Skip to content

Archive

Category: Ribagorça

Origen: · EL DÍA 24 DE ABRIL SE ENTREGA EL PREMIO LITERARIO EN ARAGONÉS CONDAU DE RIBAGORZA – Lenguas de Aragón

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: 5 anys de Moviment Franjolí per la Llengua
Editorial

5 ANYS DE MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA

El passat 5 d’abril va fer cinc anys. Encara  recordo quan vaig tenir la idea de crear el Moviment Franjolí per la Llengua, llavors no gaire més que un simple blog. Eren els anys de Luisa Fernanda Rudi i de la Dolors Montserrat, la consellera d’Educació (d’origen català per a més inri) que va presentar el LAPAO i el LAPAPYP just quant,  després de 30 anys esperant, havíem obtingut el reconeixement de llengua pròpia pel Català de la Franja. Fou el llunyà 2009 amb l’anterior govern i a corre-cuita, però es va fer realitat, tot i que fos efímera. Dos anys més tard nos lo van treure, sentint-nos com la riota de tota Europa. També recordo que en aquells temps es barallaven els governs català i aragonès per l’art sacre dels franjolins, per l’assistència mèdica a l’Arnau de Vilanova de Lleida i el govern aragonès “donava guerra” contra tot aquell que pensava que existia la Franja i la seua singularitat com a territori, i el seu pensar com a poble. Contra l’actitud normal de mantindre’s al marge de tota discussió, la nostra neutralitat en què l’única frontera era l’administrativa; quan un d’Almacelles s’ajuntava amb els de Tamarit i els de Fraga tenien relació amb els de Seròs o Alcarràs, o tot el marge nord de la Franja anava sense sentir-se’n foraster a Lleida, com un més, o els del sud anaven a Tortosa o Tarragona. Això feia nosa i ho volien treure, perquè  tinguéssim que relacionar-nos amb unes capitals artificials que només existien per a la qüestió administrativa.

En aquestes circumstàncies va néixer el Moviment Franjolí;  amb vocació de ser la veu a la xarxa de tots els nostres ciutadans i de les nostres associacions que defensen el català al nostre territori, mètode que estava per explotar en l’ àmbit del catalanisme franjolí. I encara recordo quan vaig conèixer al meu company de travessia, l’Òscar. Sent de Badalona, em va demostrar que tenia ganes de lluitar pel territori al meu costat i poder muntar alguna cosa nova en aquest aspecte. Sempre li he agraït lo que sempre ha fet per la causa i encara estic en deute emocional amb ell.

Això me demostra que ser de la Franja o de qualsevol altre lloc no és impediment per a defensar la nostra terra i la nostra llengua comuna, sempre pensant que la unió fa la força i que si estem dividits mai no ho aconseguirem.

Els franjolins sempre hem anat a la nostra, de manera individual o cada grup de gent estava barallada l’una amb  l’altra, per petits matisos: uns més aragonesos, altres més catalans… i les institucions d’Aragó sempre ha aprofitat això per fer valdre la seua idea d’un Aragó centralitzat en Saragossa i de manera castellana. Naltres hem fet molt per la nostra terra quan hem estat units, amb la Declaració de Mequinensa, lluitant per mantindre l’assistència sanitària a l’Arnau, que puguem veure TV3 a les nostres cases i moltes coses mes. Però no es suficient, hem de estar units per a que nos reconeguin com allò que som, i això significa que la nostra llengua sigui oficial, que el català tingui els mateixos drets que el castellà, hem de dir prou a l’ensenyament en castellà i a les dos hores voluntàries de català, no estem als anys 80! tenim dret a que nos ensenyin tant en castellà com en català. I això és només un exemple del que hem de defensar: la retolació en català dels carrers i dels pobles, que los nostres béns estiguin en les parròquies franjolines i no se les quedin a Basbastre, i un llarg etcètera.

Separats no aconseguirem res, naltres mereixem més i per això hem de caminar units. És una qüestió de drets, de drets lingüístics que no ens paren de trepitjar. La dignificació de la llengua encara espera passats aquests cinc anys, però astí som: en Moviment per la llengua i per la Franja. Amb veu pròpia, creixent.

José Ramón Noguero de Llano, fundador del Moviment Franjolí per la Llengua

Origen: · JORNADAS DE LENGUAS DEL PIRINEO – Lenguas de Aragón

Publicat a la columna Viles i Gents, de La Comarca (versió extensa). 5/4/2017.

Animalisme, mascotisme, peluchisme

Natxo Sorolla

Grist (Eriste), vall de Benasc, gener, nevat. A la porta d’un Hotel tenen un gos que mire com passe la gent. Algú penge la foto a un espai de denúncia en línia, i escomence una campanya contra l’Hotel pel patiment de l’animal. Los propietaris expliquen que el gos està en bones condicions, que és una raça adaptada al clima, i que preferix l’aire lliure que estar tancat. És com explicar que les vaques no passen fred per dormir a la intempèrie. No són dèbils. No són “humans”. Però alguns continuen la crítica: lo gos té cara trista. És com parlar a una paret. Lo que interpreten com ulls tristos és allò que identifique la pròpia raça del gos. Atribuixen característiques dels humans als gossos. Humanitzen lo gos.

En una línia diferent, però tan similar, a vegades compartixco un vídeo dels raders robots que desenvolupen les filials de Google. Tenen aspecte humà. Són com un Terminator humanitzat. Caminen per la neu mantenint l’equilibri. I els enginyers los posen a prova espentejant-los per a caure a en terra. Quan cauen, lo públic sol sospirar: ai pobre! Uh, són robots!

En un món regnat per les necessitats materials, com menjar o tindre un puesto a on dormir, la discriminació ere quotidiana. Però quan los humans vam superar estes penúries, a base d’avenç tecnològic i científic, lo marge de seguretat personal se va incrementar. I mos vam poder preocupar per altres coses, allò que es diu valors postmaterials.

D’unes societats que discriminaven entre el natres  civilitzat i els altres bàrbars, i per tant dominades pel racisme, vam passar a la igualtat dels drets civils. D’una societat dominada pels hòmens ham tendit, lentament, però sense pausa, a la igualtat de gèneres. D’una societat a on los xiquets tenien totes les obligacions ham passat a una societat a on los xiquets tenen tots los drets. I d’una societat que tracte els altres animals com a objectes tendim a canviar cap a l’animalisme.

Este animalisme identifique el sofriment animal, i per tant, promou l’extensió de certs drets als animals. Per a evitar la crueltat animal s’ha edificat una estructura normativa, en lo colofó de les lleis de benestar animal, que tant d’impacte tenen sobre les granges al Matarranya. També s’ha ampliat la base de població vegetariana i vegana, o la prohibició de les corregudes de bous. Tots estos corrents són conseqüència de com los humans mos identifiquem, no només en lo sofriment de qualsevol persona, si no també en lo sofriment dels animals.

Però em pareix molt més interessant, encara, la identificació de valors pròpiament humans en animals. A este corrent alguns l’han denominat mascotisme. S’ha dividit en dos dels animals domèstics. Uns los ham industrialitzat per a la producció de carn (vaques, gorrinos) i els altres los ham condemnat a fer-mos companyia i donar-mos amor a canvi de drets “humans” (gossos, gats). Als dos los ham desanimalitzat. Una idea que tinc que agrair a Alberto Gasquet.

I encara és més radical la versió ortodoxa: lo peluixisme (peluchismo). Un corrent que té als humans com a centre de l’univers, i que desconeix l’entorn i la natura. Atribuix totes les característiques humanes als animals, com si foren peluixos. Les mascotes són vertaders objectes de culte: menjar especial, medicaments per al pèl o roba per a que no passon fred.

Origen: LA NOVA PALANCA DEL PONT DE MONTAÑANA COSTARÀ 300.000 EUROS : Noticies de la terreta

La Diputació d’Osca es farà càrrec del cost de la nova palanca que unirà Pont de Montañana. Avui la Diputació ha fet publica aquesta informació.

Hemos comenzado con la construcción de la nueva pasarela en Puente de Montañana que cruza el río Noguera Ribagorzana y une los dos barrios

Pretendemos que sea una réplica del conocido como puente de la palanca que parecía algo provisional en 1938 pero se ha mantenido así hasta ahora que, por razones de seguridad, se han visto en la obligación de cerrarlo.

Acudimos a la llamada del Ayuntamiento de Puente de Montañana y estamos asumiendo tanto la parte técnica como la financiación de esta obra de carácter urgente, al ser el principal punto de unión a pie que supone, de otra forma, dar un rodeo de más de dos kilómetros.

Invertiremos cerca de 300.000 euros y en unos meses os enseñaremos el resultado.

#DPHContuAyuntamiento,  #TuDiputaciónaldía

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Reivindiquem la presència del català als cartells de la Fira d’Areny de Noguera

Reivindiquem la presència del català als cartells de la Fira d’Areny de Noguera

Reivindiquem la presència del català als cartells de la Fira d’Areny de Noguera

El proper dissabte 1 d’abril tindrà lloc a la localitat d’Areny de Noguera (Ribagorça) la III edició de la Fira d’Areny.

Un any més, des del Moviment Franjolí reivindiquem la presència del català als cartells oficials de la Fira, que tenen el castellà com a llengua predominant, també quant al topònim del poble (Arén).

Creiem que des de l’administració municipal haurien de fomentar l’ús social del català i vetlar per la normalització de la llengua pròpia d’Areny, reflectida també en la retolació de tots aquells actes públics organitzats per l’Ajuntament, que és un dels signants de la Declaració de Mequinensa de 1984, on disset municipis de la Franja reivindicaren la presència del català a l’ensenyament i es comprometeren en fomentar l’ús públic de la llengua pròpia als seus pobles.

Per respectar els drets lingüístics de milers de catalanoparlants, a la Franja en català!

Origen: Un instituto consigue clases de lengua aragonesa tras recurrir al Defensor del Pueblo autonómico

El Departamento de Educación del gobierno regional ha concedido una hora de ampliación a un centro concertado de Benasque (Huesca)

Una protesta ante el Justicia de Aragón ha dado como resultado que un instituto concertado de Benasque, en el Pirineo de Huesca, vaya a poder empezar a impartir clases de lengua aragonesa: concretamente, de la variante denominada patués.

Colegio de Enseñanza Secundaria Valle de Benasque.Colegio de Enseñanza Secundaria Valle de Benasque.

Se trata del Colegio de Enseñanza Secundaria Valle de Benasque, situado en esa localidad pireinaica del este de Huesca, en la comarca de la Alta Ribagorza. El Confidencial Autonómico ha podido saber que este centro concertado ha recibido la concesión para ampliar el horario con el objetivo de impartir Lengua Aragonesa.

La reforma de la normativa autonómica de educación aprobada por el gobierno de Javier Lambán (PSOE) amplió las posibilidades de ofrecer en los colegios de Aragón la enseñanza de -y en- las lenguas distintas del castellano que también se hablan en la comunidad autónoma, como son el aragonés y el llamado “catalán de Aragón”, siempre envuelto en polémica.

Este colegio concertado de Benasque llevaba años difundiendo, en actividades extraescolares y complementarias y culturales (concursos literarios, etc.), el patués, la variante de la lengua aragonesa en esa comarca.

Para este curso, trataron de conseguir del Departamento de Educación del Gobierno de Aragón dotación para impartir según su régimen de concierto una hora de lengua aragonesa. El colegio de educación secundaria tenía interés en ello, porque muchos alumnos y sus familias así lo querían.

Sin embargo, el gobierno regional no concedió en un primer momento esa enseñanza de Lengua Aragonesa como asignatura optativa. La dirección del Colegio de Enseñanza Secundaria Valle de Benasque decidió recurrir al Justicia de Aragón, el defensor del pueblo autonómico en esta comunidad.

Sus gestiones sí fructificaron, ya que el Departamento de Educación ha concedido que el instituto concertado empiece a impartir aragonés.

ECA ha podido saber que aunque esté ya mediado el curso escolar, la dirección del centro va a implantar próximamente las clases de lengua aragonesa. Lo hará a través de una ampliación horaria, por la que se les sumará una hora semanal a todos los cursos de Secundaria.

Eso sí, el cursar esta nueva asignatura de Lengua Aragonesa será completamente optativo para los alumnos. No será una actividad extraescolar, sino una asignatura como tal, pero voluntaria.

Lo que todavía se debe aclarar es si será una asignatura con nota y ésta se incluirá en el expediente de quienes la cursen. Lo más probable es que no, al menos en este curso, ya que no se habrá podido impartir durante todo el año. Pero sí que al menos habrá informes a los padres acerca del aprovechamiento de la asignatura.

Por ahora, el colegio está tramitando las acreditaciones que necesitan los profesores seleccionados para impartir clases de patués. Y esperan que, además de lo que queda del curso, ya los próximos años este instituto de Benasque pueda ofrecer desde inicio del cursos a los alumnos estudiar de forma voluntaria la modalida del aragonés propia de esta zona de Huesca.

Origen: Tornem-hi amb la toponímia | Lo Finestró

Publicat a la columna de Lo Cresol del Diario de Teruel

Darrerament veig que es mouen les  institucions en replegar la toponímia, poble per poble, abans que no se l’enduguen despoblació, desídia i manipulació. Enfront d’aquells que voldrien imposar-nos una toponímia castellana academitzada, cal documentar les formes que diuen els parlants genuïns de cada territori lingüístic –aragonès, castellá, català- i oficialitzar-les, sinó ho tindran magre per persistir. Una toponímia de tot l’Aragó, feta sense prejudicis, això sí, ens retornarà els noms de sempre, i permetrà de conèixer millor la nostra història: presència basco-ibérico-celta, romanització, arabització, occitanització, castellanització -que potser no sempre ho ha estat a costa de l’aragonès: cal donar explicació a topònims d’àrea castellana com Balsa Nova, Castelnou, Santa María d’Horta, el Palao, …-, i molt més. Abans de  posar-nos al tall convé, per estalviar-nos feines dobles, que rellegim les pàgines 47-58 d’Indagacions d’Hèctor Moret, Calaceit 1998. Miraré ara de fer un breu resum de la investigació toponímica al nostre país. L’àrea catalanoparlant, la Franja, és la més treballada, especialment al Matarranya Històric, i més encara a la Ribagorça amb el projecte Toponimia de Ribagorza; el Baix Cinca i la Llitera són les comarques més desassistides. L’àrea aragonesoparlant, l’Alt Aragó, es troba gairebé exhaustivament estudiada a la Ribagorça gràcies a l’esmentada Toponimia de Ribagorza. si bé és llàstima que en les transcripcions dels topònims es faça servir una ortografia patoisanta -això quasi no passa als topònims ribagorçans catalans.  La resta del territori té bastants monografies toponímiques i molts materials desperdigolats per llibres i revistes. Com sol passar quan es tracta d’estudis lingüístics l’àrea més abandonada és la de llengua castellana. Ací trobem algunes comptades monografies (Casp, Valdealgorfa, …) i materials de difícil consulta en llibres i revistes, i això que es tracta d’una àrea, potser no tan interessant com les de l’Alt Aragó, pero déu-n’hi-doret de com ho és. La majoria dels treballs considerats se solen centrar en les fonts orals, i ben poc en les documentals, amb algunes importants excepcions ( Giralt, Vázquez, Saura, …). Acabo repetint –vox clamantis in deserto– que poc hauran servit aqueixs esforços toponímics per la normalització dels nostres aragonès, castellà i català, sinó s’oficialitzen els topònims obtinguts.

Artur Quintana

Origen: ASOZIAZIÓN CULTURAL BENTE D´ABIENTO: MESA REDONDA “LA LENGUA DE LAS COMARCAS ORIENTALES DE ARAGÓN”

El sábado 11 de marzo de 2017, la Asoziazión Cultural Bente d´Abiento celebró una mesa redonda con el título “La lengua de las comarcas orientales de Aragón.” Moderada por Víctor Longares, contó con la participación de la alcaldesa de Mequinenza, Magda Godia; el profesor y periodista Mario Sasot; la profesora Azucena López y el profesor de aragonés Javier Castel.

Junto a ellos, pudimos conocer la realidad lingüística del Aragón Oriental y debatir acerca de amenazas existentes y oportunidades de futuro para mejorar la situación del catalán en Aragón.

El acto lo abrió José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, que felicitó a la asociación por esta iniciativa y animó a los presentes a seguir trabajando por las lenguas de Aragón. Invitó a todos conocer la web www.lenguasdearagon.org

Magda Godia explicó diferentes iniciativas llevadas a cabo por su ayuntamiento y la relación de buena vecindad que existe entre los habitantes de Mequinenza y Catalunya. También nos explicó como para ellos no es ningún problema llamar catalán a su lengua y sentirse plenamente aragoneses. El catalán les ayuda a comunicarse mejor con los catalanes, suponiendo una riqueza las peculiaridades de la forma de hablar de Mequinenza.

Mario Sasot nos explicó las actividades que se llevan a cabo en Zaidín, en forma de publicaciones periódicas en catalán y de sus actuaciones musicales con el dúo Recapte y otros cantautores aragoneses en catalán. Después, nos hizo un resumen del estudio realizado recientemente, en base al censo del año 2011, que señala al aragonés como una lengua en peligro de extinción y al catalán con importantes problemas de transmisión generacional.

Azucena López nos explicó su relación con el catalán como alguien no originaria de las zonas catalanoparlantes pero que decidió estudiar catalán por ser la lengua de su familia política. Expuso la necesidad de que dejemos de ver las lenguas como algo que nos enfrenta y nos divide. En su opinión, el conocimiento básico de las diferentes lenguas nos lleva a comprender mejor la cultura a la que pertenecen y convierte a la lengua en un instrumento para comunicarnos, que debe ser siempre su fin.

Javier Castel presentó una situación bastante pesimista del catalán en los pueblos del Mezquín, tanto por dejadez de los propios hablantes como por la acción contraria de aquellos ajenos al catalán. Sin embargo, explicó las fortalezas que presenta la población joven y su labor en la dignificación social del catalán. Animó a los asistentes a ayudarles a recuperar la autoestima de los hablantes y a sentir el catalán como un rasgo importante de la identidad de Aragón, junto con la lengua aragonesa.

La experiencia de esta mesa fue muy positiva para acercarnos a la realidad del catalán en Aragón y nos anima a continuar trabajando en este tema.

Origen: IV Jornada de trabajo: “Muller e luenga aragonesa” – Lenguas de Aragón

Justificación y objetivos

Mujer y lengua aragonesa son dos temas que han representado y todavía representan en la actualidad una doble marginalidad para las personas que lo viven en femenino singular o plural: por un lado, por hablar, escribir e investigar en y sobre una lengua minoritaria y minorizada, como el aragonés; y, en segundo lugar, por hacerlo desde su condición de mujer.

En este sentido, mediante la IV Jornada de trabajo “Muller e luengua aragonesa” se persiguen varias finalidades:

  • Visibilizar y poner en valor el interesante e intenso trabajo de la mujer alrededor de la lengua aragonesa y de sus distintos dialectos.
  • Fomentar el conocimiento mutuo de las mujeres que desarrollan una importante labor a favor de la lengua aragonesa.
  • Propiciar la participación de la mujer en los espacios donde se toman acuerdos y decisiones sobre la lengua aragonesa.
  • Iniciar y avanzar en el estudio de la lengua aragonesa desde una perspectiva de género.

La consecución de estos objetivos enriquecerán, sin duda, los procesos de revitalización, normativización y normalización de la lengua aragonesa porque serán entonces procesos diversos e inclusivos.

***

Fecha: 8 de abril de 2017

Lugar: Museo “Ángel Orensanz y Artes de Serrablo”

Inscripciones: envío de un correo electrónico a la dirección actividadeslenguas@aragon.es, indicando nombre, apellidos, correo y teléfono de contacto, hasta el 5 de abril.

Aquellas y aquellos participantes que deseen certificar la actividad (1.0. créditos de formación) deberán inscribirse, además, a través de la plataforma DOCEO hasta el 5 de abril.

Programa

10:00 h. Recepción de los/as inscritos/as con visita libre al Museo “Ángel Orensanz y Artes de Serrablo”.

10:20 h. Inauguración de la jornada por parte de las autoridades.

10:30 h. Presentación y proyección del documental A muller en a conservazión de l’aragonés, a cargo de Iris Campos Bandres (Universidad de Zaragoza).

11:00 h. Madres, maestras, narradoras… traidoras. Mujeres en el universo de la lengua vasca, a cargo de Jone Miren Hernández (Universidad del País Vasco).

Tanto en la investigación como en las reflexiones que se hacen sobre el euskera pocas veces se ha tenido en cuenta la perspectiva feminista o de género. La conferencia propone hacer un breve recorrido sobre algunas de las imágenes de la mujer que podemos encontrar en el mundo del euskera, pues ellas nos van a hablar del lugar que esta ocupa y la función que cumple en la sociedad y en el mundo cultural vasco. A partir de este repaso, podremos pensar sobre las similitudes o los contrastes existentes en relación a la realidad cultural y lingüística de Aragón.

12:00 h. Pausa-café.

12:30 h. Presentación de experiencias sobre el aragonés en femenino plural:

Brioleta, encuentro de escritoras aragonesas (Yésero), a cargo de M.ª Jesús Acín.

            Equipo de treball de Donisas (Vall de Benás), a cargo de M.ª José Subirá.

14:30 h. Comida

16:00 h. La estela silenciosa y silenciada de las estudiosas del aragonés, a cargo de M.ª Pilar Benítez Marco (Universidad de Zaragoza).

La visibilización de la mujer en el ámbito de la Filología no ha sido, en general, objeto de interés por parte de la historiografía dedicada a recuperar la memoria y el trabajo de aquella en los diferentes campos del saber científico y humanístico. En esta conferencia se intenta rescatar del polvo del olvido y rendir homenaje a aquellas mujeres que nos precedieron en el tiempo y en el estudio de la lengua aragonesa.

17:00 h. Presentación de experiencias sobre el aragonés en femenino plural:

Mullés al canto del llavadó (Fonz), a cargo de Kalu Triviño y Teresa Aguilaniedo.

            A Gorgocha (Ansó), a cargo de Elena Gusano y M.ª José Pérez

17:45 h. Mesa redonda El papel de la mujer en la mujer en la lengua aragonesa: presente y perspectivas de futuro, moderada por María Torres (Universitat de Lleida). Participan Carmen Castán, Lola Gracia, Marta Marín, Tamara Marzo y Paz Ríos.

20:00 h. Clausura de la jornada con el espectáculo teatral Mullers, a cargo del grupo De qué coda Teyatro, en el Centro Cultural “Pablo Neruda” de Biescas.

Organizan:

Dirección General de Política Lingüística (Gobierno de Aragón)

Comarca Alto Gállego

Colaboran:

Instituto Aragonés de la Mujer

Museo “Ángel Orensanz y Artes de Serrablo”, Ayuntamiento de Sabiñánigo.

Ayuntamiento de Biescas

CIFE Sabiñánigo

Origen: La situació del Català a l’Aragó és estable amb algunes llacunes preocupants | Mas de Bringuè

Més de 81.000 aragonesos manifesten saben parlar català o aragonès (un 6% de la població total d’Aragó), segons el primer cens d’aquestes llengües, realitzat pel Seminari Aragonès de Sociolingüística, vinculat a la Universitat de Saragossa. Segons aquest informe, elaborat a partir de les dades de l’últim Cens de Població i Habitatges de l’INE (de 2011), on es va incloure una bateria de preguntes de l’àmbit sociolingüístic, a Aragó 55.513 persones saben parlar català i 25.556, aragonès. De les persones que es declaren catalanoparlants, 12.000 (un 22% del total d’Aragó) resideixen a Saragossa. Fraga és la població de la Franja  que més parlants confessen utilitzar aquest idioma (uns 7.000 habitants, que suposen el 13% del total). No deixa de ser rellevant, i fins ara desconegut, el nombre de parlants de català  en determinades ciutats castellanoparlants frontereres amb la Franja, com és el cas d’Alcanyís (1.226 catalanoparlants), Montsó (1208), Barbastre (800) i Osca (1558) .

Quant a l’estat general d’aquestes llengües, les conclusions  de l’informe són demolidores pel que fa a la situació de l’aragonès, on la ruptura generacional del seu ús i l’escàs nombre de parlants els  fa entrar per ple dret en el capítol de llengües amenaçades,  segons els paràmetres de la UNESCO. El català a l’Aragó, però, en opinió dels experts que han analitzat les dades de l’enquesta, ofereix una situació de relativa estabilitat, amb un nivell de transmissió generacional del 80%, encara que existeixen unes comarques de la Franja on l’estat de la llengua catalana és especialment preocupant, especialment a la Ribagorça i a les conques del Mesquí i el Bergantes, afluents del Matarranya, on l’escàs índex de transmissió oral de pares a fills fan témer per la pèrdua de la llengua materna.

Un cas especial és el de la Ribagorça, l’única comarca trilingüe d’Aragó, segons recull l’informe. El 17,5% dels seus habitants saben parlar català i el 20,7%, aragonès. En l’enquesta no es preguntava si es feien servir les dues llengües, de manera que els autors recomanen que s’inclogui aquesta pregunta en el futur.

 

No hi ha molta diferència per sexe o per nivell d’estudis, però sí per edat. A les zones de major vitalitat de la parla aragonesa (Ribagorça, Fet i Ansó), els majors són els que més el parlen (encara que ho escriuen molts menys). El 30% dels seus parlants té més de 65 anys. I només el 5% tenen menys de 16 anys.

En el cas del català no hi ha tanta diferència. Els percentatges de parlants de la llengua són similars a la distribució de la població per franges d’edat. El 22% dels parlants s de català tenen més de 65 anys i el 9%, menys de 16.

Una novetat d’aquest informe és l’estudi de la transmissió de les llengües en l’àmbit familiar. Els autors adverteixen que la transmissió familiar de l’aragonès s’està perdent, per la qual cosa es converteix en una llengua “amenaçada”. A les zones de major vitalitat de l’aragonès, el 56% dels pares i el 50% de les mares ho transmeten als seus fills. En el 32% dels casos es trenca la transmissió. I a la resta, els joves ho han après per altres vies.

En el cas del català, gairebé el 80% de les famílies ho transmeten als seus fills. L’informe atribueix aquest “èxit” al suport educatiu des dels anys 80, a una major visibilització social de la llengua i de la proximitat de territoris catalanoparlants (Lleida, Tarragona i Castelló). No obstant això, sí que s’observa una reducció en les zones més perifèriques, com la Ribagorça, la Llitera i el Mesquí (Baix Aragó).
Segons ens va explicar Natxo Sorolla, sociòleg, originari de Pena-roja de Tastavins (Matarranya), professor a les universitats Rovira i Virgili i Autònoma de Barcelona, i un dels autors de l’estudi “aquest és el cens lingüístic més complet que s’ha realitzat fins ara. el Cens de Població i Habitatges va realitzar 176.623 enquestes a Aragó, per la qual cosa les dades tenen una gran fiabilitat estadística. Aquest estudi ens permet conèixer i analitzar la realitat lingüística de la comunitat autònoma “.  Aquest treball  es va presentar el passat 27 de febrer al Paranimf de la Universitat de Saragossa i els seus autors, a més de l’esmentat Natxo Sorolla, són els sociòlegs Anchel Reyes, Chabier Gimeno, Miguel Montañés, el lliterà del Campell Pep Espluga i el professor d’Enginyeria Juan Pablo Martínez, en col·laboració amb l’Institut Aragonès d’Estadística.  L’ informe abasta, entre  altres ítems, el nombre de persones que entén un d’aquests dos idiomes tot i que no el parlen (són un 10% de la població aragonesa), el nivell d’ús per edats i per sexes, etc. En aquests àmbits les dades indiquen que aquestes dues llengües maternes es conserven més, a nivell oral, per part de la gent gran que entre els joves. No obstant això, són els joves els que en tenen més destreses en els hàbits de lectura i escriptura.

“Tant el català com l’aragonès, doncs,  tenen una presència important en el territori, més enllà de les seves zones històriques. L’estudi ens ha permès constatar el procés de substitució lingüística de l’aragonès. És una llengua amenaçada, segons la denominació de la UNESCO, i és urgent que les administracions públiques portin a terme polítiques de protecció i promoció “, assegura Natxo Sorolla. Els autors de l’estudi conclouen que la situació del català és “estable, però en retrocés en algunes zones”. Per això demanen campanyes de divulgació de la llengua i “unes mesures educatives més ambicioses”.   Tant el català com l’aragonès s’ofereixen com a assignatures optatives en els centres escolars de les zones d’ús majoritari d’aquestes llengües (Pirineu i Aragó oriental).

“No hi ha pèrdues importants entre els parlants de català, tot i que la situació de la llengua és més de manteniment que de vitalitat”, explica Natxo Sorolla que destaca que, tot i que en tota la Franja es manté la transmissió, es registren “pèrdues importants” en comarques del nord com la Llitera, la Ribagorça i al sud-oest, a les conques del Mesquí i el Bergantes. En aquestes zones es donen dos fenòmens com la reducció de l’ús de la llengua  materna entre els més joves -amb prou feines el 25% de les interaccions entre catalanoparlants adolescents i joves es produeixen en aquest idioma. També influeixen en la pèrdua de la llengua materna el fet de que la llengua escrita, el consum audiovisual i l’augment de les relacions personals -comercials i administratives també- amb habitants d’àrees en les que tot just s’utilitza, com passa amb Graus en el cas de La Ribagorça i amb Alcanyís en el cas del Mesquí, siguen bàsicament en castellà.

Pel que fa a la denominació de la llengua catalana a l’Aragó, davant les opcions que tenien d’escollir entre el terme localista (fragatí, Llitera, etc.), el despectiu (chapurriau) o científic (català), la denominació de català ha estat utilitzada pel 45% dels seus parlants.

“Això suposa un avanç respecte de l’enquesta efectuada per un grup de sociòlegs en 2004, on el terme chapurreau era utilitzat pel 44% dels parlants, el de la parla local el 36% i el nom de català pel 20%” – informa Sorolla.

Els autors de l’informe  recomanen, en les seves conclusions “posar en marxa una política lingüística d’impacte des del consens de les diferents sensibilitats polítiques. Aquesta ha de ser adequada a cada territori concret, sent especialment necessari consolidar la seva presència a l’escola, per assegurar el dret dels parlants a conèixer la seva llengua materna, el dret de tots els ciutadans a aprendre aragonès i català, i la possibilitat de preservar aquest patrimoni immaterial propi de tots els aragonesos”.

L’aragonés y lo catalán en l’actualidat. Analisi d’o Censo de Población y Viviendas de 2011

Reyes, Anchel ; Gimeno, Chabier ; Montañés, Miguel ; Sorolla, Natxo ; Esgluga, Pep ; Martínez, Juan Pablo

2017
Zaragoza

continue reading…

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: