Skip to content

Archive

Archive for abril, 2012

 

El Matarraña sacó en la plaza sus mejores productos – Aragón – El Periódico de Aragón.

 

El Matarraña sacó en la plaza sus mejores productos

EL PERIÓDICO 30/04/2012

La Comarca del Matarraña, la Asociación de Empresarios Matarranya y la Asociación Comercial Sector Fernando El Católico de Zaragoza pusieron en marcha ayer unas jornadas para revitalizar el comercio y establecer lazos de unión entre territorios. Dicha iniciativa se centró en la venta de productos, demostraciones de juegos antiguos y una Gymkhana 2.0, en la que se utilizaron las nuevas tecnologías. Esta jornada lúdica, que contó con la asistencia de un buen número de curiosos, pretendía dinamizar el comercio de la zona, ya que “tras las obras del tranvía, los empresarios consideran que el comercio del barrio quedó un tanto estancado”, informaron en un comunicado. De paso, se dio a conocer la comarca del Matarraña con una rondalla de jota con el grupo folclórico Aires del Matarraña y la Gymkhana Matarranya 2.0. En los puestos de venta se exhibieron productos agroalimentarios de la comarca y un cortador de jamón ofreció degustación del producto este producto con Denominación de Origen de Teruel. Y la bodega Celler d’Algars ofreció una cata de vinos.

Per a tots els escriptors i interessats, el Jardí Botànic de Ràfels us invita a esmorzar per a iniciar les rutes de senderisme literari.  

UN MATÍ DE DIUMENGE EN PLENA NATURA PER A CARREGAR PILES

diumenge 29 d’abril de 10 a 14 h

Punt de trobada: Jardí Botànic

Esmorzar amb productes típics a la Cova del Jardí Botànic

Comentari de la metodologia de creació dels textos de les rutes literàries

A continuació, Prova pràctica: Senderisme literari

Itinerari dels Estrets, un lloc de roca i aigua que fou refugi del Bandoler el Floro.

Com arribar al Jardí Botànic de Ràfels?

Està a l’entrada del poble de Ràfels. A uns 30 minuts de Vall-de-roures: dos possibilitats:

-Anar per Fondespatla i després la pista a Ràfels, amb impressionant paisatge del Tastavins 

-Per La Freixneda, des de Vall-de-roures agafeu la primera entrada senyalitzada a la Freixendea i sense arribar-hi continueu a La Portellada i d’ahí a Ràfels.

Cal inscriure’s abans: mail a info@serretllibres.com i info@guiesdelport.com o telèfon a Pepa Nogués 676308021

INFORMACIÓ NOVA PROPOSTA RUTES DE SENDERISME LITERARI AL MATARRANYA

La VI Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya canvia de format i us proposa un nou repte literari per al 2012:

Una proposta innovadora que pretén fondre NATURA + LITERATURA + NOVES TECTNOLOGIES

Es tracta de crear una ruta literària des de cada població del Matarranya. Proposarem una data per a fer l’excursió i els autors que vulguen participar s’aniran inscrivint a cadascuna. Els autors tindran informació prèvia de la ruta. La creació es farà in situ durant el recorregut, cada escriptor escollirà sobre la marxa el punt sobre el qual vol escriure, iniciarà el text i després podrà acabar-lo a casa. Durant la sortida es faran contactes amb la llibreria Serret via mail i els autors tindran un ipad per a intercomunicar-se.
Les rutes es publicaran en format llibre per March Editors en guies de 4 ó 5 rutes cada any. Un tastet dels textos de les rutes també en format digital i amb el trac de la ruta.
A cada ruta s’invitarà també un artista per a fer la interpretació plàstica.
Cada escriptor podrà participar en una o més rutes.
Convoquen: Llibreria Serret, March Editor i Guies del Port, amb la col·laboració de l’Associació Cultural del Matarranya

Racó Català – El Franja Rock arriba dissabte a la seva 12a edició.

El Franja Rock arriba dissabte a la seva 12a edició

Kayo Malayo és el cap de cartell de l’edició d’enguany

Ja han passat dotze anys d’ençà que la Franja va tenir el primer fastival de Rock organitzat per l’Associació Cultural Tastavins amb la col·laboració de l’Ajuntament de Pena-roja (Matarranya). Enguany, aquest dissabte 28 d’abril és el dia escollit per fer el concert al què hi actuaran Azero, Kayo Malayo, Almas para el diablo i Kaso Zerrado. Durant el dissabte també hi haurà jocs tradicionals, tasts de cerveses artesanes, la V Trobada de dolçainers de Pena-roja, la presentació del llibre-disc ‘Cultura lliure’ i un sopar popular. Abans però, al llarg d’aquest divendres ja s’escalfaran motors amb una exposició, un recital de poesia, un karaoke popular, la projecció del curt ‘Medio medium’ i un altre sopar popular. Al web podeu consultar tota la programació d’aquest festival del qual Racó Català n’és una vegada més col·laborador.

Les associacions de la Franja demanen polítiques educatives per preservar el català | Comarques Nord.

 

Les associacions de la Franja demanen polítiques educatives per preservar el català

comarquesnord.cat . Matarranya . divendres, 27 d’abril de 2012 . | Deixa un comentari
Etiquetes:

Les associacions històriques de la Franja han advertit sobre la fragilitat de la llengua catalana al territori i han demanat la necessitat de polítiques educatives a Aragó per a preservar-la. En concret, les associacions culturals històriques de la Franja (com són l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, l’Associació Cultural del Matarranya i el Centre d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja han posat sobre la taula un manifest en defensa del foment i la preservació de la llengua catalana i autòctona del territori a les comarques de la Franja.

En este manifest se declara que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer “els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana”, i que “qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les nostres comarques històriques (del Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó–Casp)”. A més, es defensa que este patrimoni es manté amb una fragilitat excessiva i des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove.

Per la qual cosa, lo manteniment de la llengua catalana com a patrimoni de les nostres comarques depèn del reconeixement de la llengua per part de les institucions, i també “especialment cal que l’ensenyament obligatori assegure la plena competència lingüística del català i el castellà de tota la població a les nostres comarques. Només una política decidida per l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l’actualitat”. A la vegada, les associacions reconexien que “preocupen profundament les declaracions fetes les darreres setmanes per part de màxims dirigents de les institucions aragoneses que qüestionen l’existència d’aquesta llengua i els drets lingüístics dels seus parlants”.

. Demanen reconeixement des d’Aragó
Per això, les associacions històriques de la Franja exigeixen que es reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa, que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de la llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica; i que es facen d’una vegada, per part de les institucions, campanyes actives d’informació i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, com en forma part del de tota la humanitat.

El libro de Catòia « Lo finestró del Gràcia.

 

Al 1976, el “Club dels novel·listes” va publicar Lo libre de Catoia, de l’occità Joan Bodon, traduït al català per Artur Quitana, sota el títol Catoia l’enfarinat, i l’any 2009, la mateixa editorial el va reeditar amb un nou pròleg d’Artur Quintana. Ara l’editorial aragonesa “Gara d’Edizions” el presenta en castellà, El libro de Catoia, traduït per Miguel Gimeno.

“A la França d’entreguerres mundials, encara sobreviu una rara secta catòlica: la d’aquells que no reconeixen a l’església des que el papa va pactar amb Napoleó un segle enrere. El nen Catòia, anomenat l’enfarinat, pel costum de empolvarse els cabells com en el segle XVIII, és l’últim descendent d’una família occitana de refractaris. La seua infància hauria pogut ser la de qualsevol nen del camp si no fos pel seu avi, que el va preparar perquè fos l’hereu de la “Petita església” contra la voluntat de la seua mare.
El llibre de Catòia és la novel·la més gran de la literatura occitana moderna, i una esplèndida metàfora de les comunitats que agonitzen en una marginació voluntària.”

I una bona notícia més, segons informacions de Gara d’Edizions no trigarà massa en publicar-se en aragonès.

29 de Abril, de 12 a 15 horas, en Plaza San Francisco

Ver nota de prensa

Programa de actividades

Membres del CUSC al X Congrés Internacional de Lingüística General « CUSC-UB.

Membres del CUSC al X Congrés Internacional de Lingüística General

El 10è Congrés Internacional de Lingüística General, celebrat entre el 18 i el 20 d’abril de 2012 a la Universitat de Saragossa, va ser enfocat cap a l’intercanvi d’informació i recrea sobre els diversos components del llenguatge i les llengües estudiats des de diferents perspectives teòriques.

Natxo Sorolla i Xavi Tenorio, sociòlegs membres del CUSC, van presentar, respectivament,  les següents comunicacions: “Llengua familiar, convergència i divergència lingüística. Anàlisi de Xarxes Socials a la Franja” i “Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al·lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja”.

Franja Rock (Matarranya).

Franja Rock (Matarranya)

Franja Rock 2012 (28 d’abril)

 

deixar un comentari »

 

 

27 d’abril

 

20h Exposició “Somnis entre boires” i recital de “Poesia Crua”
21h Sopar popular
23h Projecció curt “medio medium”
24h Karaoke Popular

 

28 d’abril

 

11h Jocs tradicionals
12h Presentació i tast de cervesa artesana “Ibon”
17h V Trobada de dolçainers de Pena-roja
20h Presentació del llibre-disc “Cultura Lliure”
21h Sopar popular
23h Concert: Azero, Kayo Malayo, Almas para el diablo i Kaso Zerrado.

Tots aquells que aprofiteu lo Franja Rock per a visitar el Matarranya, recordeu que el primer de maig és lo dia dels treballadors, i festiu. Aixina que ja podeu començar a programar lo Franja Rock a la vostra agenda.

 

diumenge 29 d’abril


10 a 14 h


Senderisme literari

                 

 

Sant Jordi literari al Jardí Botànic

Dificultat baixa

 Punt d’inici: Jardí botànic

 

 Activitats gratuïtes

 

Més informació i inscripció: Guies del Port: tel.676308021

jardinbotanicoderafales.blogspot.es

 

Organitza:            Ayuntamiento de Ráfales

 

 

Arredol: Fendo posible a normalidat d’una luenga | Purnas en o zierzo.

Ahiere, chunto con a chent de Softaragonés y d’os creyadors d’o traductor y o corrector aragonés-espanyol, facié una chicota presentación d’Arredol, o diario dichital en aragonés que empentemos fa uns meses. Estió en as XIX Chornadas d’as Luengas d’Aragón que como cada anyo, para l’asociación Nogará. A mia intervención se centró en o que suposa creyar un meyo de comunicación d’intinción cheneralista dende cero, y porqué creyeba que yera menister ta una luenga chicorrona como ista. Tamién esplaniqué como triballamos, y as colaboracions con atros diarios dichitals d’o catalán, l’occitán u lo gallego.

 

A riflexión final, que no yera parada, y que facié, ye de buen entender. Si dicimos que ha d’estar a sociedat civil la que faiga un poder por fer pervivir a luenga, fueras de l’ambito institucional que no mos refirma ni brenca ni meya, as iniciativas de que charramos ahiere suposan un trango más. Suposan que una parti d’ixa sociedat quiere salir-se d’a dinamica atomizadera d’o mundo de l’aragonés y fer un poder por puyar l’aragonés en o carro d’o futuro con as ainas que tenemos a mán, ye dicir, as nuevas tecnolochías y internet. Por ixo agora tenemos un chicorrón meyo de comunicación dichital, un traductor y un corrector ortografico, un software que mos charra en aragonés y china chana, femos camín ta levar ista luenga enta una normalidat que a politica y bellas dinamicas mos niegan.

 

Una tardi bien goyosa ta mirar con uellos d’asperanza o futuro d’a luenga, con una sala a rebutir de chent que por o que mos deciban dimpués, veye en ista traza de triballar una goteta de futuro en una luenga con a saber los problemas y tres grafías esferents.

 

Ista estió a presentación que facié ahiere sobre Arredol, por si tos baga de mirar-la

 

Traduït del francès (malson ucrònic d’un no-nacionalista) « L’esmolet.

[Aquest text el vaig escriure fa gairebé un any, després de diverses —i civilitzades— polèmiques amb ‘progressistes’ aragonesos que no entenen perquè no ens aixopluguem tots igualitàriament i amb agraïment sota la llengua «común». És un tema ja intemporal, com parlar dels ocellets o del temps que fa, per això no passa de moda. Per la seua llargària no encaixa en cap de les col·laboracions que faig, per això m’he decidit a penjar-lo al bloc.]

«Aviat celebrarem els dos-cents aniversari del triomf de la raó i la destrucció de l’obscurantisme. Napoleó Bonaparte va establir a la Península, igual que a la resta de l’Europa occidental, les bases del progrés que van convertir la nostra Espanya en una societat racional i moderna. I tot només a canvi d’integrar-nos dins la república de la Gran França, que, com diu la constitució, és “indivisible, laica, democràtica i social”. Quin valor té la independència si et governa un impresentable com Ferran VII, per molt espanyol que fos? És cert que la bella llengua de Cervantes ha quedat relegada a un paper estrictament domèstic, però això no té importància: tots sabem que els idiomes estan fets per a entendre’s i prou. El francès és avui la llengua dels negocis, de la cultura, la que ens permet anar pel món sense cap barrera de comunicació. Hi ha uns pocs radicals que lluiten per a què el castellà recuperi l’esplendor del seu Segle d’Or. L’espanyol està bé per a parlar amb els de casa, amb els amics, per anar als toros o de «verbena». Però a la universitat, a les empreses, a la justícia… convindrem que no hi ha idioma més escaient que el dels enciclopedistes, el de Voltaire, Proust o Curie. L’autonomia espanyola serveix per a optimitzar la governabilitat, però tampoc cal ultrapassar els límits: tots formem part de la unitat indissoluble de la Gran França, eix vertebrador d’una Europa antigament corcada per monarquies obsoletes. Allò que volen els independentistes espanyols està fora de lloc. Com podria la nostra pintoresca però pobra pell de brau sobreviure sense la tutela de París? N’hi ha fins i tot que diuen que s’hauria de millorar la comunicació entre Madrid i Barcelona! El que compta és que des d’ambdues ciutats de províncies es puga arribar el més ràpid possible a París, que és on es prenen les decisions importants i on es couen els grans negocis.

»Per sort ara governa el Front Unitarista Francès, que esmenarà la disbauxa autonòmica que havia permès el Partit del Poble, concedint a britànics i alemanys —esperonats per la seva puixança econòmica— uns drets que a d’altres regions com la nostra, feliçment assimilades, mai se’ns acudiria demanar. I això és un greuge comparatiu. Per sort els espanyols nacionalistes són una minoria (i que duri!). Jo mateix sóc un exemple de persona de progrés: els meus pares van tenir la delicadesa de parlar-me sempre en la llengua de Molière. Entre ells encara fan anar l’espanyol, tot i que, com que a penes l’han après a l’escola, està ple de gal·licismes. Amb els amics i companys de feina parlem sempre en francès. Només n’hi ha algun que intenta mantenir el castellà, però… sona tan bast!

»S’acosta el bicentenari del triomf de Napoleó i jo vull ser a París per a celebrar-ho.»

En aquest punt, el no-nacionalista es desperta amarat de suor. Com cada matí, engega la ràdio, on algú carrega contra l’ensenyament del català a Catalunya. Fa un sospir d’alleujament. El seu no-nacionalisme, que havia trontollat una mica a causa del somni, recupera la seua solidesa habitual. Reconfortat pel raig d’aigua calenta, s’atreveix fins i tot a cantussejar Suspiros de España. La vida és bonica, per a un no-nacionalista.

Les llengües d’Aragó al primer terç del segle XX, per J. L. Aliaga « Xarxes socials i llengües.

L’autor m’ha fet arribar la informació d’un llibre. Crec que serà recomanable per a explorar l’origen del reconeixement del català a la Franja. De fet, el llibre sobretot disposa d’informació de l’aragonès. Però hi ha alguns punts que em pareixen summament interessant. Potser pel que es publicava sobre el català de la Franja. Però sobretot, per comprovar allò que no se sabia a principis de segle passat.

  • Las lenguas de Aragón en el contexto sociológico de la época
  • ¿Qué se sabía del aragonés y del catalán de Aragón en torno a 1900?
  • Un silencio clamoroso: el catalán de Aragón
  • Colecciones de voces de Valjunquera (Gregorio Burgués Foz)
  • Mapa de la Provincia de Huesca dividido en regiones filológicas, de Benito Coll Altabás (1902)

Adquirir el llibre

Portada i índex del llibre

 

LAS LENGUAS DE ARAGÓN EN EL PRIMER TERCIO DEL SIGLO VEINTE. VOL. 1. Inéditos, rarezas y caras B

José Luis Aliaga Jiménez

PBP:22 EUR

Este primer volumen sobre LAS LENGUAS DE ARAGÓN EN EL PRIMER TERCIO DEL SIGLO VEINTE se circunscribe cronológicamente al periodo comprendido entre 1901 y 1917. En ese lapso temporal se gestaron los textos publicados aquí (en su mayoría, inéditos hasta la fecha; de singular rareza, algunos; y otros, complementarios de ediciones anteriores). Al analizarlos se ha colocado el foco de atención en su condición de valiosas piezas integrantes del continuo historiográfico sobre las lenguas de Aragón. Así, el estudio que precede al conjunto documental pretende poner de relieve que la historiografía lingüística aragonesa puede entenderse como un relato –fragmentario y en proceso de (de)construcción– cuyos constituyentes más o menos remotos, como los incorporados en los primeros años del siglo pasado, todavía se dejan oír nítidamente en el momento presente.

ÍNDICE
Nota preliminar . 11
La cuestión de las lenguas de Aragón a comienzos del siglo veinte (1901-1917) . 15
Las lenguas de Aragón en el contexto sociológico de la época . 23
¿Qué se sabía del aragonés y del catalán de Aragón en torno a 1900? . 32
Un silencio clamoroso: el catalán de Aragón . 33
Impericia y prejuicio. El imposible renacimiento del aragonés . 49
El problema de la lengua en las instituciones culturales de Aragón . 52
Rebuscando en el pasado: la legitimación teórica
del regionalismo lingüístico . 63
Una ciencia exótica. Que la lingüística no te arruine
una convicción sólida . 76
Nota fi nal . 86
Bibliografía . 87
Ilustraciones . 93
Lenguas y academias en la prensa aragonesa (1901).
A propósito de Cantas baturras de Gregorio García-Arista . 105
El post scriptum de Cantas baturras, de Gregorio García-Arista . 107
El Mercantil de Aragón . 110
Diario de Zaragoza . 112
Diario de Avisos de Zaragoza . 123
El Noticiero . 137
Textos y testimonios sobre las lenguas de Aragón. Los Juegos Florales de Zaragoza (1901-1904) . 139
Colección anónima de voces aragonesas, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1901) . 141
Colección de voces aragonesas, presentada a los Juegos Florales de de Zaragoza (1902). Mosen Alfredo Llatsé y Mompón . 147
Colección de voces alto-aragonesas, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1903). Apéndice. Benito Coll y Altabás . 169
Colección de voces aragonesas, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1903). Mora de Rubielos. Joaquín Villarroya Casanova . 171
Colección anónima de voces aragonesas, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1904). La Almunia de Doña Godina . 185
Colección de refranes, modismos y frases usados en el Alto Aragón, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1902). Benito Coll y Altabás . 203
Nuevos documentos del Estudio de Filología de Aragón (1915-1917) . 271
La Memoria de 1919 . 273
La Memoria de 1930 . 278
Colección de voces de Barbastro (fragmento). Nicolás Santos de Otto y Escudero . 281
Colección de voces de Berdún. Manuel Martínez . 283
Colección de voces de Oliete y Alcaine. José María Ramos Loscertales . 285
Colección de voces aragonesas. Bienvenido Royán . 287
Colecciones de voces de Valjunquera (fragmento). Gregorio Burgués Foz . 291
Colección de voces de Sádaba (Cinco Villas). Policarpo Núñez . 295
Colección de voces de Adahuesca. Mariano Supervía . 299
Colección de voces del Bajo Aragón (Calanda). Miguel Sancho Izquierdo . 305
Colección de voces aragonesas (fragmento). Fernando de Juan y del Olmo . 311
«Introducción (fragmento)» a la Colección de voces del dialecto alto-aragonés, presentada a los
Juegos Florales de Zaragoza (1902). Benito Coll y Altabás. 343
Mapa de la Provincia de Huesca dividido en regiones fi lológicas, de Benito Coll Altabás (1902)

El Punt Avui – Notícia: Associacions de la Franja critiquen la “fragilitat” del català en aquestes comarques.

 

Associacions de la Franja critiquen la “fragilitat” del català en aquestes comarques

Alerten que en la darrera dècada s’han notat “els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades”

Reclamen polítiques educatives que ajudin a preservar la llengua

Fraga, un dels nuclis més importants de la Franja de Ponent, en una imatge d’arxiu Foto: SEBASTIÀ ABRAHAM.

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, l’Associació Cultural del Matarranya i el Centre d’Estudis Ribagorçans, associacions culturals de la Franja de Ponent agrupades en la Iniciativa Cultural de la Franja, han denunciat la situació de “fragilitat” que viu el català en aquest territori sota administració aragonesa. Asseguren que des de principis del segle XXI s’estan notant “els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove”.

Des d’Iniciativa Cultural de la Franja (ICF), es reclama que els parlants del català i els de l’aragonès tinguin “els drets lingüístics assegurats per les institucions autonòmiques, provincials, comarcals i municipals d’Aragó, per tal de poder desenvolupar la seva activitat en la llengua que triïn”.

La federació ha expressat a través d’un comunicat la seva “preocupació” per les declaracions de dirigents d’institucions aragoneses “qüestionant l’existència del català a Aragó i els drets lingüístics dels seus parlants”. A més, ha recordat que “existeix unanimitat en la comunitat científica a reconèixer els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana”, un “patrimoni cultural” de les comarques del Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó-Casp. Des d’ICF, subratllen la necessitat que les institucions aragoneses reconeguin el català i que l’ensenyament obligatori “asseguri la plena competència lingüística del català i el castellà de tota la població a les comarques de la Franja”.

Los poemas de Lombarte copan la celebración en el Matarraña.

Decenas de vecinos de los diferentes municipios del Matarraña participaron ayer en una lectura ininterrumpida de poemas de Desideri Lombarte, autor fetiche de las letras en catalán que nació en Peñarroya de Tastavins.

El acto, organizado por la Comarca y bajo el título ‘Quedaran les paraules…’, empezó a las 12.00 en la plaza de España de Calaceite y la obra escogida fueron los diferentes poemas contenidos en la publicación ‘Ataüllar el món des del molinar’.
Con ella, la capital cultural del Matarraña fue impregnándose de las temáticas populares que marcaron la obra de Lombarte, como las relativas al mundo rural y a la migración hacia las ciudades. ‘A punteta de dia eixie el cotxe / la maleta, el saquet. / A la cartera onze bitllets d’a cent / i cap d’a mil. / I un nugo al pit’. Estos versos, que pudieron ser escuchados de nuevo con motivo de la celebración de San Jorge, reflejan el sentir de una población, la del medio rural, obligada de por vida a la escasez de ingresos y a la migración a la ciudad.
Ese mismo episodio lo vivió el propio Lombarte, que dejó su Peñarroya natal para buscar la suerte prometida en las ciudades, en este caso Barcelona. El poeta vivió las penurias de una posguerra especialmente corrosiva en los pequeños municipios y sus experiencias quedaron patentes en toda la obra.

La Comarca con la literatura local
La iniciativa de ayer forma parte de la voluntad de la Comarca del Matarraña de dar a conocer la gran riqueza literaria que existe en la zona. Conscientes de ello, los participantes no dudaron en rendir su particular homenaje al autor escogido para la ocasión, uno de los máximos exponentes de la producción literaria local.
La lectura continuada en Calaceite se completó con el resto de actividades que se llevaron a cabo en el conjunto de municipios del Matarraña. Así, hubo feria del libro en Arens de Lledó, Lledó y Cretas. En Monroyo, hubo una lectura infantil y en Peñarroya de Tastavins, una excursión. Ráfales realizó una actividad con cuentacuentos.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: