Skip to content

Archive

Category: Llitera

ORDEN ECD/1958/2017, de 22 de noviembre, por la que se resuelve la convocatoria delPrograma “El aragonés en el aula” en centros docentes públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón durante el curso 2017-2018

 

ORDEN ECD/1960/2017, de 22 de noviembre, por la que se resuelve la convocatoria del Programa “Luzía Dueso” para la difusión del aragonés y sus modalidades lingüísticas en los centros docentes públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón durante el curso 2017-2018.

 

ORDEN ECD/1959/2017, de 22 de noviembre, por la que se resuelve la convocatoria del Programa “Jesús Moncada” para la difusión del catalán y sus modalidades lingüísticas en los centros docentes públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón durante el curso 2017-2018.

Joan Rovira, president del Centre d’Estudis Lliterans

//Josep Espluga

Joan Rovira és el president del Centre d’Estudis Lliterans, un centre d’estudis comarcal que des del 2008 s’ocupa de promoure investigacions i de divulgar coneixements sobre el patrimoni cultural, natural, històric i social de la Llitera. Després de gairebé una dècada en funcionament, Joan Rovira mos fa un repàs a les moltes i valuoses aportacions que han fet durant aquest temps, i reflexiona sobre els obstacles amb què es troben en el dia a dia. Entre aquests obstacles destaquen les dificultats per arribar al públic, la manca de tradició col·laborativa i l’escàs suport institucional a diferents nivells. Malgrat tot, el CELLIT segueix endavant duent a terme una tasca essencial per al present i futur de la comarca. Continuar llegint…. “Necessitem gent culturalment inquieta”* » Temps de Franja

Source: Conclusions preliminars sobre l’estudi de l’aragonès a la Jacetania | Xarxes socials i llengües

Ahir presentàvem les conclusions preliminars de l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (pdf). Per a mi ha estat un plaer treballar-hi, juntament amb Anchel Reyes, sociòleg de Jaca i company del Seminari Aragonès de Sociolingüística. I sobretot centrar-me en l’estudi de les interaccions entre els alumnes d’Echo, la població en què la llengua té més vitalitat, fins i tot entre els xiquets. Los primers resultats llancen respostes, però encara més preguntes i reptes. Perquè en part la situació dels xiquets d’Echo és similar als resultats a l’estudi que vaig fer a les comarques centrals de la Franja (tesi doctoral), amb un ús de l’aragonès (o bilingüe) d’aproximadament una quarta part de les interaccions. Una tendència que observem a Echo i a la Franja és que l’ús de la llengua minoritzada només emergeix quan té un bon recer, és a dir, quan hi ha prou densitat de parlants de la llengua minoritzada. Perquè quan aquests estan més dispersos se sol imposar la llengua majoritària. De fet, detectem un trencament de les normes endogrupals, on al voltant d’un de cada cinc alumnes que té l’aragonès com a llengua familiar no l’usa amb altres aragonesòfons familiars, que és una ruptura similar a la que detectem al Baix Cinca i Llitera (i no al Matarranya, amb l’estudi de Currubí).

També trobem tendències diferents, com el major ús de l’aragonès també entre els bilingües familiars que no pas el que observem en les poblacions catalanoparlants, o que els xiquets més menuts usen menys aragonès, sobretot perquè n’hi ha menys als que els pares els haiguen parlat la llengua. Però sobretot crec que és rellevant una informació: als grups de discussió ens comentaven que el fet cabdal per a l’ús era si la mare transmetia la llengua als fills, “indiferentment” de la llengua del pare. I observem que entre els infants, hi ha un major ús entre les xiques. Això contravé la situació general de l’aragonès, que està masculinitzat (estudi del Cens sociolingüístic de 2011), i en general les dinàmiques d’interrupció de les llengües minoritzades occidentals, perquè si hi ha diferències de gènere, les dones solen adoptar-les abans. Esta situació és una oportunitat per a l’aragonès a Echo. Però també és una amenaça, perquè les dinàmiques demogràfiques actuals promouen més la despoblació femenina. I aquí resideix l’essència de les polítiques lingüístiques necessàries: treballar per l’aragonès és treballar contra la despoblació femenina. S’han d’empoderar les xiques, empoderar els jóvens, fer-los propietaris del seu futur.

Si prenem un prisma general del treball, mostra com els microestudis ens estan servint per a tenir una imatge general de la situació sociolingüística a Aragó: Echo té una situació sociolingüística assimilable a la del Baix Cinca i Llitera, amb un procés obert de trencament de les normes sociolingüístiques que els situa en l’avantsala de la substitució lingüística. El Matarranya manté encara una posició sociolingüística millor. Amb estudis del mateix estil a la Ribagorça catalanoparlant i aragonesòfona, la Val de Chistau, o el Baix Matarranya i Mequinensa, tindríem una imatge prou fidedigna de quina és la situació real del català i l’aragonès entre les noves generacions.

Algunes referències:

 

//Josefina Motis

‘Carn Nature – Pallarés Nadal’ és una empresa que es va fundar a Albelda ara fa quasi cinquanta anys per José Manuel Pallarés i Margarita Nadal, propietaris d’un ramat de pocs caps de bestiar i d’un d’aquells trossos de terra amb bancalets que permetien l’autosuficiència econòmica en aquella època. Continuar llegint…  Una empresa d’Albelda amb orígens al Matarranya » Temps de Franja

El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó


P.V.P. 0,00 €

Autores
Giralt Latorre, Javier (ed.)
Moret Oliver, María Teresa (ed.)

Editorial
Prensas de la Universidad de Zaragoza

Reseña
Jornada de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Saragossa (28 d’octubre de 2016) / ÍNDEX. Presentació de la Primera Jornada de l’AILLC a Saragossa, Lídia Pons i Giera. El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó, Javier Giralt Latorre i María Teresa Moret Oliver. PONÈNCIES No sempre es diu la veritat: el treball de camp en dialectologia per contraposició a la història oral i la sociolingüística, Ramon Sistac i Vicén. Els estudis sobre la variació de la llengua catalana al sud de la Franja de l’Aragó catalanòfon, Pere Navarro Gómez. Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs, Esteve Valls i Alecha. La documentació notarial dels arxius matarranyencs. Algunes consideracions lingüístiques, María Teresa Moret Oliver i Javier Giralt Latorre. El català a l’Aragó des de la premsa i la política aragoneses: un enigma oriental, Josep Espluga Trenc. Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó, Artur Quintana i Font A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó, Hèctor Moret Coso. PÒSTERS Presencia de catalanismos en documentación notarial bajoaragonesa: comparación entre dos momentos históricos, Elena Albesa Pedrola. Actitudes hacia el catalán de los maestros de Educación Primaria en formación en la Universidad de Zaragoza, Iris Orosia Campos Bandrés. L’ensenyament del català a l’Aragó, Pietro Cucalón Miñana. Estremida memòria, de Jesús Moncada: un homenatge a la dona mequinensana, Laura Farré Badia. Analisi d’o Censo de 2011 en Aragón: luengas parladas, Miguel Montañés Grado i Chabier Gimeno Monterde. Tipologia semàntica i llengües minoritàries. Els esdeveniments de moviment en les llengües d’Aragó, María Teresa Moret Oliver, Iraide Ibarretxe-Antuñano i Alberto Hijazo-Gascón. Aproximació a alguns trets fònics i morfològics del parlar de la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, Laia Rosàs Redondo.

Colección
Fuera de colección

Temática
Lenguas de España

ISBN
978-84-16935-66-6

2017, 215 pp., 15 x 22, Rústica
Castellano, catalán

Origen: Prensas Universitarias de Zaragoza

Origen: Casi 5.000 alumnos estudian catalán este curso en 27 colegios y en cuatro escuelas de idiomas | Noticias de Aragón en Heraldo.es

Mientras el aprendizaje de esta lengua se mantiene en los últimos tiempos, el del aragonés ha crecido un 36 por ciento en este año.

S. campo 30/10/2017 a las 06:00

Patios de colegiosAránzazu Navarro

La enseñanza del catalán en la escuela se ofrece desde hace tres décadas en Aragón y hoy son cerca de 5.000 alumnos los que estudian esta lengua en alguno de los 27 centros de primaria y secundaria que lo ofertan, además de en cuatro escuelas oficiales de idiomas. Por su parte, la docencia del aragonés en los colegios de la Comunidad cumple este curso 20 años con 1.068 estudiantes, un número que supone un incremento del 80% respecto al inicio de la legislatura (en el año lectivo 2015-2016 había 615 matriculados) y un aumento del 36,57% respecto al 2016-2017, en el que se contabilizaron 782.

El aprendizaje del catalán está consolidado y se mantiene. El curso pasado alcanzó los 4.753 alumnos, de ellos 4.471 en régimen general y otros 282 en las escuelas oficiales de idiomas, según losdatos de Educación. La DGA estima que las cifras no van a variar sensiblemente este año lectivo. Un número que llama la atención si se compara con los 791 alumnos que había en 1984-1985. En los últimos tiempos el catalán se ha estabilizado y la tendencia más positiva la experimenta el aragonés.

Un total de 45 docentes son los responsables de impartir asignaturas y clases en catalán. Una nómina de 27 centros de enseñanza lo ofrecen como parte del currículo, todos ellos públicos, menos un concertado en Fraga. De estos, 22 son de educación primaria y cinco de secundaria. La totalidad abren sus puertas en las localidades más próximas a Cataluña, como Albelda, Altorricón, Benabarre, Fraga, Tamarite de Litera y Zaidín en la provincia de Huesca; Calaceite, Castellote, Cretas, La Fresneda, Peñarroya de Tastavins y Valderrobles en la provincial turolense y Fábara, Fayón, Maella y Mequinenza en territorio zaragozano. Cuando acaban la ESO los alumnos obtienen el certificado B2 de catalán y aunque en algún momento se ha planteado la posibilidad de acordar con la Generalitat el reconocimiento del nivel C1 para los estudiantes, de momento la idea no ha pasado de ser un proyecto.

En el Miguel Servet de Fraga

En el colegio público Miguel Servet de Fraga el programa de bilingüismo de catalán es una realidad desde 2003. El catalán es voluntario y se incluyen una hora y media de la propia lengua catalana, además de las asignaturas de Ciencias Naturales y Ciencias Sociales, lo que supone un total de cuatro horas y medio a la semana.

En estos momentos el 75,45% de los escolares del centro han optado por el catalán, 292 de un total de 387 matriculados. “Muchas familias hablan el fragatino o el catalán y quieren que sus hijos estudien y mantengan esta lengua”, señala el jefe de estudios, Julio Arellano. A solo 24 kilómetros de Lérida, les viene bien también para continuar su formación en el instituto o en la Universidad. La deriva soberanista no ha tenido un impacto negativo en la elección de esta lengua. “Estamos muy cerca del conflicto, pero muy alejados de la realidad que vemos a través de los medios de comunicación”, contesta Arellano.

Por lo que respecta a los Escuelas Oficinas de Idioma (EOI), el catalán se oferta en las EOI de Fernando Lázaro Carreter de Zaragoza, la de Monzón y su extensión en Fraga y la de Alcañiz. La principal novedad es que por primera vez la de Fraga ha introducido el nivel C1, un título que desde el curso 2015-2016 también se puede obtener en las aulas alcañizanas.

Dentro de la Facultad de Filosofía y Letras hay un área de lengua catalana, en la que se estudian las asignaturas de catalán en Aragón, literatura de la segunda lengua (literatura catalana) y segunda lengua I y II (catalán). Cuentan con 11 alumnos, según los datos de la institución académica aragonesa.

Fa 13 anys, lo 4 de novembre de 2004, naixie esta web, Lo català a la Franja. Un aniversari sempre és un bon moment per a recordar, revisar, millorar, criticar, matisar… Però portem una velocitat que mos impedeix aturar-mos i dedicar-hi este temps necessari. En projectes unipersonals i autofinançats, allò urgent sempre supere allò important. I per no trencar en la tradició, continuarem en esta dinàmica, sense aturar-mos per a agarrar impuls. Si anem per mal camí, o voleu col·laborar, sereu benvinguts. I podeu escriure-mos comentaris.

Mentres, però, dos recomanacions si encara no les teniu en ment. Mos està quedant una secció bastant interessants als Avals per al nom de la llengua, a on revisem les denominacions de la llengua, i el territori, que ham usat històricament. I també, com mos han vist los de fora. I segon, si voleu rebre el butlletí de notícies de la Franja, en còmodes setmanades, inscriviu-tos al grup de la ICF.

Salut, i llengua!

Natxo Sorolla

Origen: Cap.373 – Más que vecinos – 03/11/2017 21:35 – Unidad Móvil – Aragón TV A la Carta

Origen: La Franja

Author Img

La Franja

, Barcelona

L’actualitat política s’ha escolat per totes les escletxes i es manifesta fins i tot en el to de les converses. També en una part de les comunicacions que rep aquest Defensor, que en ocasions contenen enfocaments o expressions encomanats sens dubte per l’ambient que impregna aquest període que vivim.

El 17 d’octubre, el lector Nacho Toda ens remetia una carta en què al·ludia a una notícia del diari en la qual s’informava de la inquietud en poblacions de la zona d’ Aragó limítrofa amb Catalunya, amb la qual comparteixen determinats serveis, a conseqüència de la tensió independentista.

Toda manifestava la seva queixa perquè a la notícia “fan referència a la Franja, un concepte inventat i utilitzat pel catalanisme imperialista amb pretensions annexionistes, dins del constructe del pancatalanisme, que, desgraciadament i a còpia d’insistència d’aquell sector, fins i tot ha calat d’alguna manera a l’ Aragó”.

“Com a habitant de la zona geogràfica a què es refereix, voldria comunicar-li sincerament que el concepte de ‘ Franja’ em resulta amenaçador, i no soc l’únic dels que aquí vivim que ho sent així. Fa vertigen pensar el dia en què el pancatalanisme imperialista dirigeixi la seva maquinària directament sobre nosaltres”, manifestava Toda, que demanava que, en lloc d’aquest terme, s’utilitzin altres expressions, “com Aragó oriental, comarques orientals aragoneses o simplement Aragó”.

El Llibre de Redacció de La Vanguardiarecull l’existència de la Franja i ens dona la pauta per utilitzar aquesta denominació: “Escrivim la Franja per fer referència a la zona catalanoparlant de l’Aragó. Ens estimem més aquest mot que l’expressió la franja de Ponent, que, tot i que és correcta, peca de centralisme català. En l’edició en català, escrivim els topònims de la Franja en català: Mequinensa, Vall-de-roures”.

Per aprofundir més en el tema he volgut consultar Natxo Sorolla, doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona, que ha fet estudis i investiga­cions sobre sociolingüística a la Franja. “L’origen d’aquesta denominació toponímica –explica Sorolla, citant autors com el poeta i assagista Hèctor Moret, natural de Mequinensa– apareix en la transició política després del franquisme i es troba en els cercles de joves de la Franja emigrats i catalans que es reunien al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, i que sentien com diferents poblacions, amb distàncies importants entre elles, compartien un context sociolingüístic i administratiu que les peculiaritzava”.

“La denominació ‘franja d’ Aragó’ també apareix en la declaració que membres de la RAE fan per a la ratificació de la filiació del valencià en un document del 1975, ratificat el 1980”, afegeix el sociòleg.

“Sigui quin sigui el seu origen –continua Sorolla–, la deno­minació ha estat utilitzada en estudis de la Universitat de ­Saragossa, com els realitzats per Martín Zorraquino i d’altres,
i es fa servir habitualment pel món cultural del territori: la ­Iniciativa Cultural de la Franja, que agrupa les principals asso­ciacions comarcals del Matarranya, Baix Cinca, Llitera i Ribagorça, o Temps de Franja, única revista en català editada a
l’ Aragó”.

Sembla obvi dir que la Franja existeix. De fet, com es veu en aquest mateix article, l’ús d’aquest topònim ens permet entendre a quin territori ens referim, sense necessitat d’estendre’ns exhaustivament en definicions ni explicacions. Com passa sovint, el problema, si n’hi ha, no rau en el llenguatge.

Origen: Els mitjans de comunicació es fixen en la Franja – Lo Reguer

La proclamació del referèndum d’autodeterminació de Catalunya i la possible declaració d’independència ha despertat les darreres setmanes un nou interès informatiu sobre la Franja de Ponent. Diferents mitjans regionals, nacionals i estatals han publicat articles per recollir l’opinió dels franjolins respecte a la situació política de Catalunya o la hipotètica situació del territori davant la independència catalana.

tv3
TV3 també s’ha fixat en com es viuen els últims dies del ‘procés’ a la Franja.

Ací hem fet un recull de les notícies que han sorgit estos dies, des de TV3 a OK Diario, passant per El País o Antena 3:

La Franja no concibe una Cataluña independiente (El Periódico de Aragón, 04/09/2017).

La CUP planea unos «Países Catalanes confederales» que incluyan a Aragón (ABC, 06/09/2017).

El Aragón oriental, entre la incertidumbre y la preocupación (Cadena Ser, 10/09/2017)

La Franja de Aragón, con el “corazón partido” por el referéndum catalán (La Vanguardia, 14/09/2017).

Vivir en la nueva frontera (El País, 24/09/2017).

Com veuen a la Franja de Ponent una hipotètica Catalunya independent? (TV3, 25/08/2017).

Personalitats destacades de la Franja publiquen un manifest de suport amb l’1 d’octubre (Vilaweb, 28/09/2017).

El 1-O tensiona la franja aragonesa: “Quieren comprar a nuestros políticos y la sociedad está partida” (OKdiario, 28/09/2017).

Este viernes, en la edición de papel: El Matarraña, expectante ante el 1-O, reclama diálogo político (Diario de Teruel, 29/09/2017)

Calma expectante y cierto temor en el Matarraña ante el referéndum del domingo de sus vecinos catalanes (Diario de Teruel, 29/09/2017)

Hablan los alcaldes de los pueblos de Teruel y de Cataluña que viven en la frontera: Apuesta por el diálogo y preocupación ante lo que pueda pasar (Diario de Teruel, 29/09/2017)

Inquietud y escepticismo (El Periódico de Aragón, 01/10/2017).

Fraga, el municipio aragonés más cercano a Cataluña, ve con preocupación el proceso independentista (Antena 3, 04/10/2017).

Largas colas de ahorradores catalanes en las oficinas bancarias de Aragón (Heraldo de Aragón, 06/10/2017).

Miles de catalanes trasladan sus cuentas y su dinero a bancos de Aragón (Público, 06/10/2017).

Expectació a la Franja (Segre, 08/10/2017).

Colas de ahorradores catalanes en bancos de la Franja aragonesa (20 minutos, 09/10/2017)

Algunos catalanes están abriendo cuentas y traspasando sus ahorros a Fraga, en Huesca (RTVE, 09/10/2017).

Nuevo aluvión de ahorradores catalanes en las sucursales aragonesas (Heraldo de Aragón, 09/10/2017).

Origen: L’origen de la denominació “Franja”: Barcelona, RAE o la Revista de Filologia Española? (REVISAT) | Xarxes socials i llengües

Revisant l’origen de la denominació “Franja” per al territori on se superposen la llengua catalana i Aragó, m’haig trobat amb algunes inconcrecions. Moret (1998:12) apuntava al seu magnífic llibre que la denominació té el seu origen en la transició, en cercles de jóvens de la Franja i catalans que es trobaven al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, cap a 1977-78. Això seria coherent amb que la primera referència escrita que es troba és Camps (1976), que parla de franja aragonesa (de fet, parla dels catalans de la franja aragonesa), i en una resposta de Pons, Sistac (1977), que citen la denominació.

Però també és cert que la denominació apareix en la ratificació que membres de la RAE fan del valencià dins el seu àmbit lingüístic, referint-s’hi com “franja de Aragón”. El document aparentment és de 1975, anterior al citat aquí de Camps, però el document està ratificat l’any 1980. Desconeixem si en la redacció inicial apareix la denominació, o és incorporada posteriorment. Algun arqueòleg de documents que ho puga resoldre? ;)

Atenció! L’investigador Max Wheeler m’avisa que hi ha referències escrites de la denominació “Franja” anteriors a les que jo citava. És de 1968, a l’annex de la Revista de Filología Española “… Lérida ciudad (es sabido que los pueblos, especialmente los mas aislados, mantienen fases lingüísticas superadas en las ciudades) y sólo han sobrevivido en algunas comarcas conservadoras, como la franja aragonesa, el Maestrat, etc” Revista de Filología Española, Anejo, 1968 p. 1025. L’annex no es pot consultar en línia.

Camps, F. (1976, desembre 1). Els catalans en terres d’Aragó. Canigó, (478). https://web.ua.es/va/revista-canigo/setmanari-canigo-1975-1983.html

Moret i Coso, H. (1998). Indagacions sobre llengua i literatura catalanes a l’Aragó. Fraga: IEBC. Recuperat de http://books.google.es/books?hl=en&lr=&id=9C0J3omPM18C&oi=fnd&pg=PA5&dq=indagacions+moret&ots=g09iwa5qZZ&sig=gpIRTt_AeGMm0VWet114Z3gu5RI&redir_esc=y

Pons, J. M., & Sistac, R. (1977). Per uns límits oficials i reals entre Catalunya i Aragó. Canigó (Número 482, pag. 15. 1/1/1977). Republicat per Enllaçats no acatem. Recuperat de http://noacatem.blogspot.com.es/2016/04/article-historic-per-uns-limits.html

Real Academia de la Lengua Española: de la franja de Aragón (La lengua de los valencianos, 1975).

 

 

Origen: La “Plataforma No Hablamos Catalán” ataca sistemàticament a certs mitjans de comunicació de la Franja @ La Litera información

Aquest darrers mesos, Temps de Franja, les associacions que la sustenten, els seus socis i col·laboradors i les persones que defensen la nostra cultura, estem rebent atacs des de mitjans com ABC, El Español, El Mundo i altres mitjans aragonesos.

Aquests periòdics, als quals, malgrat la seua tendència política, se’ls suposa un mínim de professionalitat donen crèdit de manera sistemàtica i acrítica a les notes de premsa que, amb persistència, els envia la Plataforma No Hablamos Catalán (sempre m’ha cridat l’atenció aquest nom que pregona la ignorància en comptes de dissimular-la). No culparé als de la plataforma: ells fan la seua feina que és no parlar català ni deixar que els altres ho fem, però sí que demanaria una miqueta de periodisme del de debò a uns mitjans que han d’informar de manera contrastada. No estic parlant d’articles d’opinió, sinó de notícies.

Tots sabem, i si no us ho dic ara, que tant a les associacions com a Temps de Franja hi ha persones de totes les tendències, amb la defensa i dignificació de la cultura de les comarques aragoneses de parla catalana com a únic vincle. La revista és dels lectors, i és oberta a totes les opinions, sempre dins els límits del respecte.

L’objectiu d’aquests atacs és perjudicar els rivals polítics (en aquest cas el nostre president Javier Lambán i el seu equip) i, de pas, estroncar qualsevol ajut que se’ls acudís concedir-nos. Però la pitjor conseqüència és que fomenta la desil·lusió, el cansament i el desànim entre els que estimen Aragó i la seua diversitat.

També és trist comprovar la indiferència o la incomprensió (que a voltes degenera en rebuig) per part d’una part considerable de la societat aragonesa; especialment la monolingüe, però també dels catalanoparlants que no accepten l’evidència que la Terra gira al voltant del Sol, és a dir, que el que parlem a les nostres comarques és el que els filòlegs anomenen català.

Aquesta actitud poc o gens amable ha anat allunyant del país persones molt vàlides i compromeses amb la nostra cultura. Alguns han marxat a viure a Catalunya o el País Valencià; d’altres es queden en aquesta mena d’exili interior que suposa saber-se poc estimat pel sol fet de voler emprar la llengua del territori en tots els àmbits de la vida.

Un exemple d’aquesta indiferència és que aquesta revista, tot i ser un mitjà 100% aragonès, fa anys que no compta en els plans publicitaris del nostre Govern autonòmic, quan precisament, i segons es pot llegir en el nostre web, “els nostres subscriptors són un target molt interessant: actius, informats i participatius; compromesos amb la cultura, l’entorn i el progrés del territori”.

M’adono que l’article ha avançat en espiral descendent. Disculpeu-me. Els que em coneixeu sabeu que tendeixo a l’optimisme (quina altra opció hi ha?). El problema d’escriure és que en comptes de fondre’s, les idees s’entrellacen i acumulen, deixant-nos davant els nostres fantasmes. Tot anirà bé, no passeu pena; els atacs s’esvairan (tenim la pell dura) i les generacions que pugen faran servir sense manies l’idioma que parlem a casa —sempre que el parlem, és clar.

Article del Carles Terès a L’esmolet    https://tempsdefranja.org/columnes/lesmolet/en-defensa-propia/

Origen: El tractament de la informació franjolina en els mitjans de premsa escrita catalans i aragonesos – Dipòsit Digital de Documents de la UAB

Pena Zanuy, Marcel
Vidal Carretero, Antoni, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual)
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de la Comunicació

Títol variant: El tratamiento de la información sobre la Franja en los medios de prensa escrita catalanes y aragoneses
Títol variant: The treatment of La Franja’s information in the Catalan and Aragonese written press media
Data: 2017
Descripció: 216 pag.
Resum: Les comarques de la Franja, situades a la perifèria tant de Catalunya com d’Aragó, no tenen una gran influència territorial ni administrativa en cap de les dues comunitats, però tenen un significat polític que porta a conflictes periòdics que salten als mitjans de comunicació. En aquest treball valorarem si, efectivament, els mitjans catalans i aragonesos fan un ús polític de les informacions sobre la Franja.
Resum: Las comarcas de la Franja, situadas en la periferia tanto de Cataluña como de Aragón, no tienen una gran influencia territorial ni administrativa en ninguna de las dos comunidades, pero tienen un significado político que lleva a conflictos periódicos que saltan a los medios de comunicación. En este trabajo valoraremos si, efectivamente, los medios catalanes y aragoneses hacen un uso político de las informaciones sobre la Franja.
Resum: The region of La Franja, located in the periphery of Catalonia and Aragon, hasn’t a big territorial influence administrative in any of the two communities, but it has a political meaning that brings to periodic conflicts that jump to the media. In this document we will value the political use in Catalan and Aragonese media of the La Franja’s informations.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d’ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial i la comunicació pública de l’obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l’autoria de l’obra original. No es permet la creació d’obres derivades. Creative Commons
Llengua: Català
Titulació: Periodisme [2501933]
Pla d’estudis: Graduat o Graduada en Periodisme [971]
Document: Treball de projecte ; bachelorThesis ; Text
Matèria: Franja de Ponent (Aragó) ; Periodisme ; Mitjans de comunicació de massa

 

216 p, 16.1 MB

Origen: El Campell acollí el lliurament del Premi Desideri Lombarte 2017 | Mas de Bringuè

acte alcampell 1

 

El passat divendres 29 de setembre va tindre lloc al Campell (Llitera) el lliurament del Premi Desideri Lombarte 2017 al Seminari Autonòmic de professors i professores de Llengua Catalana, atorgat “per la seua inestimable contribució a la normalització de la llengua catalana a Aragó i la seva influència en l’elaboració de la normativa aragonesa en matèria lingüística”. Aquest guardó es lliurà en el marc de la celebració dels actes programats amb motiu del Dia Europeu de les Llengües.

Des de 1984, els professors que han desenvolupat la tasca de l’ensenyament d’aquesta matèria s’han reunit per coordinar els criteris pedagògics dels docents aragonesos de l’àrea de llengua catalana, han confeccionat materials i recursos adaptats a les necessitats ia la realitat lingüística aragonesa. El Seminari abasta a tot el professorat de llengua catalana de totes les etapes educatives i de tot el territori aragonès catalanoparlant, des dels seus inicis als anys vuitanta fins a l’actualitat, contribuint a formar pedagògicament el professorat de l’àrea de llengua catalana i col·laborant en la dinamització cultural d’aquest idioma entre l’alumnat.

L’acte va estar presidit pel director general de Cultura de la DGA, Nacho Escuín, en absència del director general de Política Lingüística per motius familiars inexcusables, i comptà amb la presència del batlle del poble amfitrió, Josep Antoni Chauvell, el qual recordà en la seua salutació “els anys de lluita que van portar a terme molta gent d’aquestes terres de la Franja des dels anys 80 i que van aconseguir la posta en marxa de les classes optatives de  català a les escoles i la creació dels premis literaris “Guillem Nicolau”, del qual ell va ser el primer escriptor que el va guanyar.

També van estar presents el professor de la Universitat de Lleida i membre de l’IEI, Ramon Sistac i el delegat del govern aragonès a Fraga, Josep Maria Becana, així com la coordinadora didàctica del UFI de Fraga..

Nacho Escuin va fer un repàs de la trajectòria i les tasques assolides pel Seminari en els seus 25 anys de trajectòria així com les publicacions didàctiques creades amb el seu treball col·lectiu.

En representació dels mestres de català, va recollir el premi el professor d’Albelda Josep Lluís Seira Michans, i a continuació van anar pujant a l’escenari tots els professors homenatjats presents, començant pels pioners fins els de les darreres fornades.

Per part dels professors, donaren les gràcies pel premi, les professores Alba Garreta i Margarita Sorolla. La primera digué que “aquest premi és un reconeixement a la nostra feina professional i a una llengua moltes voltes marginada i menys preada a l’Aaragó”.

Marga Sorolla remarcà la tasca d’aquests mestres “d’adaptar les peculiaritats lingüístiques de cada poble a la nostra  feina d’impartir la llengua normativa”.

Totes dues agraïren als alumnes i les seues famílies per matricular-los en aquesta matèria i a les entitats socials que els  han recolzat en la seua lluita  “perquè sense tots ells la nostra feina no hagués set possible”.

L’acte va restar conduit i presentat per la tècnica de la Direcció General de Política Lingüística, Azucena López, de la qual tots els assistents elogiaren el seu ús del català tot i no ser la seua llengua materna.

A continuació el cantautor de Saidí, donà un breu però fantàstic i emotiu recital acompanyat a la guitarra per Toni Xuclar.

L’acte va acabar amb un pica-pica oferit per l’Ajuntament d’ El Campell.

acte alcampell 2

Origen: El Seminari Autonòmic de professors/es de Llengua Catalana recibe el Premio Desideri Lombarte 2017 – Aragón_hoy

Premio Desideri LombarteEl director general de Cultura y Patrimonio del Gobierno de Aragón, Nacho Escuín, ha entregado hoy en Alcampell (Huesca) el Premio Desidei Lombarte 2017 al Seminari Autonòmic de professors/es de Llengua Catalana, que fue elegido por su inestimable contribución en la normalización de la lengua catalana en Aragón y su influencia en la elaboración de la normativa aragonesa en materia lingüística. Este galardón se entrega en el marco de la celebración de los actos programados con motivo del Día Europeo de las Lenguas.

Desde 1984, los profesores que han desarrollado la tarea de la enseñanza de esta materia se han reunido para coordinar los criterios pedagógicos de los docentes aragoneses del área de lengua catalana, han confeccionado materiales y recursos adaptados a las necesidades y a la realidad lingüística aragonesa. El Seminario abarca a todo el profesorado de lengua catalana de todas las etapas educativas y de todo el territorio aragonés catalanoparlante, desde sus inicios en los años ochenta hasta la actualidad, contribuyendo a formar pedagógicamente al profesorado del área de lengua catalana y colaborando en la dinamización cultural de este idioma entre el alumnado.

El Premio Desideri Lombarte reconoce una labor continuada o de especial notoriedad e importancia, en cualquiera de los ámbitos sociales, culturales, deportivos, artísticos, económicos, etc. que supongan un destacado beneficio para el catalán de Aragón, teniendo especial consideración las actividades destinadas a la dignificación, difusión, investigación, enseñanza, expresión literaria, etc. del catalán de Aragón y constituya un modelo y testimonio ejemplar para la sociedad aragonesa.

En el marco de la celebración del Día Europeo de las Lenguas, el Gobierno de Aragón también presentó el pasado 20 de septiembre en el IAACC Pablo Serrano la película “Borregueros. Desde Aragón al oeste americano”, obra de Carlos Tarazona y rodada en aragonés ansotano. La cinta cuenta como en los años 1950-60, un centenar de aragoneses partieron hacia el oeste americano y cuál fue la realidad que encontraron allí. Este trabajo aporta luz sobre el proceso de migración pastoril que, a su vez, forma parte de una poco estudiada diáspora aragonesa. El autor ha realizado un arduo trabajo de investigación y ha recabado gran cantidad de testimonios, documentos y fotografías inéditos.

Desideri Lombarte

Desideri Lombarte, nacido en Peñarroya de Tastavins (1937-1989), fue uno de los escritores contemporáneos más importantes de la literatura en catalán de Aragón. Destacó por su obra poética, con antologías como Ataüllar en món des del Molinar, pero también practicó otros géneros como la novela o el teatro. Hombre polifacético desde el punto de vista intelectual, también se dedicó a la investigación histórica, etnográfica y lingüística trabajando por la dignificación de su lengua en Aragón. Fue miembro fundador y vicepresidente de la Associació Cultural del Matarranya y uno de los organizadores en Aragón del II Congreso de Lengua Catalana (1986). Asimismo, hay que citar sus habilidades como dibujante para ilustrar sus obras.

Fotos:Premio Desideri Lombarte

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: