Skip to content

Archive

Archive for gener, 2014

Dueños de fincas firman contra el Parque Natural de Los Puertos.

Diya d’a Luenga Materna.

NOTA DE PRENSA

 

 

DÍA DE LA LENGUA MATERNA 2014
Entidades culturales programan actividades en torno a este día instituido por la Unesco para promover la diversidad lingüística

 

 

La agenda de actividades se extenderá entre el 27 de enero y el 28 de febrero en varias localidades aragonesas, y se inicia la próxima semana en Huesca y Barbastro.

 

 El próximo 21 de febrero, instituido por la UNESCO, se celebra el Día de la Lengua Materna.

 

Con tal motivo diferentes entidades de todo el territorio han preparado un completo programa de actividades que van a tratar de poner de manifiesto ante la sociedad aragonesa la importancia de proteger y fomentar la lengua aragonesa, especialmente en la escuela, para transmitirla a los más pequeños y evitar así la quiebra de la transmisión generacional.

 

Los actos se desarrollarán en diferentes localidades (Huesca, Zaragoza, Jaca, Sabiñánigo, Biscarrués, Aínsa, Barbastro, Utebo, Cuarte, Villanova, Castejón de Sos, Sandiniés, Benasque, Sahún, Cerler, Laspaúles…) desde el próximo día 27 de enero hasta el 28 de febrero, y de ellos iremos dando cuenta durante las próximas semanas.

 

El lunes próximo, día 27 de enero a las 18 horas, tendrá lugar en el Teatro Salesianos de Huesca la representación de la obra de teatro As siete cabretas e o lupo, por el Grupo “Ta ninos“, y el sábado 1 de febrero, en Barbastro, tendrá lugar la Trobada de Fablans “Chusé Noguero” con diversas actividades a lo largo de todo el día en la capital del Somontano.

 

El Día de la Lengua materna está apoyado en nuestra comunidad autónoma por UNESCO-Aragón y en él participan, hasta la fecha las siguientes entidades:

 

 

Rolde de Estudios Aragoneses, Sociedad Cultural Aladrada, Asoziazión Cultural O Trango, Asoziazión Cultural Bente d’Abiento, Unibersidat, Clica Cinca-Cinqueta, Gara d’Edizions, Asociación de Mujeres Donisas Benasque, SEIRA, Colegio Escolapios Zaragoza, IES Pedro de Luna Zaragoza, Colegio Montecanal Zaragoza, Colegio Salesianos Huesca, Instituto de Estudios Altoaragoneses, Consello d’a Fabla Aragonesa, Boira Fablans de Zinco Billas, Rolde O Caxico Sabiñánigo, Asociación Cultural Q-Arte, Asoziazión de Nabateros d’a Galliguera, Purnas Semontano, Casa de Juventud Universidad-Ayuntamiento de Zaragoza.

Cosas de niños | por Paula Figols y Esperanza Pamplona.

Picture

El Parlament rebutja el Lapao i reconeix la unitat de la llengua catalana.

BARCELONA, 30 Ene. (EUROPA PRESS) –

 

   La comissió de Cultura del Parlament ha aprovat aquest dijous dues propostes de resolució sobre la unitat de la llengua i el rebuig a la Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats pròpies d’Aragó que considera el català llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (Lapao), ha informat CiU en un comunicat.

 

Així, la Cambra catalana expressa el seu rebuig a totes aquelles denominacions impròpies de la llengua catalana que “atemptin contra la unitat de llengua i que no responguin als criteris científics, filològics i acadèmics establerts internacionalment, ni a noms històrics, tradicionals o locals reconeguts com expressions o modalitats territorials de la mateixa llengua catalana”.

La proposta també insta el Govern d’Aragó que consideri el català com a “patrimoni aragonès i comú” als altres territoris del domini lingüístic català –Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Franja de Ponent, Catalunya Nord, Andorra, l’Alguer i el Carxe–, a més de sol·licitar que reconegui l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) com a autoritat filològica del català per elaborar regulacions i normatives que impulsin el català a Aragó.

A vulgarización d’a luenga Aragonesa medieval en Aragón TV, o “romance” |.

A eliminación d’a historia, tradición y evolución de qualsiquier feito cultural aragonés ye una d’as fins de l’espanyolismo. Regular que os meyos privaus de dubdosa tradición democratica en Aragón lo fan sin garra compleixo, con as dos luengas propias d’Aragón: l’aragonés y o catalán. Pero en iste caso nos trobamos en o caso d’a televisión publica d’Aragón, que con enchaquia d’a donación d’os textos más antigos en luenga Aragonesa medieval, no han perdiu a oportunidat pa confundir y vulgarizar a luenga en a que son escritos, clamando-la como “romance” u “romance aragonés”. Cuesta entender a que se refieren con ixa denominación, quan luengas latinas como o castellano, nunca no ye clamau como “romance castellano” en textos d’as mesmas calendatas, sino “castellano medieval” o “Español antiguo” estando ista zaguera inventada de tot.
Remeramos que as “lenguas romances”, tamién clamadas romanicas u neolatinas, son todas as luengas que evolucionaron d’o latín vulgar (entendiu como “parla cotidiana d’a chent”) de revés que o latín clasico, traza estandarizada que nunca no yera aprendida como luenga materna.
A luenga Aragonesa medieval, evolucionó de vez, pero independientment a la luenga castellana, por as envueltas d’os sieglos X-XV, y como tal mereix o mesmo rispeto a denominacions cultas y veraces, sin amagar garra nombre. O mesmo rispeto que mereixen o portugués, asturianoleonés u gallego, todas tres d’a mesma branca iberoromance.

La vulgarización de la lengua Aragonesa medieval en Aragón TV, el “romance” (cast.)
La eliminación de la historia, tradición y evolución de cualquier hecho cultural aragonés es uno de los fines del espanyolismo. Normalmente los medios privados, de dudosa tradición democrática en Aragón, lo hacen sin ningún complejo, con las dos lenguas propias de Aragón: el aragonés y el catalán. Pero en este caso nos encontramos en el caso de la televisión pública de Aragón, que con motivo de la donación de los textos más antiguos en lengua Aragonesa medieval, no han perdido la oportunidad para confundir y vulgarizar la lengua en la que están escritos, denominándola “romance” o “romance aragonés”. Cuesta entender a que se refieren con esa denominación, cuando lenguas latinas como el castellano, nunca es llamado como “romance castellano” en textos de las mismas fechas, sino “castellano medieval” o “Español antiguo” siendo esta última denominación totalmente inventada.
Recordamos que las “lenguas romances”, también llamadas románicas o neolatinas, son todas las lenguas que evolucionaron del latín vulgar (entendido como “habla cotidiana” de la gente) al revés que el latín clásico, manera estandarizada que nunca era aprendida como lengua materna.
A lengua Aragonesa medieval, evolucionó de vez, pero independientemente a la lengua castellana, por las envueltas d?los siglos X-XV, y como tal merece el mismo rispeto a denominaciones cultas y veraces, sin esconder ninguno nombre. El mismo rispeto que merecen el portugués, asturianoleonés o gallego, todas tres d?a misma nada iberoromance.

La DPT insta al PSOE a no agravar la polémica de la D.O. del Jamón.

La primera nevada del año tiñe de blanco el territorio.

En las zonas altas del Matarraña, como Peñarroya de Tastavins, también la nieve ha llegado a cuajar dejando imágenes propias de postales navideñas.

La alerta amarilla por nevadas terminó en la tarde del miércoles a las 20.00 aunque hay que circular con precaución en algunas vías.

Segre.com: Dia de Reg.

Chelat de mullarero

Finalment comença a fer calor. Una bona notícia per a hostalers i comerciants, sobretot del sector tèxtil. No sé si també gaire per a les economies familiars, però que arran de l’anunci d’un estiu més fresquet esperen estalviar en refrigeració domèstica. La tònica d’aquesta canícula pròxima: menys aire condicionat i més ventalls. Això sí, l’oportunitat de reviure alguns plaers estivals: l’ombra, la migdiada, els sopars al descobert, els banys de mar o piscina i els gelats. Ja els enyorava, els gelats, encara que no deixo de consumir-ne tot l’any, si bé ara vindran més de gust. Confesso la meva debilitat per les taronges tropicals de Glas que compro al Plus i pels vasets de Chelats Sarrate, d’Alcampell. Una gran varietat de sabors, no sé si també de préssec, que a Fraga denominen mullarero.

Que els fragatins diguin mullarero al préssec -de fet, els arbequins en diem préssic– no significa que parlin una llengua diferent. Aquí ens referim a la sorra com arena, a les vambes com a keds o als pits de les dones com a popes, i no per això se’ns acudeix (bé, a alguns sí que se’ls ha passat pel cap algun cop, en temps del leridanismo franquista) de creure que no ens expressem en català, un català tan vàlid com el d’Olot, Tortosa, Benavarri, Pollença o Alcoi. Per cert, m’adhereixo a la campanya de la web popes.cat, en favor de preservar aquest dialectalisme tan eufònic i rotund, i la seva generalització arreu del domini lingüístic.

D’una cosa de llepar a una altra, torno als gelats Sarrate. A propòsit, per què escriuen chelats? En tot cas, txelats. L’anècdota no ve més que a confirmar la sospita que aquest nou idioma de la Franja inventat per les autoritats aragoneses -amb l’aquiescència d’uns quants col·laboracionistes locals, còmplices actius o passius de l’intent de genocidi cultural- no és més que un català amb faltes d’ortografia.

Alcampell, precisament, ha estat el primer municipi a rebel·lar-se contra aquest absurd filològic, obrint la senda a una trentena de consistoris més. Es nota que té un alcalde lletraferit, l’escriptor Josep Antoni Chauvell. Un altre Josep Antoni és fill il·lustre de la vila. I algun, diria que cada vegada més, començant per bastants companys de la seva pròpia federació, a tenor de les últimes enquestes, pensem que faria un gran servei a la causa si -en català, castellà o lapao– s’abstingués de parlar tant.

Els propietaris demanaran més informació a la DGA sobre el futur Parc Natural | Comarques Nord.

Francisco Esteve: “El Parc Natural no només afecta a propietaris. Afecta a tot el poble” | Comarques Nord.

“Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré” | Lo Finestró.

 

41b3e1c9a72563adbb791550ecdbe3a5_L

El dissabte 24 de gener a la tarda es va inaugurar a la sala de plens de l’Ajuntament de Tremp l’exposició “Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré”. Una mostra que exposa referències en llengua catalana anteriors a les homilies d’Organyà i que els seus orígens es troben a cavall entre el Pallars Jussà i la comarca de la Ribagorça aragonesa.

Van intervenir en la presentació el president de l’Institut d’Estudis Catalanas i Ramón Sistac, delegat de l’IEC a les terres de Lleida. En paraules de Sistac ”el català és una de les llengües fundacionals d’Aragó. Abans de néixer Aragó ja s’hi parlava català per l’Aragó”

Pirineus TV

Més informació a La Franja

ajuntament

Referències aparegudes a la premsa local sobre la inauguració de l’exposició* Els orígens del català*:

*La Manyana* 26-1-2014: http://www.lamanyana.es/article/tremp-recibe-la-muestra-%E2%80%98els-or%C3%ADgens-de-la-llengua-catalana%E2%80%9D

*Pallars Digital* 26-1-2014: http://www.pallarsdigital.cat/jussa/item/1682-inaugurada-l-exposicio-jo-fideles-vos-sere-amb-els-documents-mes-antics-escrits-en-catala

*Pirineus TV* 24-1-2014: http://www.pirineustelevisio.com/2014/01/els-pallars-24-de-gener-els-origens-de-la-llengua-catalana-fins-al-28-de-febrer-a-tremp/

*Pirineus TV* 28-1-2014 (declaracions Sr. Ros i Sr. Sistac): http://www.pirineustelevisio.com/2014/01/els-origens-de-la-llengua-catalana-tremp/

*Lo Pallars TV* 28-1-2014 http://www.lopallars.tv/joomla-pages-iii/blog-layout/320-exposicio-els-origens-del-catala-a-tremp

L’*Agència Catalana de Notícies* va fer un reportatge.

Ahir va morir Peter Seeger | Lo Finestró.

He estat un dels 31 afortunats sacrílegs a qui els lletraferits de Paper de vidre han encomanat d’allargar el final d’una narració. No m’he pogut estar d’agafar Un habitant de Carcosa, del genial Ambrose Bierce, i ficar-hi la meua cullerada. Si us ve de gust llegir-ho, ho podeu fer aquí.

La resta de participants són: continueu llegint a He comés un sacrilegi (però ben acompanyat) | L’ esmolet.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: