Skip to content

Archive

Archive for febrer, 2013

Mireu el vídeo a partir del minut 3:35  Aniversario – 21/02/2013 21:29 – ¡Bien dicho! – Aragón TV A la Carta.
Retall del moment:

BiendichoTrilingüe from Zucre on Vimeo.

Esta semana el programa ¡Bien Dicho! celebra su primer “cabo d´año” y lo celebra volviendo a algunos de los lugares en los que hemos encontrado más palabras aragonesas. María de Miguel comienza el programa visitando en Torralba de los Sisones (Teruel) a Víctor, un pastor que inauguró la larga lista de aragoparlantes con los que ha hablado durante este año. También visita en Zaragoza a Baitico, una de las pocas personas que “charran” el Belsetán. José Ramón Marcuello conoce en Remolinos (Zaragoza) a un “recolector de palabras” con el que come “polcas” mientras le enseña el diccionario de palabras de la localidad que ha realizado. En Villarroya de los Pinares (Teruel), María emplea la magia de la televisión para que unos agricultores de Sariñena (Huesca) les expliquen a los niños cómo “entrecavar” y “aventar” bien la tierra, para recolectar buen “panizo”.

Sonido aragonés en el Congreso – Opinión – El Periódico de Aragón.

Todavía se está desarrollando en el Congreso el Debate sobre el Estado de la Nación, con las propuestas de los grupos y las correspondientes votaciones. Ayer, el diputado de CHA, Chesús Yuste, integrado en Izquierda Plural, tras exponer sus demandas concluyó su alocución con una parrafada en aragonés, en defensa de la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias y recordando al Gobierno de Rudi que está destrozando la Ley de Lenguas en Aragón.

Els crustacis seductors.

“Embarcar-nos vers destins estimulants i pròspers, malgrat la maror, és l’única manera de fer reeixir la llengua, la cultura, la identitat”

 

Quim Gibert
Tallers per la Llengua

Vet aquí que un cranc feia un tomb vora mar un matí que l’aigua estava encrespada. Les pinces se li van gelar tot d’una en contemplar com una llagosta enllestia els preparatius per solcar unes onades que encongien el cor. De tant esparverat com va quedar el cranc, no es va poder estar d’atansar-se a prop de la llagosta: calia avisar-la que el que anava a fer era una bogeria (no li va dir d’aquesta manera, és clar!, va fer servir una paraula més elegant). La llagosta no li va negar que sortir, en aquelles condicions, era un risc. Però tampoc no es va estar d’afegir que els temporals la feien tornar boja.

El cranc no se’n sabia avenir del que passava i, abans que la llagosta s’allunyés aigües endins, li va demanar per fer la travessia plegats.

La mala mar feia anar rebotit el bot d’un costat cap a l’altre. «Quina emoció! Cada onada em deixa sense alè!», exclamava, tota xopa, la llagosta.

El bot no va tardar gaire a enfonsar-se. Tot intentant consolar l’esporuguit cranc, la llagosta va dir-li: «Coratge, amic meu! Al capdavall, som criatures marines». Amb aquestes, la llagosta va suggerir al cranc, que estava esquitxat, masegat i marejat, de fer un periple pel fons oceànic. Amb el recorregut aquàtic, el caparró del cranc, que fins llavors no havia parat donar voltes i voltes, va quedar més alleugerit.

Haver deixat escapar oportunitats per manca de valentia és quelcom que, amb la perspectiva dels anys, ens sap greu. Els crustacis del conte d’Arnold Lobel, assedegats de noves sensacions, saben que la vida només es viu una vegada. I que la intensitat és allò que dona color a la quotidianitat.

Embarcar-nos vers destins estimulants i pròspers, malgrat la maror, és l’única manera de fer reeixir la llengua, la cultura, la identitat. No hi ha temps per perdre. On volem arribar? Ens hem proposat que aquesta llengua, aquesta cultura, aquesta identitat, tant a la Franja de Ponent com a la resta de l’àmbit lingüístic, sigui una llengua plenament normal, una cultura plenament reconeguda, una identitat plenament respectada (igual que ho és l’italià, en el cantó suís del Ticino, o el francès en el Quebec, a l’Amèrica del Nord).

El cranc queda seduït per l’enteresa de la llagosta. I quan el bot fa figa, la llagosta no dubta a oferir-li una proposta encara més lluïda: un viatge submarí. El cranc no ho dubta. Les circumstàncies engrandeixen els protagonistes.

Llengua i seducció (2) és el títol de les jornades de dignificació lingüística que cada any acull la ciutat de Fraga, promogudes pel Casal Jaume I de Fraga, amb el suport d’institucions culturals. La convocatòria del 2013 inclou un sopar d’homenatge a Mari Zapater, historiadora fragatina i editora de Fogaril i calaixera, revista trimestral en llengua catalana; diferents ponències sobre identitat lingüística a càrrec de l’escriptor Màrius Serra, el psicòleg Ferran Suay i altres oradors pendents de confirmar; visites a l’església de St. Miquel Lo Castell i els monestirs d’Avinganya i d’Escarp. Enguany la cita és el segon cap de setmana de març.

Lev Tolstoi va deixar escrit que la tasca creativa, en la qual ens embranquem, ha de ser una recerca seriosa si de debò pretenem arribar al poble. Si va en aquesta línia, l’escriptor rus era del parer que, aleshores, la gent s’hi acaba sumant entusiasmada.

La faula gira a l’entorn del benestar intern dels personatges. El cranc puja al bot perquè intueix que serà una experiència divertida. La llagosta irradia vitalitat. I és que no hi ha res més seductor que la felicitat.

Quim Gibert, psicòleg i coautor de Llengua i emoció

LA FRANJA, MASSA AUTOODI I IMPOTÈNCIA

Un del mites més estesos, i fomentat interessadament pels seus beneficiaris, és el del suposat interès dels catalans del Principat a “redimir“ la Franja, qualificat en termes de ”perill potencial” pels mateixos inventors del mite. No hi ha, però, res més lluny de la realitat: al Principat i a Barcelona la gent “passa” absolutament del tema, i, fins i tot, el fet que des de determinats cercles aragonesos es judeïtzi el mot “català” els deixa absolutament indiferents, el menfotisme, llevat algunes minories, és la norma imperant.

Com en aquestes mateixes pàgines asenyalava Joaquim Montclús, els jueus han estat secularment estigmatitzats i infamats en la nostra societat -amb la col.laboració entusiasta de determinats clergues-, però únicament a nivell teòric, ja que fa molt de temps que foren expulsats. De fet, a manca de jueus, qui ha ocupat el seu lloc realment i històricament a l’Estat espanyol han sigut els catalans, en forma d’enemic intern i invisible que cal erradicar, i que al mateix temps serveix per enfortir el sentiment unitarista en totes les seues variants. Això fou ben ostensible durant el franquisme, i encara és força utilitzat pels seus successors, especialment pel PP i els seus satel.lits -encarnació, entre altres coses i malgrat que ho intenten dissimular, d’un espanyolisme d’allò més ranci i caciquil-, que fan tot el que poden i sense cap pudor per estigmatitzar qualsevol cosa que faça olor de “català”.

Per què els catalans fan tanta por a certs aragonesos? Potser perquè compartim massa coses, moltes més de les que alguns voldrien. Es tracta d’una por amb el mateix origen que l’antijudaisme: el jueu, tradicionalment, era de tots els diferents el menys diferent, perquè la seua suposada amenaça era invisible, en contrast amb africans o asiàtics que no poden amagar els seus trets. Així, el rebuig se sustenta en aquesta mena de raonament: som massa iguals, i per tant hem de fer el possible per diferenciar-nos, perquè els que ens manen -que molts cops solen ser els de sempre, o els seus fills- no ens puguen acusar de connivència o, fins i tot -horror!-, de ser el mateix enemic, traïdor per definició.

Aquesta catalanofòbia sol anar combinada amb el xauvinisme, el ressentiment i l’autoodi, uns sentiments que massa sovint des del Poder no es dubta a atiar mitjançant soflames ridícoles i grandiloqüents. I això no passa únicament a les nosttres terres, tots sabem l’extensió del fenomen del blaverisme al País Valencià -i fins i tot del tortosinisme, dins la Catalunya estricta-. En el fons, tot “blavero” o similar no deixa de ser un titella dels sectors més retrògrads i immobilistes tradicionalment lligats al Poder central, i les seues distorsions de personalitat no solen ser més que la manifestació més evident de les limitacions i del conflicte per doble lligam que pateix, ja que d’una banda té un interés primari i folclòric per la seua “terreta”, equiparable al dels seguidors d’un club de fútbol, però d’altra banda és incapaç d’anar més enllà i es troba atenallat per la seua fidelitat nacional a un ens superior, encarnat en l´Estat i en tot el que el representa. Una situació que li produeix una evident frustració, que és incapaç d’explicitar i que -com estem farts de veure- l’acaba projectant damunt qui menys culpa en té, convertit en boc expiatori de la seua impotència.

Joaquim Torrent

(Temps de Franja 89, setembre-octubre 2009)

 

ALEJANDRO MAÑO

 

Alejandro Maño no és pas un home com un altre, sinó que és ben bé com tots els altres; vull dir que és l’aragonès arquetípic, el més aragonès dels aragonesos o, més aviat, la mitjana de tots ells. I és que Alejandro Maño no és ni alt ni baix, ni prim ni gras, ni ros ni bru (per bé que a Osca, especialment al Somontano, hi ha molts rossos, i al Baix Aragó molts morens). És possible que siga cellajunt i potser té el nas un xic xatet, però només és possible. Ah! Abans que hi veieu inconvenients, he triat un Alejandro, perquè, a més de l’homonímia amb Alexandre el Gran,  m’interessa especialment de subratllar un caràcter una mica masclista. Res d’especial, o, com a mínim, res de sorprenent en aquest racó de món.

No és veritat que Alejandro Maño siga un tossut vocacional, un caparrut de vici, un baturro d’ací t’espero. N´´es, però com qualsevol altre individu de cultura mediterrània.  Los aragoneses llevan la fama, per los catalanes cardan la lana (ho deia ma mare, inflamada de fervor regional i “con retintín”). Segurament l’ Alejandro viu a ciutat ( a Saragossa?), o en una població gran o mitjana I possiblement té algun estudi, i una feina digna. Ha viatjat més aviat poc, però és mitjanament llegit. Potser menja massa, potser beu una mica. En tot cas té excés de colesterol (l’ efecte choricico  i morcillica) i els dies de festa sua i alça massa la veu (iaxò no ho fa l’aigua). Menja i beu coses de tota la vida, perquè ell no és espcialmenbt donat a tastar les coses noves. És un repatani, i ací és on comencen els problemes. I és que el nostre Alejandro és una mica malagradís. Té por de la innovació, li fan basarda els canvis radicals. Però ,d’una altra banda, pareix que té Un bri d’envegeta cap als que no comparteixen aqueixa condició. Té temor de quedar-se enrere, de no arribar-hi, que li passen al davant; però no gosa de fer passes decidides cap a la incertesa. I, quan les coses, a causa del seu conservadurisme malaltís, no ixen com ell voldria, veu el  fantasma del contuberni, experimenta la sensació que té en contra el món sencer. És simptomàtic  el poc que li agrada viatjar. Només es troba bé amb les certeses quotidianes de Salou, envoltat dels mateixos veïns d’ escala de la seua vila. Algun cop ha anat a França, però no li agraden els francesos, principalment perquè parlen francès. En definitiva, són com catalans que han  reeixit a ser ells mateixos, cosa que contradiu l’ordre natural de les coses, i això el posa especialment nerviós. Ell es considera, i fins a cert punt se sent, aragonès, i li agraden els símbols regionals, per molt tòpics i rancis que siguen; però tampoc no vol que se’n faça un gra massa. La sola idea d’alterar  l’estatus li causa un gran neguit.

Per això, i per desgràcia, Alejandro Maño no entendrà mai la diversitat  interna d’ Aragó. Mi l’entendrà ni l’ acceptarà, ni la cultural ni, encara menys, la lingüistica. A Aragó sempre s’ha parlat castellà. N’hi ha que parlen prou diferent; una cosa vella, al nord, que és francament antiestètica. I, a més, ara l’ escriuen amb molta z i molta b alta.  Com un castellà malfargat i carregat de catalanades i gavatxades. Pretendre que això és una llengua és com una broma de mal gust. I quatre radicals que ho volen imposar a tothom. Pa joder . I. A l´est, encara pitjor. Allà sempre han parlat, la gent toixarruda, una barreja infumable de castellà i català, i ara, per influència de quatre i pels voltors aquaitent de Catalunya estant, pretenen que tinga tots els drets com una llengua de debò, com a Catalunya i a Euskadi.

El temps passa i Marcel·lí Pa i Vi es dedica a tocar la gaita, o el flabiol, no fos cas que perdés algun vot. I a mi em vénen al cap els vells redolins joteros de La Bullonera: “ qué envidia nos tienen en todo Madrid: que no son tan nobles, ni brutos ni pobres como los de aquí”.

Ramon Sistac

 

(Temps de Franja 88, Juliol-agost 2009)

Fotos de Begonya Ferre.

A «Via llibre», amb Francesc Puigpelat | L’esmolet.

El fragment del programa «Via llibre» dedicat a l’aventura, amb l’escriptor Francesc Puigpelat. Al cafè Marsella.

Fragment de la conversa al Marsella

Fragment de la conversa al Marsella

Els interessats en realitzar les proves dels certificats de català que el plaç s’acaba el 27 de febrer per a la sol·licitud i el 28 per al pagament. Ho podeu fer tot per internet, entreu a gencat i cerqueu certificats de català. Més endavant sortiran les convocatòries a València i a les Escoles d’Idiomes.

Per a preparar-vos per a les proves podeu aprofitar els cursos que organitza l’ASCUMA, són gratuïts i, de moment, tot pinta que serà la darrera vegada que trobem finançament. Així que no deixeu passar l’oportunitat!
Us serviran per aprendre i millorar en l’escriptura en la nostra llengua, ajudar-vos a traduir el vostre web professional, o per a preparar-vos els exàmens oficials, o per obtenir punts de cursets… Cadascú tindrà els seus motius, però sobretot no deixeu perdre l’oportunitat, recordeu que es possible que esta sigue la darrera vegada que L’ASCUMA PUGUE ORGANITZAR CURSOS DE CATALÀ GRATUÏTS!!!
 
El curs és intensiu de 60 hores. S’ha sol·licitat realitzar-ne tres, a tres llocs diferents. Els horaris són provisionals:
VALL-DE-ROURES: dilluns de 16,30 a 19 h
CALACEIT: dilluns de 19,30 a 22 h
ALCANYÍS: dimecres de 19 a 21,30 h
Comencem el 4 de març i la sessió informativa serà el 25 de febrer.
Inscripcions: A l’ASCUMA o a l’Aula de Formación de Personas Adultas de cada lloc.
ANIMEU-VOS!!!
———————————————————-

CURS DE LLENGUA CATALANA

APLICAT AL SECTOR TURÍSTIC I DE L’EMPRESA

VALL-DE-ROURES

 

-Curs gratuït

-Certificat d’assistència de 60 hores

-Calendari: del 4 de març al 17 de juny

-Sessió informativa: 25 de febrer

-Horari: dilluns de 16,30 a 19 h

(també dijous ocasionals i dos eixides pràctiques d’estudis)

-Lloc: C. P. Educació de Persones Adultes de Vall-de-roures

 

Al nostre territori la llengua catalana pot ser una oportunitat important per millorar la qualitat en la comunicació del producte i, el més important, amb una inversió de 0 eur.

 

El fet de poder utilitzar la llengua pròpia d’una part important dels nostres turistes (catalans i valencians) millora la nostra imatge, ja que ens fa més propers al client i això, en criteris de màrqueting, s’entén com una oportunitat per a diferenciar-nos d’altres destinacions.

 

Durant el curs, t’ajudarem a traduir el web del teu negoci, el teu fulletó, la carta del menú,…

 

BENEFICIARIS

Agents econòmics i emprenedors de les comarques del Baix Aragó i el Matarranya,. Especialment:

-D’agricultors que diversifiquen les seues activitats en no agrícoles.

-Dones o jóvens a la recerca d’ocupació.

En el cas de quedar places disponibles, es podrien inscriure altres perfils.

 

Sectors professionals principals a qui es dirigirà el curs:

-Hostaleria

-Allotjaments de turisme rural

-Guies turístics

-Informadors turístics

-Empreses de turisme actiu

-Professions liberals relacionades amb el turisme i els segons residents: electricistes, fusters, obrers, etc.

 

MÉS INFORMACIÓ: Associació Cultural del Matarranya.

C/ Major, 4 CP 44610 Calaceit – Telèfon 978 851521 – administracio@ascuma.org

INSCRIPCIONS: C.P. Educación de Personas Adultas,  Vall-de-roures (a l’institut), 16- 20 h

 

OBJECTIUS

OBJECTIU GENERAL

Millorar l’eficàcia dels participants en el seu negoci mitjançant l’oferta del seu producte en català com la llengua d’un grup important de la seua clientela (turistes, segons residents i poblacions veïnes).

 

OBJECTIUS ESPECÍFICS

-Adquirir els coneixements bàsics de l’ortografia i gramàtica de la llengua catalana per a aconseguir el nivell elemental en el registre escrit i un nivell alt en lectura i oral.

-Aprofundir en la comunicació oral amb l’aprenentatge de les expressions i el vocabulari específic dels sectors professionals dels participants.

-Practicar la realització de textos administratius i de les TIC en català dels tipus que puguen necessitar els participants en la seua activitat professional: respondre un mail, confirmar una reserva, escriure una carta, un menú, etc.

-Traduir documents de les TIC i altres sobre la comunicació dels productes dels participants: web, blog, fulletons, carta de menú, etc.

 

METODOLOGIA

Se seguirà una metodologia dinàmica i participativa. En la primera part es desenvoluparan continguts d’ortografia i morfosintaxi (blocs 1 i 2), mentres que la segona mitat es dedicarà a activitats de pràctiques amb documents de tipus turístic i empresarial i a la traducció dels materials dels alumnes.

 

PROGRAMACIÓ

Bloc 1: Ortografia (nivells B1 i B2)

Bloc 2: Morfosintaxi (nivells B1 i B2)

Bloc 3: Lèxic específic

Bloc 4: Textos de llenguatge comercial, turístic, hostaler i empresarial

Bloc 5: Aplicació a les TIC

 

ORGANITZACIÓ:

Consta de 60 hores: 50 hores presencials (45 hores de classe més 5 hores d’eixides de pràctiques d’estudi) i 10 hores no presencials (exercici pràctic de traducció) amb tutoria.

 

CERTIFICAT:

Al finalitzar el curs l’alumnat rebrà un certificat d’assistència i aprofitament de 60 hores.

Serà necessari haver assistit a un mínim del 80% de les classes i entregar els treballs  obtenint la qualificació d’apte.

 

MATERIAL DIDÀCTIC: S’entregarà un dossier de l’alumne.

 

DOCUMENTACIÓ A PRESENTAR PER A LA INSCRIPCIÓ:

-Fotocòpia del DNI

-Justificant de la situació laboral: fotocòpia del rebut d’autònom, de la nòmina (només la part superior) o targeta de l’atur

-Fitxa d’inscripció firmada que li facilitaran al Centre

-Justificant d’ingrés de 7 € en concepte de matrícula al Centre

-Si no consta al DNI l’adreça de residència a les comarques del Baix Aragó o del Matarranya, certificat de l’Ajuntament.

 

TAMBÉ S’HA SOL·LICITAT EL CURS A CALACEIT I A ALCANYÍS

 

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilidad Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

8-10 de març de 2013.

Programa: 1-4

Programa: 2-3

La consciència, visitadora social és el títol d’un esplèndid relat de Pere Calders sobre un «assassí professional correcte i puntual». Es tracta de Depa Carel•li, un pervers al llindar de la vellesa i més pelat que una rata, que  s’entossudeix a matar a sang i fetge una humil velleta que dorm plàcidament. En la versió original, inclosa en el llibre Cròniques de la veritat oculta, Depa Carel•li apunyala sense escrúpols a l’anciana, malgrat que un àngel de la guarda, en funcions de veu de la consciència, s’escarrassa per dissuadir-lo. En l’instant en què el professional «correcte i puntual» enlaire el ganivet, l’àngel s’interposa en va entre el criminal i el llit on descansa la malaguanyada senyora. Ras i curt, és una trobada entre el bé i el mal, els quals tracten convèncer-se mútuament.
Si l’autor hagués deixat l’opció al lector, com darrerament permeten alguns llibres de contes, de poder decidir el final, un servidor no hauria dubtat a emfatitzar el tram final. L’objectiu seria que l’intent de l’àngel protector per salvar la dona aixequés tan d’esvalot, fruit d’una tensa discussió entre ambdós protagonistes, que la dorment es desvetllés sobresaltada. Arribats a aquest punt, Depa Carel•li ho tindria pelut per enllestir la brutal feina, amb la qual cosa acabaria desistint i tocant pirandó amb la cua entre cames.
A camins, la tasca d’un vetllador és desvetllar a algú que la vida li penja d’un fil. Però també desvetllar els parlants d’una llengua quan no s’adonen que són esborrats com a grup diferenciat.
Quan hi ha un risc, avalat pels entesos, que una identitat lingüística es degrada perillosament, no és cap disbarat destapar la capsa dels trons. I és que tot apunta que en el decurs del segle XXI bona part de les llengües del planeta desapareixeran. Això explica que Amin Maalouf parli en un dels seus assajos de les identitats que maten. El nostre patrimoni lingüístic no se n’escapa. De fet, Esplucs i Binèfar, La Llitera, i Oriola, Baix Segura, foren catalanoparlants segles enrere. A hores d’ara, els tres municipis són castellanoparlants. A propòsit de la Franja de Ponent, el sociolingüista Natxo Sorolla diu que, entre els nascuts la dècada dels 90, l’ús del català ha passat a ser molt minoritari: «estem en el moment del punt d’inflexió». Així doncs, no ens ha de saber greu, entre els catalanoparlants lingüísticament actius, remoure cel i terra fins aconseguir espavilar els endormiscats. Suscitar preguntes, posar en dubte certes creences, fer reflexions, fomentar l’acostament entre els territoris del nostre àmbit lingüístic… són estímuls perquè els Països Catalans, definits simbòlicament per algú com un elefant adormit, quedin d’una vegada activats. Desvetllar consciències és un exercici que ens fa més humans.
El Casal Jaume I de Fraga, amb el suport diferents institucions culturals, organitza els dies 8, 9 i 10 de març, a la capital del Baix Cinca, una nova edició de les jornades per la dignificació lingüística, que enguany arrodoneix el cicle que vincula llengua i seducció. La historiadora fragatina Mari Zapater; l’escriptor Màrius Serra; el psicòleg Ferran Suay, entre d’altres, formen part del cartell de la convocatòria, que també contempla visites guiades a Lo Castell (antiga església de St. Miquel de Fraga) i els monestirs d’Avinganya i d’Escarp, en el Baix Segrià.
Hi ha un brogit sa i estalvi. Aquell que atura un fatal desenllaç. I, de retruc, treu el son de les orelles a la possible víctima. És un rebombori susceptible d’originar una convulsió social i personal. «Vat astí», que diuen a Fraga, el repte.
Quim Gibert, psicòleg i coautor de Removent consciències

Las Cortes de Aragón inician la elaboración de su informe sobre el proyecto de ley de Uso, Protección y Promoción de las Lenguas y Modalidades Lingüísticas Propias de Aragón: Cortes de Aragón – Parlamento.

 

Educación, Universidad, Cultura y Deporte

 

Las Cortes de Aragón inician la elaboración de su informe sobre el proyecto de ley de Uso, Protección y Promoción de las Lenguas y Modalidades Lingüísticas Propias de Aragón

 

La parlamentaria popular María José Ferrando coordinará el grupo de trabajo formado por Maite Pérez (PSOE), María Herrero (PAR), Nieves Ibeas (CHA) y Adolfo Barrena (IU), que deberán analizar un total de 171 enmiendas con las que los grupos pretenden modificar el texto inicial

 

 

Zaragoza, 15/02/2013.- Las Cortes de Aragón han puesto en marcha esta mañana el grupo de trabajo que elaborará el proyecto de ley de Uso, Protección y Promoción de las Lenguas y Modalidades Lingüísticas Propias de Aragón, presentado el pasado mes de agosto por el Gobierno de Aragón.

 

La ponencia estará formada por Maite Pérez, en representación del PSOE, María Herrero, designada por el PAR, Nieves Ibeas, en nombre de CHA, Adolfo Barrena, para defender las posiciones de IU, y por la parlamentaria popular María José Ferrando, que ha sido elegida coordinadora de los trabajos.

 

Este nuevo paso en la tramitación de este proyecto de ley se produce tras el debate y votación de dos enmiendas a la totalidad el pasado mes de diciembre, defendidas por CHA e IU, en este caso con texto alternativo. Ahora, los cinco parlamentarios aragoneses deberán presentar ante la Comisión de Educación, Universidad, Cultura y Deporte su informe después de estudiar las 171 enmiendas parciales que pretenden modificar el documento inicial.

 

En este sentido, el grupo que más propuestas de modificación defenderá será el socialista, con 74, seguido por CHA e IU, con 53 y 42, respectivamente. Las dos enmiendas que quedan para completar la cifra global llevan la firma del PP.

 

O Campus de Uesca celebra o diya internacional d’a luenga materna con una mesa redonda | Arredol.

O Campus de Uesca celebra o diya internacional d’a luenga materna con una mesa redonda

Se analizarán obras historicas sobre l’aragonés recientment recuperadas

Uno d'os libros d'a colección que protagoniza a mesa redonda

Uno d’os libros d’a colección que protagoniza a mesa redonda

O Campus de Uesca celebra o Diya Internacional d’a Luenga Materna iste lunes, con una mesa redonda. Especialistas en a luenga aragonesa participarán en iste acto que analizará las obras clasicas que son estadas recuperadas en a colección “Biblioteca d’as Luengas d’Aragón”.

Os textos sobre l’aragonés de Joaquín Costa, Jean-Joseph Saroïhandy u José Otín y Duaso, os escritos en ista luenga por Johan Ferrández de Heredia en o sieglo XIV, u a faina d’o Estudio de Filolochía Aragonesa en a primer metat d’o sieglo XX, protagonizarán, entre atros, a charrada a on que, chunto a lo responsable d’a suya publicación, José Ignacio López Susín, bi charrarán Pilar Benítez, Óscar Latas, Francho Nagora y Rafel Vidaller, tots ells estudiosos u editors d’istas obras. O Diploma d’Especialización en Filolochía Aragonesa, postgrau d’a Universidat de Zaragoza, que se fa en Uesca, organiza ista actividat que se ferá a las 20:00 en a Facultat de Sciencias Humanas y d’a Educación.

Iste acto academico preba de “trucar o ficacio sobre a luenga aragonesa como patrimonio d’Aragón de vez que contribuye a la celebración d’ixe Diya Internacional, instaurau por a UNESCO en 1999, con l’obchetivo de promover o multilingüismo y a diversidat cultural”, sinyalan os organizadors.

A “Biblioteca d’as Luengas d’Aragón” , ye una colección empentada por a Sociedat Cultural Aladrada a on que colabora tamién Prensas Universitarias. Naixió en 2009 con a ideya de recuperar textos clasicos en aragonés u catalán y sobre l’aragonés u o catalán en Aragón. A colección preba d’estar un espacio ta fer valurar o patrimonio inmaterial d’Aragón, destacando as suyas excelencias literarias, rescatando estudios, testimonios u textos sinyalers y fendo-los accesibles t’os aragoneses d’o sieglo XXI.

Marxem, papà. Aquí no ens hi volen.

Foto Familia Premios Música Aragonesa 2012Premios de la música aragonesa

Una fiesta fantástica y entrañable. La caña inicial que metieron los soulferos de Faith Keepers, la impresionante aparición de Loquillo y Gabriel Sopeña interpretando un poema de Jaime Gil de Biedma, y el alucinante cierre de Gavy Sander’s que recibió el Premio a toda una trayectoria, acompañado de Los Vibrants, despidiéndose de los escenarios a los 68 años en presencia de sus nietos con dos “vibrantes” rock&rolls clásicos de finales de los 50 y principios de los 60 fueron, para mí, los momentos más mágicos de la noche.

De la música en “otras lenguas aragonesas”, bien, gracias. Al parecer, “autóctona no hay más que una y al catalán lo encontré en el arroyo”. Ya en el título de este apartado aparece la expresión: “Mejor Canción en Lengua Autóctona Aragonesa”, así, en singular. La persona que entregó el premio (fallaron los de Biella Nuey, cachis), María de Miguel: sí, sí, la del programa televisivo ”Bien dicho”, saludó con un inequívoco “Buena nuey, mesaches!”. Y los compañeros de Prau, ganadores con la hermosa canción “Os pietzs en a tierra” hablaron solamente del y en aragonés. No mencionaron la palabra maldita no fuera que se enfadara el Gobierno aragonés, que este año dejaba de subvencionar la fiesta. Entre las canciones finalistas había una en catalán: “Olivera d’Aragó” , de Àngel Villalba, pero en ningún lugar decía en qué lengua estaba cantada. A mí, viendo todos estos detalles, me vino a la cabeza el título de una novela de la escritora leridana Imma Monsó: “Marxem, papà. Aquí no ens hi volen” (“Vámonos, papá. Aquí no nos quieren”).

mitjançantMarxem, papà. Aquí no ens hi volen. | Mas de Bringuè.

Mas de Bringuè | De Saidí al món.

LOS%20BESUGOS

(Cartell de la pel·lícula)

Lo film curt de ficció “Los besugos del café inundado” , dirigit per Enric Novials Copons,   inspirat en el tema de  la desaparició d’un poble  per la construcció d’un pantà i rodat a Mequinensa, ha guanyat el Premi del Públic del I Concurs de Cortos de Ficción del  Festival de Cine Luis Buñuel.

Aquest Festival, organitzat per la Universitat de Saragossa  i el Centro “Luis Buñuel” de Calanda,  aplega més d’una trentena de curts, seleccionats per Javier Espada, director del centro Buñuel de Calanda, y el crític i cineasta Gonzalo Ferrer , que segons els seus criteris tenin alguna relació temàtica o estilística amb el cine  de Buñuel o el surrealisme

L’equip que va participar en la pel·lícula “Los besugos…” mostrà la seua satisfacció per la resposta i la reacció del públic davant d’aquesta obra  i afirmen que això els anima a seguir en la tasca de la creació de curts i  a assolir  nous reptes..

Representants comarcals i provincials es reuneixen amb els ramaders per a conèixer els problemes del sector | Comarques Nord.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: