Skip to content

Archive

Archive for novembre, 2017

Source: La revista Rolde celebrà els 40 anys al Palau de Sástago de Saragossa | Mas de Bringuè

Source: La toponímia del Matarranya | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 24 de novembre del 2017)

En les XVII Jornades Culturals i IV Jornades del Patrimoni Cultural que organitza la Comarca del Matarranya en actes i actuacions que se celebren en les diferents viles del territori, demà 25 de novembre a les 7 de la tarde al Saló d’Actes de la Casa de Cultura de Queretes es presenta el mapa toponímic de la població, en què han treballat un grup de persones de la vila durant els dos últims anys i que ha donat com a resultat el treball que exposaran públicament per si es creu convenient fer-ne correccions a partir dels suggeriments que es puguen presentar per a millorar o completar el treball realitzat. A més, també s’exposaran d’altres mapes històrics que s’han trobat publicats del nostre territori. El programa de recollida de la toponímia de la comarca és un projecte conjunt de la Comarca del Matarranya, a través del Departament de Patrimoni, i l’Associació Cultural del Matarranya que consistix en recuperar i situar els noms de lloc del terme municipal de totes les viles del territori. Per això s’han creat equips de treball a cada població per fer possible l’ambiciós projecte. Quan tot això estiga fet, la comarca anirà publicant els mapes toponímics de totes les viles recuperant un patrimoni cultural que s’està perdent per la reducció progressiva de l’agricultura i de la ramaderia i per l’escàs interès sobre el medi que ens envolta.

El que s’exposa dissabte a Queretes serà el primer mapa toponímic del Matarranya publicat seguint el projecte elaborat. El Govern d’Aragó, fa un parell d’anys, també va crear una comissió per recuperar la toponímia sobretot dels dos territoris de llengües minoritzades: l’aragonès i el català, i va presentar el projecte de la Comarca del Matarranya i l’Associació Cultural del Matarranya com un exemple a seguir en el territori aragonès.

Dit això, hem d’afegir que treballs sobre la toponímia del Matarranya ja se n’han publicant uns quants i de ben interessants i que cal recuperar el seu protagonisme aprofitant el nou impuls toponímic ara des de l’entitat comarcal. Em ve ara a la memòria aquell excel·lent treball ‘600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja’ (1990) de Desideri Lombarte.

Carles Sancho Meix

Source: L’Audiència rebutja el recurs de la Generalitat per les obres de Sixena, dos anys i mig després de presentar-lo | VilaWeb

MAGAZIN 2 de desembre de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Biografies de…grans filòsofs. Avui Tales de Milet i Sòcrates
11:55- 12:30.- Àgora :“Mascotes i les seves històries” Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Juan Carlos Valén
13:10- 13:25.- El cine. Lifo Ros
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer-
13:40- 14.- Entrevista a Enrique Satué Oliván, maestro, profesor y escritor aragonés  natural de Sabiñánigo, licenciado en Filosofía y Letras , doctor en Geografía e Historia y autor de ensayos sobre Historia y etnología del Alto Aragón, director del Museo Ángel Orensanz y Artes del Serrablo .“En la página web de la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, están disponibles desde hoy unos 800 archivos sonoros procedentes de la investigación llevada a cabo por el profesor y escritor Enrique Satué, en las comarcas donde se habla aragonés o catalán, que dieron origen a su libro-disco Siente”
Participants: Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Yolanda Abad, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Lifo Ros, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Los juegos de misterio triunfan entre los jóvenes – La Comarca

Source: DGA activará un protocolo ante la epidemia de sarna y no medicalizará – La Comarca

Source: MUSEO HISTÓRICO DE TORREVELILLA – Inici

https://www.facebook.com/MUSEO-HIST%C3%93RICO-DE-TORREVELILLA-1726294154277370/

Per aquet Nadal l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA ha programat dos activitats molt adequades amb la finalitat de promocionar i divulgar el nostre patrimoni cultural, per tal de conscienciar als nostres conciutadans a conservar-lo.

El primer, i juntament amb l’associació de Veïns i Amics del Casc Històric, és potenciar entre les famílies l’acte de CAGAR EL TRONC com a element simbòlic que porta joguines i regals a les xiquetes i xiquets i, de retruc, alegria als seus progenitors. No mos cansarem de remarcar que el caràcter de celebració infantil que des de fa segles revesteix el fet de cagar un Tronc la Nit de Nadal amaga al seu darrere antigues pràctiques rituals precristianes dirigides a propiciar l’abundància i la cohesió familiar al començament del hivern.
Continuar llegint… Activitats de Nadal de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA » Temps de Franja

El cap de setmana del 25 de novembre, la tenista mequinensana Claudia Borbón va aconseguir guanyar el Màster de Tennis de Lleida en les categories infantil i cadet, a les instal·lacions del Sicoris Club.

Continuar llegint… Èxit de la tenista mequinensana al Màster de Lleida » Temps de Franja

Un any més, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca la seua gala anual, que enguany tindrà lloc el dissabte 2 de desembre a Mequinensa, en l’espai Jesús Moncada del Museu de Mequinensa, a partir de les 20:30. L’acte comptarà amb un aperitiu musical, a càrrec de la Rondalla de Mequinensa, per passar tot seguit al lliurament del Premi Josep Galan a la normalització lingüística 2017 i el lliurament de la XXVIII Beca Amanda Llebot. Continuar llegint…. Gala de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca » Temps de Franja

//Artur Quintana i Font

Del 18 de novembre al 10 de desembre la Comarca del Matarranya celebra les XIV Jornadas Culturales, les IV Jornadas de Patrimonio Cultural i les VIII Mostra de teatre popular ‘Aficiona’t’. El programa que n’ha publicat és bilingüe castellà-català. S’hi anuncien vuit actuacions teatrals, tres conferències i dues exposicions (vegeu el programa adjunt). De les vuit actuacions teatrals vuit són en castellà i zero en català.Continuar llegint….La llengua de les jornades culturals del Matarranya » Temps de Franja

Compartim amb vosaltres la invitació al lliurament de premis del Concurs Literari de la Comarca del Baix Cinca juntament amb la inaguració de l”exposició “Patrimoni Oblidat, Memòria Literaria”. Esperem sigui del vostre interès.

 Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

La Universidad de Santo Tomás, en Manila, ha introducido este curso un ciclo sobre la lengua dentro de una asignatura obligatoria.

Source: Los primeros (y no los últimos) hablantes de aragonés de Filipinas | Noticias de Aragón en Heraldo.es

Source: Conclusions preliminars sobre l’estudi de l’aragonès a la Jacetania | Xarxes socials i llengües

Ahir presentàvem les conclusions preliminars de l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (pdf). Per a mi ha estat un plaer treballar-hi, juntament amb Anchel Reyes, sociòleg de Jaca i company del Seminari Aragonès de Sociolingüística. I sobretot centrar-me en l’estudi de les interaccions entre els alumnes d’Echo, la població en què la llengua té més vitalitat, fins i tot entre els xiquets. Los primers resultats llancen respostes, però encara més preguntes i reptes. Perquè en part la situació dels xiquets d’Echo és similar als resultats a l’estudi que vaig fer a les comarques centrals de la Franja (tesi doctoral), amb un ús de l’aragonès (o bilingüe) d’aproximadament una quarta part de les interaccions. Una tendència que observem a Echo i a la Franja és que l’ús de la llengua minoritzada només emergeix quan té un bon recer, és a dir, quan hi ha prou densitat de parlants de la llengua minoritzada. Perquè quan aquests estan més dispersos se sol imposar la llengua majoritària. De fet, detectem un trencament de les normes endogrupals, on al voltant d’un de cada cinc alumnes que té l’aragonès com a llengua familiar no l’usa amb altres aragonesòfons familiars, que és una ruptura similar a la que detectem al Baix Cinca i Llitera (i no al Matarranya, amb l’estudi de Currubí).

També trobem tendències diferents, com el major ús de l’aragonès també entre els bilingües familiars que no pas el que observem en les poblacions catalanoparlants, o que els xiquets més menuts usen menys aragonès, sobretot perquè n’hi ha menys als que els pares els haiguen parlat la llengua. Però sobretot crec que és rellevant una informació: als grups de discussió ens comentaven que el fet cabdal per a l’ús era si la mare transmetia la llengua als fills, “indiferentment” de la llengua del pare. I observem que entre els infants, hi ha un major ús entre les xiques. Això contravé la situació general de l’aragonès, que està masculinitzat (estudi del Cens sociolingüístic de 2011), i en general les dinàmiques d’interrupció de les llengües minoritzades occidentals, perquè si hi ha diferències de gènere, les dones solen adoptar-les abans. Esta situació és una oportunitat per a l’aragonès a Echo. Però també és una amenaça, perquè les dinàmiques demogràfiques actuals promouen més la despoblació femenina. I aquí resideix l’essència de les polítiques lingüístiques necessàries: treballar per l’aragonès és treballar contra la despoblació femenina. S’han d’empoderar les xiques, empoderar els jóvens, fer-los propietaris del seu futur.

Si prenem un prisma general del treball, mostra com els microestudis ens estan servint per a tenir una imatge general de la situació sociolingüística a Aragó: Echo té una situació sociolingüística assimilable a la del Baix Cinca i Llitera, amb un procés obert de trencament de les normes sociolingüístiques que els situa en l’avantsala de la substitució lingüística. El Matarranya manté encara una posició sociolingüística millor. Amb estudis del mateix estil a la Ribagorça catalanoparlant i aragonesòfona, la Val de Chistau, o el Baix Matarranya i Mequinensa, tindríem una imatge prou fidedigna de quina és la situació real del català i l’aragonès entre les noves generacions.

Algunes referències:

 

El Centro Pignatelli organizó el Seminario Las lenguas de Aragón: bases para llegar a acuerdos, con la colaboración de la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia, de lenguas propias de Aragón y patrimonio inmaterial de Aragón, de la Universidad de Zaragoza. El seminario ha tenido lugar los días 13, 22 y 29 de noviembre de 2017 en el Centro Pignatelli (Paseo Constitución, 6, Zaragoza).

Tríptico presentación (PDF)

La presentación del Seminario está disponible aquí

Source: “Las lenguas de Aragón desde la sociolingüística“ (ponencia) | Seminario Aragonés de Sociolingüística

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: