Skip to content

Archive

Archive for octubre, 2016

Origen: Les escoles de la Franja i Catalunya competiran per inventar el millor joc en català  – Racó Català

Més d’una cinquantena d’aules ja s’han inscrit a la 3a edició del Concurs Tísner

Ja són més de cinquanta les aules d’escoles de la Franja de Ponent i Catalunya que s’han inscrit a la tercera edició del Concurs Tísner de Creació de Jocs de Català. L’objectiu de la competició? Que l’alumnat i els mestres explotin la vessant lúdica i creativa de la llengua catalana i inventin el millor joc en català. Les creacions han de ser jocs inèdits pensats per a poder-hi jugar de manera col·lectiva i s’han de presentar en format maqueta i amb les instruccions d’ús corresponents. Els integrants del jurat, els membres del qual es faran públics els propers mesos, valoraran tant el concepte del joc, com l’estètica, la dinàmica, l’originalitat i la integració de la llengua en el seu funcionament.

Les escoles es poden inscriure fins el proper 11 de novembre i el guanyador del concurs s’anunciarà en un acte festiu que se celebrarà el diumenge 14 de maig de 2017 i del qual se’n desconeix encara l’emplaçament i el nom del presentador. L’edició passada, la final del Tísner va tenir lloc a l’estació del Nord de Barcelona i el mestre de cerimònies va ser el periodista Roger de Gràcia.

Però, qui va ser Tísner? 

El concurs pren el nom d’Avel·lí Artís Gener, àlies Tísner, que al llarg de la seva vida va ser des d’escenògraf, periodista, ninotaire, director artístic en una agència de publicitat i corrector, a escriptor de teatre, novel·la, narracions i prosa.

Origen: La Fresneda mejora la red de cañerías

L’ajuntament ha eliminat esta setmana el monument, complint la Llei de Memòria Històrica i el mandat que es va aprovar fa pràcticament un any al consistori Han hagut de passar molts anys perquè desaparegués, però la retirada de la Creu dels Caiguts de Vall-de-roures, el vestigi franquista més imponent del Matarranya, ja és una realitat. […]

Origen: Retiren la Creu dels Caiguts de Vall-de-roures, el vestigi franquista més imponent del Matarranya – Ràdio Matarranya

Origen: Calaceite, Cantavieja y Valderrobres, protagonistas de los sorteos de la ONCE

Origen: Comienzan las V Jornadas Gastronómicas del Matarraña

Origen: DPT actuará en la carretera de Arens de Lledó

Origen: Raül Agné i el trastorn bipolar de l’aragonesisme – Racó Català

El Reial Saragossa va anunciar ahir la contractació de l’entrenador mequinensà i extècnic del Girona, Raül Agné. Tot i formar-se a les categories inferiors del Saragossa, Agné va desenvolupar gairebé tota la seua carrera futbolística en equips catalans. En la tornada a l’equip de la capital aragonesa, s’ha tornat a aixecar la polseguera per una polèmica a Osca de l’any 2011 on, davant les queixes dels periodistes per respondre en català a una pregunta, va negar-se a seguir la roda de premsa. Arrel de l’anunci de la contractació d’Agné, els aficionats aragonesos s’han dividit entre detractors i partidaris, tots amb raons polítiques pel mig.

El sector crític és el més nombrós i cridaner. Per Twitter han regalat insults al seu nou tècnic com “menuda chatarra“, “más polaco que el Pep“, “siervo intelectual del nacionalismo“, “meacolonias” o “valiente idiota“. Tots enllaçant el vídeo de la roda de premsa d’Osca. El més destacable és que a estos aficionats els és igual el fet que Agné sigue “aragonès”, sinó que el que realment els repugna és que parle català.

Per altra banda, estan els seguidors (o no) més tolerants, que per raons polítiques els interessa recordar que Agné és “zaragozano de Mequinenza”. Esta carambola tant malsonant només té un objectiu: recórrer a les divisions provincials espanyoles per aconseguir el que la realitat social, lingüística i econòmica els nega; una Franja amb mentalitat aragonesa. Allò que veuen propi d’Aragó és un bocí de terra d’un altre país on es parla català, així que per reivindicar tot el que consideren el seu territori cal portat també al sac la defensa del català.

Ambdós sectors tenen una cosa en comú: volen una Franja assimilada dins la realitat aragonesa. Els primers, els crítics, neguen el valor de la llengua i de tot allò que sone a català en general; mentre que els segons s’oposen a la idea que la Franja està en una situació de repressió i odi lingüístic normalitzant que un entrenador franjolí pugue dirigir el Saragossa. La segona tàctica és ràpidament arruïnada gràcies a la força del primer grup, i demostren que ser franjolí i acceptat a l’Aragó és cada vegada més difícil.

Per acabar, desitjar molta sort a Raül Agné en la seua nova etapa.

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: La Franja, orígens catalans, integració a Aragó i posteriors intents de convergir amb el Principat, per Joaquim Torrent

La Franja,  orígens catalans, integració a Aragó i posteriors intents de convergir amb el Principat

   La pertinença de les terres de la Franja de Ponent a l’àmbit català ve de molt lluny, ja en els obscurs temps altomedievals la Ribagorça -el bressol inicial de la Franja- es diferenciava dels nuclis cristians situats més a l’oest per un feudalisme més vigorós i una major influència franca, igual que la resta de comtats catalans. Concretament, en els primers temps Ribagorça i Pallars estaven estretament entrelligats -tot i que els fets històrics feren que, posteriorment, el primer comtat entrés en l’òrbita navarroaragonesa i el segon en la del casal de Barcelona.  I no es tractava només de relacions polítiques, sinó també eclesiàstiques, el bisbat de la Seu, depenent de Narbona, com tota la resta de bisbats catalans, arribà fins a les valls de Bielsa i Gistau. Evidentment la vinculació ribagorçana amb les terres situades al nord i a l’est no és aliena a la seva situació geogràfica, a banda que el Pirineu no ha estat mai un mur infranquejable, al contrari, ha esta una zona d’incessant intercanvi cultural. 
   Un cop format i consolidat el català  fou transportat, bàsicament des de la zona pirinenca, cap al sud pels repobladors de les terres preses als musulmans, i igual passà a la Franja, fet que contribuí a una integració ben ràpida del domini lingüístic català. Cal tenir en compte a més, com a gran part de la Catalunya nova, l’existència de població mossàrab, que feia servir una parla molt acostada al català i que aviat va ser assimilada. I també, en el cas específic del Matarranya, fou important el paper exercit per població procedent  d’altres territoris ja repoblats, com el Segrià.
   En la conquesta de les noves terres hi tingué una gran rellevància Berenguer IV, comte de Barcelona, desposat amb Peronella i pare del rei Alfons I el Cast, qui també exercí un paper força important en les conquestes.  Així, l’any 1142 es va conquerir Tamarit de Llitera, i poc  després Tortosa (1148), Lleida, Fraga i Mequinensa (1149). A partir de 1150 es va procedir a la conquesta de la zona del Matarranya, acabada definitivament el 1169 per Alfons I el cast.  Ja a les constitucions de Pau i Treva del 1173 hom va definir Catalunya com a estesa «de Salses a Tortosa i Lleida amb llurs termes», i a les Corts de Lleida de 1214 s’esmenta Catalunya com  a compresa “de Salses fins al Cinca”. l a rel del testament de Jaume I es va tornar a  plantejar novament la qüestió dels límits entre Aragó i Catalunya, ja que s’atribuïen ambdós territoris a dos fills del rei; el 1244 a les Corts de Barcelona, en les quals jurà l’infant Pere com a hereu de Catalunya, el mateix Jaume I va definir Catalunya com a compresa de “salses al Cinca”, amb l’oposició dels aragonesos. Durant un cert temps aquest límit es va mantenir, almenys de manera teòrica, però l’any 1300 Jaume II, per les pressions aragoneses, declarà que el Sobrarb, la Ribagorça i part de la Llitera -la Llitera en concret fou partida per la clamor d’Almacelles fins a la seva confluència amb el Cinca-  eren d’ Aragó tot i l’oposició catalana.  Com per voler pal·liar els efectes d’aquesta decisió  va donar, el 1322, al seu fill l’infant Pere la Ribagorça com a comtat independent i regit pels Usatges i costums de Catalunya, el qual conservà així un règim d’autonomia. Al sud, i després de moltes vacil·lacions i disputes protagonitzades per bisbats, ordes militars i nobles, calgué arribar a mitjan segle XIV per donar  per plenament inclosa a l’Aragó la comarca del Matarranya (comprès el Baix Matarranya). Al segle següent s’hi inclogué Fraga i Mequinensa, i, finalment, el comtat de la Ribagorça, després d’un seguit de revoltes, era incorporat a l’Aragó per Felip II l’any I592.
   A penes mig segle després, i en el transcurs de la Guerra dels Segadors, la vila de Benavarri i alguns pobles dels voltants es lliuraven a les forces francocatalanes amb la condició que el comtat de Ribagorça es pogués unir a Catalunya.; tot i això la unió va ser efímera, ja que a finals del mateix any les tropes de Felip IV ocuparen tot el comtat.
   En el segle XVIII, durant la Guerra de Successió, les comarques i poblacions de la Franja, van abraçar majoritàriament la causa austriacista i van renovar-se  els  lligams  amb  el  Principat. Algunes localitats, com Benavarri,  Mont-roig de Tastavins  i, sobretot, Calaceit van patir molt a mans de les forces borbòniques. Aquesta darrera vila el 24 de gener de 1716 -fa  exactament 300 anys-, després de lluitar  valerosament contra les tropes castellanes, fou incendiada i saquejada, i es calcula que, en la defensa de les seves llibertats, hi van morir 150 calaceitans .
   El 1812, en el transcurs la Guerra del Francès, l’administració gal·la va fer arribar Catalunya, novament, fins al Cinca; es creà el departament de les Boques de l‘Ebre, un dels quatre en què fou dividida Catalunya  -formalment incorporada a França-, Lleida en fou la prefectura,, i Cervera, Tarragona i Tortosa les sotsprefectures. El departament desaparegué el 1814, quan França evacuà la península. Hi foren incorporats exactament 6 municipis de la Franja, tres del Baix Cinca, Fraga, Torrent de Cinca i Mequinensa, i tres del Baix Matarranya, Faió, Nonasp i Favara. Els canvis polítics i administratius que va introduir el règim napoleònic a Catalunya, però, van ser intranscendents ja que van quedar en reformes de “paper” que no van poder aplicar-se perquè els francesos no ocupaven eficaçment el territori
   El 1833, com sabem, es va implantar la nova divisió provincial, la qual no va estar exempta de controvèrsies, i polèmiques a la Franja, tot i que finalment els límits entre Catalunya i Aragó -contra certa creença popular- no es van tocar. Com explica el professor Jesús Burgueño, a causa de les reclamacions de Barbastre per disputar-li la capitalitat provincial a Osca, el govern volgué consultar (1836) l’opinió dels diputats d’Osca i Saragossa, els que optaren per Barbastre -la meitat- no dubtaren a dir, significativament, que on trobaria un millor lloc la part oriental d’Aragó seria  la província de Lleida, i afirmaren: “Fraga, cabeza de distrito judicial de uno de los que tiene la provincia de Huesca, dista muy poco de Lérida, con quien la naturaleza, el lenguaje (SIC) y aún las costumbres le unen estrechamente.” Posteriorment el 1842 -com també explica Burgueño- es formularia un nou pla de divisió provincial, propugnat per Fermín Caballero, on les comarques de Fraga i la Llitera eren agregades a Lleida, tot i que finalment fou desestimat.
 L’any 1919 en el projecte d‘Estatut d’Autonomia elaborat per l’assemblea de la Mancomunitat de Catalunya es feia esment de la possible integració al Principat de territoris veïns,  segurament a causa de la vinculació dels homes de la Mancomunitat amb la Franja, començant pel mateix Puig i Cadafalch. Malauradament aquest projecte va ser rebutjat per les Corts Espanyoles..
   Després del gran parèntesi que representà el llarg i repressiu període franquista, instaurat a rel de la guerra civil, i amb l’adveniment de la democràcia, es van produir novament alguns fets insòlits i força espectaculars en els pobles de la Franja. Per exemple, en una famosa enquesta, publicada a la revista Andalán el 1978, feta a l’Institut de Tamarit, va resultar que dels seixanta-quatre alumnes de BUP consultats, tots menys uns es van decantar per sentir-se catalans; al Torricó, també aquell any, es van cantar Els Segadors i es van fer crits a favor del pas a l’administració catalana, i a  Benavarri l’any 1981 es van recollir signatures a fi d’aconseguir el mateix objectiu..
 El 1996 la premsa informava que vuit municipis de la Mancomunitat de la Ribagorça Oriental, a Osca, es plantejaven iniciar negociacions amb la Generalitat per estudiar la seva adscripció a Catalunya si el govern aragonès no en reconeixia el fet diferencial en  el  projecte de divisió  comarcal  que preparava. La proposta, però, no es materialitzà; malauradament la Ribagorça Oriental no ha estat reconeguda i la comarca es regeix des de Graus.
  Finalment, creiem que és important ressenyar l’èxit que va tenir, l’agost del 2013, la cadena humana que es va  fer entre Calaceit (Matarranya) i Caseres (Terra Alta), amb l’assistència de més de quatre-centes persones per reclamar la unitat de la llengua i contra la denominació LAPAO; i també la recent aprovació el 6 d’octubre d’enguany (2016) pel  Parlament de Catalunya , amb els vots de la CUP i JxSí, d’una proposta on es manifesta que  el conjunt dels Països Catalans tenen dret a l’autodeterminació  -Franja inclosa- i a decidir el seu estatus polític. Cal recalcar que en la resolució esmentada s’especifica que el Principat mantindrà una relació prioritària amb els territoris dels Països Catalans, amb els quals comparteix llengua, cultura i altres vincles forjats al llarg de la història, i també s’apunta, en relació a  la Franja de Ponent, que “cal vetllar pel vincle que els seus ciutadans mantenen amb Catalunya que, més enllà de la llengua, també es manifesta en qüestions relatives al patrimoni històric i l’accès a la sanitat i l’educació públiques”.
  No podem amagar, però, que, malgrat el desvetllament cultural i d’autoconscieència col·lectiva que s’ha produït a la Franja des de l’adveniment de la democràcia, hi ha hagut, com a contrapès, alguns fets i processos bastant negatius des del punt de vista territorial, com han estat el desmembrament del bisbat de Lleida   -amb precedents, no per casualitat, durant el franquisme- i  la  divisió en comarques poc respectuoses amb la realitat lingüística i cultural, com es desprèn del fet que l´única comarca oficial plenament de parla catalana és el Matarranya, i encara mutilat. I si anem a altres àmbits hi hauríem de sumar la reclamació sense atendre a raons dels béns, la instauració de la LAPAO, afortunadament derogada, i, darrerament, l’aparició d’inquietants símptomes de substitució lingüística. I si a més hi afegim la potenciació de les barreres i fronteres autonòmiques és inevitable que tot plegat ens ompli d’intranquil·litat. Tot i això, però, no podem deixar de banda l’existència -com hem vist- de  fets positius i la constatació que cada vegada són més les  persones, especialment gent jove, que tenen ben clara quina és la seva veritable pertinença.
 
Joaquim Torrent, geògraf i membre del Moviment Franjolí per la Llengua

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: “A la Franja es veu la llengua com a matèria de conflicte” [entrevista Natxo Sorolla_eldiario.es]

Entrevista a Agustín Riba y Joan Josep Pérez, los dos vecinos de Cretas que han trasladado un informe jurídico a la Fiscalía General del Estado, sobre el PASD (Plan Aragonés de Saneamiento y Depuración), regulador de la construcción de depuradoras intensi

Origen: Dos cretenses contra el pelotazo de las depuradoras

Ciudadanos considera el català i l’aragonès “lenguas de transmisión oral y sin léxico y gramática definidas”

LENGUAS

Aumenta un 25% el número de escolares de aragonés

El director general de Política Lingüística pedirá que el próximo año esté la Academia

A. I. I.
26/10/2016

  • López Susín conversa con el diputado de CHA, Gregorio Briz, ayer. - cortes de aragón
    López Susín conversa con el diputado de CHA, Gregorio Briz, ayer. – cortes de aragón
1

El número de alumnos de aragonés ha aumentado este curso un 25% respecto al anterior, pasando de 625 a 782. Por su parte, se mantiene el número de escolares que se matricularon en catalán, con 4.539. El director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, aportó ayer estos datos durante una comparecencia en las Cortes a petición del PAR y Ciudadanos. Asimismo, anunció su intención de reclamar una partida en los próximos presupuestos para poner en marcha la Academia que debe regular el aragonés y el catalán, lenguas propias de Aragón.

A pesar de la creciente demanda del aragonés, esta lengua sigue siendo una de las más vulnerables de Europa, como reconoce la Unesco y ayer mismo recordó López Susín, quien indicó que «se está constatado que la transmisión generacional del aragonés se está rompiendo». A su vez, los escolares dejan de usar el aragonés en sus relaciones sociales y eso implica la paulatina desaparición de las hablas del norte de la comunidad. López Susín destacó el convenio firmado con la Universidad de Zaragoza para poner en marcha un proyecto piloto basado en la utilización del aragonés (la variedad dialectal propia de cada zona) como lengua vehicular de un área escolar a partir de los propios recursos humanos del centro. Este programa se desarrolla en centros de Hecho, Panticosa y cinco localidades del Valle de Benasque.

Mientras los grupos de PSOE, CHA, IU y Podemos admiten la pluralidad lingüística de Aragón y la existencia de dos lenguas propias (aragonés y catalán), el PP, el PAR y Ciudadanos volvieron a mostrar sus reticencias a esta clasificación, que a su juicio no respeta la voluntad de los hablantes para denominar como quieran su propia lengua y aseguran que cada modalidad lingüística debe denominarse de una forma distinta al aragonés y al catalán. Las tres diputadas que representaron a estos grupos fueron muy críticas con la gestión de la Dirección General y con la política lingüística del Gobierno.

La popular María José Ferrando insistió en que hay que respetar todas las modalidades lingüística, evitar «la imposición» y se preguntó si para ser profesor de aragonés hay que tener «carnet de CHA», a lo que López Susín replicó que de los 13 profesores de aragonés que hay en la actualidad, 12 fueron contratados antes de la entrada de CHA en el Gobierno. La aragonesista María Herrero se preguntó por la autoría del material didáctico y recordó al Gobierno de Aragón que aún no ha cambiado la Ley de Lenguas que aprobaron el PP y el PAR, que no reconoce ni al aragonés ni al catalán. Susana Gaspar, de Ciudadanos, mostró su discrepancia con el modelo de enseñanza de lenguas «de transmisión oral y sin léxico y gramática definidas».

Origen: Mazaleón reúne a 19 grupos dulzaineros en la XIII Trobada

Ex futbolista del filial zaragocista, entrenador del Girona en su día bajo la dirección deportiva de Juliá, su último equipo fue el año pasado el Tenerife.

Origen: Raúl Agné, zaragozano de Mequinenza, es el elegido para relevar a Milla | Noticias de Real Zaragoza en Heraldo.es

Agné cancela su rueda de prensa por no poder hablar en catalán

Origen: Un 25% más de niños estudian aragonés este curso | Noticias de Aragón en Heraldo.es

El director general de Política Lingüística achaca la mejora a la promoción y a la ampliación de centros que imparten la lengua

Jorge Alonso Actualizada 25/10/2016 a las 13:13

Etiquetas

Clase de aragonés en el CRA Alto Ara
El director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín, ha asegurado que un total de 782 alumnos aprenden las distintas modalidades del aragonés, lo que supone un crecimiento del 25% respecto al curso pasado. La labor de promoción del Ejecutivo PSOE-CHA y la ampliación de centros donde se imparte son las causas del repunte de un lengua que en riesgo de desaparición, según reconoce la Unesco.

Mientras, la otra lengua minoritaria, el catalán, se mantiene estable en la escuela, con 4.539 alumnos que reciben clases en todos los ciclos no universitarios, un número “similar” al del curso pasado.

En una comparecencia en las Cortes, a solicitud del PAR y de Ciudadanos, López Susín ha alertado de que los niños del Alto Aragón “dejan de utilizar la lengua aprendida en casa” para relacionarse solo en castellano y de ahí la importancia de garantizar su uso en la escuela. En este curso se imparte en trece centros de Infantil y Primaria y en otros dos de Secundaria, que dan cobertura a 38 municipios del Alto Aragón. En el curso 2015/2016 se sumaron cuatro localidades y en el presente lo han hecho otras siete.

Una de las principales novedades es la experiencia piloto, de la mano de la Universidad de Zaragoza, para utilizar el aragonés como lengua vehicular de un área escolar en Hecho, Panticosa y cinco localidades del valle de Benasque. El proyecto, ha explicado, se alargará otro curso más. Además, la institución ha colaborado en el diseño de nuevos materiales para su enseñanza y ha aclarado, ante el interés del PAR y de Ciudadanos, de que el coste se limita a 5.000 euros.

MAGAZIN 29 d’octubre de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Pecats capitals: GULA. Què mengem?”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué.
12:40- 12:55.- Cunicultura. Michel Campanales
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.-Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”
13:25- 13: 40.- L’opinió de Pepe Bada.
13:40- 14.- Entrevista a Ascen Jaso, assistenta social de la Comarca del Baix Aragó Casp. Els diferents tipus d’ajuts i la seva gestió.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Michel Campanales, Pepe Bada, Ascen Jaso, Marcos Calleja i Elías Satué.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: