Skip to content

Archive

Archive for gener, 2013

Carles Terès presenta Licantropia.

Efe. Barcelona| 22/01/2013 a las 18:01     1 Comentarios

 

A lo largo de la veintena de capítulos de la obra, que arranca con unos inquietantes hechos ocurridos en 1759, el lector irá descubriendo los secretos de la zona y “verá emerger una parte oscura, que no tiene por qué ser mala”.

 

La novela 'Licantropia', de Carles Terès.. La novela ‘Licantropia’, de Carles Terès.. El diseñador gráfico Carles Terès, que se considera un escritor aragonés de lengua catalana, se estrena como novelista con ‘Licantropia’, un inquietante relato con hombres lobo, ubicado en las comarcas fronterizas de Aragón con Cataluña, con el que obtuvo en 2011 el premio Guillem Nicolau.

Acompañado por el editor de Edicions de 1984, Josep Cots, el autor del Matarranya ha explicado este martes en rueda de prensa que ha construido una historia con un grueso argumental que transcurre en la actualidad, con un hombre feliz, de personaje protagonista, en un entorno idílico, “que no es tan bueno como parece”.

A lo largo de la veintena de capítulos de la obra, que arranca con unos inquietantes hechos ocurridos en 1759, el lector irá descubriendo los secretos de la zona y “verá emerger una parte oscura, que no tiene por qué ser mala”.

Residente en el pequeño pueblo de Torredarques (Teruel), Carles Terès ha reconocido que difícilmente hubiera podido escribir la novela si hubiera continuado viviendo en Barcelona -ciudad en la que nació hace 50 años, hijo de padres aragoneses- porque son las tierras en las que reside desde hace varias décadas las que le inspiran.

Por ellas pasea en muchas ocasiones en solitario, incluso de noche, “lo que va creando un poso”. “El tema fantástico siempre me ha gustado, a la vez que me interesa mezclar situaciones inquietantes con las de la cotidianeidad”, ha precisado.

Respecto a la lengua empleada en la novela, señala que ha realizado un “trabajo dialectal lo más cuidado posible, sin un exceso de barbarismos”.

Lector de Lovecraft y Edgar Allan Poe, tampoco ha escondido que le hubiera gustado escribir ‘La pell freda’, del barcelonés Albert Sánchez Piñol, una obra que le impresionó cuando la leyó por primera vez.

Nacido en Barcelona en el año 1962, Carles Terès vive y trabaja entre Torredarques y Alcañiz (Teruel), donde publica como columnista en medios locales como “La Comarca d’Alcanyís” y “Temps de Franja”.

beCEroLes V (2012).

 

 

“El català de la Codonyera” no es presenta a la Codonyera « Lo finestró del Gràcia.

“El català de la Codonyera” no es presenta a la Codonyera

 

 

Armariet

 

Vos pareixeran ben buides:
tacetes, olles i ampolles.
Les guardo a la Codonyera
d’antigües paraules, plenes.

 

Si l’Artur un dia pense
que lo que dic no és possible,
que vingue a casa a buscar-les,
se les buidaré al seu llibre.

 

Gara d’Edizions; la Institución Fernando el Católico i Prensas de la Universidad de Zaragoza es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre El català de la Codonyera. (Terol-Aragó) d’Artur Quintana i Font, editat per aquestes editorials.

 

La presentació serà a cura de D. Carlos Forcadell, director de la Institución Fernando el Católico; D. Pedro Rújula, director de Prensas de la Universidad de Zaragoza; D. Chusé Aragüés, editor de Gara d’Edizions; de D. Javier Giralt, cap del Departamento de Lingüística General e Hispánica de la Universidad de Zaragoza i de l’autor del llibre, D. Artur Quintana i Font.

 

Després de la presentació es llegiran alguns etnotextos de la Codonyera.

 

En una situació normal l’acte s’hauria presentat a la Codonyera, però no, es presentarà a Saragossa. Els que haurien de sentir vergonya davant d’aquest fet, potser es sentiran cofois. Jo paso d’allò de la vergonya aliena, tot i que ho sento moltíssim per l’Artur.

 

L’acte tindrà lloc el dimecres, 13 de febrer, a les19.30 hores, a l’Aula de la Institución Fernando el Católico, entrada pel carrer 5 de Marzo, 8.

 

Aquells que vulgueu anar des d’Alcanyís amb transport col·lectiu especial, cantacteu amb José Ignacio Micolau, tèl. 687804744. Anireu i tornareu el mateix dia per 20 euros.

 

Invitació

 

el-catalc3a0-de-la-codonyera

 

Un jabalí ataca a un joven provocándole heridas profundas.

Los ladrones que robaron en Valdealgorfa asaltan una casa y el hotel de Calaceite.

Cinco pueblos turolenses, entre los más bonitos de España.

Valderrobres, Rubielos de Mora, Albarracín, Calaceite y Puertomingalvo son cinco de los catorce pueblos más bonitos de España. Estos, que reúnen belleza y conservación del patrimonio, se presentarán en el stand de la Comunidad Valenciana junto a Peñíscola, como primer pueblo en formar parte de la Red, en Fitur, el día 30 de enero.
Noelia Fragoso Delgado
Vista de Valderrobres

Vista de Valderrobres

Zaragoza.- Cinco de los catorce pueblos más bonitos de España son de la provincia de Teruel. Son Valderrobres, Rubielos de Mora, Albarracín, Calaceite y Puertomingalvo. Pueblos que reúnen características comunes en cuanto a belleza y conservación de su patrimonio.

Forman parte de la Red de los pueblos más bonitos de España, una asociación creada en 2011 con el objetivo de preservar, fomentar y difundir el patrimonio cultural, natural y rural agrupando bajo una misma marca de calidad pueblos con una población menor a 15.000 habitantes.

Así, describen Valderrobres como “un espectacular pueblo con encanto de la comarca del Matarraña, donde casi todos sus pueblos entrañan un encanto espectacular. Se podría decir, sin duda, que Valderrobres es el máximo exponente”. Respecto a Rubielos de Mora, afirman que cuenta con un casco histórico muy bien conservado y llegó a contar con una muralla de siete portales para acceder al pueblo de los que tan solo quedan dos. En cuanto a Albarracín, a 1.182 metros de altitud, está declarado conjunto histórico-artístico desde 1961, “este pueblo entra, sin lugar a dudas, con letras de oro en nuestro catálogo y es un pueblo que no te puedes perder”.

De Calaceite resaltan su declaración como conjunto histórico-artístico en 1973 y que desde su plaza mayor, con su ayuntamiento del año 1609, se van tejiendo los recorridos por donde se visita el pueblo, a través de sus preciosas calles.

Finalmente, de Puertomingalvo, la Red destaca que es un sitio pintoresco, donde el castillo juega un importante papel. El pueblo tiene estrechas calles repletas de edificios de aquitectura popular, donde su máximo exponente es su ayuntamiento del siglo XIV.

La Asociación Los Pueblos más bonitos de España presentará en la Feria Internacional de Turismo, FITUR, en Madrid, el próximo 30 de enero a las 18.30 horas en el stand de la Comunidad Valenciana, la red de pueblos. Esta presentación se hará conjuntamente con Peñíscola, como primer pueblo en formar parte de la red.

Asistirán el presidente de la asociación, Óscar Soria; el director general, Francisco Mestre; el alcalde de Peñíscola, Andrés Martínez; el presidente de la asociación de Los Pueblos más bonitos de Italia, Fiorello Primi; y la directora general de la asociación de Los Pueblos más bonitos de la Wallonia de Bélgica, Emilie Goffin.

El presidente del Consejo Rector del Instituto de Estudios Altoaragoneses ANTONIO COSCULLUELA BERGUA y en su nombre el director del mismo FERNANDO ALVIRA BANZO se complacen en invitarle a la conferencia RAMÓN J. SENDER Y FRANCISCO CARRASQUER: EL REENCUENTRO LITERARIO DE DOS LIBERTARIOS DEL CINCA que, con motivo del aniversario del nacimiento de Ramón J. Sender, impartirá el investigador y escritor Javier Barreiro Bordonaba

6 de febrero • 19:30 horas. Salón de Actos del IEA • Parque, 10. Huesca, 2013

Llengua i seducció (2)

Jornades per la dignificació lingüística

Fraga (Baix Cinca)

-Divendres, 8-3-13, Hotel Casanova (Av. Madrid 54).

21:00:  Sopar tertúlia amb motiu dels 90 números, 15 anys de Fogaril i calaixera amb Mari Zapater, editora de la revista. Presentarà: Pep Labat, professor de l’IES Ramón J. Sender.

 

-Dissabte, 9-3-13, Palau Montcada (c/ St. Josep de Calassanç 12).

10:00.- Obertura a càrrec de Francesc Ricart, coordinador del Casal Jaume I de Fraga.

10:15.- Ponència De que parlem quan parlem de Llengua i seducció a càrrec de Quim Gibert, psicòleg. Presentarà: Francesc Ricart.

11:00.- Ponència Seduir amb la llengua?  a càrrec de Ferran Suay, doctor en psicologia per la UV i dinamitzador de Tallers per la Llengua. Presentarà: Josep Mesalles, comunicòleg.

11:45.- Descans

12:15.- Ponència Clarió: explorant els racons de la Llei a càrrec de Pepa Nogués, secretària de Clarió, associació de pares i mares del Matarranya en defensa del català; i Vicent de Melchor, doctor en filologia catalana per la UAB.

12:45.- Ponència La llengua és una font de plaer a càrrec de Màrius Serra, enigmista. Presentarà: Glòria Francino, professora de l’INS Torrevicens de Lleida.

Programa complementari del cap de setmana:

17:00.- Visita guiada a Lo Castell, antiga església de St. Miquel, a càrrec d’Idoia Moreno, Turisme de Fraga. Punt de trobada: rotonda del Sotet.

-Diumenge, 10-3-13

9:45: Anada al monestir d’Avinganya, Seròs, Baix Segrià. Punt de trobada: rotonda del Sotet.

10:00: Visita guiada a Avinganya a càrrec de Joana Xandri, Institut d’Estudis Ilerdencs.

12:00: Visita guiada al monestir d’Escarp, Massalcoreig, Baix Segrià, a càrrec de Joaquim Salleras, historiador.

Organització:

Casal Jaume I de Fraga, amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes, la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i d’Òmnium Cultural de Ponent.

Notes: A propòsit del sopar de divendres, cal fer la reserva per endavant a l’adreça electrònica jgibert4 (arrova) xtec (punt) cat

Preu de suport del sopar-vetllada: 15 euros.

Gara d’Edizions; la Institución Fernando el Católico i Prensas de la Universidad de Zaragoza es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre “El català de la Codonyera. (Terol-Aragó)” d’Artur Quintana i Font, editat per aquestes editorials.

La presentació serà a cura de D. Carlos Forcadell, director de la Institución Fernando el Católico; D. Pedro Rújula, director de Prensas de la Universidad de Zaragoza; D. Chusé Aragüés, editor de Gara d’Edizions; de D. Javier Giralt, cap del Departamento de Lingüística General e Hispánica
de la Universidad de Zaragoza i de l’autor del llibre, D. Artur Quintana i Font. Després de la presentació es llegiran alguns etnotextos de la Codonyera.

L’acte tindrà lloc el dimecres, 13 de febrer, a les 19.30 hores, a l’Aula de la Institución Fernando el Católico, entrada pel carrer 5 de Marzo, 8.

Jornades Culturals del Matarranya a Sabadell

Casal Pere Quart

Òmnium Cultural de Sabadell organitza, conjuntament amb l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) i amb la col·laboració del CNL de Sabadell, la CAL i la Plataforma per la Llengua-Vallès Occidental, unes Jornades del Matarranya a Sabadell, del 15 al 22 de febrer de 2013. El dia 15 a les 19 h s’obriran al públic dues exposicions, amb les corresponents presentacions; després, el president d’ASCUMA, Josep Maria Baró, i Josep Miquel Gràcia presentaran l’Associació, i es clourà la jornada amb l’actuació del Duo Recapte. El dia 22. dos autors del Matarranya, Joaquim Monclús i Carles Terès presentaran els seus llibres, El Matarranya. Crònica de viatge i Licantropia. Amb l’actuació del quartet vocal Som Amorós es clouran els actes. Totes les activitats es faran al Casal Pere Quart (Rambla, 69 de Sabadell).

Veieu el programa complet aquí

Sabadell logo-ascuma

One blogger likes this.

Article d’en Jordi Nopca a l’Ara « L’esmolet.

Edicions de 1984 publica Licantropia, la primera novel·la de Carles Terès. El personatge principal, el Llorenç, comença a indagar en les  arrels familiars i acaba trobant-se cara a cara amb un passat caní.
BARCELONA.
Licantropia comença ambl’arribada d’un mossèn a la fictícia Pobla de Llobosa una nit d’hivern de l’any 1759. Tres llops morts, penjats d’unes estaques, li donen la benvinguda, gronxats pel cerç glaçat. Els animals mostren les dents “en una darrera ganyota amenaçadora”. Carles Terès en té prouambunparàgraf per transmetre l’aridesa territorial i humana que impregnarà tot el seu primer llibre, que, dos anys després de guanyar el premi Guillem Nicolau –convocat pel departament de Cultura del govern d’Aragó–, ha estat publicat per Edicions de 1984. El mossèn del primer i més extens capítol de la novel·la és allotjat al mas dels Torrent. La seva intenció és aconseguir que la família de llobaters s’apropi al catolicisme. Les descobertes que anirà fent, tocades per una atmosfera pròxima a la narrativa gòtica més eficaç –i alhora exigent–, estan portades amb una destresa poc habitual en un autor que acaba de debutar amb 50 anys fets. “La novel·la va ser un encàrrec d’Artur Quintana per a la col·lecció El Trinquet de la Diputació Provincial de Terol –explica l’autor–. Quan em va dir que no la podria publicar perquè no hi havia diners vaig continuar escrivint, em vaig presentar al Guillem Nicolau i el vaig guanyar. L’edició que va sortir era molt petita, amb prou feines va arribar a lesbiblioteques i a algunes llibreries”. Conscient que el recorregutdela novel·la seriamolt petit si no lamovia més, Terès va presentar el manuscrit, “acabatperòno del tot completat”, adiverses editorials. Josep Cots, d’Edicions de 1984, va quedar-ne fascinat: “El llibre s’acosta al gènere fantàsticperò no hi acaba de pertànyer. Manté l’ambivalència del llop, que, d’una banda, és un animal ferotge, i, de l’altra, representa la llibertat”.
Una llegenda atractiva
Després d’ubicar el lector a la Franjade mitjans del segle XVIII, Terès se l’emporta fins al present. En un principi l’ambientació ja no és tan estranya com en les pàgines protagonitzades pel mossèn curiós. El personatge en què es fixa l’autor a partir de llavors es diu Llorenç, es dedica a la fotografia i després de créixer a Barcelona s’ha instal·lat al petit poble de l’Alt Matarranya on van passar els fets misteriosos del primer capítol acompanyat de la seva parella, la Laura. “Vaigcomençar a interessar-me per la licantropia quan vaig llegir la llegenda del pastoret”,recorda Terès. La història  explica com unpastor d’ovelles des
apareix amb el seu ramat. La gent dels masos més pròxims organitza una batuda i troba els animals, “espellissats i destrossats a bocins”. Del pastoret només en recuperen la samarreta, plegada amb cura sota unapedra, al cimmésaltdela serra. Lallegenda relaciona le smorts amb el possible atac d’un llop. A Licantropia, Terès especula sobre la possibilitat d’una nissaga maleïdad’homes llop que seria documentada pel mossèn del capítol inicial i que arribaria fins als nostres dies. “El tema de la novel·la és la inadaptació d’un personatge feliç en un entorn idíl·lic que no ho és tant com sembla –aventura l’escriptor–. En aquest sentit emrecorda la pel·lícula Blue velvet, que arrenca amb aquelles imatges d’un jardí a ple dia. A sota del cel clar i les flors s’hi amaga una altra realitat”. Terès ha seguit una trajectòria similar a la del protagonista del llibre: igualqu eel Llorenç, tot i els orígens familiarsde la Franja, es va criar a Barcelona. L’any 1993 va tornar-hi i, des de llavors, es dedica al disseny gràfic a cavall de Torredarques (elMatarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó). El coneixement expert i viscut del territori li permet fer créixer una novel·la amb una gradació dels registres dialectals de la Franja de gran interès. La por, la violència i la sexualitat són tres dels esquers que Terès administra a Licantropia. La riquesa i ductilitat de la seva llengua acaben fent del llibre una experiènciamolt recomanable.
JORDI NOPCA
Publicat pel diari ARA dilluns dia 28 de gener

ARA-pagina

Ha mort Francisco Beltrán Odri, primer alcalde democràtic de Fraga. | Mas de Bringuè.

Francisco beltran Odri

Els qui van conèixer a Francisco Beltrán Odri coincideixen en qualificar-lo  com un polític coherent i honest, i una persona de profundes conviccions cristianes que va saber buscar l’entesa i la concòrdia, des de la seva Fraga natal i com a diputat en les Corts d’Aragó, en un territori de frontera tan sensible com el que separa (i hauria d’unir) Aragó i Catalunya.


Francisco (Sisco) Beltrán no va tenir una infància fàcil. Procedent d’una família d’origen humil (son pare era jornaler i sa mare realitzava esporàdiques feines en cases de Fraga), la situació va empitjorar encara més durant la guerra i la postguerra. Després de la Guerra Civil, el seu pare, militant del POUM, va haver de exiliar-se a França. Beltrán Odri no el va tornar a veure fins a trenta anys després, quan, aprofitant un viatge a França com a representat dels JOC a un congrés va anar a abraçar-lo, ja moribund, a Montauban (França), on està enterrat, molt a prop de la tomba d’Azaña.
Davant aquesta situació, Sisco comença a treballar als vuit anys realitzant diversos oficis: ajudant de pastor, peó de paleta, temporer agrícola … (“Eren temps de treballar molt i dur, per una pesseta diària, més els àpats” – recordava ell mateix en una entrevista publicada en una revista local). Als catorze anys és contractat per l’empresa Cobertes i Teulades en la construcció del pont sobre el riu Cinca, on cotitza, per primera vegada, a la Seguretat Social.
Més endavant, amb el seu esforç i amb una educació autodidacta, va treballar a un taller y, amb un company var muntar el seu propi negoci de venda i reparació de vehicles i maquinària agrícola, que avui és un dels més imprtatns de la zona de Fraga.
Als 17 anys, animat pel rector de la seva ciutat, Beltrán entra en contacte amb els jesuïtes de Lleida per realitzar uns exercicis espirituals i posteriorment, coincidint amb una greu lesió de la seva columna per motius laborals que el va tenir enguixat més de sis mesos, aprofundeix en la lectura de l’evangeli i d’autors com Cardijn i Foucault que van marcar la seva posterior compromís amb els pobres i els desfavorits.
Va començar la seva activitat pública durant el franquisme en organitzacions com Joventut Obrera Cristina (JOC) i la Germandat Obrera d’Acció Catòlica (HOAC) de les que va ser durant molts anys president provincial i delegat espanyol al congrés que la JOC va organitzar a Roma el 1957.
La seva militància política va començar a final dels anys cinquanta en Convergència Socialista de Catalunya, on va travar gran amistat amb Joan Raventós, i després en el Partit Socialista d’Aragó (PSA) del que va ser un dels fundadors i va intervenir en les negociacions per a la fusió d’aquest grup amb el PSOE.
Va ser candidat al Congrés dels Diputats pel PSA en les eleccions de 1977 i al Senat pel PSOE en les de 1979, any en què també es va presentar a les eleccions municipals, en les quals va resultar elegit alcalde de Fraga per majoria relativa amb el suport dels dos regidors del PCE. En les tres convocatòries següents va obtenir majoria absoluta: 13 regidors de 17.
També va ser membre de l’Assemblea Provisional Autonòmica i va resultar elegit diputat de les Corts d’Aragó en dues legislatures, de 1983 a 1991.
Degut al seu treball com industrial, mai va voler cobrar com a alcalde del seu poble durant les quatre legislatures en què va estar.
Durant tot aquest temps com a representant polític no va deixar de mantenir les seves posicions ètiques com ciutadà en diferents ocasions.
En els anys 70, va encapçalar les protestes contra el projecte d’instal · lar al riu Cinca una central nuclear i va presidir COACINCA, l’associació que aglutinava als col · lectius opositors a la seva construcció.
Enmig dels 80 va ser un dels alcaldes que van impulsar i van signar la Declaració de Mequinensa a favor de la defensa i protecció de la llengua catalana a la Franja d’Aragó i del seu ensenyament a les escoles. Quan en els anys 90 es va consumar la segregació de les parròquies de la franja oriental d’Aragó pertanyents al bisbat de Lleida, i la seva adscripció al de Barbastre-Montsó, Beltrán va encapçalar la signatura d’un escrit elaborat pels cristians de base de la comarca del Baix Cinca a favor del manteniment de les seves parròquies dins de la diòcesi de Lleida.
Així mateix, davant el conflicte entre aquestes dues diòcesis pel patrimoni de les esglésies aragoneses segregades, Sisco Beltrán es va mostrar partidari d’un acord amistós entre les dues parts i oferia com a solució la creació d’un Museu a la Franja on s’exposessin aquestes obres en litigi.
La seva vida política institucional va acabar a l’estiu de 1992, quan, fidel a les seves conviccions ètiques i personals, va dimitir com a alcalde de la seva localitat en registrar uns greus successos racistes en què un grup de joves va apallissar a diversos immigrants magribins i una bona part de la població local demanava la llibertat dels presumptes implicats.
Francisco Beltrán va morir en un hospital barceloní el passat dissabte 26 de gener, on va ser traslladat des de l’Hospital Arnau Vilanova de Lleida, en no  superar una intervenció quirúrgica derivada dels problemes cardíacs que patia des de feia 15 anys. Deixa vídua, Rosario Borràs,  i tres fills: dos dones i un home..

Ortells recupera el senyal de les cadenes autonòmiques d’Aragó i Catalunya | Comarques Nord.

Les cases d’Ortells també han recuperat, este cap de setmana, la recepció del senyal de les cadenes autonòmiques de Catalunya i Aragó. La localitat no podia rebre estes emissions des de fa més de dos anys i mig.

El regidor delegat d’Ortells i de tecnologies de la informació i comunicació, Ernest Blanch, afirma que “esta és una bona notícia per a Ortells, ja que a poc a poc es va recuperant la normalitat en l’espai radioelèctric de les distintes localitats”.

Cal assenyalar que en l’últim any, la localitat també ha millorat la seua cobertura telefònica o que ha aconseguit que arribe el senyal de Guifi.net, per a poder accedir a Internet. Estes millores reduïxen la bretxa digital d’esta zona d’interior.

La grapa aragonesa – Levante-EMV.

Parada y fonda

 

La grapa aragonesa

 

Hay una pista forestal que une Fredes, en la Tinença de Benifassà, con Beseit, en el Matarranya.Peña-roja de Tastavins. Emili piera

Peña-roja de Tastavins. Emili piera

Más que un río, es un barranco con un espejuelo de agua al final de profundas gargantas, como ocurre con el Cérvol o el Tastavins, las lluvias y fuentes de la zona no dan para más. Cañones que recorrieron los mismos cazadores de ciervos que pintaron sus sortilegios en Ares y la Valltorta: los primeros agricultores.

Descorchamos el 2013 en una habitación de hotel en Pena-roja de Tastavins, donde la tierra del Matarranya, de rocas sedimentarias y luminosos olivos, se vuelve menos agrícola y más roja y silvana. El culo del mundo, dirán algunos. Pues no. Hay poca gente, pero aquí estaba y está uno de los centros neurálgicos del viejo reino de Aragón, no en vano hay una peña cercana bautizada como Pico de los Tres Reinos. Y ese centro es el santuario de la Mare de Déu de la Font, gótico auspiciado por Pere IV, decoración mudéjar en los artesonados, paso obligado de peregrinos jacobitas.

Cuando abrimos la ventana al día, todo era azul y verde, lavado por la lluvia. Antes de las primeras luces, balaban las ovejas. La vez que Aragón estuvo más cerca de conseguir una salida al mar fue al otorgar su fuero a los pobladores del Matarranya, su comarca más oriental tomando como referencia Vinaròs, el Mediterráneo. Claro, que estaban Chiva y Cheste, también de población aragonesa, pero de fuero valenciano: a estos sólo la Huerta los separaba del mar.

Cuando llegamos a Herbers, las calles estaban vacías y el mesón cerrado: no es que algo más de setenta vecinos puedan hacer mucho ruido, pero es seguro que anoche lo intentaron. Casas con arco de medio punto y sillares de gran tamaño: cuando no quede ni el recuerdo de los cementos blancos de Calatrava, estos palacetes agrarios, casonas y ayuntamientos de labor berroqueña, seguirán en pie. Es un consuelo, cada cual lo entienda como le dé la gana.

Subimos hasta la iglesia y el palacio del Baró d’Herbers, que va recuperando una escuela taller. El conjunto tiene muros defensivos y almenas de cuando ya no había enemigos, y en la fachada se abre una bella ventana gótica. El tiempo y la hiedra han reconstruido el dintel hundido de la puerta de un prado. Seguimos disfrutando de la belleza de este casco urbano en calidad de madrugadores (muy relativos) del año nuevo. Un retablo cerámico de 1991 recuerda la participación de los vecinos («dels herbers jussans») en la rogativa que cada siete años lleva a los de Vallibona a treinta quilómetros de su pueblo. Precisamente, al santuario de la Mare de Déu de la Font, pero esa es otra historia.

La grapa aragonesa, que parecía sencilla, es doble o quizás triple, o, más probablemente, infinita. Me detengo ante un cercado de ovejas ordenadas como párvulos en misa de doce. Callan porque quizás saben que me encanta su paletilla. En el parque eólico del puerto de Torre Miró, con Morella a la vista, hay un molino con una aspa rota que parece un águila desalada.

Fallece Francisco Beltrán, histórico líder socialista – Aragón – El Periódico de Aragón.

Fue alcalde de la localidad, diputado en las Cortes y fundador del PSA

 

A. IBÁÑEZ 27/01/2013

 

 

El histórico dirigente socialista altoaragonés, diputado autonómico y exalcalde de Fraga, Francisco Beltrán, falleció ayer al mediodía a consecuencia de las complicaciones surgidas tras una delicada intervención quirúrgica. A pesar de su avanzada edad y su frágil estado de salud, la noticia de su muerte causó una gran consternación tanto en su localidad como entre muchos militantes socialistas y miembros de otros partidos, para quienes su figura fue siempre un ejemplo a seguir por sus virtudes éticas, su estricto sentido de la justicia social, su coherencia ideológica y su absoluto rechazo a hacer de la política un medio de vida.

Beltrán, de 84 años, fue además cofundador en el Alto Aragón del PSA, partido al que accedió desde sus principios socialistas de inspiración cristiana. Tras la escisión de la formación, Beltrán pasó a formar parte del PSOE, donde siempre ocupó puestos de relevancia en la ejecutiva provincial. Fue alcalde de Fraga con abrumadoras mayorías (fue uno de los primeros ediles más votados de España) desde 1979 hasta 1992, año en el que dimitió tras un episodio de tintes xenófobos que sacudió a la localidad y que no pudo soportar. Por aquel entonces ya se mostraba muy distante de la primera línea de la política y disconforme con el cariz que estaba tomando la dirección del PSOE.

Esa preocupación la tuvo hasta el final de sus días. Aunque apartado completamente desde ese año de la actividad pública, era asiduo a las reuniones de la agrupación socialista de Fraga donde siempre exponía sus ideas y sus puntos de vista, algunas veces críticos. También daba su opinión en los medios de comunicación y seguía con preocupación la crisis de los partidos, censurando y rechazando aquellas formas de actuar que supusieran un alejamiento de los principios que inspiran al socialismo. Durante las dos primeras legislaturas fue además diputado por el PSOE en las Cortes de Aragón.

Como primer alcalde de la democracia, su gestión fue determinante para la modernización de Fraga, y junto a su equipo de concejales, asentó las bases de los servicios sociales, dotó de infraestructuras y equipamientos culturales a la localidad y la situó como una de las ciudades más punteras y dinámicas de Aragón.

Durante su gestión se construyó el embalse de aprovisionamiento de agua, la construcción del polígono industrial fondo de Litera, la pasarela peatonal en el Casco Histórico, los muros de defensa del Cinca, el IES Bajo Cinca, la adquisición de la policlínica de Fraga, la recuperación del palacio Montcada, la zona deportiva y las pistas de atletismo de la Estacada o las piscinas municipales y el campo de fútbol del mismo nombre, entre otros.

Además, y tal como recuerdan los socialistas de Fraga en un comunicado, bajo su mandato se institucionalizó el 23 de abril como el día de la Faldeta, se remodeló la plaza de España y se construyó la plaza de Aragón. Defensor de las relaciones entre Aragón y Cataluña, Beltrán propició acuerdos en materia de sanidad y de educación, principalmente con la implantación del catalán en los centros educativos de Fraga y la comarca.

Tal como explicó ayer Miguel Luis Lapeña, secretario general del PSOE de Fraga, “desde su formación cristiana fue un político con principios sociales y humanos, referente en el socialismo de Fraga y de la provincia, que luchó desde muy joven y desde la clandestinidad, contra el régimen de la dictadura”

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: