Baix Cinca - La Franja Skip to content

Archive

Category: Baix Cinca

Source: El procés dispara Fraga – Notícies Economia – Notícies Economia – e-notícies

Les empreses inverteixen més de 150 milions i la taxa d’atur es redueix del 14% al 5% en tres anys

El procés dispara Fraga

El procés sobiranista, entre altres factors, ha provocat que les empreses inverteixin més de 150 milions i creuen més de 400 llocs de treball directes des del 2015 a Fraga, la capital de Baix Cinca. Aquest municipi d’Osca de poc més de 15.000 habitants, segons informa El Periódico de Aragó, ha aconseguit reduir la taxa d’atur del 14% al 5% en tres anys.

Aquests nombres es deuen, segons aquesta informació, a l’estirada de l’agroalimentació, el dinamisme de la Plataforma Logística de Fraga, la situació estratègica de la ciutat -entre els eixos Madrid-Saragossa-Barcelona i Bilbao-Saragossa-Barcelona-, l’aportació dels immigrants a l’economia local, l’impuls de la indústria, els efectes del conflicte polític a Catalunya i les ajudes del pla de la mineria.

Les empreses que han decidit instal·lar-se o ampliar el seu negoci a Fraga ha estat una constant des del 2014. L’última a anunciar la seva expansió al municipi -fa tot just un mes- ha estat Pinsos Costa, que invertirà més de 61 milions en un nou centre de transformació que s’aixecarà sobre una superfície de 140.000 metres quadrats de la Plataforma Logística de Fraga, una altra de les pedres angulars de l’impuls econòmic del municipi. Aquest projecte, a més, generarà 1.600 llocs de treball nous.

Els habitants de Fraga han passat de tenir una renda per càpita de 13.970 euros el 2014 a assolir els 21.186 euros en el 2016. El tinent d’alcalde, Ricard Alcanyís, diu que “a Fraga, el que vol treballar té feina” i afegeix que “en un futur proper necessitarem mà d’obra qualificada”.

https://www.facebook.com/podemoscataladarago/posts/1823834431059966

Una pintada xenófoba en la frontera entre Huesca y Lérida crea polémica en RR.SS

La pintada se encuentra en un punto de la A-242

Una pintada xenófoba en la frontera entre Huesca y Lérida crea polémica en RR.SS – SERVICIO ESPECIAL

EL PERIÓDICO
26/07/2018

“Comunidad de Aragón, Provincia de Huesca  África” este ofensivo mensaje, acompañado de dos lazos amarillos, distintivo utilizado por colectivos independentistas de Cataluña, ha aparecido esta mañana en un cartel delimitador situado entre Fraga( Huesca) y Serós (Lérida) en la A-242, en la frontera entre las comunidades de Aragón y Cataluña

El mensaje xenófobo, en el que se equipara a Aragón con África, se ha popularizado en las últimas horas en las redes sociales donde ha generado indignación y estupor.

Source: Transversal | L’esmolet

18-07-Transversal-Girona

Engironats (© C. Terès, 2018)

L’Eix Transversal és una via que ens permet anar de la Franja a Girona sense passar per Barcelona. Infraestructures que ajuden a ‘desradialitzar’ una mica les Catalunyes, i que són una oportunitat de gaudir de paisatges plens de contrastos.

L’altre dia, doncs, vam travessar les comarques aragoneses cap al nord: Alcanyís, Casp, Mequinensa, Torrent i Fraga; carreteres silencioses envoltades, a partir de Casp, de camps de fruiters ben pentinats i nodrits per l’aigua del pare Ebre.

Després, les planúries lleidatanes, que també coven fruits saborosos i ens fan sabedors de l’amplitud del món. Records de joventut, d’Alsina Graells i de nits agredolces de boira i cervesa. Vaig tornar a sentir la mirada severa de la Seu al clatell mentre seguíem rabents cap a llevant. Els pobles de la Segarra navegaven feliços per les ondulacions verdes de cereal.

I més avant, el país dels sots feréstecs, de boscúries compactes i cingleres que fan rodar el cap. Vam deixar enrere la plana de Vic. El paisatge que solcava la carretera em traslladava de nou cap al record, aquesta vegada més antic, de quan tenia dotze anys, les cames primes i els ulls esbatanats. Excursions de motxilla i xiruca, cantimplores d’alumini i uns sentits que s’embriagaven de tanta natura. L’existència d’aquelles muntanyes em va barrar el pas al gaudi de les discoteques del meu barri. La felicitat, si existia, només podria trobar-la a cel obert. Aquesta certesa impregnà l’embrió d’adolescent que era jo, i ja no m’ha abandonat mai més.

I per fi, Girona. Ràpidament cap a la Facultat de Lletres, al rovell de l’ou de la ciutat, a explicar què és Temps de Franja i com funciona.

En començar a parlar, encara duia enganxat a les sabates el fang del Puigsacalm. I una mica de boira amarga arrapada a la gola, que em va fer estossegar. (Res de greu. Coses de l’Eix Transversal.)

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 138, juliol-agost 2018

convocatòria  de les “Ayudas de investigación 2018” del “Instituto de Estudios Altoaragoneses”, on està inclosa la convocatòria de les XXIX Beques Amanda Llebot de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca: convocatoria_2018
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Source: Concentració a Fraga contra l’alliberament dels violadors de La Manada » Temps de Franja

Source: La història de les petites coses | Mas de Bringuè

Presentació del llibre Objetos con historia, de Paquita Vilella

Presentació Objetos 1

Esteban Sarasa i Paquita Vilella

 

Després de la publicació del seu volum Cocina con historia,  Paquita Vilella (Mequinensa, 1950) ha continuat en la tasca de recuperació de la memòria col·lectiva a través dels objectes, espais i relacions socials del passat més recent amb el llibre “Objetos con historia. La vida cotidiana en la antigua villa de Mequinenza”, que es va presentar el divendres 21 de juny a la llibreria “Portadores de sueños” de Saragossa.

Com moltes altres troballes creatives de la humanitat, el llibre va sorgir d’una carència, d’un acte traumàtic.

“Quan la gent va haver de marxar del poble vell per la construcció del pantà al poble nou, no va tindre temps ni espai per a recollir moltes coses de la casa vella. I allí van quedar colgades també l’estructura tradicional de les cases, els treballs que allí es feien, els estris que s’empraven… i vaig sentir la necessitat de recuperar tot això en un llibre” – explica l’autora.

El llibre, farcit de fotografies provinents, no sol de Mequinensa sinó d’altres indrets d’Aragó i resta d’España, fa un recorregut exhaustiu per les diferents estàncies de la casa rural tradicional: l’entrada amb el canterell amb els cantes i els sillons, prodigi de disseny i d’aïllament tèrmic; l’algorí, la quadra, la bodega amb el trull, o el forn de llenya i l’empastissador…; la primera planta, amb la cuina, el foc en terra,  la llar de foc ,  les alcoves; i les angorfes, amb els seus apartats per fer i posar a assecar lo mandongo, una altra per a estendre el gra, i una altra a cel oberts per a assecar les figues o els orellons de préssec.

També dedica un apartat a les feines domèstics que en eixos temps abarcaven, la fabricació del pa, del vi, de l’oli, del sabó per a rentar la roba, la matança del tossino i el mandongo; la cunya, el cosir la roba…

Un altre aspecte és el munt d’objectes que omplien cadascuna d’aquestes estàncies i feines: fruiters, tovallons, capoladores, premses de vi, cadires del foc, los cofins per a filtrar l’oli o el vi, etc.

Paquita Vilella també aborda altres aspectes de la vida d’abans com les vestimentes dels nens, dels iaios, de bodes, d’enterraments, etc, i abunden les dites i sentències populars. Aquestes peces del text, igual que la denominació dels objectes, estris i figures, estan transcrites en bilingüe, castellà i català, on predominen les variants locals mequinenssanes.

Los textos en general, com és habitual en tots els treballs antropològics i etnogràfics d’aquesta catedràtica d’Història i Geografia, i com diu el seu mentor i presentador de l’acte, el professor universitari Esteban Sarasa, “es caracteritzen per la seua minuciositat i rigor” i van acompanyats d’una seriosa contextualització històrica i etimològica, en el cas de les paraules.

Paquita comentà que en el llibre es recullen  “unes formes de vida i unes estructures familiars que no havien canviat quasi be res en cinc segles i que en canvi han desaparegut pràcticament en els últims cinquanta anys. Per això m’ha paregut important  consignar-les i retre-les homenatge en aquest volum”.

 

Presentació Objetos 2   FOTOS: Màrio SASOT

// Carme Messeguer

El passat diumenge 27 de maig al matí, Izquierda Unida de Fraga i la Red de Solidaridad Popular de la població van organitzar una visita guiada a diversos vestigis de les defenses republicanes durant la Guerra Civil en el municipi, concretament dos nius de metralladora i un polvorí localitzats al mont de La Concepció. El polvorí va ser restaurat recentment per l’Ajuntament de Fraga. La visita va comptar amb la participació d’una vintena de persones. Aquesta era la segona visita després de la bona rebuda de la primera, que va tenir lloc el diumenge 29 d’abril.

Tant des de la RSP de Fraga con des de IU s’està en converses amb el Consistori fragatí perquè es puguen restaurar tots el vestigis localitzats al municipi i fer una “Ruta de la memòria”, que a més de recordar els fets històrics de la resistència republicana a Fraga puguen atraure turisme interessat per aquesta temàtica.

 

Continuar llegint…  Vestigis republicans a fraga » Temps de Franja

Source: Concentració Silenciosa

Si la “manada” ix al carrer, nosaltros no podem quedar-mos a casa

Source: Vídeos sobre l’efecte xarxa, la transmissió del català i l’aragonès, i l’estudi dels usos | Xarxes socials i llengües

La setmana passada van tenir lloc les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018). És fantàstic que els sociolingüistes es trobon cada dos anys i s’explicon los seus projectes en píndoles molt curtes. Però també els moments de cafè on un s’interessa per la recerca de l’altre, un tercer demana un article per a una revista, altres posen les bases per a futurs projectes, o fins i tot els grups d’investigadors aprofiten per a fer reunions menudes de treball. El que actualment es coneix com networking ;)

Us deixo aquí els enllaços als moments dels vídeos on vaig intervenir:

  • «L’efecte xarxa en les llengües minoritzades», on explico com estic desenvolupant la tècnica de l’ERGM en anàlisi de xarxes sociolingüístiques per a analitzar quins factors personals i/o relacionals estan implicats en la tria d’una llengua per a interactuar amb una altra persona. La presentació veu tant de les recerques que faig a partir de la tesi com del projecte que hem desenvolupat amb Anchel Reyes sobre l’aragonès a Echo ( (visiteu el seu bloc Sociolochia, perquè és una joia per a la sociolingüística i la sociologia rural)). Si esteu interessats en l’anàlisi de xarxes en sociolingüística teniu una conferència molt més àmplia aquí.

  • A «L’estudi de la transmissió familiar de la llengua al Cens i l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja 2014» recopilava successius estudis que hem fet amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística i que en síntesi el que ens mostren és que, si bé les enquestes d’usos lingüístics a la Franja no mostren en termes generals que la transmissió intergeneracional del català estiga patint un trencament, la innovació que hem fet en l’anàlisi del Cens 2011 a Aragó ens ha permès observar que territorialment la transmissió s’està trencant tant a l’extrem nord (Ribagorça) com a l’extrem sud (Mesquí), i molt possiblement, hi ha fluxos contraposats a la Llitera.

  • A «L’ús del català als diferents territoris de llengua catalana. Evolució en la dècada 2003/13» explicava el projecte que desenvoluparem amb altres investigadors, on aplicarem una anàlisi per sintetitzar els usos lingüístics a tots els territoris de llengua catalana. Aquesta tècnica, com ja hem explicat de forma sintètica aquí, ens ha fet possible a Xavier Vila i a mi mostrar que l’ús del català ha decrescut a Catalunya, però concentrat entre els anys 2003 i 2008, i especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona i entre generacions grans de castellanoparlants inicials que possiblement ixen del mercat laboral.

Podeu veure la resta de vídeos en els enllaços que venen a continuació. Per temàtica en l’aplicació de l’anàlisi de xarxes en dades massives us recomano els dos estudis que presentava Jordi Morales. En la temàtica de la Franja us recomano la presentació d’Esteve Valls, perquè detecta certs paral·lelismes entre la castellanització del català a la Franja i les zones més sensibles de substitució. I  també us recomano la presentació d’Avel·lí Flors, especialment perquè en el seu estudi sobre els comportaments sociolingüístics dels jóvens de Castelló aplica el concepte de rol sociolingüístic en un pla més qualitatiu, i m’ha ajudat molt també a repensar el concepte (més vídeos):

Source: · L’AJUNTAMENT DE MEQUINENSA CONVOCA EL PREMI “JESÚS MONCADA” D’INVESTIGACIÓ, DOTAT AMB 3.000€ – Lenguas de Aragón

Los proyectos presentados deberán guardar relación con la obra y figura de Jesús Moncada, la historia de Mequinenza o con ambas, y del territorio y su entorno

Mequinenza 7/6/2018. Hasta el 25 de septiembre está abierto el plazo para presentar proyectos al I Premio de Investigación “Jesús Moncada” que convoca el Ayuntamiento de Mequinenza. Está dotado con 3.000 euros y tiene por objeto promover el estudio de la literatura, la lengua y la cultura desde la creencia de que toda sociedad que quiere avanzar debe mirar a su pasado, tomar conciencia de su presente y proyectarse hacia el futuro. Una iniciativa que pretende situar a Mequinenza como epicentro cultural de referencia.

El objeto del Premio “Jesús Moncada”, convocado mediante procedimiento de concurrencia competitiva, es desarrollar un proyecto de investigación en el que se trabajará en un tema o línea de reflexión concreta que guarde relación con la obra y figura de Jesús Moncada, en la historia de Mequinenza o con ambas, y del territorio y su entorno, siendo libre la elección del tema dentro de este abanico de interés específico.

Los proyectos deberán ser originales e inéditos y no haber sido premiados con anterioridad ni haberse presentado a ningún otro certamen. Tendrán una extensión máxima de 300 páginas, a una sola cara tal como se fija en las bases de la convocatoria, donde se detalla todo el procedimiento, que pueden consultarse en el Boletín Oficial de la Provincia de Zaragoza (BOPZ).

Será un jurado, presidido por la alcaldesa o concejal de cultura y formado por dos vocales de relevancia de la vida literaria, un representante del mundo editorial, un representante de la Universidad y un secretario, el que determine el trabajo ganador en base a los criterios de valoración establecidos.

El plazo de resolución y notificación será de seis meses a partir del plazo de presentación de las solicitudes. Los derechos de la primera edición, en cualquier soporte, de la obra premiada quedan expresamente cedidos al Ayuntamiento de Mequinenza por su autor o autores que deberán estar presentes el acto de entrega y presentación del proyecto de investigación.

Bases de Convocatoria (BOPZ)


Source: Concursos Comarcales – Comarca Bajo/Baix Cinca

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: