Skip to content

Archive

Archive for juliol, 2014

DGA firma un convenio con el Jamón de Teruel para garantizar la certificación.

Calaceite autoriza de nuevo el consumo del agua de boca.

image001

II ALIFARA CLARIÓ. ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.
Beseit, dijous 21 d’agost de 2014

– 11:00h EXCURSIÓ: ‘ANEM A EXPLORAR AL RIU MATARRANYA’. Coneixerem la
fauna i flora del riu i mirarem amb la lupa.
(Públic familiar, per a totes les edats. Sortida: Plaça de Beseit).

– 14:00h Dinar de convivència per als socis i simpatizants a l’Assut de
Beseit. (Porteu el dinar i el banyador.)

– 18:00h BERENA i actuació espectacular del ‘MAGO ZAPATA’ a la Plaça de
Beseit. (Per a tots els públics)

Al llarg de tot el dia hi haurà un punt d’informació de l’associació
‘Clarió’ i una paradeta de llibres en català a la Plaça de Beseit.
Totes les activitats són gratuïtes. Us hi esperem!

Organitza: ‘CLARIÓ’ Associació de pares i mares del Matarranya en
defensa del català.

Col·laboren: Ajuntament de Beseit- Comarca del Matarranya- Caja Rural de Teruel

BENABARRE – BENAVARRI: VISITAS CULTURALES EN BENABARRE.

El Ayuntamiento de Benabarre junto con la Oficina de Turismo pone en marcha un nuevo periodo de visitas guiadas durante todo el mes de agosto.
Se van a ofrecer de nuevo visitas guiada al Castillo Condes de Ribagorza todos los días a las 12:30 y a las 19 horas. Además, como novedad, también se va a poder visitar el Molino de Aceite a las 17:30 de martes a sábado.

Los tíkets, que tienen un precio de 3€ e incluyen la entrada y la visita guiada para el castillo y el molino estarán a la venta en la Oficina de Turismo y la puerta del Castillo.

VISITA AL CASTILLO LIBRE:
Horario de acceso 10 a 12:30h
Precio 1,5 €

VISITA GUIADA AL CASTILLO:
Horario todos los días a las 12:30 y a las 19h.
Precio 3 € (1,5 € entrada + 1.5 € guía*) + VISITA AL MOLINO DE ACEITE (presentando el mismo ticket)

VISITA GUIADA AL MOLINO DE ACEITE:
Horario de martes a sábado a las 17:30h
Precio 1 ,5 € guía

Pena-Roja, “lo Masmut” i la Mare de Déu de la Font | Sortides amb gràcia.

Pena-Roja, “lo Masmut” i la Mare de Déu de la Font

Carro.

Paleontologia, prehistòria, edat mitjana, etnografia, paisatge, natura… tot això podem trobar al lloc que visitem avui, tot i que nosaltres ens aturarem, bàsicament, en dues de totes aquestes possibilitats. Tornem a la comarca del Matarranya, a una població situada a l’interior dels ports de Tortosa-Beseit, a tocar de les comarques dels Ports de Morella i el Baix Maestrat. Bona part del seu terme municipal marca el límit històric entre els antics regnes d’Aragó i València. És una localitat amb edificis que des de fora sembla que siguin de planta i dos pisos, però que a l’interior arriben a tenir cinc nivells, perquè estan construïdes adossades a la paret de la muntanya. Avui anem a Pena-Roja, també coneguda com Peñarroya de Tastavins.

Premsa de vi.

Comencem pel nom de la població. Com totes les localitats del Matarranya, el nom oficial és bilingüe: en català i en castellà. El nom castellà és, com hem citat, Peñarroya de Tastavins, perquè hi passa el riu d’aquest nom. En català, els cartells posen Pena-roja de Tastavins, però nosaltres, tal com fa en Joaquim Monclús i Esteban a El Matarranya, crònica de viatge, li direm Pena-roja, a seques. Veiem el per què amb les paraules del mateix Monclús: “La vila de Pena-roja que en molts llocs la veurem acompanyada amb el cognom de Tastavins, s’ha de dir Pena-roja a seques. Així ho recomana l’eminent filòleg Joan Coromines i l’Institut d’Estudis Catalans, l’organisme que té més autoritat en aquesta matèria. En castellà l’anomenen Peñarroya de Tastavins, perquè al llarg de la geografia de la Pell de Brau hi ha algunes altres Peñarroyas”.

Pastera i sedàs per a farina.

Aclarit el tema del nom, acostem-nos a la historia. L’any 1997 es van localitzar i excavar a Pena-roja les restes d’un dinosaure, més exactament d’un sauròpode, el més gran i complet que s’ha trobat a Espanya, per això a la localitat hi ha una de les seus de Territorio Dinópolis, un parc temàtic paleontològic. També s’han trobat a la població restes neolítics, ibers i romans. El segle XII va ser reconquerida als musulmans i l’any 1209 el rei Pere el Catòlic feu donació de les terres a l’ordre de Calatrava. La població va obtenir el títol de “vila”, l’any 1337.

Carnera penjada al celler.

Veiem com descriu Pena-roja en Joaquim Monclús: “la població queda escalonada al peu del tossal de la Mola amb un conjunt arquitectònic molt harmoniós on despunten cases de pedra prou importants, adornades amb escuts antics i amb balconades impressionants de fusta tornejada i volades sobre les solanes que ens fan adonar que som en un lloc de muntanya”.

Una bona possibilitat és passejar pels carrers i carrerons de la vila i anar descobrint bons exemples d’arquitectura popular, grans ràfecs i detalls aquí i allà, tot i que cal tenir en compte que la majoria de carrers són força costeruts. Nosaltres ens aturarem en dos punts concrets. El primer és l’espai gòtic “Lo Roser”, un equipament lúdic que ocupa el solar on hi havia l’antiga església de Sant Miquel. Davant hi ha una zona enjardinada amb algunes peces gòtiques recuperades.

Balances per a intercanvi directe.

El segon punt és una de les raons per visitar Pena-roja. Es tracta de “Lo Masmut, vida i oficis tradicionals”, que és una interessant exposició etnològica permanent, deguda a l’Associació Cultural Tastavins, la qual ha aconseguit reunir una important col·lecció d’objectes d’ús habitual a les llars i als oficis tradicionals, els quals exposen, des de l’any 2000, en dues cases rehabilitades, que ara son un sol edifici, i que es troba a la part més alta de la localitat, a tocar del castell.

“Lo Masmut, vida i oficis tradicionals”, està organitzada en un total de 10 sales o espais expositius. A cada àmbit hi ha els objectes, ben documentats, i acompanyats d’uns plafons en doble versió en català i en castellà, que expliquen amb textos i dibuixos, d’una manera molt didàctica, els diferents temes i activitats a que estan dedicats cadascun dels àmbits.

Escuradora.

La primera sala, que és al soterrani, és el celler. Hi podem veure diversos tipus de gerres i cànteres, i també sistemes de conservació dels aliments, com una carnera, que era la forma de conservar aliments en fresc abans que hi hagués les neveres. És una estructura de fusta coberta amb tela mosquitera i penjada del sostre. La tela mosquitera evitava els insectes, al estar penjada del sostre, quedava allunyada dels ratolins i l’ambient fresc del celler ajudava a conservar la carn o els productes que s’hi guardaven dins.

A la planta baixa, que de fet és un semi-soterrani, hi ha representat el corral dels animals, amb un carro complet i una curiosa i molt creativa reproducció d’un cavall feta a partir de trossos de llenya. També hi ha estris de llaurar i una premsa de vi. L’àmbit següent està dedica, precisament, a l’elaboració del vi. Hi podem veure bótes, barrils i mesures de diferents mides.

Vestit tradicional de núvia.

El quart espai expositiu està dedicat a la sega i el batre. Hi trobem tota mena d’eines i estris dedicats a aquesta activitat, com trills, falç i dalles. D’aquí passem al rebost, on també ens expliquen l’elaboració del pa. Entre els objectes que hi podem veure hi ha una pastera i diferents tipus de pa, i aquí també hi ha objectes relacionats amb la recol·lecció de la mel, amb la cacera i amb la matança del porc i l’elaboració d’embotits, com una trinxadora de ceba que s’utilitzava per a fer els botifarrons farcits. També hi ha una curiosa mena de balança feta amb cistells d’espart que s’utilitzava en l’intercanvi directe de productes.

El foc i el menjador són el sisè àmbit. Hi trobem la llar de foc, amb estris de cuinar i uns maniquins, que figuren uns avis amb un nadó a la vora del foc. També hi trobem diversos estris d’us quotidià, com plats, olles, ampolles, setrills, càntirs, morters… i “l’escuradora”, una aigüera per rentar els plats, però sense aigua corrent. Els plats es rentaven en un cossi, de terra cuita amb un forat amb un tap de suro al cul que, es destapar-se, deixava anar l’aigua bruta a un altre recipient que hi havia sota.

Alcova amb el vestit de nuvi.

El següent espai du el nom de “el cap de casa i el dormitori”. Aquí hi veiem la sala i alcova, amb un llit de matrimoni amb un bressol al cantó de la dona. Hi ha, també, els vestits tradicionals de casament: el d’home, negre i amb barret; el de dona, no és blanc, el cos es de color grana fosc i du el cap i les espatlles coberts amb una mena de caputxa oberta de color negre. En aquest àmbit hi ha també un rentamans sencer amb mirall, un braser i un bagul, entre altres objectes.

Fusteria.

Els següents dos àmbits estan dedicats a dos oficis concrets: el de fuster i el de ferrer i són la recreació d’una fusteria i d’una ferreria tradicionals amb tots els estris i eines que s’utilitzaven en aquest oficis. La bona feina de l’Associació Cultural Tastavins i la col·laboració de tot el poble han fet que poguessin aconseguir dos tallers sencers i els han reproduït amb força fidelitat. La mostra de “Lo Masmut” es completa amb un desè espai dedicat als masos, amb una gran maqueta que reprodueix un mas tradicional i un audiovisual.

Portalada i claustre.

A les nostres sortides ja hem visitat un altre museu similar, l’Etnogràfic de Ripoll, val a dir, però, que són molt diferents i, fins i tot, si teniu la oportunitat, paga la pena visitar-los per comprovar les diferències i les similituds en la manera de viure de dues comarques com el Ripollès i el Matarranya. I abans de passar al següent punt de la nostra sortida d’avui, cal que aclarim d’on ve el nom d’aquesta exposició etnològica permanent. “Lo Masmut” és el nom d’un impressionant conglomerat de roca amb parets verticals de més de cent metres que hi ha a tocar de la vila.

Nau de l'església gòtica.

A un parell de quilòmetres de Pena-roja, a tocar del riu Tastavins i de la carretera que va de Mont-roig de Tastavins a Vall-de-roures, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Font. Diu la tradició que al segle XIII fou trobada una imatge de la Mare de Déu entre uns esbarzers i al costat d’una font d’aigua. Al lloc s’hi va aixecar una petita ermita, que a meitat del segle XIV fou substituïda per un edifici gòtic, el qual encara podem contemplar avui.

L’any 1556 es va erigir un nou temple, a un nivell més baix, a tocar la llera del riu, que és coneguda com l’església de Baix del Santuari de la Font. A l’exterior, sota el capçal del temple hi ha una font amb 15 canelles. Aquest edifici fou reformat els segles XVII i XVIII.

Cassetonat amb la creu de Calatrava.

El temple antic és d’estil gòtic-mudèjar i fou declarat monument nacional l’any 1931 gràcies a la coberta decorada amb un cassetonat mudèjar, gairebé únic. L’edifici és d’una sola nau, dividida en cinc trams per quatre grans arcs que sostenen unes columnes amb capitells decorats amb motius florals, animals fantàstics i algunes figures humanes. Al cassetonat de la coberta hi podem veure diverses creus de Calatrava, l’ordre al qual pertanyia el territori, formes geomètriques, llegendes religioses i escuts heràldics de diverses famílies nobles de la zona. La façana dels peus de l’església té un rosetó i està coronada per un campanar d’espadanya.

Nau de l'església barroca..

La porta, s’obre a la façana lateral, que dona a un claustre. La portalada és d’arc apuntat, amb quatre arquivoltes, i està presidida per un timpà amb la representació de la Mare de Déu en Majestat, envoltada d’àngels glorificadors. Al costat hi ha personatges relacionats amb l’Ordre de Calatrava. Els capitells de les columnes, formen un fris corregut amb representacions del nou testament com la Fugida a Egipte, la Visitació, l’Epifania, la Crucifixió o la Resurrecció. La porta conserva la fusteria mudèjar.

Entorn del santuari.

A l’altra banda del claustre hi ha l’oficina de turisme i un centre d’interpretació dedicat a la industria del porc. Les instal·lacions del santuari es complementen amb una hostatgeria.

Aquest santuari és el centre d’una curiosa tradició que l’uneix a la localitat de Vallibona, a la veïna comarca dels Ports. Segons s’explica fa uns set segles una pesta va delmar la població de Vallibona, que va quedar sense noies joves. Set joves van decidir acostar-se a Pena-roja a buscar set noies que els ajudessin a repoblar la seva localitat. Ho van aconseguir i en agraïment, cada set anys els habitants de Vallibona recorren els quaranta quilometres que separen les dues poblacions. A Pena-roja son rebuts i festejats i, després de passar la nit, se’n tornen a casa seva. La darrera celebració va tenir lloc l’any 2012, per tant, la propera serà el 2019.

 

Lo Masmut.

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 8 de juliol de 2014

Escolta el programa

Pena-roja
Oficina de turisme
Santuari Mare de Déu de la Font
Telèfon: 978 89 66 67

Lo Masmut. Vida i oficis tradicionals
Carrer del Castell, 4
Telèfons: 978 89 67 60/978 67 07

Los vecinos de Calaceite, a la espera de disponer de agua potable.

La Rondalla de Calaceite celebra su 57º aniversario.

La gran festa literària i cultural us espera al Matarranya, Terra Alta i Morella! « Editorial Barcino.

Els Premis Llibreria Serret de Literatura Rural tenen com a objectiu promoure la creació literària relacionada amb el territori. S’atorguen en quatre modalitats: Literatura Rural en català, Literatura Rural en castellà, Literatura Rural en aragonès i millor Àlbum Il·lustrat Infantil Rural en català, castellà o anglès. Editorial Barcino publicarà la modalitat en català en la seva col·lecció Museu de la Vida Rural.

Amb motiu de l’acte de lliurament dels premis a Vall-de-roures el dia 30 d’agost, hi ha preparat un ampli programa d’activitats culturals i de lleure que us permetran fer un viatge per la cultura, la història i la tradició de tres territoris de frontera que, a banda i banda del Tossal dels Tres Regnes, comparteixen molt més que llengua i cultura

Els 3 Territoris són l’espai geogràfic i cultural format per la confluència dels antics regnes d‘Aragó, València i Catalunya en les comarques de la Terra Alta, el Matarranya i Morella. Unes terres on les relacions humanes, socials i econòmiques han configurat uns estrets lligams que lluny de separar han enfortit les relacions culturals. Aquests 3 Territoris gaudeixen d’una increïble riquesa cultural, històrica, natural i gastronòmica, ideals per oferir als turistes i als visitants de qualsevol lloc del món una experiència memorable i enriquidora.

Un gran programa d’activitats!

Visites guiades exclusives, itineraris poètics, visites a caves i maridatges de vins. Espectacles literaris i concerts musicals. Tertúlies, dinars i sopars col·loqui  per trobar-se lectors, escriptors, poetes i editors. Un ampli i generós programa d’activitats per gaudir d’una gran festa literària i cultural entre els dies 27 i 31 d’agost.

Consulteu el programa aquí.

Ofertes especials d’allotjament!

Per poder gaudir, amb tota comoditat, d’aquesta gran festa i descobrir la màgia de la cultura, la història i la tradició de 3 Territoris, la Llibreria Serret, les institucions locals i diverses empreses han col·laborat per oferir-vos un ample ventall d’ofertes i serveis d’allotjaments amb uns preus molt especials.

Trieu el lloc i els dies que més us convinguin aquí.

El 12 de agosto, a las 12 del mediodía, se presentará en la Feria del Libro de Jaca (Paseo Constitución) el libro Informe. El aragonés en el siglo XX” en el que ha colaborado nuestra asociación.

Rolde de Estudios Aragoneses www.roldedeestudiosaragoneses.org www.rolde.org

Associació Amics de Nonasp.

 

MUSEU ETNOLÒGIC DE NONASP
HORARI DE L’1 AL 31 D’AGOST:
divendres de 17 a 20 h i dissabte de 10,30 a 13,30 h
i dies 25 i 26 d’agost de 18 a 20 h
Reserves fora d’horari: 976 636282 – 876 635005
amics@nonasp.cat – www.amicsdenonasp.org
Preu de l’entrada: 1,5 € (gratuït per al socis/ies)
Ubicació: C/ Soldevila, núm. 33 de Nonasp

17 espais expositius i 440 m2 sobre la casa tradicional i els oficis d’abans

amicsdenonasp.org

Museu de les Terres de l’Ebre.


Membres de l’Associació cultural Amics de Nonasp han visitat el Museu de les Terres de l’Ebre, acompanyats de l’antropòloga Pepa Nogués, per copsar les feines museogràfiques del dia a dia d’un museu, relacionades amb l’adquisició, la conservació i la documentació dels objectes etnogràfics, fotografies i documents, que el públic en general no veu. La seva visita forma part de les activitats que duen a terme dins el projecte “El museu parla: Inventari i recull de memòria oral de les col·leccions del Museu Etnològic de Nonasp” (1a fase), dotat amb un ajut de l’IRMU.

El Salud reduce a la mitad las horas de médico en cuatro pueblos.

Fayón retrocede hasta 1938 y rememora la Batalla del Ebro.

 

Satisfacción y mucho orgullo. Estas dos palabras podrían resumir lo que sintieron los más de 120 aficionados que, el sábado, dieron vida a la séptima recreación de la Batalla del Ebro, que este año ha cumplido su 76º aniversario.

Desde hace siete años, los fayonenses organizan una recreación de este episodio de la Guerra Civil española que tuvo lugar entre Fayón y Mequinenza y que enfrentó al bando nacional y republicano en el año 1938. Fue la última batalla de la Guerra Civil en territorio aragonés que, en apenas trece días de lucha intensa, dejó un saldo importante de bajas en ambos bandos. En esta ocasión, 12 grupos de recreacionistas llegados de Aragón, Cataluña, País Vasco, Madrid, Valencia y Cádiz dieron forma al asalto al barranco de Miquelón, un combate que provocó muchas bajas en el ejercito nacional.

«La recreación ha sido espectacular. El bombardeo ha sido tremendo y estoy feliz y contento. Se han seguido los movimientos aunque, como pasa siempre, los regulares se han saltado el guión», reconoció entre risas Miguel Ferragut, secretario de la Asociación Memoria Histórico Militar Ebro 1938. El objetivo, sin embargo, se cumplió con creces.

La recreación contó con la participación de las asociaciones Ejército del Ebro (Cataluña), Asociación Lo Riu (Cataluña), Frente de Aragón, Memoria de España (Zaragoza), 1ª Línea (Zaragoza), Columna Casas Sala (Castellón), Línea XYZ (Valencia), Ejército del Turia (Valencia), Frente de Madrid, Caballería de Fabara, voluntarios de Fayón y también aficionados llegados de Inglaterra.

Llamó la atención la presencia de Antonio Vargas, un gaditano que, por su afición, se ha recorrido media España para participar en este tipo de espectáculos. «El año pasado me gustó mucho el ambiente que había entre los compañeros y no dudé en volver a Fayón. En esta ocasión ha habido mejor organización, se superan cada año, «dijo. Respecto a sus planes para el próximo año, dijo que, si todo sale como espera, sí estará en la octava representación de la Batalla del Ebro.

La edición de este año ha sido la despedida de la batalla en la zona en la que se ha representado desde 2008. El motivo es que, al tratarse de terreno privado, el próximo año se destinará a labores agrícolas por expreso deseo de los propietarios.«Durante siete años hemos tenido la suerte de que los dueños nos han dejado el espacio. Esto, sin embargo, no quiere decir que se vaya a acabar la recreación; la haremos en el mismo camino por la parte de la izquierda o en otro sitio más espectacular», explicó Ferragut.

Los reyes del porrón en La Cañada.

Este dissabte, a les 20:30 h, a l’Església Parroquial de Fondespatla tindrà lloc el primer concert d’òrgue programat dins del cicle anual que organitza la Comarca del Matarraña/Matarranya. Més informació: http://www.portalmatarranya.es/docs/anex76143.pdf

Us comuniquem que ja estan a la venda les entrades de l’II Festival Matarranya Intim, que tindrà lloc entre l’1 i 3 d’agost a Mont-roig. Podeu comprar-les fins al 31 de juliol a l’Oficina de Turisme de la Comarca del Matarraña/Matarranya.  Us passo el programa en el següent enllaç: http://www.portalmatarranya.es/docs/anex556.pdf

També, Lledó inicia la seva setmana cultural a partir del dilluns; Pena-roja continua amb les activitats de seu Estiu Cultural; Vall-de-roures celebra este dissabte la I Duatlon Cross i inicia la seva setmana cultural amb l’estrena de l’obra de teatre ‘L’Alcaldessa’ de Jaime Cros interpretada pel grup La Mà Peluda; i en La Portellada, el diumenge 27 de juliol a partir de les 16:00 h tindrà lloc en les piscines una festa aquàtica. Més informació: http://www.portalmatarranya.es/docs/anex7874.pdf

COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA

Departamento de Cultura

Avda. Cortes de Aragón, 7. 44580-VALDERROBRES (Teruel)

Telf. 978 89 08 81 – Fax 978 89 03 01

www.comarcamatarranya.com

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: