Skip to content

Archive

Archive for juliol, 2016

A la Raquel, Fernando i Miguel Ángel, pares transmissors en terra forastera

Diuen que, a la Creació, Nostre Sinyor va estar repartint les llengües a la Terra i quan va arribar a Maella se li havien acabat, i per això als maellans los va dir: “Parlau com vullgau”. Repetida de iaios a néts de generació en generació des de qui sap quan, hai tingut la sort de sentir contar esta història a ca meua. Està repleguè a l’edició d’Artur Quintana, Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa (1995, vol. 1, p. 201), a on, entre 1988-1991, van ser entrevistats diversos veïns de la vila: Pablo Arbona, Gloria Albesa, Pilar Blay, Mercedes Dolz Latorre, Simeona Lacueva, Victoria Villalba i Gloria Viver. A les terres de frontera lingüística, a on destaca la variant dialectal, esta és una explicació freqüent.

Los maellans sempre mos ham sentit orgullosos de la nostra parla. Lo costum i l’orgull fan que encara ara, en un món globalitzat a on les llengües poderoses dominen l’economia, la cultura i les comunicacions, lo maellà pervisque en les nostres relacions socials, amostrat oralment pels pares als fills, i des de fa uns anys –de forma mínima— a l’escola. No obstant, s’observa un descens preocupant en la transmissió familiar, fruit de diferents factors.

Perilla, per altra part, l’estructura interna de la llengua. La mecanització agrícola o domèstica, les fortes influències lingüístiques a través de la tele o la població de fora i l’escassa presència en àmbits públics i oficials estan acabant lentament en lo seu ric cabal de paraules pròpies d’una societat rural en contacte seguit en la naturalesa i plena d’ocupacions quotidianes artesanals. Són estes, com és lògic, les que primer ham perdut: los instruments que no s’utilitzen però també noms de plantes, d’animals, d’accidents geogràfics i inclús, desapareguts los instructius mondongos, de l’anatomia. Molts no saben què és un còdul ni la glera però sí un guijarro, ni la melsa, la fel, lo tosset, les galtes, los crumells o el torterol. Per suposat, abans i ara les paraules cultes les ham amprat d’un altre sistema lingüístic, des dels noms sagrats –Dios i la Virgen però resistissen Santa Barbera o Sant Cristòfol— als topònims estrangers –Marruecos o Nueva York!—, los noms abstractes i la nova tecnologia.

I així a cada rosquè anam perdent un llançol. Últimament, són les paraules de més ús: encomençam dient buenos días; alquilam cases, a on n’hi ha inquilinos –no cap llogater—; obrim i tancam grifos; utilitzam cuchillos; los xiquets van a escuela i han passat del groc a l’amarillo; fa anys que mos vam quedar sense giner, juny, juliol ­­–i molt més sense maig, novembre i desembre­—, i al pas que anem, ni febrer, març o agost tindrem. Mis pares encara va minjar formatge, van vere granotes a les basses i van viure a cases que tenien passadissos (i coladilles); jo solament hai conegut queso, ranes i pasillos. Com que ja només naixen gemelos, un “bessó” és un nom de carrer, mentres lo “cosí segó” mos recorda l’antiu numeral. A diferència del castellà –que mos esforçam en parla’l lo millor que podem—, no tenim present una norma de correcció, de manera que l’anècdota inicial continua sent certa en un altre sentit: parlam com volem.

María Dolores Gimeno Puyol  (publicat al programa de Festes de Maella, 2016)

Nits a la Fresca CAT

Programació de la setmana cultural de Valjunquera que tindrà lloc del 1 al 7 d’agost. Enguany comptarà amb un recital poètic-musical dedicat a l’obra de Desideri Lombarte.

Origen: Tinença d’armes | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 23 de juliol del 2016)

Són notícia freqüent les matances produïdes als Estats Units per algun pistoler descontrolat. Perfil d’individu solitari i estrany que entra a una universitat o institut i dispara contra un professor que li cau mal o un altre qualsevol i tots los que troba al seu pas, però també, últimament, algú d’origen immigrant que reivindica mòbils islamistes per matar de manera indiscriminada o discriminada contra un col·lectiu concret, tal i com va passar fa poc a la discoteca gai d’Orlando. Cada desgràcia nova va acompanyada del debat corresponent sobre la necessitat de controlar la possessió d’armes. Los partidaris, de tarannà conservador, presidits per la poderosa associació del rifle, ho reivindiquen com a un dret emparat per les lleis americanes, protectores de la llibertat individual. Los detractors, d’ideologia més progressista, encapçalats pel mateix president Obama, s’esforcen a demostrar els perills de posseir tot tipus d’armes de foc, tant per la gran sofisticació tècnica d’algunes, eficaçment mortíferes, com per l’absència de restriccions en la seua compra.

Dóna la impressió que als Estats Units viuen encara com als temps de la conquesta de fronteres cap a l’Oest, on una pistola era garantia de supervivència. Los actuals descendents d’aquells aventurers ho vinculen a la legítima defensa. En la lluita per la vida i pel territori, los hòmens de les nostres zones rurals també anaven sovint amb un gavinyet o navalla damunt, peces imprescindibles tant per matar un animal com tallar una corda o un matoll o preparar l’aliment diari al mig del camp. (Encara ara molts llauradors guarden a la butxaca una navalla petita —i legal—, molt útil.) Però inclús l’home més assenyat pot convertir-se en una bèstia amb una arma a la mà, tal i com passava fa molts anys en renyines regades per malentesos i alcohol, produint-se morts. Miguel Primo de Rivera, general que va governar amb mà de ferro entre 1923-1930, va prohibir les armes blanques de grans dimensions. Segons m’han contat vells testimonis, la mesura va eradicar la xacra mortal, mereixent l’aprovació de totes les gents d’ordre, a dreta i esquerra.

María Dolores Gimeno

pleno comarca matarraña famcp

Origen: Malestar en el Matarraña por la firma ‘in extremis’ de varios convenios con DGA

Origen: El PAR denuncia el reparto de una agenda ‘catalanista’ en el Matarraña

Agenda cultural de la primera quinzena d’agost, en ella trobareu la programació de les diverses setmanes/jornades culturals que tenen lloc al Matarranya: http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/1AGOSTO16.pdf

Així mateix, recordar-vos que este cap de setmana i emmarcat dins de ‘Festivals del Matarranya’ tenim a Fontdespatla la quarta edició de ‘Matarranya Intim’ i el primer dels dos concerts del 12º Cicle d’Òrgue de la Comarca del Matarraña/Matarranya. Al següent enllaç trobareu més informació: http://www.comarcamatarranya.es/index.php/personas/cultura/item/413-este-fin-de-semana-matarranya-intim-y-ciclo-de-organo-en-fuentespalda-organizado-por-la-comarca-del-matarrana

COMARCA DEL MATARRANYA. Departament de Cultura. www.comarcamatarranya.com

Origen: Inauguració de l’exposició “Patrimoni oblidat, memòria literària” al Pont de de Suert

Cerib Centre d’Estudis Ribagorçans

El Pont De Suert – Lleida

Inauguració de l’exposició “Patrimoni oblidat, memòria literària” al Pont de Suert a càrrec de:
José Antonio Troguet, alcalde del Pont de Suert
Josep Lluís Farrero, president del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça
Carles Barrull, secretari general del CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans
Josep Santesmases, president de la CCEPC-Coordinadora de Centres d’Estudis Parla Catalana i vicepresident segon de l’IRMU-Institut Ramon Muntaner.
Posterior taula rodona “Patrimoni oblidat, memòria literària al Pirineu” amb la participació de: Marta Alós, Maria Barbal, Glòria Francino, Francesc Ribes i Jordi Suïls

La primera beca de Residència Artística supere l’equador i la Mola comence a agarrar color. El resultat de l’obra de l’argentina Mariel Rosales es presentarà durant la Setmana Cultural de Mont-roig La primera beca de Residència Artística de Mont-roig ha superat el seu equador. Unes primeres setmanes de treball que han servit perquè la Mola […]

Origen: Un mural de 300 metros quadrats coronarà Mont-roig – Ràdio Matarranya

Sis joves matarranyencs van participar en la iniciativa que van compartir en participants de Letònia, Romania, Croàcia i Turquia La segona setmana de juny sis joves de diferents municipis del Matarranya es van traslladar fins a Rüjiena (Letònia) on van participar en un intercanvi europeu multilateral finançat pel programa europeu ERASMUS+ i organitzat pel Departament […]

Origen: La música, protagonista de l’intercanvi europeu multilateral a Letònia – Ràdio Matarranya

La mostra, que barrege dibuix, escultura i elements tridimensionals, estarà visitable fins a meitats de setembre. També es podrà visitar la mostra permanent sobre l’art espanyol dels anys 80 La Col·lecció López-Sanz de Queretes va presentar el passat dissabte 16 de juliol una nova exposició. Parlem, en concret, de l’obra de l’artista europea però amb […]

Origen: L’artista Sabine Finkenauer expose a la Col·lecció López-Sanz de Queretes – Ràdio Matarranya

  Arribe la 4ta edició del festival d’avantguarda més interessant de la nostra comarca en el que els veïns de Fontdespatla obriran les seues cases. El ‘Matarranya Íntim’ serà els dies 29, 30 i 31 de juliol Una desena de propostes d’art en viu habitaran durant els pròxims 29, 30 i 31 de juliol les […]

Origen: El Matarranya Íntim viurà a Fontdespatla la seua edició més musical – Ràdio Matarranya

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/temadia/obras-devueltas-costaron-cuatro-veces-mas-retiene-lerida_1129562.html

POLÍTICA LINGÜÍSTICA

La DGA ya ha elegido a los expertos que consensuarán la escritura de la lengua. Las tres entidades mayoritarias de hablantes podrán completar el dictamen

D. CHIC
28/07/2016

Tres especialistas en filología románica de prestigio internacional serán los encargados de redactar una grafía conjunta que unifique los tres criterios diferenciados que hasta ahora se utilizan en la comunidad para escribir en esta lengua.

Los nombres elegidos para esta tarea son los del asturiano Ramón d’Andres Díaz; el suizo Michael Metzeltin y el francés Patrick Sauzet. El director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, José Ignacio López Susín, destacó que los tres lingüistas tienen un reconocido prestigio en el campo de la “codificación y estandarización de las lenguas románicas” pues han participado en procesos similares con lenguas como el occitano, el ladino o el asturiano. “Los hablantes están expectantes pues por primera vez después de diez años podemos anticipar un principio de entendimiento”, aseguró.

Hasta el momento, las tres asociaciones mayoritarias de hablantes –Consello d’a Fabla Aragonesa, Estudio de Filología Aragonesa y la Sociedat de Lingüística Aragonesa– utilizan su propia grafía, considerando arbitrarias y fuera de lugar cualquiera de las demás. “Tenemos que analizar los puntos de fricción y buscar soluciones que gusten a todos”, espera. Los tres especialistas aceptaron el encargo el pasado mes de mayo y ya han recibido un dosier de las agrupaciones en las que figuran sus postulados y planteamientos. Las primeras reuniones de trabajo tendrán lugar en noviembre y se espera que durante el primer semestre del 2017 presenten un anticipo de sus conclusiones.

La unificación de la grafía aragonesa nació sin consenso al entender el Estudio de Filología Aragonesa que no se actuaba con la suficiente transparencia. Pasados unos meses decidieron sumarse al proyecto tras lograr mejoras en el apartado de elección de candidatos y en la posibilidad de matizar el dictamen final. El presidente del organismo, Manuel Castán, aseguró que los nombre elegidos “son extraordinarios”, aunque sigue manteniendo sus discrepancias con algunas de las medidas tomadas por la dirección general. “Si los especialistas hacen una grafía para contentar a todas las partes será un error, pero si trabajan con independencia pueden aportar un texto valioso basado en criterio etimológicos”, anticipó.

VARIEDADES // La necesidad de buscar consensos para el uso escrito del aragonés tiene su origen en la imposibilidad que tiene el departamento para usar el idioma en cartelería, rótulos, avisos o folletos. Las principales diferencias entre una y otra propuesta tienen que ver con su mayor o menor atención al origen medieval, a las hablas patrimoniales o a la diversidad de las variedades dialectales. Cada una de las tres asociaciones propuso cinco nombres de entre los que han salido los tres finales.

Origen: El Estado cederá la propiedad del Castillo de Valderrobres al municipio

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: