La Franja

Source: Los coordinadors del projecte “Fem memòria”, pregoners de les Festes de Saidí | Mas de Bringuè

Fotos: grup “Fem memòria”

MÀRIO SASOT

Sergio Rivas Fullola i Sonia Ezquerrra Coronas, guanyadors enguany de la XXIX Beca Amanda Llebot i Colom que atorga l’Institut d’Estudis delBaix Cinca (IEBC-IEA) pel seu projecte “Fem memòria”, han sét los encarregts d’obrir com a pregoners les festes d’estiu de Saidí el passat dimecres, 14 d’agost, des del balcó de l’Ajuntament.

La Comissió de Festes i la Corporació Municipal van voler reconèixer així la important tasca de recuperació de la memòria cultural i històrica que estan portant a terme aquests dos joves d’origen saidinès des que van decidir crear el projecte “Fem Memòria”  l’any 2018.

Durant el seu discurs, pronunciat davant d’una plaça de la Constitució ocupada per centenars de persones que aplaudiren moltes de les seues intervencions, van agrair la gran acceptació i participació en lo seu projecte de la població de Saidí i el suport d’institucions com l’Ajuntament, l’IEBC, l’associació Lo Branquil i els alumnes i professors de l’escola San Juan Bautista de la localitat, entre altres.

Al llarg d’aquest temps, amb l’objectiu de recuperar records i empremtes de la història recent de Saidí (la llengua, els costums i tradicions del poble, etc) Sonia i Sergio han entrevistat a més de vint persones grans de la localitat, han recuperat un puial de fotografies antigues de gran valor antropològic i sentimental per a la memòria del poble i n’han fet ampla difusió dels seus resultats per mig de les xarxes socials (Facebook, Instagram…) i dels mitjans de comunicació locals comarcals i regionals (Radio fraga, Aragón Ràdio, Digital Fraga TV, revista Temps de Franja, Diario del Alto Aragón, etc.). També van fer actes de presentació del projecte durant les passades festes de Sant Antoni i a la Fira del maig de Saidí.

Cabdal importància ha tingut la iniciativa de col·laboració de l’escola de Saidí, on els alumnes, preguntant els seus iaios i iaies van recollir més de 160 paraules i expressions de la llengua local, algunes de les quals les van il·lustrar en més d’una vintena de punts de lectura que es van exposar als passadissos i sales del centre.

Sergio Rivas és diplomat en Ciències Empresarials i llicenciat en Administració i Direcció d’empreses i treballa com auditor i administrador d ‘empreses. Sònia Ezquerra és llicenciada en Psicologia i actriu, i treballa en projectes d’inserció laboral i social.

Les vies de contacte per a informar-se o participar en el projecte “Fem memòria” són: A Facebook (Fem Memòria Saidí), a Instagram (fem.memoria) i al correu electrònic (fem.memoria@hotmail.com)

Els pregoners, amb l’alcalde de Saidí i president de la comarca del Baix Cinca, Marco Ibarz

Source: Trobada literària estival a la Codonyera | Lo Finestró

Una música d’arrel morisca del desaparegut grup valencià Al Tall ens introduí a la lectura de José Miguel Gràcia del seu emotiu poema “De les tres llunes, la Lluna-broixa” dedicat “molt especialment a la Sigrid i a l’Artur per l’estima que tenen a la Codonyera, a la seua llengua, al seu paisatge i a la seua gent”. El text va servir per tancar l’acte de presentació del llibre d’Artur Quintana La Vall de Balat. Memòries de l’Aragó 1948-2017.

José Miguel Gràcia va organitzar a la Codonyera, el 10 d’agost al vespre, la presentació del llibre del nostre company i mestre. Lo Cantó del Fossar/Carrera Major va ser el lloc de trobada d’una trentena d’amics i coneguts per assistir a la convocatòria literària. Va iniciar la vetllada, a la Sala Cial i Tiarra, l’audició del popular tema de Jaume Sisa “Qualsevol dia pot sortir el sol” per acollir i donar la benvinguda als assistents a l’acte. Seguidament l’amfitrió va fer una petita biografia de l’autor del volum i, més tard, resumí la primera part de les memòries d’Artur Quintana ja editades per l’Associació Cultural del Matarranya a la col·lecció “Quaderns de les Cadolles” que acaben el 2003. L’epíleg final del volum el llegí un altre bon amic de Bellmunt, Ramon Mur. A continuació Carles Sancho descrigué la segona part de les memòries inèdites, fins el 2017, que apareixen en el nou volum, editat per Rolde de Estudios Aragoneses. L’obra és d’obligada lectura per conèixer com està i com evoluciona la complexa situació de les tres llengües aragoneses, segons el prologuista i crític literari Esteve Betrià.

Després de la convocatòria literària, José Miguel i Maricarme, ens van convidar a una copa de cava i un pica-pica per continuar l’animada conviarsa entre amics i coneguts que ens havíem aplegat per homenatjar l’Artur Quintana que, malgrat estar a Alemanya, volgué presentar el llibre a la seua vila adoptiva.

Arnau Timoneda

https://www.facebook.com/pg/Festival.Torredarques/posts/?ref=notif

Source: Acord per reparar la séquia de Massalcoreig a Fraga

Source: Impiden a piragüistas de Sevilla recoger sus medallas por llevar la bandera de España

Source: IV Festival Internacional de Cinema de Mequinensa » Temps de Franja

Source: II Certamen de Teatre Amateur de Mequinensa » Temps de Franja

Source: Paraules* » Temps de Franja

Source: IV Festival Internacional de Cinema de Mequinensa » Temps de Franja

Lluís Rajadell

La verema sempre valdrà diners». Ho dien mon pare i mon iaio als anys vuitanta del segle XX. Quan no valie la pena treballar les oliveres perquè les olives anaven tirades de preu, la vinya ere una bona alternativa. Des de l’hecatombe de l’olivar per la gelada de febrer de 1956 fins als anys vuitanta del segle passat, la verema ere el cultiu que donave esperança als llauradors. Es van arrencar molts bancals d’oliveres per a plantar-hi vinya. A mida que avançave la mecanització del treball, més oliveres acavaben cul per amunt per a deixar lloc als ceps. De Bernatxa, sobretot, però també Macameu i Carinyena. Va ajudar a millorar els preus del raïm la construcció de la cooperativa vitivinícola de Vall-de-roures, que va obligar a les bodegues particulars a pagar millor la verema si volien omplir els trulls. A més, la qualitat del vi de la comarca es més que acceptable. Continuar llegint… Vinya i oliveres

La Comarca del Bajo Aragón (PSOE-PAR) creará una consejería del Chapurriau – Lo Cacao de la FACAO

Source: Xerrades de les Nits d’Estiu – El lloc dels debats nocturns estiuencs d’Alcampell

Source: Matarranya Íntim » Temps de Franja

Source: Política Lingüística publica el treball guanyador de la V Beca Joan Veny, sobre l’evolució del català a la Franja. Llengua catalana

El treball guanyador de la V Beca Joan Veny, obra del filòleg Esteve Valls, està publicat dins la col·lecció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística” i ja es pot consultar en el web de Llengua catalana. La publicació digital porta per títol La llengua escapçada. Un estudi sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa. Valls hi analitza l’impacte de la frontera administrativa en l’evolució del català a banda i banda de la Franja tot demostrant que la pèrdua dels trets lingüístics propis de la Franja es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas de la catalana. continue reading…

// María José Sahún

A la Vall Mitjana del Noguera Ribagorçana, davant dels municipis de Sopeira, Areny de Noguera i Pont de Montanyana, es troba la Terreta, que es la part catalana de la vall; un conjunt de llogarets que des de 1970 pertanyen al municipi de Tremp (Pallars Jussà). En un d’aquests, La Torre de Tamúrcia, antigament pertanyent al desaparegut Ajuntament d’Espluga de Serra, el proper divendres 2 d’agost i tot el dissabte 3, es desenvolupa les desenes jornades “Coneix la Terreta”, un espai on es presenten recerques, llibres i documentals de temàtica pirinenca i franjolina que permeten reflexionar sobre la zona i sobre el Pirineu i la Franja.

Les activitats comencen a l’església de Sant Josep el divendres a les 18 hores amb la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que aquest any està dedicada a la pedra seca, una tècnica constructiva que l’any passat fou reconeguda per la UNESCO com a patrimoni immaterial de la humanitat. Aquesta Mostra promoguda per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner entre altres entitats té una de les seus a la Terreta . Continuar llegint… La Terreta, Capital cultural del Pirineu » Temps de Franja