Skip to content

Archive

Category: Comarques

Source: Acte de presentació del conveni entre l’IEC i ASCUMA | Lo Finestró

Source: Comienzan las XIII Jornadas Gastronómicas del IES Matarraña – La Comarca

19-febrero-2018

La Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón presentó la semana pasada en Graus “Rebost” (despensa), una compilación de recursos didácticos online destinados a rescatar y conservar el patrimonio lingüístico de la Ribagorza. Se trata de vídeos, presentaciones en “PowerPoint”, archivos sonoros y documentos con textos, fichas y partituras elaborados por la maestra Nuria Sesé Ferro.

Rebost: la despensa lingüísticaLa finalidad es facilitar a los centros educativos de la Ribagorza recursos didácticos comunes –y adaptados a las variedades lingüísticas-, que ayuden a normalizar la lengua autóctona en la escuela. Asimismo, se ofrece la posibilidad a los centros educativos de contar con materiales ajustados a la realidad sociolingüística de la Ribagorza.

Los materiales son versátiles y funcionales para poder ser utilizados en clase de música, educación física o las asignaturas relacionadas con el medio, además de servir para el aprendizaje de aragonés y catalán.

Cartel ReostEl “Rebost”, la palabra en aragonés ribagorzano que designa la despensa, es el fruto de muchas horas de investigación y de la colaboración de numerosas personas que desean que su lengua –sea el aragonés o el catalán- no se pierda, que se transmita y que sea útil. Es el objetivo también del Gobierno de Aragón, que propició en su día la investigación y que facilita ahora que llegue a sus destinatarios finales: “los docentes y los niños y niñas de la comarca”, explicó el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín. “Con la ayuda de la tecnología, la riqueza de nuestras lenguas se hace presente en la enseñanza; esperamos y deseamos que el esfuerzo y cariño de su autora consiga alcanzar el objetivo de ser empleado en la escuela”.

Para ser más accesible, se ha organizado con distintos criterios:
– Tipologías textuales (cuentos, adivinanzas, trabalenguas y vocabularios) y juegos con contenido lingüístico.
– Modalidades lingüísticas: aragonés bajo ribagorzano, aragonés benasqués y catalán ribagorzano.
– Bloques temáticos: naturaleza, mundo vegetal y mineral; mundo animal; las personas, necesidades y relaciones; la casa y el entorno próximo.

La autora explica que se ha hecho una adaptación didáctica con fichas y soporte informático (vídeos, archivos sonoros, PowerPoint), que sean funcionales para el profesorado y atractivas para el alumnado, con el objetivo de poder incluirlos en sus temas de estudio como un recurso más. Además, no es necesario dominar la lengua para poder utilizarlo. “Rebost no va dirigido exclusivamente a especialistas, aunque puede serles útil. La presencia del aragonés o el catalán en clases de música, educación física, naturales o sociales ayudaría a normalizar la lengua autóctona en la escuela”, dijo Nuria Sesé, que tiene el catalán de Isábena como lengua materna y conoce de primera mano el aragonés ribagorzano y el aragonés benasqués.

A los contenidos se puede acceder mediante la página web http://lenguasdearagon.org/rebos

Source: Maella se centrará en su albergue y la residencia de ancianos durante el 2018 – La Comarca

Source: La promesa | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 2 de febrer del 2018)

En l’imaginari carregalesc Morella ha segut sempre sinònim de fred. Mai no n’haig patit tant com la vesprada d’un dos de novembre, entre 1960 i 1963, a posta de sol, en l’obligada visita anual al cementeri morellà.

Sense calefacció de cap classe, als immensos dormitoris dels “Escolàpios” també en passàvem. I molt. I per a combatre’l cada un se les havie d’apatuscar com podie. Les mantes mos les havíem de dur de casa. Jo vaig arribar a tindre’n cinc. I algunes, que eren amples, doblades. Ere qüestió de traure el màxim profit dels escassos recursos al nostre abast. Jo mateix, quan me posava a dormir, ficava dintre del llit la roba que havia de dur en ser l’atre dia per a mantindre-la calenta. I hi havie qui, tot i el perill de ser castigat, sucumbie a la temptació de no llevâ’s los “calçoncillos”. Es considerave un hàbit antihigiènic i ere severament castigat. El correctiu consistie en dutxâ’s amb aigua freda l’endemà al mati, tant a l’hivern com a l’estiu. Atenent a l’extrema climatologia morellana els alumnes ho consideràvem un càstig cruel. Ere per això que els imprevisibles controls als pocs minuts d’haver-mos gitat eren tant temuts.

A mi em van enganxar un camí. I recordo aquella nit com una de les més roïnes dels meus anys a l’Escola Pia. Pensar que de cop i volta hauries de passar de l’amable escalforeta del llit a la inhumana gelabror de la dutxa ere com un malson insuperable. Em donaven calfreds només de cavil·lâ-hi. Però, per a satisfacció meua, aquell matí la fortuna em va vindre de cara per partida doble. Primerament quan al donar l’aigua va resultar que les canyeries s’havien gelat i no en va eixir gens. I en segon lloc quan lo “padre maestro”, al considerar que el fet d’haver-me hagut d’enfrontar a una remullada en condicions tan extremes ja ere prou penitència, va decidir perdonâ’m. Això sí, amb la promesa de no dormir mai més amb “calçoncillos”.

Aquella lliçó va ser molt dura, certament. Però també molt eficaç. Perquè passats si fa o no fa sixanta anys de la promesa mai no l’haig trencat.

José A. Carrégalo

(Viles i gents, publicat a La Comarca 15/2/2018)

Natxo Sorolla

Sparse, scale-free networkCada nou usuari de Facebook ha tingut un maldecap quan ha de decidir si aquell conegut, en qui fa anys va estudiar, és «amic» o no. Perquè la plataforma denomine «amics» al que simplement poden ser «contactes» o «coneguts», però també «família» o «parella» I tots apareixen mesclats alegrement en això de l’«amistat». Tampoc és fàcil definir l’amistat. Habitualment s’associe en la confiança, en un lligam social especial, normalment entre persones similars a natres, que mos serveixen de referents, de consultors, de cònsol en los mals moments… I sobrepassada la barrera de l’amistat, hi ha els «companys», los «contactes», los «coneguts», los «saludats»…

Granovetter és un sociòleg que es va centrar en estes altres relacions dèbils. Se va proposar explicar «la fortalesa dels llaços dèbils». I va explicar la contradicció aparent entre «fortalesa» i «llaç dèbil» en lo fet que la majoria de gent trobave les seues faenes gràcies als llaços dèbils, que són aquelles persones que coneixem, però en qui no tenim un contacte fort i permanent. Per tant, allà a on hi ha atur crònic, és molt difícil que les amistats més fortes mos conseguixquen treball, perquè tenen tan poques oportunitats laborals com natres. Per això, és important mantindre sempre contactes dèbils en espais molt diversos.

A esta col·lecció de persones que coneixem se la denomine «capital social». I és tan important com lo capital econòmic o el capital intel·lectual. Són eixa grangera, eixe camioner, eixa estudiant de dret, o eixe dissenyador gràfic, que coneixem, i que mos facilitaran navegar per les complicades aigües de la vida. Perquè mos oferiran una recomanació sobre una qüestió legal, los podrem demanar una reparació mecànica senzilla, mos sorprendran en lo millor tall de carn que ham tastat en anys, o mos avisaran de l’oferta laboral de la nostra vida. La fortalesa dels llaços dèbils. Són relacions esporàdiques que realment articulen i enganxen la societat, i són la via per la que es difonen les innovacions, les llengües estàndard, les idees polítiques, los canvis socials… Però d’això ja en parlarem a la pròxima columna.

Matarranya, 16 de febrer de 2018 El conseller de Desenvolupament Rural i Sostenibilitat, Joaquín Olona, i el President de la Comarca del Matarranya, Rafa Martí, van mantenir este dilluns 12 de febrer una trobada per abordar diversos temes que afecten este territori i sobre els quals el Departament de Desenvolupament Rural té competències. Una reunió que segons […]

Source: Hi haurà un procés de participació per abordar una possible figura de protecció al Matarranya – Ràdio Matarranya

Source: El Gobierno de Aragón crea ‘Rebost’, una despensa en internet de materiales didácticos para rescatar y conservar las dos lenguas de la Ribagorza – Aragón_hoy

El director general de Política Lingüística presenta hoy en Graus esta compilación de recursos educativos elaborados por la maestra Nuria Sesé
El objetivo es que los docentes cuenten con herramientas para normalizar la lengua autóctona en la escuelaCartel de Rebost-Ribagorza

El Departamento de Educación, Cultura y Deporte –a través de la Dirección General de Política Lingüística- presenta esta tarde en Graus ‘Rebost’ (despensa), una compilación de recursos didácticos online destinados a rescatar y conservar el patrimonio lingüístico de la Ribagorza. Se trata de vídeos, presentaciones powerpoint, archivos sonoros y documentos con textos, fichas y partituras elaborados por la maestra Nuria Sesé Ferro. La finalidad es facilitar a los centros educativos de la Ribagorza recursos didácticos comunes –y adaptados a las variedades lingüísticas-, que ayuden a normalizar la lengua autóctona en la escuela. Asimismo, se ofrece la posibilidad a los centros educativos de contar con materiales ajustados a la realidad sociolingüística de la Ribagorza y a los docentes y alumnado de aproximarse a la lengua.

Los materiales son suficientemente versátiles y funcionales para poder ser utilizados en clase de música, educación física o las asignaturas relacionadas con el medio, además de servir para el aprendizaje de aragonés y catalán.

A los contenidos se puede acceder mediante la página web http://lenguasdearagon.org/rebos o a través del pendrive incluido en la publicación de los materiales.

“Rebost, la palabra que designa la despensa, es el fruto de muchas horas de investigación, de la colaboración de numerosas personas que desean que su lengua –sea el aragonés o el catalán- no se pierda, que se transmita, que sea útil. Ese es también el deseo del Gobierno de Aragón, que propició en su día la investigación y que facilita ahora que llegue a sus destinatarios finales, los docentes y niños y niñas de la comarca”, ha explicado el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín. Y ha añadido: “Con la ayuda de la tecnología, y de una atractiva presentación, la rica polifonía de nuestras lenguas se hace presente en la enseñanza; esperamos y deseamos que el esfuerzo y cariño de su autora consiga alcanzar el objetivo de ser empleado en la escuela”.

‘Rebost’ consiste en producciones orales y escritas divididas en:
• Vocabulario básico en las lenguas de la Ribagorza
• Un dossier de jugos tradicionales con componente lingüístico de la Ribagorza
• Una relación de adivinanzas, trabalenguas, etc. Asociados a los temas o los centros de interés más habituales en la escuela
• Presentaciones que puedan resultar funcionales como vídeos, powerpoints y registros sonoros.

Y para ser más accesibles, se han organizado de la siguiente manera:
• Tipologías textuales (cuentos, adivinanzas, trabalenguas y vocabularios) y juegos con contenido lingüístico.
• Modalidades lingüísticas: aragonés, bajo ribagorzano, aragonés benasqués y catalán ribagorzano.
• Bloques temáticos: naturaleza, mundo vegetal y mineral; mundo animal; las personas, necesidades y relaciones; la casa y el entorno próximo.

La autora explica que se ha hecho una adaptación didáctica con fichas y soporte informático (vídeos, archivos sonoros, powerpoint), que sean funcionales para el profesorado y atractivas para el alumnado, con el objetivo de poder incluirlos en sus temas de estudio como un recurso más. Además, no es necesario dominar la lengua para poder utilizarlo. “Rebost no va dirigido exclusivamente a especialistas, aunque puede serles útil. La presencia del aragonés o el catalán en clases de música, educación física, naturales o sociales ayudaría a normalizar la lengua autóctona en la escuela”, ha dicho Nuria Sesé, que tiene el catalán de Isábena como lengua materna y conoce de primera mano el aragonés ribagorzano y aragonés benasqués. Actualmente, trabaja en un centro educativo público de Fraga.

Source: Anglocentrisme Borgia – La Comarca

Lluís Rajadell.

Ho han tornat a fer. I mira que em sap greu. És una sèrie americana ben feta, amb una ambientació acurada, un argument ben parit que enganxa des del primer minut, però l’anglocentrisme dels productors els perd. Ja va passar amb ‘Joc de trons’ i ara tornen a caure-hi ‘Els Borgia’. Al capítol novè de la tercera temporada, Michelleto, l’home de confiança de Cèsar Borgia per als encàrrecs més inconfessables, mata el seu amant, Pascal, després de descobrir que este és un traïdor al servei de la poderosa rival del papa Borgia, Caterina Sforza.

Com sempre passa a ‘Els Borgia’, l’ambientació és enlluernadora. Majestuosos escenaris urbans, personatges històrics, paisatges, armament, indumentària, música, protocol… transporten l’espectador al cor de la Roma renaixentista. El creador de la sèrie, Neil Jordan, es, a més, un cineasta excepcional. Però, quan el sinistre Michelleto s’acomiada del seu patró i protector després de matar a Pascal per encàrrec del propi Cèsar, ho fa escrivint “goodbye” al terra amb la sang de la víctima. Així, en anglès pur i dur. Tota l’acurada ambientació se’n va a prendre pel sac per una maleïda paraula. L’assassí, un valencià trasplantat a l’Italia del Renaixement, escriu un missatge dirigit al seu amo, també italià, en el perfecte anglès del segle XXI. El miratge de la Itàlia renaixentista, s’esmicola grollerament.

Source: La promesa – La Comarca

J.A. Carrégalo

En l’imaginari carregalesc Morella ha segut sempre sinònim de fred. Mai no n’haig patit tant com la vesprada d’un dos de novembre, entre 1960 i 1963, a posta de sol, en l’obligada visita anual al cementeri morellà.

Sense calefacció de cap classe, als immensos dormitoris dels “Escolàpios” també en passàvem. I molt. I per a combatre’l cada un se les havie d’apatuscar com podie. Les mantes mos les havíem de dur de casa. Jo vaig arribar a tindre’n cinc. I algunes, que eren amples, doblades. Ere qüestió de traure el màxim profit dels escassos recursos al nostre abast. Jo mateix, quan me posava a dormir, ficava dintre del llit la roba que havia de dur en ser l’atre dia per a mantindre-la calenta. I hi havie qui, tot i el perill de ser castigat, sucumbie a la temptació de no llevâ’s los “calçoncillos”. Es considerave un hàbit antihigiènic i ere severament castigat. El correctiu consistie en dutxâ’s amb aigua freda l’endemà al mati, tant a l’hivern com a l’estiu. Atenent a l’extrema climatologia morellana els alumnes ho consideràvem un càstig cruel. Ere per això que els imprevisibles controls als pocs minuts d’haver-mos gitat eren tant temuts.

A mi em van enganxar un camí. I recordo aquella nit com una de les més roïnes dels meus anys a l’Escola Pia. Pensar que de cop i volta hauries de passar de l’amable escalforeta del llit a la inhumana gelabror de la dutxa ere com un malson insuperable. Em donaven calfreds només de cavil·lâ-hi. Però, per a satisfacció meua, aquell matí la fortuna em va vindre de cara per partida doble. Primerament quan al donar l’aigua va resultar que les canyeries s’havien gelat i no en va eixir gens. I en segon lloc quan lo “padre maestro”, al considerar que el fet d’haver-me hagut d’enfrontar a una remullada en condicions tan extremes ja ere prou penitència, va decidir perdonâ’m. Això sí, amb la promesa de no dormir mai més amb “calçoncillos”.

Aquella lliçó va ser molt dura, certament. Però també molt eficaç. Perquè passats si fa o no fa sixanta anys de la promesa mai no l’haig trencat.

(…) Saidí, com a símbol
El bitllet, d’anada. Finestres enfora, tot era fosc. El sol ens ha trobat quan passaven cinc minuts de dos quarts de vuit a l’enclavament xiïta de Saidí (ep!, tan sols en termes històrics), just abans d’entrar a Espanya. Un poble de petita dimensió que ha vist néixer els escriptors Mercè Ibarz i Francesc Serés. Talment com si fos un senyal de la història, la llum del dia ha dibuixat una terra que la divisió del Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó seguint la línia de la clamor d’Almacelles va deixar a la banda aragonesa. Un fet que les corts de Catalunya no reconegueren mai. Havent deixat enrere aquest país fructífer, hem passat molts minuts de terra erma i paisatge pelat. Potser aleshores ens hem sentit més desprotegits. Una mica, al ras. (…)

Source: La ficció, el símbol de Saidí i la frase que perseguirà Llarena: un viatge amb Mireia Boya cap a Madrid | VilaWeb

Source: · PRESENTACIÓN DE “REBOST. MATERIALES DIDÁCTICOS DE Y PARA LA RIBAGORZA – Lenguas de Aragón

Graus, espacio Pirineos, viernes 16 de febrero de 2018 a las 19,00 horas.

Este trabajo no es solo el resultado de un año de esfuerzo de una maestra, es, sobre todo, el resultado del amor por la cultura y las lenguas de un país.

Nuria Sesé tiene el catalán del Isábena como lengua materna, y conoce de primera mano el aragonés baixo ribagorzano y aragonés benasqués. Actualmente trabaja como maestra en un centro de enseñanza público en Fraga.

“Rebost”, la palabra que designa la despensa, es el fruto de muchas horas de investigación, de la colaboración de numerosas personas que desean que su lengua (sea el aragonés o el catalán) no se pierda, que se transmita, que sea útil. Ese es también el deseo del Gobierno de Aragón, que propició en su día la investigación y facilita ahora que llegue a sus destinatarios finales, los docentes y los niños y niñas de la comarca.

Con la ayuda de la tecnología, y de una atractiva presentación, la rica polifonía de nuestras lenguas se hace presente en la enseñanza; esperamos y deseamos que el esfuerzo y el cariño de su autora consiga alcanzar el objetivo de ser empleado en la escuela.

Todo el material está en:

http://lenguasdearagon.org/rebost/

Source: Festa de la Llegua Materna 2018 al Matarranya | Lo Finestró

Noticias, documentación, servicios y proyectos del departamento de deportes de La Comarca del Matarraña.

Source: Ya están abiertas las inscripciones para participar en la Marcha Senderista de la Comarca. Este año será el 11 de marzo en La Portellada

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: