Skip to content

Archive

Category: Llitera

Source: Recer sociolingüístic: «De 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen cheso, y agora no» | Viles i Gents

Publicat a Viles i gents, La Comarca, 5/1/2018

Natxo Sorolla

La llengua aragonesa va ser una de les llengües de la Cancelleria de la Corona d’Aragó. A Torrecilla, Casp o Valdealgorfa se conserven veus de l’aragonès com fiemo (fem) o ababols (roelles). I al nostre català del Matarranya tenim característiques que coincideixen en l’aragonès, com lo pronom i el substantiu de la frase *tos agarraré el *totxo. Però més enllà del nostre aragonès residual, l’aragonès és una llengua viva. Al Seminari Aragonès de Sociolingüística ham tingut lo plaer d’estudiar la situació sociolingüística a la comarca de la Jacetania.

La realitat és molt diferent segons l’àrea. A pesar que a Jaca hi ha un nombre important de parlants, queden diluïts per la ciutat, i els entrevistats declaraven que «falta, a lo mejor, l’ambiente de poder-lo practicar». A Ansó és viva i activa l’última generació que va aprendre la llengua de sos pares, però ja no l’ha transmès als seus fills. L’espai més favorable a la llengua es trobe a Echo. Una vila de 650 habitants, com molts dels pobles matarranyencs. Un espai on dones autòctones en tota naturalitat contestaven en aragonès cheso els meus comentaris en castellà. Quin goig fan los pobles a on la llengua té este recer, que estan orgullosos del seu patrimoni, i de la seua llengua!

En l’estudi d’Echo mos ham centrat en los xiquets en edat escolar. L’aragonès té una presència important en una quarta part de les relacions entre infants, però també és cert que la majoria de les relacions són en castellà. Si hi ha un grup que use una mica més l’aragonès, són les xiques. Això és una dada favorable. Però també es pot convertir en una debilitat, si les dinàmiques de despoblació rural continuen actuant de la mateixa manera.

Però el punt que més m’ha fet rumiar són la coincidència de les condicions adverses en les que perviuen les llengües minoritzades, i la fragilitat dels murs de contenció que hi alcem. I és que les llengües minoritzades han perviscut a Echo, a Fraga o a Vielha perquè tenen una massa prou forta de parlants que s’estimen la llengua i que lliguen los pobles en la seua història. Però quan esta massa comença a perdre la seua hegemonia, als parlants individuals se’ls fa cada vegada més difícil usar-la, i se’ls marque i deslegitime simplement per usar-la en normalitat. A esta protecció que les comunitats lingüístiques minoritzades fan sobre la pròpia llengua m’agrade dir-li «recer sociolingüístic». I una dona chesa mos va donar la clau: «Lo que pasa es que [antis] de 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen y cinco que no, y agora ye alrevés». Un procés que a natres mos ha començat a posar contra les cordes de Mequinensa en amunt. Aprenguem los uns de l’experiència dels altres. Mantindre el recer de les nostres llengües és vital.

Referències sobre l’aragonès al Matarranya i el Baix Aragó:

  • Albiac, Roberto. (2017) Paral·lelismes lèxics entre l’aragonés i el parlar de Favara de Matarranya. TFG del Grau en Filologia Catalana de la Universitat de València, curs 2016-2017.
  • Quintana, A. (2004). El aragonés residual del bajo Valle del Mezquín: pa San Antón ni buaira ni dorondón (2a ed.). Torrecilla de Alcañiz: Ayuntamiento de Torrecilla de Alcañiz. Recuperat de (1a edició: http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/07/30/04quintana.pdf)
  • Collellmir Sentíes, J. (2007). Estudio lingüístico de la región de Caspe. Centro de Estudios Comarcales del Bajo Aragón.
  • Asociación de Madres y Padres; maestras y alumnos de la escuela publica de Valdealgorfa. (2003). Vocabulario valdealgorfano (trabajo escolar). El Justicia de Aragón.

Source: Les fronteres dels Països Catalans | VilaWeb

Source: Una tierra prometida sin salir de Aragón | Noticias de Teruel en Heraldo.es

Cientos de campesinos del Maestrazgo y el Matarraña partieron en la primera mitad del siglo XX de las masías en las que malvivían a los prometedores regadíos de la Litera.

24/12/2017 a las 05:00
Enrique Angosto y Josefina Andreu, fotografiados con sus vacas en 1952 en Albelda, a dónde llegaron procedentes de Fuentespalda.Santiago Torres

Decenas de familias campesinas del Maestrazgo y el Matarranya emprendieron durante la primera mitad del siglo XX un largo camino en busca de su tierra prometida sin salir de Aragón, concretamente en la Litera, una comarca que gracias a su pujante agricultura ofrecía las posibilidades de una vida digna que no tenían en sus pueblos de origen. Son conocidos hoy como «teruelinos» y se les considera un ejemplo de trabajo, austeridad y ganas de progresar.

Subidos en carros en los que cargaron todas sus pertenencias, padres, hijos y abuelos se marcharon en la segunda década del siglo XX desde Cantavieja, Mirambel, Villarluengo, Mas de las Matas, Molinos o La Iglesuela del Cid para recalar, después de tres o cuatro días de caminata, en Binéfar, principalmente. Fue la primera oleada de emigrantes turolenses asentada en tierras literanas. La investigadora Silvia Isábal, descendiente de «teruelinos», recoge aquella peripecia migratoria en un reportaje publicado en la web laliterainformación.com.

Entre los motivos que propiciaron la partida, destacan las precarias condiciones de vida de los masoveros turolenses –que, en algunos casos, eran solo aparceros–, las informaciones recibidas de conocidos y familiares sobre las buenas expectativas en el destino y también la construcción del pantano de Santolea. Víctor Blasco, hijo de «teruelinos» –su padre partió de Las Parras de Castellote con 3 años–, explica que sus abuelos paternos se embarcaron con sus siete hijos en la aventura migratoria empujados por el pantano de Santolea, que inundó sus fincas. «Cargaron en un carro sus pocos muebles, las sartenes, las ollas y todo lo que les cabía», recuerda Blasco. El desencadenante de la partida fue un familiar suyo que había llegado a Binéfar desde Las Planas de Castellote cuatro años antes y que les avisó de que allí «había tierras de regadío y medios para ganarse bien la vida».

La integración en el lugar de destino fue difícil, porque los depauperados inmigrantes turolenses «parecían grupos de nómadas» al llegar a Binéfar. Con el importe de las indemnizaciones del pantano compraron tierras y se instalaron como agricultores y ganaderos. «Estaban acostumbrados a trabajar duro y salieron adelante», recuerda Víctor Blasco, que cambió el oficio de sus padres y abuelos por el de panadero y pastelero.

A aquel primer contingente, que empezó a llegar en 1916, seguiría unas décadas después otra oleada que tuvo su origen en localidades del Matarraña como Fuentespalda, Peñarroya de Tastavins, Ráfales, Monroyo, Valderrobres y La Cerollera –esta también catalanoparlante, pero del Bajo Aragón–. Su destino se repartió entre Albelda, Altorricón y Tamarite.

Santiago Torres Angosto, hijo de «teruelina», recuerda que su madre, Engracia Angosto –tenía 2 años al partir–, y sus abuelos «tuvieron que emigrar por la pobreza». Partían de una masía de Fuentespalda que no daba para mantener a una familia. Cargaron todas las pertenencias en un camión y se subieron también la madre y los niños, mientras que el padre tomó las riendas del mulo de la masía y emprendió un viaje a pie de 190 kilómetros que duró cuatro días hasta llegar a Albelda.

Engracia recuerda que el cargamento del camión de mudanzas incluía «un cerdo pequeño» destinado a proporcionar alimento a la familia tras engordar en el lugar de destino. Explica que las expectativas de progreso llegaron a oídos de sus padres gracias a un familiar de La Cerollera que ya estaba asentado en Albelda desde 1946 y que hizo de avanzadilla para la emigración del Matarraña. «Uno se lo contaba a otro y así se marchaban todos a la Litera», rememora.

José Manuel Pallarés, propietario de Carn Nature, una empresa agropecuaria de Albelda con 52 trabajadores, es hijo de una pareja llegada del alto Matarraña en 1952. Su padre era de Fuentespalda y su madre, de Monroyo. Llegaron a Albelda «con una mano delante y otra detrás». El progenitor de José Manuel tardó cuatro días en hacer el viaje andando y tirando de las riendas de un burro, mientras que el resto de la familia se adelantó en un camión cargado con muebles y utensilios del hogar.

Al llegar a su meta, compraron 2,5 hectáreas de regadío gracias a las «buenas condiciones» de compra que les ofrecieron y salieron adelante porque, como todos los «teruelinos», eran «muy honrados y trabajadores», asegura Pallarés. El empresario cifra en 80 las familias del Matarraña que se trasladaron a la Litera. Según sus informaciones, el pistoletazo de salida lo dio un vecino de Albelda que hizo la mili como minero en La Cerollera y difundió una imagen de su lugar de origen como «una tierra prometida en la que, trabajando, se podía ganar dinero». El boca a boca hizo el resto.

ORDEN ECD/1958/2017, de 22 de noviembre, por la que se resuelve la convocatoria delPrograma “El aragonés en el aula” en centros docentes públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón durante el curso 2017-2018

 

ORDEN ECD/1960/2017, de 22 de noviembre, por la que se resuelve la convocatoria del Programa “Luzía Dueso” para la difusión del aragonés y sus modalidades lingüísticas en los centros docentes públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón durante el curso 2017-2018.

 

ORDEN ECD/1959/2017, de 22 de noviembre, por la que se resuelve la convocatoria del Programa “Jesús Moncada” para la difusión del catalán y sus modalidades lingüísticas en los centros docentes públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón durante el curso 2017-2018.

Joan Rovira, president del Centre d’Estudis Lliterans

//Josep Espluga

Joan Rovira és el president del Centre d’Estudis Lliterans, un centre d’estudis comarcal que des del 2008 s’ocupa de promoure investigacions i de divulgar coneixements sobre el patrimoni cultural, natural, històric i social de la Llitera. Després de gairebé una dècada en funcionament, Joan Rovira mos fa un repàs a les moltes i valuoses aportacions que han fet durant aquest temps, i reflexiona sobre els obstacles amb què es troben en el dia a dia. Entre aquests obstacles destaquen les dificultats per arribar al públic, la manca de tradició col·laborativa i l’escàs suport institucional a diferents nivells. Malgrat tot, el CELLIT segueix endavant duent a terme una tasca essencial per al present i futur de la comarca. Continuar llegint…. “Necessitem gent culturalment inquieta”* » Temps de Franja

Source: Conclusions preliminars sobre l’estudi de l’aragonès a la Jacetania | Xarxes socials i llengües

Ahir presentàvem les conclusions preliminars de l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (pdf). Per a mi ha estat un plaer treballar-hi, juntament amb Anchel Reyes, sociòleg de Jaca i company del Seminari Aragonès de Sociolingüística. I sobretot centrar-me en l’estudi de les interaccions entre els alumnes d’Echo, la població en què la llengua té més vitalitat, fins i tot entre els xiquets. Los primers resultats llancen respostes, però encara més preguntes i reptes. Perquè en part la situació dels xiquets d’Echo és similar als resultats a l’estudi que vaig fer a les comarques centrals de la Franja (tesi doctoral), amb un ús de l’aragonès (o bilingüe) d’aproximadament una quarta part de les interaccions. Una tendència que observem a Echo i a la Franja és que l’ús de la llengua minoritzada només emergeix quan té un bon recer, és a dir, quan hi ha prou densitat de parlants de la llengua minoritzada. Perquè quan aquests estan més dispersos se sol imposar la llengua majoritària. De fet, detectem un trencament de les normes endogrupals, on al voltant d’un de cada cinc alumnes que té l’aragonès com a llengua familiar no l’usa amb altres aragonesòfons familiars, que és una ruptura similar a la que detectem al Baix Cinca i Llitera (i no al Matarranya, amb l’estudi de Currubí).

També trobem tendències diferents, com el major ús de l’aragonès també entre els bilingües familiars que no pas el que observem en les poblacions catalanoparlants, o que els xiquets més menuts usen menys aragonès, sobretot perquè n’hi ha menys als que els pares els haiguen parlat la llengua. Però sobretot crec que és rellevant una informació: als grups de discussió ens comentaven que el fet cabdal per a l’ús era si la mare transmetia la llengua als fills, “indiferentment” de la llengua del pare. I observem que entre els infants, hi ha un major ús entre les xiques. Això contravé la situació general de l’aragonès, que està masculinitzat (estudi del Cens sociolingüístic de 2011), i en general les dinàmiques d’interrupció de les llengües minoritzades occidentals, perquè si hi ha diferències de gènere, les dones solen adoptar-les abans. Esta situació és una oportunitat per a l’aragonès a Echo. Però també és una amenaça, perquè les dinàmiques demogràfiques actuals promouen més la despoblació femenina. I aquí resideix l’essència de les polítiques lingüístiques necessàries: treballar per l’aragonès és treballar contra la despoblació femenina. S’han d’empoderar les xiques, empoderar els jóvens, fer-los propietaris del seu futur.

Si prenem un prisma general del treball, mostra com els microestudis ens estan servint per a tenir una imatge general de la situació sociolingüística a Aragó: Echo té una situació sociolingüística assimilable a la del Baix Cinca i Llitera, amb un procés obert de trencament de les normes sociolingüístiques que els situa en l’avantsala de la substitució lingüística. El Matarranya manté encara una posició sociolingüística millor. Amb estudis del mateix estil a la Ribagorça catalanoparlant i aragonesòfona, la Val de Chistau, o el Baix Matarranya i Mequinensa, tindríem una imatge prou fidedigna de quina és la situació real del català i l’aragonès entre les noves generacions.

Algunes referències:

 

//Josefina Motis

‘Carn Nature – Pallarés Nadal’ és una empresa que es va fundar a Albelda ara fa quasi cinquanta anys per José Manuel Pallarés i Margarita Nadal, propietaris d’un ramat de pocs caps de bestiar i d’un d’aquells trossos de terra amb bancalets que permetien l’autosuficiència econòmica en aquella època. Continuar llegint…  Una empresa d’Albelda amb orígens al Matarranya » Temps de Franja

El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó


P.V.P. 0,00 €

Autores
Giralt Latorre, Javier (ed.)
Moret Oliver, María Teresa (ed.)

Editorial
Prensas de la Universidad de Zaragoza

Reseña
Jornada de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Saragossa (28 d’octubre de 2016) / ÍNDEX. Presentació de la Primera Jornada de l’AILLC a Saragossa, Lídia Pons i Giera. El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó, Javier Giralt Latorre i María Teresa Moret Oliver. PONÈNCIES No sempre es diu la veritat: el treball de camp en dialectologia per contraposició a la història oral i la sociolingüística, Ramon Sistac i Vicén. Els estudis sobre la variació de la llengua catalana al sud de la Franja de l’Aragó catalanòfon, Pere Navarro Gómez. Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs, Esteve Valls i Alecha. La documentació notarial dels arxius matarranyencs. Algunes consideracions lingüístiques, María Teresa Moret Oliver i Javier Giralt Latorre. El català a l’Aragó des de la premsa i la política aragoneses: un enigma oriental, Josep Espluga Trenc. Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó, Artur Quintana i Font A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó, Hèctor Moret Coso. PÒSTERS Presencia de catalanismos en documentación notarial bajoaragonesa: comparación entre dos momentos históricos, Elena Albesa Pedrola. Actitudes hacia el catalán de los maestros de Educación Primaria en formación en la Universidad de Zaragoza, Iris Orosia Campos Bandrés. L’ensenyament del català a l’Aragó, Pietro Cucalón Miñana. Estremida memòria, de Jesús Moncada: un homenatge a la dona mequinensana, Laura Farré Badia. Analisi d’o Censo de 2011 en Aragón: luengas parladas, Miguel Montañés Grado i Chabier Gimeno Monterde. Tipologia semàntica i llengües minoritàries. Els esdeveniments de moviment en les llengües d’Aragó, María Teresa Moret Oliver, Iraide Ibarretxe-Antuñano i Alberto Hijazo-Gascón. Aproximació a alguns trets fònics i morfològics del parlar de la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, Laia Rosàs Redondo.

Colección
Fuera de colección

Temática
Lenguas de España

ISBN
978-84-16935-66-6

2017, 215 pp., 15 x 22, Rústica
Castellano, catalán

Origen: Prensas Universitarias de Zaragoza

Origen: Casi 5.000 alumnos estudian catalán este curso en 27 colegios y en cuatro escuelas de idiomas | Noticias de Aragón en Heraldo.es

Mientras el aprendizaje de esta lengua se mantiene en los últimos tiempos, el del aragonés ha crecido un 36 por ciento en este año.

S. campo 30/10/2017 a las 06:00

Patios de colegiosAránzazu Navarro

La enseñanza del catalán en la escuela se ofrece desde hace tres décadas en Aragón y hoy son cerca de 5.000 alumnos los que estudian esta lengua en alguno de los 27 centros de primaria y secundaria que lo ofertan, además de en cuatro escuelas oficiales de idiomas. Por su parte, la docencia del aragonés en los colegios de la Comunidad cumple este curso 20 años con 1.068 estudiantes, un número que supone un incremento del 80% respecto al inicio de la legislatura (en el año lectivo 2015-2016 había 615 matriculados) y un aumento del 36,57% respecto al 2016-2017, en el que se contabilizaron 782.

El aprendizaje del catalán está consolidado y se mantiene. El curso pasado alcanzó los 4.753 alumnos, de ellos 4.471 en régimen general y otros 282 en las escuelas oficiales de idiomas, según losdatos de Educación. La DGA estima que las cifras no van a variar sensiblemente este año lectivo. Un número que llama la atención si se compara con los 791 alumnos que había en 1984-1985. En los últimos tiempos el catalán se ha estabilizado y la tendencia más positiva la experimenta el aragonés.

Un total de 45 docentes son los responsables de impartir asignaturas y clases en catalán. Una nómina de 27 centros de enseñanza lo ofrecen como parte del currículo, todos ellos públicos, menos un concertado en Fraga. De estos, 22 son de educación primaria y cinco de secundaria. La totalidad abren sus puertas en las localidades más próximas a Cataluña, como Albelda, Altorricón, Benabarre, Fraga, Tamarite de Litera y Zaidín en la provincia de Huesca; Calaceite, Castellote, Cretas, La Fresneda, Peñarroya de Tastavins y Valderrobles en la provincial turolense y Fábara, Fayón, Maella y Mequinenza en territorio zaragozano. Cuando acaban la ESO los alumnos obtienen el certificado B2 de catalán y aunque en algún momento se ha planteado la posibilidad de acordar con la Generalitat el reconocimiento del nivel C1 para los estudiantes, de momento la idea no ha pasado de ser un proyecto.

En el Miguel Servet de Fraga

En el colegio público Miguel Servet de Fraga el programa de bilingüismo de catalán es una realidad desde 2003. El catalán es voluntario y se incluyen una hora y media de la propia lengua catalana, además de las asignaturas de Ciencias Naturales y Ciencias Sociales, lo que supone un total de cuatro horas y medio a la semana.

En estos momentos el 75,45% de los escolares del centro han optado por el catalán, 292 de un total de 387 matriculados. “Muchas familias hablan el fragatino o el catalán y quieren que sus hijos estudien y mantengan esta lengua”, señala el jefe de estudios, Julio Arellano. A solo 24 kilómetros de Lérida, les viene bien también para continuar su formación en el instituto o en la Universidad. La deriva soberanista no ha tenido un impacto negativo en la elección de esta lengua. “Estamos muy cerca del conflicto, pero muy alejados de la realidad que vemos a través de los medios de comunicación”, contesta Arellano.

Por lo que respecta a los Escuelas Oficinas de Idioma (EOI), el catalán se oferta en las EOI de Fernando Lázaro Carreter de Zaragoza, la de Monzón y su extensión en Fraga y la de Alcañiz. La principal novedad es que por primera vez la de Fraga ha introducido el nivel C1, un título que desde el curso 2015-2016 también se puede obtener en las aulas alcañizanas.

Dentro de la Facultad de Filosofía y Letras hay un área de lengua catalana, en la que se estudian las asignaturas de catalán en Aragón, literatura de la segunda lengua (literatura catalana) y segunda lengua I y II (catalán). Cuentan con 11 alumnos, según los datos de la institución académica aragonesa.

Fa 13 anys, lo 4 de novembre de 2004, naixie esta web, Lo català a la Franja. Un aniversari sempre és un bon moment per a recordar, revisar, millorar, criticar, matisar… Però portem una velocitat que mos impedeix aturar-mos i dedicar-hi este temps necessari. En projectes unipersonals i autofinançats, allò urgent sempre supere allò important. I per no trencar en la tradició, continuarem en esta dinàmica, sense aturar-mos per a agarrar impuls. Si anem per mal camí, o voleu col·laborar, sereu benvinguts. I podeu escriure-mos comentaris.

Mentres, però, dos recomanacions si encara no les teniu en ment. Mos està quedant una secció bastant interessants als Avals per al nom de la llengua, a on revisem les denominacions de la llengua, i el territori, que ham usat històricament. I també, com mos han vist los de fora. I segon, si voleu rebre el butlletí de notícies de la Franja, en còmodes setmanades, inscriviu-tos al grup de la ICF.

Salut, i llengua!

Natxo Sorolla

Origen: Cap.373 – Más que vecinos – 03/11/2017 21:35 – Unidad Móvil – Aragón TV A la Carta

Origen: La Franja

Author Img

La Franja

, Barcelona

L’actualitat política s’ha escolat per totes les escletxes i es manifesta fins i tot en el to de les converses. També en una part de les comunicacions que rep aquest Defensor, que en ocasions contenen enfocaments o expressions encomanats sens dubte per l’ambient que impregna aquest període que vivim.

El 17 d’octubre, el lector Nacho Toda ens remetia una carta en què al·ludia a una notícia del diari en la qual s’informava de la inquietud en poblacions de la zona d’ Aragó limítrofa amb Catalunya, amb la qual comparteixen determinats serveis, a conseqüència de la tensió independentista.

Toda manifestava la seva queixa perquè a la notícia “fan referència a la Franja, un concepte inventat i utilitzat pel catalanisme imperialista amb pretensions annexionistes, dins del constructe del pancatalanisme, que, desgraciadament i a còpia d’insistència d’aquell sector, fins i tot ha calat d’alguna manera a l’ Aragó”.

“Com a habitant de la zona geogràfica a què es refereix, voldria comunicar-li sincerament que el concepte de ‘ Franja’ em resulta amenaçador, i no soc l’únic dels que aquí vivim que ho sent així. Fa vertigen pensar el dia en què el pancatalanisme imperialista dirigeixi la seva maquinària directament sobre nosaltres”, manifestava Toda, que demanava que, en lloc d’aquest terme, s’utilitzin altres expressions, “com Aragó oriental, comarques orientals aragoneses o simplement Aragó”.

El Llibre de Redacció de La Vanguardiarecull l’existència de la Franja i ens dona la pauta per utilitzar aquesta denominació: “Escrivim la Franja per fer referència a la zona catalanoparlant de l’Aragó. Ens estimem més aquest mot que l’expressió la franja de Ponent, que, tot i que és correcta, peca de centralisme català. En l’edició en català, escrivim els topònims de la Franja en català: Mequinensa, Vall-de-roures”.

Per aprofundir més en el tema he volgut consultar Natxo Sorolla, doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona, que ha fet estudis i investiga­cions sobre sociolingüística a la Franja. “L’origen d’aquesta denominació toponímica –explica Sorolla, citant autors com el poeta i assagista Hèctor Moret, natural de Mequinensa– apareix en la transició política després del franquisme i es troba en els cercles de joves de la Franja emigrats i catalans que es reunien al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, i que sentien com diferents poblacions, amb distàncies importants entre elles, compartien un context sociolingüístic i administratiu que les peculiaritzava”.

“La denominació ‘franja d’ Aragó’ també apareix en la declaració que membres de la RAE fan per a la ratificació de la filiació del valencià en un document del 1975, ratificat el 1980”, afegeix el sociòleg.

“Sigui quin sigui el seu origen –continua Sorolla–, la deno­minació ha estat utilitzada en estudis de la Universitat de ­Saragossa, com els realitzats per Martín Zorraquino i d’altres,
i es fa servir habitualment pel món cultural del territori: la ­Iniciativa Cultural de la Franja, que agrupa les principals asso­ciacions comarcals del Matarranya, Baix Cinca, Llitera i Ribagorça, o Temps de Franja, única revista en català editada a
l’ Aragó”.

Sembla obvi dir que la Franja existeix. De fet, com es veu en aquest mateix article, l’ús d’aquest topònim ens permet entendre a quin territori ens referim, sense necessitat d’estendre’ns exhaustivament en definicions ni explicacions. Com passa sovint, el problema, si n’hi ha, no rau en el llenguatge.

Origen: Els mitjans de comunicació es fixen en la Franja – Lo Reguer

La proclamació del referèndum d’autodeterminació de Catalunya i la possible declaració d’independència ha despertat les darreres setmanes un nou interès informatiu sobre la Franja de Ponent. Diferents mitjans regionals, nacionals i estatals han publicat articles per recollir l’opinió dels franjolins respecte a la situació política de Catalunya o la hipotètica situació del territori davant la independència catalana.

tv3
TV3 també s’ha fixat en com es viuen els últims dies del ‘procés’ a la Franja.

Ací hem fet un recull de les notícies que han sorgit estos dies, des de TV3 a OK Diario, passant per El País o Antena 3:

La Franja no concibe una Cataluña independiente (El Periódico de Aragón, 04/09/2017).

La CUP planea unos «Países Catalanes confederales» que incluyan a Aragón (ABC, 06/09/2017).

El Aragón oriental, entre la incertidumbre y la preocupación (Cadena Ser, 10/09/2017)

La Franja de Aragón, con el “corazón partido” por el referéndum catalán (La Vanguardia, 14/09/2017).

Vivir en la nueva frontera (El País, 24/09/2017).

Com veuen a la Franja de Ponent una hipotètica Catalunya independent? (TV3, 25/08/2017).

Personalitats destacades de la Franja publiquen un manifest de suport amb l’1 d’octubre (Vilaweb, 28/09/2017).

El 1-O tensiona la franja aragonesa: “Quieren comprar a nuestros políticos y la sociedad está partida” (OKdiario, 28/09/2017).

Este viernes, en la edición de papel: El Matarraña, expectante ante el 1-O, reclama diálogo político (Diario de Teruel, 29/09/2017)

Calma expectante y cierto temor en el Matarraña ante el referéndum del domingo de sus vecinos catalanes (Diario de Teruel, 29/09/2017)

Hablan los alcaldes de los pueblos de Teruel y de Cataluña que viven en la frontera: Apuesta por el diálogo y preocupación ante lo que pueda pasar (Diario de Teruel, 29/09/2017)

Inquietud y escepticismo (El Periódico de Aragón, 01/10/2017).

Fraga, el municipio aragonés más cercano a Cataluña, ve con preocupación el proceso independentista (Antena 3, 04/10/2017).

Largas colas de ahorradores catalanes en las oficinas bancarias de Aragón (Heraldo de Aragón, 06/10/2017).

Miles de catalanes trasladan sus cuentas y su dinero a bancos de Aragón (Público, 06/10/2017).

Expectació a la Franja (Segre, 08/10/2017).

Colas de ahorradores catalanes en bancos de la Franja aragonesa (20 minutos, 09/10/2017)

Algunos catalanes están abriendo cuentas y traspasando sus ahorros a Fraga, en Huesca (RTVE, 09/10/2017).

Nuevo aluvión de ahorradores catalanes en las sucursales aragonesas (Heraldo de Aragón, 09/10/2017).

Origen: L’origen de la denominació “Franja”: Barcelona, RAE o la Revista de Filologia Española? (REVISAT) | Xarxes socials i llengües

Revisant l’origen de la denominació “Franja” per al territori on se superposen la llengua catalana i Aragó, m’haig trobat amb algunes inconcrecions. Moret (1998:12) apuntava al seu magnífic llibre que la denominació té el seu origen en la transició, en cercles de jóvens de la Franja i catalans que es trobaven al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, cap a 1977-78. Això seria coherent amb que la primera referència escrita que es troba és Camps (1976), que parla de franja aragonesa (de fet, parla dels catalans de la franja aragonesa), i en una resposta de Pons, Sistac (1977), que citen la denominació.

Però també és cert que la denominació apareix en la ratificació que membres de la RAE fan del valencià dins el seu àmbit lingüístic, referint-s’hi com “franja de Aragón”. El document aparentment és de 1975, anterior al citat aquí de Camps, però el document està ratificat l’any 1980. Desconeixem si en la redacció inicial apareix la denominació, o és incorporada posteriorment. Algun arqueòleg de documents que ho puga resoldre? ;)

Atenció! L’investigador Max Wheeler m’avisa que hi ha referències escrites de la denominació “Franja” anteriors a les que jo citava. És de 1968, a l’annex de la Revista de Filología Española “… Lérida ciudad (es sabido que los pueblos, especialmente los mas aislados, mantienen fases lingüísticas superadas en las ciudades) y sólo han sobrevivido en algunas comarcas conservadoras, como la franja aragonesa, el Maestrat, etc” Revista de Filología Española, Anejo, 1968 p. 1025. L’annex no es pot consultar en línia.

Camps, F. (1976, desembre 1). Els catalans en terres d’Aragó. Canigó, (478). https://web.ua.es/va/revista-canigo/setmanari-canigo-1975-1983.html

Moret i Coso, H. (1998). Indagacions sobre llengua i literatura catalanes a l’Aragó. Fraga: IEBC. Recuperat de http://books.google.es/books?hl=en&lr=&id=9C0J3omPM18C&oi=fnd&pg=PA5&dq=indagacions+moret&ots=g09iwa5qZZ&sig=gpIRTt_AeGMm0VWet114Z3gu5RI&redir_esc=y

Pons, J. M., & Sistac, R. (1977). Per uns límits oficials i reals entre Catalunya i Aragó. Canigó (Número 482, pag. 15. 1/1/1977). Republicat per Enllaçats no acatem. Recuperat de http://noacatem.blogspot.com.es/2016/04/article-historic-per-uns-limits.html

Real Academia de la Lengua Española: de la franja de Aragón (La lengua de los valencianos, 1975).

 

 

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: