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas, Químicas y Naturales de Zaragoza, Academia Aragonesa de Jurisprudencia y Legislación, Academia de Farmacia “Reino de Aragón” y Academia Aragonesa de Gastronomía.

Sus funciones

A la Academia le compete el establecimiento o adaptación de las normas de uso correcto de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, describiendo sus normas gramaticales, e inventariando su léxico. Como indica la Ley 3/1999, del Patrimonio Cultural Aragonés, estas lenguas son el aragonés y el catalán de Aragón, con sus variedades dialectales.

Otras de sus funciones son velar por los derechos lingüísticos de los y las hablantes, colaborar en la formación del profesorado, o asesorar a los poderes públicos e instituciones tanto sobre el uso correcto de las lenguas propias como sobre la promoción social de las mismas.

Bon dia! Espero que el curs hagi començat bé i que la salut i la sort ens acompanyi! T’envio la informació sobre la prova de classificació que hi haurà el dia 5 per entrar en un nivell de B2 a C1.2. Per accedir a C2 és necessari tenir un C1.2 prèviament. Si tens algun conegut que en tingui ganes, t’agrairia que li passessis la informació https://www.eoialcaniz.com/index.php/secretaria/admision-y-matricula-presencial/prueba-de-clasificacion?fbclid=IwAR2kScYYnEK8SCqx8tf5dEENVO-qrOsn_5BA0qcnoQLTGyEPzLBhMGJCfaE

El passat dissabte tingué lloc al poliesportiu de la vila matarranyenca de Massalió, el lliurament dels premis Desideri Lombarte que enguany han recaigut en un veí de la vila, Pasqual Vidal i Fígols, recentment desaparegut, l’activista cultural de Mont-roig José Antonio Carrégalo i la revista Temps de Franja, que l’any passat complia els seus vint anys d’existència.

La pista de la instal·lació esportiva, degudament adequada a les mesures de seguretat i distanciament entre cadires, estava nodridament poblada de públic procedent de la localitat i d’altres indrets de les comarques franjolines. Presidiren l’acte el conseller d’Ensenyament, Cultura i Esports del govern aragonès, Felipe Faci; el director general de Política Lingüística Ignacio López Susín, l’alcalde de Masssalió i president de la Comarca, Rafael Martí Casals, i l’alcaldessa de Mont-roig de Tastavins, Glòria Blanc.

Obrí el torn d’intervencions Rafael Martí, el batlle amfitrió, el qual reivindicà el paper fonamental de la llengua materna en la configuració de la diversitat lingüística i que «a l’Aragó tothom hauríem d’estar orgullosos de gaudir de tres llengües».

Glòria Blanc comentà que aquests premis suposaven «un suport a la dignificació de la nostra llengua i de les persones que han estat premiades pel seus treballs de recerca i divulgació». Continuar llegint…: Massalió acollí el lliurament dels premis Desideri Lombarte 2021 » Temps de Franja

Source: Día de las lenguas | Opinión | M.ª Pilar Benítez Marco

Source: El diputat de Podem que va defensar entre crits el català a les Corts d’Aragó

Els diputats del PP el van esbroncar i els de Vox van abandonar el ple

” alt=”Nacho Escartín, portaveu de Podem a les Corts de l’Aragó, durant la seva intervenció defensant el català

“Do you speak english? Yes. Y también charro aragonés i també parlo català”. Així va començar el portaveu de Podem a les Corts de l’Aragó, Nacho Escartín (1978), la seva intervenció en defensa del català i l’aragonès la setmana passada arran d’una moció de Vox que instava a suprimir l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. Unes llengües que ell ja ha après de gran perquè va néixer a Nuez de Ebro, un petit poble al costat de Saragossa, i l’aragonès ja només es parla en petits municipis del Pirineu. “A casa meva mai s’ha parlat aragonès i el vaig aprendre en una acadèmia de la capital, mentre que el català l’he après llegint ‘La Directa’ i escoltant grups en català de La Franja com Los Draps”, explica. Ferm defensor del patrimoni lingüístic de l’Aragó, no amaga la seva sorpresa per la gran repercussió que ha tingut el seu discurs. “Mai havia rebut tantes mostres de suport i des de diferents punts de l’Estat, no només dels territoris històrics, i el vídeo ha tingut gairebé 15.000 visites”, exposa Escartín, que assegura que molts aragonesos l’han felicitat.

Els diputats del PP, però, el van escridassar tota l’estona i els tres de Vox van marxar del ple quan es va posar a parlar en català. “Els hi vaig dir “Hasta luego diputados de Vox!” perquè no me’n vaig poder estar”, afirma sorneguer. No és el primer cop que parla en aragonès des que va ser escollit el 2015. La legislatura passada ja ho va fer i aquell cop van ser els representants del PP els que van sortir de l’hemicicle. Sí que ha estat el primer cop que ho ha fet en català. “Algun diputat havia dit alguna frase en català, però jo he estat el primer que ha fet una intervenció llarga en català a les Corts”, diu orgullós. No serà l’última.

Source: Cursos de català a l’EOI d’Alcanyís » Temps de Franja

// Redacció

L’EOI Alcañiz oferta un any més els cursos de català: B2.2, C1.1., C1.2 i C2. Torna a ser l’única Escola d’Idiomes a l’Aragó que tindrà docència del nivell C2 que, a més, s’imparteix de manera semipresencial (un dia de classe i la resta de tasca a través d’una plataforma educativa, amb el seguiment continuat del professorat en el procés d’aprenentatge). Els resultats de l’alumnat (50 matriculats durant el curs 2020-2021 en dos grups) han estat excel·lents i el primer cop que a Aragó s’ha acredita aquest nivell.

Per accedir als nivells B2, C1.1 i C1.2 hi ha una prova de classificació dimecres 15 de setembre a les 16:00. Es pot fer la inscripció per realitzar la prova a partir del següent enllaç: https://www.eoialcaniz.com/index.php/secretaria/admision-y-matricula-presencial/prueba-de-clasificacion.

Per accedir al nivell C2 és necessari presentar el títol de C1 de qualsevol entitat avaluadora de l’idioma (expedit per qualsevol comunitat autònoma).

No han passat ni fins i tot 5 anys des que el 20 d’octubre de 2016 Nacho Escartín, diputat de Podem a Aragó, pronunciés un dels primers discursos en aragonès en les Corts d’Aragó des del segle XV (en aquells temps les Corts tenien una altra funció ). Llavors els diputats de PP es van encarregar de ridiculitzar i protestar per la intervenció en aragonès.

Deien que, tot i que havia estat traduït en castellà, no ho entenien i en no ser una llengua oficial l’aragonès, no tenia el dret a ser emprada en l’hemicicle.

Poc després, el 28 de juny de 2017, les mateixes Corts d’Aragó aprovaven un nou reglament per a les Corts d’Aragó en el qual amb el vot a favor de la Ponència especial de PP (Antonio Torres), Podem (Hèctor Vicent), PAR (Maria Herrero), Ciutadans (Javier Martínez) i IU (Patricia Luquín), es donava llum verd, entre d’altres, a la prohibició de l’ús de les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català) en no ser llengües oficials.

L’excusa de no ser llengües oficials per impugnar aquestes intervencions va ser invalidada poc després pel Tribunal Constitucional, que es va fer valer de l’article 3 de la Constitució, que aborda la riquesa de les modalitats lingüístiques d’Espanya que no són cooficials, però que la Carta Magna considera un “patrimoni cultural que ha de ser objecte d’especial respecte i protecció”. Aquesta sentència dictava jurisprudència des del Parlament Asturià.

Aquesta sentència hauria d’obligar a les Corts aragoneses a canviar la seva normativa, en el mateix sentit que ja la té el Parlament asturià i en igualtat de condicions davant el castellà.

No obstant això, el dijous 9 de setembre es va tornar a repetir el teatret. Demostrant que aquestes Corts i aquest Parlament aragonès no té voluntat de respectar les veus de les llengües pròpies d’Aragó, com Sí havia estat en aquestes Corts de l’antic regne d’Aragó. Interrupcions, crits, falta de respecte, … sempre des dels bancs de la dreta. Per deixar de fer sentir un dels patrimonis més rics d’Aragó, i normalitzar una situació que ja s’hauria d’haver fet fa dècades, com a la resta de Parlaments autonòmics amb llengües pròpies.

L’absència de perspectiva científica fa que aquests hooligans nacionalistes (espanyols) usin la bronca, ja que la invisibilització de l’aragonès a les escoles i IES de tot Aragó no ha permès millorar la percepció sobre aquest tema en 4 dècades.

Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com

Twitter: @esfende_las

Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

http://bases.cortesaragon.es/bases/ndocumenVIII.nsf/b7cf6c48ceba51a7c1256ca30047ecdd/9a7ab1562d6e45b3c1258744003ac0f1?OpenDocument

DEBATE CONJUNTO (LA VOTACIÓN SERÁ SEPARADA) DE LAS SIGUIENTES PROPOSICIONES NO DE LEY: —- PROPOSICIÓN NO DE LEY NÚMERO 289/21, SOBRE EL USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN, PRESENTADA POR EL G.P. CIUDADANOS-PARTIDO DE LA CIUDADANÍA (CS). —- PROPOSICIÓN NO DE LEY NÚMERO 297/21, SOBRE LA SUPRESIÓN DE DIFERENTES INSTITUCIONES ASOCIADAS A LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN, PRESENTADA POR EL G.P. VOX EN ARAGÓN.

  • Solicitante:  PLENO
  • F. Celebración:  09/09/2021
  • Abrir anexo en PDF: Abrir anexo en PDF
  • Materia:  –

DOCUMENTACION APORTADA:

Ocultar detalles para Antecedentes Parlamentarios Antecedentes Parlamentarios
– PREGUNTA NUM: 1064/16, RELATIVA A ENSEÑANZAS DE LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN. RESPUESTA ESCRITA DEL SR./A. C. DE EDUCACIÓN CULTURA Y DEPORTE, PUBLICADA EN EL B.O.C.A. NÚM. 97, DE 11/08/2016.
– INTERPELACIÓN NÚM. 32/16, RELATIVA AL FOMENTO DE LAS LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN. PASA A TRAMITARSE COMO PREGUNTA ESCRITA. RESPUESTA ESCRITA BOCA 14/02/2017.
– ANTECEDENTES PARLAMENTARIOS SOBRE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. X LEGISLATURA.
– INICIATIVAS TRAMITADAS SOBRE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. IX LEGISLATURA
Ocultar detalles para Leg. Estatal Leg. Estatal
– LEY 3/1999, DE 10 DE MARZO, DEL PATRIMONIO CULTURAL ARAGONÉS. ARTÍCULO 4. BOE 13 ABRIL 1999.
– LEY ORGÁNICA 5/2007, DE 20 DE ABRIL, DE REFORMA DEL ESTATUTO DE AUTONOMÍA DE ARAGÓN. ARTÍCULO 7. BOA 23 ABRIL 2007.
– LEY 3/2013, DE 9 DE MAYO, DE USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN. ARTÍCULOS 2 Y 7. BOA 24 MAYO 2013. RECURSO INCONSTITUCIONALIDAD NÚM. 4980/2013 CONTRA LOS ARTÍCULOS 2.2, 5, 6, 7, 8 Y 16.
– DECRETO 56/2018, DE 10 DE ABRIL, DEL GOBIERNO DE ARAGÓN, POR EL QUE SE APRUEBAN LOS ESTATUTOS DE LA ACADEMIA ARAGONESA DE LA LENGUA. ARTÍCULO 1. BOA 20 ABRIL 2018.
– DECRETO 122/2021, DE 29 DE JULIO, DEL GOBIERNO DE ARAGÓN, POR EL QUE SE NOMBRA A LOS ACADÉMICOS DE NÚMERO DE LA ACADEMIA ARAGONESA DE LA LENGUA. BOA 10/08/2021.
Ocultar detalles para Noticias Noticias
– LAS LENGUAS DE ARAGÓN: UN DIVERSO PATRIMONIO LINGÜÍSTICO. EL PERIÓDICO DE ARAGÓN, 24/04/2021.
– NOMBRADOS LOS PRIMEROS MIEMBROS DE LA ACADEMIA ARAGONESA DE LA LENGUA. HERALDO 30/07/2021
– EL PAR RECHAZA EL INSTITUT ARAGONÈS DEL CATALÀ Y EXIGE “RESPETO” PARA EL ARAGONÉS ORIENTAL. ARAGÓN DIGITAL, 05/08/2021.
– EL ARAGONÉS: CHARREMOS SIN PAMPURRIAS. HOY ARAGÓN, 23/08/2021.
– VOX PROPONE LA SUPRESIÓN DE INSTITUCIONES ASOCIADAS A LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN. ARAGÓN DIGITAL, 30/08/2021.
Ocultar detalles para Página web Página web
– DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA.
– LENGUAS DE ARAGÓN. ACADEMIA DE LA LENGUA ARAGONESA.
– PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN
– SEMINARIO ARAGONÉS DE SOCIOLINGÜÍSTICA

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.