Rafael Gobantes
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Baix Cinca
El proper divendres 3 de setembre a les 20:00 hores, a l’Hort de l’Hospital de Fraga, el cantautor de Favara Àngel Villalba oferirà un concert per presentar el seu llibre L’adéu del cantautor, acompanyat del també cantautor Joan Artigas, de Chiprana (com Favara, població de la Comarca del Baix Aragó-Casp). El volum és un recull de poemes i cançons composades durant el confinament i difoses parcialment a través de les xarxes socials.
Cantautor social durant el tardofranquisme, l’Àngel Villalba va actuar sovint a la vora de Quico Pi de la Serra, Ovidi Montllor o Marina Rossell; més tard, amb motiu del 2n Congrés internacional de la llengua catalana (1986), va recórrer els pobles de la Franja oferint recitals poeticomusicals, al costat del també cantautor saidinenc Anton Abad i del rapsode calaceità Antoni Bengochea, difonent la llengua i la literatura feta a la nostra terra; i entre 2000 i 2011 va participar en el Projecte Jesús Moncada del Departament d’Educació del Govern d’Aragó per fer arribar la nostra cultura als centres escolars.
Villalba té editats dos CDs, Àngel Villalba. Trenta anys de cançons (2002) i Olivera d’Aragó (2012). L’any 2018 la Comarca del Baix Aragó-Casp va publicar el volum recopilatori Cançons i poemes com a homenatge a la seua trajectòria artística i social i va rebre el «Premi Franja» que concedeix Iniciativa Cultural de la Franja en reconeixement del seu activisme cultural durant més de cinquanta anys.
L’acte, organitzat per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca en col·laboració amb l’Ajuntament de Fraga, és gratuït, tot i que cal reserva prèvia perquè l’aforament és limitat.
Reserves a: https://reservas.fraga.org
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
El proper divendres 3 de setembre a les 20:00 hores, a l’Hort de l’Hospital de Fraga, el cantautor de Favara Àngel Villalba oferirà un concert per presentar el seu llibre L’adéu del cantautor, acompanyat del també cantautor Joan Artigas, de Chiprana (com Favara, població de la Comarca del Baix Aragó-Casp). El volum és un recull de poemes i cançons composades durant el confinament i difoses parcialment a través de les xarxes socials.
Cantautor social durant el tardofranquisme, l’Àngel Villalba va actuar sovint a la vora de Quico Pi de la Serra, Ovidi Montllor o Marina Rossell; més tard, amb motiu del 2n Congrés internacional de la llengua catalana (1986), va recórrer els pobles de la Franja oferint recitals poeticomusicals, al costat del també cantautor saidinenc Anton Abad i del rapsode calaceità Antoni Bengochea, difonent la llengua i la literatura feta a la nostra terra; i entre 2000 i 2011 va participar en el Projecte Jesús Moncada del Departament d’Educació del Govern d’Aragó per fer arribar la nostra cultura als centres escolars.
Villalba té editats dos CDs, Àngel Villalba. Trenta anys de cançons (2002) i Olivera d’Aragó (2012). L’any 2018 la Comarca del Baix Aragó-Casp va publicar el volum recopilatori Cançons i poemes com a homenatge a la seua trajectòria artística i social i va rebre el «Premi Franja» que concedeix Iniciativa Cultural de la Franja en reconeixement del seu activisme cultural durant més de cinquanta anys.
L’acte, organitzat per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca en col·laboració amb l’Ajuntament de Fraga, és gratuït, tot i que cal reserva prèvia perquè l’aforament és limitat.
Reserves a: https://reservas.fraga.org
—
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Fraga
Source: Deu de quinze » Temps de Franja
// Patrici Barquín
Atenent a que tenim lo sistema numèric decimal com a referència a l’hora de fer comptes, celebraré los deus anys d’una explosió quasi revolucionària com va ser lo 15M, pa fer lo meu anàlisi particular sobre aquells fets.
Vaig tenir la sort de ser convidat (encara no acabo d’entendre com a un desustanciat com jo li va tocar tal honor) a fer una xerrada a la plaça Ricard Vinyes de Lleida, que era lo puesto agon estava l’acampada de la capital del Segrià. No detallaré més que les petites anècdotes que vaig veure i que encara ara me fan venir carn de poll:
Lo primer va ser la gran participació de les persones que estaven als balcons i finestres animant a tota la gent allí concentrada.
Lo segon va ser quan una dona d’edat molt avançada que caminava molt malament, ajudada per una gaiata i una dona més jove, va seure en un banc i va enviar a la xica jove a demanar-nos si la xerrada la podíem fer aprop del banc agon ella estava asseguda perquè la volia seguir.
Realment vaig sentir que alguna cosa grossa s’estava covant allà. Sobretot perquè hi havia persones de tota mena i ideologia, des de votants d’esquerres a votants de dretes i a no votants. Per primer cop no estaven “los de sempre”, de fet als de sempre no els vaig veure enlloc. No vol dir que no hi fossin, sinó que més aviat estaven en un segon pla. Hi havia gent de totes les edats escoltant, preguntant i intervenint sense cap ambició de ser protagonistes.
Crec sincerament, que allò va ser un moviment transversal, que va fer molta por als que tenen lo poder i la prova està en la càrrega policial ordenada per Felip Puig, alegant unes bajanades d’un partit de futbol. Càrrega que no va funcionar als que manen, perquè en poc temps, tornava a estar muntada l’acampada a la Plaça Catalunya.
Van ser uns dies en què es va trencar en la dialèctica derivada del Règim del 78 o de la Cultura de la Transició. Uns dies en què la paraula llibertat no tenia lo pes del franquisme que encara té a eixa democràcia plena de línies vermelles. Un dies en què la paraula democràcia va recuperar lo seu sentit primigeni. Uns dies en què la paraula violència no va poder ser utilitzada pa desarticular la dissidència i va quedar circumscrita al puesto que li correspon. En definitiva, van ser un dies pa somiar, perquè per primer cop des de feia molt temps, lo poble havia deixat de parlar en clau electoralista i començava a parlar d’allò que li afecta directament, i quan se dixa de banda la qüestió partidista é quan lo poble demostra la seua capacitat d’unió i treball.
Moltes són les persones que es pregunten que en queda, de tot allò, i bé é cert que lo sistema va reaccionar i va aconseguir desactivar o fer desaparèixer de la primera línia de l’actualitat aquell moviment i relegar-lo a la marginalitat, però queda lo record d’allò que vam ser capaços d’encetar i que no va donar temps a acabar. Queda el passat, però sense nostàlgia, perquè podem mirar al present i al futur si coneixem lo passat.
Apa, astí queda la meua reflexió. He de dir que ha quedat poc divertida, però anuncio que estic preparant una columna sobre cartografia que igual me queda més graciosa, però encara s’està solsint, que la temàtica no acompanya.
1.9 L'inexistent català d'Aragó
No sic un metge dialectòleg, sinó un pacient de la Franja. Un d'eixos pacients repel·lents que se documenten un poc.
Amb este mapa de 3 isoglosses, 1 frontera entre llengües i 1 límit autonòmic vull explicar que el català d'Aragó no existeix. pic.twitter.com/2DBnlRKHnC
— Manel Riu Fillat ||*|| 🏴☠️ (@Mireiagalindo) April 27, 2021
3.9 L'inexistent català d'Aragó
Entre aragonès i català hi ha isoglosses que s'entrecreuen; la més rellevant: diftongació (viello) / no diftongació (vell). D'astí ix la línia lila nord.
Entre castellà i català no s'entrecreua res: el castellà importat se va menjar l'aragonès. pic.twitter.com/NxhDJ0s0hZ
— Manel Riu Fillat ||*|| 🏴☠️ (@Mireiagalindo) April 27, 2021
5.9 L'inexistent català d'Aragó
La línia roia és la isoglossa "pllat(o)" (dintro de la línia) / "plat(o)" (fora de la línia). Com se veu, "pllat(o)" no se dóna a tota la Franja, se dóna en català i en aragonès, se dóna a Aragó i a Catalunya. No és de cap "català d'Aragó". pic.twitter.com/9f6uug2fvu
— Manel Riu Fillat ||*|| 🏴☠️ (@Mireiagalindo) April 27, 2021
7.9 L'inexistent català d'Aragó
La línia açul és la isoglossa "cantés(e)-cantesa-cantase" (al nord) / "cantara" (al sud). "cantés(e)" no se dóna a tota la Franja, se dóna a Catalunya i País Valencià; "cantara" se dóna al País Valencià. No és de cap "català d'Aragó". pic.twitter.com/lE2F3B2IxH
— Manel Riu Fillat ||*|| 🏴☠️ (@Mireiagalindo) April 27, 2021
9.9 L'inexistent català d'Aragó
D'on vine, doncs, això de "català d'Aragó"? És de fa poc. La llei PP-PAR anomenava LAPAO el català (2013). La llei PSOE ho va canviar (2016), però… amb l'ull posat en l'immens blaverisme aragonès. "Sí, es catalán; pero catalán de Aragón, ¡ojo!" pic.twitter.com/SyNyKjlatZ
— Manel Riu Fillat ||*|| 🏴☠️ (@Mireiagalindo) April 27, 2021
Aprobados los convenios para promocionar el aragonés, el catalán y sus variedades dialectales
abr. 20Source: Aprobados los convenios para promocionar el aragonés, el catalán y sus variedades dialectales
El Consejo de Gobierno ha aprobado la suscripción de un convenio de colaboración con la comarca de la Jacetania para la promoción de la lengua aragonesa y sus variedades dialectales.
NOTICIA
ACTUALIZADA 19/4/2021 A LAS 15:50
El Consejo de Gobierno ha aprobado la suscripción de un convenio de colaboración con la comarca de la Jacetania para la promoción de la lengua aragonesa y sus variedades dialectales que recibirá una aportación económica de 5.000 euros destinada a proyectos que desarrollan en su seno.
Asimismo, se ha dado también el visto bueno al acuerdo para suscribir un convenio de colaboración con la comarca del Bajo Cinca destinada a la implementación de medidas a favor del catalán de Aragón y sus variedades dialectales.
El presupuesto que el Departamento de Educación, Cultura y Deporte –a través de la Dirección General de Política Lingüística– destina a esta iniciativa es de 5.000 euros.
En este sentido, la comarca del Bajo Cinca/Baix Cinca, al amparo de este acuerdo, impulsará el programa de animación lectora en catalán “Contes a la vora del riu” y un Concert de música folk en català.
Por lo que respecta a la comarca de la Jacetania, el acuerdo aprobado favorecerá la edición de un cuento en aragonés, el desarrollo de recursos museográficos en aragonés y una serie de trabajos de toponimia en la comarca.
El Departamento de Educación, Cultura y Deporte realizará estas aportaciones dentro de sus competencias en materia de política lingüística, cuya dirección general ayuda en el impulso a la enseñanza de las lenguas propias de Aragón en todos los niveles y etapas y promociona la investigación del patrimonio lingüístico aragonés.
También coordina y colabora con otras administraciones y entidades en la implementación de programas y planes específicos para el efectivo uso y normalización social de las lenguas propias de Aragón en las zonas de utilización predominante.
Comunicat: Dia Internacional de la Llengua Materna 2021 – Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA
febr. 22Source: Comunicat: Dia Internacional de la Llengua Materna 2021 – Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA
Comunicat: Dia Internacional de la Llengua Materna 2021
L’ús de la nostra llengua està retrocedint de manera preocupant: ha passat del 73,6% a un 49,6% en 15 anys
Des de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA aprofitem la data del 21 de febrer, declarat per la UNESCO Dia Internacional de la Llengua Materna, d’una banda, per fer un crida a la població de la Franja en general, per tal que s’adopte un compromís més ferm per fer front al procéss de substitució lingüística que s’hi està produint, segons constaten diversos estudis i enquestes.
Fa poc hem sabut que l’ús dela nostra llengua, a les comarques aragoneses catalanoparlants, està retrocedint de manera preocupant. Segons l’enquesta sobre usos lingüístics de l’entitat Plataforma per La Llengua (informació publicada recentment en El Punt Avui), el català parlat a la Franja ha passat d’un 73’6% d’ús a tan sols un 49’6% en només 15 anys (de 2005 a 2020), situant-se com el territori de parla catalana que més ha patit aquesta davallada.
Per altra banda, demanen a les administracions locals, comarcals i autonòmica; organitzacions polítiques, sindicals, agrupacions empresarials; institucions educatives –escoles, instituts i universitats–; entitats i associacions culturals, d’oci, esportives; i mitjans de comunicació –premsa, ràdio, televisió, internet–, una implicació decidida per aturar aquest procés.
La Comunitat Autònoma d’Aragó hauria de canviar l’estatus jurídic de les llengües pròpies de “protegides” a “cooficials”
A més, interpel·lem de manera especial a la Comunitat Autònoma d’Aragó perquè realitze urgentment un diagnòstic propi i precís de la situació de les llengües a casa nostra i, si constata aquesta situació, es replantege el model lingüístic, tant pel que fa a l’estatus jurídic de les llengües pròpies, que haurien de passar de “protegides” a “cooficials”, com a l’augment de recursos humans i materials necessaris per tal de revertir aquesta situació.
Apel·lem també a la responsabilitat de les corporacions municipals i comarcals, i més quan, en la major part de les ocasions, s’incompleixen declaracions pròpies de compromís envers la nostra llengua, impedint, per exemple, que la ciutadania s’hi pugue adreçaren la seua pròpia llengua; discriminant-la i reduint-la a la mínima expressió en els actes polítics i públics –bandos, plens municipals,comunicats, xarxes socials, festes, cultura, etc.–; i no considerant-la en els projectes educatius de centres de titularitat municipal com les escoles infantils, element clau per mantenir la transmissió lingüística, i que actualment, actuen de manera contrària al que seria desitjable, ja que els primers anys de socialització dels xiquets són de vital importància perquè es consoliden com bilingües o monolingües, circumstància aquesta darrera que els limita oportunitats futures de naturalesa social, cultural, educativa, econòmica, etc.
La progressiva disminució de l’ús social de la nostra llengua amenaça la seua supervivència i ens situa en un escenari d’autèntica emergència lingüística
La pèrdua d’una llengua suposa per a la nostra comunitat autònoma un empobriment de primera magnitud del patrimoni cultural, comparable, per exemple, a la fi de tot un ecosistema, ja que una llengua condiciona l’“ecosistema cultural d’una comunitat” perquè ens aporta una visió particular i original del món; mentre que a nivell personal, implica una pèrdua d’identitat –de connexió amb els nostres avantpassats–; empobriment econòmic –de possibilitats laborals i de negocis amb comunitats veïnes–; desavantatges educatius a l’escola, l’institut i la universitat; limitacions culturals –literatura, cinema, teatre, etc.–, entre altres.
La progressiva disminució de l’ús social de la nostra llengua amenaça la seua supervivència i ens situa en un escenari d’autèntica emergència lingüística, ja que el llindar del punt de “no retorn” estroba en el 30% de parlants; i més, quan s’ha constatat que és el segment dels joves el que més ha abandonat l’ús social de la llengua.
Per tot això, demanem que aquest 21 de febrer, Dia de la Llengua Materna, sigue, no una celebració merament rutinària, sinó un dia que marque el començament d’un canvi de tendència fruit de l’assumpció de la responsabilitat que a cadascú ens pertoca.
🔴💉 Les xeringues més eficients per administrar la vacuna de Pfizer es fabriquen a Fraga
La planta de la multinacional nord-americana situada a la Franja dona feina a 750 persones, en fabrica 500 milions d’unitats i les exporta a tot el món #TNTV3 @324cat pic.twitter.com/qg8rTTVgl4
— Abraham Orriols (@AbrahamOrriols) February 5, 2021