Skip to content

Archive

Archive for gener, 2017
Bases reguladores dels premis literaris i artístics per l’aragonès i català (BOA) http://www.boa.aragon.es/cgi-bin/EBOA/BRSCGI?CMD=VEROBJ&MLKOB=945289223030

Origen: Torna el LAPAO | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 4 de febrer del 2017)

Aquest dies observo renovada activitat del lapaisme, moviment de lingüísticaficció promogut pels partits de govern de l’anterior legislatura, especialment pel PAR, segons el qual a l’Aragó no es parla català, sinó LAPAO. El líder facaista Héctor Castro ha presentat amb èxit el seu programa de lingüísticaficció lapaista a Montsó, i quan aquesta columna es publicarà, probablement també ho haurà fet a Saragossa i a altres indrets del nostre país. La seua ideologia ha provocat el just rebuig per part de la lingüística i romanística internacionals, però malgrat això ha estat molt influent a la darrera legislatura i continua sent-ho ara gràcies a l’heretada Llei de Llengües. Per a polir una mica la mala imatge que té el glotònim LAPAO (Llengua Aragonesa pròpia de l’Àrea Oriental), pel cas també LAPAPYP (Llengua Aragonesa pròpia de les Àrees Pirenaiques i Prepirenaiques) per a l’aragonès, Castro faria bé d’adoptar la terminologia que li ofereix l’anònima lletra als lectors de la pàgina 5 del volum 5/6 de 2009-2010 de la revista De Lingva Aragonensi, òrgan de la Sociedat de Lingüística Aragonesa. S’hi declara que “Els objectius que mos vem marcar … preteneven afondir en el coneixement de les dos grans llengües romàniques originals d’Aragon (el ribagorçano i el aragonés)”. Com podeu veure de l’aragonès se’n diu “aragonès”, com cal, i no LAPAPYP, mentre que del català no se’n diu “català”, com caldria, ni tampoc LAPAO, sinó “ribagorçà”. Convindreu que “aragonès” i “ribagorçà” són més fàcils d’acceptar per la lingüística i la romanística internacionals que no LAPAPYP i LAPAO: “aragonès” és la correcta denominació per a la llengua aragonesa, “ribagorçà” segueix sent una denominació de lingüísticaficció per al català, però és un mot que existeix –s’anomenen així un dialecte de l’aragonès i un altre del català–, malgrat que segueix sent de lingüísticaficció: és com si per a anomenar el castellà en diguéssem “borjano” i per a l’aragonès “ansotano”. El terme “ribagorçano” per al català ve avalat per un important nombre de prestigiosos lingüistes, majoritàriament romanistes, com Saura, Flores, Colón, Casanova, Gargallo, Holtus, Metzeltin, Kremer, Lamuela, Moreno, Mott, Sistac i Suïls, entre altres. Tota una garantia de lingüísticaficció.

Artur Quintana

MAGAZIN 4 de febrer de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “ Públic- privat; on és la diferència, on és el límit?”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramon Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Cunicultura. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Espais naturals. Vicente Roc
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista a Jesús Aznar Iranzo, Gran Maestro de la Gran Logia de Aragón- Gran Oriente de Aragón. Con él trataremos el tema de la Masonería.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Michel Campanales, Vicente Roc, Mario Rius, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: La Vía Verde se consolida como reclamo turístico en el Matarraña | La Comarca

Origen: La demanda de actividades escolares en catalán y aragonés se desborda en Aragón | Diario Público

La escasez presupuestaria de la comunidad deja sin financiación más de 150 iniciativas de escuelas e institutos de todo el territorio para enseñar las lenguas propias del país

El Gobierno de Aragón PSOE-Cha ha aumentado la dotación para actividades en fabla y ha recuperado el programa de catalán que suprimió el ejecutivo PP-Par.

El Gobierno de Aragón PSOE-Cha ha aumentado la dotación para actividades en fabla y ha recuperado el programa de catalán que suprimió el ejecutivo PP-Par.

@e_bayona

ZARAGOZA .- La demanda de actividades en aragonés y catalán en los centros de enseñanza aragoneses ha desbordado las previsiones de la comunidad autónoma, cuyas estrecheces presupuestarias han hecho que casi dos tercios de las solicitudes presentadas por escuelas e institutos -161 de 251- se quedaran sin asignación económica.

Finalmente, el Gobierno de Aragón financiará 51 actividades de las 140 propuestas con cargo al programa Jesús Moncada  para la difusión del catalán y 39 de las 116 reclamadas por los centros educativos en el programa Luzía Dueso de promoción del aragonés.

La desestimación de las 161 propuestas en ambos programas tiene, en todos los casos, el mismo motivo: la insuficiencia de recursos para atenderlas con los 7.000 euros de dotación asignados a cada uno de ellos. La partida, que incluía otros 6.000 para cubrir atrasos del año anterior, duplicada los fondos para financiar actividades en aragonés para este curso, en el que el Departamento de Educación recuperó las de catalán, eliminadas la pasada legislatura por el Gobierno PP-Par.

Crece el interés por las dos lenguas

Los elevados niveles de demanda en ambos casos han hecho que formaciones políticas como Puyalón reclamen una mayor dotación para ambos programas.
El alboroto que tradicionalmente acompaña a cualquier debate sobre el catalán  en las instituciones aragonesas contrasta con la normalidad de su uso en la calle, donde entre 83.000 y 90.000 personas lo hablan o lo entienden, según la fuente sea el Seminario Aragonés de Sociolingüística o el INE, los cuales, respectivamente, cifran a los usuarios de la fabla en 44.000 y 55.000.

La elevada demanda de actividades en las lenguas propias de Aragón coincide con un incremento del interés de los alumnos por estudiarlas. Según explicaron fuentes de la Consejería de Educación, los 615 escolares que este curso estudian aragonés suponen un aumento del 5% con respecto al anterior. Los de catalán rondan los 3.400.
Ofrecen esta última lengua 33 escuelas e institutos de 20 localidades de la zona oriental de las tres provincias y la ciudad de Zaragoza, mientras que otros 12 que cubren 26 pueblos del Pirineo ofertan clases de aragonés. En ambos casos como lenguas optativas, aunque a partir de este año las dos pueden pasar a ser vehiculares .

El Gobierno de Aragón PSOE-Cha ha aumentado la dotación para actividades en fabla y ha recuperado el programa de catalán que suprimió el ejecutivo PP-Par.

Los elevados niveles de demanda en ambos casos han hecho que formaciones políticas como Puyalón reclamen una mayor dotación para ambos programas.

Demanda fuera de las zonas de uso tradicional

Tanto el programa Jesús Moncada como el Luzía Dueso tienen como objetivo fomentar la enseñanza de las lenguas propias de la comunidad en centros públicos y concertados de Primaria, Secundaria y Adultos a través de actividades no regladas que incluyen desde manualidades a actividades literarias pasando por otras relacionadas con la salud emocional.

Los listados de ayudas aprobadas –llegarán a los 63 centros que las solicitaron- y denegadas ponen de manifiesto que el interés por la enseñanza de ambas lenguas no se reduce a sus respectivas zonas de uso común, sino que se amplía fuera de ellas.
Así, la Escuela de Idiomas de Zaragoza desarrollará una actividad en catalán sobre la poesía de la Franja oriental, la de Monzón (Huesca) organizará un taller de jabón en la misma lengua y el IES Goya realizará una convocatoria sobre los brujos y los curanderos del área este de la comunidad, mientras que otras diez propuestas fuera de su zona de uso quedaron aparcadas por falta de fondos.

Ocurre algo similar con el aragonés, que incluye convocatorias en lugares alejados de su área de influencia, entre las que se encuentran cabeceras comarcales como Ejea de los Caballeros, Calamocha, Cariñena, Utebo o Tarazona, además de las ciudades de Zaragoza y Huesca.

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Ruta pel Congost de Mont-rebei [Caminar per la Franja]

Ruta pel Congost de Mont-rebei 

Fitxa tècnica

· Recorregut: Masieta – Alberg de Montfalcó – Masieta. La ruta no és circular.

· Distància (anada i tornada): 17 km

· Dificultat: Mitjà. Si es va amb nens s’ha de vigilar i no és un camí aconsellable per a persones amb vertigen.

· Desnivell positiu:
898 m

· Desnivell negatiu: 898 m

· Estat de la senyalització: Excel·lent.

Descripció:

Quan la Noguera Ribagorçana arriba al Montsec d’Ares, prop de l’Alzamora i Sant Esteve de la Sarga, el riu comença a fer-se camí entre la roca per travessar el massís. Excavant un dels congostos més espectaculars del sud d’Europa, el de Mont-rebei. Les aigües turqueses travessen l’estret, l’únic de Catalunya verge de carreteres, vies de tren i línies elèctriques. És un lloc màgic, espectacular, limítrof entre Catalunya i Aragó i en un excel·lent estat de conservació.

Tot i ser un entorn privilegiat, en els últims anys, el lloc està patint una excessiva massificació, causada segurament per la construcció de nous accessos que han atret un gran nombre de persones sense cultura de muntanya. Un espai com Mont-rebei ha de ser respectat, ho hem de cuidar entre tots i la seva explotació turística ha de ser sostenible. En un entorn de muntanya crida l’atenció sentir a gent cridar, observar llançaments de grans blocs de pedra al riu per mer divertiment, senderistes bevent cervesa, etc. Si això passa en dia laborable, no vull imaginar la situació d’aquest entorn en dies festius. Segurament, que les aigües siguin una frontera politicoadministrativa, posa les coses encara més difícils per regular el seu correcte ús. Entre dues comunitats que políticament no s’entenen massa amb grans polèmiques lingüístiques o amb els litigis per l’art religiós. I tot això, malgrat l’esforç de la gent de banda i banda del territori per millorar les condicions del seu entorn.

 

Per a realitzar la ruta partim des de l’aparcament de la Masieta, actualment regulat. Entre setmana la caseta es troba tancada, però en dies festius, deixar el cotxe costa uns 3€. El recorregut, a través del GR-1 es troba perfectament senyalitzat. En l’inici de la ruta disposem de dues opcions, la de l’esquerra, amb major desnivell, s’utilitza quan l’embassament de Canelles està ple. En canvi, la de la dreta, s’utilitza quan la presa està en nivells baixos i és més suau.
En uns pocs minuts arribem al primer pont penjant, on un cartell informatiu avisa de les actituds incíviques que no s’han de realitzar per no danyar l’estructura. Tot seguit ens trobem els primers cables de vida subjectes a la paret que asseguren el pas dels visitants al llarg del camí que travessa el congost. Encara que no els arribarem a fer servir a causa de l’amplitud de la senda. Si es va amb nens s’ha de vigilar i no és un camí aconsellable per a persones amb vertigen.
Caminant per aquest entorn un no pot evitar preguntar-se, com dimonis s’ho ha fet el riu per solcar aquesta roca tan dura. Antoni Nievas, supervisor del Congost de Mont-rebei de la Fundació Catalunya la Pedrera, explica que “fa uns quants milions d’anys quan es va formar el Pirineu va empènyer una sèrie de materials sedimentaris que van córrer uns 25 quilòmetres fins al Montsec, on es van aixecar formant la serra”. Els rius del moment van omplir aquest paisatge d’”un gruix de tres quilòmetres de còdols de riu sobre la Serra del Montsec”. El riu, que en aquell temps era d’unes grans dimensions i molt cabalós va tornar a netejar aquests còdols fins arribar a la roca mare. A partir d’aquí i al llarg de milers d’anys el riu “va començar a tallar el que coneixem com Congost de Mont-rebei”.

Aproximadament al quilòmetre 4 ens trobem un cartell indicador. Si ens desviem a l’esquerra ens portarà fins l’Ermita Romànica de la Pertusa que fa mil anys que ocupa una talaia privilegiada. Nosaltres agafarem el sender de la dreta camí del Congost de Siegué. Al poc temps i després d’un pronunciat descens arribarem a un segon pont penjant que ens porta de nou a l’Aragó. Des d’aquest punt les vistes sobre l’anomenada paret d’Aragó i de Catalunya, amb l’espectacular portal del congost al centre, són d’un encant inimaginable.
Ràpidament tornarem a guanyar desnivell a través d’un entretingut corriol que de seguida ens mostra el primer tram d’escales. Espectacular muntatge. El desnivell que guanyen les escales resulta molt fascinant, però els dubtes de la possibilitat de mantenir aquesta nova infraestructura són importants. De fet, nosaltres ens trobem amb tres graons trencats. Després de descendir aquest primer tram i uns 500 metres més endavant trobem unes segones escales que salven menys desnivell. Si seguim el camí podrem arribar, a través d’una preciosa pineda, a l’Alberg de Montfalcó.

Durant el retorn podem aprofitar per escapar-nos un segon a la Cova de Colomera amb un recorregut de 475m i 78m D+. També coneguda com Cova de les Gralles o Cova Palomera. La cavitat es troba enmig del congost de Mont-rebei i es puja a través d’un petit sender equipat amb cadenes. La cavitat ha estat objecte de nombroses campanyes d’excavacions que han tret a llum restes del neolític antic, neolític final i edat del bronze inicial. Des del neolític es va utilitzar com a estable d’animals domèstics, el que confirma les pràctiques ramaderes dels seus ocupants. Hi ha una tanca que protegeix les excavacions i restes arqueològiques. Tot i que en cas de voler-la visitar es pot sol·licitar permís. En tot just uns minuts vaig poder observar diversos ratpenats i un pela-roques a l’entrada de la cavitat, una espècie que no es deixa veure amb facilitat. En resum, una caminada molt recomanable, en un dels entorns més espectaculars que podreu gaudir. Això sí, aconsellable evitar dies festius i matinar si volem delectar-nos en aquest entorn amb tranquil·litat.

Més informació: rutespririneus.cat

Guillem Arnau San Martín Guiral (coordinador de “Caminar per la Franja”)

“Fragatí de naixement i falandraixo d’adopció. Apassionat de la muntanya i de l’alpinisme, Ultra Trail Runner i esquiador nòrdic. Un enamorat de la meva terra i cultura. Blocaire actiu.”
*Fotografies: Guillem Arnau San Martín Guiral

Origen: Inauguració dels espais restaurats i l’exposició a Sixena | Lo Finestró

Sala Capitular de Sixena. Fotografia d'El Heraldo

Sala Capitular de Sixena. Fotografia d’El Heraldo

El president d’Aragó, Javier Lambán, acompanyat de la consellera d’Educació, Cultura i Esport, Mayte Pérez, el conseller José Luis Soro i l’alcalde Vilanova de Sixena han inaugurat avui els espais restaurats del monestir de Sixena, l’antic dormitori i la Sala Capitular. L’exposició només compta, per ara, amb els 51 bens retornats, —hi manquen dos encara—, provinents del MNAC. Sota la responsabilitat de Patrimonio de Aragón, les visites guiades per al públic comencen avui mateix i continuaran els divendres, dissabtes i diumenges en horari de 10.00 a 14.00 hores i de 17.00 a 20.00 hores. No s’ha complert el que es va dir, que serien les monges de Betlem les responsables. Aquestes seguiran obrint només els dissabtes l’església i el claustre, com fins ara.

El president aragonès, afirmant que era un dia històric, ha demanat a les institucions catalanes que actuïn amb el “sentit comú i amb l’alçada que cal exigir a qualsevol institució democràtica”, però ha insistit que no dubtarà a reclamar la intervenció policial si es produeix resistència al compliment de les sentències. Ha subratllat que les 95 peces del tresor artístics del monestir, van ser “espoliades” per Catalunya, i traslladades de “forma impròpia” al seu territori. Amb relació als frescos de la Sala Capitular, de la qual “mai havien d’haver sortit”, ha dit, van ser arrencats de forma “absolutament il·legal”. Tot i la manca de voluntat demostrada fins ara, ha dit Lambán, confia en què les institucions catalanes “estiguin a l’alçada” i ha desitjat mantenir una bona relació amb la comunitat veïna, ara bé, “sense haver de pagar el preu de renunciar als nostres drets”. No sé si les expressions “espoliades”, “absolutament il·legal”, “forma impròpia” i una presumpta manca de “sentit comú” contribuiran massa a mantenir una bona relació.

A les fotografies s’observa que el sostre de la Sala Capitular ha estat modificat o substituït per un altre convencional, i de les parets perimetrals s’ha arrencat la capa d’arrebossat que es va col·locar quan l’anterior restauració. La pedra ha quedat tota a la vista, completament nua. El sostre és pla i no hi ha entrades de llum com abans. En el seu origen, com sabem, l’estança estava arrebossada i després pintada, i el sostre amb el magnífic enteixinat mudèjar, que es convertí en cendres i fum l’any 1936.

Origen: Finalizan las obras en la pista del Parrizal de Beceite | La Comarca

Con fecha de 13 de enero de 2017,la Consejera de Educación, Cultura y Deporte firmó la Orden por la que se acuerda el inicio del procedimiento administrativo tendente a la aprobación del currículo de Lengua Aragonesa en Bachillerato y la autorización de su aplicación en los centros docentes de la Comunidad Autónoma de Aragón.  Con esto, se completarán los currículos de Lengua Aragonesa tras la aprobación de los correspondientes de Primaria y Secundaria a lo largo de 2016.

Origen: Invitació del director G. de P. Lingüística d’Aragó a la presentació de la Gramàtica Catalana | Lo Finestró

lopez-susingramatica-catalana

El director General de Política Lingüística d’Aragó invita a l’acte de presentació de la nova Gramàtica de la Llengua Catalana a Fraga, la Franja

Benvolgut/Benvolguda  senyor/senyora,

Amb motiu de la presentació de la nova Gramàtica de la Llengua Catalana per part del Doctor Vicent Pitach i Almela, membre de la secció filològica de l’IEC i professor de la Universitat de Castelló, us convidem a l’assistència a l’acte que tindrà lloc a Fraga, (centre CEIP Fraga III, situat al carrer Valle de Pineta),  el dia 28 de febrer de 2017 a les 10:30 del matí, dintre de les activitats programades del XXVIII Seminari de català “Seminari autonòmic per als professors/es de llengua catalana” organitzat amb la col·laboració del CIFE d’Osca i l’UFI de Fraga.

Agrairem la vostra assistència a tan rellevant esdeveniment.

Una cordial salutació,

Director General de Política Lingüística

JOSE IGNACIO LÓPEZ SUSÍN

Òscar Adamuz Acció Cultural dels Països Catalans Si un dia qualsevol aturéssim una persona pels carrers de Barcelona o Saragossa preguntant per les obres d’art del monestir de Sixena, segurament en una proporció alta no en sabrien explicar gaire cosa, sobre la seva existència i ubicació, i encara menys quant a la història d’aquests béns i

Origen: “Sixena, com a símptoma”, per Òscar Adamuz – Lliure i Millor

Aragó exigirà l’actuació policíaca si Catalunya ‘es continua resistint’ a traslladar a Sixena les obres que falten

Origen: Aragó exigirà l’actuació policíaca si Catalunya ‘es continua resistint’ a traslladar a Sixena les obres que falten | VilaWeb

Origen: El Matarraña se reunirá con DGA y eléctricas a los que presentará una queja | La Comarca

Origen: Les pensions perillen | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el 21 de gener del 2017)

De entrada podeu considerar el títol d’aquesta columna un xic exagerat , tot i que si ens endinsem en el tema i analitzem el que està passant, no trigarem massa en descobrir els perills o amenaces de les pensions. En els passats quatre anys, amb una inflació al voltant de cero o negativa i amb l’augment del 0,25%, les pensions van mantenir  aproximadament el poder adquisitiu dels jubilats. La cosa ha canviat el passat 2016, perquè l’IPC ha arribat al 1,6% i l’augment ha estat del 0,25%: els pensionistes han perdut ja el 1,4%. A partir d’aquest any la pèrdua de poder adquisitiu del jubilats serà preocupant. La inflació anirà cap a munt i ja veurem si s’aplicarà o no l’augment del 0,25%.  Com dic el problema greu arribarà aquest any: el 2017 serà el primer any que el Fons de Reserva de la Seguretat Social, també coneguda com la guardiola de les pensions, entrarà en negatiu. Els ingressos del treball són molt baixos en Espanya, pensem que hi ha tres milions de persones amb una base imposable de només 8.000 euros anuals i quatre milions i mig, amb 15.000 euros. O pugen els sous o no es podrà recaptar suficientment, malgrat l’increment de PIB. També va disminuint la relació entre treballadors en actiu cotitzants i pensionistes. Sous baixos i exempcións de cotitzacions per fer més atractives les contractacions, juguen a favor de la mancança de recursos per a les pensions. El futur de la economia no està gens clar, tal com diu l’economista Niño-Becerra: “Hem viscut un parell d’anys d’il·lusió per la injecció de diners però era totalment fictícia”. Per a no tocar les pensions, a curt termini, només queda un camí, destinar un muntant d’impostos equivalen al dèficit que es produeix any rere any entre cotitzacions a la Seguritat Social i el pagament de les pensions. Llàstima que això aniria en contra de la reducció del dèficit públic o augmentaria les retallades, o s’haurien d’augmentar dels impostos. Si penseu que és massa dura la afirmació en dir què les pensions perillen, digueu-ne una altra més suau: les pensions no pinten bé. No ens passem, però! Millor fos dir: les pensions pinten malament.

José Miguel Gràcia

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: