Skip to content

Archive

Category: Baix Cinca

Source: “Les mesures tradicionals i antigues a la Franja” de Francesc Teixidó | Lo Finestró

Les mesures tradicionals i antigues a la Franja, extraordinari treball de Francesc Teixidó i Puigdomènech, número 11 de la Gavella, col·lecció d’Iniciativa Cultural de la Franja.El resultat d’una exhaustiva investigació i anys de treball de camp pels pobles de la Franja. Moltes unitats que encara es conserven en cases particular o museus. Actualment, en el mig rural, encara es mesuren elements amb aquestes mesures.

Source: Mor Ramon Espinosa, un historiador autodidacte | Mas de Bringuè

Source: 30a convocatòria de les Beques Amanda Llebot » Temps de Franja

CONVOCATÒRIA GENERAL

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA, col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca aquest concurs amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre temes locals i comarcals i amb les bases següents:

B A S E S

1a El treball haurà de ser inèdit i pot tractar sobre qualsevol tema que tinga com a marc de referència el Baix Cinca (llengua, història, geografia, economia, etnologia, ciències, etc.).

2a La dotació econòmica de la beca és de 1.000 euros.

3a El projecte del treball a realitzar es podrà presentar fins al 31 d’octubre de 2019 i tindrà una extensió màxima de 12.000 caràcters. Aquest projecte servirà de base al jurat per assignar la beca. El projecte seleccionat s’anunciarà durant la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA.

4a Una vegada presentat el treball, que haurà de ser abans del 30 de novembre de 2020, es lliuraran els 1.000 euros de la beca. Part d’aquesta quantitat podrà rebre’s abans si se’n justifica la necessitat, sempre que la investigació estigui en procés de realització. La no presentació del treball dins de l’esmentat termini donarà per anul·lada la beca, almenys que se sol·liciti i sigui concedida una pròrroga. L’autor es compromet a realitzar una presentació pública del seu treball en un acte organitzat per l’IEBC-IEA.

5a L’extensió del treball serà de un minim de 100 pàgines, i es presentarà en suport paper, acompanyat de les fotografies i il.lustracions que es crega convenient, i en suport digital. Es podrà presentar també en format audiovisual o altres sempre que les característiques del treball ho demanen.

6a Tant el projecte com el treball podran redactar-se en català o en castellà.

7a  El projecte i el treball aniran identificats amb el nom, adreça i el telèfon dels seus autors i s’enviaran a:

XXX CONVOCATÒRIA DE LES «BEQUES D’INVESTIGACIÓ AMANDA LLEBOT»

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA       Apartat 116        22520 Fraga

8a El Jurat estarà format per un membre de la Junta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA i aquells professionals que es crega oportú, segons el tema dels projectes presentats, el nom dels quals es donarà a conèixer en el lliurament dels premis. El premi es pot declarar desert. El jurat completarà al seu criteri les omissions que hi puga haver en la redacció d’aquestes bases, així com els possibles dubtes d’interpretació.

9a La participació implica la lliure acceptació d’aquestes bases.

10a L’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA tindrà el dret de publicació del treball en qualsevol soport i idioma. L’autor podrà publicar-lo per la seua part amb el permís de l’Institut i sempre indicant que es tracta d’un treball becat en la convocatòria de les beques Amanda Llebot de l’IEBC-IEA.

Institut d’Estudis del baix Cinca – IEA  /  Fundació Jordi Cases i Llebot, 31 de maig de 2019

 


MODALITAT ESCOLAR

Altoaragoneses, convoca est concurs amb l’objectiu de fomentar la investigació entre els escolars d’ensenyament secundari, sobre temes locals i comarcals, amb les bases següents:

BASES

1a El treball o estudi haurà de ser inèdit i tractar sobre qualsevol tema que tinga com a marc de referència el Baix Cinca: llengua, història, geografia, economia, etnologia, ciències, etc.

2a Es convoca una beca de 300 euros.

3a Hi podran participar, de forma individual o en grup, els alumnes matriculats el curs 2019/2020 a segon cicle d’ESO, Batxillerat o Cicles Formatius als centres educatius de la comarca. Els treballs es realitzaran sota la direcció d’un professor del centre.

4a El projecte de treball es podran presentar fins al 15 de novembre de 2019 i servirà de base al jurat per a assignar la beca. El projecte seleccionat s’anunciarà durant la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA. El termini de presentació del treball serà fins al 30 de juny de l’any 2020, al lliurament del qual es farà entrega dels 300 euros del premi. Esta quantitat podrà rebre’s abans, si se’n justifica la necessitat. La no presentació del treball dins de l’esmentat termini donarà per anul·lada la beca, almenys que se sol·liciti i sigui concedida una pròrroga.

5a L’extensió del treball serà flexible, sent a criteri del jurat la valoració de la seua qualitat i extensió suficients. Haurà de presentar-se, per una part, mecanografiat a doble espai, per una sola cara, acompanyat de les fotografies i il·lustracions que es crega convenient i, per una altra, en suport digital. Es podrà presentar també en format audiovisual o altres sempre que les característiques del treball ho demanen.

6a Tant el treball com el projecte podran redactar-se en català o en castellà.

7a El treball i el projecte aniran identificats amb el nom, l’adreça i el telèfon dels seus autors i del professor que els dirigeixi i s’enviaran a:

XXX CONVOCATÒRIA DE BEQUES D’INVESTIGACIÓ “AMANDA LLEBOT”

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Apartat 116   22520 Fraga

8a El jurat estarà format per un membre de la Junta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA i aquells professionals que es crega oportú, segons el contingut dels projectes presentats. Els premis es poden declarar deserts. El jurat completarà al seu criteri les omissions que hi pugui haver en la redacció d’estes bases, així com els possibles dubtes d’interpretació.

9a La participació implica l’acceptació d’estes bases.

10a L’Institut d’Estudis del Baix Cina – IEA tindrà el dret de publicació del treball en qualsevol soport i idioma. L’autor podrà publicar-lo per la seua part amb el permís de l’Institut i sempre indicant que es tracta d’un treball becat en la convocatòria de les beques Amanda Llebot de l’IEBC-IEA.

Institut d’Estudis del baix Cinca – IEA  /  Fundació Jordi Cases i Llebot, 31 de maig de 2019

 

Desde el CEJM recordem que el 25 de setembre es tancarà el termini de presentació per a participar en el II Premi d’Investigació Jesús Moncada dotat amb 3000 euros.
L’objectiu és premiar un treball de recerca sobre l’obra de l’escriptor mequinensà Jesús Moncada lligada a la història i costums de Mequinensa i al seu entorn més pròxim.

Source: Xerrada sobre l’Aragó Oriental a l’IES Andalán de Saragossa » Temps de Franja

Source: Charla de Mario Sasot sobre el Aragón Oriental en Zaragoza | Mas de Bringuè

Diapositiva Aragón Oriental Vall-de-roures

Foto de Valderrobres

Ciclo de  actividades “ANDALÁN en abierto”.
Charla de: Mario Sasot Escuer
Ex profesor del IES Andalán y periodista.
“EL ARAGÓN ORIENTAL, ESE DESCONOCIDO”
Día:  23 de mayo de 2019
Hora: 19:00
Lugar:  Biblioteca del IES Andalán, C/a Parín s/n Barrio de la Almozara. Zaragoza

 

Los distintos trabajos lingüísticos realizados en colaboración con distintas asociaciones culturales de la zona y los reportajes escritos para La Vanguardia sobre la
Franja en otoño de 1983 me obligaron a recorrer, casi palmo a palmo, las tierras
de la Ribagorza Oriental, la Alta y Baja Litera, el Bajo Cinca, y las para mí hasta
entonces desconocidas cuencas del río Matarraña, el Mezquín y el Bergantes. Un
descubrimiento que me ha marcado para siempre.
La charla que ofrecemos en el IES “Andalán” es el fruto y resultado de esa dedicación y tiene como objetivo dar a conocer a las gentes del resto de Aragón esta
parte tan bella, interesante y desconocida de nuestro territorio, donde hay vida,
arte, pueblos y parajes raros y hermosos como los monasterios de Obarra y Alaón
y el barranco de Montrebei, en la Ribagorza; la casa romana de Villa Fortunatus
y las ermitas de Chalamera y San Valero de Velilla, en el Bajo Cinca; el mausoleo
romano de Favara o los hermosos pueblos de Calaceite, Cretas, Valderrobres y
los magníficos parajes del Parrissal de Beceite o las rocas del Mas Mut en Perrarroya de Tastavins, en la comarca del Matarraña.

Primera diapositiva Vall-de-roures

Source: Fem Memòria Saidí – Inici

Source: La Franja de Ponent: entre el tomb a l’esquerra i la irrupció de l’extrema dreta

Aquest territori, electoralment dividit en tres demarcacions (Osca, Terol i Saragossa), és poc estructurat, no té cap institució pròpia i representa només un 8% de la superfície aragonesa i un 5% de la població.

Tots aquests factors, a banda el fet que no hi hagi cap força regional que es presenti a les eleccions –i hi pugui obtenir cap escó– dificulta la configuració d’una campanya i un debat específics, però les comarques de llengua catalana encara mantenen la seva personalitat diferenciada i el seu comportament singular.

Un escenari que varia

En les eleccions espanyoles del 2016 va haver-hi una candidatura guanyadora clara a la Franja, que va ser la coalició del PP amb el Partit Aragonès (PAR), amb un suport que a les comarques catalanoparlants va anar del 38% dels vots al 42.

Els socialistes, a més distància, en van aconseguir un quart (24-27%), i la confluència de Podem va obtenir un resultat d’entre el 17 i el 21%, similar a la mitjana de la comunitat. Aquesta vegada s’espera que els resultats variïn considerablement.

Malgrat els resultats uniformes de fa tres anys, amb un gran suport a la coalició PP-PAR, com comenta el sociòleg de la Franja Natxo Sorolla, a grans trets hi ha dues grans zones amb comportaments diferenciats. La part al nord del Cinca, més progressista, on es preveu un reforç més gran dels socialistes, mentre que la part sud, la del Matarranya, és de tarannà més conservador.

Resultat del PP-PAR per municipis el 2016.

Els canvis que es pronostiquen són similars arreu dels Països Catalans: un augment del PSOE i un descens del PP. A més, hi ha un factor fonamental en aquestes eleccions, i és que no es presenta ni la Chunta Aragonesista, partit aragonès nacionalista d’esquerres, ni el PAR, regionalista conservador, que ha renunciat a participar-hi, sigui en solitari o amb la mateixa fórmula de fa tres anys.

En aquestes eleccions sí que s’hi presenta, per primera vegada en unes eleccions espanyoles, el Puyalón de Cuchas, un partit independentista i d’esquerres, que defensa l’autodeterminació de la Franja i que forma part de la candidatura d’Ara Repúbliques a les europees. S’espera que tregui uns resultats minsos al conjunt de l’Aragó i també a la Franja, encara que en ‘algunes poblacions pot treure alguns vots més’.

L’anticatalanisme entra en acció

En aquestes eleccions, l’oficialitat del català i l’aragonès torna a ser al rerefons. Com afirma Sorolla, és ‘una qüestió de rebot sobre el debat de Catalunya’, principalment atiada per l’anticatalanisme. A més, aquesta vegada també hi té repercussió el conflicte sobre el trasllat de les obres de Sixena.

A començament de mes es va produir un fet que ha combinat tots dos factors. Després d’haver traslladat aquestes obres i les del MNAC, s’ha obert un litigi entre el Bisbat de Lleida i el de Barbastre-Montsó per cent onze noves peces reclamades al museu i al bisbat lleidatà.

Responent a la petició de la part aragonesa de traduir la documentació al castellà, la part catalana ha al·legat que el català és una llengua comuna i que, a més, no considera ‘ni encertat ni vàlid en dret’ el terme ‘Lérida’ usat pel bisbat aragonès. Això ja va servir a la premsa per a acusar el bisbe de Lleida de voler imposar el català a tot Osca.

Notícies de diferents mitjans acusant el bisbe de Lleida de voler imposar el català a l’Aragó.

‘L’amenaça catalana’ ha estat utilitzada per gran part de les formacions polítiques. Per exemple, el candidat de Vox a Saragossa ha reafirmat que el català no arribarà mai a ser cooficial a Aragó, ‘com alguns intenten’ (sense especificar qui) i proposa d’eliminar les comarques, les úniques institucions del territori més enllà dels municipis.

Com explica el periodista de la Franja Marcel Pena, en termes generals no existeix un ‘problema d’identitat nacional’ respecte de l’estat espanyol, sinó com a molt un sentiment regionalista. Per tant, exploten conflicte lingüístic i l’amenaça catalana per treure’n rèdit electoral.

Aquests comicis també serviran per a mesurar el suport de Vox a la Franja de Ponent, que podria passar de ser testimonial a superar el 10% dels vots. A l’Aragó té possibilitats de treure un bon resultat, especialment per la demarcació de Saragossa, on es reparteixen set escons i el llindar per a sortir-hi elegit és relativament baix.

El catalanisme desorganitzat políticament al territori

‘El catalanisme políticament no es vehicula cap a les eleccions’, diu Sorolla. No hi ha cap candidatura supramunicipal i només n’hi ha alguna de país a escala municipal.

Cal remarcar que no solament no es presenta cap partit regionalista, sinó que la majoria del catalanisme més militant votarà Unides Podem. Com explica Marcel Pena, aquest catalanisme va vinculat molt sovint a l’esquerra, però no n’espera tampoc un resultat especialment alt.

Les polítiques a favor del català no tenen cap partit com a referència. Sorolla explica que malgrat que a l’Aragó el PAR ha desenvolupat una política essencialment anticatalana, a la Franja hi té batlles i regidors amb sensibilitats diferents, entre els quals de favorables al català.

També hi ha socialistes amb més bona predisposició envers la llengua, com ara el batlle del Campell (Llitera), Josep Anton Chauvell; l’ex-batllessa de Calaceit (Matarranya), Rosa Doménech o l’ex-president aragonès Marcel·lí Iglesias. Tanmateix, com remarca Pena, no hi ha una sensibilitat diferent en el PSOE de la Franja de la que pugui haver-hi a Saragossa i són preferències personals.

En referència a les formacions catalanistes a la Franja, entre el 2007 i 2015 va haver-hi un regidor d’ERC a Calaceit, clau en la configuració de majories. En el de Fraga (Baix Cinca), persones provinents principalment del Casal Jaume I, van formar la candidatura Alternativa Cívica, que va assolir un 3,7% dels vots. Malgrat no haver estat elegits, els impulsors van formar Convergència Democràtica de la Franja, el primer intent d’articular un partit polític d’inspiració catalanista, que el 2011 va assolir la majoria absoluta al Pont de Montanyana (Ribagorça).

Franja Ponent

La Franja de Ponent és un territori de 400 quilòmetres de llargada i 30 d’amplada, amb realitats i fets històrics diferents que dificulten de crear un projecte únic, malgrat que comparteixen la vinculació socioeconòmica al Principat, una mateixa llengua i cultura, a més d’haver pertangut a Catalunya, del punt de vista civil i eclesiàstic.

La lluita per la llengua

Malgrat les dificultats, d’ençà de fa dècades la defensa de la llengua catalana i la cultura pròpia del territori existeix, amb moviments organitzats arreu. La llengua ha estat molts anys arraconada institucionalment i hi ha hagut una lluita per a dignificar-la i defensar-la.

El català és una assignatura optativa d’ençà del 1984, és fortament desprotegida i en bona part depèn de la voluntat dels claustres i els consells escolars. La situació ha fet que s’hagi posat en perill, perquè es trenca la cadena de transmissió de pares a fills i cau el percentatge de parlants habituals. Un 68% dels majors de seixanta-cinc anys tenen el català com a llengua inicial, mentre que només l’hi té un 34% del jovent (15-29 anys).

La tendència és negativa, perquè entre els anys 2004 i 2014 el percentatge de la població que sabia parlar el català va passar d’un 88% a un 80%. En comptes de provar de revertir la situació, el govern del PP (2011-2015) va promoure el secessionisme lingüístic i va començar a denominar el català ‘lapao’. Va ser especialment negatiu en la formació posterior i en el món laboral, perquè es va posar en risc la validesa de les titulacions de català. A més, va debilitar-ne encara més la protecció, perquè les administracions van deixar de tenir cap obligació de respondre als ciutadans que s’hi adreçaven en català o aragonès.

L’arribada del govern socialista ha fet que s’hagi recuperat la denominació de la llengua, però encara resta molta feina per a garantir-ne la supervivència, com també de l’aragonesa allà d’on és pròpia.

Temps de Franja 41 digital (7 de febrer de 2019) es va publicar el nostre comentari sobre les inscripcions a l’escut de l’antic convent dels agustins de Fraga. Posteriorment s’han fet obres al denominat “torreó” de l’antic convent. Aquestes obres han fet possible que es pugui veure unes inscripcions a la façana que no es veien abans. Estan al segon balcó, a la esquerra de l’escut i a la mateixa alçada. Abans es podia apreciar la primera línia de les inscripcions. La resta estava tapada per la pintura. Amb les obres, han tret la pintura i es pot veure gairebé la totalitat de les inscripcions. Hem utilitzat una màquina fotogràfica amb teleobjectiu:

COMENZÓ ESTA OBRA DÍA DE NUESTRO

PADRE S. AGUSTÍN AÑO 1578 SIENDO

PRIOR MUY R. P.   …….. (No es por llegir)

Continuar llegint… Les inscripcions a la façana de l’antic convent dels agustins de Fraga (2) » Temps de Franja

// Govern d’Aragó

El Grup de teatre Garbinada de Mequinensa ha estat guardonat amb el Premi Desideri Lombarte 2019 “per la tasca continuada, d’especial notorietat i importància, que ha desenvolupat en benefici del català d’Aragó, especialment pel que fa a la dignificació, difusió i exaltació de l’escriptor mequinensà Jesús Moncada, constituint un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa”.

Continuar llegint… El grup de teatre Garbinada, Premi Desideri Lombarte 2019 » Temps de Franja

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca us convida a la presentació de la reproducció en petita escala del Dofí de Vil·la Fortunatus, el dia 10 d’abril de 2019, a les sis de la tarda, a la Sala d’Associacions de l’Estació d’Autobusos de Fraga.

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Source: El Moncada més irreverent i entranyable, representat a la sala Goya de Mequinensa | Mas de Bringuè

Rovell de l'ou 1

El passat diumenge, 24 de març, es va representar a la Sala Goya de Mequinensa, l’obra “El rovell de l’ou”, muntada pel grup local de teatre “Garbinada” y un bon grapat de persones de l’associació “La Dona” de Mequinensa. Es tracta d’una obra basada en textos de relats inclosos en “Històries de la mà esquerra” y de la novel·la fragmentària “Calaveres atònites”, de Jesús Moncada. De la frase inicial d’aquesta obra, on es qualifica Mequinensa com “el rovell de l’ou de la galàxia” ve el títol d’aquesta peça dramàtica, que furga en els racons més desenfadats, crítics i hilarants de la producció literària del malaguanyat escriptor mequinensà.

Un escenari auster, quasi buit, on destaca el paper eficaç d’un solitari banc de presència permanent on se troben i s’assenten los mequinensans per a criticar els veïns, mostrar-se el seu amor o conspirar revolucions d’alta volada però impossibles, és el marc idoni on se desenvolupen amb gran agilitat  diverses trames breus, interpretades amb gran soltesa,  desimboltura i molta professionalitat, per uns actors i actrius que pareixien imbuïts per l’esperit sorneguer i genial de Jesús Moncada.

Un seguit de fotografies antigues, diferents en cada escena, marcaven l’atmosfera i l’època històrica de cada relat i ajudaven l’espectador a entrar en el món, llunyà en el temps però proper en la seua història familiar, personal i sentimental dels mequinensans i de tota la Franja.

L’enigmàtic “ull esquerre de Tomàs d’Atura”, les quimèriques històries conspiranoiques de la Leucofrina, majordona de mossèn Ambròs, i el principi i el final de l’estança del secretari de jutjat barceloní Mallol Fontcalda a Mequinensa, marquen els punts d’inflexió d’una adaptació notable manegada amb gran pols narratiu i  dramàtic, per la directora del muntatge.

El públic va omplir la sala Goya i los beneficis de la recaptació, 1.300 euros, es van aportar a l’Associació Espanyola contra el Càncer.

Rovell de l'ou 2

Source: La lírica de la Franja, protagonista en el Març Poètic de Fraga | Mas de Bringuè

MARÇ POETIC FRAGA 2019

MERCHE LLOP 1

Los poetes catalanòfons de l’Aragó tindran un pes a específic i principal a les jornades del Març Poètic a  Fraga, en commemoració del Dia Mundial de la Poesia. Concretament , el diumenge 24 de març, des de les 11 del matí, un bon grapat de poetes i cantautors de les diverses comarques franjolines, com Merxe Llop, Marià López, Hèctor Moret, Àngel Soro, Tomàs Bosque, Anton Abad, Àngel Villalba, etc.  passaran per la tarima de la sala d’actes del Palau Montcada de Fraga per a llegir algun dels seus textos. El Duo Recapte (Antoni Bengochea i Màrio Sasot) donaran veu a algun dels nostres poetes desapareguts com Teresa Jassà, Josep Galan  o Desideri Lombarte, i a alguns que no hi podran ser a la cita per qüestions personals.

Un dia abans, el dissabte 23, a les 7 hores de la tarda, rebrà homenatge a la mateixa sala d’actes del Palau Montcada l’editora i poeta saragossana Trinidad Rúiz Marcellán. A continuació s’instal·larà una placa amb el seu nom al Passeig dels Poetes de la localitat. L’acte conclourà amb un pica- pica al Castell, preparat pel grup d’alumnes inscrits en el Programa de Qualificació Professional d’Hostaleria de l’Ajuntament de Fraga.

MORET 1

2012-08-11 18.16.52

ep000283_1Tomás Bosque

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: