Ribagorça - La Franja Skip to content

Archive

Category: Ribagorça

Un disco recopila las canciones en patués del valle de Benasque
 

Lola Gracia, documentalista y cineasta. Rueda ‘Luz de septiembre’ en las tres lenguas de la Ribagorza

–Aparece una variente del aragonés, llamada por los habitantes patués, que tiene muchísimas palabras que vienen del francés, por ejemplo montre es reloj en francés y en patués se dice montra. Después, tenemos el aragonés que se habla en toda la zona de la franja y que está muy catalanizado.

«Lo cierto es que se canta, se hacen chistes y se ama en aragonés»

Source: CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans : Núm.34 Frontissa: Especial 25 anys de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana

Source: CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans : Núm 33 de Frontissa: Centre d’Estudis Ribagorçans (juny 2017)

Source: CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans : IX Jornada Cultural Coneix la Terrreta

Source: CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans : 8ª MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA ETNOGRÀFIC 2018 A LA TERRETA

8ª MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA ETNOGRÀFIC 2018 A LA TERRETA

8ª MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA ETNOGRÀFIC 2018. 
CULTURA CONVIDADA: OCCITÀNIA
LA TERRETA La Torre de Tamúrcia (municipi de Tremp)

DIVENDRES 3 D’AGOST 22 H

CATHARE 
Prod. Écransud, 1999 (28’)

Amb un ritme proper al western o a la road movie, assistim al viatge de Guilhem Bélibaste, darrer prefecte càtar, fins al seu lliurament als inquisidors, de la mà d’Arnaud Sicre. Un viatge on es van resseguint les grans línies de la doctrina càtara.

CROSADA 
Prod. Écransud; real. Michel Gayraud (30’)
Adaptació de la Cançó de la Croada, poema èpic que narra, al mateix temps, els fets esdevinguts a començaments del segle XIII, de la invasió de Llenguadoc durant la croada albigesa, fins
a la mort de Simó de Montfort. Text medieval, recitat per un cor d’infants. Àudio en occità amb de subtítols en francès i en català.

TROBADORS
Prod. Écransud, 1995, 52’
Per mitjà d’una atmosfera onírica i minimalista, se’ns van presentant els grans temes de l’amor cortès, gràcies a les paraules i als versos de diversos trobadors. Enmig dels mots, fragments musicals que recuperen la manera com aquests poemes arribaven al públic dels segles XII i X

DISSABTE 4 D’AGOST

9.30 F. IX JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA 

16.30 H LO PELOT 
Real. Fabrice Bernissan; prod. Nosauts de Bigòrra, 2008 (17’)

El bandolerisme és un element transversal a totes les societats que apareix com a tal cap al segle XV i que s’allarga ben bé fins al XIX. La transmissió oral i la recreació literària romàntica de molts d’aquests bandolers ha donat lloc a tota mena de llegendes i de narracions on es barregen realitat i ficció d’una manera gairebé inseparable. Jan Lamon, “Lo Pelòt”, és un d’aquests bandolers llegendaris, a cavall entre la realitat i el mite. Nascut a Soriac (Bigòrra), el 1779, va entrar en l’imaginari col·lectiu per la seva oposició als exèrcits napoleònics i per la seva fama de robar els rics per donar als pobres, esdevenint així una mena de Robin Hood occità, tot i que sense la projecció que la literatura i posteriorment el cinema van atorgar a l’anglès. A partir dels testimonis de persones que han tingut notícia, encara per transmissió oral, de les aventures del bandoler, ens anem apropant a la figura de Lo Pelòt, a través de la sempre suggeridora nebulosa que hi ha entre la llegenda popular i els fets recollits per escrit i conservats als arxius, que donen raó de fets que hem donat per certs
IBÒS EN BIGORRA.ENTRE MUTACIONS I MITES 
 Prod. Média d’Òc i Nosauts de Bigòrra, 2014 (54’)
L´empremta de la Segona Guerra Mundial és ben present a Occitània, fins i tot als llocs més petits i remots. És l´empremta de les lleves, dels morts i dels presoners que van sobreviure, fins i tot als camps d´extermini. Ibòs, petita localitat de Bigòrra, no s´escapa d’aquesta petjada. El Pla Marshall serà el punt de partida d´un procés que transformarà la seva realitat econòmica i la seva forma de vida ancestral
18.15h MOSTREMP SOBRE RODES
 
EL CANT DEL PASSERELL
 
PALLARESAMENT 
 
UN PONT CAP A ENLLOC
 
SOSPITA 
20 H. CONCERT DE CLOENDA:
 «Viatjant per Ponent» amb KRREGADES DE ROMANÇOS 
 
 
http://cultura.gencat.cat/web/.content/cultura_popular/05_documents_i_recursos/02_jornades_estudis_legislacio/02_jornades_recerca_patrimoni/Mostra_Cinema/SD_MCE18_programa.pdf
 
https://www.irmu.org/news/2178
 
Coorganitza: Associació Cultural de la Terreta i Centre d’Estudis Ribagorçans
 
Amb el suport de: Ajuntament de Tremp, Consell Comarcal del Pallars Jussà, Cercle d’Agermanement Occitano-Català, Associació Mostremp, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Muntaner Institut d’EStudis Ilerdencs-Diputació de Lleida, Bisbat de Lleida
 
Més informació: Centre d’Estudis Ribagorçans: http://cerib.blogspot.com.es/, ce.cerib@gmail.com Associació Cultura del Terreta: http://laterretacultura.blogspot.com.es/ ac.laterreta@gmail.com

Source: Una edición de récord en el Gran Trail Aneto-Posets | Noticias de Deportes en Heraldo.es

Source: Presentació de “Espills trencats” a la Torre de Tamúrcia | Mas de Bringuè

TERRETA 2018

Cartell amb el Programa de les Jornades

 

El pròxim dia quatre  d’Agost a les 11 hores, moment de la pausa- cafè en les IX enes  Jornades Culturals “Coneix la Terreta”, a la Pobla de Tamúrcia, (llogaret de Tremp)  es presentaran dos llibres que tenin molt a veure amb la memòria i els arrels  de  dos autors de frontera. Es tracta de la novel·la “Els paisatges  trobats”, de Josep Santesmases, II Premi de Narrativa Memorialística “Ciutat de Benicarló 2017”,  i el  llibre “Espills Trencats”, de Màrio Sasot, Premi “Guillem Nicolau 2017”  atorgat pel Govern d’Aragó.

En el llibre de Santesmases (Vila-rodona, 1951) el Jurat de la vila de Benicarló valorà com els sentiments traspuen el paisatge en les seues històries d’infància a la seua terra natal. En el cas de “Espills Trencats”, de Màrio Sasot (Saidí, 1951),  la història recorre  la infància, adolescència i joventut de l’autor i els paisatges de la Franja, el Baix Cinca, el Segrià, Canfranc, i les ciutats de Saragossa. Jaca, Hèlsinki i Santa Coloma de Gramenet en els últims anys del franquisme i primers de la Transició.

El conjunt de les Jornades, tenen com a temàtica la recerca etnogràfica i la conservació de monuments històrics a Catalunya,  projeccions cinematogràfiques dedicades a Occitània i el Festival de Cinema Etnogràfic de Catalunya.

 

Josep-Santesmases-17-04-2016

Josep Santesmases

 

Mario Sasot MARIO 5

Source: La UIMP organitza un curs a Benavarri sobre la maternitat i paternitat de les persones amb discapacitat » Temps de Franja

// Júlia Llambert

Dels dies 31 de maig al 2 de juny s’ha celebrat a la Ribagorça, tant a la d’administració aragonesa, a Sopeira, com a la d’administració catalana, a Boí, Vilaller i al Pont de Suert, un col·loqui sobre el lingüista Joan Coromines, que s’emmarca dins dels actes de l’Any Pompeu Fabra i de la creació de l’actual comarca de l’Alta Ribagorça enguany fa justament trenta anys. Les conferències i col·loquis voltaren en gran part sobre l’homenot Coromines i la seua recerca toponínimica a la Comarca, amb importants consideracions històriques i sociolingüístiques addicionals. Les entitats organitzadores del Col·loqui han estat l’Institut d’Estudis Catalans, el Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida i el Centre d’Estudis Ribagorçans, i hi ha col·laborat el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, els ajuntaments de la Vall de Boí, el Pont de Suert, Sopeira i Vilaller, així com l’Associació d’Amics d’Alaó i la Plataforma Camina. El nombre d’assistents als actes oscil·là entre vint i trenta.

 

Continuar llegint… Col·loqui Joan Coromines i la Ribagorça » Temps de Franja

Source: La UIMP organitza un curs a Benavarri sobre la maternitat i paternitat de les persones amb discapacitat | Mas de Bringuè

Source: Vídeos sobre l’efecte xarxa, la transmissió del català i l’aragonès, i l’estudi dels usos | Xarxes socials i llengües

La setmana passada van tenir lloc les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018). És fantàstic que els sociolingüistes es trobon cada dos anys i s’explicon los seus projectes en píndoles molt curtes. Però també els moments de cafè on un s’interessa per la recerca de l’altre, un tercer demana un article per a una revista, altres posen les bases per a futurs projectes, o fins i tot els grups d’investigadors aprofiten per a fer reunions menudes de treball. El que actualment es coneix com networking ;)

Us deixo aquí els enllaços als moments dels vídeos on vaig intervenir:

  • «L’efecte xarxa en les llengües minoritzades», on explico com estic desenvolupant la tècnica de l’ERGM en anàlisi de xarxes sociolingüístiques per a analitzar quins factors personals i/o relacionals estan implicats en la tria d’una llengua per a interactuar amb una altra persona. La presentació veu tant de les recerques que faig a partir de la tesi com del projecte que hem desenvolupat amb Anchel Reyes sobre l’aragonès a Echo ( (visiteu el seu bloc Sociolochia, perquè és una joia per a la sociolingüística i la sociologia rural)). Si esteu interessats en l’anàlisi de xarxes en sociolingüística teniu una conferència molt més àmplia aquí.

  • A «L’estudi de la transmissió familiar de la llengua al Cens i l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja 2014» recopilava successius estudis que hem fet amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística i que en síntesi el que ens mostren és que, si bé les enquestes d’usos lingüístics a la Franja no mostren en termes generals que la transmissió intergeneracional del català estiga patint un trencament, la innovació que hem fet en l’anàlisi del Cens 2011 a Aragó ens ha permès observar que territorialment la transmissió s’està trencant tant a l’extrem nord (Ribagorça) com a l’extrem sud (Mesquí), i molt possiblement, hi ha fluxos contraposats a la Llitera.

  • A «L’ús del català als diferents territoris de llengua catalana. Evolució en la dècada 2003/13» explicava el projecte que desenvoluparem amb altres investigadors, on aplicarem una anàlisi per sintetitzar els usos lingüístics a tots els territoris de llengua catalana. Aquesta tècnica, com ja hem explicat de forma sintètica aquí, ens ha fet possible a Xavier Vila i a mi mostrar que l’ús del català ha decrescut a Catalunya, però concentrat entre els anys 2003 i 2008, i especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona i entre generacions grans de castellanoparlants inicials que possiblement ixen del mercat laboral.

Podeu veure la resta de vídeos en els enllaços que venen a continuació. Per temàtica en l’aplicació de l’anàlisi de xarxes en dades massives us recomano els dos estudis que presentava Jordi Morales. En la temàtica de la Franja us recomano la presentació d’Esteve Valls, perquè detecta certs paral·lelismes entre la castellanització del català a la Franja i les zones més sensibles de substitució. I  també us recomano la presentació d’Avel·lí Flors, especialment perquè en el seu estudi sobre els comportaments sociolingüístics dels jóvens de Castelló aplica el concepte de rol sociolingüístic en un pla més qualitatiu, i m’ha ajudat molt també a repensar el concepte (més vídeos):

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: