Skip to content

Archive

Archive for novembre, 2011

Visita virtual a l’Església de Santa Maria, Calaceit, el Matarranya.

La lista secreta de Vadillo

by gregoriobriz

El director general de Cultura, Humberto Vadillo, no quiere decir con quiénes se reúne en el ejercicio de su cargo.

En su comparecencia del 28 de octubre en las Cortes, alardeó de haber celebrado 107 reuniones en menos de 100 días. Pero cuando le hemos preguntado desde el grupo parlamentario Chunta Aragonesista, por la relación de reuniones y los temas tratados, nos ha respondido que no nos facilita esa información (¡menos mal que dijo que la transparencia sería uno de los ejes de su gestión!).

Belmonte de San José subasta la casa del médico para amortizar deuda municipal.

Desperta Ferro! i Aragó, Aragó! són els crits de guerra més coneguts dels almogàvers. Els bramaven alhora que picaven al terra amb les ferres de batalla, i llavors representa que l’enemic agafava canguelis amb el sorollam i les espurnes que aixecaven. I és que, sense cridòria, no eren gran cosa, més aviat apareixien bruts i ronyosos, amb els cabells llargs i una barba crescuda, ennegrits pel sol i abillats de manera escassa, amb avarques als peus, tant si era estiu com hivern. Tot això passava els segles xiii i xiv. El corpus de sang, el 7 de juny de 1640, 500 segadors i un bon grapat de barcelonins van entrar al palau del virrei Dalmau de Queralt al crit de Muiren els traidors!, una clamor que ha estat actualitzada gràcies a la televisió, i també Muira el mal govern!, que ben bé es podia haver reciclat. Era l’època, per cert, en què el famós comte duc d’Olivares iniciava una ofensiva que li costaria el desterrament. Entre els segles xiii i xvi, quan algú presenciava un fet delictiu, havia de cridar Via fora!, i llavors s’aixecava la clamor del sometent, i tots els homes entre 16 i 60 anys hi havien d’acudir. El sometent va ser dissolt amb el Decret de Nova Planta, que va derogar també altres institucions. Via fora els adormits va servir com a títol d’un opuscle contra els borbons i en favor de la restitució de les institucions catalanes, publicat al segle xviii. Jerom! (no Jerónimo) és el crit dels paracaigudistes americans quan salten des de l’avió, un record de la lluita dels indis apatxes, que no sé com ho deien (dubto que ho fessin en anglès) quan lluitaven. Bring wood! We need more wood, Timber! Cridava Groucho Marx des de la caldera del tren, mentre l’altre desfeia els vagons a la pel·lícula Go West, el 1940. Aux barricades! cridaven els parisencs l’agost de 1944, espentejats per un de Gaulle cap de la Resistència, que confiava en un aixecament popular abans de l’entrada dels aliats a la capital per assegurar-ne l’èxit. Mentrestant, Hitler, al seu búnquer, preguntava si cremava París. Natres parlem xapurreau! és el crit de guerra encunyat a La Freixneda per una veïna, la Montse, que formava part del públic en el plenari municipal que havia aprovat una moció de censura contra l’alcalde. L’alcalde entrant parlava, deia, en català. La qüestió és que tots dos ho feien amb el mateix accent del poble. Això ha passat aquest mes de novembre de 2011. Quan vagi a La Freixneda, tornaré a seure a la plaça a fer un beure i contemplar les portalades, ara de pedra, i recordaré un altre cop com s’hi passejava, entre capellà i milicià, un Miguel Bosé ajudant de Durruti a la pel·lícula Libertarias, quan la plaça estava encalcinada i blava. I pensaré en la Montse, que passa a la història dels crits de guerra, encara que no sigui dels més reeixits.

mitjançantLes coses de la Susanna Barquín: Crits de guerra.

El Matarraña, la Toscana de Aragón – 25/11/2011 21:31

JORNADES D’ESTUDI       (Del 3 al 11 de desembre de 2011)

 

LA GUERRA CIVIL DE 1936 A QUERETES

Desfilada pel raval de Sant Joan (actual Plaça Pascual Buendia), 1938.

 

1.- Tres xarrades didàctiques i divulgatives
1a SESSIÓ (dia 3, dissabte a les 19 hores):

La II República espanyola a la localitat de Queretes (1931-1936)
– La insurrecció militar (del 18 al 25 de juliol de 1936)

2a SESSIÓ (dia 6, dimarts a les 19 hores):

El període revolucionari (del 26 de juliol al 31 d’agost de 1936)
– El període anarquista durant la guerra (de setembre del 36 a l’agost del 37)
– El període socialista durant la guerra (de setembre del 37 a 1 d’abril del 38)

3a SESSIÓ (dia 8, dijous a les 19 hores):

– El període bel·lic i la batalla de l’Ebre (de 2 d’abril del 38 a l’1 d’abril del 39)
– El nou règim franquista.
– La postguerra

2.-  Exposiciò  (oberta tots els dies al pavelló firal de 11 a 14 / de 17 a 20 hores)

 

3.-  Projecció de pel·lícules (cine-forum: Raza / Tierra i Libertad / La Buena Nueva. Dilluns, dimecres i divendres a les 19 hores)

 

1er FORO DE DEBATE
Organizado por:
Asociación “Wirberto Delso” (AWD)
LA CRISIS COMO RETO GLOBAL.
“Crece en todo el planeta la conciencia de la necesidad de
grandes cambios: en la sociedad, en la economía,
en la política, en las religiones.
Te invitamos a reflexionar juntos.”
LUGAR: Casa de las Asociaciones.
C/Verano, 36 50793-Fabara (Zaragoza)
INFORMACION Y CONTACTO:
http://asociacionwd.blogspot.com
asociación.wirbertodelso@gmail.com
Tel. 976 63 51 54/ 620 52 95 19
Los interesados en asistir, incluidos los que necesiten alojamiento deben comunicarlo lo
antes posible para que podamos preparar el hospedaje y planificar el acto adecuadamente.
Gracias.
1er FORO DE DEBATE
Organizado por la Asociación “Wirberto Delso”.
________________________________________________________________________________
Asociación “Wirberto Delso”. C/ Aragón, nº 28. 50793 FABARA (Zaragoza)
http://asociacionwd.blogspot.com/ asociación.wirbertodelso@gmail.com
LA CRISIS COMO RETO GLOBAL.
Sábado, día 3 de Diciembre.
17:30 h. RECEPCIÓN Y PRESENTACIÓN DEL FORO.
Por, Pedro Carceller Busón, Presidente de la Asociación WD.
“Desmoralización, pérdida de valor y de valores. Relato
histórico y descripción de la crisis actual”. Con dos ponencias,
seguidas de debate.
18:00 h. PONENCIA. “De la militancia política a la profesión de los
políticos”.
Por Eloy Fernández Clemente, Dr. en Filosofía y Letras, catedrático de Historia
Económica en la Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales de la Universidad
de Zaragoza.
19:00 h. DESCANSO. Tente-en-pié.
19:30 h. PONENCIA. “Indignación y resistencia.”
Por José R. Bada Panillo, Dr. en Teología y Ldo. en Filosofía y Letras, promotor
del Seminario de Investigación para la Paz de Zaragoza y miembro colaborador.
Domingo, día 4 de Diciembre.
10:30 h. PONENCIA. “Una experiencia nueva de iglesia en nuestra
sociedad”.
Por Enrique de Castro, Parroquia de San Carlos Borromeo. Entrevías. Madrid.
11:30 h. DESCANSO.
12:00 h. Exposición de experiencias personales alrededor de los temas
tratados en el foro.
13:00 h. CONCLUSIONES. MESA REDONDA.
13:30

Javier Adell: «Los vecinos ya plantearon una moción al alcalde al no darle la mayoría absoluta».

Així, si comparem a la vegada el resultat a les eleccions de 2011, comparat amb el resultat de 2004, podem obtenir l’anàlisi més complex, però a la vegada més ric en informació. Aprofitant els dos anàlisis factorials anteriors en el Gràfic 4, i posicionant en l’eix horitzontal els resultats de 2011 i en el vertical el canvi respecte el de 2004, podem diferenciar fins a 4 tipologies de poblacions:
D’una banda hi ha les poblacions on el PP–PAR ja tenia una bossa molt important de votants, i en tot cas s’han mantingut o han crescut (a la part superior de la dreta), essent la força omnipresent, tal com passa a Ràfels o La Vall del Tormo. D’una altra, hi ha allà on el PP–PAR és la majoria històrica i no ha crescut perquè es troba en nivells molt alts  (a la part inferior de la dreta), com a La Portellada o Mont-roig, o fins i tot Torredarques, on es manté com a primera força majoritària, però ha tingut una baixada visible. Després hi ha les poblacions on el birpartidisme PP–PAR i PSOE es manté en uns nivells molt similars, i fins i tot hi ha hagut un decreixement del PP-PAR a favor del PSOE (a la banda inferior esquerra), on sobretot sobreïx Valljunquera. I finalment hi ha les poblacions on, a pesar del creixement del PP–PAR, han mantingut una important bossa de votants al PSOE, que manté a la vegada el bipartidisme PP–PAR i PSOE (a dalt a l’esquerra), com a Arenys de Lledó, Queretes, Torre del Comte o Calaceit.

Gràfic 4 – Resultats a les eleccions de 2011 al Congrés espanyol (eix horitzontal) i diferències respecte els resultats de 2004 (eix vertical). Matarranya. Anàlisi factorial.

Eleccions 2011 i canvis respecte 2004 al Matarranya (IV)Eleccions 2011 i canvis respecte 2004 al Matarranya (IV) « Xarxes socials i llengües.

Les eleccions de 2011 s’han convertit en una data clau, on el PSOE ha perdut una bossa importantíssima de vots, arribant al seu mínim històric de diputats. Les eleccions de 2004 van ser les que el PSOE va entrar al Govern d’Espanya amb un suport majoritari, desbancant el PP del poder. És per això que prenem estos dos moments claus de la política dels darrers anys com a referència dels canvis en el vot polític al Matarranya.

Si analitzem estos resultats a nivell municipal trobem que en primer lloc  hi ha una agrupació de poblacions on ha crescut el vot al PP–PAR (a la dreta del Gràfic 2), i a l’esquerra aquelles on ha decrescut, o ha crescut molt poquet, a favor de creixements de CHA –IU o el PSOE. El cas més exemplar seria el de Lledó,a la banda dreta, on el PP–PAR ha fet la pujada més important del Matarranya amb 9,4 punts, o Torredarques, a la banda esquerra, on el PSOE ha baixat 14,8 punts, i ha crescut 11,4 punts CHA–IU. A la part inferior del gràfic hi ha les poblacions on el PSOE ha baixat més, ja siga com a Fórnols que ha perdut 12,5 punts en vot al PSOE a favor sobretot de CHA–IU, o Arenys de Lledó, que ha perdut 12,4 punts en vot al PSOE a favor del PP–PAR. A la part superior hi ha les poques poblacions on el PSOE ha guanyat algun punt en votants, tals com Valljunquera (+3,3) o la Portellada (+1,8).

Gràfic 2 – Diferència en els resultat a les eleccions de 2011 i 2004 al Congrés espanyol. Matarranya. Anàlisi factorial.
Diferència de vot a les eleccions 2004 amb les de 2011 al Matarranya (III)

De fet, si comparem el vot que la coalició PP–PAR ha obtingut l’any 2011 (eix vertical) i el que van obtindre els dos partits l’any 2004 (eix horitzontal), podem fer una visió general dels canvis. És ben cert que hi ha una gran relació entre una dada i l’altra, amb una coincidència de fins al 71,4% en els valors (R quadrat). Però també és ben cert que els canvis no són negligibles. Totes les poblacions que se situen per damunt la línia perpendicular són aquells on la coalició ha obtingut més vots l’any 2011, que com cal esperar, són la majoria. Però a algunes el vot ha caigut d’una manera molt important, tals com Torredarques (–14,8 punts), La Portellada (–5,3), Valljunquera (–4,2) o Pena-roja (–3,9).

Gràfic 3 – Resulats del PP i el PAR a les eleccions de 2011 (eix vertical) i a les eleccions de 2004 (eix horitzontal). Matarranya.

Diferència de vot a les eleccions 2004 amb les de 2011 al Matarranya (III)

Diferència de vot a les eleccions 2004 amb les de 2011 al Matarranya (III) « Xarxes socials i llengües.

Els resultats electorals al Matarranya en les eleccions de 2011 al Congrés espanyol dels diputats han portat una majoria de vots a la coalició del PP i el PAR, que ha sumat més de la meitat dels vots (56,6%). Un terç dels vots són els que ha pogut mantenir el PSOE (32,6%). I la coalició entre CHA i IU ha sumat fins a un 7% dels vots matarranyencs, que juntament amb els vots a la resta de partits sumen fins a un de cada deu vots del territori. En totes i cadascuna de les poblacions ha vençut la coalició PP–PAR, trobant la seua majoria més important a La Portellada (71,4%) i Ràfels (70,5%). Les majories del PP-PAR més ajustades són les de Valljunquera (46,8%), Arenys de Lledó (47,1%), Queretes (48,4%) o Torre del Comte (49,5%).

Per a ajudar a interpretar els resultats de totes les poblacions del Matarranya a nivell local hem efectuat una anàlisi factorial. Hi ha un grup de poblacions  (a la banda dreta del Gràfic 1) amb majoria molt important del PP-PAR, d’entre el 60% i 70%, i vot molt reduït al PSOE, al voltant del 20%. S’hi integren Ràfels, La Portellada, Mont-roig, Fondespatla o La Vall del Tormo. En oposició a este, hi ha una altra agrupació de poblacions que vindria marcada per les poblacions on el PP també ha vençut, però es manté amb força el PSOE i es manté amb força el bipartidisme, amb més del 40% del vot al PSOE (a la banda esquerra del Gràfic 1) tals com Arenys de Lledó, Valljunquera, Torre del Comte, Queretes o Calaceit. A la part inferior hi ha els partits que tenen una representació important de la tercera força amb la coalició IU i CHA, tals com Torredarques (18,2%), Fórnols (9,8%), Vall-de-roures (11%) o Pena-roja (10,5%).

Gràfic 1 – Resultat a les eleccions de 2011 al Congrés espanyol. Matarranya. Anàlisi factorial.

Eleccions al Congrés de Diputats espanyol 2011 al Matarranya (20N)Eleccions al Congrés de Diputats espanyol 2011 al Matarranya (20N) (II) « Xarxes socials i llengües.

Els resultats del Matarranya a les eleccions al Congrés espanyol dels diputats de 2011 serà desgranat durant els propers dies en este i tres textos més. L’anàlisi s’ha realitzat amb la col·laboració de Ràdio Matarranya, que ens ha facilitat les dades de 2011 població per població:

PP-PAR PSOE IU-CHA ALTRES
Arenys de Lledó

47,1

46,4

4,3

2,2

Beseit

59,3

28,7

7,2

4,8

Calaceit

51,2

40,6

5,0

3,2

Fondespatla

67,4

21,2

7,6

3,8

Fòrnols

59,0

31,1

9,8

0,0

La Freixenda

58,1

30,4

5,5

6,0

La Portellada

71,4

23,6

3,7

1,2

La Vall del Tormo

69,9

26,2

0,5

3,3

Lledó

57,9

34,7

1,1

6,3

Massalió

61,0

29,7

5,0

4,3

Mont-roig

68,1

19,1

8,0

4,8

Pena-roja

52,3

32,1

10,5

5,1

Queretes

48,4

42,9

5,7

3,0

Ràfels

70,5

19,3

4,5

5,7

Torre del Compte

49,5

44,1

4,3

2,2

Torredarques

58,2

21,8

18,2

1,8

Vall-de-roures

55,0

30,1

11,0

3,9

Valjunquera

46,8

43,8

6,9

2,6

MATARRANYA

56,6

32,6

7,0

3,7

 

Eleccions al Congrés dels Diputats espanyol 2011 al Matarranya (20N) « Xarxes socials i llengües.

Fa res que parlàvem d’alcaldes jóvens del Matarranya que s’obrin pas mantenint les tradicions que cal mantenir i renovant allò que cal renovar. Que redissenyen la comarca i l’obren al futur. Parlàvem de la Freixneda. I també podem parlar de Mont-roig. Mireu un reportatge sobre el Matarranya a TVE. Al segon minut expliquen la situació de frontera lingüística de la nostra zona. Endavant!

http://www.rtve.es/swf/4.0.36/RTVEPlayerVideo.swf

 

 

 

 

Alcaldes jóvens al Matarranya « Xarxes socials i llengües.

Alcaldes de futur – Viles i gents 17 novembre 17UTC 2011

Posted by xarxes in FranjaMatarranyasociolingüística
Tags: ,
add a comment , edit post

Alcaldes de futur

N. Sorolla

Quan vaig escomençar a escriure al Viles i gents me vaig proposar que no parlaria massa de llengua. Tot i que el tema m’ocupe de manera plena en altres parts de la vida, una columna en català a un diari editat a Alcanyís pot tractar tants altres temes igual o més importants per a les nostres comarques. Però mos queden per davant uns quants anys que haurem de guerrejar per mostrar allò evident. Tot se remunte a la moció de censura a A. Algueró, exalcalde de la Freixneda. Lo poder d’un alcalde en 16 anys a la vila ha forçat finalment una coalició que, en los moments actuals i de cara al que anem, és contranatura: PSOE i PAR desbanquen lo PP.
I entren nous aires al consistori. Aires que revitalitzen la realitat del dia a dia. A tots mos sone estrany eixe alcalde vell catalanoparlant contestant en castellà a les preguntes d’un locutor que li parle en català. Però els vicis del poder de tota la vida portaven a estes paradoxes. És per això que el nou alcalde parle en la nostra llengua als plens, i ha d’acabar defensant que parla català perquè és la nostra llengua. No és cap novetat que un alcalde parlo català a la gent del seu poble. Però hi ha qui no pot encaixar una comarca rejovenida i que intenta fer-se un espai d’una manera diferent a com ho ha fet fins ara. Lo Matarranya s’està reinventant, donant valor a allò que alguns consideraven cosa del passat. Perquè el Matarranya alçarà el seu futur en los solaments del seu passat.
No són pocs los alcaldes que han fet més que gestos positius cap a la llengua. Alguns renoven consistoris que estaven ja enquistats, com a Mont-roig. Altres tenen una llarga tradició, com a Favara. Altres han marcat diferències en les línies marcades des de dalt, com a Pena-roja. Tots ells treballen per fer normal i digna la llengua que hem heretat. Per a fornir un futur digne en allò del passat que val la pena que conservem. Per a mantindre la nostra identitat com a matarranyencs. Mos ham de felicitar tots perquè tenim representants que recorden allò que som, i saben quina Matarranya volem ser.

 

mitjançantLa Fresneda constituye los nuevos cargos del gobierno local.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: