Skip to content

Archive

Archive for Març, 2018

Matarranya, 14 de març de 2018 Vall-de-roures, epicentre de la vaga feminista al territori. La Fresneda i Queretes van celebrar actes i accions de protesta en el Dia Internacional de la Dona. El Matarranya no ha escapat a l’onada global de dones reivindicant iguals drets i la fi de la violència masclista este 8 de març. Vall-de-roures va ser […]

Source: Les dones del Matarranya reivindiquen igualtat real en un 8M històric – Ràdio Matarranya

Source: Pena-roja tanca les festes del Carnaval al Matarranya – Ràdio Matarranya

Pena-roja de Tastavins, 9 de març de 2018

En plena Quaresma, Pena-roja de Tastavins va celebrar este cap de setmana el Carnaval. Als pobles menuts del Matarranya no és estrany moure les dates de les festes per propiciar que participe el màxim de gent possible. I la iniciativa va ser un èxit, perquè molta gent, grans i menuts, es van animar a disfressar-se i gaudir d’una jornada plena de fantasia. Amb esta festa es tanquen els carnestoltes de la comarca del Matarranya.

Source: Queretes celebra el dia de la llengua materna – Ràdio Matarranya

Els actes per la celebració del dia de la llengua materna s’allarguen al Matarranya. El passat cap de setmana a Queretes es va organitzar un taller de jocs i instruments musicals per als més menuts del poble. I el grup de música matarranyenc Yababé va aprofitar la diada per presentar el seu nou disc: Cantant a Desideri.

Losantos parla del Matarranya a partir del minut 16 del vídeo.

// Carles Sancho Meix L’Associació Cultural del Matarranya i l’Ajuntament de Calaceit van organitzar, dissabte 10 de març, una interessant convocatòria cultural en el teatre municipal de la Germandat de la capital del Matarranya, on hi van assistir un centenar de persones. Després d’una salutació de l’alcalde de la vila Josep Maria Salsench, es va presentar el Conveni de Col·laboració entre ASCUMA i l’Institut d’Estudis Catalans que es va llegir i signar pels presidents de les dues entitats: Joandomènec Ros de l’IEC i Joaquim Montclús d’ASCUMA. La signatura del conveni servirà per intensificar la promoció, l’estudi i la difusió de la llengua catalana que compartim amb altres territoris i facilitarà la col·laboració en nous projectes i iniciatives culturals. Ros va sentir-se molt satisfet d’estar a Calaceit i poder reprendre la col·laboració amb el Matarranya que ja havia iniciat l’IEC durant aquelles primeres campanyes arqueològiques pioneres en el nostre territori a principi del segle passat, on precisament Calaceit i l’arqueòleg calaceità Joan Cabré van tindre un paper molt destacat. A continuació es va presentar ‘El jaciment ibèric de Sant Antoni de Calaceit i el poblament ibèric de les comarques del Matarranya i la Terra Alta’ del professor d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona Rafel Jornet Niella amb arrels calaceitanes, per part de la mare, i gandesanes, per part del pare. El magnífic i ben documentat volum és el resultat de la seua tesi doctoral. La taula de la presentació estava formada, a part de l’escriptor, per Núria Molist, conservadora del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Joan Sanmartí, catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, director de la tesi doctoral i membre de l’IEC que va lloar el bon treball d’investigació de Jornet i els alcaldes de Calaceit i Gandesa. Mentre s’anaven desenvolupant els actes programats, a la pantalla de l’escenari del teatre s’anaven passant imatges de l’arqueologia calaceitana que apareixen en el llibre de Jornet. La convocatòria també commemorava el centenari de les excavacions arqueològiques al Matarranya iniciades per l’IEC. Continuar llegint…Jornada Cultural a Calaceit » Temps de Franja

Source: Tornen a Espanya les restes de la soprano Elvira de Hidalgo, mestra de Maria Callas » Temps de Franja

// Roberto Abiac

Un 10 de març de 1935 “el abuelo” Labordeta naixie a Saragossa i eixe mateix dia, 60 anys més tard, Ovidi Montllor marxave “de vacances” des de Barcelona. Potser al dia d’avui li hauríem de dir Lo dia dels Cantautors… Fa uns anys, vaig decidir deixar el “polvo, niebla, viento y sol” de la meua vila per anar a conèixer eixa altra València “on blau no hi ha”, i hi vaig viure tres cursos acadèmics: Des del primer moment (gràcies, en part, als meus companys), Ovidi va estar sempre present entre la banda sonora d’aquells mesos, convivie sonorament al meu estudi en eixes cançons de “l’home pelut” que apareix a bona part dels discos de joventut dels meus pares. Continuar llegint… Entre Labordeta i Ovidi » Temps de Franja

 

Source: Carnaval a Sopeira » Temps de Franja

// Glòria Francino

Semblla un carnistoltes. Vaja un carnistoltes estàs fet! Són frases que hem sentit moltes vegades per referir-nos a la manera extravagant de la vestimenta. Ara s’imposa la paraula carnaval per referir-se a la festa de l’època anterior a la quaresma, temps en el que es permet la disbauxa, el menjar molt, sobretot carn, ja que la matança del porc s’havia fet en dates prèvies a aquesta celebració.

La festa de carnaval ha canviat com els mateixos costums, fins i tot, en les dates, ja que ara es pot celebrar en dies de quaresma, com és el cas de Sopeira, on es van disfressar el dissabte 24 de febrer. A la tarda hi va haver una cercavila de la canalla pels carrers del poble, i se’ls llançava caramels des dels balcons, que els més xics s’ho empescaven per ropllegar amb mans i barrets. La festa va continuar amb la cremada del carnestoltes de roba i amb una xocolatada al salon de Toni. I a partir de les 11 de la nit hi va haver música, ball i disfresses dels adults, on es van descobrir algunes imitacions ben divertides: un confessionari, un radar, una pagesa, un senyor amb jaqué, Olivia i Popeye, ballarines, rei i reina, animalons diversos…

Un cop més les festivitats remunten al passat ancestral de reunir les societats enmig del fred hivernal i passar una estona de gatzera.















/ Glòria Francino

Source: Dues experiències docents del Baix Cinca i el Matarranya s’exposen a la UIB » Temps de Franja

| 12 marzo, 2018 07.03
¿Los últimos ‘fablans’?
Ánchel Reyes y Natxo Sorolla. Foto: Pablo Ibáñez.

Casi un tercio de las familias hablantes de aragonés (31%) han dejado de transmitir esa lengua como herencia a sus hijos. Eso hace que la comunidad de fablans, que los microdatos del Instituto Nacional de Estadística (INE) y el trabajo del seminario permiten cifrar en 8.425 personas (otros 6.499 lo entienden, pero solo 6.923 lo leen y 4.010 lo escriben), encare un futuro “incierto”, a pesar de que la tradición se mantiene en el 56% de las casas y que otro 13% (uno de cada ocho fablans) la incorpora por otras vías, entre las que destacan la influencia de la pareja y la enseñanza en cursos y academias. Sin embargo, la merma de fablans supera el 20% en cada generación.

Los últimos reductos en los que el aragonés sigue siendo la lengua de uso en las relaciones personales y sociales se localizan en los valles de Benasque, Echo y Ansó, además de en la comarca de La Ribagorza, áreas en las que casi uno de cada cinco habitantes (19,4%) sabe hablarlo, un porcentaje bajo pero netamente superior al 2,9% que suponen los hablantes de la lengua entre el total de la población de la comunidad.

Continuar llegint… ¿Los últimos ‘fablans’? – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Prensas de la Universidad de Zaragoza publica ‘«Sie manifesta cosa a tots hòmens»: El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol)’

Autores: Javier Giralt Latorre y María Teresa Moret Oliver
Colección Estudios

La documentació dels arxius aragonesos que conserven originals redactats en català no permet, en la majoria dels casos, remuntar-se més enllà del segle XIV; per aquest motiu, tant des d’una perspectiva filològica com històrica, els documents de la baixa edat mitjana, en particular, i la resta de testimonis que es custodien en els fons aragonesos, en general, contribueixen a la recopilació de referències essencials sobre la llengua antiga de l’Aragó catalanòfon. En El català del segle XIV s’ofereix l’edició de 50 manuscrits en pergamí del segle XIV, en els quals són protagonistes els pobles i la gent del Matarranya (Terol), i s’hi analitza la llengua catalana reflectida en aquella scripta. Tot i que, en general, no s’hi perceben particularitats lingüístiques notables, almenys si es contrasten els textos amb altres de la mateixa sincronia, no hi ha dubte que aquesta recerca esdevé una aportació fonamental per conèixer l’estat del català en aquella època dins un territori administrativament aragonès.

Source: Mañana, entrevista con Miguel Mena | Mas de Bringuè

cha

Source: Ruta por El Matarraña (Teruel): qué ver y qué hacer | Guía Repsol

Source: Calaceite conmemora el centenario de las primeras excavaciones arqueológicas – La Comarca

Source: Protagonisme climàtic | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 10 de febrer del 2018)

Des de sempre l’ésser humà s’aixeca mirant al cel immens que l’empara. Incomprensible i preciós, l’ha observat per endevinar quin temps farà i l’ha anat desxifrant segons les fases de la lluna, la posició dels astres o l’orientació dels vents. En societats antiues més agràries, i, per tant, dependents per a tot de la climatologia, llunaris, pronòstics o almanacs eren publicacions molt exitoses sobretot entre els sectors populars. Així, a poc a poc, amb los avanços científics, la meteorologia ha acabat consolidada com una disciplina rigorosa amb entitat autònoma que recull i compara dades —les temperatures màximes i mínimes, la quantitat de les pluges, l’any més càlid…—, buscant explicacions que es colen a les rutines quotidianes del gran públic. Sens dubte, les notícies del temps tenen gran protagonisme als mitjans de comunicació, inclús amb secció pròpia als noticiaris de televisió o ràdio, amb presentadors especialitzats —i ben coneguts—, o una pàgina fixa als diaris. Molt pendents d’elles, les temperatures orienten la nostra vestimenta cada matí i al llarg del dia centren converses entre coneguts i desconeguts —funció fàtica del llenguatge—, que es transformen en imatges compartides de riuades o nevades a Facebook o Whatsapp. Tot i les prediccions, miram si plou prou o massa i si fa fred o calor quan toca, volem explicacions de la neu a l’hivern i la pedregada a l’estiu o fora d’estació i també patim per l’amenaça del canvi climàtic. Perquè, dominadors de la terra, no podem aturar la pluja, la tronada, lo gel o el vent, i només, ciutadans corrents, podem ficar alguna prevenció a l’entorn domèstic. Molt s’ha avançat, però, a la societat moderna en la ciència i les seues aplicacions tècniques, de manera que resulta exigible una millor previsió tant per part de les autoritats polítiques com de les empreses d’energia i telecomunicacions davant les alteracions climàtiques a curt o llarg termini, organitzant carreteres, racionalitzant lo subministrament d’aigua, millorant fils i postes conductors…, elements ben sovint afectats quan apareixen fenòmens meteorològics excepcionals.

María Dolores Gimeno

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: