Skip to content

Archive

Archive for agost, 2016

Origen: Tiempos de sequía

Origen: Una instantánea captura la felicidad de Valderrobres

Origen: Los mejores autores nacionales de género negro se citan en Valderrobres

Origen: Llevadme a Zargoza

Llevadme a Zargoza

  • Escrito por  Francisco Esteve

Durante el mes de agosto acontecen cosas muy curiosas en el Matarranya. El otro día una persona mayor que veraneaba en un municipio de nuestra Comarca, se indispuso, se empezó a encontrar mal y la familia, como es normal, llamó inmediatamente al 112.

Con el paso de los minutos, la familia se comenzó a inquietar y cuando hubo pasado un tiempo de espera más que prudencial para que llegara el operativo de emergencias sanitarias del Gobierno de Aragón, metieron a la señora en un coche y se presentaron en el Servicio de Guardia que tiene la Generalitat en Horta de San Joan.
Me consta que la paciente fue estabilizada y bien atendida, pero lo chocante, según cuentan, es que la señora no dejaba de repetir: ¡¡Llevadme a Zaragoza, llevadme a Zaragozaaaa!!. Esto invita, una vez más, a una reflexión sobre cual es la realidad de Aragón: Sólo existe Zaragoza, social, política, sanitaria y económicamente (y algo las Capitales de provincia y alguna de las cabecera de Comarca), el resto no existimos, para nadie, les importamos un huevo de pato. Dicho de otro modo, en estos días el Matarraña multiplica la población por 3 o por 4 y el Gobierno de Aragón no tiene la decencia de reforzar servicios de emergencias. Les suena la cantinela de la despoblación?.
Lo duro de está historia es que con el abandono sistemático al que está sometiendo el Gobierno de Aragón (ahora PSOE-CHA) al mundo rural, el grito de ¡¡levadme a Zaragoza!! pronto sonará a epitafio de esa realidad aragonesa.

¿Cómo ve las relaciones entre las diócesis de Barbastro y Lérida?
Pues ahí están, todas las tormentas pasan. Los bienes quiero y además creo que volverán porque las sentencias deben cumplirse.

¿Presume de pueblo en Barcelona?

¡Siempre! Me preguntan mucho en Barcelona y cuando vuelven de conocer Cretas me dan la razón. He vivido aquí, venía después a veranear y guardo esa buena relación con todos los vecinos del pueblo. Estos días de descanso he oficiado en Lledó, Arens y aquí en Cretas donde desgraciadamente hemos tenido dos entierros seguidos. Pero qué bonito es ver cómo todo un pueblo se vuelca en acompañar a las familias, es un símbolo de solidaridad y aporta consuelo. Siempre se ha hecho así y no debemos perderlo.

Continueu llegint… «La persona debe ser el centro de la economía y no el euro»

Origen: “Chandrío, somarda o cadiera tendrían que estar en el diccionario de la RAE”

María Luisa Arnal Purroy.

La profesora de Lengua Española, María Luisa Arnal Purroy es una de las ponentes de los Cursos de Español de Jaca

María Luisa Arnal Purroy, profesora de Lengua Española de la Universidad de Zaragoza, ofreció la charla “Los aragonesismos que están y los que no están en el diccionario de la Academia” el pasado miércoles en la Residencia Universitaria de Jaca.

Recreación histórica de la Batalla del Ebro, feria militaria, paso del río y ocupación de la rivera derecha, exposición material de guerra, puestos de enfermería…
http://www.labatalladelebro.com/
http://www.tortugatt.com

A principis dels setanta es va fer molt popular el grup la Trinca; potser els primers que van fer música ‘comercial’ en la nostra llengua. Recordo Festa Major, una cançó que va esdevenir un èxit i …

Origen: Festa major | L’ esmolet

Origen: Beceite pide ayuda a Subdelegación al verse «desbordado»

Origen: El territorio, inmerso en “uno de los mejores veranos” del turismo desde la crisis

Origen: Presentan en Torre del Compte un libro que recoge los 800 años de historia de la localidad

Origen: ¡Exitazo en el chupinazo de Beceite!

En la biblioteca de la Universidad de Harvard guardan un curioso documento notarial, fechado en Fórnoles el 21 de marzo de 1614. Se titula: “Estatutos y Hordinationes, hechas y hordenadas por los Justicia, Jurados y Vniuersidad de la villa de Fornoles. Civiles y criminales”.  Se trata de un auténtico código penal, donde se describen y castigan las conductas delictivas de los habitantes de la villa. Este tipo de legislación debió de existir en todas las villas del Bajo Aragón, porque entre los documentos del desaparecido “Cartulario de Monroyo” también había unos estatutos de fecha cercana, algo posterior, a la del documento objeto de este escrito. En aquellos tiempos, era el propio pueblo, reunido en asamblea, quien establecía las penas con las que castigar los comportamientos delictivos. Estas penas iban desde la ejecución en la horca, pasando por la vergüenza pública en el pelleric, hasta multas más o menos cuantiosas, según el delito o falta cometida.

1- Estatutos 1614

Estatutos de Fórnoles, 1614

 

ASAMBLEA LEGISLATIVA POPULAR

El documento es un acta notarial donde. Continuar llegint… La mala vida (1): Estatutos y Ordinationes (1614) | Historias del Bajo Aragón

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Panorama dels mitjans en català a la Franja

Panorama dels mitjans en català a la Franja

PANORAMA DELS MITJANS EN CATALÀ A LA FRANJA (*)

La presència de mitjans de comunicació en català a la Franja és també el reflex de la manca de cohesió de les comarques catalanoparlants d’Aragó. La no normalització ni oficialitat de la llengua pròpia de la Franja també es fa palès al panorama mediàtic.

El castellà és absolutament hegemònic als mitjans de la Franja, la producció local en català és molt insuficient i només la recepció de canals dels territoris veïns i els punts de distribució de premsa en català (general i comarcal segons la zona) ajuda a normalitzar la situació i a fer que el consum den català sigui, tot i les mancances, un fet habitual en el costum dels franjolins.

Diaris lleidatans com “La Manyana” o “El Segre” incorporen regularment notícies sobre la Franja, tot i que la visió autonomista o provincial és la imperant.

Cap al sud, digitals com Comarquesnord.cat, ebredigital.cat o Aguaita.cat aglutinen informacions del denominat “Territori Sénia”.

Els darrers anys, l’esclat informatiu del procés independentista al Principat també ha fet surar certes reticències en la població a consumir canals en català provinents de Catalunya. A la Franja, zona fronterera i terra de cruïlla, la gent acostuma a fugir del temes conflictius, i paradoxalment, és quan hi ha conflicte entre Catalunya i Aragó que les notícies de la Franja són primera plana mediàtica (per exemple amb el conflicte sanitari, art sacre a Lleida, els béns de Sixena, etcètera).

Malgrat el complicat panorama, hi ha projectes i idees que ajuden a mitigar aquest buit comunicatiu: RàdioMatarranya emet íntegrament en català i, fa pocs mesos, s’ha encetat un  programa de TV que dóna informació d’un territori que engloba uns 300.000 habitants dins de tres territoris (Aragó, Catalunya, País Valencià) amb les comarques dels Ports, el Matarranya, el Maestrat i les Terres de l’Ebre. Al dia-Territori Sénia

Aquest “Territori Sénia” precisament, pot ser avui dia la zona més activa quant a establir camins comunicatius traspassant fronteres administratives.

La llibreria Serret de Vall-de-roures (Matarranya) és un focus cultural molt important i punt de distribució de premsa en català. Per altra banda impulsa camins literaris amb escriptors d’altres comarques de parla catalana. Fa poc s’ha fet una Trobada literària a Vall-de-roures impulsada pel llibreter Octavi Serret, amb el suport del Moviment Franjolí i de la xarxa d’entitats d’Enllaçats per a Llengua, on s’ha acordat de crear un projecte literari inspirat en aquesta localitat matarranyenca.

El fet que recentment hi hagi campanyes per reclamar el bastiment de l’espai comunicatiu en català (Enllaçats per la Llengua, Plataforma per la Llengua) indica clarament que encara som lluny d’aconseguir un mercat audiovisual comú, desobeint l’estat espanyol la Carta Europea de les llengües minoritàries.

Aquest espai en comú és absolutament necessari per normalitzar les relacions a nivell de tot el domini lingüístic i potenciar una industria audiovisual que es coordini, més enllà d’aconseguir la reciprocitat de canals en català, també als àmbits de traducció, coproduccions pròpies, programacions, abaratiment de despeses, etcètera.

La no reobertura de RTVV és un fet greu que també influeix a la Franja, sobretot a les comarques limítrofes amb la demarcació de Castelló.

A nivell global  l’ús del català a l’era digital ha agafat tal embranzida que ha fomentat el sorgiment de molts diaris únicament digitals, i també ha esperonat els diaris tradicionals a fer edicions en català. La comunitat catalana 2.0 té una activitat molt per sobre de la seva població de parlants.

A la Franja, el món digital ha de poder explotar-se molt més. Hi ha entitats de defensa de la llengua que encara avui dia fan un ús molt residual o esporàdic de les xarxes socials. En ple segle XXI, si no saps vendre el què fa estranyament tindràs certa transcendència social.

Tanmateix, qualsevol usuari d’internet pot esdevenir un comunicador o “periodista accidental”. La immediatesa que dóna la xarxa fa poder viure qualsevol acte a temps real sense sortir de casa, però també se n’ha ressentit la qualitat informativa. I sovint aquesta immediatesa esdevé en poc rigor informatiu i la informació és poc contrastada.

A la Franja, un medi digital publica informacions de totes les comarques (Lafranja.net), tot i que té un biaix matarranyenc evident. El coordinador és el sociòleg Natxo Sorolla. També existeixen d’altres digitals com “Lo Finestró” o “Notícies de laTerreta”, aquest últim d’àmbit ribagorçà.

El Moviment Franjolí per la Llengua, sorgit el 2012, és un col·lectiu en defensa de la llengua que va néixer i treballa principalment a la xarxa. Va obtenir el Premi Joan Coromines el 2015 per demanar un estatus digne pel català a la Franja i, estant adherit a la xarxa d’ExLL, contribueix a establir camins comunicatius a l’eix mediterrani.

A la Franja no puc desar d’anomenar una sèrie d’escriptors que ajuden a difondre la cultura catalana amb obres literàries en català. Autors com en Carles Terès, Francesc Serès o les publicacions més acadèmiques de Joaquim Montclús, Natxo Sorolla o Josep Espluga, en són bon exemple.

També cal remarcar noms propis d’entitats que treballen per la llengua a la Franja: ASCUMA, Centre d’Estudis Ribagorçans, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Casal Jaume I de Fraga, Ass. de Pares Clarió, Cellit, AC la Terreta, entre d’altres.

A remarcar que, fruit d’una iniciativa de la Plataforma per la Llengua amb el suport del Moviment Franjolí, el Casal de Fraga i L’Associació de Pares Clarió, s’ha editat unes agendes en català per a escoles i instituts de la Franja que el govern Aragonès ha vetat. Estem parlant d’un govern amb moltes cometes, “progressista”.

Aquest fet mostra perfectament com és de complicat dur a terme qualsevol iniciativa que proposi la normalització del català a l’Aragó.

(*) Extracte de la intervenció del coordinador del Moviment Franjolí per la Llengua, Òscar Adamuz, al debat celebrat a la UCE de Prada de Conflent el 20 d’agost de 2016: “Eix Mediterrani: camins comunicatius”.
Fotos de l’acte

Vídeo del debat (comença minut 17:20) Primera intervenció:

Publicat per Os a 20:20

Origen: Repavalde recupera la toponimia de 15 sendas

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: