Skip to content

Archive

Category: Comarques

Source: La borrasca Glòria deixa Vall-de-roures i el Matarranya sense molts serveis bàsics » Temps de Franja

Source: Quan la naturalesa brama » Temps de Franja

Source: Gala de la Federació Aragonesa de Piragüisme » Temps de Franja

Source: Festes de Sant Blas i Santa Àgueda » Temps de Franja

Source: X Cross de l’Estacada » Temps de Franja

MAGAZIN 15 de febrer de 2020.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge a la mateixa hora.
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora:”Tabús Socials” Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40. Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Pàgina escolar dels nens de 3er i 4art del CRA “Dos Aguas” Fabara Nonaspe, de Nonasp.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver
13:10- 13:25.- Pàgina escolar dels nens de 3er i 4art del CRA “Dos Aguas” Fabara Nonaspe, de Favara.
13:25- 13: 40.- El cine. Els “Oscar” ja han arribat. Lifo Ros
13:40 – 14.- Entrevista a… Meritxell Latre, nena de 6è de primària, del col.legi de Sant Esteve de la Llitera (Osca), per a presentar una campanya de recollida de material escolar per a nens que ho necessiten, en la que participaran els col.legis de la nostra zona.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Lifo Ros, els xiquets del CRA “Dos Aguas” de Fabara-Nonaspe, Marcos Calleja i Elías Satué.

MAGAZIN de febrer de 2020.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora:”Justificacions, excuses, autoenganys: del que fem o del que no fem, a la nostra societat” Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40. Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver
13:10- 13:25.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
13:25- 13: 40.- Cunicultura. Michel Campanales
13:40 – 14.- Entrevista a… Nuria Villalba, la nostra corresponsal al Regne Unit, amb motiu del “Brexit”
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Josep Mª Ráfales, Michel Campanales, Yolanda Abad, Nuria Villalba, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: «La llengua escapçada: l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa», amb Esteve Valls | Blog del seminari del CUSC

Divendres 24 de gener va tenir lloc la cinquena sessió del curs 2019/2020 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UBEsteve Valls, cap de la Unitat de Català de l’Institute for Multilingualism de la Universitat Internacional de Catalunya i investigador del CUSC-UB hi va comentar els resultats de la seva recerca sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa, publicats recentment en el volum La llengua escapçada, guanyador de la V Beca Joan Veny.

La presentació es va dividir en tres parts:

  1. una panoràmica del canvi lingüístic en el català nord-occidental (basada en la tesi doctoral del ponent);
  2. una ampliació sobre el procés de canvi lingüístic en curs a les comarques de la frontera autonòmica entre Catalunya i l’Aragó (basada en la recerca que recull el volum La llengua escapçada);
  3. i finalment un tast dels resultats d’una recerca en curs sobre les tries lingüístiques de la població escolar de la Ribagorça a partir de mètodes d’anàlisi de xarxes socials, en col·laboració amb Natxo Sorolla.

El canvi lingüístic en el català nord-occidental

El primer estudi del ponent va permetre analitzar la direccionalitat, el ritme, l’abast i la naturalesa del canvi lingüístic en català nord-occidental. Esteve Valls va aplicar l’anàlisi dialectomètrica a un corpus format per les respostes d’informants andorrans, de les comarques occidentals de Catalunya i de la Franja a un qüestionari de 712 ítems. En total, el corpus contenia més de 110.000 ítems i gairebé 700.000 segments, 320 informants de 4 franges d’edat (nascuts entre 1922 i 1994) i de 40 localitats diferents (2 d’Andorra, 8 de l’Aragó i 30 de Catalunya), a més de l’estàndard oriental central com a varietat de comparació.

El subcorpus analitzat incloïa 363 ítems pertanyents a 8 àmbits morfològics regulars: articles, clítics pronominals, demostratius, demostratius neutres, locatius, verbs, possessius i pronoms personals. Així doncs, malgrat ser un corpus limitat, l’objectiu del qual no era abastar la totalitat de la llengua, tenia un alt grau de representativitat dels aspectes gramaticals (predictibles) de les varietats dels informants. Els resultats es van analitzar a partir de mètodes dialectomètrics, i més en concret a partir de la distància de Levenshtein, que calcula la distància fonètica entre dues formes lingüístiques donades.

Aplicada al conjunt del corpus, aquesta anàlisi dialectomètrica va permetre fer diferents constatacions sobre el procés de canvi lingüístic en el català nord-occidental. En primer lloc, el ponent va explicar que bona part de les varietats de Catalunya i Andorra han patit un procés d’anivellament dialectal al llarg del segle xx per advergència (és a dir, convergència unilateral) progressiva amb el català oriental central, primer, i amb la varietat estàndard, més recentment. Així doncs, les varietats estudiades han anat perdent trets propis que les diferenciaven entre elles i respecte a l’estàndard, de forma que es pot parlar d’una desdialectalització per pèrdua de trets estructurals, d’una banda, i de l’altra d’una certa vernacularització de l’estàndard. Un procés que ha estat menys intens en el cas del ribagorçà i el tortosí, i que no s’ha produït en les varietats de la Franja.

La segona constatació d’aquesta primera anàlisi dialectomètrica és que la convergència «vertical» amb l’estàndard estava provocant, alhora, una divergència «horitzontal» entre les varietats nord-occidentals de Catalunya i Andorra i les varietats de La Franja, que permetia parlar d’un «efecte frontera», en el sentit que la frontera política també fa de frontera lingüística (un procés ben documentat i estudiat en altres contínuums lingüístics marcats per la presència de fronteres polítiques).

El ponent va mostrar els resultats mitjançant gràfics i mapes que representaven la distància o proximitat relatives a l’estàndard de les formes produïdes per la generació més gran (F4) i la generació més jove (F1) de la seva mostra. En general, els resultats mostren que mentre que els informants de més edat mantenen diferències notables respecte de l’estàndard, fins i tot entre els informants de capitals de comarca, les varietats dels informants més joves mostren més proximitat entre elles i respecte de l’estàndard.

Una qüestió irresolta sobre la divergència horitzontal observada en l’anàlisi dialectomètrica entre les varietats de la Franja i la resta de varietats nord-occidentals era si aquesta divergència es devia exclusivament a canvis en les varietats de Catalunya i Andorra, acompanyats d’una certa estabilitat dels parlars franjolins (com sembla que suggeria, a primera vista, l’anàlisi quantitativa), o si, en canvi, l’evolució dels parlars franjolins també hi havia jugat un paper.

Per a comprovar-ho, Valls va observar més de prop diversos processos de canvi en curs en els parlars de la Franja, com ara l’expansió dels increments velar i palatal (per exemple, pas de perdera [perˈðeɾa] a perdeguera [perðeˈɣeɾa]), processos de canvi en les combinacions de clítics pronominals o reducció de l’inventari fonemàtic. Centrant-se en l’evolució dels increments velar i palatal, el ponent va poder mostrar com l’augment de la distància entre varietats no es produïa entre unes varietats que s’estandarditzaven i unes altres que romanien estables, sinó entre dos grups de varietats amb evolucions divergents. Mentre que a Catalunya i a Andorra es redistribueixen els segments velar i palatal perquè caracteritzin exclusivament algunes formes verbals, a la Franja s’observa la tendència a l’expansió interparadigmàtica de l’increment velar al Matarranya i la tendència a l’expansió interparadigmàtica i intraparadigmàtica de l’increment palatal a la Llitera i al Baix Cinca. Segons Valls, aquests processos interns de la Franja no són estranys i, de fet, la seva expansió en les varietats nord-occidentals de Catalunya i Andorra es va estroncar amb la codificació de la llengua: sense un procés d’estandardització reeixit, aquestes evolucions també s’estarien donant a Catalunya.

L’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa

El segon estudi del ponent es va centrar en les 4 comarques de la Franja i les 8 de Catalunya que limiten amb la frontera catalanoaragonesa. Aquesta vegada, els objectius incloïen aprofundir en l’anàlisi de l’efecte frontera (demostrar que l’autonomització política comporta una autonomització lingüística i que, per tant, no es tracta d’un fenomen exclusiu de les fronteres interestatals), identificar aquells trets o mots que es mantenen i els que no en la parla dels joves, i actualitzar els manuals de dialectologia des d’una perspectiva dinàmica (estudiant com eren però també com són avui els parlars catalans) i prospectiva (analitzant cap a on evolucionen aquests dialectes).

El nou corpus es va obtenir dels mateixos parlants que l’anterior però, a diferència del primer corpus, aquest contenia més de 50.000 ítems pertanyents a diversos nivells lingüístics (lèxic, flexió verbal irregular, fonètica, fonologia, morfologia flexiva i derivativa nominal). En total, 192 informants (8 per localitat), pertanyents a 4 franges d’edat, hi van representar 24 localitats (12 capitals de comarca i 12 localitats rurals). El corpus també incloïa l’estàndard català (IEC) i, com a novetat, l’estàndard espanyol (RAE) per comparar-hi les varietats dels informants.

La metodologia quantitativa aplicada en aquest estudi va permetre obtenir mapes de distribució de determinats trets i mots per analitzar l’evolució dels principals elements idiosincràtics de les varietats nord-occidentals. Concretament, es va observar el vocalisme, el consonantisme, la morfologia nominal i verbal i el lèxic (tant propi com manlleus), mitjançant un total de més de 870 mapes. Els resultats confirmen els de l’estudi anterior pel que fa al canvi lingüístic, ja que els joves mostren més similituds amb els estàndards que els parlants de més edat, i a més s’hi observa clarament l’efecte de la frontera autonòmica: en una anàlisi de conglomerats (mètode Ward), en el grup més jove les varietats de la Franja queden agrupades amb l’estàndard de la RAE i les varietats de Catalunya amb l’estàndard de l’IEC.

Principals agrupaments obtinguts amb el mètode de Ward (parlants més joves)

Valls va explicar que al volum que recull aquesta recerca s’hi analitzen qualitativament un gran nombre de trets i en va comentar alguns exemples. Primer, va mostrar la distribució de l’obertura de la /e/ àtona inicial en el substantiu enciam entre parlants més grans i més joves i va observar que és un tret que es manté considerablement. En canvi, no és així en mots com elefant. El ponent va compartir la seva sospita que aquesta diferència es degui al fet que la variant prestigiosa per a mots com elefant conté una grafia /e/ en català i castellà, mentre que no és així en mots com enciam, ja que la forma en castellà no presenta aquest fonema inicial (lechuga).

Com a exemples de fenòmens consonàntics, va mostrar la distribució geogràfica de la consonant lateral palatal /ʎ/ en paraules com llibre, que és substituïda per /j/ en gairebé totes les varietats en la parla dels joves. De forma semblant, la geminació de /b/ i /ɡ/ davant de /j/ o /w/ (com a gàbia) només es manté relativament entre els joves en una de les poblacions en què apareixia a la parla dels informants més grans. Quant a trets morfològics, la distribució d’adjectius invariables amb flexió de gènere masculí (com excursionista) mostra un cert manteniment entre els joves, tot i que ja ha desaparegut a diverses localitats. En darrer lloc, la primera persona del plural del perfet d’indicatiu del verb haver realitzada com ham també es manté força.

D’aquesta manera, l’estudi permet llistar els trets propis de cada varietat que es troben en recessió i els que sembla que es mantenen. En el cas del lleidatà, per exemple, s’ha observat la recessió de 9 trets de morfologia nominal, com les formes etimològiques o plenes de l’article masculí ([lo] cap) o els possessius femenins amb [w] (me[w]a), i 9 de morfologia verbal, com el morfema /a/ de la primera persona del singular del present de subjuntiu (perd[ɛ]). Només s’ha observat el manteniment d’un tret de morfologia nominal, el femení analògic de l’adjectiu invariable alegre (alegr[ɛ]), i un de morfologia verbal, la forma tradicional de la primera persona del singular de l’auxiliar haver en el perfet simple ([ˈaj] hai cantat).

A més, l’estudi mostra un elevat nombre d’interferències lèxiques en forma de manlleus de la llengua espanyola en la parla dels joves de totes les localitats, tot i que l’increment de manlleus entre els parlants de les noves generacions és extraordinàriament més elevat i sostingut en el temps entre els parlants de la Franja que no pas en els de Catalunya.

En conclusió, l’escapçament administratiu de la comunitat de parla ha afavorit que es consolidi una fractura geolectal com a conseqüència de la pressió de les varietats de prestigi catalana i espanyola a l’est i a l’oest de la frontera administrativa. Les tendències detectades, a més, han estat extraordinàriament coincidents amb els resultats de l’estudi anterior de Valls, de forma que es tracta de treballs complementaris amb un suport empíric molt consistent. El ponent va destacar altres conclusions generals dels dos treballs:

  • S’ha observat el retrocés palpable de la majoria de solucions idiosincràtiques de les varietats nord-occidentals, també a les àrees més conservadores(ribagorçanopallaresa i tortosina), així com la residualització de totes les pronúncies considerades vulgars (becicletaasmari llàpits).
  • L’anàlisi quantitativa del canvi lingüístic duta a terme permet fer hipòtesis sobre l’evolució de conjunt de la llengua, ja que identifica els trets en què el procés de desdialectalització s’ha acomplert i aquells, en canvi, en què encara es pot incidir per revertir-lo.
  • L’efecte frontera no és exclusiu de les fronteres interestatals, motiu pel qual calen altres treballs similars a la resta de marges polítics que escapcen l’àmbit lingüístic per obtenir una visió de conjunt dels fenòmens sociolingüístics que afecten l’estructura de la llengua.

En un to més reflexiu, el ponent va alertar sobre la possibilitat que, ara que les noves generacions tenen clar que el que parlen no és una barreja de català i castellà, sinó varietats de la llengua catalana, les varietats franjolines podrien convertir-se en el chapurriau que no han estat mai. A més, ara que les noves generacions tenen clar que la llengua és supralocal, el contínuum nord-occidental s’afebleix per factors externs a banda i banda de la frontera. Per tant, segons Valls, cal dur a terme una política lingüística real de revitalització de la llengua catalana a la Franja i una política lingüística més respectuosa amb la variació dialectal a Catalunya per a conjurar aquests riscos.

Usos lingüístics de la població escolar de la Ribagorça

En l’última part de la seva ponència, Valls va presentar la recerca en curs sobre les tries lingüístiques de la població escolar de la Ribagorça a partir de mètodes d’anàlisi de xarxes socials, que està duent a terme amb Natxo Sorolla, l’objectiu de la qual és analitzar en quina mesura es pot parlar de substitució lingüística a la Franja. Mentre que els resultats globals de les enquestes d’usos lingüístics a la Franja apunten al manteniment de la transmissió intergeneracional del català en aquestes comarques, la tesi doctoral de Natxo Sorolla ha assenyalat l’existència d’usos endogrupals del castellà entre catalanoparlants inicials del Baix Cinca i la Llitera que poden constituir un indici del procés de substitució. Caldrà, però, esperar a tenir els resultats definitius de la investigació en curs per esclarir quina és la situació actual a la Ribagorça.

CONVOCATÒRIA GENERALITAT DE CATALUNYA DE PROVES PER A L’OBTENCIÓ DELS CERTIFICATS DE CATALÀ 2020 B2 i C1 A FRAGA

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha convocat les proves per a l’obtenció dels certificats de català 2020. A l’igual que l’anterior convocatòria, Fraga serà localitat d’examen per al certificat de nivell intermedi de català B2 (anterior nivell B) i per al certificat de nivell de suficiència de català C1 (anterior nivell C). Aquestes proves es realitzaran a l’IES “R. J. Sender” els dies 16 i 23 de maig, respectivament. El termini de presentació de sol·licituds comença el 27 de gener i finalitza el dia 12 de febrer. Es poden fer servir diferents canals d’inscripció: presencialment (oficines de la Direcció General de Política Lingüística a Barcelona o dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa) o per internet (portal Tràmits gencat http://web.gencat.cat/ca/tramits/) amb una bonificació. Per ampliar informació: http://www.gencat.cat/llengua/certificats.

Source: Una bona iniciativa ecològica a Fraga » Temps de Franja

Source: Revista ‘Ripacurtia’, segona etapa » Temps de Franja

// Glòria Francino Pinasa

La revista emblemàtica i pirinenca del Centre d’Estudis Ribagorçans ha engegat una segona etapa, amb un format similar a les sis precedents des de 2003, i continguts nous, però sempre lligats al voltant de la comarca de la Ribagorça i del Pirineu.

Va ser presentada el passat 28 de desembre de 2019 a la sala de la Confraria de San Sebastià del Pont de Suert, on també hi va haver una xerrada sobre el projecte Pobles abandonats, a càrrec de Carles Barrull, i es va començar a treballar sobre el tema. I el dia 15 de gener de 2020 la mateixa revista va ser presentada a l’Aula Magna de l’Institut Ilerdenc de Lleida.

El present número 1 Ripacurtia de la segona etapa comprèn:

Un dossier titulat Fronteres. De la política al fet social, religiós i artístic:

“Migraciones en Benabarre durante la época moderna (1566-1792)” de José Abel Ajates Cónsul y José Antonio Salas Ausens,

“Los tratados de los Pirineos: una visión de la diplomacia entre 1598 y 1659” de Antonio Carlos Ramo Antón,

“El taller de la Ribagorça i l'(a)afrontera” de Maria Bertran Armadans,

“Síntesis de la reforma protestante en el Alto Aragón” de Pablo García Rubio,

“Antropología de lo posible sobre imaginarios colectivos triangulares (Aragón- Catalunya- Occitania) de Daniel Lerín Cristóbal.

Una miscel·lània:

“Els Congressos Internacionals d’Estudis Pirinencs. La participació de Francesc Torrella i Niubó (1920- 2008)” de Jan Brugueras i Torrella.

”Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüistics a la Franja” de Natxo Sorolla.

“L’evolució glacial a la Coma de Burg (Pallars Sobirà)” de Alexis Vizcaíno i Albert Pélachs.

Apartat de treballs de recerca i recensions:

“La Franja de Ponent: problemàtica i directiu d’estudi” de Joaquim Torrent Blanch.

“La Ribagorça a l’època moderna. Territori d'(a)frontera” de Xavier Valls.

“Recensió de Don Juan Bayarte y Ávalos (1622-1689), un governador de la Ribagorça a la Mediterrània de Carles II” de Josep Manuel Martínez París.

Resums, normes de publicació i publicacions del CERIb conformen aquesta revista que encapçala la segona etapa. Que sigui fructífera!

 

 

 

Presentació al Pont de Suert. / Enric Marquès

 



Presentació a l'IEI. / Enric Marquès

MAGAZIN 1 de febrer de 2020.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora:”Mites, ídols i famosos” Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40. Crònica d’una manifastació agrària. Alberto Balaguer
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver
13:10- 13:25.- El cine. Lifo Ros.
13:25- 13: 40.- Pàgina escolar del col.legi” Virgen del Portal” de Maella
13:40 – 14.- Entrevista a… Pepe Polo, presidente de la Federación provincial de entidades vecinales y culturales de Teruel y miembro de la Coordinadora de la Plataforma España vaciada en Aragón (EVAragón).
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Néstor Fontoba, Alberto Balaguer, Lifo Ros, alumnes del col.legi de Maella, Pepe Polo, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Jornades de comunicació i llengua a la comarca del Matarranya » Temps de Franja

Source: La Comarca del Matarranya aprova per unanimitat la sol·licitud de paralitzar la implementació dels parcs eòlics | Matarranya Media

Source: Turolenses sobre les parles de la província » Temps de Franja

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: