Skip to content

Archive

Category: Llengües a Aragó

Ja està accessible en línia el treball que van fer diversos professors del Baix Matarranya sobre la llengua pròpia, l’any 1989:

Val Palacios, S., Burgués Ferrer, R., Fortuño Mar, M. T., & Arbona Diorríos, R. (1989). Estudio sobre el bilingüismo en el Matarraña zaragozano a partir de un vocabulario mínimo.

*Escanejat i publicat amb permís dels autors

Més informació: La normalización social de las lenguas minoritarias. Experiencias y procedimientos para la salvaguarda de un patrimonio inmaterial | Cursos de verano

Jaca. Fecha evento:  12/07/2018 al 13/07/2018.Director/Directores: Javier Giralt Latorre, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza, y Francho Nagore Laín, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza. Programa:

Jueves, 12 de Julio
10:00 h.        La normalización externa del gallego (1)
12:00 h.        La normalización externa del asturiano (2)
16:00 h.        La normalización externa del euskera (3)
18:00 h.        La normalización externa del catalán (4)

Viernes, 13 de Julio
10:00 h.        La normalización externa del occitano (5)
12:00 h.        La normalización externa del catalán en Aragón (6)
16:00 h.        La normalización externa del aragonés: enseñanza (7)
17:00 h.        La normalización externa del aragonés: literatura (8)

Ponentes:

1.            Xosé Henrique Monteagudo Romero (Universidad de Santiago de Compostela)
2.            Roberto González-Quevedo González (Universidad de Oviedo)
3.            Patxi Baztarrika Galparsoro (Ayuntamiento de Andoain (Guipúzcoa) )
4.            Miguel Ángel Pradilla Cardona (Universitat Rovira i Virgili)
5.            Carmen Alén Garabato (Paul-Valéry)
6.            Mario Sasot Escuer (IES Andalán de Zaragoza)
7.            Iris Orosia Campos Bandrés (Universidad de Zaragoza)
8.            José Ángel Sánchez Ibáñez (Universidad de Zaragoza) continue reading…

Source: Convocados los premios literarios en aragonés y catalán de 2018 – Aragón_hoy

El galardón Arnal Cavero reconoce la creación literaria en aragonés y el Guillem Nicolau en catalán
La convocatoria se publica hoy en el BOA

El Departamento de Educación, Cultura y Deporte –a través de la Dirección General de Política Lingüística- ha convocado los premios literarios Arnal Cavero (en aragonés) y Guillem Nicolau (catalán), ambos dotados con 3.000 euros.

Estos premios son un instrumento imprescindible para el fomento de la creación literaria en las lenguas propias de Aragón. Se enmarcan, asimismo, en las medidas del Gobierno de Aragón para desarrollar una política lingüística para el aragonés y el catalán realista adaptada a la normativa vigente y a los compromisos internacionales.

El plazo de presentación de solicitudes es de 20 días naturales a contar desde el día siguiente al de la publicación de la convocatoria en el Boletín Oficial de Aragón (se publica hoy).

A los premios podrán presentarse obras de creación literaria en cualquier género (narrativa, poesía, teatro, ensayo) escritas en lengua aragonesa en cualquiera de sus variedades, así como la traducción desde cualquier otra lengua al aragonés. Deberán tener una extensión mínima de 100 páginas para prosa, de 350 versos para las obras poéticas, y sin límite de extensión en la modalidad de ensayo.

Source: Uitena Trobada Vivir en Aragonés

Source: Asimetries aragoneses* » Temps de Franja

// Editorial

Darrerament s’observa una inusual activitat institucional dedicada a la promoció de les llengües d’Aragó, segurament el fet de tenir una Direcció General de Política Lingüística (DGPL) està començant a donar fruits. Tanmateix, malgrat les bones notícies i intencions, que cal agrair, el tractament que s’està fent de les dues llengües minoritzades pateix d’una certa asimetria.
Anem a pams. El passat mes de febrer, la Universitat de Saragossa (UdZ) va organitzar un Seminari en dos actes, un al Paranimf, on es va presentar l’estudi sociolingüístic de la Chacetania (fet per Anchel Reyes i Natxo Sorolla), i un altre a l’aula magna de la Facultat de Filosofia i Lletres, una classe magistral de l’incombustible Natxo Sorolla sobre la metodologia de xarxes per a estudiar la transmissió intergeneracional del català a la Franja. Aquell dia l’aragonès i el català van estar ben representats, si bé amb un major protagonisme per a la primera llengua. Una simetria lleu. Tot en ordre.
Aquella mateixa setmana de febrer es va celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna, i la UdZ va aprofitar per posar el seu campus virtual (aula moodle) en format trilingüe, de tal manera que tant l’alumnat com professorat ja se’l pot configurar en aragonès o en català, si així ho volen. No deixa de ser remarcable, a més, que la UdZ ho anunciés al seu butlletí en els tres idiomes locals (castellà, aragonès i català). Una simetria perfecta. I tota una mostra de coherència institucional. Per fi.
Aquella mateixa setmana de febrer, el Govern d’Aragó va anunciar que la DGPL firmaria convenis amb ajuntaments per a implementar mesures en favor de la llengua aragonesa, com participar en programes de socialització com ‘Agora a l’aragonés’, organitzar activitats culturals en aquesta llengua, o convocar ajuts de recerca local sobre l’aragonès. En aquest cas, del català res de res. Un cas d’asimetria plena.
Tornem a la UdZ, on l’any passat es va crear la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia amb la finalitat d’impulsar la investigació sobre les llengües minoritàries d’Aragó. El novembre de 2017 aquesta Càtedra va organitzar un Seminari sobre ‘Las lenguas de Aragón: Bases para llegar a acuerdos”, que va comptar amb exposicions de lingüistes i sociolingüistes tant de l’aragonès com del català. Simetria perfecta. No obstant això, aquest mes de març la Càtedra ha anunciat l’inici d’un estudi sobre ‘Análisis prospectivo y escenarios sociales de las lenguas propias de Aragón: el caso del aragonés’. Tornem a l’asimetria. Bé, cal dir que s’espera fer el mateix amb el català en un futur indeterminat. Esperem que ho comencin a fer abans del maig del 2019, no siga que les eleccions municipals i autonòmiques tornen a capgirar-ho tot (com d’habitual).
En llenguatge esportiu, de moment portem tres empats i dues derrotes del català. Hem de reconèixer que l’aragonès és una llengua molt més precària que el català, i que per això es mereix un pla de xoc més potent (i més urgent). També sabem que la defensa del català és més incòmoda en l’enrocat ecosistema polític i mediàtic aragonès, però això no hauria d’eximir els governants del deure de protegir els drets dels parlants.
Qualsevol govern preocupat pels drets lingüístics de la seua població no hauria d’estalviar recursos a l’hora de garantir drets tan bàsics. Per sort, el Govern d’Aragó n’és ben conscient. Almenys així ho va expressar el passat febrer el seu president, Javier Lambán, que en una visita a la Real Academia de la Lengua Española (RAE) va declarar que “la lengua española es el principal sustento, soporte y razón de ser de la gran nación española”, va lamentar que el Govern espanyol hagués reduït la seva aportació econòmica en un 50% i va dir que estava disposat a reparar aquest greuge amb la incorporació d’Aragó a la Fundación Pro-RAE. Tot un exemple de sensibilitat lingüística. Perquè podria donar-se el cas que el castellà fos un idioma amenaçat, sobretot a la nostra malaurada Comunitat trilingüe. Vet ací un asimètric salt d’escala.



Natxo Sorolla i Javier Giralt en un acte a la UdZ. / Josep Espluga

*Editorial aparegut a Temps de Franja 137, abril de 2018

Source: La URV acull un seminari sobre polítiques lingüístiques a Aragó » Temps de Franja

// Redacció

Llengua, política i ciència se van donar la mà dins d’un seminari celebrat lo passat 4 de maig a Tarragona, a la Universitat Rovira i Virgili, entorn de José Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó. Ho coordinava Joan Josep Pujadas, catedràtic del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, expert en l’etnolingüística de l’Alt Aragó, qui va elogiar del conferenciant l’excepcional circumstància de reunir preparació, militància i adequació al càrrec.

En una intervenció titulada “Multilingüismo y políticas lingüísticas en Aragón” López Susín va dibuixar als assistents la realitat lingüística de la comunitat aragonesa, condicionada per la història derivada de l’entronització d’una dinastia castellana després del Compromís de Casp, determinant en la regressió de l’aragonès, i per la manca d’interiorització del seu trilingüisme i el trencament actual de la transmissió familiar de les dos llengües minoritàries. Amb xifres exactes dels parlants, que dins del total de població suposen un 2% de l’aragonès i un 4% del català —unes 56.000 persones—, va presentar el cens lingüístic de cada comarca, també les del domini lingüístic castellà, amb curiositats com 12.291 catalanoparlants censats a Saragossa i 50 a Ejea de los Caballeros (Cinco Villas). Així mateix, l’ocasió va servir per presentar la web Lenguas de Aragón, de recent creació —pròximament s’editarà en les tres llengües aragoneses—, que conté una variada informació de tipus històric, normatiu i, sobretot, cultural i didàctic; pel que fa al català va mostrar el recurs Espais literaris de Jesús Moncada (www.jesusmoncada.cat, a l’apartat “Biografías de autores/as y estudiosos/as del aragonés y el catalán en Aragón”) i els materials didàctics de Rebost. Expert en dret lingüístic, partint de la Constitució de 1978, va incidir en l’esperança que va suposar l’Estatut d’autonomia i alhora la problemàtica del concepte “zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón” del seu article 7, tan indeterminat, fins arribar a les dues lleis de llengües (2009, 2013) i a la legislatura actual, en què es va crear la Direcció General que encapçala. En este punt va detallar les accions empreses malgrat un modest pressupost —que ha passat de 15.000 a 200.000€— i a partir del que es podia fer desenvolupant la Ley de Lenguas vigent: un procediment més ràpid que l’elaboració d’una nova, va destacar. Així s’ha aconseguit la modificació de la Ley del Patrimonio Cultural, s’ha creat la comissió assessora de Toponímia, i s’han aprovat los currículums de cada nivell educatiu i les bases reguladores de subvencions i premis literaris. És un resultat ben considerable, que es completarà pròximament en la declaració de les zones d’utilització històrica predominant i la creació de l’Academia Aragonesa de la Lengua, de la qual s’acaben d’aprovar els estatuts. A les conclusions, a part dels avanços aconseguits, evidents si es considera la desolada situació anterior, va mencionar com a tasques pendents abordar la presència trilingüe als mitjans de comunicació públics i a l’administració.

José Ignacio López Susín en un moment de la seua intervenció. / M.D. Gimeno

A continuació, es van desenvolupar les intervencions de tres professors de diferents departaments la URV, complementant diversos aspectes del fet sociolingüístic. Miquel Àngel Pradilla, del Departament de Filologia Catalana —i membre de l’Institut d’Estudis Catalans— va subratllar l’obligació de l’elit que governa en millorar la matriu valorativa de la llengua més enllà de les polítiques lingüístiques, i, en este sentit, va al·ludir al concepte de “comunitat lingüística” per damunt de la “identització” política de la llengua, una font de conflictes polítics. També va mencionar el perill d’atomització si es creen acadèmies de la llengua per separat.

Al seu torn, María Dolores Gimeno, professora del Departament de Filologies Romàniques i vicepresidenta d’Ascuma, va parlar de l’associacionisme lingüístic a la Franja, des dels seus orígens als anys 80 —quan van aparèixer els Consells Locals de la Franja a la Llitera, l’IEBC i la mateixa Ascuma— a la recent “Clarió: Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català” (2013), un panorama que ha evolucionat des de la nova democràcia, sensible a les llengües minoritàries, a l’aparició darrerament d’associacions “negacionistes” per qüestions polítiques. Desprès de referir la important tasca realitzada en la dignificació i ús del català franjolí en diferents sentits (publicacions, escola, acció política…), va destacar la crisi actual de l’associacionisme clàssic, percebut ara com elitista per la seua vinculació al model dels centres d’estudis i sense relleu generacional davant nous models relacionals.

La darrera intervenció va ser la de Natxo Sorolla, sociòleg i professor del Departament de Gestió i Empresa, que va oferir dades dels processos de substitució lingüística que s’observen tant a l’àmbit de l’aragonès com del català, comparant el cas de la comarca del Baix Cinca i la Llitera i el d’Echo. La situació preocupant derivada del trencament de la transmissió familiar que s’observa històricament en l’aragonès situa la llengua en posició d’amenaça. Pel que fa al català a la Franja no s’observa este trencament, encara. Però les últimes dades apunten que el castellà està penetrant com a llengua d’interacció entre xiquets catalanoparlants familiars, circumstància que podria ser l’avantsala d’un procés de substitució imminent, i per evitar-ho, cal posar en acció polítiques lingüístiques més efectives.

Un breu torn de paraules va concloure una interessant jornada, interdepartamental i interautonòmica, confirmant la necessitat de seguir reflexionant i discutint en este sentit per preservar el patrimoni lingüístic i cultural, una riquesa de segles, i de buscar l’entesa i el respecte entre els parlants.

 

Un moment del seminari. / M.D. Gimeno

Source: Cap. 93 – Aragonés – 06/05/2018 11:30 – En ruta con la Ciencia – En ruta con la Ciencia

Resumen del vídeoLa lengua en Aragón tiene características particulares que no comparte con el resto de la península ibérica. Desde palabras propias como chipiar o escobar, hasta un idioma propio, el aragonés, que aún se sigue hablando en zonas de Huesca/Aragón y que investigadores aragoneses quieren retratar y conservar. ‘En ruta con la ciencia’ se adentrará en las palabras que usan los aragoneses.

La Colla de Charradors “O Corrinche” vos proposa partizipar n’o seminario:
“El aragonés chistabín”  
Dirichito per Fernando Romanos Hernando

Que se ferá n’o Centro Aragonés de Barcelona
lo sabado 12 de mayo de 2018

 

En a pachina web d’o CAB alcontrarez una definizión d’o Seminnario

INSCRIPZIONS

Lo preu d’a inscripzión ye de 15 euros.

Podez inscribir-tos-ie en linia seguindo los pasos indicatos en iste enlaze:inscripzions

Y tamién podez fer-lo directament n’a Secretaría d’o CAB.

Si tenez bella cuestión podez escribir a iste correu-e: aragonesgue@centroaragones.org
     logos

Source: Abundant i emotiva presència de públic a la presentació de “Espills trencats” a Saidí | Mas de Bringuè

Presentació a Saidí

FELIP BERENGUER

Vàries desenes de persones, en torn a seixanta, acudiren a la presentació de la novel·la biogràfica de Màrio Sasot “Espills trencats”, guanyadora del Premi “Guillem Nicolau 2017” atorgat pel Govern aragonès, al cinema Parcerisa de Saidí el passat 30 d’abril.

Moltes d’elles ja venien amb el llibre comprat dies abans aprofitant el dia de la Fira i la presència d’exemplars als quioscs  de la vila i l’autor ja va tindre que signar exemplars a la porta abans d’entrar a uns quants lectors puntuals i ansiosos.

Des de la petita taula que presidia l’acte, l’alcalde de la vila, Marco Ibarz destacà l’abundant activitat cultural que desenvolupa habitualment  Màrio Sasot i la seua participació en actes i institucions culturals del poble, entre elles en la rondalla local San Anton, que dos dies abans, el 28 d’abril, oferí en aquell mateix local, un concert de pols i pua.

Seguidament, el professor i escriptor veí de Saidí, Vicente Casasús, assenyalà el caràcter “real” i no fictici dels fets que en el llibre de Sasot es narren, “on lo que apareixen són persones, no personatges” i valorà la valentia i la honestedat de l’autor a l’hora de contar-los.

Sasot agraí la resposta del públic i de l’Ajuntament del seu poble natal  davant la publicació d’aquet llibre, on va voler recollir fets de la seua vida passada amb el poble com a primer punt de referència, per a explicar-se a ell mateix “com hai arribat a ser el que sic”. Al mateix temps comentà anècdotes i  dedicà el llibre “a algunes de les persones del poble que ixen en aquestes pàgines i en el transcurs d’aquests annus, ja ens han deixat”.

Després d’un interessant col·loqui, els assistents van poder prendre un pica-pica, gentilesa de l’Ajuntament.

 

Bona resposta del públic a l’actuació de la rondalla “San Anton”

També va tindre molt bona afluència de públic el concert de pols i pua que va donar la secció instrumental del grup de jota San Anton de Saidí al cinema del poble el passat 28 d’abril.

Començà l’actuació el grup invitat, la rondalla San Jorge de Bellver que delectà al públic am peces melòdiques inoblidables com “Resistiré”, “Mi gran noche” o “Y nos dieron las diez”, amb uns arranjaments molt delicats i adients.

A continuació, el grup local inicià la seua part amb unes peces tretes del folklore aragonès; continuà amb melodies clàssiques com “Romance anónimo” i “Torna a Surriento”, i finiren amb un tema dels Beatles (“Hei Jude”) i “Los ojos de la española”. Finalment, les dues rondalles, sota la direcció del seu professor, Miguel Ángel Hervás,  atacaren dos temes conjunts: “La vida es bella” i  la ranxera “Homenatge a Jorge Negrete”, que arrencaren els entusiastes aplaudiments del públic.

actuació a Saidí (28-4-2018)

Un moment de l’actuació.

El proyecto pretende generar una hoja de ruta de digitalización del aragonés, una síntesis vocal del aragonés, mejorará la traducción automática castellano-aragonés y creará una app de traducción automática y un diccionario on-line de lengua aragonesa

Source: Un diccionario y un traductor digital para el aragonés – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Source: · UN DICCIONARIO Y UN TRADUCTOR DIGITAL PARA EL ARAGONÉS – Lenguas de Aragón

Source: La normalización social de las lenguas minoritarias. Experiencias y procedimientos para la salvaguarda de un patrimonio inmaterial | Cursos de verano

Fecha evento:
12/07/2018 al 13/07/2018
Director/Directores:
Javier Giralt Latorre, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza, y Francho Nagore Laín, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza
Horas lectivas totales:
20
Horas lectivas presenciales:
16
Precio de la matrícula:

Tarifa general: 130 €
Tarifa reducida: 110 €

Objetivos:

La normalización de una lengua supone la recuperación de su status de lengua “normal”, es decir, de lengua cuyo uso oral y escrito sea natural y espontáneo en cualquiera de las situaciones que se pueden producir en la vida pública y personal de sus hablantes. Cuando una lengua no está normalizada socialmente, se utiliza exclusiva o predominantemente de manera oral en el ámbito familiar. En ese estado primario, la lengua no tiene más manifestación que la multiplicidad dialectal.

Además, una lengua no normalizada se usa únicamente en registros orales informales, por lo que no está capacitada para desarrollar sus capacidades en registros o temas elaborados. De ahí que la normalización social de una lengua entrañe necesariamente la normativización del idioma.

Precisamente, la estandarización de las lenguas minoritarias de Europa fue la cuestión a la que se dedicó el curso extraordinario de la Universidad de Zaragoza en verano de 2017 titulado “Lenguas minoritarias de Europa y estandarización”, en el cual se expusieron los procesos de fijación de la norma lingüística del gallego, asturiano, euskera, catalán, occitano y aragonés.

Como continuación de ese curso, en el que aquí se presenta se pretende analizar el grado de normalidad social que dichas lenguas han alcanzado, dedicando especial atención a la situación del aragonés y del catalán de Aragón, como lenguas minorizadas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón. Ciertamente, nuestra región se halla inmersa en un proceso incipiente de normalización de ambas lenguas, pero todavía son muchos los obstáculos con los que se encuentra para poder alcanzar, aunque sea mínimamente, el status del que gozan otras lenguas minoritarias.

En las ponencias programadas se ofrecerá de manera detallada cuál ha sido el proceso de normalización externa que han experimentado (o están experimentando) las lenguas minoritarias citadas anteriormente, con el propósito de que los alumnos puedan tener un conocimiento de primera mano (la mayor parte de los conferenciantes han intervenido directamente en esos procesos) de la situación en la que se encuentra cada una de ellas y, al mismo tiempo, puedan valorar en su justa medida todo cuanto en este asunto se está realizando en Aragón en relación con nuestras propias lenguas minoritarias.

Programa:

Jueves, 12 de Julio

10:00 h.        La normalización externa del gallego (1)

12:00 h.        La normalización externa del asturiano (2)

16:00 h.        La normalización externa del euskera (3)

18:00 h.        La normalización externa del catalán (4)

 

Viernes, 13 de Julio

10:00 h.        La normalización externa del occitano (5)

12:00 h.        La normalización externa del catalán en Aragón (6)

16:00 h.        La normalización externa del aragonés: enseñanza (7)

17:00 h.        La normalización externa del aragonés: literatura (8)

Ponentes:

1.            Xosé Henrique Monteagudo Romero (Universidad de Santiago de Compostela)

2.            Roberto González-Quevedo González (Universidad de Oviedo)

3.            Patxi Baztarrika Galparsoro (Ayuntamiento de Andoain (Guipúzcoa) )

4.            Miguel Ángel Pradilla Cardona (Universitat Rovira i Virgili)

5.            Carmen Alén Garabato (Université Paul-Vaméry Montpellier 3)

6.            Mario Sasot Escuer (IES Andalán de Zaragoza)

7.            Iris Orosia Campos Bandrés (Universidad de Zaragoza)

8.            José Ángel Sánchez Ibáñez (Universidad de Zaragoza)

Alumnado:

-Profesores de los diferentes niveles educativos, especialmente los vinculados a las áreas de Lengua y Literatura, y a las lenguas de Aragón o interesados en ellas.

-Alumnado universitario del ámbito de la filología, educación, humanidades, sociología, antropología, etc.

-Profesionales interesados en ejercer como investigadores en torno a las lenguas minoritarias de Aragón.

-Público general.

Nota: Tendrán preferencia los titulados universitarios, pudiendo inscribirse público en general.

Reconocimiento de créditos:

Solicitado el reconocimiento como créditos por las Actividades universitarias culturales por la Universidad de Zaragoza.

0,5 ECTS

Los asistentes pueden solicitar individualmente a los Servicios Provinciales de Educación el reconocimiento de la actividad como Formación Permanente de Profesorado presentando el certificado de haber realizado el curso.

Procedimiento de evaluación:

-Los asistentes que quieran optar a convalidar el Curso por créditos de libre elección deberán realizar una reseña por cada una de las sesiones.

-En la reseña deberán sintetizar los contenidos aprendidos en cada una de las sesiones y reflexionar sobre ellos, aportando una opinión personal.

-Dicha reseña tendrá una extensión aproximada de 2.000 palabras (unos 12.300 caracteres con espacios).

-Se valorará la capacidad de comprensión y análisis de las ideas principales expuestas en las diferentes sesiones.

-Los directores del curso serán los encargados de evaluar las reseñas.

Alojamiento:

Lugar de celebración

Aulas de la Residencia Universitaria de Jaca.

C/Universidad, 3

22700 JACA

 

Alojamiento

Residencia Universitaria de Jaca, C/Universidad, 3 22700 JACA.

Precio del alojamiento durante el curso: 67,05 € (consultar información en el enlace Sedes).

Consultas y reservas de alojamiento:

Web http://www.unizar.es/resijaca

Tfno.: 974 36 01 96, e-mail: resijaca@unizar.es

CARTELL CONFERENCIA 4 de maig 2018

Diptic Seminari politiques linguistiques a Arago

SEMINARI SOBRE POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES A ARAGÓ: “Multilingüismo y políticas lingüísticas en Aragón” a càrrec de José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón.
Dia i hora: Divendres, dia 4 de maig a les 12.00 h
Lloc: Sala de Graus del Campus Catalunya
Organitzen: Departament de Filologia Catalana, Departament de Filologies Romàniques, Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social amb la col·laboració de la Facultat de Lletres. [+] info i contacte: joanjosep.pujadas(arrova)urv(punt)cat

Objectius
La presència a la URV del Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, és una oportunitat única per a passar revista de la situació de les dues llengües minoritàries de l’Aragó: l’aragonès i el català. L’objectiu principal de la sessió és tenir coneixement de la intensa activitat legislativa i institucionalitzadora duta a terme en la darrera legislatura i avaluar els nombrosos reptes pendents en el camí cap a la dignificació i la consolidació de les llengües minoritàries d’Aragó. La ponència del Sr. López Susín anirà acompanyada de breus intervencions de tres experts en el tema, membres de la URV.

Ponent
José Ignacio López Susín (Saragossa, 1956) és especialista en legislació sobre normalització lingüística. Pertany a les associacions culturals Rolde de Estudios Aragoneses, al Consello d’a Fabla Aragonesa i a la Fundación Gaspar Torrente, entitats que treballen per la promoció i la divulgació de la llengua i la cultura aragoneses. També és autor de llibres i d’articles en revistes especialitzades centrats en el dret aragonès, els drets lingüístics o la lexicografia aragonesa. Des de juliol de 2015 és director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó.

Comentaristes
Dr. Miquel Àngel Pradilla. Professor Titular. Departament de Filologia Catalana (URV).
Dra. Maria Dolores Gimeno. Professora Agregada Interina. Departament de Filologies Romàniques (URV).
Dr. Natxo Sorolla. Professor Associat. Departament de Gestió i Empresa. Àrea de Sociologia (URV).
Presentador de l’acte Dr. Joan J. Pujadas. Catedràtic. Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social (URV).

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: