Skip to content

Archive

Category: Ribagorça

Source: El Centre d’Estudis Ribagorçans reprèn la publicació de la revista “Ripacurtia” | Institut Ramon Muntaner

 

El Centre d’Estudis Ribagorçans reprèn la publicació de la revista “Ripacurtia” 09/09/2019

Després de deu anys d’aturada editorial, el Centre d’Estudis Ribagorçans ha reprès l’edició de la seva publicació insígnia: la revista Ripacurtia. Amb el subtítol de Revista Pirinenca del Centre d’Estudis RibagorçansRipacurtia té com a objectiu recollir articles sobre ciències socials, humanitats, lingüística i altres temàtiques en l’àmbit pirinenc, en especial de les comarques de l’Alta Ribagorça i la Ribagorça.

El primer número d’aquesta segona etapa de la revista Ripacurtia, amb el dossier “Fronteres: De la política al fet social, religiós i artístic”, es va presentar el passat 1 de desembre a la Fira del Llibre del Pirineu d’Organyà. La presentació va anar a càrrec de Carles Barrull, secretari de redacció de la revista.

Trobareu el sumari d’aquest primer número de Ripacurtia a l’enllaç  https://www.irmu.org/centers/magazine/3058.

 

Fotografia: Anem Editors.

 

Source: Ripacurtia 1 – Anem Editors

Ripacurtia 1

15,00  (4% IVA inclòs)

Ripacurtia és la revista anual que publica el Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb) per compilar els diversos estudis que s’han realitzat al territori ribagorçà durant el darrer any. En aquest primer número de la segona etapa de la revista, publicada en col·laboració amb Anem Editors, hi trobem els següents continguts:

Editorial
Dossier: de la política al fet social, religiós i artístic
—Migraciones en Benabarre durante la época moderna (1566-1792). José Abel Ajates Cónsul i José Antonio Salas Ausens
—Los tratados de los Pirineos: una revisión de la diplomacia entre 1598 y 1659. Antonio Carlos Ramo Antón
—El taller de la Ribagorça i l'(a)frontera. Marta Bertran Armadans
—Síntesis de la reforma protestante en el Alto Aragón. Pablo García Rubio
—Antropología de lo posible: sobre imaginarios colectivos triangulares (Aragón-Catalunya-Occitania). Daniel Lerín Cristóbal

Miscel·lània
—Els Congressos Internacionals d’Estudis Pirinencs. La participació de Francesc Torrella i Niubó (1920-2008). Jan Brugueras i Torrella
—Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja. Natxo Sorolla
—L’evolució glacial a la Coma de Burg (Pallars Sobirà). Alexis Vizcaíno i Albert Pèlachs

Treballs de recerca i recensions
—La Franja de Ponent: problemàtica i directrius d’estudi. Joaquim Torrent Blanch
—La Ribagorça a l’època moderna. Territori d'(a)frontera. Xavier Valls
—Recensió de Don Juan Bayarte Calasanz y Ávalos (1622-1689), un governador de la Ribagorça a la Mediterrània de Carles II. Josep Manuel Martínez Paris

Source: La Llitera i la Ribagorça sota el mar » Temps de Franja

Source: Castanesa: cuando el fiasco del esquí acelera la despoblación en el Pirineo | Público

Source: Activitats d’estiu a Sopeira i voltants » Temps de Franja

Source: Publicat el treball guanyador de la V Beca Joan Veny, sobre l’evolució del català a la Franja | Institut Ramon Muntaner

Publicat el treball guanyador de la V Beca Joan Veny, sobre l’evolució del català a la Franja 03/09/2019

El treball guanyador de la V Beca Joan Veny, obra del filòleg Esteve Valls, està publicat dins la col·lecció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística” i ja es pot consultar en el web de Llengua catalana. La publicació digital porta per títol La llengua escapçada. Un estudi sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa. Valls hi analitza l’impacte de la frontera administrativa en l’evolució del català a banda i banda de la Franja tot demostrant que la pèrdua dels trets lingüístics propis de la Franja es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas de la catalana.

L’autor, Esteve Valls, és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, cap de la Unitat de Català i professor del Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Internacional de Catalunya, membre del Grup d’Estudi de la Variació i del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià i integrant del projecte Fenòmens d’interfície fonètica-fonologia-morfologia des de la perspectiva de la variació lingüística.

El seu estudi va ser mereixedor de la V Beca Joan Veny, l’any 2016. La Beca Joan Veny està convocada per l’Institut Ramon Muntaner amb el suport de la Direcció General de Política Lingüístic i s’atorga a treballs de recerca que tenen com a objectiu l’estudi sobre bases empíriques de qualsevol aspecte vinculat amb la variació lingüística del català.

Convocada la VII edició
La publicació de la V edició de la beca coincideix amb la convocatòria vigent de la VII Beca Joan Veny. Els investigadors que estudiïn qualsevol aspecte vinculat amb la variació lingüística del català poden presentar els seus projectes fins al 18 d’octubre. Aquest premi porta el nom de Joan Veny i Clar (Campos, Mallorca, 1932), catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i un dels lingüistes i dialectòlegs de més prestigi dels Països Catalans. Veny va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2015 i la Creu de Sant Jordi (1997).

Per a més informació d’aquesta nova convocatòria: https://www.irmu.org/irmu/call/209.

Source: Paraules* » Temps de Franja

Source: Política Lingüística publica el treball guanyador de la V Beca Joan Veny, sobre l’evolució del català a la Franja. Llengua catalana

Portada de la publicació

El treball guanyador de la V Beca Joan Veny, obra del filòleg Esteve Valls, està publicat dins la col·lecció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística” i ja es pot consultar en el web de Llengua catalana. La publicació digital porta per títol La llengua escapçada. Un estudi sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa. Valls hi analitza l’impacte de la frontera administrativa en l’evolució del català a banda i banda de la Franja tot demostrant que la pèrdua dels trets lingüístics propis de la Franja es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas de la catalana. continue reading…

// María José Sahún

A la Vall Mitjana del Noguera Ribagorçana, davant dels municipis de Sopeira, Areny de Noguera i Pont de Montanyana, es troba la Terreta, que es la part catalana de la vall; un conjunt de llogarets que des de 1970 pertanyen al municipi de Tremp (Pallars Jussà). En un d’aquests, La Torre de Tamúrcia, antigament pertanyent al desaparegut Ajuntament d’Espluga de Serra, el proper divendres 2 d’agost i tot el dissabte 3, es desenvolupa les desenes jornades “Coneix la Terreta”, un espai on es presenten recerques, llibres i documentals de temàtica pirinenca i franjolina que permeten reflexionar sobre la zona i sobre el Pirineu i la Franja.

Les activitats comencen a l’església de Sant Josep el divendres a les 18 hores amb la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que aquest any està dedicada a la pedra seca, una tècnica constructiva que l’any passat fou reconeguda per la UNESCO com a patrimoni immaterial de la humanitat. Aquesta Mostra promoguda per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner entre altres entitats té una de les seus a la Terreta . Continuar llegint… La Terreta, Capital cultural del Pirineu » Temps de Franja

Source: “Les mesures tradicionals i antigues a la Franja” de Francesc Teixidó | Lo Finestró

Les mesures tradicionals i antigues a la Franja, extraordinari treball de Francesc Teixidó i Puigdomènech, número 11 de la Gavella, col·lecció d’Iniciativa Cultural de la Franja.El resultat d’una exhaustiva investigació i anys de treball de camp pels pobles de la Franja. Moltes unitats que encara es conserven en cases particular o museus. Actualment, en el mig rural, encara es mesuren elements amb aquestes mesures.

Source: Fira de Sant Medardo a Benavarri » Temps de Franja

// Glòria Francino

Productes gastronòmics I artesanals I de turisme de la Ribagorza Oriental és el que el públic visitant ha pogut trobar a la fira de sant Medardo a Benavarri els dies 1 i 2 de juny.

L’aperitiu es va fer amb el grup de música tradicional, Ribatònics, a la festa Sant Medard de Benavarri. També en aquesta festivitat ballen amb els palitrocs, el mateix que el ball dels totxets.

 







Ceràmica imitant formes antigues com la "pitxella", on es feia el vi calent... / Glòria Francino



Actuació del grup Ribatònics. / Enric Marqués

Source: La Caravana de Belentuela a Sopeira » Temps de Franja

Source: El Ball dels Totxets, Fiesta de Interés Turístico de Aragón

Se baila cada 30 de julio en Camporrélls. Su origen se remonta al siglo XII, aunque se perdió y se recuperó a finales de los años 70.

El baile se celebra por las fiestas patronales. En la imagen, en primer plano a la derecha, el periodista Manuel Campo Vidal, natural de Camporrélls, que baila habitualmente con el grupo.
Concha Silván

El Gobierno de Aragón ha declarado el Ball dels Totxets, que tiene lugar cada 30 de julio en Camporrélls, como Fiesta de Interés Turístico de Aragón. La resolución, publicada este jueves en el Boletín Oficial de Aragón, tiene su origen en la petición del Ayuntamiento de Camporrells y la Asociación Cultural Recreativa Els Totxets.

La administración ha valorado que se trata de una celebración original y un elemento fundamental de la tradición popular de la localidad. Su origen se remonta al siglo XII, aunque se perdió y se recuperó a finales de los años 70. Consistente en un baile en el que se hacen chocar pequeños palos tallados o ‘totxets’ siguiendo el compás de melodías tradicionales que, junto con la procesión, integran los actos centrales de las fiestas patronales de la localidad. No suele faltar a la cita como un danzante más, el conocido periodista Manuel Campo Vidal, nacido en la localidad.También se destaca en la resolución aprobada por el departamento de Vertebración del Territorio, Movilidad y Vivienda, que ejerce las competencias de turismo, “la activa participación de la población en la representación del baile y en el desarrollo de los actos”, y el apoyo e impulso de colectivos como la Asociación Cultural Recreativa Els Totxets o la Asociación Camporrells Renaix. Asimismo se toma en consideración el adecuado cuidado de los entornos urbanos donde se desarrollan los actos, la calidad de la celebración y su contribución a la desestacionalización de las corrientes turísticas.

// Glòria Francino

El diumenge 12 de maig un fet insòlit es va viure al poble de Sopeira, va arribar la carreta del reciclatge, conduïda pel Francesc, amb dos cavalls de raça pirinenca, l’un català i l’altre francès, de noms amb significat ecològic, SAM, Servei d’Atenció Medioambiental, i SON, Servei d’Ocupació i Neteja, on van descansar durant la nit després del trajecte des del Pallars Jussà.

Continuar llegint… La carreta del reciclatge pernocta a Sopeira » Temps de Franja

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: