Skip to content

Archive

Archive for desembre, 2014

Nebulosa Gràfica.

Ora et Labore from Nebulosa Gràfica on Vimeo.

Les oliveres mil·lenàries de la Taula del Sénia candidates a premi a Europa | Lo Finestró.

LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA: PAÍS Y LENGUAS: UN CAPÍTULO MUY ESPECIAL EN LA HISTORIA DE LOS PIONEROS DEL ARAGONESISMO.

“… És jove com un brot de primavera”. Desideri Lombarte, l’altre any | Josep Bargalló.

“… És jove com un brot de primavera”. Desideri Lombarte, l’altre any

Posted on 8 juliol 2014

0

 

 
 
La llengua que parlem és clara i forta,
i és dolça si convé, i és falaguera
i és jove com un brot de primavera,
i és vella com l’hivern, i no està morta.

 

lombarte 2

 

 

Rere l’Any Joan Vinyoli, celebrant el centenari del naixement del poeta, aquest 2014 ens du d’altres commemoracions literàries, com ara el 25è aniversari de la mort de Desideri Lombarte, el poeta del Matarranya. Nascut el 1937 al Mas del Molinar, del terme de Pena-roja de Tastavins, a la comarca del Matarranya (en les terres que, des d’una visió central dels territoris de la nostra llengua, anomenem la Franja), l’obra de Lombarte no té, sens dubte ni el to ni tampoc la voluntat de la de Vinyoli, però, malgrat que la seva dedicació a la producció literària va ser malauradament breu (bàsicament els darrers deu anys de la seva vida), el seu interès és indiscutible.

Activista cultural, poeta, autor teatral, narrador, historiador, assagista i dibuixant, el gruix de la seva obra, encara, va ser publicat pòstumament. Després d’anys d’una perllongada malaltia, Desideri Lombarte va morir a Barcelona, on residia i on havia treballat de delineant, el  1989.

La seva llengua poètica és popular, la llengua dels pagesos (com ell mateix havia estat en la seva joventut), dels homes i les dones de la seva terra, però conscientment tractada com a material literari. El seu paisatge és el Matarranya i els seu tema central el seu territori. Podríem dir, doncs, que es tracta d’una obra rural, però és més aviat un cant a la gent, a la seva vida quotidiana, als seus anhels, a la seva lluita pel futur, a la seva identitat concreta… Des d’un món urbà potser això és rural, però és tan universal com la ciutat o la multiculturalitat.

Quan no quedarà res,
quan morts els rius blanquejaran les gleres,
eixuts ullals, seques les fenasseres.
Ofegat el caliu
a les dures entranyes de la terra,
quan no plourà ni nevarà a la serra.
Quan ni un arbre hi haurà,
ni cap garba de blat per les garberes,
ni creixerà cap xop per les riberes.
Quan no quedarà res,
només ermes les terres, sec el mar,
quedarà la paraula. Quedar.

És, precisament, la paraula allò que defineix la poesia.  La poesia de l’individu que, com tants altres poetes catalans (també de la seva generació de postguerra), ens parla d’ell mateix. De la seva malatia, en aquest sonet de versos blancs –que repeteix, precisament, “vida” com a paraula final del primer vers dels dos quartets, gairebé un mot-rima:

LA VIDA SE ME’N VA
 
Entre els dits de les mans se m’escola la vida,
i l’abundós ullal s’eixugarà a l’estiu.
La vida se me’n va a costes avall furienta,
mentre, tossut de mi, pujo la costa amunt.
 
L’últim raig de l’ullal, l’últim alè de vida,
l’últim borboll d’amor que a l’estiu brollarà,
no serà per ningú, que es perdrà per la costa
entre motes de jonça i fenasseres seques.
 
A la terra tornat el que ve de la terra,
el que a la terra dec pago amb bona moneda,
amb moneda corrent, corrent costes avall.
 
Si se’l beguere algú l’últim raget de l’aigua,
a la jonça del prat ell pagaria el deute,
que jo, amb l’últim alè, m’ho deixo tot pagat.

 

Poesia d’adagis juganers. Llengua i entorn:

SOROLLA’T I POCA SON
 
SOROLLA’T i poca son,
ja s’ha acabat lo dormir,
espavila’t, que si dorms,
de net no en farem un dit.
 
SOROLLA’T i fes sorolla
i als sords fot-los un bon crit
que si et quedes com un poll,
callat, banyat i arrupit,
encara aniràs al roll,
al roll dels pobres d’esperit.
 
SOROLLA’T i fes camí,
camí de la llibertat,
llibertat de dir o no dir.
I dient la veritat, a la nafra posa el dit.
 
I no parlos per parlar,
si parles, parla amb sentit:
agre, dolç, moll o enfurit.
SOROLLA’T. Si estàs parat,
te quedaràs ensopit.
 

Poesia de la quotidianitat, d’un passat que roman:

Ni llum, ni foc, ni caliu,
ni foc, ni cendra calenta.
Ni un rosegonet de pa
al cul de la panereta.
Ni aigua al cànter i a l’armari,
ni gota d’oli a l’olleta.
Al carrer flors i violes,
i al balcó clavellinera,
i a dins de casa ni un ral,
i a fora la gran fatxenda.
Aparences de cristiana
quan va a missa primera,
i quan vas al de nitet,
i puges la costereta,
a on vas, que no ho sàpiga ningú?
A on vas, que vas tan contenta?

 

Món rural, passat, territori… sí. També ironia i actitud crítica, gens complaent, en aquest altre sonet:

MOROS I CRISTIANS
 
De damunt de la roca miro el pla
i veig atrafegats cristians i moros,
uns porten les espases a la mà,
altres guanyen perquè trumfen els oros.
 
Per un trosset de terra de secà
vendrien a son pare i a sa mare;
per un bocí de pa, si ne’ls faltare,
li treurien la sang a son germà.
 
I per hausir una dona, si convé,
traeixen a l’amic, i satisfets,
amb el cap alt passegen pel carrer.
 
De damunt de la roca els miro i veig
com trafeguen pel pla i per la vall verda,
i s’omplen de misèria i pasten merda.

Per mantenir el record de la seva petjada al Matarranya (d’on sempre es va sentir tot i els anys a Barcelona) i posar en valor la seva obra dins la literatura catalana, diverses entitats de la comarca han convocat l’Any Desideri Lombarte, “l’autor més emblemàtic i prolífic que ha vist nàixer el Matarranya i un dels més importants que ha tingut la literatura catalana a la Franja”, com diuen els seus convocants. Són: l’Associació de Jóvens de Pena-roja, l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) i l’Ajuntament de Pena-roja, en col·laboració amb Comarca del Matarranya, Associació Cultural Tastavins i altres entitats culturals i associatives del territori. Podeu trobar les activitats de l’Any al blog Celebrem l’Any Desideri Lombarte.

 

any lombarte

 

Obra poètica

1991: A l’ombra de les roques del Masmut, Col·lecció Quaderns de la Glera

1993: Sentències comentades i Voldria ser, Col·lecció Lo Trull

1994: Romanços mai contats/Boires i borrim, Col·lecció Pa de Casa

1995: Cartes a la Molinera i La bona vida i la mala bava, Col·lecció Lo Trull

1999: Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses, Col·lecció Lo Trull

2000: Ataüllar el món des del Molinar (antologia), Col·lecció Lo Trull

Teatre

1992: Teatre Inèdit, Col·lecció Quaderns de la Glera

Narrativa

1997: Memòries d’una desmemoriada mula vella. 2ª edició a la Col·lecció Quaderns del Cingle, 2008

2010: Les aventures del sastre Roc d’Arça, Col·lecció Lo Trinquet

Assaig històric

1990: 600 Anys de Toponímia a la Vila de Pena-roja, Col·lecció Llibres de Ponent

1999: Pena-roja. Una vila de frontera, Associació Cultural de Pena-roja

 

NOTES

  • Podeu descarregar-vos bona part d’Ataüllar el món des del Molinar en aquest PDF
  • Túrnez& Sessé han musicat poemes de Lombarte en alguns dels seus discos. Aquí en teniu el llistat. Us podeu descarregar-ne una: Ara vindrà

Moviment Franjolí per la Llengua: Bones festes i Bon any 2015 des del MFLL.

















                                            La llengua que parlem és clara i forta,

i és dolça si convé, i és falaguera
i és jove com un brot de primavera,
i és vella com l’hivern, i no està morta.
 
 
Desideri Lombarte
 
 
 
 
 
 
Post blog Josep Mª Bargalló sobre Lombarte

Com veuen els aragonesos la realitat lingüística? | Núvol.

Enguany s’ha celebrat per primera vegada a Saragossa el Seminari Aragonès de Sociolingüística, a la seu institucional Fernando el Católico de Saragossa. Es tracta d’un acte creat en el si de l’Associació Aragonesa de Sociologia i coordinat pels sociòlegs Natxo Sorolla i Chabier Gimeno, pels quals aquest seminari ve a ser un “fòrum científic per generar coneixement sobre la situació sociolingüística aragonesa i analitzar, des de diverses sensibilitats, l’impacte de les polítiques públiques a les comunitats bilingües de la comunitat: aragonès i català”.

Seminari Aragonès de Sociolingüística

Aquest seminari, que va néixer amb l’objectiu de conèixer l’efecte que la societat aragonesa té sobre les llengües, va celebrar la seva primera sessió el passat 19 de desembre, que va comptar amb dues ponències a més de la presentació del llibre Actas de las II jornadas aragonesas de sociología. Grupo de trabajo Lenguas e Identidades (Gara d’Edizions), obra en la qual es recullen les aportacions d’experts sobre la situació sociolingüística d’Aragó i sobre la problemàtica de les llengües minoritàries (aragonès i català).

Les ponències van anar a càrrec de Josep Espluga Trenc, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Cecilio Lapresta, professor de la Universitat de Lleida. El discurs d’Espluga es va centrar en l’anàlisi dels discursos mediàtics a Aragó en el moment de l’aprovació de la llei de llengües i va voler remarcar “l’alarmant absència d’espais per a les veus dels parlants, sobre els quals es van construir durant aquella època discursos i imatges simbòliques que els situaven com a ciutadans «de segona categoria»: mentre els parlants de català apareixien com a aragonesos allunyats de la norma, construïda sobre un ideal d’Aragó antagònic a Catalunya, els parlants d’aragonès es presentaven com a habitants folkloritzats i portadors d’una cultura en desús”.

D’altra banda, Lapresta va voler aprofundir en l’impacte de les polítiques públiques que es construeixen a Aragó que no tenen en compte la realitat social plurilingüe. Segons el sociòleg, “aquestes polítiques exerceixen sobre els aragonesos bilingües una violència simbòlica que, en institucionalitzar-se al llarg de les dècades, ha acabat amagant l’absència d’igualtat en els drets civils efectius per una part significativa de la població de la comunitat”. També va destacar que “la negació legislativa del dret a ser educats i a relacionar-se amb les institucions en la llengua materna, hauria de ser analitzada en clau d’absència d’igualtat legal entre els aragonesos castellanoparlants i la resta dels seus conciutadans”.

Espectaculars mars de boira al Montsec i a Mont-Rebei | Nació Lleida.

Moviment a la xarxa amb fotografies des de les cotes més altes de les terres de Lleida

À.Ll | Actualitzat el 21/12/2014 a les 08:51h
Arxivat a: Societat
La boira és una de les icones de les terres de Ponent, i, quan apareix, deixa impactants imatges, sobretot a les cotes més altes. Aquest cap de setmana hi ha hagut moviment a les xarxes socials amb fotografies de boira en indrets com el Montsec o turons propers al congost de Mont-Rebei.

Isidre Escori penjava aquest dissabte una fotografia des de la serra del Montsec on es podia veure una manta de boira que donava només una petita concessió a alguns cims per treure el cap i ser vistos.

La fotografia d’Escori va ser repetida, encara que des d’un altre indret. Des d’Ortoneda, Joan Macaya Solanes penjava aquesta imatge que ha publicat Pallars Digital on es veia un tel de boira espessa amb el congost de Mont-Rebei retallat al fons amb el darrer sol del dia.

Boira des del Montsec Foto: Isidre Escori
 

Boira amb Mont-Rebei al fons Foto: Joan Macaya Solanes

Natxo Sorolla, uno de los investigadores del Seminario Aragonés de Sociolingüística.

Natxo Sorolla, uno de los investigadores del Seminario Aragonés de Sociolingüística

El Centro de Estudios Fernando el Católico de Zaragoza acogió ayer el Seminario Aragonés de Sociolingüística, de la Asociación Aragonesa del ramo. El matarrañense Natxo Sorolla fue uno de los coordinadores de la jornada. El de Peñarroya de Tastavins presentó, junto al investigador Chabier Gimeno, las actas de las II Jornadas Aragonesas de Sociología, celebradas antes del verano en la capital aragonesa y cuya temática principal se basaba en lenguas e identidades.

 

Sorolla es sociólogo y profesor en la Universitat Rovira i Virgili y miembro de la Asociación Cultural del Matarraña. Hace muchos años que el tema lingüístico en Aragón preocupa y por ello, desde el ámbito académico se realizan anualmente múltiples estudios. “Desde el campo de la investigación, el tema de las lenguas interesa porque es la forma de conocer la realidad lingüística aragonesa que existe”, explica Sorolla.

En las jornadas, varios investigadores de diferentes universidades presentaron dos comunicaciones. Una de ellas refleja los textos que aparecieron de la última Ley de Lenguas aprobada. La otra, plasma las actitudes de los alumnos relacionadas con el catalán y el aragonés. Según Sorolla, “de esta forma se intenta visualizar el conocimiento científico que tenemos de la realidad para presentarlo a la sociedad aragonesa y a las administraciones públicas, porque muchas veces se creen debates con mucha carga política pero con poco conocimiento desde una perspectiva económica”, matiza el sociólogo.

 

Reconocimiento al trabajo de investigación

El sociólogo ha realizado un trabajo de investigación en el que analiza las lenguas que eligen los alumnos del Bajo Cinca y de la Litera, en su mayoría es el castellano, y por qué eligen unas lenguas u otras. Gracias a este estudio, el joven ha obtenido la Beca de Investigación Amanda Llebot con una dotación de 1.000 euros. “Estoy muy agradecido porque han reconocido mi labor de investigación en temas de lenguas en Aragón, que no es fácil”, cuenta Natxo Sorolla.

Nuevo camión para la recogida de basuras en el Matarraña.

Los furtivos expolian 10 toneladas de peces en 5 meses en el Mar de Aragón.

El diseño del centro de ocio del Matarraña se conocerá en febrero.

El Seminario Aragonés de Sociolingüística celebró su primera sesión en la Institución Fernando el Católico | AraInfo | Achencia de Noticias d’Aragón.

  el 21 diciembre, 2014

Seminario Aragonés de SociolingüísticaEste viernes se celebró en la sede de la Institución Fernando el Católico (Diputación de Zaragoza) la primera sesión del Seminario Aragonés de Sociolingüística, surgido en el seno de la Asociación Aragonesa de Sociología.

Los sociólogos Natxo Sorolla y Chabier Gimeno presentaron el Seminario como un foro científico para generar conocimiento sobre la situación sociolingüística aragonesa y analizar, desde diversas sensibilidades, el impacto de las políticas públicas en las comunidades bilingües de la Comunidad: aragonés y catalán.

De aquí al verano, el Seminario organizará diversas sesiones de trabajo, para el análisis del Censo de Población y Viviendas de 2011, en el que, por primera vez en treinta años, se incluyeron cuestiones relativas a las lenguas habladas en Aragón. Los primeros resultados se harán públicos en la primavera de 2015.

Presentación del libro y ponencias

Esta primera sesión contó también con la presentación del libro Actas de las II Jornadas Aragonesas de Sociología. Grupo de Trabajo “Lenguas e Identidades”. En esta obra se recogen las aportaciones de expertos sobre la situación sociolingüística de Aragón y sobre la problemática de sus lenguas minoritarias: aragonés y catalán, que se expusieron en las segundas Jornadas Aragonesas de Sociología, realizadas en Zaragoza el pasado 16 de mayo.

Las actas han sido editadas por Gara d’Edizions, en colaboración con la Institución Fernando el Católico y Prensas Universitarias de Zaragoza.

Asimismo, también se presentaron dos ponencias, a cargo de los sociólgos aragoneses Josep Espluga Trenc (profesor de la Universitat Autònoma de Barcelona): “Representaciones  mediáticas y metáforas sobre la ley de lenguas (3/2013) utilizadas en la prensa aragonesa” y Cecilio Lapestra Rey (profesor de la Universitat de Lleida): “Lengua e identidad en el dominio lingüístico del aragonés y el catalán”.

Josep Espluga analizó los discursos mediáticos en Aragón en el momento de la aprobación de la actual ley de lenguas. Resaltando la alarmante ausencia de espacios para las voces de las y los hablantes, sobre los que se construyeron en esas fechas discursos e imágenes simbólicas que los situaban como ciudadanos “de segunda categoría”. Mientras las y los hablantes de catalán aparecían como “aragoneses alejados de la norma, construida sobre un ideal de Aragón antagónico a Catalunya”; los y las hablantes de aragonés se presentaban como “habitantes folclorizados y portadores de una cultura en desuso”.

Por su parte, Cecilio Lapresta abundó en “el impacto de las políticas públicas que se construyen en Aragón a espaldas de la realidad social plurilingüe”. “Estas políticas ejercen sobre los aragoneses bilingües una violencia simbólica que, al institucionalizarse a lo largo de décadas, ha acabado ocultando la ausencia de igualdad en los derechos civiles efectivos para una parte significativa de la población” de Aragón, afirmó. La negación legislativa del derecho a ser educados y a relacionarse con las instituciones en la lengua materna, debería ser analizada, según este sociólogo, en clave de ausencia de igualdad legal entre los aragoneses castellanohablantes y el resto de sus conciudadanos. “Una clara dejación por parte de los responsables públicos, en tanto garantes de los Derechos Humanos universales”, concluyó.

Una crònica | L’ esmolet.

La Rondalla dels Ports animant el 'bureo'

Diuen allò que a cal ferrer es fa anar cullera de boix. Em passa doncs, que tot i que els meus ulls examinen minuciosament cada Temps de Franja, rarament he fet una crònica. Tinc tan assumit quina és la meua comesa, que no se m’ocorre ficar-me en altres negociats. En descàrrec meu diré que cal acabar la revista a temps, i quan m’arriba ja no hi ha marge per fer res més que ajustar-la, corregir, retocar, dissenyar la coberta i una multitud de petites coses que fan que la cosa quedi com cal. Explico tot això per justificar-me d’esmerçar aquesta columna per fer una minúscula crònica personal sobre la celebració del Ball del Poll el passat 1 de novembre a Torredarques.

El ball l’hem mantingut des de l’any 97, quan vam “recuperar-lo” gràcies a una sèrie de coincidències i a la col·laboració del grup La Birolla. Amb el pas del temps la festa s’havia anat pansint —no és fàcil eixir a ballar tot sol, davant de tothom, per a lluir-te i endur-te el magnífic pollastre de mas. De fet, jo no l’he ballat mai (una càmera fotogràfica és molt útil per amagar-s’hi al darrere). Per això enguany, amb la inestimable ajuda de la Rondalla dels Ports, vam donar un nou i poderós impuls a la tradició. A banda del ball (amb tota la solemnitat i molts valents dansaires, alguns vinguts de lluny), es va fer classe de ball, xerrades, dinar i ‘bureo’, que és com s’anomena a la festa que es feia als masos. Va anar molt bé, amb la participació de gent de totes les edats. Creieu-me si us dic que s’ho van passar millor que amb les actuacions habituals a les festes, és a dir, les orquestres carregades de llums, de decibels i de músiques adotzenades.

Ara cal esperar que la revifada es mantingue els anys a venir. Si no, d’ací una centúria, un grupet de torredarquins hauran de tornar a començar.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 124, gener 2014

Podeu completar aquesta crònica (amb imatges i enllaços) en aquest altre post d’aquest blog

Incautados 1.000 kilos de peces extraídos del Mar de Aragón con destino a Rumanía.

CHA presenta enmiendas por valor de 22 millones para el Bajo Aragón Histórico.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: