Skip to content

Archive

Archive for novembre, 2009

Peñarroya contará con dos naves industriales el mes que viene

E-mail Imprimir PDF

El polígono industrial de Peñarroya de Tastavins afronta la recta final de su segunda fase. Para mediados de diciembre está prevista la finalización de dos naves, pensadas para permitir el crecimiento de empresas locales. Además, los peñarroyanos están remodelando su campo de fútbol.

Los trabajos de construcción de dos naves industriales en el polígono de la localidad acabarán a mediados de diciembre. De esa forma concluiría la segunda fase del recinto industrial, que ha contado con un presupuesto de trescientos cincuenta y cinco mil euros financiados por los fondos para la Reindustrialización del Ministerio de Industria. La empresa que desde hace tres meses ejecuta los trabajos es Construcciones Mestre S.L., de Peñarroya. El Consistorio, titular de la propiedad de las instalaciones, tiene previsto alquilarlas a empresas locales para fomentar el desarrollo y el empleo. Cada nave tendrá una superficie de quinientos metros cuadrados, aunque el alcalde, Francisco Esteve, explicó que una de ellas contará con doscientos metros cuadrados menos porque serán empleados para albergar los vestuarios del campo de fútbol anexo, que también está siendo objeto de mejoras. Concretamente, la empresa Consolidaciones Tastavins está sustituyendo el actual firme de tierra del terreno de juego por uno nuevo. Los trabajos cuentan con un presupuesto de cuarenta mil euros aportados por el departamento de Presidencia de la DGA. Junto con la nueva superficie, se ha aprovechado para introducir un sistema de riego, y construir unos pequeños graderíos con capacidad para ochenta espectadores.

mitjançantPeñarroya contará con dos naves industriales el mes que viene.

Jordi Coca, presentarà a la llibreria Serret de Vall-de-roures, el pròxim dissabte 5 de desembre a les dotze del mati, el seu darrer èxit, “La nit de les papallones”, Premi Sant Joan Caixa Sabadell 2009.

Serret Bloc.

psoepar.jpg (Imatge JPEG, 323×1500 píxels) – Escalat (39%).

Enmiendas presentadas a la Proposición de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón.

Las Cortes de Aragón: Boletín Oficial.

Món i política
Onze associacions presenten un manifest contra la “imposició” del català
L’objectiu és impedir que el català es consideri llengua pròpia a l’Aragó, el País Valencià i les Balears. Rebutgen el terme Països Catalans i denuncien que a Catalunya s’intenta excloure l’ús del castellà
Europa Press
Madrid
Ult. Act. 27/11/2009 00:02

Un total d’onze associacions d’Aragó, València, Balears i Catalunya s’han unit en un manifest comú en què denuncien l'”agressivitat” del nacionalisme catalanista i anuncien les “accions jurisdiccionals i les mobilitzacions populars necessàries” per impedir “la imposició” del català a les llengües pròpies dels territoris i al castellà.

El manifest, que presenten aquest migdia a Madrid, expressa el rebuig de les associacions a qualsevol proposta que, “des del front nacionalista”, pretengui impulsar “l’aproximació idiomàtica, geogràfica i lingüística” de les seves comunitats autònomes “sota la recurrent mentida de la unitat lingüística”.

L’objectiu d’aquestes associacions és impedir que el català “s’imposi” i es consideri la llengua pròpia d’Aragó, el País Valencià i les Balears, ja que considera que cadascuna d’elles té les seves llengües pròpies amb les seves modalitats particulars. “Si els nostres governs autonòmics segueixen imposant el català en aquestes comunitats, es consumarà un genocidi lingüístic del qual seran responsables”, adverteixen.

Però a més, també rebutgen que es pretengui “eliminar” el castellà de Catalunya i reclamen que els catalans puguin “viure plenament en castellà i que qualsevol nen pugui estudiar en la seva llengua materna”.

Aquestes onze associacions s’oposen així a la reivindicació dels terme Països Catalans i alerten que es pretén imposar el català “coactivament”, excloent a més l’ús del castellà i les llengües i modalitats pròpies de cada comunitat.

Per aquesta raó, fan una crida al govern espanyol i els executius autonòmics perquè “no permetin més utilitzar el subterfugi territorial per justificar la falsa unitat lingüística catalano-valenciano-balear-aragonesa”.

“Bogeria del nacionalisme disgregador”
Així, manifesten la seva ferma voluntat de combatre “des de la legalitat” qualsevol viabilitat del projecte “anticonstitucional” dels Països Catalans en tots els territoris afectats, amb totes les iniciatives legals o mobilitzacions necessàries, per impedir “la imposició de la bogeria del nacionalisme disgregador i la defensa de les llibertats i drets fonamentals recollits en la Constitució i els Estatuts d’autonomia”.

Les associacions que signen el manifest són, des de Catalunya, Convivència Cívica Catalana i l’Asociación Cultural Cervantina; per part d’Aragó, la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) i la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán. Des de València, firmen Nou Valencianisme, Grup d’Acció Valencianista i el col·lectiu Valencia Freedom. A més, subscriuen el manifest des de les Balears les entitats Academia, Plataforma de sa Llengo Baléà, Círculo Balear i Embajada Cultural de Baleares.

Onze associacions presenten un manifest contra la “imposició” del català.

.:: No a la imposición del Catalán ::..

¿Crees que el Catalán es una lengua propia e histórica de Aragón?

Si
47,87%
No
51,67%
NS/NC
0,47%

Total de votos: 24184

CHA pide que Aragón vuelva de nuevo a la Eurorregión

28/11/2009 EL PERIÓDICO

Edición impresa en PDF

Página 15 edición papelEsta noticia pertenece a la edición en papel.

Ver archivo (pdf)

El portavoz del grupo parlamentario de Chunta Aragonesista (CHA) en las Cortes de Aragón, Chesús Bernal, instó al Ejecutivo autónomo a que retome su participación en la Eurorregión Pirineos-Mediterráneo, en beneficio de los intereses de la Comunidad.

Bernal explicó que Aragón entró en esta Eurorregión en octubre de 2004. En mayo de 2006, el Parlamento catalán aprobó por unanimidad una moción en la que instaba al Gobierno de la Generalitat a llevar a cabo varias actuaciones para blindar o dificultar la devolución de las obras de las parroquias de la zona oriental de Aragón, pertenecientes a la diócesis Barbastro-Monzón, que se encuentran depositadas en Lérida. Tras este hecho, el presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias, propuso que Aragón abandonase la Eurorregión. Pero, “los bienes siguen sin estar aquí”, dijo el portavoz nacionalista, mientras que “nosotros todavía no participamos en la Eurorregión”. Para Bernal, “vale con que uno de los dos aspectos sea negativo” y ya no tiene sentido seguir al margen de la Eurorregión.

CHA pide que Aragón vuelva de nuevo a la Eurorregión – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

HABÍA SALIDO A BUSCAR SETAS
Localizado el hombre que desapareció el jueves en Benabarre
Vota:VotaVotaVotaVotaVota Resultado:VotaVotaVotaVotaVota 10 votos
Imprimir Enviar a un amigo
EUROPA PRESS. Huesca
La Guardia Civil ha localizado a las 13.00 de hoy en un establecimiento hostelero situado en la carretera N-230 (Lérida-Francia), en el punto kilométrico 58,000, y en buen estado de salud, al hombre que desapareció el pasado jueves mientras buscaba setas en el término municipal de Benabarre, informan fuentes de la Subdelegación del Gobierno en Huesca. Hasta el establecimiento hostelero fue trasladado por un vecino de Benabarre, que se lo encontró cuando logró salir a la carretera, tras sobrevivir dos noches a la intemperie en el monte.

El hombre, Juan G. C., de 70 años y domiciliado en Benabarre, llevaba desaparecido desde la tarde del jueves y su búsqueda se inició en la mañana del viernes, cuando su familia denunció su desaparición. Juan G. C. fue trasladado al Centro de Salud de Benabarre para ser reconocido facultativamente, aunque su estado de salud es bueno.

En su búsqueda han participado 23 efectivos, dos guías con sus perros de rastreo y el helicóptero del Cuerpo UHEL-41 de la Guardia Civil; 18 componentes de Protección Civil; 40 voluntarios vecinos y amigos del desaparecido, y una unidad canina de SOS Aragón, compuesta de tres guías y sus canes.

Localizado el hombre que desapareció el jueves en Benabarre | Heraldo.es.

Esmena que alguna cosa queda

Sota el títol Enmienda que algo queda, avui publica el Diario de Teruel, l’article que podeu llegir tot seguit en català, sobre les esmenes a la Llei de Llengües, bàsicament les del PAR. (edició digital del D de T). També ha estat publicat per “El periódico de Aragón” (edició digital del diari)

“Esmena que alguna cosa queda

José Miguel Gràcia*

Del que en diu el projecte de Llei de Llengües d’Aragó, presentat pel PSOE, s’ha escrit prou com per poder saber-ne el més important del seu contingut i del seu abast. Dins del període legal establert, s’han presentat ja les esmenes, unes 258 (111 la CHA, 39 IU, 60 el PP i 48 el PAR). Intentaré fer una valoració succinta de les esmenes i de la forma més senzilla i amena possible amb la intenció de no avorrir-los massa.

Poca cosa diré de les esmenes de la CHA i IU, car al meu modest entendre van encaminades cap a un major reconeixement dels drets lingüístics dels parlants, dels quals, el català i el aragonès són  les sues llengües pròpies —uns a La Franja i els altres a la zona nord d’Aragó. Tot i amb matisos diferenciadors, la cooficialitat que reclamen ambdues formacions polítiques, serviria per col·locar la Llei dins de la Constitució Espanyola, així com al propi Estatut, en el que fa referència als drets lingüístics d’una part dels ciutadans d’Aragó.

En les esmenes presentades pel PP, no fa falta ser un gran analista, per hi veure amb claredat l’esperit que les ha avivat. Haurien pogut estalviar-se els 60 documents de les esmenes i concentrar-les en una esmena global que digués: “Article 1r. L’espanyol és la llengua de tots els espanyols. Article 2n. El català i l’aragonès queden prohibits a tot el territori aragonès. Només s’autoritza l’ús, en privat, dels dialectes locals, però no gaire, i sense que això no representi cap càrrega econòmica”.

En el cas del PAR, no hi tinc tan fàcil la síntesi de les seues esmenes. Ja veuran el per què. La persona o persones que van redactar les esmenes haurien d’haver anat a un, diguem-ho de forma directa, psiquiatre per fer una teràpia de grup. En la qual, la primera pregunta podria haver estat: senyor doctor, tenim un problema amb la paraula català, què podem fer? Segurament el professional consultat els hauria fet parlar de la seua infantesa, de les seues relacions amb els seus veïns catalans i fins i tot dels béns provinents de les parròquies de la Franja. És possible que després de la primera teràpia, o una segona sessió o en tot cas, una tercera, l’aversió envers  la “paraulota”, per a ells com a “colobra” maleïda, hagués disminuït. Tot hauria estat diferent. El cas és que no va ser així. El resultat ha estat el que els explico tot seguit.

Com a l’exposició de motius de la Llei de Llengües es fa referència a la Llei Orgànica 5/1996, art. 4 (“L’aragonès i el català, llengües minoritàries pròpies d’Aragó… “); al Dictamen de les Corts d’Aragó de 7 d’abril de 1997 (referit al tractament legal de l’aragonès i el català com a llengües pròpies); a l’Acta Internacional de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides; al Conveni del Consell d’Europa i a la Carta Europea de les Llengües; demanen amb una esmena l’exclusió d’aquestes referències. Fugim dels problemes! I es queden tan tranquils. Curiosament demanden la inclusió de l’apartat 2n de l’art. 3r de la Constitució: “Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les  respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus estatuts”. Em diran vostès: home, això està bé! Ep! Ep!! que la petició té trampa. En una altra esmena vénen a dir que la Llei no pot declarar cooficials el català i  l’aragonès perquè no ho fa l’Estatut. No se n’adonen aquests “pajaricos” d’allò que estan demostrant, que l’Estatut no és constitucional.

Per als components del Consell Superior de Llengües demanen que siguin persones de rellevància política, científica, social i/o cultural de la societat aragonesa (allò de conèixer el català o l’aragonès no té importància). No es perden amb subtileses en voler introduir uns comissaris polítics al Consell. Què és la societat aragonesa? I tot en nom del pluralisme. Quin pluralisme? Seguint amb els disbarats demanden també la creació d’una Acadèmia de la Llengua Aragonesa —com a la Franja es parla també aragonès, diuen els del PAR—, els membres de la qual serien designats pel Govern. Hauria d’estar composta per filòlegs competents, juristes, personalitats de les lletres i de l’ensenyament. El fet de saber o no saber català o aragonès, per a ells només aragonès, és una fotesa. Però on assoleixen el zenit del disbarat és quan diuen que els tals membres haurien “d’ostentar la condició política d’aragonesos” Només els falta dir que a les seus del PAR s’estendran el corresponents carnets. Em nego a qualificar aital aberració. Ostentaré jo la condició política d’aragonès? (Tant de bo que així fos!, encara podria pertànyer al Consell, a l’Acadèmia o a qualsevol òrgan col·legiat. Aquest parèntesi no hi és a la versió castellana del diari. És un somni que vaig tenir la passada nit i l’article l’havia enviat abans d’anar a dormir. Tot i què, en confiança us diré, que de cap manera l’hagués afegit a l’article per pudor: un diari és un diari, mentre que un bloc és un bloc)

El galimaties en el qual es fiquen en quant a l’ús de les llengües pròpies és de cap de brot quan es refereixen als òrgans col·legiats: els presidents podran autoritzar les intervencions en la varietat de llengua local? comarcal? aragonès oriental? o qui sap què?, però l’intervenent haurà de fer un resum en castellà, i les actes o acords podran fer-se de manera total o parcialment en la llengua pròpia però sempre acompanyats de la traducció al castellà.

La cirereta del pastís: els alcaldes i regidors haurien de ser historiadors, filòlegs, lingüistes i sociolingüistes, en tant que hauran d’informar al Consell Superior de Llengües, no a l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa, sobre les modalitats lingüístiques dels seus municipis.

Ni català, ni aragonès estàndard, ni cooficialitat, ni obligatorietat, i amb tot l’altre que els he contat, no sé si els del PAR són més a prop del PP o de núvols baixos volant com a “pajaricos”.

*Escriptor”

Versió original enviada a ambdós diaris: PDF Enmienda que algo queda

Esmena que alguna cosa queda « Lo finestró del Gràcia.

Rudi (PP) presenta una campaña contra la ley Lenguas e “imposición” del catalán, que “genera problema donde no lo hay”

La presidenta del Partido Popular (PP) en Aragón, Luisa Fernanda Rudi, presentó hoy una campaña, que bajo el lema ‘Defendemos Aragón. No a la imposición del catalán’, muestra su rechazo a la proposición de ley de Lenguas presentada por el Partido Socialista (PSOE) en las Cortes de Aragón, que “está generando un problema donde no lo había”.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: