Skip to content

Archive

Archive for novembre, 2016

Origen: Verins enverinats | L’ esmolet

La fruita... la podem menjar? (© Carles Terès 2015)

La fruita… la podem menjar? (© Carles Terès 2015)

No passa dia sense la notícia que un aliment, que fins aleshores hem considerat nutritiu, és molt perjudicial per a la salut, per al medi ambient o per a tots dos. Amb l’ús de les xarxes socials, la cosa ja se n’ha eixit de mare. Vídeos curts (avui dia tot ha de durar un o dos minut com a màxim) però contundents, amb imatges i infografies esgarrifoses, reforçades per textos i subtítols per si de cas tenim el dispositiu en silenci o no entenem l’idioma. També hi ha eixes amistats que disparen l’alarma quan, enmig d’un dinar, et miren seriosos mentre t’informen que allò que amb tant de plaer estàs assaborint és un bitllet segur cap a una malaltia horrible.

Puc afirmar que a casa mengem de manera saludable, fins i tot, si alguna volta em permeto una incursió pel món dels aliments precuinats, el meu cos protesta. Però ni així estem estalvis: el pa és dolent; el sucre, verí; la sacarina, pitjor encara; l’arròs i la farina, si són blancs, són tòxics; i són perjudicials (si els comprem a un preu assequible en un establiment normal) el pollastre, la vedella, el peix, el porc, les fruites i verdures… Podria omplir un parell d’articles només amb l’enumeració.

Si ens ho prenem a la valenta, acabem deprimits i amb la sensació d’estar desfent-nos per dins, com si aquestes substàncies ens roseguessin les entranyes. Hi ha moments que, en llegir una d’estes notícies, estic temptat de cridar “morim-nos d’una punyetera vegada! tot és tòxic!” i, tot seguit, devorar totes estes coses amb afany suïcida.

No intento banalitzar el fet que hi ha aliments que no són saludables, però penso que tanta insistència acaba tenint l’efecte contrari. Potser la saturació de missatges té aquesta funció: com que tot és roín, no ve d’aquí, i ja no destriem el gra de la palla. És el mateix que quan ens volen fer creure que tots els polítics són iguals: com que tots són corruptes o corruptibles, tant hi fa a qui votis. És una manera d’assegurar-se que tot seguirà si fa no fa com sempre.

La Comarca, columna «Viles i gents», 25 de novembre de 2016

Gentilicis

(Publicat al Diario de Teruel)

Gentilici és definit al diccionari com pertanyent a un poble, a una família; denota la nació o pàtria d’una persona. I sí, tots sabem passablement bé què vol dir “anglès”, “alemany”, “francès”, …, però no tant quan diem “català”, “curd”, “occità”, “sard”, .., i menys encara quan parlem de “roma/romani/gitano” o “jueu/hebreu/israelí” etc.. Les  coses es compliquen més perquè molts gentilicis designen no només la pàtria d’una persona, sinó també la llengua: “italià” tant vol dir “ciutadà d’Itàlia” com “parlant d’italià”. Sembla prou clar què vol dir “llengua alemanya, anglesa, francesa, rusa, aragonesa, arpitana, …”, i les enciclopèdies ens informen bastant bé dels indrets on aquestes llengües es parlen. El mateix passa amb “literatura alemanya, búlgara, anglesa, italiana, asturiana, basca, polonesa, albanesa…”, perquè les enciclopèdies diuen sempre el mateix: “literatura polonesa és l’escrita en llengua polonesa, literatura persa es l’escrita en llengua persa, literatura curda és l’escrita en llengua curda, …” sempre igual, repetitivament. El consensus omnium és total. I tanmateix, quan fa no gaires anys Catalunya va ser el convidat especial de la Fira del Llibre de Francfurt els escriptors catalans en castellà van muntar un sagramental perquè no els hi van convidar. Argumentaven que ells eren catalans i que per tant els seus escrits en castellà eren literatura catalana. El sidral segueix durant. En el cas del gentilici “aragonès” encara és complica més tot plegat, perquè si bé a Catalunya hi ha catalans, com acabem de veure, que afirmen que la literatura castellana és literatura catalana a Catalunya, no afirmen, ara com ara, que la llengua castellana sigui llengua catalana a Catalunya, mentre que al nostre país, seguint l’exemple d’en Juan Moneva, s’afirma que tota llengua parlada a l’Aragó és llengua aragonesa: ergo el català d’Aragó no és tal sinó aragonès oriental. Del castellà d’Aragó encara no en diuen que siga aragonès meridional, però tot arribarà. No en dubteu pas: tindran més glorious days les manipulacions i mixtificacions al nostre país. Ja en tenim  tradició: “polaco” vol dir “ciutadà polonès” i “parlant de polonès”. com també significa, en versió infamant, “ciutadà català” i “persona parlant de català”.

Artur Quintana

Origen: Gentilicis | Lo Finestró

Origen: Un empresario invierte 3 millones en un proyecto aceitero en Cretas

Origen: AZERO recibe el premio Sol Mayor de la Unión Musical Ntra. Señora de los Pueyos

Vídeo

Us convidem a les activitats que tindran lloc este cap de setmana amb motiu de les Jornades Culturals, Mostra de Teatre Aficiona’T! i Jornades de Patrimoni Cultural que organitza la Comarca del Matarraña/Matarranya a través dels Departaments de Cultura i Patrimoni Cultural:

CALACEIT – DIVENDRES, 25 DE NOVEMBRE

–               19:30 h. Presentació de l’Aplicació Matarranya Rock Art. Museu Juan Cabré.

MASSALIÓ – DISSABTE, 26 DE NOVEMBRE

–               17:30 h. Entrega de Premis del concurs de contes tradicionals “Qüento va, qüento vingue”. A continuació, activitat infantil: “A la voreta del foc” per Tracalet Teatre. Al Centre Social.

LA PORTELLADA – DIUMENGE, 27 DE NOVEMBRE

–               17:00 h. Taller de pastes tradicionals per a xiquets. Saló Cultural.

–               18:30 h. Es passarà el video “Faenes d´abans: recreació de treballs tradicionals del hort”. Saló Cultural.

EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES ANTIGUES SOBRE OFICIS TRADICIONALS “FAENES D´ABANS”:

–               Del 26 al 27 de novembre. Saló Cultural. La Portellada.

EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA:

–               ‘Patrimoni de la Portellada’. Del 26 al 27 de novembre. Saló Cultural. La Portellada

COMARCA DEL MATARRANYA

Departament de Cultura

www.comarcamatarranya.com

Origen: Los pastores del Matarraña denuncian su “indefensión” ante la PAC 2015-2020

Origen: Llum | L’ esmolet

Acabats d’eixir de la jornada de conclusions del Fòrum de la Concòrdia d’Alcanyís d’enguany, no ens podem estar de sentir-nos més savis que abans. No perquè haguem adquirit nous coneixements (que també), sinó per haver comprovat que és possible tenir una mirada sensata sobre assumptes que, per algun motiu que se m’escapa, s’han convertit en problemes de dimensions colossals. Mentre escoltava els ponents, pensava que s’ha de ser agosarat per debatre aquí a Alcanyís sobre temes com els béns de l’antiga diòcesi de Lleida o la llengua que parlem el aragonesos de les comarques orientals. De fet Alcanyís, a banda d’estar estratègicament situada entre Aragó, Catalunya i el País valencià, és la ciutat de la Concòrdia (1412) i el bressol de grans humanistes del segle XVI. Difícilment trobaríem un lloc millor per a afrontar aquests temes. I és que la solució és en mans dels qui en tenen una visió sense prejudicis, fonamentada en coneixements sòlids i estan governats pel desig d’entesa.
Fòrums com els de la Concòrdia són un raig de llum entre tanta mesquinesa.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 131, novembre 2016

Castell de la Concòrdia d'Alcanyís

Castell de la Concòrdia d’Alcanyís (© Carles Terès, 2012)

jornadas

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Associació de Periodistes d’Aragó organitza, entre els mesos de novembre i desembre de 2016,  tres jornades de treball per a professionals de la Comunicació, l’objectiu de les quals és donar -lis  a conèixer amb més claredat  i profunditat  la realitat plurilingüe d’Aragó i dotar-los de les eines necessàries per a poder informar amb rigor sobre aquestes qüestions.

Les Jornades tindran lloc los dies  21 i 28 de novembre i el 12 de desembre de 2016, de 15 a 17 hores, a la seu de l’Associació de Periodistes d’Aragó, carrer 5 de Març número 9, de Saragossa.

La primera sessió, que tindrà com a títol “La realitat lingüística d’Aragó, una aproximació històrica i legal” serà impartida per Amaya Gàllego, periodista.

La segona, que correrà a càrrec del periodista Rubén Ramos tindrà per títol: “Camino de nada? La llengua aragonesa.

Finalment, lo 12 de desembre, Màrio Sasot, professor jubilat i periodista, parlarà de “La gran desconeguda: la llengua catalana a l’Aragó”.

Los professionals de la Comunicació i  estudiants de Periodisme interessats en assistir-hi  poden inscriure’s a través del correu electrònic:   actividadeslenguas@aragon.es , fent constar el nom i cognoms, entitat o empresa a la que pertanyen i correu electrònic.

El termini d’inscripció acaba el proper 16 de novembre.

Origen: Jornades sobre la pluralitat lingüística d’Aragó per a periodistes | Mas de Bringuè

Ista vegada A Escuchetes sale d’Aragón y viacha ta Irunya ta conoixer a la Colla de Fablans de Navarra, una colla de personas que viven en Navarra pero que s’achuntan a soben ta charrar a nuestra luenga, porque l’aragones no tien mugas!! Con a suya aduya feremos un receta vegana de Pimientos d’o Piquillo farcius de borraina. Buen prebo!!

Origen: “El català a la Franja només és preeminent sobre el paper mullat”, per Marcel Pena – Lliure i Millor

oBgH19BT_400x400

Marcel Pena @marcelpena_ Periodista i activista

Fa poc hem vist com, arran d’una declaració de l’Ajuntament de Mequinensa, ha saltat la notícia que diversos municipis de la Franja de Ponent han declarat el català com a “llengua d’ús preeminent”. Tot i l’espectacularitat que se li ha volgut donar des d’alguns mitjans, la realitat és molt més desoladora, ja que no està prevista cap actuació pel que fa a la llengua.

Quan es va aprovar la Llei de llengües d’Aragó del 2013, la del LAPAO, el Govern aragonès pretenia que fossen els ajuntaments els que anomenessen la llengua que s’hi parlava, amb la idea prefixada que triarien localismes com fragatí, tamarità o maellà, per exemple. En canvi, l’Ajuntament del Campell, amb Josep Anton Chauvell d’alcalde, va aprofitar el buit legal per declarar que la llengua local era el “català”. Va ser el primer, el maig del 2013. Ara, el nou Departament de Política Lingüística (DPL) d’Aragó proposa una cosa pareguda: que siguen els ajuntaments, mitjançant declaracions institucionals, els que dibuixen el mapa lingüístic. Però i si algú fa la jugada del Campell a la inversa? Un lloc amb parlar de transició podria adscriure’s al marc aragonesoparlant, o no pronunciar-se tot i ser catalanoparlant. D’esta manera, el DPL aragonès tira pilotes fora en un tema controvertit a Saragossa, i passa la trumfa calenta als ajuntaments, amb els riscos que això comporta. Una forma de complicar-se la vida, quan la solució més senzilla seria consultar els lingüistes i filòlegs, que ja tenen el mapa de la llengua clar des de fa anys.

Les declaracions locals aproven que el català és la “llengua d’ús preeminent del municipi”, tot i que no queda gaire clar què significa què significa això. Als ajuntaments, la informació i els tràmits oficials continuaran sent en castellà. Sense treure’ls valor a estos actes, més encarats a la galeria que altra cosa, caldria que els ajuntaments se plantessen i demanessen l’oficialitat, única via que permet que el català sigue realment la llengua “d’ús preeminent”.

Una prova de la superficialitat d’estes declaracions és que la toponímia dels llocs de la Franja continua sent en castellà. El primer que haurien de fer els ajuntaments interessats en fer del català una llengua digna és canviar ‘Mequinenza’ per ‘Mequinensa’, ‘Tamarite de Litera’ per ‘Tamarit de Llitera’ o ‘Arén’ per ‘Areny de Noguera’. En el cas de les comarques franjolines ja es reconeix la forma bilingüe a la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. En altres comunitats autònomes, com a Navarra o la província d’Araba, és fàcil de veure els noms de municipis en èuscar i castellà a la vegada. A la Franja pocs van ser els alcaldes de finals dels anys 70 que van atrevir-se a canviar el nom castellanitzat dels pobles. El Campell va ser-ne un, però tot i abandonar la forma castellana ‘Alcampel’, va recuperar el nom popular ‘Alcampell’, sense tindre en compte la versió catalana ‘el Campell’, que sembla ser la que més respecta l’etimologia.

La situació a la Franja és delicada i només amb les esperances molt baixes es pot celebrar mesures com la descrita. De poc val que municipis declaren el català ‘llengua d’ús preeminent’ si la gent que el parla no la transmet als fills. Només la inclusió dels municipis catalanoparlants d’Aragó en un marc d’oficialitat lingüística pot donar-li valor a la llengua i capgirar una situació que ja no suporta més accions simbòliques.

Un profesor de Historia de la Universidad de Zaragoza, descubre durante el desarrollo de sus investigaciones, una referencia a un documento excepcional, y del que no se tenían referencias.
Las Capitulaciones de Ramón Berenguer IV, Conde de Barcelona, que podría dar un vuelco de 180 grados en el conocimiento actual sobre la creación de la Corona de Aragón.
Los nacionalistas catalanes tratan por todos los medios a su alcance, impedir que tales investigaciones prosperen y lleguen a buen término, dado que el conocimiento de su existencia por la Sociedad, pondría al descubierto ante el mundo, uno de los mayores expolios realizados en el siglo XII por los nobles catalanes al Reino de Aragón.
Desde entonces, el nacionalismo catalán ha mantenido en secreto el Documento 303, que es como se conocen a las Capitulaciones de Ramón Berenguer IV.

Origen: Sesión de video: Cortes de Aragón – Parlamento

Pto. 3. Debate y votación de Moción, núm. 52/16, dimanante de la Interpelación núm. 109/16, relativa a la protección, fomento y difusión de las modalidades lingüísticas aragonesas, presentada por el G.P. Popular.

Origen: El Congreso avalará la vecindad aragonesa, pese a las dudas de Ciudadanos y el rechazo catalán | Noticias de en Heraldo.es

J. Morales. Madrid.16/11/2016 a las 06:00

La iniciativa del PAR contó con el apoyo de PP, PSOE, PNV y Podemos. La antigua CiU se niega a aplicarlo en su territorio.

Amplio respaldo de la Comunidad.

Amplio respaldo de la Comunidad.Enrique Cidoncha
Solo tienen reticencias los partidos catalanes y Ciudadanos. El pleno del Congreso aprobó ayer por amplia mayoría iniciar la reforma del Código Civil para reforzar la vecindad civil aragonesa. La propuesta, enviada por las Cortes de Aragón a instancias del PAR, pide que se cambie la ley para que los aragoneses que llevan más de diez años fuera de la Comunidad puedan recuperar la vecindad civil aragonesa y por tanto sus derechos forales.
Inicialmente, todo apuntaba a que los problemas iban a venir por el grupo parlamentario del PP, poco proclive a cambios en el Código Civil a instancia de una Comunidad en concreto.Sin embargo, el PP nacional se mostró comprensivo con la postura aragonesa y votó a favor. Con esta decisión, los populares inauguraron su periodo de búsqueda de “consensos” en la nueva legislatura.

El apoyo del PP junto al ya anunciado del PSOE garantizó la luz verde al inicio del trámite, pero tanto la antigua Convergencia i Unió (ahora Partido Demócrata Catalán) como ERC ya anunciaron enmiendas a la ley al considerar que reforzar la vecindad aragonesa perjudica los intereses catalanes. Ayer optaron por la abstención, pero adelantaron que se posicionarán en contra en la votación final. Además, tampoco apoyó su tramitación Ciudadanos, que se abstuvo.

La diputada del PDC Lourdes Ciuró fue bastante clara. “La realidad del pueblo aragonés y del catalán son diferentes”, argumentó. “Nosotros somos tierra de acogida”, señaló respecto a la inmigración aragonesa “y nunca ha habido ningún problema”, declaró para justificar su rechazo a la iniciativa.

Detrás del intento de veto catalán está el temor de que, si se aprueba la reforma, los aragoneses que en su momento emigraron a trabajar a Cataluña y sus hijos podrían reivindicar la vecindad civil aragonesa.

La diputada de ERC Esther Capella fue aún más lejos que su compañera y ya anunció su disposición a no cumplir con la vecindad aragonesa aunque se aprobase por ley. Nada que ver con el portavoz del PNV, que mostró todo su respeto por los fueros aragoneses y señaló que su partido apoyará la tramitación.

Al rechazo catalán se sumó, pero desde el ángulo contrario, Ciudadanos, que también se abstuvo. En su caso, el diputado de esta formación por Zaragoza,Rodrigo Gómez, dudó de que este asunto beneficie a la Comunidad. “A Aragón lo que le preocupa es la despoblación y el clientelismo”, justificó. La postura de Ciudadanos generó bastante malestar en el resto de la delegación aragonesa.

Por lo demás, por las Cortes de Aragón tomaron la palabra la diputada del PAR María Herrero, el socialista Florencio García Madrigal, y Gregorio Briz, de CHA. Además, también intervinieron los diputados aragoneses en el Congreso Pilar Cortés (PP), Óscar Galenao (PSOE) y Jorge Luis (Alto Aragón en Común-Podemos).

Origen: El dissabte 3 de desembre, Vicent Pellicer mos presenta ‘Terres de l’Ebre i Matarranya’ @Cossetania un llibre de gran format per regalar aquest #Nadal ;))

Terres de l'Ebre i Matarranya

Mapas, turisme, guies de natura

Terres de l’Ebre i Matarranya

‘Durant quasi tres primaveres he recorregut pobles, muntanyes, valls, rius, boscos… He tastat pa acabat de fer en forns de llenya amable. He descobert perfums novells d’immensos camps de fruita dolça. El Delta m’ha pintat albades insòlites. He navegat per lleres curulles de cançons seductores. Des de talaies privilegiades he contemplat la frenesia dels sembrats. A boqueta nit, sota la llum inesgotable dels estels que embolcallen aquestes terres, he somiat mons de formositat exquisida, que m’il·lusiona de compartir amb vosaltres.’ ‘Durante casi tres primaveras he recorrido pueblos, montañas, valles, ríos, bosques… He probado pan recién hecho en hornos de leña amable. He descubierto perfumes jóvenes de inmensos campos de fruta dulce. El Delta me ha pintado amaneceres insólitos. He navegado por lechos rebosantes de canciones seductoras. Desde privilegiadas atalayas he contemplado el frenesí de los sembrados. Al caer la noche, bajo la incesante luz de las estrellas que abrazan estas tierras, he soñado mundos de exquisita hermosura, que me ilusiona compartir con vosotros.’ ‘For almost three springs I have travelled through villages, mountains, valleys, rivers and forests. I have tried freshly baked bread in friendly bakeries with wood ovens. I have discovered new perfumes in huge fields of sweet fruit. The Delta has painted me amazing sunsets. I have navigated riverbeds bubbling with seductive songs. From magnificent viewpoints, I have contemplated the frenzied fields of crops. When night fell, under the ever-present starlight that embraces this land, I have dreamed of worlds of exquisite beauty, which I am thrilled to share with you.’

39 €

Quantitat  Afegeix a la cistella


Informació addicional
Autor Vicent Pellicer
Autor Vicent Pellicer
Editorial Cossetània Edicions
ISBN 978-84-9034-546-7
Any edició 2016

“El gran dictat” es transforma durant una setmana en “El gran dictat territori” amb concursants de diferents territoris de parla catalana. Durant tota una setmana el programa rep concursants vinguts del País Valencià, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i les illes Balears amb els continguts de les proves adaptats tenint en compte les variants de cada parlar i recollint aquelles paraules i expressions més habituals de cada territori.

Origen: Mª Carmen, de la Franja de Ponent

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: