Skip to content

Archive

Category: Baix Cinca

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: 5 anys de Moviment Franjolí per la Llengua
Editorial

5 ANYS DE MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA

El passat 5 d’abril va fer cinc anys. Encara  recordo quan vaig tenir la idea de crear el Moviment Franjolí per la Llengua, llavors no gaire més que un simple blog. Eren els anys de Luisa Fernanda Rudi i de la Dolors Montserrat, la consellera d’Educació (d’origen català per a més inri) que va presentar el LAPAO i el LAPAPYP just quant,  després de 30 anys esperant, havíem obtingut el reconeixement de llengua pròpia pel Català de la Franja. Fou el llunyà 2009 amb l’anterior govern i a corre-cuita, però es va fer realitat, tot i que fos efímera. Dos anys més tard nos lo van treure, sentint-nos com la riota de tota Europa. També recordo que en aquells temps es barallaven els governs català i aragonès per l’art sacre dels franjolins, per l’assistència mèdica a l’Arnau de Vilanova de Lleida i el govern aragonès “donava guerra” contra tot aquell que pensava que existia la Franja i la seua singularitat com a territori, i el seu pensar com a poble. Contra l’actitud normal de mantindre’s al marge de tota discussió, la nostra neutralitat en què l’única frontera era l’administrativa; quan un d’Almacelles s’ajuntava amb els de Tamarit i els de Fraga tenien relació amb els de Seròs o Alcarràs, o tot el marge nord de la Franja anava sense sentir-se’n foraster a Lleida, com un més, o els del sud anaven a Tortosa o Tarragona. Això feia nosa i ho volien treure, perquè  tinguéssim que relacionar-nos amb unes capitals artificials que només existien per a la qüestió administrativa.

En aquestes circumstàncies va néixer el Moviment Franjolí;  amb vocació de ser la veu a la xarxa de tots els nostres ciutadans i de les nostres associacions que defensen el català al nostre territori, mètode que estava per explotar en l’ àmbit del catalanisme franjolí. I encara recordo quan vaig conèixer al meu company de travessia, l’Òscar. Sent de Badalona, em va demostrar que tenia ganes de lluitar pel territori al meu costat i poder muntar alguna cosa nova en aquest aspecte. Sempre li he agraït lo que sempre ha fet per la causa i encara estic en deute emocional amb ell.

Això me demostra que ser de la Franja o de qualsevol altre lloc no és impediment per a defensar la nostra terra i la nostra llengua comuna, sempre pensant que la unió fa la força i que si estem dividits mai no ho aconseguirem.

Els franjolins sempre hem anat a la nostra, de manera individual o cada grup de gent estava barallada l’una amb  l’altra, per petits matisos: uns més aragonesos, altres més catalans… i les institucions d’Aragó sempre ha aprofitat això per fer valdre la seua idea d’un Aragó centralitzat en Saragossa i de manera castellana. Naltres hem fet molt per la nostra terra quan hem estat units, amb la Declaració de Mequinensa, lluitant per mantindre l’assistència sanitària a l’Arnau, que puguem veure TV3 a les nostres cases i moltes coses mes. Però no es suficient, hem de estar units per a que nos reconeguin com allò que som, i això significa que la nostra llengua sigui oficial, que el català tingui els mateixos drets que el castellà, hem de dir prou a l’ensenyament en castellà i a les dos hores voluntàries de català, no estem als anys 80! tenim dret a que nos ensenyin tant en castellà com en català. I això és només un exemple del que hem de defensar: la retolació en català dels carrers i dels pobles, que los nostres béns estiguin en les parròquies franjolines i no se les quedin a Basbastre, i un llarg etcètera.

Separats no aconseguirem res, naltres mereixem més i per això hem de caminar units. És una qüestió de drets, de drets lingüístics que no ens paren de trepitjar. La dignificació de la llengua encara espera passats aquests cinc anys, però astí som: en Moviment per la llengua i per la Franja. Amb veu pròpia, creixent.

José Ramón Noguero de Llano, fundador del Moviment Franjolí per la Llengua

Origen: Lo Perkal de les Faldetes – Inici

;

Per commemorar el DIA DEL LLIBRE, enguany l'Institut d'Estudis del Baix Cinca-IEA publica (en llengua castellana) el…

Publié par Institut d'Estudis del Baix Cinca sur mardi 4 avril 2017

Origen: Educación fomenta una actividad pionera para la convivencia e intercambio de experiencias en las tres lenguas propias – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

El Departamento del Gobierno de Aragón ha reservado un encuentro de centros donde se estudia aragonés y catalán dentro de la convocatoria ‘Recuperación y utilización educativa del pueblo de Búbal’

| 2 abril, 2017 09.04
Educación fomenta una actividad pionera para la convivencia e intercambio de experiencias en las tres lenguas propias
Foto: Gobierno de Aragón

Un total de 50 alumnos y alumnas de 5º y 6º de Primaria que estudian aragonés y catalán en varios centros escolares de Aragón podrán, además de apreciar la riqueza y variedad del patrimonio natural, social y cultural de Búbal, convivir en un entorno de diversidad lingüística.

El Departamento de Educación, Cultura y Deporte ha reservado por primera vez una semana de la actividad convocada por el propio ejecutivo aragonés ‘Recuperación y utilización educativa del pueblo de Búbal’ para que alumnos y alumnas de varios centros en los que se estudia aragonés y catalán convivan y realicen actividades complementarias en las lenguas propias de Aragón.

Del 3 al 7 de mayo, los alumnos y alumnas del CRA Estadilla-Fonz, del CP Miguel Servet de Senegüé, en los que se estudia aragonés, y del CEIP María Moliner de Fraga, en el que se estudia catalán, acompañados de sus respectivos profesores y profesoras, realizarán una estancia en un entorno singular para el desarrollo de competencias clave.

La programación, elaborada por el equipo docente presente en Búbal, se verá complementada por diversas actividades en aragonés y catalán realizadas tanto por el profesorado acompañante como por personal perteneciente al Departamento de Desarrollo Rural y Sostenibilidad del Gobierno de Aragón.

Se trata de una actividad pionera para la convivencia e intercambio de experiencias en las diversas lenguas de Aragón en la que colaboran la Dirección General de Innovación, Equidad y Participación y la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón.

Recuperación y utilización educativa del pueblo de Búbal

La actividad ‘Recuperación y utilización educativa del pueblo de Búbal’ se ha programado durante nueve semanas de marzo a mayo, en estancias de cuatro o cinco días, y ha sido convocada por el Servicio de Educación, Cultura y Deporte de Uesca.

Un total de nueve colegios y nueve institutos y más de 500 alumnos y alumnas participarán en la actividad, que tiene como objeto favorecer el conocimiento de los bienes naturales, culturales, artísticos y sociales de Aragón, complementando el currículo educativo con la recuperación cultural y el mantenimiento de Búbal, la educación ambiental para un desarrollo sostenible, la educación para la salud, el respeto y la convivencia.

“El futur del català a la Franja passa per l’escola” [Entrevista a Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí per la Llengua]

Un estudi recent sobre el cens de població de 2011 a l’Aragó quant a la presencia de les llengües pròpies, alerta que el català a la Franja podria estar en risc de desaparèixer si es confirma el trencament de la transmissió oral a nivell familiar. No és la primera vegada que diversos informes de sociolingüistes confirmen aquesta tendència. Per parlar sobre els efectes d’aquesta informació parlem amb Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí i històrica activista de la Franja.


Òscar Adamuz


-Amb les dades a la mà d’aquest darrer estudi i veient els titulars de diversos mitjans, cal ser pessimista amb la situació del català a la Franja de Ponent?

Els realistes ja ho solem semblar, pessimistes! (riu). Aquest estudi és la constatació del que fa anys estem observant i advertint des d’alguns sectors al territori.

-En quins àmbits es detecta, a nivell de carrer, aquesta minva de l’ús social de la llengua pròpia de la Franja?

El futur de la llengua passa per la població escolaritzada i, per això, el pati de l’escola és un significatiu termòmetre. Si la canalla perd el català com a llengua de relacions socials força majoritàriament, com és el cas, tenim un greu problema.

I una dada que ens preocupa desesperadament és el trencament generacional de la llengua. Sé que l’afecció en petits pobles no és la mateixa que en poblacions majors; però a casa meva, a Fraga, el trencament és un fet. I Fraga significa un terç de la població total de la Franja… En termes territorials, el trencament generacional és una de les pitjors amenaces reals per a la pervivència de la llengua a la Franja, ja que havia estat la garantia natural del català. Continuar llegint… ENLLAÇATS PER LA LLENGUA: “El futur del català a la Franja passa per l’escola” [Entrevista a Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí per la Llengua]

 

Origen: Domingo Chinchilla “cuenta” a Moncada en la Mequinensa natal del escritor – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Coincidiendo con los actos de celebración del Día Internacional de la Lengua Materna el cuentacuentos valenciano ofreció una doble sesión para alumnos de la Sección de Mequinensa del IES Bajo Cinca y para adultos en la Biblioteca Pública Municipal

Domingo Chinchilla “cuenta” a Moncada en la Mequinensa natal del escritor
Domingo Chinchilla.

La primera de las actividades de celebración del Día Internacional de la Lengua Materna en Mequinensa que tendrán su acto central el jueves 23 de marzo la sirvió el cuentacuentos valenciano Domingo Chinchilla con una doble sesión de “Històries per a contar”: por la mañana para los alumnos de la Sección de Mequinensa del IES Bajo Cinca y por la tarde para adultos en la Biblioteca Pública Municipal que contó con la participación de una treintena de personas.

Chinchilla realizó un viaje narrativo oral por diferentes partes del mundo con paradas en Nepal, en su Valencia natal y también en Mequinensa, donde se detuvo en uno de los cuentos del escritor de la localidad Jesús Moncada. Una parada que al “cuentista” le “hacía especial ilusión por poder contar un cuento en el lugar donde nació”.

Las actividades del Día Internacional de La Lengua Materna continuarán el próximo jueves 23 de marzo con una charla titulada “Això és el que està passant a la nostra llengua i mai hauries imaginat. Sociolingüistica a la Franja” a cargo del socio lingüista Natxo Sorolla, una lectura pública de obras del mequinenzano Jesús Moncada, el barcelonés Pere Calders y la mallorquina Carme Riera, una proyección de cortometrajes y un mesa redonda en la que bajo el título “La llengua com a expressió artística” participarán diferentes colectivos de la localidad.

DIA INTERNACIONAL LLENGUA MATERNA 2017

Origen: Tornem-hi amb la toponímia | Lo Finestró

Publicat a la columna de Lo Cresol del Diario de Teruel

Darrerament veig que es mouen les  institucions en replegar la toponímia, poble per poble, abans que no se l’enduguen despoblació, desídia i manipulació. Enfront d’aquells que voldrien imposar-nos una toponímia castellana academitzada, cal documentar les formes que diuen els parlants genuïns de cada territori lingüístic –aragonès, castellá, català- i oficialitzar-les, sinó ho tindran magre per persistir. Una toponímia de tot l’Aragó, feta sense prejudicis, això sí, ens retornarà els noms de sempre, i permetrà de conèixer millor la nostra història: presència basco-ibérico-celta, romanització, arabització, occitanització, castellanització -que potser no sempre ho ha estat a costa de l’aragonès: cal donar explicació a topònims d’àrea castellana com Balsa Nova, Castelnou, Santa María d’Horta, el Palao, …-, i molt més. Abans de  posar-nos al tall convé, per estalviar-nos feines dobles, que rellegim les pàgines 47-58 d’Indagacions d’Hèctor Moret, Calaceit 1998. Miraré ara de fer un breu resum de la investigació toponímica al nostre país. L’àrea catalanoparlant, la Franja, és la més treballada, especialment al Matarranya Històric, i més encara a la Ribagorça amb el projecte Toponimia de Ribagorza; el Baix Cinca i la Llitera són les comarques més desassistides. L’àrea aragonesoparlant, l’Alt Aragó, es troba gairebé exhaustivament estudiada a la Ribagorça gràcies a l’esmentada Toponimia de Ribagorza. si bé és llàstima que en les transcripcions dels topònims es faça servir una ortografia patoisanta -això quasi no passa als topònims ribagorçans catalans.  La resta del territori té bastants monografies toponímiques i molts materials desperdigolats per llibres i revistes. Com sol passar quan es tracta d’estudis lingüístics l’àrea més abandonada és la de llengua castellana. Ací trobem algunes comptades monografies (Casp, Valdealgorfa, …) i materials de difícil consulta en llibres i revistes, i això que es tracta d’una àrea, potser no tan interessant com les de l’Alt Aragó, pero déu-n’hi-doret de com ho és. La majoria dels treballs considerats se solen centrar en les fonts orals, i ben poc en les documentals, amb algunes importants excepcions ( Giralt, Vázquez, Saura, …). Acabo repetint –vox clamantis in deserto– que poc hauran servit aqueixs esforços toponímics per la normalització dels nostres aragonès, castellà i català, sinó s’oficialitzen els topònims obtinguts.

Artur Quintana

Origen: La rondalla de Saidí actua dissabte al cinema local | Mas de Bringuè

Origen: ASOZIAZIÓN CULTURAL BENTE D´ABIENTO: MESA REDONDA “LA LENGUA DE LAS COMARCAS ORIENTALES DE ARAGÓN”

El sábado 11 de marzo de 2017, la Asoziazión Cultural Bente d´Abiento celebró una mesa redonda con el título “La lengua de las comarcas orientales de Aragón.” Moderada por Víctor Longares, contó con la participación de la alcaldesa de Mequinenza, Magda Godia; el profesor y periodista Mario Sasot; la profesora Azucena López y el profesor de aragonés Javier Castel.

Junto a ellos, pudimos conocer la realidad lingüística del Aragón Oriental y debatir acerca de amenazas existentes y oportunidades de futuro para mejorar la situación del catalán en Aragón.

El acto lo abrió José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, que felicitó a la asociación por esta iniciativa y animó a los presentes a seguir trabajando por las lenguas de Aragón. Invitó a todos conocer la web www.lenguasdearagon.org

Magda Godia explicó diferentes iniciativas llevadas a cabo por su ayuntamiento y la relación de buena vecindad que existe entre los habitantes de Mequinenza y Catalunya. También nos explicó como para ellos no es ningún problema llamar catalán a su lengua y sentirse plenamente aragoneses. El catalán les ayuda a comunicarse mejor con los catalanes, suponiendo una riqueza las peculiaridades de la forma de hablar de Mequinenza.

Mario Sasot nos explicó las actividades que se llevan a cabo en Zaidín, en forma de publicaciones periódicas en catalán y de sus actuaciones musicales con el dúo Recapte y otros cantautores aragoneses en catalán. Después, nos hizo un resumen del estudio realizado recientemente, en base al censo del año 2011, que señala al aragonés como una lengua en peligro de extinción y al catalán con importantes problemas de transmisión generacional.

Azucena López nos explicó su relación con el catalán como alguien no originaria de las zonas catalanoparlantes pero que decidió estudiar catalán por ser la lengua de su familia política. Expuso la necesidad de que dejemos de ver las lenguas como algo que nos enfrenta y nos divide. En su opinión, el conocimiento básico de las diferentes lenguas nos lleva a comprender mejor la cultura a la que pertenecen y convierte a la lengua en un instrumento para comunicarnos, que debe ser siempre su fin.

Javier Castel presentó una situación bastante pesimista del catalán en los pueblos del Mezquín, tanto por dejadez de los propios hablantes como por la acción contraria de aquellos ajenos al catalán. Sin embargo, explicó las fortalezas que presenta la población joven y su labor en la dignificación social del catalán. Animó a los asistentes a ayudarles a recuperar la autoestima de los hablantes y a sentir el catalán como un rasgo importante de la identidad de Aragón, junto con la lengua aragonesa.

La experiencia de esta mesa fue muy positiva para acercarnos a la realidad del catalán en Aragón y nos anima a continuar trabajando en este tema.

Origen: La situació del Català a l’Aragó és estable amb algunes llacunes preocupants | Mas de Bringuè

Més de 81.000 aragonesos manifesten saben parlar català o aragonès (un 6% de la població total d’Aragó), segons el primer cens d’aquestes llengües, realitzat pel Seminari Aragonès de Sociolingüística, vinculat a la Universitat de Saragossa. Segons aquest informe, elaborat a partir de les dades de l’últim Cens de Població i Habitatges de l’INE (de 2011), on es va incloure una bateria de preguntes de l’àmbit sociolingüístic, a Aragó 55.513 persones saben parlar català i 25.556, aragonès. De les persones que es declaren catalanoparlants, 12.000 (un 22% del total d’Aragó) resideixen a Saragossa. Fraga és la població de la Franja  que més parlants confessen utilitzar aquest idioma (uns 7.000 habitants, que suposen el 13% del total). No deixa de ser rellevant, i fins ara desconegut, el nombre de parlants de català  en determinades ciutats castellanoparlants frontereres amb la Franja, com és el cas d’Alcanyís (1.226 catalanoparlants), Montsó (1208), Barbastre (800) i Osca (1558) .

Quant a l’estat general d’aquestes llengües, les conclusions  de l’informe són demolidores pel que fa a la situació de l’aragonès, on la ruptura generacional del seu ús i l’escàs nombre de parlants els  fa entrar per ple dret en el capítol de llengües amenaçades,  segons els paràmetres de la UNESCO. El català a l’Aragó, però, en opinió dels experts que han analitzat les dades de l’enquesta, ofereix una situació de relativa estabilitat, amb un nivell de transmissió generacional del 80%, encara que existeixen unes comarques de la Franja on l’estat de la llengua catalana és especialment preocupant, especialment a la Ribagorça i a les conques del Mesquí i el Bergantes, afluents del Matarranya, on l’escàs índex de transmissió oral de pares a fills fan témer per la pèrdua de la llengua materna.

Un cas especial és el de la Ribagorça, l’única comarca trilingüe d’Aragó, segons recull l’informe. El 17,5% dels seus habitants saben parlar català i el 20,7%, aragonès. En l’enquesta no es preguntava si es feien servir les dues llengües, de manera que els autors recomanen que s’inclogui aquesta pregunta en el futur.

 

No hi ha molta diferència per sexe o per nivell d’estudis, però sí per edat. A les zones de major vitalitat de la parla aragonesa (Ribagorça, Fet i Ansó), els majors són els que més el parlen (encara que ho escriuen molts menys). El 30% dels seus parlants té més de 65 anys. I només el 5% tenen menys de 16 anys.

En el cas del català no hi ha tanta diferència. Els percentatges de parlants de la llengua són similars a la distribució de la població per franges d’edat. El 22% dels parlants s de català tenen més de 65 anys i el 9%, menys de 16.

Una novetat d’aquest informe és l’estudi de la transmissió de les llengües en l’àmbit familiar. Els autors adverteixen que la transmissió familiar de l’aragonès s’està perdent, per la qual cosa es converteix en una llengua “amenaçada”. A les zones de major vitalitat de l’aragonès, el 56% dels pares i el 50% de les mares ho transmeten als seus fills. En el 32% dels casos es trenca la transmissió. I a la resta, els joves ho han après per altres vies.

En el cas del català, gairebé el 80% de les famílies ho transmeten als seus fills. L’informe atribueix aquest “èxit” al suport educatiu des dels anys 80, a una major visibilització social de la llengua i de la proximitat de territoris catalanoparlants (Lleida, Tarragona i Castelló). No obstant això, sí que s’observa una reducció en les zones més perifèriques, com la Ribagorça, la Llitera i el Mesquí (Baix Aragó).
Segons ens va explicar Natxo Sorolla, sociòleg, originari de Pena-roja de Tastavins (Matarranya), professor a les universitats Rovira i Virgili i Autònoma de Barcelona, i un dels autors de l’estudi “aquest és el cens lingüístic més complet que s’ha realitzat fins ara. el Cens de Població i Habitatges va realitzar 176.623 enquestes a Aragó, per la qual cosa les dades tenen una gran fiabilitat estadística. Aquest estudi ens permet conèixer i analitzar la realitat lingüística de la comunitat autònoma “.  Aquest treball  es va presentar el passat 27 de febrer al Paranimf de la Universitat de Saragossa i els seus autors, a més de l’esmentat Natxo Sorolla, són els sociòlegs Anchel Reyes, Chabier Gimeno, Miguel Montañés, el lliterà del Campell Pep Espluga i el professor d’Enginyeria Juan Pablo Martínez, en col·laboració amb l’Institut Aragonès d’Estadística.  L’ informe abasta, entre  altres ítems, el nombre de persones que entén un d’aquests dos idiomes tot i que no el parlen (són un 10% de la població aragonesa), el nivell d’ús per edats i per sexes, etc. En aquests àmbits les dades indiquen que aquestes dues llengües maternes es conserven més, a nivell oral, per part de la gent gran que entre els joves. No obstant això, són els joves els que en tenen més destreses en els hàbits de lectura i escriptura.

“Tant el català com l’aragonès, doncs,  tenen una presència important en el territori, més enllà de les seves zones històriques. L’estudi ens ha permès constatar el procés de substitució lingüística de l’aragonès. És una llengua amenaçada, segons la denominació de la UNESCO, i és urgent que les administracions públiques portin a terme polítiques de protecció i promoció “, assegura Natxo Sorolla. Els autors de l’estudi conclouen que la situació del català és “estable, però en retrocés en algunes zones”. Per això demanen campanyes de divulgació de la llengua i “unes mesures educatives més ambicioses”.   Tant el català com l’aragonès s’ofereixen com a assignatures optatives en els centres escolars de les zones d’ús majoritari d’aquestes llengües (Pirineu i Aragó oriental).

“No hi ha pèrdues importants entre els parlants de català, tot i que la situació de la llengua és més de manteniment que de vitalitat”, explica Natxo Sorolla que destaca que, tot i que en tota la Franja es manté la transmissió, es registren “pèrdues importants” en comarques del nord com la Llitera, la Ribagorça i al sud-oest, a les conques del Mesquí i el Bergantes. En aquestes zones es donen dos fenòmens com la reducció de l’ús de la llengua  materna entre els més joves -amb prou feines el 25% de les interaccions entre catalanoparlants adolescents i joves es produeixen en aquest idioma. També influeixen en la pèrdua de la llengua materna el fet de que la llengua escrita, el consum audiovisual i l’augment de les relacions personals -comercials i administratives també- amb habitants d’àrees en les que tot just s’utilitza, com passa amb Graus en el cas de La Ribagorça i amb Alcanyís en el cas del Mesquí, siguen bàsicament en castellà.

Pel que fa a la denominació de la llengua catalana a l’Aragó, davant les opcions que tenien d’escollir entre el terme localista (fragatí, Llitera, etc.), el despectiu (chapurriau) o científic (català), la denominació de català ha estat utilitzada pel 45% dels seus parlants.

“Això suposa un avanç respecte de l’enquesta efectuada per un grup de sociòlegs en 2004, on el terme chapurreau era utilitzat pel 44% dels parlants, el de la parla local el 36% i el nom de català pel 20%” – informa Sorolla.

Els autors de l’informe  recomanen, en les seves conclusions “posar en marxa una política lingüística d’impacte des del consens de les diferents sensibilitats polítiques. Aquesta ha de ser adequada a cada territori concret, sent especialment necessari consolidar la seva presència a l’escola, per assegurar el dret dels parlants a conèixer la seva llengua materna, el dret de tots els ciutadans a aprendre aragonès i català, i la possibilitat de preservar aquest patrimoni immaterial propi de tots els aragonesos”.

Divendres, a les 09h45, va començar un nou espai a Ràdio Fraga impulsat per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca: ‘La llengua al ras’, conduït per Mary Zapater, amb el qual tenim la intenció d’obrir les angorfes i eixorejar les calaixeres de la nostra llengua… S’emetrà quinzenalment, i també es penjarà al Facebook perquè es puga recuperar.
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

L’aragonés y lo catalán en l’actualidat. Analisi d’o Censo de Población y Viviendas de 2011

Reyes, Anchel ; Gimeno, Chabier ; Montañés, Miguel ; Sorolla, Natxo ; Esgluga, Pep ; Martínez, Juan Pablo

2017
Zaragoza

continue reading…

Origen: Un estudi alerta sobre la supervivència del català a la Franja | VilaWeb

El primer estudi sociolingüístic basat en dades del cens de població de l’Aragó ha servit per a saber quin pes té el català a La Franja i quin és el seu estat de salut. Quant al coneixement de la llengua, 55.531 ciutadans de l’Aragó (4,2%) diuen que parlen català, 25.00 d’ells a La Franja. Això s’extreu de l’estudi sociolingüístic ‘L’aragonés y lo catalán en l’actualidat’, que analitza la implantació del català i l’aragonès a l’Aragó. No únicament en dóna xifres, sinó que extreu conclusions poc esperançadores per a la supervivència del català a la Franja.

Segons que explica a VilaWeb un dels autors de l’estudi, Natxo Sorolla, sociòleg i doctor en anàlisi de xarxes i tries lingüístiques, hi ha un trencament de la transmissió intergeneracional del català a la zona nord i sud de la Franja. I si això es confirma és una amenaça per a la supervivència del català. Segons la UNESCO, la transmissió intergeneracional és el factor determinant per a avaluar la vitalitat d’una llengua.

‘Els primers diagnòstics indiquen que la situació del català a la Franja comença a ser greu. Entrem en un punt d’inflexió. Ara mateix tenim les eines i el potencial demogràfic perquè el català sobrevisqui i es reprodueixi, però comença una fase en què es poden perdre aquestes eines’, explica Sorolla. Per això demana que les institucions ajudin més l’escola per alfabetitzar la població de la Franja en català. ‘Veiem que hi ha un trencament de la transmissió en algunes àrees. Fins ara, el coneixement del català s’havia mantingut gràcies a la família, però cada vegada hi té un paper menys important. Per això hem de donar moltes més eines a l’escola per a formar els alumnes.’

El risc, a les zones frontereres
Segons Sorolla, el trencament té causes diverses: ‘En la vida quotidiana hi ha moltes situacions en què el castellà és la llengua de prestigi i útil. La majoria de mitjans de comunicació són en castellà…  I, per diverses raons, es produeix aquest moment clau en què els progenitors decideixen de no transmetre la llengua als fills.’

El trencament es comprova, sobretot, en les zones limítrofes de la Franja, al nord i al sud, terres de frontera influïdes econòmicament i socialment per territoris on no es parla català. El nord fa frontera amb l’aragonès i el sud, amb el castellà.

El català a la Franja i a l’Aragó
L’estudi posa en relleu que el català es concentra territorialment a tota la Franja –vegeu la imatge–, des de la Ribagorça fins al Matarranya, passant per la Llitera, el Baix Cinca, el Baix Aragó-Casp i el Baix Aragó. En aquesta zona, un 53,9% de la població (25.663 persones) declara saber parlar català i un 64,6% (30.768) entendre’l. Vegeu-ne la distribució per zones:

s.

Com que l’estudi s’ha fet al conjunt d’Aragó ha permès als investigadors observar algunes qüestions inèdites en l’estudi científic . En primer lloc, el català no es focalitza tan sols a La Franja, si no que la seva difusió és general a Aragó. El cas més palpable és el de Saragossa, on hi ha més de dotze mil paralants, o ciutats mitjanes com Montsó, Barbastre, Osca o Alcanyís.

El treball ha estat elaborat al Seminari Aragonès de Sociolingüística per investigadors de diverses universitats, com ara Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili), Anchel Reyes (sociòleg), Chabier Gimeno, Juan Pablo Martínez i Miguel Montañés (Universitat de Saragossa) i Pep Espluga (Universitat Autònoma de Barcelona). Vegeu-lo ací:

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: