Skip to content

Archive

Archive for novembre, 2015

Origen: ‘A l’Aragó hi ha gent que no entén que també es parla català perquè és la nostra llengua materna’ – Racó Català

Octavi Serret propietari de la Llibreria Serret

El llibreter Octavi Serret fa trenta anys que aixeca la persiana de la Llibreria Serret, una iniciativa cultural en català situada a Vall-de-Roures, al vell mig del Matarranya. Serret assegura que no és fàcil mantenir aquest projecte però la persistència i l’amor per la cultura en aquesta ‘cruïlla de camins i punt de trobada’ han mantingut viva la flama de la llibreria fins avui. I no només la llibreria: fa poc va impulsar un altre projecte cultural al poble, el Terra de Cruïlla, i encara fa menys en Serret va desembarcar a Barcelona amb una nova llibreria ‘Els 4 Gats d’en Serret’. La seva tasca constant per la cultura fou premiada, el 2009, amb el Premi Nacional de Cultura per la projecció social del català. Parlem de tot això amb l’Octavi Serret en aquesta breu conversa:

30 anys al capdavant de la llibreria Serret. Quin és el secret d’aguantar un projecte cultural, d’àmbit català en ple Matarranya?
Realment es prou complicat aguantar 30 anys i mes com tu dius. El secret és creure en un projecte cultural clar per donar a conèixer la nostra llengua, base de la nostra cultura catalana arreu dels nostres territoris.

Els vostres actes tenen molt d’èxit. Quin és el perfil de gent al qual arribeu? 
Tots els que són amants de la cultura, vinguts de tot arreu a mes de 500 km a la rodona.

El 2009 la Generalitat guardona la teva tasca per la projecció social del català amb el Premi Nacional de Cultura. Com feu projecció del català des de Vall-de-Roures? Us heu trobat amb problemes per fer-ho? Quins? 
Bé, problemes no, es el dia a dia hi ha alguns moments que hi ha hagut confrontacions amb gent que parle castellà, que no entén que a l’Aragó també es parla català i que és la nostra llengua materna…

La vostra implicació per la cultura ha germinat amb la creació de Terra de Cruïlla. Què és i quins projectes impulsa?
Terra de Cruïlla vol ser un projecte cultural polièdric que neix a Vall-de-roures, on es troba situada la meua llibreria, cruïlla de camins i punt de trobada, que es projecta albirant territoris, persones i un llegat comú, la nostra llengua, on el pensament i l’escriptura es donen la ma per traçar un horitzó de futur.

Enguany la ‘fórmula Serret’ també s’ha exportat a Barcelona on heu obert l’espai cultural ‘Els 4 Gats d’en Serret’. Amb quins objectius arribeu a la capital catalana?
Els 4 gats d’en Serret neixen l’últim trimestre del 2015. com un nou espai a Barcelona amb un món de llibres i d’experiències culturals, acompanyat de bons amics dels llibres i preparant tot tipus d’activitats, presentacions, conferencies, trobades culturals, viatges singulars i, sobretot, amb la voluntat apropar el “rere país” a la urbs metropolitana i universal de Barcelona.

Origen: Oleada de robos en Ejulve y Lledó

Origen: Los conflictes catalanoaragonesos, per Montesquieu | Xarxes socials i llengües

A pesar d’haver compartit institucions històricament, lo conflicte entre la catalanitat i l’aragonesitat no és una cosa nova. Los Bens de la Franja, l’eixida de l’Euroregió, les Olimpiades d’Hivern, lo conflicte sanitari (a Lleida i a Salou)… i tants altres conflictes (buscats) han estat constants des de la creació de l’Estat de les Autonomies. Fa temps que vaig descobrir, gràcies a Josep Espluga, les referències històriques sobre els conflictes entre catalans i aragonesos. De fet, la referència que Montesquieu fa a les seues Cartes perses:

El tradicional antagonisme entre Catalunya i Aragó, per exemple, ja apareix reflectit el 1721 en les Cartes Perses del baró de Montesquieu, qui posa en llavis del protagonista la següent frase: «He sentit a dir que [en 1610], havent un rei d’Aragó convocat els estats d’Aragó i Catalunya, es dedicaren les primeres sessions a decidir en quina llengua s’havia d’escriure tot allò que es proveís. Va ser molt violenta la contesa, i mil vegades s’haurien separat si els estats no haguessin imaginat una sortida, que fou que la pregunta es posés en llengua catalana i la resposta en la d’Aragó». En definitiva, les fronteres basteixen un mecanisme que impulsa l’homogeneïtzació interna i l’antagonisme amb els veïns.
Espluga Trenc, J. (2009). Fronteres: Breus instruccions per tractar amb la gent que hi viu. L’ Avenç: Revista de història i cultura, (133), 2-4.

Cada vegada que vull recuperar la cita, tinc lo pressentiment que n’haig parlat al bloc, la busco… i res! Així que aprofito a compartir-la en tots vatres, i aprofito per a posar-me una nota fàcil de trobar de cara al futur ;-)

Però la cosa no queda aquí. Evidentment. Teniu una extensa relació d’altres conflictes lingüístics a este excel·lent article, que resitua els fets citats per Montesquieu al 1510:

Nota: segons la transcripció que Malagó i Tomás fan, Montesquieu diu”la demande serait faite en langage catalan, et la réponse en aragonais”. Per tant, des del meu amplíssim desconeixement de francès, la traducció hauria de ser “la pregunta es posés en llengua catalana i la resposta en aragonès” (i no “la resposta en la d’Aragó”que proposa Espluga, i que en l’estat actual de coses, pot portar a importants confusions).

Origen: (1) L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre… – Institut d’Estudis del Baix Cinca

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, us convida a la gala anual de l’entitat, que enguany tindrà lloc a Saidí, al local del «ball vell», dissabte 5 de desembre a les 18:30.

En el transcurs de l’acte, es procedirà al lliurament del «Premi Josep Galan 2015 a la normalització lingüística i cultural», que en aquesta ocasió ha recaigut en l’escriptora de Saidí Laia Longan, i al «Premi Franja: cultura i territori», que han merescut l’activista Josep Mauri i el meteoròleg Francesc Mauri.

foto de Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Laia Longan (Saidí, 1979) és llicenciada en Comunicació audiovisual, està vinculada al món editorial i escriu històries per a joves lectors.

foto de Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Josep Mauri (Barcelona, 1932) és originari de Casserres del Castell (Ribagorça) i va estar entre els promotors de la iniciativa de publicar la revista Temps de Franja; el seu fill Francesc Mauri (Barcelona, 1966) difon diàriament la Franja i les nostres paraules del temps des dels diversos mitjans de comunicació en què intervé.

La nota musical de la celebració correrà a càrrec de cantadors i tocadors de la Rondalla de la Penya Fragatina, que oferiran una selecció de jotes en la nostra llengua.

També s’anunciaran els projectes guanyadors de les beques Amanda Llebot, tant en la modalitat general com en l’escolar.

La moció que van presentar CHA i PSOE va tirar per avant gràcies als vots dels cinc regidors de l’oposició. El PP es va abstindre. El monòlit serà retirat

Origen: Vall-de-roures retirarà la Creu dels Caiguts | Comarques Nord

Origen: Compromiso para la dinamización cultural del Matarraña

Origen: Pablo Echenique en un mitin de Podemos en Valderrobres

Origen: Artur Quintana premiat | Viles i Gents

Artur Quintana premiat

(Publicada a La Comarca el 20 de novembre del 2015)

Un dels millors filòlegs especialistes sobre les llengües minoritàries de l’Aragó és el professor i amic barceloní Artur Quintana. Membre de l’Academia de l’Aragonés, membre honorari del Consello d’a Fabla Aragonesa, president d’Iniciativa Cultural de la Franja i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans entre altres entitats de les que forma part.

Va arribar des de Barcelona a les nostres terres cap al 1965 per fer la tesi doctoral sobre l’estat del català a la Codonyera, just a la frontera de la llengua. Esta intensa experiència investigadora el vinculà per sempre al Mesquí i a la Franja. Fins a tal punt que comprà una casa a la Codonyera i, des de la seua jubilació el 2003, Quintana té la residència al Baix Aragó que comparteix amb llargues estades hivernals a Alemanya, a Espira, on va viure la major part de la seua activitat professional com a professor universitari i bibliotecari. Quintana té un currículum molt ampli i diversificat: traduccions, publicacions, investigacions, columnista, editor, conferenciant, activisme cultural… Com a reconeixement a tota esta extraordinària tasca intel•lectual que ha protagonitzat, este mes de novembre li seran atorgats dos guardons ben merescuts. El primer el 24 a Barcelona rebrà el Premi d’Actuació Cívica 2015 de la Fundació Lluís Carulla que es concedeix a les persones que han fet una tasca important per promoure la llengua, la cultura i els valors que configuren la societat catalana. El segon el Premi “Lo Grifonet” és un guardó que atorga l’Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre i que li serà lliurat el 28 de novembre a Arnes –Terra Alta– com a reconeixement per ser una persona d’una gran trajectòria cultural i científica i per la importància i exemplaritat de la seua tasca intel•lectual, social i humana. Enhorabona Artur!

Carles Sancho Meix

Origen: El juez no archiva la causa para Arrufat y Abril en el caso del Jamón

Origen: Marques | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 6 de novembre del 2015)

Potser no en som conscients, però vivim en un món de marques. I és que tot ho percebem a través de la imatge -no només visual, sinó sobretot simbòlica- que el nostre cervell elabora amb infinitat de factors.

Per entendre la importància de la marca només cal que ens fixem els tasts de vins a cegues. A voltes passa que vins de poc preu acaben molt ben valorats pels experts. En aquests casos, els sentits esmolats dels sommeliers, lliures de la influència del judici previ (prejudici) que suposa saber-ne la marca, s’han centrat exclusivament en el producte. Quan parlo de ‘marca’ vull dir el conjunt d’elements que la construeixen: el celler, el disseny de l’etiqueta i l’envàs, el nom del vi, les ressenyes, els comentaris dels ‘influencers’, la publicitat (encoberta o explícita), la zona de procedència, fins i tot la personalitat del vinater. L’anècdota del tast a cegues massa sovint s’interpreta com que la reputació d’un vi està basada en ficcions, en mentides. Això és fals. Quan consumim un vi (o un cotxe, o unes sabates) tots els sentits entren en joc. En el cas que ens ocupa, els més importants són el gust, l’olfacte i la vista; però també totes les sensacions que es desencadenen al nostre cervell davant de l’ampolla. El plaer l’aconseguim gràcies a la suma d’estímuls que aquella marca ens transmet. El vi més bo ens pot resultar mediocre si ens el serveixen en un got de plàstic, en un entorn desagradable i amb una companyia emprenyadora. I la percepció de mediocritat és ben real, és el que sentim, no és una invenció.
Per això, a l’hora de fer una marca, no n’hi ha prou amb un disseny bonic. Necessitem saber què volem transmetre i a qui volem arribar, i per això cal una feina acurada d’investigació que ens assenyali el camí a seguir. Tenint aquest mapa de ruta la inspiració flueix: les imatges apareixen, els eslògans cobren vida… Tot va encaminat en la mateixa direcció: aconseguir que el nostre producte sigui percebut com a mereixedor del desig del consumidor.
En fi; com passa en totes les coses de la vida, amb un pla tot va millor.

Carles Terès

Duras críticas del PP a la dirección de Política Linguística

Dice que es el “peaje” del Gobierno a CHA y una “agencia de colocación”

A. LAHOZ 25/11/2015

María José Ferrando (PP) no quiso desaprovechar ayer la primera comparecencia de José Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística, en una Comisión de Educación para recordarle su pasado como “destacado militante” de CHA.

De hecho, Ferrando rechazó la creación de este área dentro de la consejería que dirige Mayte Pérez y aseguró que se trata del “peaje” que ha pagado el PSOE a CHA por apoyar la investidura del presidente Javier Lambán. Ahí no quedó la cosa. En su intervención, Ferrando también se refirió a esta dirección como “una agencia de colocación” para militantes y simpatizantes de CHA y tildó el nombramiento de López Susín como “un grave riesgo” para el patrimonio lingüístico aragonés porque, según dijo, “CHA identifica el aragonés con la fabla, una neolengua hecha a retazos que en Aragón no habla absolutamente nadie salvo destacados miembros de Chunta Aragonesista”, señaló.

Origen: Lliurament dels Premis de la “Fundació Carulla” | Lo Finestró

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

A l’Auditori del Disseny HUB Barcelona, el passat 24 d’abril, la Fundació Carulla va lliurà els XXXIII Premis d’Actuació Cívica i el I Premi Lluís Carulla d’estímul a un projecte cultural. Els guardonats amb els Premis d’Actuació Cívica van estar: Montserrat Cadevall, Miquel Costa, Mireia Montaner, Vicente Olmos, Artur Quintana i Ferran Rella –tots ells amb mèrits més que evidents–; i el Premi Luís Carulla va ser per al projecte terra-nova.cat, un projecte que, amb l’objectiu de configurar una visió de la Catalunya d’avui a partir del diàleg entre fotògrafs i pensadors, es planteja renovar la mirada sobre el territori i el paisatge. Els quatre representants del projecte, Ignasi López, Román Iñán, Vicenç Altaió i Sergi Opisso, agraint el premi, van explicar succintament l’abast del seu guardonat projecte. Van lliurar els guardons Montserrat Carulla, presidenta de la Fundació i el director de Cultura de la Generalitat. La coordinació i conducció de l’acte va estar a càrrec de Carles Duarte, lingüista i poeta, i d’Antoni Bassas, reconegut periodista. Amb paraules del director de Cultura de la Generalitat i de la directora del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona es va cloure l’acte.

Destaquem que en representació dels guardonats amb els Premis d’Actuació Cívica va fer el parlament Artur Quintana. Aquestes van ser les seues paraules:

“En nom dels guanyadors enguany del Premi d’Actuació Cívica dono les gràcies a la Fundació Carulla i als membres del Jurat que ens han atorgat els premis.

Ens han estat atorgats aquests premis perquè tots nosaltres guardonats fa temps que treballem en el foment de la cultura catalana i la llengua que la conforma, la nostra llengua catalana. Aquest darrer aspecte pot no ser el principal de les nostres activitats, activitats que poden centrar-se en d’altres: arts plàstiques, música, pedagogia, dansa, tasques editorials i de llibreria, animació cultural, periodisme, teatre, cinema, investigació … , però en aquestes activitats nostres, i dels molts guardonats que ens han precedit, sempre hi és present, d’una manera o altra, el foment de la llengua catalana. Si observeu en la informació que s’ha repartit veureu que els guardonats d’enguany som actius com a editors i llibreters, fomentem el cant coral, difonem la cultura d’unes determinades regions i treballem en l’ensenyament. A totes les nostres activitats hi podríeu afegir: editors i llibreters de textos en català, fomentadors del cant coral en català, difusors de la cultura d’unes determinades regions i la llengua catalana que la conforma i treballadors en l’ensenyament de la llengua catalana. Si la situació de la nostra llengua catalana fos normal no caldria haver d’afegir a cada activitat premiada el qualificatiu de ‘en català’, però com que la situació de la nostra llengua catalana i la cultura que conforma no són gens normals, cal afegir el qualificatiu: ‘en català’. No hi ha cap territori, sigui estat, departament, comunitat autònoma o aneu a saber què, i dic això últim pensant en les franges d’Aragó i de Múrcia, ni tampoc l’ajuntament de l’Alguer, on la llengua catalana i la cultura que conforma no es trobin poc o molt oprimides, discriminades, perseguides, bescantades, ridiculitzades, maleïdes, … . El grau d’opressió, persecució, discriminació … de la llengua catalana té un més o un menys d’intensitat: a Andorra i a la Catalunya d’administració –encara- espanyola aquest grau d’opressió és, siguem optimistes, passablement suportable, això sí en el cas de Catalunya sempre amb l’espasa de Damocles del Govern Espanyol, encantat –hi hauria altres adjectius que us estalvio- en fer-nos desaparèixer com a catalans. D’Andorra val més no parlar-ne: podria ser un país modèlic en la qüestió identitària, però és com és. A la resta dels territoris de la nostra llengua el grau d’opressió és del tot desenfrenat, per més que a les Balears i al País Valencià es mantingui sobre el paper la cooficialitat, mentre que a la Catalunya sota administració francesa, a l’Alguer i a les Franges res de res, o quasi. En tot cas qui s’emporta la palma en aquest tètric joc dels graus d’opressió del català és l’Aragó, on en aquests moments la llengua catalana no hi existiria, si féssim cas de la encara vigent Llei Lapao proclamada pel PP i el PAR, partits que han perdut amb aquesta proclamació la legitimitat. En una situació així els guardonats amb els Premis d’Actuació Cívica, i ara tiro l’aigua al nostre molí, tenim uns mèrits afegits, i que no tenen uns guardonats amb premis semblants a, posem, Dinamarca, Alemanya, Islàndia, Eslovènia … perquè molts dels que ens governen no solen veure amb bons ulls la nostra feina, i prou sovint l’entorpeixen, o ens fan perseguir per, diguem-ne, la justícia en més d’un cas.

Veureu també en llegir les nostres semblances en el paper que se us ha passat, que nosaltres, els guardonats, procedim de gairebé tots els territoris on es parla català: de l’Aragó, les Balears, Catalunya i el País Valencià. Veureu també que els membres del jurat procedeixen d’aquest tres últims territoris. I això és molt d’agrair.

Un cop més el nostre agraïment a la Fundació Carulla i als membres del jurat dels Premis 2015 d’actuació Cívica.”

López Susín llama al consenso para revertir la situación del aragonés

EFE 24/11/2015

El director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, ha apelado al consenso para revertir la mala situación de las lenguas minoritarias de Aragón, especialmente del aragonés, que es “un terrón de azúcar que se deshace en nuestras manos”.

Ha opinado además que una nueva ley debería llegar “trabajada” al parlamento para contar con el máximo acuerdo posible.

López Susín ha comparecido hoy en la Comisión de Educación y Cultura de las Cortes para explicar los objetivos de la legislatura a petición de Ciudadanos, cuya portavoz, Susana Gaspar, ha remarcado que la ley de lenguas actual “nació viciada” porque el debate se “enfangó” en las denominaciones y eso ha frenado su protección.

Gaspar ha subrayado que a Ciudadanos no le gustan los acrónimos que se utilizaron tras aprobarse la ley impulsada por el PP y el PAR para denominar a las lenguas de Aragón -Lapao y Lapapyp-, y ha hecho hincapié en que con independencia de sus denominaciones, las administraciones son las responsables de implementarlas y los políticos no pueden restringir su uso pero tampoco imponerlo.

En su intervención, López Susín ha lamentado la polémica que generan las lenguas cuando los hablantes las viven de una manera “mucho más natural”, y ha subrayado que las instituciones les han dedicado escasa atención y en algunos casos le han dado la espalda “negando la evidencia” sobre la lengua hablada en la zona oriental, reconocida desde el ámbito científico como parte del catalán, y la hablada en el norte, conocida desde la Edad Media como aragonés, cuya situación hace necesarias medidas urgentes y prudentes, dándole prestigio social y evitando imposiciones.

Ha advertido, además, de que las inversiones ejecutadas en los últimos años se cifran en un céntimo por habitante al año mientras que, excluyendo Aragón, la comunidad que menos invierte es Asturias y destina un euro, “cien veces más”, teniendo en cuenta que el asturiano tampoco es oficial.

Asimismo, ha comparado algunas cifras de docentes: 7 maestros de aragonés para Infantil y Primaria para unos 580 alumnos y 27 de catalán para 2.390 estudiantes de esos ciclos y 7 para 929 de Secundaria, mientras que en Asturias hay 300 profesores para 20.000 niños.

Ante esta situación, ha avanzado que la dirección general prevé impulsar un paquete de medidas sin apenas coste económico, entre ellas conseguir una norma que obtenga el mayor respaldo posible para la dignificación y salvaguarda de las lenguas minoritarias y sus variedades locales.

También, y recogidas en la ley vigente y pendientes de su desarrollo, fomentar su uso progresivo por las administraciones implicadas; coordinar las medidas de política lingüística que implementen los entes locales, favorecer la creación de autoridades lingüísticas y garantizar el aprendizaje voluntario del aragonés y el catalán, respetando las variedades locales, en todos los niveles educativos.

En ese aspecto, ha destacado que se están elaborando los currículos de Primaria y Secundaria de aragonés y catalán y ha avanzado que próximamente saldrá a información pública la orden que establecerá las acreditaciones transitorias del profesorado hasta que en la Facultad de Educación de la Universidad de Zaragoza haya una titulación de aragonés.

También se ha referido al convenio firmado con la UZ para implementar la variedad local del aragonés como lengua vehicular en Infantil y Primaria para las familias que lo deseen en los centros con docentes que la conozcan, un proyecto que ha causado cierta polémica y que en las poblaciones es “muy apreciado”.

En el turno de los grupos, María José Ferrando, del PP, ha rechazado la creación de la propia Dirección General que dirige López Susín, el “peaje” que ha pagado el PSOE a CHA por apoyar la investidura del presidente, Javier Lambán.

En su opinión, más allá de que haya o no una nueva ley de lenguas, el nombramiento de López Susín, un destacado militante de CHA, es “un grave riesgo para el verdadero patrimonio lingüístico aragonés”, dado que ese partido identifica el aragonés con la fabla, una “neolengua hecha a retazos” que en Aragón “no habla absolutamente nadie”, salvo destacados miembros de Chunta Aragonesista.

María Herrero, del PAR, ha cuestionado los ámbitos científicos que consideran catalán la lengua que se habla en la zona oriental, cuya denominación está haciendo que pague “el pato” la lengua que se habla en el norte de la Comunidad, que está “en peligro de extinción”.

Además, ha advertido de que es muy difícil alcanzar un consenso más allá del logrado en el Estatuto de Autonomía, que en el artículo 7 dedica dos párrafos a las lenguas con palabras “muy medidas” sin denominarlas, al tiempo que ha insistido en que la ley actual nació “muerta” por falta de acuerdo cuando es “sumamente respetuosa” al permitir que cada cual pueda denominarlas como quiera.

Amparo Bella, de Podemos, ha rechazado el uso político de las lenguas y los debates que persiguen dividir a la sociedad, ha llamado a superar los conflictos y a garantizar más derechos para los hablantes con medidas realistas que cuestan poco dinero y son fáciles de implantar y ha reclamado un modelo de lenguas “fiel” a todas las variedades.

Gregorio Briz, de CHA, ha opinado que es el momento de dejar de utilizar el aragonés y el catalán como “arma arrojadiza” y de recuperar con acuerdos “estables” un patrimonio que se está perdiendo por la “desidia y la confrontación”, mientras que Alfredo Sancho, del PSOE, ha aludido al “ridículo” nacional e internacional que ha supuesto la actual ley de lenguas del gobierno PP-PAR y ha defendido impulsar una normativa para dignificar, proteger y difundir el aragonés y el catalán y sus modalidades.

Origen: Los 45 alumnos de Infantil de Valderrobres se trasladan provisionalmente al Centro de Mayores

Origen: N. Sorolla: El plurilingüismo en Aragón. Del “derecho a producirse verbalmente en sus dialectos” al “LAPAO” (sessió inaugural del curs al Màster en Llengües Aplicadas – UdL) | Xarxes socials i llengües

Proposta conservadora d'Estatut (1936)

Este dijous m’han demanat de fer la sessió inaugural del curs al Master en Llengües Aplicadas de la Universitat de Lleida. L’acte és obert al públic. Hi revisarem diferents qüestions sociolingüístiques d’Aragó, intentant entendre el present del català i l’aragonès partint de la revisió històrica del context, tal com el dret lingüístic a l’Aragó dels anys 30, l’impacte del procés de modernització o l’aparició del LAPAO en l’actualitat. Us enganxo l’anunci del Màster:

 

26 noviembre: Conferencia a cargo de NATXO SOROLLA (CUSC-UB, URV, Xarxa CRUSCAT-IEC), con el título: “El plurilingüismo en Aragón. Del “derecho a producirse verbalmente en sus dialectos” al “LAPAO””. El acto es público y tendrá lugar a las 11 en la Sala de Juntas del 2º piso de Rectorat. Se retransmitirá por videoconferencia para aquellos que no puedan asistir. Envía un correo a coordmla(arrova)lletres.udl.cat para poder invitarte a la videoconferencia.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: