Skip to content

Archive

Category: Ribagorça

Source: “Los curas aragoneses nos rebelamos porque querían separarnos por la lengua”

Los párrocos José Huerva y Aurelio Ricou recuerdan, 25 años después, la desafección que existía hacia el obispado de Lérida.

El párroco de Alcolea de Cinca y ecónomo de la diócesis, José Huerva, en su iglesia.
El párroco de Alcolea de Cinca y ecónomo de la diócesis, José Huerva, en su iglesia.
Rafael Gobantes

“Si las parroquias se hubieran quedado en Lérida, esto formaría parte hoy de Cataluña. Nos jugábamos los límites de Aragón, y por eso también fuimos a visitar a todos los líderes políticos (Santiago Lanzuela, Marcelino Iglesias…) advirtiéndoles de la jugada que se preparaba”. José Huerva, hoy párroco de Alcolea de Cinca y ecónomo de la diócesis de Barbastro-Monzón, lideró la revuelta de los curas a favor de la segregación de Lérida junto a José María Lemiñana, ya fallecido, párroco de Roda de Isábena, cuna del antiguo obispado. Huerva revela, al cumplirse hoy 25 años del decreto de trasferencias de las parroquias del 15 de junio de 1995, las maniobras para traspasar únicamente el territorio castellanoparlante, y habla de las tensas reuniones con la curia vaticana.

Los sacerdotes intentaron primero que se les concediera un vicariato para disfrutar de cierta autonomía. “Si lo hubieran hecho, nunca hubiéramos pasado de diócesis, pero el obispo no tuvo visión, se cerró”, cuenta Huerva, al que nombraron arcipreste del Cinca Medio en 1989.

La coordinación pastoral era con Aragón, pero las cuestiones económicas y jurídicas, las clases de Religión o el patrimonio se definían en Cataluña. “Nuestra zona estaba muy abandonada y no podíamos consentir que eso nos desanimase en el trabajo pastoral. Empezamos a organizarnos porque la desafección con la diócesis de Lérida era muy grande”. Detrás de este movimiento había 30 sacerdotes, casi todos los de las parroquias aragonesas. Huerva recuerda que lo eligieron a él como portavoz porque Lemiñana estaba muy significado en contra del obispo de Lérida. “El primer encuentro con el nuncio fue muy desagradable”, asegura.

Dos episodios contribuyeron a radicalizar las posiciones. La Conferencia Episcopal aprobó en 1981 la propuesta de los obispos aragoneses de reestructurar la diócesis de Lérida, por 50 votos a favor, 13 en contra (los obispos catalanes) y 4 abstenciones, y cuando el camino parecía allanado el Vaticano dictó una dilata y aplazó la solución.

“Los obispos no se mojaban”

La rebelión se acabó de fraguar al conocer que Lérida quería transferir a Aragón únicamente las parroquias de habla castellana. De hecho, aunque el decreto del 1995 las incluyó todas, el pase de las del Bajo Cinca y La Litera se dilató hasta 1998. “Teníamos noticias de que solo iba a pasar la parte de habla castellana, que es la que estorbaba a Lérida. Estaba todo ya tramado, pero había un elemento muy importante, se cortaban los arciprestazgos, lo que implicaba una división política no eclesiástica. Decidimos no obedecer a consignas políticas, vinieran de donde vinieran. Nos rebelamos y fuimos a hablar con el nuncio una y otra vez. Le dijimos que era una barbaridad. Llevamos documentación, un mapa de los catalanes, y conseguimos pararlo”, explica Huerva, quien viajó dos dos veces a Roma, “a explicar que no era una desobediencia a nuestro obispo sino una desafección”. “No queríamos que nos dividieran, no queríamos la solución salomónica de la mitad para uno y la mitad para otro”, añade, rememorando los años duros (1990-1995), muy dolorosos, “incluso con anónimos y amenazas”.

“No queríamos que nos dividieran, no queríamos la solución salomónica de la mitad para uno y la mitad para otro”

El proceso se retardó, argumenta, porque los obispos de Aragón “tampoco se mojaban y no nos daban crédito”, hasta que se destapó la división lingüística. “Al final se hizo en dos fases pero pasaron todas las parroquias”, concluye Huerva.

De las 43 parroquias con bienes retenidos en Lérida, Roda de Isábena es la que reclama más obras, 26. Al frente está el ribagorzano Aurelio Ricou, sucesor de Lemiñana, quien recuerda haber vivido aquellos años “con mucha expectación”. La diócesis de Barbastro estaba “estrangulada” y era “absurdo” que buena parte del Aragón oriental siguiera perteneciendo a Lérida, un contrasentido en la España de las autonomías. “Incluso a nivel económico, las colectas se recogían en Aragón y ese dinero se iba a Lérida”. Ricou siente que no retornaba en el mantenimiento de casas parroquiales o iglesias o en atender las necesidades sociales a través de Cáritas.

“Fueron esencialmente los curas los que hicieron explotar todo”, afirma el párroco, lamentando que el traspaso no sea efectivo del todo mientras las 111 obras de arte sigan en Cataluña. “Ambrosio Echebarría se fió, pero no cumplieron. Huesca había contribuido mucho a la diócesis, con los bienes y también con sus colectas”. De su iglesia salieron además valiosos documentos, entre ellos 44 códices. “Lo del archivo incluso es de más valor, imagino que cuando se solucione el otro asunto, habrá que volver a la carga”. Aurelio Ricou agradece a José María Lemiñana que en ese tránsito salvaguardara lo que quedaba en Roda.

Source: La alcaldesa de Montanuy dice que Pau Donés era “campechano, abierto y hablaba con todo el mundo”

Source: BOA

2  SECCIÓN III. Otras Disposiciones y Acuerdos
Fecha de Publicación: 17/12/18
Número de boletín: 242
Organo emisor: DEPARTAMENTO DE PRESIDENCIA
Título: ORDEN PRE/1996/2018, de 5 de noviembre, por la que se dispone la publicación del convenio de colaboración entre el Gobierno de Aragón y la Comarca de La Ribagorza, por el que se concede una subvención para la implementación de medidas a favor de la lengua (aragonés y catalán de Aragón) y sus variedades dialectales.

Ver documento RegistrosAbrir este documento utilizando el ReadSpeaker docReaderFirma Registros

3  SECCIÓN III. Otras Disposiciones y Acuerdos
Fecha de Publicación: 10/12/18
Número de boletín: 237
Organo emisor: DEPARTAMENTO DE PRESIDENCIA
Título: ORDEN PRE/1937/2018, de 5 de noviembre, por la que se dispone la publicación del convenio de colaboración entre el Gobierno de Aragón y la Comarca de Bajo Cinca/Baix Cinca, por el que se concede una subvención para la implementación de medidas a favor de la lengua catalana y sus variedades dialectales.

Ver documento RegistrosAbrir este documento utilizando el ReadSpeaker docReaderFirma Registros

4  SECCIÓN III. Otras Disposiciones y Acuerdos
Fecha de Publicación: 10/12/18
Número de boletín: 237
Organo emisor: DEPARTAMENTO DE PRESIDENCIA
Título: ORDEN PRE/1942/2018, de 26 de noviembre, por la que se dispone la publicación del convenio de colaboración entre el Gobierno de Aragón y la Comarca de La Litera / La Llitera, por el que se concede una subvención para la implementación de medidas a favor de la lengua catalana y sus variedades dialectales.

Ver documento RegistrosAbrir este documento utilizando el ReadSpeaker docReaderFirma Registros

5  SECCIÓN III. Otras Disposiciones y Acuerdos
Fecha de Publicación: 9/08/18
Número de boletín: 154
Organo emisor: DEPARTAMENTO DE PRESIDENCIA
Título: ORDEN PRE/1319/2018, de 16 de julio, por la que se dispone la publicación del convenio de colaboración entre el Gobierno de Aragón y la Comarca de Matarraña/Matarranya por el que se concede una subvención para la implementación de medidas a favor de la lengua catalana y sus variedades dialectales.

Ver documento RegistrosAbrir este documento utilizando el ReadSpeaker docReaderFirma Registros

 

8  SECCIÓN I. Disposiciones Generales
Fecha de Publicación: 20/04/18
Número de boletín: 77
Organo emisor: DEPARTAMENTO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE
Título: DECRETO 56/2018, de 10 de abril, del Gobierno de Aragón, por el que se aprueban los Estatutos de la Academia Aragonesa de la Lengua.

Ver documento RegistrosAbrir este documento utilizando el ReadSpeaker docReaderFirma Registros

11  SECCIÓN III. Otras Disposiciones y Acuerdos
Fecha de Publicación: 27/09/16
Número de boletín: 187
Organo emisor: DEPARTAMENTO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE
Título: ORDEN ECD/1204/2016, de 1 de septiembre, por la que se convocan las ayudas a proyectos editoriales en las lenguas propias de Aragón (aragonés y catalán de Aragón) para el año 2016.

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 94 • 6 d’abril de 2020

Esperem que hores d’ara hàgiu rebut la revista en paper Temps de Franja 145, amb el suplement Temps d’escola 8. Sabem que hi ha poblacions on el servei de correus està limitat.

En la mort d’en Germà Colon i Domènech

// Artur Quintana i Font

Obituari. El dia 22 de març del 2020 ha mort en Germà Colon i Domènech a Barcelona als 91 anys victima del corona virus. Era un dels grans estudiosos de les llengües romàniques. Nascut el 1928 a Castelló de la Plana estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i ben aviat va passar a treballar a la de Lovaina, i el 1963 a la de Basilea on va treballar fins a la jubilació el 1997 com a catedràtic de Filologia Romànica.

Llegir-ne més.

El somni de la col·lectivització*

// Vicent Pallarés Pascual

Enguany es compleixen 25 anys de l’estrena de la pel·lícula Terra i llibertat de Ken Loach, un viatge al cor de les col·lectivitzacions que es van portar a terme abans i durant la Guerra Civil a molts indrets d’Aragó. Loach va mostrar en el seu treball de ficció aquella realitat per la què cada vegada s’interessen més historiadors. El film, com va explicar aleshores el cineasta anglès, narra «la història d’una gran esperança, la d’una societat on la terra fos un bé comú». El somni anarquista s’enfronta a la realitat social d’aquells temps: unes estructures de poder on grans terratinents i l’església tenen el control. Les noves idees revolucionàries que arribaren van ser un revulsiu que va intentar trencar amb tot el passat.

Llegir-ne més.

Amb Omella, sempre a l’alba*

// Ramón Mur

Juan José Omella ha viscut sempre a l’alba o al primeríssim començament d’una nova època. Va néixer a Queretes el 1946, en l’alba dolorosa de l’Espanya franquista, després de la Guerra Civil. Va conèixer al seminari la mort de Pius XII, substituït per Joan XXIII, “el papa bo”, que al començament de 1959 va sorprendre el món amb la convocatòria del Concili Vaticà II. L’alba d’una nova època per a l’Església. I Omella hi era.

L’acabat d’elegir president de la Conferència Episcopal Espanyola, no és un prelat progressista sinó més conservador del que pareix. Els bisbes han estat, són i seran conservadors perquè és molt tot el que l’Església ha de conservar i preservar. Omella pot ser tingut com a progressista per haver estat un capellà del Concili, dels quals molt pocs van aconseguir la dignitat episcopal perquè d’ells en van recelar sempre els papes Joan Pau II-Wojtyla i Benet XVI-Ratzinger, sobretot, i fins i tot el propi Pau VI-Montini, que va clausurar el 1965 el Concili inaugurat per Joan XXIII el 1962.

Llegir-ne més.

Indicacions del Govern d’Aragó per combatre el coronavirus

// Redacció

Us passem aqueixes normatives del nostre Govern per a fer front a la present crisi sanitària, i us preguem que en feu cabal. Com veieu estan escrites en les tres llengües del país, com és (o hauria de ser) normal.

Llegir-ne més.

Source: Alarma por tres positivos en el pequeño pueblo ribagorzano de Laspaúles

En Biescas, están a la espera de los resultados del test de la hija que cuida habitualmente a la mujer de 100 años que ya está ingresada en el San Jorge por coronavirus.

Tejados de Laspaúles

Tejados de Laspaúles
Ángel Gayúbar

Tres de los 14 positivos de coronavirus detectados hasta ahora en la provincia de Huesca se concentran en la pequeña localidad ribagorzana de Laspaúles, de apenas 230 habitantes. El viernes, varios de sus vecinos se habían sometido a un test de la enfermedad tras saber que una residente ocasional que había estado en el pueblo el anterior fin de semana se encontraba hospitalizada en Barcelona a causa de la epidemia. Los resultados se han conocido en las últimas horas y el resultado ha sido muy preocupante ya que tres de las personas que se hicieron la prueba, entre ellos la médica titular, han dado positivo, lo que ha generado una evidente alarma entre los vecinos.

Pese a todo, el alcalde, Juan Ignacio Espot, señala que el brote no parece tan virulento como en otras zonas y que los afectados, que están siendo medicados con paracetamol y “van reaccionando bien” a la medicación recibida. “No se puede ni se debe estigmatizar a nadie por el origen de la infección porque no sabemos quién ha podido ser el portador original del coronavirus y, aunque lo supiéramos con total certeza, nadie tiene la culpa de estar infectado; por eso mismo ahora es especialmente importante atender a los requerimientos de las autoridades e intentar evitar propagar la epidemia con nuestro movimientos”, destaca Espot.

Incluso antes de conocerse los positivos por el coronavirus, el ayuntamiento hizo público el sábado un bando municipal enumerando una serie de medidas de obligado cumplimiento y de recomendaciones para combatir al Covid 19. Entre ellas, se ha habilitado un servicio de reparto a domicilio de productos básicos y medicamentos con el que se pretende garantizar el suministro de todos los vecinos.

Como en otras muchas localidades rurales, buena parte de los residentes –más de un sesenta por ciento- tienen más de 60 años, lo que les convierte en una población de riesgo ante el avance del coronavirus. Muchos, además, tienen problemas de movilidad y otros –algo que ya se preveía desde el pasado viernes- deberán pasar un período de cuarentena tras la confirmación de la infección de algunos convecinos.

Los interesados tienen una serie de teléfonos de contacto, entre ellos el de la tienda del pueblo, el botiquín, las dependencias municipales y el del propio alcalde, para realizar sus pedidos y está previsto que el reparto se haga una vez al día en los domicilios de los interesados siempre y cuando no se trate de una urgencia “en cuyo caso –comenta Espot- intentaríamos resolverla a la mayor brevedad posible”.

En el bando, el alcalde ruega a las personas mayores que eviten acudir presencialmente a realizar sus compras y señala que el reparto será realizado por personas protegidas “con los medios de los que disponemos y, en todo caso, las compras se os dejarán en las puertas de las casas sin necesidad de que haya ningún contacto físico”.

Una iniciativa similar ha tomado la Comarca de La Ribagorza, cuyo presidente, Marcel Iglesias, ha dado a conocer la creación de una red con los ayuntamientos para garantizar la distribución de medicamentos, alimentos y productos de primera necesidad para la población utilizando los medios y el personal de la entidad.

Mientras, en la localidad de Biescas se hace un llamamiento a la tranquilidad por el positivo por coronavirus confirmado este domingo de una mujer de 100 años que se encuentra ingresada en San Jorge. La alcaldesa, Nuria Pargada, ha asegurado que no hay alarma social y que de momento la situación está tranquila, ya que la familia más cercana no tiene síntomas, aunque se les han hecho las pruebas, al igual que a la persona que la cuida habitualmente, una hija, que se encuentra en observación y a la espera de los resultados.

La alcaldesa añade que en el caso de dar positivo sí que habría que tomar medidas, ya que la hija ha estado en contacto con más gente de Biescas, al contrario que la mujer ingresada, que no sale de casa y se cree que se pudo contagiar por la visita de alguien de fuera tras un funeral que se celebró el martes. “Si se confirma el positivo de la hija sí que habría que establecer un protocolo”, advierte.

Source: «La llengua escapçada: l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa», amb Esteve Valls | Blog del seminari del CUSC

Divendres 24 de gener va tenir lloc la cinquena sessió del curs 2019/2020 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UBEsteve Valls, cap de la Unitat de Català de l’Institute for Multilingualism de la Universitat Internacional de Catalunya i investigador del CUSC-UB hi va comentar els resultats de la seva recerca sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa, publicats recentment en el volum La llengua escapçada, guanyador de la V Beca Joan Veny.

La presentació es va dividir en tres parts:

  1. una panoràmica del canvi lingüístic en el català nord-occidental (basada en la tesi doctoral del ponent);
  2. una ampliació sobre el procés de canvi lingüístic en curs a les comarques de la frontera autonòmica entre Catalunya i l’Aragó (basada en la recerca que recull el volum La llengua escapçada);
  3. i finalment un tast dels resultats d’una recerca en curs sobre les tries lingüístiques de la població escolar de la Ribagorça a partir de mètodes d’anàlisi de xarxes socials, en col·laboració amb Natxo Sorolla.

El canvi lingüístic en el català nord-occidental

El primer estudi del ponent va permetre analitzar la direccionalitat, el ritme, l’abast i la naturalesa del canvi lingüístic en català nord-occidental. Esteve Valls va aplicar l’anàlisi dialectomètrica a un corpus format per les respostes d’informants andorrans, de les comarques occidentals de Catalunya i de la Franja a un qüestionari de 712 ítems. En total, el corpus contenia més de 110.000 ítems i gairebé 700.000 segments, 320 informants de 4 franges d’edat (nascuts entre 1922 i 1994) i de 40 localitats diferents (2 d’Andorra, 8 de l’Aragó i 30 de Catalunya), a més de l’estàndard oriental central com a varietat de comparació.

El subcorpus analitzat incloïa 363 ítems pertanyents a 8 àmbits morfològics regulars: articles, clítics pronominals, demostratius, demostratius neutres, locatius, verbs, possessius i pronoms personals. Així doncs, malgrat ser un corpus limitat, l’objectiu del qual no era abastar la totalitat de la llengua, tenia un alt grau de representativitat dels aspectes gramaticals (predictibles) de les varietats dels informants. Els resultats es van analitzar a partir de mètodes dialectomètrics, i més en concret a partir de la distància de Levenshtein, que calcula la distància fonètica entre dues formes lingüístiques donades.

Aplicada al conjunt del corpus, aquesta anàlisi dialectomètrica va permetre fer diferents constatacions sobre el procés de canvi lingüístic en el català nord-occidental. En primer lloc, el ponent va explicar que bona part de les varietats de Catalunya i Andorra han patit un procés d’anivellament dialectal al llarg del segle xx per advergència (és a dir, convergència unilateral) progressiva amb el català oriental central, primer, i amb la varietat estàndard, més recentment. Així doncs, les varietats estudiades han anat perdent trets propis que les diferenciaven entre elles i respecte a l’estàndard, de forma que es pot parlar d’una desdialectalització per pèrdua de trets estructurals, d’una banda, i de l’altra d’una certa vernacularització de l’estàndard. Un procés que ha estat menys intens en el cas del ribagorçà i el tortosí, i que no s’ha produït en les varietats de la Franja.

La segona constatació d’aquesta primera anàlisi dialectomètrica és que la convergència «vertical» amb l’estàndard estava provocant, alhora, una divergència «horitzontal» entre les varietats nord-occidentals de Catalunya i Andorra i les varietats de La Franja, que permetia parlar d’un «efecte frontera», en el sentit que la frontera política també fa de frontera lingüística (un procés ben documentat i estudiat en altres contínuums lingüístics marcats per la presència de fronteres polítiques).

El ponent va mostrar els resultats mitjançant gràfics i mapes que representaven la distància o proximitat relatives a l’estàndard de les formes produïdes per la generació més gran (F4) i la generació més jove (F1) de la seva mostra. En general, els resultats mostren que mentre que els informants de més edat mantenen diferències notables respecte de l’estàndard, fins i tot entre els informants de capitals de comarca, les varietats dels informants més joves mostren més proximitat entre elles i respecte de l’estàndard.

Una qüestió irresolta sobre la divergència horitzontal observada en l’anàlisi dialectomètrica entre les varietats de la Franja i la resta de varietats nord-occidentals era si aquesta divergència es devia exclusivament a canvis en les varietats de Catalunya i Andorra, acompanyats d’una certa estabilitat dels parlars franjolins (com sembla que suggeria, a primera vista, l’anàlisi quantitativa), o si, en canvi, l’evolució dels parlars franjolins també hi havia jugat un paper.

Per a comprovar-ho, Valls va observar més de prop diversos processos de canvi en curs en els parlars de la Franja, com ara l’expansió dels increments velar i palatal (per exemple, pas de perdera [perˈðeɾa] a perdeguera [perðeˈɣeɾa]), processos de canvi en les combinacions de clítics pronominals o reducció de l’inventari fonemàtic. Centrant-se en l’evolució dels increments velar i palatal, el ponent va poder mostrar com l’augment de la distància entre varietats no es produïa entre unes varietats que s’estandarditzaven i unes altres que romanien estables, sinó entre dos grups de varietats amb evolucions divergents. Mentre que a Catalunya i a Andorra es redistribueixen els segments velar i palatal perquè caracteritzin exclusivament algunes formes verbals, a la Franja s’observa la tendència a l’expansió interparadigmàtica de l’increment velar al Matarranya i la tendència a l’expansió interparadigmàtica i intraparadigmàtica de l’increment palatal a la Llitera i al Baix Cinca. Segons Valls, aquests processos interns de la Franja no són estranys i, de fet, la seva expansió en les varietats nord-occidentals de Catalunya i Andorra es va estroncar amb la codificació de la llengua: sense un procés d’estandardització reeixit, aquestes evolucions també s’estarien donant a Catalunya.

L’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa

El segon estudi del ponent es va centrar en les 4 comarques de la Franja i les 8 de Catalunya que limiten amb la frontera catalanoaragonesa. Aquesta vegada, els objectius incloïen aprofundir en l’anàlisi de l’efecte frontera (demostrar que l’autonomització política comporta una autonomització lingüística i que, per tant, no es tracta d’un fenomen exclusiu de les fronteres interestatals), identificar aquells trets o mots que es mantenen i els que no en la parla dels joves, i actualitzar els manuals de dialectologia des d’una perspectiva dinàmica (estudiant com eren però també com són avui els parlars catalans) i prospectiva (analitzant cap a on evolucionen aquests dialectes).

El nou corpus es va obtenir dels mateixos parlants que l’anterior però, a diferència del primer corpus, aquest contenia més de 50.000 ítems pertanyents a diversos nivells lingüístics (lèxic, flexió verbal irregular, fonètica, fonologia, morfologia flexiva i derivativa nominal). En total, 192 informants (8 per localitat), pertanyents a 4 franges d’edat, hi van representar 24 localitats (12 capitals de comarca i 12 localitats rurals). El corpus també incloïa l’estàndard català (IEC) i, com a novetat, l’estàndard espanyol (RAE) per comparar-hi les varietats dels informants.

La metodologia quantitativa aplicada en aquest estudi va permetre obtenir mapes de distribució de determinats trets i mots per analitzar l’evolució dels principals elements idiosincràtics de les varietats nord-occidentals. Concretament, es va observar el vocalisme, el consonantisme, la morfologia nominal i verbal i el lèxic (tant propi com manlleus), mitjançant un total de més de 870 mapes. Els resultats confirmen els de l’estudi anterior pel que fa al canvi lingüístic, ja que els joves mostren més similituds amb els estàndards que els parlants de més edat, i a més s’hi observa clarament l’efecte de la frontera autonòmica: en una anàlisi de conglomerats (mètode Ward), en el grup més jove les varietats de la Franja queden agrupades amb l’estàndard de la RAE i les varietats de Catalunya amb l’estàndard de l’IEC.

Principals agrupaments obtinguts amb el mètode de Ward (parlants més joves)

Valls va explicar que al volum que recull aquesta recerca s’hi analitzen qualitativament un gran nombre de trets i en va comentar alguns exemples. Primer, va mostrar la distribució de l’obertura de la /e/ àtona inicial en el substantiu enciam entre parlants més grans i més joves i va observar que és un tret que es manté considerablement. En canvi, no és així en mots com elefant. El ponent va compartir la seva sospita que aquesta diferència es degui al fet que la variant prestigiosa per a mots com elefant conté una grafia /e/ en català i castellà, mentre que no és així en mots com enciam, ja que la forma en castellà no presenta aquest fonema inicial (lechuga).

Com a exemples de fenòmens consonàntics, va mostrar la distribució geogràfica de la consonant lateral palatal /ʎ/ en paraules com llibre, que és substituïda per /j/ en gairebé totes les varietats en la parla dels joves. De forma semblant, la geminació de /b/ i /ɡ/ davant de /j/ o /w/ (com a gàbia) només es manté relativament entre els joves en una de les poblacions en què apareixia a la parla dels informants més grans. Quant a trets morfològics, la distribució d’adjectius invariables amb flexió de gènere masculí (com excursionista) mostra un cert manteniment entre els joves, tot i que ja ha desaparegut a diverses localitats. En darrer lloc, la primera persona del plural del perfet d’indicatiu del verb haver realitzada com ham també es manté força.

D’aquesta manera, l’estudi permet llistar els trets propis de cada varietat que es troben en recessió i els que sembla que es mantenen. En el cas del lleidatà, per exemple, s’ha observat la recessió de 9 trets de morfologia nominal, com les formes etimològiques o plenes de l’article masculí ([lo] cap) o els possessius femenins amb [w] (me[w]a), i 9 de morfologia verbal, com el morfema /a/ de la primera persona del singular del present de subjuntiu (perd[ɛ]). Només s’ha observat el manteniment d’un tret de morfologia nominal, el femení analògic de l’adjectiu invariable alegre (alegr[ɛ]), i un de morfologia verbal, la forma tradicional de la primera persona del singular de l’auxiliar haver en el perfet simple ([ˈaj] hai cantat).

A més, l’estudi mostra un elevat nombre d’interferències lèxiques en forma de manlleus de la llengua espanyola en la parla dels joves de totes les localitats, tot i que l’increment de manlleus entre els parlants de les noves generacions és extraordinàriament més elevat i sostingut en el temps entre els parlants de la Franja que no pas en els de Catalunya.

En conclusió, l’escapçament administratiu de la comunitat de parla ha afavorit que es consolidi una fractura geolectal com a conseqüència de la pressió de les varietats de prestigi catalana i espanyola a l’est i a l’oest de la frontera administrativa. Les tendències detectades, a més, han estat extraordinàriament coincidents amb els resultats de l’estudi anterior de Valls, de forma que es tracta de treballs complementaris amb un suport empíric molt consistent. El ponent va destacar altres conclusions generals dels dos treballs:

  • S’ha observat el retrocés palpable de la majoria de solucions idiosincràtiques de les varietats nord-occidentals, també a les àrees més conservadores(ribagorçanopallaresa i tortosina), així com la residualització de totes les pronúncies considerades vulgars (becicletaasmari llàpits).
  • L’anàlisi quantitativa del canvi lingüístic duta a terme permet fer hipòtesis sobre l’evolució de conjunt de la llengua, ja que identifica els trets en què el procés de desdialectalització s’ha acomplert i aquells, en canvi, en què encara es pot incidir per revertir-lo.
  • L’efecte frontera no és exclusiu de les fronteres interestatals, motiu pel qual calen altres treballs similars a la resta de marges polítics que escapcen l’àmbit lingüístic per obtenir una visió de conjunt dels fenòmens sociolingüístics que afecten l’estructura de la llengua.

En un to més reflexiu, el ponent va alertar sobre la possibilitat que, ara que les noves generacions tenen clar que el que parlen no és una barreja de català i castellà, sinó varietats de la llengua catalana, les varietats franjolines podrien convertir-se en el chapurriau que no han estat mai. A més, ara que les noves generacions tenen clar que la llengua és supralocal, el contínuum nord-occidental s’afebleix per factors externs a banda i banda de la frontera. Per tant, segons Valls, cal dur a terme una política lingüística real de revitalització de la llengua catalana a la Franja i una política lingüística més respectuosa amb la variació dialectal a Catalunya per a conjurar aquests riscos.

Usos lingüístics de la població escolar de la Ribagorça

En l’última part de la seva ponència, Valls va presentar la recerca en curs sobre les tries lingüístiques de la població escolar de la Ribagorça a partir de mètodes d’anàlisi de xarxes socials, que està duent a terme amb Natxo Sorolla, l’objectiu de la qual és analitzar en quina mesura es pot parlar de substitució lingüística a la Franja. Mentre que els resultats globals de les enquestes d’usos lingüístics a la Franja apunten al manteniment de la transmissió intergeneracional del català en aquestes comarques, la tesi doctoral de Natxo Sorolla ha assenyalat l’existència d’usos endogrupals del castellà entre catalanoparlants inicials del Baix Cinca i la Llitera que poden constituir un indici del procés de substitució. Caldrà, però, esperar a tenir els resultats definitius de la investigació en curs per esclarir quina és la situació actual a la Ribagorça.

Source: Revista ‘Ripacurtia’, segona etapa » Temps de Franja

// Glòria Francino Pinasa

La revista emblemàtica i pirinenca del Centre d’Estudis Ribagorçans ha engegat una segona etapa, amb un format similar a les sis precedents des de 2003, i continguts nous, però sempre lligats al voltant de la comarca de la Ribagorça i del Pirineu.

Va ser presentada el passat 28 de desembre de 2019 a la sala de la Confraria de San Sebastià del Pont de Suert, on també hi va haver una xerrada sobre el projecte Pobles abandonats, a càrrec de Carles Barrull, i es va començar a treballar sobre el tema. I el dia 15 de gener de 2020 la mateixa revista va ser presentada a l’Aula Magna de l’Institut Ilerdenc de Lleida.

El present número 1 Ripacurtia de la segona etapa comprèn:

Un dossier titulat Fronteres. De la política al fet social, religiós i artístic:

“Migraciones en Benabarre durante la época moderna (1566-1792)” de José Abel Ajates Cónsul y José Antonio Salas Ausens,

“Los tratados de los Pirineos: una visión de la diplomacia entre 1598 y 1659” de Antonio Carlos Ramo Antón,

“El taller de la Ribagorça i l'(a)afrontera” de Maria Bertran Armadans,

“Síntesis de la reforma protestante en el Alto Aragón” de Pablo García Rubio,

“Antropología de lo posible sobre imaginarios colectivos triangulares (Aragón- Catalunya- Occitania) de Daniel Lerín Cristóbal.

Una miscel·lània:

“Els Congressos Internacionals d’Estudis Pirinencs. La participació de Francesc Torrella i Niubó (1920- 2008)” de Jan Brugueras i Torrella.

”Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüistics a la Franja” de Natxo Sorolla.

“L’evolució glacial a la Coma de Burg (Pallars Sobirà)” de Alexis Vizcaíno i Albert Pélachs.

Apartat de treballs de recerca i recensions:

“La Franja de Ponent: problemàtica i directiu d’estudi” de Joaquim Torrent Blanch.

“La Ribagorça a l’època moderna. Territori d'(a)frontera” de Xavier Valls.

“Recensió de Don Juan Bayarte y Ávalos (1622-1689), un governador de la Ribagorça a la Mediterrània de Carles II” de Josep Manuel Martínez París.

Resums, normes de publicació i publicacions del CERIb conformen aquesta revista que encapçala la segona etapa. Que sigui fructífera!

 

 

 

Presentació al Pont de Suert. / Enric Marquès

 



Presentació a l'IEI. / Enric Marquès

Source: Concert a Areny pro Espluga de Francolí » Temps de Franja

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 75 • 30 de desembre de 2019

Carlos G. Cano, premi d’Ambaixador del turisme d’Aragó

//Enric Marquès

El passat dimarts 10 de setembre a les 19:30 h, va tenir lloc a l’Hotel Reina Petronila de Saragossa l’entrega dels Premis d’Hoteleria i Turisme d’Aragó.

Llegir-ne més.

Xerrada sobre incendis a Benavarri

//Enric Marquès

El dia 2 de desembre, a la Casa de Cultura passades les 6:30 de la tarda, va tenir lloc una xerrada informativa sobre com poder combatre els incendis a les zones rurals del nostre país. Este acte va ser organitzat per la DGA i la plataforma ayudanosincendios@argon.es. Hi va assistir un nombrós públic.

Llegir-ne més.

Xocolates Brescó

//Enric Marquès

Si adquiriu la revista Hola del passat 4 de desembre, hi trobareu una edició “Especial Cuina”, on a la pàg. 76 trobareu l’apartat el reportatge “Dolços per a Somiar”, on teniu a la Xocolata Brescó de Benavarri amb una recepta per poder portar a la taula de Nadal. Cal destacar que esta Xocolata Brescó, així com els formatges de Benavarri, arriben a la taula de Nadal de la Reina Isabel II d’Anglaterra. Uns productes del nostre Lloc que ja passen fronteres i mars.

Llegir-ne més.

Obres a la travessia de Benavarri de la N-123

// Enric Marquès

S’ha solucionat finalment la fuita que tenia la canonada general que puja l’aigua des del pou de més de 100 metres de fondària. Un motor la impulsa al llarg de 4-5 km fins els dipòsits municipals. Es van fer uns talls intermitents de circulació. Per sort, no hi va haver talls ni restriccions del subministrament d’aigua potable. Les obres per solucionar aquesta incidència feia temps que estaven pendents, ja que en estar afectada un tram de carretera nacional, fa que els permisos costin més d’arribar.

Llegir-ne més.

‘Benavarri a la teua llista. Comerç Local. Regala Benavarri!’

// Enric Marquès

‘Benavarri a la teua llista. Comerç Local. Regala Benavarri!’ és l’eslògan que l’Associació de Comerciants, Productors Artesanals i Establiments hotelers ‘Benabarre Sabor’ i l’Ajuntament de Benavarri han triat per portar a terme la campanya de cara a este període festiu, per animar a fer les compres de Nadal, Any Nou i Reis als Comerços, Establiments, Productes i Serveis Locals del Lloc. Esta campanya ja fa uns anys que se celebra per sensibilitzar els benavarrins i els visitants.

Llegir-ne més.

Curs de seguretat a les xarxes socials i Internet

// Enric Marquès

El passat 11 de Desembre a la Casa de Cultura, de 10 a 14 h, va tenir lloc un curs per a tots aquells que són usuaris actius o no tan actius de les xarxes socials i internet. Va ser organitzat per la Comarca de la Ribagorça, amb la col·laboració del Ministeri, DGA i l’Ajuntament de Benavarri.

Llegir-ne més.

Dia del Club Ciclista Benavarri

// Enric Marquès

Dissabte 14 de desembre, el Club Ciclista Benavarri va celebrar el seu dia amb un bon esmorzar al parc de Sant Medardo. Cap a les deu del matí van fer una concentració a la Plaça Major i una pedalada fins al parc, on el seu fogoner Benito, els esperava per donar una bona prova d’allò que és menjar al camp i a la brasa.

Llegir-ne més.

Fira Solidària de Benavarri

// Enric Marquès

El 7 de desembre, la 10a Fira Solidària de Benavarri va reunir a més d’una dotzena de col·lectius a la Plaça Major. D’esta manera, mitjançant un mercat, el públic va col·laborar amb diferents causes. El pont de la Puríssima s’ha consolidat com la data idònia per fer esta activitat solidària.

Llegir-ne més.

 

Source: Benavarri passeja per la vida » Temps de Franja

Source: Montanyana torna a l’any 1282 » Temps de Franja

Source: Exposició ‘Roda diòcesi medieval’ » Temps de Franja

Source: XXXII Cros de Benavarri » Temps de Franja

Source: Presentació de ‘El legado de las sombras’ a Benavarri » Temps de Franja

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.