Skip to content

Archive

Category: Baix Cinca

Source: La història de les petites coses | Mas de Bringuè

Presentació del llibre Objetos con historia, de Paquita Vilella

Presentació Objetos 1

Esteban Sarasa i Paquita Vilella

 

Després de la publicació del seu volum Cocina con historia,  Paquita Vilella (Mequinensa, 1950) ha continuat en la tasca de recuperació de la memòria col·lectiva a través dels objectes, espais i relacions socials del passat més recent amb el llibre “Objetos con historia. La vida cotidiana en la antigua villa de Mequinenza”, que es va presentar el divendres 21 de juny a la llibreria “Portadores de sueños” de Saragossa.

Com moltes altres troballes creatives de la humanitat, el llibre va sorgir d’una carència, d’un acte traumàtic.

“Quan la gent va haver de marxar del poble vell per la construcció del pantà al poble nou, no va tindre temps ni espai per a recollir moltes coses de la casa vella. I allí van quedar colgades també l’estructura tradicional de les cases, els treballs que allí es feien, els estris que s’empraven… i vaig sentir la necessitat de recuperar tot això en un llibre” – explica l’autora.

El llibre, farcit de fotografies provinents, no sol de Mequinensa sinó d’altres indrets d’Aragó i resta d’España, fa un recorregut exhaustiu per les diferents estàncies de la casa rural tradicional: l’entrada amb el canterell amb els cantes i els sillons, prodigi de disseny i d’aïllament tèrmic; l’algorí, la quadra, la bodega amb el trull, o el forn de llenya i l’empastissador…; la primera planta, amb la cuina, el foc en terra,  la llar de foc ,  les alcoves; i les angorfes, amb els seus apartats per fer i posar a assecar lo mandongo, una altra per a estendre el gra, i una altra a cel oberts per a assecar les figues o els orellons de préssec.

També dedica un apartat a les feines domèstics que en eixos temps abarcaven, la fabricació del pa, del vi, de l’oli, del sabó per a rentar la roba, la matança del tossino i el mandongo; la cunya, el cosir la roba…

Un altre aspecte és el munt d’objectes que omplien cadascuna d’aquestes estàncies i feines: fruiters, tovallons, capoladores, premses de vi, cadires del foc, los cofins per a filtrar l’oli o el vi, etc.

Paquita Vilella també aborda altres aspectes de la vida d’abans com les vestimentes dels nens, dels iaios, de bodes, d’enterraments, etc, i abunden les dites i sentències populars. Aquestes peces del text, igual que la denominació dels objectes, estris i figures, estan transcrites en bilingüe, castellà i català, on predominen les variants locals mequinenssanes.

Los textos en general, com és habitual en tots els treballs antropològics i etnogràfics d’aquesta catedràtica d’Història i Geografia, i com diu el seu mentor i presentador de l’acte, el professor universitari Esteban Sarasa, “es caracteritzen per la seua minuciositat i rigor” i van acompanyats d’una seriosa contextualització històrica i etimològica, en el cas de les paraules.

Paquita comentà que en el llibre es recullen  “unes formes de vida i unes estructures familiars que no havien canviat quasi be res en cinc segles i que en canvi han desaparegut pràcticament en els últims cinquanta anys. Per això m’ha paregut important  consignar-les i retre-les homenatge en aquest volum”.

 

Presentació Objetos 2   FOTOS: Màrio SASOT

// Carme Messeguer

El passat diumenge 27 de maig al matí, Izquierda Unida de Fraga i la Red de Solidaridad Popular de la població van organitzar una visita guiada a diversos vestigis de les defenses republicanes durant la Guerra Civil en el municipi, concretament dos nius de metralladora i un polvorí localitzats al mont de La Concepció. El polvorí va ser restaurat recentment per l’Ajuntament de Fraga. La visita va comptar amb la participació d’una vintena de persones. Aquesta era la segona visita després de la bona rebuda de la primera, que va tenir lloc el diumenge 29 d’abril.

Tant des de la RSP de Fraga con des de IU s’està en converses amb el Consistori fragatí perquè es puguen restaurar tots el vestigis localitzats al municipi i fer una “Ruta de la memòria”, que a més de recordar els fets històrics de la resistència republicana a Fraga puguen atraure turisme interessat per aquesta temàtica.

 

Continuar llegint…  Vestigis republicans a fraga » Temps de Franja

Source: Concentració Silenciosa

Si la “manada” ix al carrer, nosaltros no podem quedar-mos a casa

Source: Vídeos sobre l’efecte xarxa, la transmissió del català i l’aragonès, i l’estudi dels usos | Xarxes socials i llengües

La setmana passada van tenir lloc les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018). És fantàstic que els sociolingüistes es trobon cada dos anys i s’explicon los seus projectes en píndoles molt curtes. Però també els moments de cafè on un s’interessa per la recerca de l’altre, un tercer demana un article per a una revista, altres posen les bases per a futurs projectes, o fins i tot els grups d’investigadors aprofiten per a fer reunions menudes de treball. El que actualment es coneix com networking ;)

Us deixo aquí els enllaços als moments dels vídeos on vaig intervenir:

  • «L’efecte xarxa en les llengües minoritzades», on explico com estic desenvolupant la tècnica de l’ERGM en anàlisi de xarxes sociolingüístiques per a analitzar quins factors personals i/o relacionals estan implicats en la tria d’una llengua per a interactuar amb una altra persona. La presentació veu tant de les recerques que faig a partir de la tesi com del projecte que hem desenvolupat amb Anchel Reyes sobre l’aragonès a Echo ( (visiteu el seu bloc Sociolochia, perquè és una joia per a la sociolingüística i la sociologia rural)). Si esteu interessats en l’anàlisi de xarxes en sociolingüística teniu una conferència molt més àmplia aquí.

  • A «L’estudi de la transmissió familiar de la llengua al Cens i l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja 2014» recopilava successius estudis que hem fet amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística i que en síntesi el que ens mostren és que, si bé les enquestes d’usos lingüístics a la Franja no mostren en termes generals que la transmissió intergeneracional del català estiga patint un trencament, la innovació que hem fet en l’anàlisi del Cens 2011 a Aragó ens ha permès observar que territorialment la transmissió s’està trencant tant a l’extrem nord (Ribagorça) com a l’extrem sud (Mesquí), i molt possiblement, hi ha fluxos contraposats a la Llitera.

  • A «L’ús del català als diferents territoris de llengua catalana. Evolució en la dècada 2003/13» explicava el projecte que desenvoluparem amb altres investigadors, on aplicarem una anàlisi per sintetitzar els usos lingüístics a tots els territoris de llengua catalana. Aquesta tècnica, com ja hem explicat de forma sintètica aquí, ens ha fet possible a Xavier Vila i a mi mostrar que l’ús del català ha decrescut a Catalunya, però concentrat entre els anys 2003 i 2008, i especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona i entre generacions grans de castellanoparlants inicials que possiblement ixen del mercat laboral.

Podeu veure la resta de vídeos en els enllaços que venen a continuació. Per temàtica en l’aplicació de l’anàlisi de xarxes en dades massives us recomano els dos estudis que presentava Jordi Morales. En la temàtica de la Franja us recomano la presentació d’Esteve Valls, perquè detecta certs paral·lelismes entre la castellanització del català a la Franja i les zones més sensibles de substitució. I  també us recomano la presentació d’Avel·lí Flors, especialment perquè en el seu estudi sobre els comportaments sociolingüístics dels jóvens de Castelló aplica el concepte de rol sociolingüístic en un pla més qualitatiu, i m’ha ajudat molt també a repensar el concepte (més vídeos):

Source: · L’AJUNTAMENT DE MEQUINENSA CONVOCA EL PREMI “JESÚS MONCADA” D’INVESTIGACIÓ, DOTAT AMB 3.000€ – Lenguas de Aragón

Los proyectos presentados deberán guardar relación con la obra y figura de Jesús Moncada, la historia de Mequinenza o con ambas, y del territorio y su entorno

Mequinenza 7/6/2018. Hasta el 25 de septiembre está abierto el plazo para presentar proyectos al I Premio de Investigación “Jesús Moncada” que convoca el Ayuntamiento de Mequinenza. Está dotado con 3.000 euros y tiene por objeto promover el estudio de la literatura, la lengua y la cultura desde la creencia de que toda sociedad que quiere avanzar debe mirar a su pasado, tomar conciencia de su presente y proyectarse hacia el futuro. Una iniciativa que pretende situar a Mequinenza como epicentro cultural de referencia.

El objeto del Premio “Jesús Moncada”, convocado mediante procedimiento de concurrencia competitiva, es desarrollar un proyecto de investigación en el que se trabajará en un tema o línea de reflexión concreta que guarde relación con la obra y figura de Jesús Moncada, en la historia de Mequinenza o con ambas, y del territorio y su entorno, siendo libre la elección del tema dentro de este abanico de interés específico.

Los proyectos deberán ser originales e inéditos y no haber sido premiados con anterioridad ni haberse presentado a ningún otro certamen. Tendrán una extensión máxima de 300 páginas, a una sola cara tal como se fija en las bases de la convocatoria, donde se detalla todo el procedimiento, que pueden consultarse en el Boletín Oficial de la Provincia de Zaragoza (BOPZ).

Será un jurado, presidido por la alcaldesa o concejal de cultura y formado por dos vocales de relevancia de la vida literaria, un representante del mundo editorial, un representante de la Universidad y un secretario, el que determine el trabajo ganador en base a los criterios de valoración establecidos.

El plazo de resolución y notificación será de seis meses a partir del plazo de presentación de las solicitudes. Los derechos de la primera edición, en cualquier soporte, de la obra premiada quedan expresamente cedidos al Ayuntamiento de Mequinenza por su autor o autores que deberán estar presentes el acto de entrega y presentación del proyecto de investigación.

Bases de Convocatoria (BOPZ)


Source: Concursos Comarcales – Comarca Bajo/Baix Cinca

Source: Presentació de la novel·la “Espills trencats” a Lleida | Mas de Bringuè

presentació Espills trencats Lleida (3)

 

Presentació del IV PImma Monsó

 

Anton-abad-Ramon-Sistac-web

Ramon Sistac amb l’Anton Abad

 

MARIO 4

Màrio Sasot

Source: Presentació de “Espills trencats” a Sabadell | Mas de Bringuè

invitació presentació espills_trencats sabadell (25-5-2018)

 

Us convidem a la presentació del llibre Espills trencats (Gara d’Edizions- Govern d’Aragó) de Màrio Sasot, que va guanyar el Premi Guillem Nicolau 2017, lliurat pel Govern d’Aragó al millor llibre de l’any en català d’autor aragonès. L’acte es farà el divendres, 25 de maig de 2018, a 2/4 de 9 del vespre, a l’Espai Foc (via de Massagué, 5-7) de Sabadell.

A més de comptar amb la participació del mateix autor, tindrem l’acompanyament musical del Duo Recapte. Al final de l’acte, hi haurà degustació de pastes del Matarranya i vi bo de nous, d’aquesta mateixa comarca.

L’activitat és gratuïta, però cal reservar plaça amb anterioritat al telèfon 93 725 17 39 debut al limitat espai del local.

L’acte, organitzat per Òmnium Sabadell amb la col·laboració de l’Espai Foc, serà presentat pel membre d’Òmnium amb ancestres matarranyencs Josep Boltaina.

L’obra – És la crònica personal –reflex de fragments de vida–, d’un noi amb inquietuds, fill d’una família de Saidí establerta a Saragossa. Ressegueix els anys de formació del protagonista, la primera joventut, l’estada a Finlàndia, el servei militar a Jaca, els anys d’activisme polític a Saragossa i l’etapa d’activisme social, polític i cultural a Santa Coloma de Gramenet, uns anys que el marcaren intensament a molts nivells, sense trencar mai els lligams amb el Saidí natal. Les correries d’Andreu, el protagonista, reflecteixen al mateix temps els darrers anys del franquisme i els primers temps de la Transició.

L’autor – Nascut a Saidí (Baix Cinca. Osca) el 1951. Llicenciat en Filologia Romànica i en Ciencies de la Informació. Ha treballat de catedràtic de Lengua i Literatura Castellanas  a l’IES Andalàn. És corresponsal de la Vanguardia a l’Aragó. Ha dirigit durant 11 anys la revista mensual Temps de Franja, editada per tres associacions culturals de la Franja, Ha coordinat, del 2000 al 2011, el Proyecto de Animación Cultural en las escoles de la Franja “Jesús Moncada”, organizat pel Departament d’Educación del Govern aragonès.

El Duo Recapte– El recapte era antigament un àpat molt comú a les comarques de la Franja, fet amb una gran varietat d’ingredients, molt de temps, dedicació i paciència, i que és tot un compendi de saviesa popular.

 

Aquest grup musical, format per Antoni Bengochea (veu) i Màrio Sasot (bandúrria), tenen també quelcom d’amalgama de cultures, temes o punts de vista diversos sobre la tasca i el sentir poètics. Tot això s’uneix amb un fil conductor comú, antic, quasi mil.lenari, com és la llengua catalana parlada a les comarques orientals del territori aragonès, des de la conca del Noguera Ribagorçana, passant per les les terres del Baix Cinca fins al Matarranya terolenc. La selecció de poemes que fan Antoni Bengochea i Màrio Sasot en la seva producció artística, inclou a molts autors de la comarca. La música que acompanya els poemes és una diversa barreja de gèneres, estils i melodies, i van, des de cançons del cantautor saidinès Anton Abad; la tocata en re menor de Johan Sebastian Bach; jotes populars aragoneses com La Olivera o Porque no nos ven hablar; l’exòtica Inner Light dels Beatles; fragments de Viatge a Ítaca o la mítica Abril del 74 , de Lluís Llach, Càntigues d’amigo del Segle XIII o el Cant dels Ocells .

Source: La llengua al ras C9 T2 – Mari Zapater en Patrimonio en mp3(04/05 a las 12:33:07) 03:30 25780549 – iVoox

Source: Abundant i emotiva presència de públic a la presentació de “Espills trencats” a Saidí | Mas de Bringuè

Presentació a Saidí

FELIP BERENGUER

Vàries desenes de persones, en torn a seixanta, acudiren a la presentació de la novel·la biogràfica de Màrio Sasot “Espills trencats”, guanyadora del Premi “Guillem Nicolau 2017” atorgat pel Govern aragonès, al cinema Parcerisa de Saidí el passat 30 d’abril.

Moltes d’elles ja venien amb el llibre comprat dies abans aprofitant el dia de la Fira i la presència d’exemplars als quioscs  de la vila i l’autor ja va tindre que signar exemplars a la porta abans d’entrar a uns quants lectors puntuals i ansiosos.

Des de la petita taula que presidia l’acte, l’alcalde de la vila, Marco Ibarz destacà l’abundant activitat cultural que desenvolupa habitualment  Màrio Sasot i la seua participació en actes i institucions culturals del poble, entre elles en la rondalla local San Anton, que dos dies abans, el 28 d’abril, oferí en aquell mateix local, un concert de pols i pua.

Seguidament, el professor i escriptor veí de Saidí, Vicente Casasús, assenyalà el caràcter “real” i no fictici dels fets que en el llibre de Sasot es narren, “on lo que apareixen són persones, no personatges” i valorà la valentia i la honestedat de l’autor a l’hora de contar-los.

Sasot agraí la resposta del públic i de l’Ajuntament del seu poble natal  davant la publicació d’aquet llibre, on va voler recollir fets de la seua vida passada amb el poble com a primer punt de referència, per a explicar-se a ell mateix “com hai arribat a ser el que sic”. Al mateix temps comentà anècdotes i  dedicà el llibre “a algunes de les persones del poble que ixen en aquestes pàgines i en el transcurs d’aquests annus, ja ens han deixat”.

Després d’un interessant col·loqui, els assistents van poder prendre un pica-pica, gentilesa de l’Ajuntament.

 

Bona resposta del públic a l’actuació de la rondalla “San Anton”

També va tindre molt bona afluència de públic el concert de pols i pua que va donar la secció instrumental del grup de jota San Anton de Saidí al cinema del poble el passat 28 d’abril.

Començà l’actuació el grup invitat, la rondalla San Jorge de Bellver que delectà al públic am peces melòdiques inoblidables com “Resistiré”, “Mi gran noche” o “Y nos dieron las diez”, amb uns arranjaments molt delicats i adients.

A continuació, el grup local inicià la seua part amb unes peces tretes del folklore aragonès; continuà amb melodies clàssiques com “Romance anónimo” i “Torna a Surriento”, i finiren amb un tema dels Beatles (“Hei Jude”) i “Los ojos de la española”. Finalment, les dues rondalles, sota la direcció del seu professor, Miguel Ángel Hervás,  atacaren dos temes conjunts: “La vida es bella” i  la ranxera “Homenatge a Jorge Negrete”, que arrencaren els entusiastes aplaudiments del públic.

actuació a Saidí (28-4-2018)

Un moment de l’actuació.

Source: Presentació de “Espills trencats” a Saidí | Mas de Bringuè

IMG-20171021-WA0017

 

Lo pròxim  dilluns, 30 d’abril, a les 20,00 hores, tindrà lloc al Cinema Parcerisa de Saidí, la presentació de la novel·la  autobiogràfica “Espills  trencats”, del saidinès Màrio Sasot, guanyadora del premi Guillem Nicolau 2017.

L’acte, otganitat per l’Ajuntament de Saidí i la seua Concejalía de Cultura. estarà presidit per l’alcalde la la vila, Marco Ibarz, i hi intervendrà, a més de l’autor, el professor i escriptor veí de Saidí, Vicente Casasús.

Després de les presentacions realitzades a altres localitats del Baix Cinca, com Mequinensa, Torrent i Fraga, el llibre “Espills trencats” es presenta al poble natal de Sasot, on s’ha registrat, des del primer moment de la seua aparició, un bon número de vendes i de lectors.

Al final de les intervencions, s’obrirà un col·loqui amb els assistents

 

ESPILLS PORTADA

Source: 80 aniversario Batalla del Ebro

https://www.facebook.com/events/235731270306182/

Source: Adelanto de Los que dejaron su tierra – Editorial Libros.com

“Ho havia sentit a dir però volia creure que allò no arribaria mai”. El viejo Nelson de Camí de Sirga, la gran novela del mequinenzano Jesús Moncada, se resistía a pensar que su pueblo iba a desaparecer bajo las aguas de un pantano. La vieja villa sucumbió a la piqueta, pero su memoria jamás lo hizo. Se mantiene en la literatura del escritor, y en los mequinenzanos que hoy habitan un pueblo nuevo que, a pesar de construirse sobre los escombros del infortunio, sigue vivo y ha sabido reconvertirse en localidad ‘costera’. El Aragón vacío es consciente de que habita bajo la amenaza de una demografía menguante, pero no solo quiere creer que “aquello” no llegará nunca, sino que sueña con un mañana mejor.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: