Skip to content

Archive

Category: Comarques

SANDRA GARCÍA

Source: La escapada rural perfecta a Matarraña

Source: La Franja de Ponent: entre el tomb a l’esquerra i la irrupció de l’extrema dreta

Aquest territori, electoralment dividit en tres demarcacions (Osca, Terol i Saragossa), és poc estructurat, no té cap institució pròpia i representa només un 8% de la superfície aragonesa i un 5% de la població.

Tots aquests factors, a banda el fet que no hi hagi cap força regional que es presenti a les eleccions –i hi pugui obtenir cap escó– dificulta la configuració d’una campanya i un debat específics, però les comarques de llengua catalana encara mantenen la seva personalitat diferenciada i el seu comportament singular.

Un escenari que varia

En les eleccions espanyoles del 2016 va haver-hi una candidatura guanyadora clara a la Franja, que va ser la coalició del PP amb el Partit Aragonès (PAR), amb un suport que a les comarques catalanoparlants va anar del 38% dels vots al 42.

Els socialistes, a més distància, en van aconseguir un quart (24-27%), i la confluència de Podem va obtenir un resultat d’entre el 17 i el 21%, similar a la mitjana de la comunitat. Aquesta vegada s’espera que els resultats variïn considerablement.

Malgrat els resultats uniformes de fa tres anys, amb un gran suport a la coalició PP-PAR, com comenta el sociòleg de la Franja Natxo Sorolla, a grans trets hi ha dues grans zones amb comportaments diferenciats. La part al nord del Cinca, més progressista, on es preveu un reforç més gran dels socialistes, mentre que la part sud, la del Matarranya, és de tarannà més conservador.

Resultat del PP-PAR per municipis el 2016.

Els canvis que es pronostiquen són similars arreu dels Països Catalans: un augment del PSOE i un descens del PP. A més, hi ha un factor fonamental en aquestes eleccions, i és que no es presenta ni la Chunta Aragonesista, partit aragonès nacionalista d’esquerres, ni el PAR, regionalista conservador, que ha renunciat a participar-hi, sigui en solitari o amb la mateixa fórmula de fa tres anys.

En aquestes eleccions sí que s’hi presenta, per primera vegada en unes eleccions espanyoles, el Puyalón de Cuchas, un partit independentista i d’esquerres, que defensa l’autodeterminació de la Franja i que forma part de la candidatura d’Ara Repúbliques a les europees. S’espera que tregui uns resultats minsos al conjunt de l’Aragó i també a la Franja, encara que en ‘algunes poblacions pot treure alguns vots més’.

L’anticatalanisme entra en acció

En aquestes eleccions, l’oficialitat del català i l’aragonès torna a ser al rerefons. Com afirma Sorolla, és ‘una qüestió de rebot sobre el debat de Catalunya’, principalment atiada per l’anticatalanisme. A més, aquesta vegada també hi té repercussió el conflicte sobre el trasllat de les obres de Sixena.

A començament de mes es va produir un fet que ha combinat tots dos factors. Després d’haver traslladat aquestes obres i les del MNAC, s’ha obert un litigi entre el Bisbat de Lleida i el de Barbastre-Montsó per cent onze noves peces reclamades al museu i al bisbat lleidatà.

Responent a la petició de la part aragonesa de traduir la documentació al castellà, la part catalana ha al·legat que el català és una llengua comuna i que, a més, no considera ‘ni encertat ni vàlid en dret’ el terme ‘Lérida’ usat pel bisbat aragonès. Això ja va servir a la premsa per a acusar el bisbe de Lleida de voler imposar el català a tot Osca.

Notícies de diferents mitjans acusant el bisbe de Lleida de voler imposar el català a l’Aragó.

‘L’amenaça catalana’ ha estat utilitzada per gran part de les formacions polítiques. Per exemple, el candidat de Vox a Saragossa ha reafirmat que el català no arribarà mai a ser cooficial a Aragó, ‘com alguns intenten’ (sense especificar qui) i proposa d’eliminar les comarques, les úniques institucions del territori més enllà dels municipis.

Com explica el periodista de la Franja Marcel Pena, en termes generals no existeix un ‘problema d’identitat nacional’ respecte de l’estat espanyol, sinó com a molt un sentiment regionalista. Per tant, exploten conflicte lingüístic i l’amenaça catalana per treure’n rèdit electoral.

Aquests comicis també serviran per a mesurar el suport de Vox a la Franja de Ponent, que podria passar de ser testimonial a superar el 10% dels vots. A l’Aragó té possibilitats de treure un bon resultat, especialment per la demarcació de Saragossa, on es reparteixen set escons i el llindar per a sortir-hi elegit és relativament baix.

El catalanisme desorganitzat políticament al territori

‘El catalanisme políticament no es vehicula cap a les eleccions’, diu Sorolla. No hi ha cap candidatura supramunicipal i només n’hi ha alguna de país a escala municipal.

Cal remarcar que no solament no es presenta cap partit regionalista, sinó que la majoria del catalanisme més militant votarà Unides Podem. Com explica Marcel Pena, aquest catalanisme va vinculat molt sovint a l’esquerra, però no n’espera tampoc un resultat especialment alt.

Les polítiques a favor del català no tenen cap partit com a referència. Sorolla explica que malgrat que a l’Aragó el PAR ha desenvolupat una política essencialment anticatalana, a la Franja hi té batlles i regidors amb sensibilitats diferents, entre els quals de favorables al català.

També hi ha socialistes amb més bona predisposició envers la llengua, com ara el batlle del Campell (Llitera), Josep Anton Chauvell; l’ex-batllessa de Calaceit (Matarranya), Rosa Doménech o l’ex-president aragonès Marcel·lí Iglesias. Tanmateix, com remarca Pena, no hi ha una sensibilitat diferent en el PSOE de la Franja de la que pugui haver-hi a Saragossa i són preferències personals.

En referència a les formacions catalanistes a la Franja, entre el 2007 i 2015 va haver-hi un regidor d’ERC a Calaceit, clau en la configuració de majories. En el de Fraga (Baix Cinca), persones provinents principalment del Casal Jaume I, van formar la candidatura Alternativa Cívica, que va assolir un 3,7% dels vots. Malgrat no haver estat elegits, els impulsors van formar Convergència Democràtica de la Franja, el primer intent d’articular un partit polític d’inspiració catalanista, que el 2011 va assolir la majoria absoluta al Pont de Montanyana (Ribagorça).

Franja Ponent

La Franja de Ponent és un territori de 400 quilòmetres de llargada i 30 d’amplada, amb realitats i fets històrics diferents que dificulten de crear un projecte únic, malgrat que comparteixen la vinculació socioeconòmica al Principat, una mateixa llengua i cultura, a més d’haver pertangut a Catalunya, del punt de vista civil i eclesiàstic.

La lluita per la llengua

Malgrat les dificultats, d’ençà de fa dècades la defensa de la llengua catalana i la cultura pròpia del territori existeix, amb moviments organitzats arreu. La llengua ha estat molts anys arraconada institucionalment i hi ha hagut una lluita per a dignificar-la i defensar-la.

El català és una assignatura optativa d’ençà del 1984, és fortament desprotegida i en bona part depèn de la voluntat dels claustres i els consells escolars. La situació ha fet que s’hagi posat en perill, perquè es trenca la cadena de transmissió de pares a fills i cau el percentatge de parlants habituals. Un 68% dels majors de seixanta-cinc anys tenen el català com a llengua inicial, mentre que només l’hi té un 34% del jovent (15-29 anys).

La tendència és negativa, perquè entre els anys 2004 i 2014 el percentatge de la població que sabia parlar el català va passar d’un 88% a un 80%. En comptes de provar de revertir la situació, el govern del PP (2011-2015) va promoure el secessionisme lingüístic i va començar a denominar el català ‘lapao’. Va ser especialment negatiu en la formació posterior i en el món laboral, perquè es va posar en risc la validesa de les titulacions de català. A més, va debilitar-ne encara més la protecció, perquè les administracions van deixar de tenir cap obligació de respondre als ciutadans que s’hi adreçaven en català o aragonès.

L’arribada del govern socialista ha fet que s’hagi recuperat la denominació de la llengua, però encara resta molta feina per a garantir-ne la supervivència, com també de l’aragonesa allà d’on és pròpia.

// Marina d’Algars

Estem de tertúlia una alcaldessa de la Ribagorça, un diputat en actiu i una servidora. Comentem el premi Desideri Lombarte i la difusió important de l’obra de Jesús Moncada que fa el grup de teatre La Garbinada de Mequinensa. Estem d’acord que Camí de sirga ens va marcar com a lectores, com a lectors, com a persones. Mentrestant l’alcaldessa parla amb el mòbil: sí, sí… és lo camí de cabres de la partida nord. Disculpeu, ens diu. I continuem. De nou el telèfon: No et preocupos que ara miraré si avui s’acaba el termini per a la subvenció, tranquil, ara ho miro i te truco. Ho sento, perdoneu però és urgent. Consulta uns BOAs des del telèfon i marca el número anterior per a fer uns comentaris sobre unes subvencions. L’amic diputat i jo parlem de literatura a la Franja. L’alcaldessa intenta participar de la nostra conversa però torna a sonar el telèfon: Sí, sóc jo, no, no avui estic fora, a Saragossa, per qüestions de l’alcaldia, tornaré dilluns però quan arribi ho prepararé i ja ho tindràs. I així durant molt de temps fins que decideix desconnectar el mòbil per a poder dinar i participar de les nostres converses. L’alcaldessa comenta: Al meu poble ningú vol presentar-se a l’alcaldia. El polític proposa fer una crida amb el perfil de les candidates i candidats a alcaldesses o alcaldes: Es busca persona disposada a treballar 24 h al dia, amb capacitat de resolució de totes les qüestions que es puguin platejar amb eficàcia i diligència, disposada a rebre crítiques habituals a la seua gestió municipal, solidària i desinteressada ja que si es fixa un sou serà considerada com a oportunista. No és estrany que hi hagi una vacant a l’alcaldia. Potser s’haurà de posar als nostres ajuntaments un cartell: Tancat per falta de titular.

Continuar llegint… Vacant a l’alcaldia » Temps de Franja

MAGAZIN 27 d’abril de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Llenguatge escrit, llenguatge oral”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de Salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín
13:10- 13:25.- La dietista- nutricionista, Laura Gandul, nos hablará del tema: “Alimentación y menopausia”
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40 – 14.- En directe, “La Sartanè” maellana i els seus protagonistes; ens arribaran de la mà de la nostra corresponsal Yolanda Abad.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, José Manuel Pelegrín, Néstor Fontoba, Lifo Ros, Laura Gandul, Marcos Calleja i Elías Satué.

Matarranya, 24 d’abril de 2019 Llistes incompletes, noves forces i absència de les forces extremistes a les pròximes municipals Les llistes provisionals de les eleccions municipals del pròxim mes de maig ja estan publicades en el Bolletí Oficial de la Província de Terol. A pesar que algunes encara poden patir alguna modificació o estan sense completar, podrien servir com […]

Source: Ixen les llistes de les candidatures a les eleccions municipals – Ràdio Matarranya

Source: Viles i gents – La Comarca

La panaderia (II)

Lo temps es va encarregar de confirmar que la decisió dels meus pares d’obrir una panaderia a Mont-roig com a complement de la tenda va ser encertada.

Sorolla’t

l passat 23 de febrer, en la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna a Pena-roja, el grup Ya babé va estrenar una nova cançó

Fa 80 anys

Fa 80 anys mig milió d’espanyols van travessar la frontera francesa per escapar de les sarpes de les tropes franquistes, que liquidaven la II República amb la conquesta de Catalunya a sang i foc

Ensòmic o premonició

Un home pinxo en posició de mascle alfa, muntat sobre un cavall, recorre al galop tirat els pobles del Mesquí, Matarranya i Bergantes, ficant per davall de les portes de la gent

Pau

He tingut el privilegi de fer la traducció a la nostra llengua del llibre Records per a la pau, d’en José-Ramon Bada, editat per la comarca del Baix Aragó-Casp

Source: Presentadas las Jornadas de Lenguas del Pirineo – Cultura – Radio Huesca

Source: Los ladrones se ensañan con Beceite y entran a robar en 3 edificios

Pena-roja de Tastavins, 16 d’abril de 2019 Queda un mes per a la Rogativa de Vallibona a Pena-roja i els dos pobles estan ultimant els preparatius per a esta celebració septennal. Un dels actes més destacats de la festa és la representació de l’obra de teatre que rememora la història que agermana els dos pobles i per la […]

https://www.youtube.com/watch?time_continue=25&v=6fx45U1lETk

Source: Vallibona i Pena-roja assagen l’obra de teatre que narra l’origen de la rogativa entre els dos pobles – Ràdio Matarranya

Temps de Franja 41 digital (7 de febrer de 2019) es va publicar el nostre comentari sobre les inscripcions a l’escut de l’antic convent dels agustins de Fraga. Posteriorment s’han fet obres al denominat “torreó” de l’antic convent. Aquestes obres han fet possible que es pugui veure unes inscripcions a la façana que no es veien abans. Estan al segon balcó, a la esquerra de l’escut i a la mateixa alçada. Abans es podia apreciar la primera línia de les inscripcions. La resta estava tapada per la pintura. Amb les obres, han tret la pintura i es pot veure gairebé la totalitat de les inscripcions. Hem utilitzat una màquina fotogràfica amb teleobjectiu:

COMENZÓ ESTA OBRA DÍA DE NUESTRO

PADRE S. AGUSTÍN AÑO 1578 SIENDO

PRIOR MUY R. P.   …….. (No es por llegir)

Continuar llegint… Les inscripcions a la façana de l’antic convent dels agustins de Fraga (2) » Temps de Franja

// Arnau Timoneda

L’institut Matarraña ha iniciat un interessant projecte pedagògic sobre la música tradicional de la comarca que s’anirà treballant durant el present curs 2018-19. Així que la passada convocatòria del Dia Internacional de la Llengua Materna del mes de febrer va celebrar-se la segona edició de la jornada “Iaios a l’institut”, on els alumnes de tercer de l’ESO van participar en una trobada intergeneracional i van poder cantar i interpretar les composicions que recordaven la gent gran. Una necessària transmissió del patrimoni musical a les noves generacions on els iaios i iaies se sentiren veritables protagonistes de la trobada cultural al centre. El passat primer d’abril una altra convocatòria al voltant del cançoneret popular del Matarranya, on ara hi van participar els alumnes de segon de l’ESO, acompanyats per la professora de català del centre Pepa Nogués. Carles Sancho durant dos sessions va interpretar cançons tradicionals diverses com jotes, albades, de ronda, de ball, de festa, folies… totes elles extretes del Cançoner del Molinar publicat el 1996 on ell hi va participar. I també d’altres composicions dels cantautors franjolins Àngel Villalba, de Favara, i Anton Abad, de Saidí, i del desaparegut grup valencià Al Tall, temes relacionats amb la música popular del Matarranya. Per al final de curs el centre ha programat una sèrie d’activitats interdisciplinaris al voltant del mateix tema.

Continuar llegint… El cançoner popular del Matarranya a l’institut » Temps de Franja

// Govern d’Aragó

El Grup de teatre Garbinada de Mequinensa ha estat guardonat amb el Premi Desideri Lombarte 2019 “per la tasca continuada, d’especial notorietat i importància, que ha desenvolupat en benefici del català d’Aragó, especialment pel que fa a la dignificació, difusió i exaltació de l’escriptor mequinensà Jesús Moncada, constituint un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa”.

Continuar llegint… El grup de teatre Garbinada, Premi Desideri Lombarte 2019 » Temps de Franja

Amb motiu del dia de Sant Jordi, la Comarca del Matarranya organitza una nova edició del La cita serà a La Portellada, el dia 23 d’abril, a les 18.00 h, a la plaça de l’Ajuntament. En esta ocasió es llegiran contes del llibre Davall de la figuera. Històries de la Tia Pasquala. Els interessats en llegir hauran d’inscriure’s abans del 15 d’abril al telèfon 978 89 08 81 o al correu: cultura@matarranya.org

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Facebook: Associació Cultural del Matarranya-ASCUMA

Web: ascuma.org

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: