Skip to content

Archive

Category: Baix Cinca

Avui estem de de celebració: és el Dia Internacional de la Llengua Materna, instaurat per la Unesco al 1999 en defensa…

Publié par Institut d'Estudis del Baix Cinca sur lundi 20 février 2017

Francesc Serés és un escriptor de Saidí, Baix Cinca, i establert a Olot, on treballa com a director de la Residència Faber. Serés forma part d’un grup d’escriptors franjolins en llengua catalana apareguts els últims anys, com Josep Anton Chauvell, la seua conveïna Mercè Ibarz, Jesús Moncada o Carles Terès. “La densitat fa sospitar”, confessa rient Serés. En els seus llibres ha deixat immortalitzades moltes històries pròpies de molts pobles de la Franja que, segons Serés, “no s’havien explicat mai”. Precisament això, les històries sense explicar, són el que per Serés fan de la Franja un territori tan favorable per la literatura.

Francesc Serés a les portes d’una antiga casa familiar a Saidí.

Continuar llegint… Moviment Franjolí per la Llengua: Francesc Serés: “Cal una voluntat política per articular culturalment la Franja”

Origen: Un estudio de la UZ evalúa la situación del catalán y el aragonés en Aragón | Noticias de Aragón en Heraldo.es

El informe analiza la situación sociolingüística de la Comunidad y detalla cuántos hablantes de las dos lenguas minoritarias hay.

Un estudio del Seminario Aragonés de Sociolingüística revela la presencia de comunidades de hablantes de aragonés y catalán en ciudades de tamaño mediano de Aragón surgidas de la inmigración de catalanoparlantes o aragonesoparlantes.

El informe, que será presentado el próximo día 27 en el Edificio Paraninfo de Zaragoza, analiza la situación sociolingüística de la Comunidad y, en particular, cuántos hablantes de las dos lenguas minoritarias existen.

La investigación parte de los datos del censo de 2011 y en ella han colaborado profesores de las universidades de Zaragoza, Rovira i Virgili de Tarragona y Autónoma de Barcelona.

Entre los aspectos analizados, figuran los censos de hablantes de catalán y aragonés, sus características socioeconómicas, nivel de uso de ambas lenguas y transmisión familiar de las mismas. El trabajo ha sido desarrollado en el seno del Seminario Aragonés de Sociolingüística, dependiente de la Universidad de Zaragoza.

Entre sus conclusiones, figuran los primeros indicios de la “erosión” del catalán al sur de la Franja o el fenómeno de los “nuevos hablantes”, que se incorporan al aragonés y el catalán sin que estos idiomas hayan sido sus lenguas maternas.

 

francesc-seres-ha-de-passar-alguna-cosa-important-aviat-o-el-relat-independentista-sens-florira-13370

Lo grup guanyador del Primer Premi. amb la televisiva Sofia Suescun. Text: S. Rivas. Fotos:  FLIPS MEDIA   Lo carnaval de Saidí, tradició mantinguda ininterrompudament des de fa desenes d’anys…

Origen: Festa de Carnaval a Saidí | Mas de Bringuè

Acto de presentación. L’ARAGONÉS Y LO CATALÁN EN L’ACTUALIDAT.  Analisi d’o Censo de 2011. Censo de hablantes de aragonés y catalán en Aragón. Características sociodemográficas de los hablantes. Nivel de uso de las lenguas. Transmisión familiar de las lenguas.

Anchel Reyes. Chabier Gimeno, Universidad de Zaragoza. Miguel Montañés, Universidad de Zaragoza.  Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili. Pep Esgluga, Universitat Autònoma de Barcelona. Juan Pablo Martínez, Universidad de Zaragoza. Modera: José Ángel Bergua (Universidad de Zaragoza).

Lunes, 27 de febrero de 2017, 11 h. Sala Joaquín Costa – Edificio Paraninfo. c/ Plaza Basilio Paraíso, Zaragoza.

Seminario Aragonés de Sociolingüística. Vicerrectorado de la Universidad de Zaragoza.

Origen: Invitació del director G. de P. Lingüística d’Aragó a la presentació de la Gramàtica Catalana | Lo Finestró

lopez-susingramatica-catalana

El director General de Política Lingüística d’Aragó invita a l’acte de presentació de la nova Gramàtica de la Llengua Catalana a Fraga, la Franja

Benvolgut/Benvolguda  senyor/senyora,

Amb motiu de la presentació de la nova Gramàtica de la Llengua Catalana per part del Doctor Vicent Pitach i Almela, membre de la secció filològica de l’IEC i professor de la Universitat de Castelló, us convidem a l’assistència a l’acte que tindrà lloc a Fraga, (centre CEIP Fraga III, situat al carrer Valle de Pineta),  el dia 28 de febrer de 2017 a les 10:30 del matí, dintre de les activitats programades del XXVIII Seminari de català “Seminari autonòmic per als professors/es de llengua catalana” organitzat amb la col·laboració del CIFE d’Osca i l’UFI de Fraga.

Agrairem la vostra assistència a tan rellevant esdeveniment.

Una cordial salutació,

Director General de Política Lingüística

JOSE IGNACIO LÓPEZ SUSÍN

Origen: Les xeres apaigavaren el fred a les festes de Sant Antoni a Saidí | Mas de Bringuè

festes-san-anton-2

Les festes d’hivern a Saidí començaren enguany el divendres amb la tradicional encesa de fogueres repartides en punts estratègics de la localitat.

El fet de que el dia 17, festivitat de Sant Anton Abad, caigués en dimarts, va detraure  una mica l’assistència de gent resident fora del poble però no va impedir que la pujada a l’ermita  estès  bastant animada i al repartiment dels típics “bollos beneits hi acudix molta gent. A la cerimònia religiosa hi va assistir el bisbe de Barbastre –Monsó Ángel Javier Pérez Pueyo.  La presència de carrosses va ser menor que altres anys, tan sol el  Club Ciclista Saidí  i la oficial de la Comissió de Festes van mantindre enguany la seua participació.

El diumenge va hi haver un dinar popular al poliesportiu  on van assistir vora de  400 persones. Un parell d’hores més tard, va actuar al mateix espai  la orquestra de l’Associació “Oliver- Soler Casabon” de Mequinensa formada per alumnes, en la majoria molt joves, de la Escola de Música d’aquesta localitat. Van deler l’auditori amb versions simfòniques i cantades de conegudes peces d’autors i grups com ara Leonard Cohen, Alaska, Nino Bravo, Abba, etc.

I així, entre xeres i balls, revista,  activitats per als xiquets, xocolatades i campionats de ping-pong, futbolí, etc. , van transcórrer els quatre dies de festa que donaren una mica de caliu, descans i diversió al que s’espera un llarg hivern.

 

El bisbe de la diòcesi de Barbastre Monçó beneint la ermita.festes-san-anton-1

X Premi Franja: Cultura i Territori 2016

Iniciativa Cultural de la Franja, a través de l’Associació Cultural del Matarranya, ha atorgat a Teresa Maria Ballester Bielsa a títol pòstum el X Premi Franja: Cultura i Territori 2016 pels seus mèrits en defensa del català a la Franja com activista cultural i professora de secundària en diferents centres del territori i per la seua actitud personal envers la llengua, malgrat les hostilitats. El Premi es lliurarà durant els actes de la 28a Trobada Cultural del Matarranya i es fa públic el 17 de gener, coincidint amb la festivitat de Sant Antoni de gran tradició a tot el nostre territori.

Teresa Maria Ballester Bielsa (1969-2015)

Teresa Maria Ballester Bielsa va nàixer a Barcelona el 1960, on estudià batxillerat a l’Institut Jaume Balmes i es llicencià en Belles Arts. Vinculada des de sempre amb Mont-roig perquè part de la família procedia de la vila del Matarranya i on hi estiuejava. Finalment s’hi quedà en casar-se amb Rodrigo Morera, un matrimoni del qual nasqueren tres fills Maria, Jorge i Judit. Resident a Mont-roig, obtingué el Títol Superior de Valencià a Vinaròs, que la capacitava per a donar classes també de català. Activista cultural matarranyenca molt destacada principalment en la defensa de la llengua pròpia del territori als centres d’ensenyament de l’Aragó. Començà la seua tasca com a docent a Secundària a la capital de la província, Terol, als col·legis de La Salle i Las Viñas a mitjans de la dècada dels 90.  Després exercí com a professora de  Secundària als instituts d’Andorra, Alcorisa, Vall-de-roures, Alcanyís, Calanda i Maella com a especialista d’educació plàstica i artística i de català.

Va ser vocal de la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya, sòcia fundadora de l’Associació de Mares i Pares en Defensa del Català a les Escoles del Matarranya “Clarió” i sòcia molt activa de l’Associació Cultural Sucarrats de Mont-roig. Participà també de la vida política de la vila, d’on va ser regidora municipal pel PSOE.

Exercint a l’Institut de Vall-de-roures va organitzar al 2002, juntament amb d’altres professors i l’associació de mares i pares del centre, un gran homenatge a l’escriptor   Desideri Lombarte amb xerrades, exposicions, actuacions musicals i poètiques, que van culminar amb l’assignació del nom del pena-rogí a la biblioteca de l’institut. També hi va organitzar les activitats del Programa d’Animació Cultural “Jesús Moncada” –trobades amb escriptors, xerrades, actuacions musicals i poètiques…- que va iniciar el Govern d’Aragó el curs 2000-2001 amb l’objectiu de reforçar i promocionar les classes de català als centres de la Franja.

Al SIES Mar d’Aragó de Maella, amb els seus alumnes de Secundària, va ser la coordinadora  durant els cursos 2010 i 2012 del Projecte ARCE del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte “Poesia oral improvisada. Cant improvisat”, activitats programades que va compartir amb altres tres instituts de secundària de Catalunya, les Illes i el País Valencià. En definitiva la Teresa Maria Ballester va lluitar perquè fos possible que els alumnes del Matarranya pogueren aprendre la llengua pròpia del territori transmesa pels seus avantpassats i sovint oblidada i desprestigiada al llarg de la història.

De la mateixa manera col·laborava habitualment amb articles en català a la revista local Plana Rasa editada per l’Associació Cultural Sucarrats i participava molt activament en la vida local de la seua vila. Va col·laborar en dos llibres del seu amic José Antonio Carrégalo: Monroyo. El hàbitat disperso (las masias) (2003) on apareixen diverses il·lustracions de la vida al mas i Mont-roig. Patrimoni immaterial (literatura oral)(2007). Va esculpir la imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció que presideix l’atri de l’església de Mont-roig.

El 2011 se li diagnosticà una greu malaltia i va morir el 26 de setembre del 2015, massa jove. L’enterrament fou multitudinari i el record de la seua vitalitat i lideratge serà permanent per a tots aquells que ens sentim identificats amb els seus ideals i projectes.

 

​​INICIATIVA CULTURAL DE LA FRANJA


Facebook: Associació ASCUMA

Institut d’Estudis del Baix Cinca

—Explicàveu un dia que hi ha molts de grans escriptors de les terres de l’Ebre que precisament paguen la llunyania respecte a la capital. Us atreviríeu a fer-nos un possible canon o si més no una llista extensa de recomanacions?
—Al sud som escriptors ebrencs. Autors de territoris que abracen des del pantà de Riba-roja fins al Delta, estenent-se cap a la Franja de Ponent, Matarranya, Terra Alta, els ports de Morella, Vinaròs… Tots tenim en comú un territori, una conca i una manera de parlar. Però atenció: no som escriptors locals. Els grans pioners van ser gent com Desideri Lombarte, a qui tinc una especial devoció; Jesus Moncada, imprescindible geni de la narrativa catalana que hem de redescobrir

Continuar llegint… Sílvia Mayans: ‘Les terres del sud són les grans desconegudes a la resta del país’ | VilaWeb

Origen: Fallece un camionero al volcar en la N-211 entre Caspe y Mequinenza | La Comarca

“Quan el diumenge 18 de Desembre el Sisco i l’Agostina estaven preparant el Tronc de Nadal per a que els xiquets i xiquetes fessen cagar-lo, no es podien imaginar el que els passaria.

Sense saber com, se lis van presentar dos dimonis banyuts i escuats que volien fer-lo cagar, tot i ser dolents i no saber ni la cançó ni colpejar-lo correctament. Ho va impedir l’actitud ferma del Sisco, i ells van marxar molt enfadats.

Ja en el seu país van reunir tots els dimonis i pensaren que, si ells fer-lo cagar no podien, tampoc als infants de Fraga lis deixarien. Dit i fet, una plaga de dimonis va envair la plaça del Cegonyer.

Davant la negativa del Flautista de Hamelin d’acudir per a emportar-se’ls (tots sabem que ell és especialista en el tema de rates), l’Agostina va donar la idea de, com als dimonis lis agradava ballar, organitzar un ball i així fer-los marxar.

Així va ser, així va estar, com la parella va fer fora la plaga de dimonis i la canalleta va puguer fer cagar el Tronc tranquil ament.

Amb eix conte musical, idea i direcció de Paco Tejero, va començar l’acte de Cagar el Tronc que l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA i l’Asociació d’Amics i Veïns del Casc Històric havien preparat.

Els nombrosos xiquets i xiquetes van gaudir, ells i sons pares, de la poesia, narració, balls i dramatització escenificats per un grup de joves preparat per la professora de ball Mónica Alegre.

 

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Bitllets

DESEMBRE 2016
429

Pau Vidal

Mil-i-una nits de Mequinensa

En ocasió del 75è aniversari del naixement de Jesús Moncada, Pau Vidal lloa la seva figura, tant a nivell humà com literari. Malgrat que la seva obra evoqui el seu petit món local de la seva Mequinensa natal, el seu caràcter universal és innegable. Autor singular i perfeccionista fins a l’extrem, ha deixat una petjada inesborrable en la literatura catalana actual.

L'Avenç 429 - desembre 2016
Preu de l’article 1 €

Origen: Mil-i-una nits de Mequinensa / Bitllets / L’opinió / 429 / L’Avenç / Revistes / Inici – L’Avenç

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: