Skip to content

Archive

Archive for setembre, 2016

Origen: Complèxica -10: Seminari per a la transdisciplinarietat |

El dimecres 5 d’octubre el Dr. H. Samy Alim, professor de la Stanford University oferirà una conferència titulada «Amazing Grace: An Analysis of Barack Obama’s Raciolinguistic Performances», on es parlarà de l’ús lingüístic del president Barack Obama en la seva política racial.

Més informació a al següent enllaç.

complexica

El catalán está en retroceso entre los jóvenes de la zona oriental de Huesca

Sociedad

El catalán está en retroceso entre los jóvenes de la zona oriental de Huesca

miércoles 28 de septiembre de 2016

Un 20 % de los que pertenecen a familias que lo hablan se comunica en castellano. Fraga ha acogido una nueva edición de las jornadas de debate Cinga-Fórum.

l catalán está en retroceso como lengua de comunicación entre los jóvenes de la Franja, pese a seguir siendo la lengua materna de la mayoría. Esta es una de las conclusiones que se presentaron este fin de semana en las jornadas de debate Cinga-Fórum, que organiza anualmente el Institut d”Estudis del Baix Cinca.

n veinte por ciento de los jóvenes de familias catalanoparlantes de la Franja hablan castellano entre ellos. Esta fue una de las conclusiones que expuso el profesor Natxo Sorolla en las jornadas Cinga Forum que se celebraron el pasado sábado en Fraga, organizadas por el Institut d’Estudis del Baix Cinca. La llengua catalana, també un patrimonio aragonés era el título de esta edición de las jornadas Cinga Fórum que se desarrolló en tres ponencias el pasado sábado, en el Palacio Moncada.

Una jornada en la que se planteó la necesidad de reconocer el catalán como patrimonio cultural y como lengua propia de Aragón y buscar medidas que frenen ese proceso de sustitución lingüística y que promuevan la normalización del catalán en la Franja, el territorio aragonés dónde es lengua propia.

La primera ponencia corrió a cargo de Maite Moret, profesora de la Universidad de Zaragoza, que puso ejemplos de documentos aragoneses escritos en catalán, como parte de ese patrimonio lingüístico aragonés, que hay que preservar y proteger.

En la segunda ponencia, Natxo Sorolla, doctor en sociología por la Universidad Autónoma de Barcelona, presentó las conclusiones de su trabajo sobre la sustitución lingüística del catalán en el Bajo Cinca, en el que se refleja el retroceso que está sufriendo el catalán con respecto al castellano, como lengua de comunicación habitual. “En los últimos años hemos pasado de una situación en la que el catalán se transmitía de padres a hijos y éstos la utilizaban con normalidad a observar que hay entre un 20 y un 25 por ciento de jóvenes catalanoparlantes, que ya hablan habitualmente en castellano entre ellos”. Sorolla advirtió que “si no se pone freno, en un par de generaciones se habrá roto la correa de transmisión de la lengua materna”.

Las causas que provocan e inciden en que el catalán esté en retroceso está la preponderancia del castellano en la escuela, en los medios de comunicación y en el cada vez más numeroso colectivo de inmigrantes. .

De las medidas para conseguir una plena normalización del catalán como lengua propia de una parte de aragoneses, se encargó en la tercera y última ponencia, Javier Giralt, profesor de la Universidad de Zaragoza.

El profesor Giralt destacó que para normalizar una lengua deben darse tres condiciones básicas: un marco jurídico que la reconozca y la proteja; una voluntad política de pone en marcha medidas que la protejan y la promuevan y un apoyo popular de los propios hablantes, pero también del resto de ciudadanos, que sean conscientes de la realidad trilingüe de Aragón. Para Javier Giralt “en Aragón no se ha dado, hasta ahora, ninguna de estas condiciones. Nadie ha tenido la valentía de declarar el catalán como lengua oficial en Aragón”.

Origen: La Toscana española versus matarraña tierra

Entrevista al director general de Política Lingüística de Aragón

Entrevista al director general de Política Lingüística de Aragón
27/09/2016 Duración: 00:13:31 seg

Entrevista al director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, Ignacio López Susín, tras la celebración, este 26 de septiembre, del Día Europeo de las Lenguas.

Escoltar: Entrevista al director general de Política Lingüística de Aragón – Entrevistas Actualidad – 2 – Informativos – Podcasts y Audios – Aragón Radio – Podcasts y Audios

Origen: ‘Batiste’, el flautista de Hamelin revolucionario de los niños refugiados de la Guerra Civil

Lluis Rajadel reconstruye la vida de Bautista Albesa, guerrillero anarquista que fundó una colonia para niños refugiados de la Guerra Civil

La ternura del pistolero. Batiste, el anarquista indómito, dibuja el perfil de un personaje “osado, violento y solidario”

Contraportada de Solidaridad Obrera en la que aparece Bautista Albesa tras la conquista de Belchite.
Contraportada de Solidaridad Obrera en la que aparece Bautista Albesa tras la conquista de Belchite. Lluis Radajel

“Todos los niños de más de nueve años que se vengan conmigo”. Juan Bautista Albesa Segura, ‘Batiste’, se presenta en los campos de refugiados aragoneses de Reus (Tarragona) anunciando que va a cuidar de todos los niños y niñas desplazados, muchos de ellos huérfanos de la guerra civil. Doscientos pequeños de entre 4 y 15 años siguieron a aquel flautista de Hamelin revolucionario hasta la colonia creada para ellos en la Beguda, en Barcelona.

Entre 1938 y 1939, aquellos niños vivieron en un “oasis” en el que no faltaba comida, maestro o médico. Y el responsable de todo aquello es un hombre de mil caras, un pistolero, un “anarquista indomable”, le define entre sus muchas facetas Lluis Rajadel, quien ha reconstruido su historia en el libro La ternura del pistolero. Batiste, el anarquista indómito, editado por Comuniter. Un personaje “osado, violento y solidario” que este periodista consiguió entrevistar en sus inicios en la profesión en la localidad natal de ambos, Valderrobres (Teruel), sin saber la biografía y el mito que arrastraba.

“Sabía de él por la tradición oral, por lo que contaban en el pueblo”, aunque según quien hablaba de él era héroe o villano, explica este periodista del que fuera amigo de su abuelo. Tras la muerte de Franco, Albesa volvió al pueblo desde la Francia que le acogió, donde montó una explotación hortícola, y allí le entrevistó Rajadel. La grabación de aquella conversación resultó defectuosa y acabó en un cajón junto al relato que tiempo después le hizo llegar uno de aquellos “xiquets de la Beguda”, Juan José Adell.

En el centenario del nacimiento de Albesa, Rajadel recuperó esos materiales y comenzó una búsqueda entre hemerotecas, libros, expertos y los testimonios de quienes le conocieron para reconstruir la vida de este hombre, tan apasionante como desconcertante: ejerció de guardaespaldas del banquero Juan March y tiempo después intentó secuestrar al primo del mismo financiero. También lideró un grupo guerrillero especializado en sabotajes tras la líneas franquistas en la Guerra Civil y dirigió la represión en la retaguardia republicana en buena parte de Aragón, pero al terminar la II Guerra Mundial fue condenado por colaborar con los nazis durante la ocupación de Francia.

Lluis Rajadel posa con su libro.
Lluis Rajadel posa con su libro. Javier Escriche

Cuando las tropas franquistas tomaron la turolense comarca del Matarraña, muchas familias huyeron a Reus a un campo de refugiados a donde Batiste fue a recoger a los niños para llevarlos a esa colonia. “Compatibiliza la acción guerrera, muchas veces volvía herido, con la gestión de la colonia”, recuerda Rajadel de aquella etapa de su vida. Es la que Batista recuerda con más emoción, según relata el autor del libro cuando le entrevistó ya en su vejez: “Inimaginable”, decía aquel pistolero emocionándose hasta el borde del llanto, con una mezcla de orgullo, nostalgia y satisfacción.

De héroe y figura para el anarquismo de aquellos tiempos convulsos, cuando participó en las batallas más importantes de Aragón de la Guerra Civil, a acabar siendo un proscrito para la CNT tras el juicio en Francia. Batiste se hizo amigo de un coronel de las SS en el país galo y en un juicio en 1948 le condenaron por colaborar con la fuerza ocupante y participar como informador en dos atentados. “Pero en el mismo juicio hay procesados condenados a muertes y a él le condenan a cinco años, una pena leve que no cuadra”, explica Rajadel. “No sé en qué medida colaboró o en qué medida se aprovechó de los nazis”, reflexiona.

Quizás fuera un agente doble, porque también ayudaba a evadirse a represaliados, o tal vez fue objeto de venganzas y envidias dentro de la propia CNT, como aventuran quienes compartieron sus últimos años con él en Francia.

Tras un lustro de investigaciones, rastreo de viejos periódicos y de hablar con unos y otros que le conocieron, a Rajadel todavía le quedan muchas preguntas de un personaje que murió en 1999 como un hortelano de Perpignan, pero que dejó de dormir con la pistola bajo la almohada convertido ya en un venerable anciano, recuerda alguien que le conoció al final de su vida, “siempre se sentaba en las habitaciones de cara a la puerta de entrada, por seguridad”.

MAGAZIN 1 d’octubre de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Els amics”. Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:40- 12:55.- Els avions del Matarranya. Natxo Sorolla
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Cunicultura. Michel Campanales.
13:25- 13: 40.- L’opinió, sempre valuosa sobre l’actualitat, de Pepe Bada
13:40- 14.- Entrevista a Eloi Camps Durban, diplomat en Comunicació Cultural per la Universitat de Girona. Ens parlarà sobre les ràdios comunitàries ( com la nostra) sobre les que ha fet un treball molt interessant.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Yolanda Abad, Michel Campanales, Pepe Bada, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: Queretes rep la Trobada Cultural d’ASCUMA | Lo Finestró

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Amb un bon oratge i flaires de verema va començar, al migdia del passat 24 de setembre a Queretes, la 27ª Trobada Cultural d’ASCUMA. Primer la benvinguda de l’alcalde, seguida de la presentació d’ASCUMA, amb un resum de les seues activitats i actuacions, a càrrec del president Juan Luis Camps i després Juan Manuel Aragonès va parlar de Clairó.  Tot seguit Carles Sancho va presentar el llibre de Lluís Rajadell  “La ternura del pistolero. Batiste, el anarquista indómito tan ben documentat com il·lustrat. I en acabar, “La Rondalla del Ports” començà les improvisacions amb aires matarranyencs.

El dinar de germanor va tenir lloc al restaurant “La Era de Queretes”: un vermut d’entrada a la balconada i al fons la bella panoràmica de la serralada d’els Ports, i a les faldes, Arnes, Horta de Sant Joan i Arenys de Lledó clapejant el verd; i sense pausa “La Rondalla dels Ports” tocant, cantant i ballant. Vam dinar animadament, xerrant tan com vam poder, perquè a estones el soroll amplificat pel baix sostre ens guanyava. I va tornar “La Rondalla dels Ports” i van anar cap a la vila a fer una llarga visita passant per la Cooperativa, restes d’antigues bodegues rústiques, per la façana de l’església, pel recinte de l’antic castell, l’arc de la casa Sopera, pel Centre d’Interpretació de Cultura Ibérica i pel carrer Major a la Plaça d’Espanya. Allí tenia lloc l’Alifara de Clarió amb la seua gimcana infantil sobre el vi –entre altres activitats estaven donant forma a una gran bota de vi. No ens deixàrem de veure el Portal de Vall-de-roures, la casa Turull, la capella de Sant Antoni de Pàdua, l’antic molí de la vila i la casa castell del Deume. I “La Rondalla dels Ports” sense parar, incansables, tendres amb la gent d’edat, cobles dirigides a la gent dels balcons, alegria i ironia i sempre tocant, cantant i ballant, insuperables…

I quan el sol se’m va anar a dormir, una xerrada sobre la verema per Enrique Monreal de Bodegues “Mas de Torubio” i els vins de la comarca, i un tast ben comentat de tots ells.  I per cloure els actes l’actuació del grup “Ya Babé”. Una jornada ben completa.

Veieu el següent vídeo:

I ara les fotos:  Queretes rep la Trobada Cultural d’ASCUMA | Lo Finestró

Bases del concurs de relats curts

Bases del concurs de pintura

 

A la jornada Cinga Fòrum de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca vaig tindre oportunitat d’exposar al territori els resultats de la tesi (pdf). La sociolingüística situa el moment en què els progenitors deixen de transmetre la llengua als fills com el punt d’inflexió en què una llengua es troba en situació d’amenaça. Els diferents estudis demolingüístics ens mostren que la tranmissió familiar del català es troba estable a la Franja, tant els anys 90, com l’enquesta de 2004, com la recent de 2014.

Al meu treball em plantejava aprofundir en tot allò què ocorre abans que es desenvolupe el trencament de la tranmissió familiar, mitjançant l’anàlisi de xarxes socials. Perquè quan els progenitors han decidit parlar castellà als fills, el procés ja està molt, o massa, avançat. Els resultats apunten que en la dècada anterior al Baix Cinca i la Llitera hi ha hagut uns canvis poblacionals importantíssims que han minoritzat demogràficament la llengua. Això no és cap novetat, i ha afectat històricament tots els territoris de llengua catalana, fins i tot els que observen atracció de nous parlants de català, com Catalunya i Andorra. Tampoc és cap novetat la minorització lingüística del català a la Franja, que amb el desenvolupament de l’Estat de les autonomies només ha vist com es recuperava lentament, i de forma inconsistent, el reconeixement de la seua existència, o una classe de llengua opcional, que presenta multitud de limitacions per a una comunitat lingüística històricament minoritzada. Unes mesure que han resultat insuficients amb la nova realitat demogràfica, econòmica i social de la Franja.

Portada TesiEls resultats de la meua tesi venen a dir que estos factors haen acabat per provocar el canvi en el comportament dels jóvens de la comunitat lingüística catalanoparlant. Al voltant d’una cinquena part de les interaccions entre alumnes catalanoparlants familiars (parlen català amb el pare i la mare) es produeixen en castellà. I que de fet, una quarta part dels alumnes catalanoparlants desenvolupen rols sociolingüístics castellanoparlans, el que vindria a dir que, tot i el seu origen catalanoparlant, pel seu comportament, i a ulls dels seus companys, són castellanoparlants. No cal dir que el desnevolupament de rols castellanoparlants és majoritari entre els bilingües familiars, i hegemònic entre els qui no han après català en l’àmbit familiar.

Dissabte, a la Jornada, vaig tindre oportunitat de refermar els resultats amb l’experiència de diferents persones del territori. Constant que la situació és diferents segons les poblacions, etc. etc. etc., apuntaven que fa 10 anys la cosa estava millor que no pas ara, i que actualment el castellà és l’única llengua que s’escolta al pati a Fraga. Caldrà analitzar a fons les dades longitudinals que tenim d’aquells alumnes que vam estudiar quan van cursar 1er i 4at d’ESO, i 2on de Batxillerat. Però en tot cas la realitat pareix que pot estar canviant a una velocitat més ràpida que la pròpia capacitat que tenim de desenvolupar ferramences d’investigació apropiades. Lo proper 28/10/2016 continuarem discutint-ho a Saragossa, a la Jornada de l’AILLC.


Tesi accessible aquí.

(CATALÀ)

Natxo Sorolla / natxosorolla arrova gmail punt com         (ORCID 0001-7480-0359)

“Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla)

Tesi disponible a https://xarxes.wordpress.com/tesi-natxo-sorolla/

El treball planteja l’estudi dels processos de manteniment i substitució lingüística mitjançant l’anàlisi de les interaccions i les tries lingüístiques dels individus. El procés de modernització i homogeneïtzació política ha portat a la pèrdua de diversitat lingüística i cultural arreu d’Europa i el món. Des de la sociolingüística més preocupada per les interaccions socials se sol considerar que les xarxes denses i cohesionades tendeixen a formar espais en què els processos d’homogeneïtzació troben més dificultats per a la difusió de les llengües estatals o les varietats lingüístiques estàndard.

Els contextos socioeconòmics i polítics que poden causar els processos de substitució lingüística, activen els mecanismes socials que porten a la desaparició d’una llengua, tals com la bilingüització, la distribució funcional de les llengües, el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional i el desplaçament de la llengua en les relacions endogrupals.

En la nostra recerca a la Franja detectem que, a diferència de la situació observada durant els anys 90, el català es troba minoritzat demogràficament. A més, en oposició al que sovint s’havia considerat en l’estudi de la substitució lingüística, la llengua sofreix un retrocés en l’àmbit familiar en les relacions horitzontals (tria de llengua entre progenitors o tria de llengua entre germans), més que no pas en les relacions verticals (transmissió lingüística de progenitors a fills). Estos resultats fan encara més rellevant l’estudi de les interaccions entre iguals.

Amb l’objectiu d’analitzar les interaccions i les tries lingüístiques es proposa el desenvolupament del concepte de rol sociolingüístic, que es considera la pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic. A partir d’esta proposta interaccional, s’analitza les tries lingüístiques, les normes socials i els rols sociolingüístics, mostrant que en la cohort d’alumnes estudiats al Baix Cinca i a la Llitera el desenvolupament dels rols sociolingüístics catalanoparlants només es produeix en alumnes que tenen esta llengua com a familiar, i que els qui no la tenen com a llengua familiar, desenvolupen rols castellanoparlants mantenidors, i que no fan ús del català. A més, la recerca destaca que fins a una quarta part dels catalanoparlants familiars desenvolupen rols castellanoparlants, això és, tendeixen a usar el castellà entre ells, desplaçant l’ús d’esta llengua fins i tot en les interaccions endogrupals, un mecanisme clau en els processos de substitució. A més, es desvela que la major part dels bilingües familiars desenvolupen rols castellanoparlants, i usen majoritàriament el castellà, fins i tot amb els catalanoparlants familiars, encara que esta llengua no la compartisquen familiarment.

Així, la recerca fa diferents aportacions per a l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en la recerca sociolingüística, tals com l’adaptació de l’anàlisi blockmodeling i l’aplicació de models ERGM, i fa diferents aportacions en el coneixement de la situació sociolingüística d’un territori que fins el moment s’havia mostrat com una excepció dels processos de substitució lingüística a nivell general.

(ENGLISH)

Natxo Sorolla     natxosorolla arrova gmail punt com         (ORCID 0001-7480-0359)

«Linguistic choice and sociolinguistic roles on La Franja from social networks analysis perspective» (Catalan speaker strip in Aragon)

Thesis available in https://xarxes.wordpress.com/tesi-natxo-sorolla/

The research studies processes of language shift and maintenance by analysing the interactions and language choices of individuals. Processes of modernization and homogenization policies have led to the loss of linguistic and cultural diversity throughout Europe and the world. Sociolinguists concerned with social interactions have proposed that dense and cohesive networks tend to form spaces where homogenization processes have more difficulties disseminating state languages or language varieties.

Socioeconomic and political contexts that can cause language shift activate social mechanisms which lead to the disappearance of a language, such as bilingualism, the functional distribution of languages, intergenerational language shift and change of intra-group language.

Our research found that in La Franja (a Catalan-speaking strip in Aragon, Spain), unlike the situation observed during the 90s, Catalan language demography is minoritized. In addition, the Catalan language experiences loss in horizontal family relations (language choice between parents or language choice between siblings), than in vertical relations (language transmission from parents to children). These results contrast with other research into Language shift and show the importance of researching interactions between equals.

In order to analyse interactions and language choices, the concept of sociolinguistic role has been developed. This is defined as the sociolinguistic behavioural patterns that each individual enacts in regard to their position and to the behavioural expectations of the group. From this interactional proposal, language choices, social norms and sociolinguistic roles are analysed. In the cohort of pupils studied in Baix Cinca and La Llitera, Catalan-speaker roles are only developed by students that have Catalan as a home language. Those who do not have Catalan as a home language develop Spanish-maintainer roles and never use Catalan. In addition, our research highlights that up to a quarter of Catalan-speakers at home develop Spanish-speaker roles. That is, they tend to use Spanish with their classmates, displacing the use of Catalan even in intra-group interactions. This is a key mechanism of the language shift process. In addition, our research reveals that the majority of pupils that use both languages with their parents develop Spanish-speaker roles, using primarily Spanish, even with home Catalan-speakers.

Thus, this research contributes to the application of social network analysis in sociolinguistic research, adapting blockmodeling analysis and applying ERGM. Our research makes several different contributions to knowledge about the sociolinguistic situation of a region that, until now, had been an exception to general linguistic shift processes.

continue reading…

whatsapp-image-2016-09-23-at-14-14-15

Origen: Carles Sancho presenta lo llibre de ‘Batiste’ de Lluís Rajadell, a la 26ª Trobada Cultural del Matarranya 24 de setembre que es celebre a Queretes !!

26ª Trobada Cultural del Matarranya

Dissabte 24 de setembre de 2016 a Queretes

 

A les 12 h.:      Benvinguda de l’Alcalde de Queretes.

Presentació de l’ASCUMA, a càrrec del President.

Lloc: Restaurant La Era de Queretes

 

 

A les 12:30 h.: Presentació del llibre de Lluís Rajadell La ternura del pistolero. Batiste, el anarquista indómito, a càrrec de Carles Sancho Meix.

Història Contemporania, Medieval i Guerra Civil

“LA TERNURA DEL PISTOLERO, BATISTE, EL ANARQUISTA INDÓMITO”

Midi Libre, el periódico de referencia en Montpellier, dedicaba su portada del 19 de mayo de 1948 al macrojuicio que se celebraba en la Corte de Justicia de Toulouse contra una célula colaboracionista desmantelada en el sudeste francés. En la fotografía de los acusados que ilustra la información, aparecen tres refugiados españoles. Su líder es el anarquista Juan Bautista Albesa Segura ‘Batiste’, nacido en Valderrobres en 1911 y que fue prototipo del ‘hombre de acción’ anarcosindicalista.

LLEGIR

+ http://www.serretllibres.com/cataleg/124779/la-ternura-del-pistolero-batiste-el-anarquista-indomito

 

A les 13:00 h.: Presentació del full informatiu turistic de Queretes, a càrrec de Juan Luis Camps.

Acte seguit  vermut i cante improvisat amb La Rondalla dels Ports.

Lloc: Restaurant La Era de Queretes

 

 

A les 14:30 h.: Dinar de germanor amb la Rondalla dels Ports al Restaurant la Era de Queretes. Menú de 15 €. Reservar trucant al 978 85 15 21-628 69 77 51 abans del dia 18 de setembre.

Lloc: Resturant la Era de Queretes

 

 

A les 17:00 h.: Visita guiada pel poble amb parada al Centre d’interpretació de la Llengua Ibera. Ronda  literariomusical per bodegues de Queretes amb la Ronda dels Ports.

Lloc: Centre d’interpretació de la llengua ibera.

 

A les 19:00 h.: Conferencia sobre la verema i cata de vins de la Comarca.

Lloc: Centre Cultural i bar del Centre Cultural

 

A les 20:00 h.: Cloenda de la Jornada amb l’actuació del grup Ya Babe que interpretaran  temes propis i poemes de Desideri Lombarte musicats.

Lloc: Centre Cultural

 

Articles relacionats

Origen: Oficina de turismo Mosqueruela

La DGA col·laborarà per impulsar la Vall del Zafan com a connexió BTT entre l’interior aragonès i el litoral català. Ara s’ha plantejat una primera inversió de 50.000 euros per a millorar el traçat d’Alcanyís El conseller de Vertebració del Territori i Mobilitat de la DGA, José Luis Soro, es va reunit ahir dilluns amb […]

Origen: Aragó apostarà per avançar la connexió entre La Puebla i Tortosa per la Via Verda – Ràdio Matarranya

ESTUDIAR CATALÀ A ARAGÓ

Les escoles oficials d’idiomes us ofereixen l’oportunitat d’estudiar català i obtenir un títol oficial.

TERMINIS OBERTS:

* PROVA DE CLASSIFICACIÓ: Si teniu un nivell i no teniu un títol per justificar-lo, podeu accedir a cursos superiors a 1r amb la prova de classificació.

Us hi podeu inscriure fins demà dia 23 de setembre:

A Alcañiz http://www.eoialcaniz.com/secretaria/prueba-extraordinaria-de-clasificacion.

A Monzón o FragaENLACE SOLICITUD – PRUEBA DE CLASIFICACIÓN: http://www.javagestion.com/sitepno/entra.asp?idcentro=HU2

A Saragossahttp://www.eoiflc.org/index.php/articulo-de-admision/prueba-clasificacion

*MATRÍCULA A 1r O CURSOS SUPERIORS AMB TÍTOL D’ACCÉS:

Ha acabat el període de preinscripció, però a l’octubre s’oferten les places no cobertes.

NIVELLS QUE S’IMPARTEIXEN:

A Alcañiz: Nivell Bàsic, Intermedi, Avançat (B2) i C1

A Monzón: Nivell Bàsic, Intermedi, Avançat (B2)

A Fraga: Nivell Bàsic, Intermedi

A Saragossa: Nivell Bàsic, Intermedi, Avançat (B2)

No deixeu passar l’oportunitat de tenir el vostre títol oficial de català!

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Facebook: Associació ASCUMA
Web: ascuma.org

 

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: