Skip to content

Archive

Archive for setembre, 2014

Asociación Cultural Nogara – Religada | Blog de l’Asociación Cultural Nogara Religada.

 

Comunicau de Nogará debant d’os ataques a l’aragonés

 

Aragón, a 17 de setiembre de 2014

Dimpués d’as informacions que se son vertendo en a prensa arredol de l’amostranza de l’Aragonés, l’Asociación Cultural Nogará, quiere manifestar a suya opinión, como pieza important d’o movimiento d’esfensa de l’aragonés.

Hemos puesto leyer que o TSJA ha admitiu o recurso d’a Fundación Gaspar Torrente (F.G.T.), vinculada a o partiu politico Chunta Aragonesista, en o tocant a o curriclo aragonés, y ha suspendiu cautelarment a suya aplicación en o present curso pa l’aragonés. O recurso d’a F.G.T. se basaba en un solo argumento: que a norma ortografica proposada provisionalment dica a creación de l’Academia Aragonesa d’a Luenga complicaba l’aprendizache u podeba causar numbrosos perchudicios, y ha feito creyer a lo TSJA que en os centros educativos s’emplegaba “dende fa quatro decadas” una sola norma ortografica y acceptada, deslechitimando o proceso que ye dezaga d’o Estudio de Filolochía Aragonesa, fendo creyer que se tracta d’una asociación privada convencional. Pero en a nuestra opinión, encara ye mas grieu a fura campanya que se ye fendo ta desprestichiar a fayena que son fendo determinadas personas por l’aragonés. Por ixo queremos aclarir bellas qüestions y aportar a nuestra posición:

En 1997 as Cortz d’Aragón instoron a o Gubierno PP-PAR, que en aquellas envueltas introdució l’aragonés como extraescolar en a escuela, a fer una lei de luengas, que no plegó. Dende l’executivo PSOE-PAR se prometió reiteradament esta lei dende 1999, y no estió dica 2009, dimpués de 10 anyos d’espera, y mesmo una manifestación por as carreras de Zaragoza, que  as Cortz apreboron una Lei exprés que no plenaba os deseyos d’os que treballamos por a supervivencia d’a Luenga, pero que daba piet a fer muitas cosas (como creyar as academias de l’aragonés y o catalán en Aragón), u introducir l’aragonés decididament en a escuela. Aspectos, que como bien sabemos, no se plegoron a cumplir (y no siempre por culpa d’o Gubierno d’Aragón).

En 2005, o movimiento d’esfensa de l’aragonés, canso d’aguardar ixa lei promesa y sufrindo disensions evidents por o desgaste de l’alegalidat, encetó o proceso de Chuntos por l’aragonés, emparau por una gran mayoría d’o teixiu asociativo por a luenga. Este proceso desauguó en o II Congreso de l’Aragonés, que establió, en 2006, l’Academia de l’Aragonés, como autoridat linguistica de l’aragonés, trigando os suyos primers miembros, de todas as sensibilidatz existents, dimpués d’un proceso de valuración de meritos y dimpués d’a suya aprebación en o pleno d’o II Congreso con mas d’un 80% de refirme.  Por a tibieza d’o Gubierno d’Aragón, no tenió un reconoiximiento legal, y s’establió baixo a forma churidica d’una Asociación y con a denominación Estudio de Filolochía Aragonesa (EFA) y a marca Academia de l’Aragonés. Como se puede entender, no se trata d’una asociación privada mas, sino d’una asociación formada por chents de diferents ambitos, que ha reculliu o mandato d’o II Congreso de l’Aragonés.

Dimpués de tres anyos de treballo interno, quasi coincidindo con l’aprebación d’a Lei de Luengas de 2009, y dimpués d’ubrir o treballo a las esmiendas d’a sociedat, lo EFA publico en 2010 a suya Propuesta Ortografica, como un treballo ufierto a la sociedat y a l’Academia d’a Luenga Aragonesa que o gubierno habría d’haber creyau.  Manimenos, y tot y que o Consello Superior d’as Luengas d’Aragón heba proposau a o Gubierno os nombres d’os primers miembros de l’Academia, bellas circumstancias rezagoron o suyo nombramiento, y a deseyada Academia no plegó a existir, tornando a la situación anterior a la lei.

A ortografía d’o EFA ye fruito d’un consenso entre personas que emplegaban diferents ortografías, incluindo partidarios y detractors d’a ortografía quasifonetica d’o 87. Pero a falta de refirme por parte de o Gubierno continó deteriorando o consenso dentro d’o movimiento de l’aragonés, encara que muitas iniciativas novedosas iban prenendo fuerza, y por atras partes se conseguiban atra mena de consensos. Pero o cambio de Gubierno en 2011, atra vegada PP-PAR, pero muito mas virulento contra as luengas, especialment contra o catalán, fa que veiga a luz una nueva lei de luengas retallada y emmudida, que negaba o suyo nombre a l’aragonés y o catalán, nombraus con circumloquios que se facioron famosos en toda Espanya.

Manimenos, mesmo con una bastida legal hostil, y un gubierno emparau por partius como o PP y o PAR, o buen fer de personas como Manuel Castán o Fernando Romanos ha feito que a presencia de l’aragonés s’haya incrementau precisament en iste tiempo. Aproveitando a conchuntura d’a nueva y polemica LOMCE, s’ha presentau a oportunidat de fer, por primer vegada, o curriclo d’a luenga aragonesa en primaria, basau en o Marco Común Europeu de Referencia y ixamplando as posibilidatz d’emplego dentro de l’horario escolar (y mesmo como luenga vehicular, posibilidat que ya se reconoixeba en o curriclo de 2007, y que sigue present).

Ye esclatero que en o tema d’o curriclo o Gubierno d’Aragón ha actuau con prisas y improvisación, fendo errors y modificacions a posteriori que mesmo han emporquiau o treballo d’os asesors. Un treballo mas pausau habría d’haber permitiu tamién a participación de mas actors, como os mayestros interinos que yeran fendo clases iste curso, qui no participoron en a redacción d’o documento, pero tampoco (fueras de bella excepción) asistioron a lo seminario en o qual s’iba a tratar o proceso d’o nuevo curriclo. Pero este analís d’o papel de o Gubierno cal complementar-lo con l’analís de a presencia de l’aragonés en a escuela.

Si nos remitimos a los datos, cal decir que l’aragonés pencipió a impartir-se como asignatura extraescolar en o curso 1997-98, con quatro profesors en quatro centros u CRAs (Chaca, Alto Galligo, Aínsa y Benás). O numero d’alumnos fue incrementando-se amonico dica l’anyada 2009 an que de vez que se introduciba un profesor más (CRA Cinca-Cinqueta) i habió una baixada d’alumnau eventual que se recuperó a l’atra anyada aumentando de contino dica l’actualidat. En o zaguer curso (2013-14) s’incrementó o numero de profesors de 5 a 7 (Ansó-Echo, Instituto d’Aínsa) y estianyo, a falta de datos de matricla, s’incrementa en un profesor más (8) en Alto Ara, y podría introducir-se atros a lo largo de o curso.

graficoCon este chiquet analís quantitativo, y fendo comparanza con as diferents bastidas legals y gubiernos, podemos quitar una conclusión: l’acción politica, a ormino, ye puro folclore, ya que en os Gubiernos PP-PAR ye quan pior s’ha tratau formalment l’aragonés pero quan más profesors y centros s’ha anyadiu a l’amostranza de l’aragonés (7 profesors), mientres que o Gubierno  PSOE-PAR que prolargó l’aprebación de a lei 10 anyadas, nomás introdució un profesor (encara que sí que i habió bell aumento en as horas d’os mayestros). Tamién cal recordar que a la fin de o Gubierno PSOE-PAR se creyó o programa Luzía Dueso que encara hue contina funcionando muit satisfactoriament.

 

Repasada a historia, cal decir que a Fundación Gaspar Torrente ha atacau a politica de o Gubierno d’Aragón, en bells aspectos nefasta, pero tamién ha atacau o treballo d’os asesors de luengas, que han feito un treballo impagable por l’aragonés. Dita Fundación ha atacau especialment o curriclo de l’aragonés por o tema de l’uso d’una grafía provisional (a Propuesta Ortografica d’o EFA), quan no bi ha garra razón pa fer-lo, y mesmo ha feito creyer que existe “dende fa quatro decadas” una tradición ortografica establida en as escuelas. A realidat ye que cada mayestro feba servir dica agora a ortografía que millor le pareixeba. A Orden d’a Consellería va en a linia d’emplegar una sola ortografía (a que estableixca l’Academia Aragonesa d’a Luenga) y fixa como norma provisional a Propuesta Ortografica publicada en 2010 por o Estudio de Filolochía Aragonesa.

Dende a nuestra asociación, creyemos que, dillá d’a norma ortografica, o modelo de luenga y as accions sociolinguisticas pa dignificar a luenga y afavorir a transmisión cheneracional son os aspectos mas importants. Ye evident que a falta d’un consenso pleno en o tema normativo ye un entrepuz, pero no se puede emplegar como argumento, mas que mas si qui lo critica ha feito saber que no reblaría ni en una coma a suya propuesta. Nogará demanda a las Fundación Gaspar Torrente, a o Consello d’a Fabla Aragonesa y a o Rolde d’Estudios Aragoneses que cambien a suya actitut y sigan capables de treballar de conchunta y en positivo, como lo fan a resta d’o movimiento de l’aragonés.

 

En estos momentos nos fa tristura fer alcordanza que fa un anyo y meyo Nogará habió d’abandonar a coordinadera Aragón Trilingüe porque, qui hue lideran esta ofensiva contra a implantación de l’aragonés en horario escolar, Ignacio López Susín (representant en a plataforma d’o Rolde de Estudios Aragoneses) y Miguel Martínez Tomey (representant de Chunta Aragonesista), fación publica, por error, a suya intención de “minar” a las personas que son fendo o treballo que alto detallamos. Esto nos fa pensar que dezaga d’este recurso, y as conseqüencias que a totz nibels puede tener pa l’aragonés, bi ha intencions de control politico de a luenga, fendo servir as dificils circumstancias pa destruyir accions en favor de l’aragonés y acotolar socialment a qui las faiga, si son feitas por qui no piensa igual que ells.

 

Pa rematar, queremos decir que Nogará ye fiel a l’esprito y o proceso de Chuntos por l’Aragonés y o II Congreso, igual como en estió a lo I Congreso. Sindembargo, somos conscients que a realidat de hue ye diferent a la que se vivió en 1987, 2006 y 2009, y creyemos que as circumstancias obligan a os colectivos y achents socials a fer un especial esfuerzo pa blincar o conflicto que se visualiza en o tema grafico pero que tresmina problemas d’atra mena, y a ixamplar en o posible os consensos (d’os quals han de quedar difuera qui no quiera participar en ells). Asinas mesmo apelamos a la sensatez y responsabilidat de os partius politicos a que no empleguen a politica en contra d’a luenga, y a que, en as suyas accions de politica linguistica, reconoixcan y faigan confluir todas as sensibilidatz pensando en o futuro de a luenga y de a suya transmisión cheneracional.

 

Publicado en Comunicaus | Etiquetado , , , , | Deja un comentario

Asociación Cultural Nogara – Religada | Blog de l’Asociación Cultural Nogara Religada.

Concurso de relatos Por un Aragón trilingüe

cncurso relatosL’Asociación Cultural Nogara – Religada convoca un concurso de relatos en aragonés y catalán con a fin de fer valurar una vegada más as luengas propias d’Aragón y a suya literatura. Debant d’a convocatoria d’o concurso de relatos con que a Feria d’0 Libro Aragonés de Monzón quiere celebrar o suyo XX cabo d’anyo, y que nomás i accepta obras en castellano, Nogara quier fer remerar a importancia d’as luengas como patrimonio cultural inmaterial no nomás d’Aragón, sino d’a humanidat

BASES D’O CONCURSO
L’Asociación Cultural Nogara convoca o Concurso de Relatos “Por un Aragón trilingüe” ta fer valurar a luenga aragonesa y a luenga catalana como parte d’o patrimonio cultural d’Aragón y d’a humanidat.

PARTICIPANTS.
Podrá participar tot qui lo deseye. Os treballos habrán d’estar escritos en aragonés u en catalán, estar orichinals y no haber estau publicaus por garra sistema. Cada autor/a se responsabiliza d’a suya participación.

OBRAS
O tema ye libre, pero ha de tener bella relación con o territorio aragonés en qualsiquier d’as suyas vesants: historia, tradicions, monumentos, paisaches, personaches, etc.
Cada participant podrá presentar-ie dos relatos.
O relato tendrá una largaria d’entre os 6000 y os 10000 caracters d’ordinador, (incluyius os espacios), y será escrito a doble interlinia, en tipo Times New Roman cuerpo 14.
No s’admiten colecccions de relatos de chicota largaria, sino un máximo de dos relatos unitarios, d’a largaria debantdita.

PRESENTACIÓN Y NINVIO
O ninvio se ferá en un solo correu, ta l’adreza: asociación@nogara-religada.org.
En o caso de participar-ie con dos, os ninvios se ferán independientement. En l’AFER d’o correu meterá “T’o concurso de relatos POR UN ARAGÓN TRILINGÜE”.

Bi habrá dos documentos adchuntos en formato, word, open office u PDF.
– En o primer meterá o titol d’o relato y o suyo texto.
– En o segundo tamién i será o titol d’o relato y meterá la parola “PLICA”. I figurarán o nombre completo y dos apellius de l’autor/a, l’adreza, telefonos y correu electronico de contacto.
Tots os relatos trigaus quedarán a disposición d’a organización, que podrá editar un libro con ganadors y finalistas. O feito de participar en iste concurso suposa ceder os dreitos d’autor t’a edición d’as obras trigadas. En tot caso s’editarán baixo licencia Creative Commons en a traza que determine l’A.C.Nogara

O plazo de presentación t’o Concurso remata lo 15 de noviembre de 2014.
Se ferán tres premios de lotes de productos relacionaus con l’aragonés (libros, revistas, discos, chambretas, etc..). Antimás ta qui gane o concurso bi habrá una caixa experiencia con un viache y estancia ta dos personas en bell puesto a esleixir, valurau economicament en bells 50 euros.

CHURAU
O churau será inapelable y podrá declarar os premios desiertos. Tamién ye facultau ta resolver qualsiquier qüestion que no hese quedau explicita en as presents bases. Será compuesto por una delegación de socios y socias de Nogara, que no podrán participar en o concurso.

ANUNCIO D’O PREMIO.
O ganador u ganadora d’o premio será anunciau por Nogara mientres a celebración d’a XX Feria d’o Libro de Monzón. Si a persona que gane no i ye present se le comunicará antes con antes y se ferá publico en medios de comunicación en aragonés.

EDICIÓN Y PRESENTACIÓN D’O LIBRO.
A edición d’o libro con os relatos esleixius, si se fa, será pagada de tot por l’A.C. Nogara. A obra se presentará, si ye posible lochisticament, en as XXII Chornadas d’as Luengas d’Aragón.

Noticias relacionadas:

Nogara convoca un premio literario en respuesta a lo concurso monolingüe d’a FLA

Esfendemos as luengas se suma a las criticas a lo premio de relatos monolingüe d’a FLA

CHA protesta por o concurso de relatos d’a FLA “nomás en castellano”

Publicado en Actividatz | Etiquetado , , , , | Deja un comentario

SomosMatarranya Comarca del Matarraña.

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca valora molt positivament la jornada Cinga 2014 que va tindre lloc dissabte 27 de setembre en el Palau Montcada de Fraga amb Vil·la Fortunatus com a tema central.

La recepció de visitants va córrer a càrrec d’un seguit de figurants vestits a la romana que van saludar en llatí i llençant pètals de rosa. La decoració, un larari (temple domèstic) cedit per l’IES Ramón J. Sender i un mosaic elaborat pels alumnes de l’IES Bajo Cinca.

La matinal va tindre un caràcter tècnic, amb la intervenció de Francesc Tuset, arqueòleg que va dirigir les darreres excavacions portades a terme a la vil·la, d’Abigail Pereta, en representació de la Direcció General de Patrimoni del Govern d’Aragó, que va passar revista a les intervencions i la inversió feta des del Govern aragonès en el jaciment, i un seguit de mostres de gestió de jaciments ibèrics i romans a càrrec d’arqueòlegs, museòlegs i gestors turístics.

En el descans, els assistents van poder fer una gustatio (aperitiu) de productes elaborats a la manera romana antiga.

La cirereta de la matinal va ser el reconeixement que l’entitat organitzadora va dispensar a Francisco Casas, guarda i guia de la vil·la, i a la seua família, per la dedicació amb què durant anys han vetllat per Vil·la Fortunatus, que es troba enmig de les terres propietat de la família. El reconeixement es va fer material en l’entrega de la reproducció d’un cancell visigòtic trobat a la vil·la –ara al Museu Provincial de Saragossa– obra de l’escultora torrentina Pili Beltran.

A mitja tarde, una nodrida concurrència de gent de Fraga, comarca i més enllà dels límits comarcals va acudir al jaciment romà on l’arqueòleg Tuset va guiar una visita amenitzada per intervencions del grup de teatre Génesis 2.0 de la Penya Fragatina.

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, destaca el fet que diverses iniciatives d’entitats o de particulars hagen tingut com a centre d’atenció la vil·la romana i troben a faltar una coordinació política més decidida per la difusió d’aquest important jaciment romà.

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Fotografies:

Valderrobres diu NO al Parc Natural | Comarques Nord.

La Portellada homenajea durante sus fiestas a sus mayores que cumplen 80 años.

El món del bolet augura una bona temporada micològica al Matarranya | Comarques Nord.

David Millán no tuvo rivales en el Trial del Matarraña.

1ª Jornada Llengua i Escola al Matarranya | Lo Finestró.

UPyD pide no permitir el uso del aragonés en plenos del Ayuntamiento Huesca – ABC.es – Noticias Agencias.

UPyD pide no permitir el uso del aragonés en plenos del Ayuntamiento Huesca

29-09-2014 / 21:20 h EFE

La delegada de UPyD en Huesca, Isabel Ferrer, ha expresado hoy su rechazo a la petición del grupo de CHA en el Ayuntamiento de Huesca de realizar intervenciones en los plenos en aragonés.

Ferrer asegura en un comunicado que “no debemos confundir el respeto y la protección a la fabla, recogidos en el Estatuto de Aragón, con su consideración como lengua oficial, que no se recoge como tal en ninguna de nuestras leyes fundamentales”.

Señala, además, que “esa obsesión por poner el acento en lo que nos separa es la misma que nos ha conducido a la grave situación existente en Cataluña”.

A este respecto, añade que “es responsabilidad de todos no permitir que las veleidades nacionalistas nos hagan olvidar lo mucho que nos une: los potentes lazos históricos, culturales y económicos que se han consolidado durante cinco siglos”.

1 Jornada Llengua i Escola al Matarranya

1a JORNADA LLENGUA I ESCOLA AL MATARRANYA. Pena-roja, 4 d’octubre de 2014

 MATÍ, al Centre Cultural
09:45 h Recepció dels participants i entrega de documentació
10:00 h Benvinguda per part de les autoritats. Presentació del dossier: “Benvinguts profess@rs del Matarranya!”
10:20 h Conferència inaugural: “El model d’immersió de la Bressola”. A càrrec de Joan Pere Le Bihan, responsable de la Bressola del 1981 al 2012. (Escoles laiques catalanes a la zona francesa de parla catalana)
11:15 h Presentació i pràctica de tallers didàctics de cultura popular:
• Projecte d’innovació i investigació educativa: “Cantem Junts”. A càrrec de Margarita Celma, coordinadora del projecte.
• Desideri Lombarte en l’exposició “Ataüllar el món des del Molinar”. A càrrec de Pepa Nogués, autora de l’exposició.
12:00 h Pausa-cafè
12:30 h Taula rodona: “Experiències al voltant de 30 anys d’Ensenyança del Català a Aragó”. Amb la participació de professorat, alumnat i pares.
11 a 13 h Activitats per als menuts en paral·lel a la jornada, a l’escola. Taller infantil: Mural Party Desideri Lombarte.

VESPRADA
Activitats de les entitats de Pena-roja com a cloenda de l’Any Desideri Lombarte
16:00 h Visita al Museu Etnològic Lo Masmut i al Parc Aragonès de la Vivenda. Itinerari poètic Desideri Lombarte.
16:30 h MURAL PARTY (Escola): Desideri Lombarte (pintura, musiqueta, begudes…)
20:00 h Celebració cloenda Any Desideri Lombarte. Lectura de totes les activitats realitzades, a càrrec de l’Associació Cultural del Matarranya. En finalitzar, s’oferirà un pica-pica.

NOTES

  • L’assistència als actes és gratuïta.
  • Al llarg de tot el matí hi haurà projecció d’audiovisuals, taula informativa i venta de llibres.
  • S’oferirà certificat d’assistència.
  • Les conclusions de la taula rodona es publicaran en format digital.

Més info: clariomatarranya.blogspot.com.es clariomatarranya@gmail.com Tel. 676308021

ORGANITZA: CLARIÓ Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català
COL·LABOREN:

  • Comarca del Matarraña/Matarranya
  • Ajuntament de Pena-roja
  • Associació Cultural Tastavins
  • Associació de Jóvens de Pena-roja
  • Associació Cultural del Matarranya
  • Diputación de Teruel
  • Caja Rural de Teruel

TROPES ITALIANES A QUERETES – ESTIU DE 1938… – Juan Luis Camps Juan.

TROPES ITALIANES A QUERETES – ESTIU DE 1938
Estes fotos tan fantàstiques de la nostra historia s’han pogut conservar gràcies a David Marín. Si algú en té alguna de la Guerra del 36 i la vol compartir li agrairem.
Los pròxims dies aniré publicant lo que tinc recollit a partir del 25 de març del 38 a l’acabament de la Batalla de l’Ebre.

Foto de Juan Luis Camps Juan.
Foto de Juan Luis Camps Juan.
Foto de Juan Luis Camps Juan.
Foto de Juan Luis Camps Juan.

No m’agradaNo m’agrada

Els professors de català donaran les classes de lapao | Comarques Nord.

Els professors de català donaran les classes de lapao

comarquesnord.cat . Pena-roja . divendres, 26 de setembre de 2014 .

El curs escolar 2014/15 ha començat amb algunes novetats i molta polèmica. Una de les novetats és l’entrada en vigor de la LOMCE, coneguda popularment com la Llei Wert, que s’aplique enguany als cursos de 1er, 3er i 5è de Primària i que ha aixecat ampolles a tot l’estat. Una Llei d’Educació que ha coincidit en el temps amb alguns ‘canvis’ en el currículum. I és que alguns centres de primària del Matarranya han deixat d’oferir català i este curs l’han denominat lapao, sigles del circumloqui ‘Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental’ amb el que la nova Llei de Llengües defineix la parla de la Franja. Ho trobem en el CEIP Vicente Ferrer o el CRA Tastavins. Els centres consideren que el canvi ve establert des d’Educació. En canvi, la resta de CRA’s del territori han continuat oferint català als seus alumnes i, per ara, no han rebut cap notificació.

Els pares compromesos amb la llengua han denunciat este canvi en el currículum i han qüestionat que els alumnes que estudiaran ara el lapao se’ls puga reconèixer el nivell B de català. A banda del reconeixement de les competències lingüístiques, gràcies a un conveni amb la Generalitat de Catalunya, hi ha qüestions que no deixen de sorprendre els pares i mares més crítics. I és que el lapao mantindrà els mateixos continguts que l’assignatura del català que es donava fins ara. De fet, seran els professors de català els que donaran les classes de lapao. Llavors, per què el canvi en el nom a l’assignatura? En el cas de Pena-roja, no deixa de sorprendre esta mesura quan este 2014 es commemora l’Any Desideri Lombarte, memorant els 25 anys de la mort del poeta més rellevant del segle XX a la Franja, precisament nascut a Pena-roja.

En una visita del 2012 a Calaceit, la consellera d’Educació del Govern d’Aragó, Dolors Serrat, va defensar que la nova Llei de Llengües no intente “ser una afronta en una llengua que es parle en la comunitat autònoma, i molt menys del català. La mateixa consellera va remarcar que “el tema de la llengua a Aragó mai ha estat pacífic” i que ni tant sols els de l’Aragó septentrional -on parlen aragonès- es posen d’acord en allò què parlen. La nova Llei de Llengües d’Aragó preveu aspectes com deixar en mans dels ajuntaments definir quines són les llengües que es parlen en cada una de les localitats. És a dir, que els alcaldes i regidors municipals tenen la potestat lingüística i filològica de cada municipi. Tot i això, Dolors Serrat va recordar que “una cosa seria la denominació i una altra la filologia”.

La marca Podemos anuncia que presentará candidatura en las elecciones municipales en La Fresneda | La Fresneda.

La Ruta de los Tres Reyes creará una tarjeta con descuentos.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: