Skip to content

Archive

Archive for juliol, 2015

Origen: El Ball dels Totxets ha contado con una gran respuesta popular hoy en Camporrells – Canal Litera. Radio digital de la Litera/la Llitera

Desde hoy y hasta el próximo domingo se celebran las Fiestas en Honor a San Abdón y San Senén en esta localidad.

El 30 de Julio el calendario marca San Abdón y San Senén. Son los patronos de Camporrells, y cada año se celebran una de las señas de identidad de la localidad y de la Litera. La Ball del Totxets. Un dance de paloteau, que desde la ermita recorre la calles y plazas y finaliza el Templo Parroquial. El próximo domingo un audiovisual recordará el centenario de esta danza y su recuperación camino de cuatro décadas por parte de las gentes de Camporrells. Desde Ramón Castells, que con ochenta y dos años es el danzante en activo de más edad, “lo aprendí de niño antes de la Guerra Civil” o Iris, que con un año ya forma parte del amplio grupo de danzantes, la población se vuelca, en mantener, conservar y dar futuro a este dance.

“Pastora la Galana” es el tema más emblemático, pero “Soldadito” y otros temas, con el sonido de los palos, junto a la banda de música marcan  cada año con unos ritmos trepidante el inicio festivo.

José Guillen, alcalde de la localidad destaca “que los días previos hay siempre un ambiente especial en la localidad, de los hijos que están fuera y que por nada del mundo se pierden esta cita, y sobre todo esa especial convivencia entre gentes de generaciones muy diferentes a lo que les une el amor a su pueblo”.

Las imágenes, tanto de la ermita, como las que hay en el Templo Parroquial de San Abdón y San Senén acompañan a los danzantes por todo el recorrido. “Lo haces con tanta ilusión que la hora del recorrido por las calles y plazas y la entrada al Templo Parroquial transcurren muy rápido”.

Este año además será especial un concienzudo trabajo de investigación y documentación ha permitido recopilar imágenes, fotos y sonidos de este baile. Erá un fin de fiesta muy especial.  Como apunta el José Guillén, alcalde de la localidad, “un excelente colofón a la Fiesta Mayor”.

Ayer además el rigor de las altas temperaturas, de días pasados dio paso, a un dia muy agradable, lo que sin duda permitió a los asistentes disfrutar con mayo intensidad de todo el recorrido de la procesión.

Iniciem la primera quinzena d’agost amb moltes activitats en tots els municipis de la comarca.  Al següent enllaç teniu tota la programació:

http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/1AGOSTO15.pdf

Així mateix, us avancem els actes programats per a estos primers dies d’agost amb motiu de les festes patronals.  Sent els municipis que primer les celebren: Fondespatla (del 5 al 9), Ráfels (del 7 al 12), Areyns de Lledó (del 12 al 16), Queretes (del 12 al 16) i La Vall del Tormo (del 13 al 17).

http://www.comarcamatarranya.es/index.php/personas/cultura/item/325-el-matarrana-esta-a-punto-de-iniciar-sus-fiestas-patronales

Us recordem que el concurs fotogràfic ‘Valors del Matarranya’ este any versarà sobre les festes patronals dels municipis de la comarca.  Les bases les podeu trobar en:

http://www.comarcamatarranya.es/index.php/personas/cultura/item/323-vuelve-el-concurso-fotografico-valores-del-matarrana-cultura-y-patrimonio-culturaç

I finalment, us recordem que este diumenge, 2 d’agost, a les 19:00 h, a l’Església de Sant Salvador de Fondespatla tindrà lloc el primer dels concerts d’òrgan corresponents al cicle d’aquest any.  En esta ocasió el concert serà ofert per l’organista Miquel González amb peces corresponents als segles XVI, XVII i XVIII.

El segon concert d’este cicle estarà dedicat a l’òrgan i a la jota, una experiència innovadora que comptarà amb la presència del ballarí Miguel Angel Berna, el cantant Nacho del Río i l’organista Esther Ciudad.

COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA Departamento de Cultura www.comarcamatarranya.com

Núm. 146 Boletín Oficial de Aragón 30/07/2015 (pdf)

DECRETO 172/2015, de 29 de julio, del Gobierno de Aragón, por el que se nombra Director
General de Política Lingüística del Departamento de Educación, Cultura y Deporte
a don José Ignacio López Susín.

A propuesta de la Consejera de Educación, Cultura y Deporte, de conformidad con lo establecido
en los artículos 10.6 y 12.32 de la Ley 2/2009, de 11 de mayo, del Presidente y del
Gobierno de Aragón y en el artículo 18.2 del texto refundido de la Ley de Administración de la
Comunidad Autónoma de Aragón, aprobado mediante Decreto Legislativo 2/2001, de 3 de
julio, del Gobierno de Aragón, se nombra Director General de Política Lingüística del Departamento
de Educación, Cultura y Deporte a don José Ignacio López Susín, con efectos desde
el día siguiente al de su publicación en el “Boletín Oficial de Aragón”.

En Zaragoza, a 29 de julio de 2015.

El Presidente del Gobierno de Aragón,
JAVIER LAMBÁN MONTAÑÉS

La Consejera de Educación, Cultura y Deporte,
MARÍA TERESA PÉREZ ESTEBAN

Origen: Una ley de lenguas que sirva para todos

30/07/2015

El nuevo Gobierno de Aragón está dispuesto a darle la vuelta –que buena falta hace– a la ley de lenguas que aprobó tan desafortunadamente el Ejecutivo de Rudi. Lo que hay que pedir es que se encuentre el consenso adecuado, tal y como dice que va a buscar la DGA, para conseguir un texto que sirva para todos y que no haya exclusiones. El nombramiento de José Ignacio López Susín, de Chunta, como director general de Política Lingüística nunca debe servir para ir al polo opuesto de las posiciones de PP y PAR. Es hora de dejar de hacer y deshacer.

Origen: Acuerdo histórico entre Castellón y el Bajo Aragón para exigir la N-232 y la A-68

Origen: El agua de La Fresneda vuelve a ser potable

Origen: Echenique califica de “vergonzosos” los retrasos en las vías bajoaragonesas

Origen: “Clarió” fomenta la llengua i el coneixement del patrimoni | Lo Finestró

 

2015 Cartell_escola_nostra

Amb el títol “ESCOLA NOSTRA”, l’associació de pares del Matarranya “Clarió” organitza la seua 1a Escola d’Estiu dedicada al foment de la llengua i al coneixement del patrimoni de la comarca. Des de danses i música tradicional fins a contalles de bandolers, passant per explorar com els arqueòlegs o visitar l’únic poble deshabitat de la comarca: el Mas de Llaurador. Tot amb activitats divertides i a càrrec d’especialistes locals o vinculats al territori.

El programa es dirigeix a xiquets i famílies, però també està obert a tot el públic. Totes les activitats són gratuïtes i no cal inscripció prèvia, excepte en aquelles activitats en què s’especifica.

Més informació: José Manuel Aragonés, president (tel. 649850516),  clariomatarranya@gmail.com)

El pasado sábado 25 de Julio, pudimos disfrutar en Fayón de la octava edición de la recreación de La Batalla del Ebro.

Origen: Fayón revive por octava vez La Batalla del Ebro

Els dies 7, 8 i 9 d’agost tindrà lloc a Pena-roja de Tastavins la tercera edició de MATARRANYA INTIM.  Este festival pretén apropar les arts escèniques al mitjà rural. Matarranya Intim traça una ruta escènica amb espectacles que aborden el fet teatral des de múltiples variables.  Peces d’art en viu, de petit format i durada, dissenyades per a tots els públics, que es desenvoluparan a l’interior de les cases. En esta edició es comptarà amb l’actuació musical de Carmen París.  Un festival avantguardista i únic a Aragó.

La venda anticipada d’entrades les podeu comprar, entre altres punts, en l’Oficina de Turisme de la Comarca del Matarraña/Matarranya. Si esteu interessats, us aconsellem que les compreu abans a l’efecte de poder organitzar-vos els espectacles que aneu a visitar.

Us adjuntem l’enllaç del programa d’esta edició.

http://content.yudu.com/Library/A3syyf/MatarranyaIntim2015/resources/index.htm?referrerUrl=http%3A%2F%2Fwww.comarcamatarranya.es%2Findex.php%2Fpersonas%2Fcultura%2Fitem%2F322-el-festival-matarranya-intim-llegara-a-penarroya-de-tastavins-el-07-08-y-09-de-agosto

 

COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA

Departamento de Cultura

Avda. Cortes de Aragón, 7. 44580-VALDERROBRES (Teruel)

www.comarcamatarranya.com

 

L’històric alcalde del poble, ara a l’oposició, ha anunciat que deixe el càrrec de regidor en una carta que s’ha repartit per totes les cases del poble. Algueró

Origen: Antonio Algueró deixe el càrrec de regidor a La Freixneda | Comarques Nord

Origen: L’evolució del català a la Franja 2004-2014 | Xarxes socials i llengües

L’evolució del català a la Franja 2004-2014 30 juliol 30UTC 2015

Fa uns dies es va presentar l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (diapositives 38-62). Amb esta ferramenta es pot començar a analitzar l’evolució sociolingüística del territori durant l’última dècada. Lo canvi més important és lo canvi demogràfic, per l’entrada de nova població. Però l’explotació aprofundida segurament que mos donarà resultats més interessants a nivell sociolingüístic. De moment, aquí teniu les conclusions de la primera anàlisi.

  • A la Franja, la població autòctona dels territoris de llengua catalana és de 7 de cada 10 enquestats, amb un important increment de població al·lòctona, de 17,6 punts percentuals en 10 anys.
  • Gran part dels canvis sociolingüístics tenen a veure més amb l’increment de població al·lòctona que no pas amb canvis estructurals en el comportament sociolingüístics de la població autòctona.
  • L’any 2014 el català és la llengua inicial de la meitat de la població, havent-hi fins a un terç de castellanoparlants inicials i una dècima part de població al·loglota.
  • La reducció de catalanoparlants inicials (–18,3 punts percentuals) té una intensitat similar al decrement proporcional de població autòctona.
  • El coneixement oral de la llengua és molt superior al volum dels seus parlants inicials, abraçant fins a un 80,2% de la població
  • Al conjunt de la Franja s’estima un volum de 33.743 parlants
  • Aquesta proporció s’ha reduït 8,4 punts durant la dècada, assolint-se també el 5,9% de població que no entén la llengua
  • Pràcticament la meitat dels seus parlants declara no saber escriure la llengua.
  • El nivell d’ús del català en general s’ha reduït, i actualment el grau d’ús és similar al del castellà (49,9% i 46,5%, respectivament).
  • La proporció de població que no usa gens el català s’apropa a una quarta part.
  • Pel que fa als indicadors de la vitalitat de la llengua, les diferències entre la llengua inicial i la llengua d’identificació, indiquen que la major part de catalanoparlants s’identifica amb la seua llengua inicial, en unes proporcions similars a les que ho fan també els castellanoparlants.
  • Pel que fa a la transmissió intergeneracional de la llengua, s’observa estabilitat en la transmissió del català, reproduint-se la llengua a nivell familiar, tal com també ho fa el castellà, i fins i tot les llengües altres i combinacions.
  • Alguns resultats apunten que la intensitat del manteniment familiar del català s’ha reduït, encara que de forma molt matisada, mentre que el castellà ha recuperat algunes pèrdues que tenia una dècada abans.
  • Finalment, en les denominacions que els enquestats donen a la seua llengua s’observa com s’ha incrementat l’ús del terme acadèmic català, fins assolir la primera posició (44,6%), ocupant les denominacions pejoratives i localistes posicions més secundàries.

Origen: La Franja de Ponent

  • Escrito por  Carles Sancho

La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics és el títol del treball de l’historiador calaceità Joaquim Montclús i Esteban publicat per l’Institut d’Estudis Catalans i que fou presentat a la seu de l’entitat a Barcelona el passat mes de maig i que ja es pot comprar a les llibreries del Matarranya.

El volum prologat per Salvador Giner expresident de l’IEC i presentat per Joandomènec Ros actual president de la institució. El llibre consta d’una introducció geogràfica on es parla, principalment, de les comarques i de la demografia del territori -la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya lingüístic-, seguida d’un apartat molt extens de la història dels territoris de la Franja, especialment àmplia la referència a la de l’edat mitjana, on l’autor ja va publicar un volum sobre el tema referit a Calaceit: ‘Una vila medieval entre fronteres'(1987). En este apartat Montclús incideix en la qüestió dels límits territorials entre Aragó i Catalunya. També és ampli l’espai dedicat a l’edat contemporània perquè la fa arribar fins als últims fets polèmics: la Llei de llengües -l’antiga i la nova- o la creació de l’aragonès oriental -LAPAO. Finalitza amb una completa bibliografia sobre el tema. En els annexos de l’obra diferents apartats: una cronologia dels fets més importants del territori a criteri de l’autor, biografies de personatges històrics vinculats a la Franja, diccionari d’autors contemporanis en llengua catalana i fotografies i mapes.

L’obra té l’encert de ser el primer volum d’història que s’ha publicat de la Franja i que, encara que és un territori molt allargassat que va del Pirineu al Maestrat amb unes comunicacions des de sempre molt deficitàries, existeix una vinculació important pel fet de ser territori de frontera entre Aragó i Catalunya i parlar una mateixa llengua.

Origen: La CHE estudiará otras alternativas a la ubicación de la presa en Aguaviva

Origen: Soro defenderá la N-232 entre El Burgo de Ebro y Torres de Arcas como una infraestructura prioritaria

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: