Skip to content

Archive

Archive for abril, 2018

El proyecto pretende generar una hoja de ruta de digitalización del aragonés, una síntesis vocal del aragonés, mejorará la traducción automática castellano-aragonés y creará una app de traducción automática y un diccionario on-line de lengua aragonesa

Source: Un diccionario y un traductor digital para el aragonés – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Source: Bruckner | Viles i Gents

Source: Inician las obras del parquin de Monroyo, con la centralita en medio – La Comarca

Source: La restauración del Castillo de Valderrobres comenzará este año – La Comarca

Source: Fayón ya cuenta con plan de dinamización turístico

Source: · CRÍTICA EN SILUETA: EL CASO DE LAS LENGUAS EN ARAGÓN – Lenguas de Aragón

SEMINARIO CRÍTICA Y CONTRACRÍTICA
Comunicación cultural en España

Organizado por ARCE y GOBIERNO DE ARAGÓN
IACC Pablo Serrano. 3-4 de mayo de 2018

3 de mayo a las 17:30
Antonio Pérez Lasheras, Hèctor Moret, José Ángel Sánchez Ibáñez

MESA 5. (Moderador: Pepe Verón)
¿Qué papel desempeña aquella crítica vinculada con unas literaturas que se gestan y componen en lenguas minorizadas? ¿Y qué papel, en verdad, le corresponde? Es más, ¿qué tipo de crítica se puede, o acaso se debe, ejercer, cuando dichas literaturas ocupan el segundo plano en el seno productivo de unas lenguas que, de por sí, están ya en un segundo plano? Y, en todo caso, crítica… ¿para qué destinatarios? Porque –discúlpese la tardía intertextualidad– ¿quién es su público y dónde se encuentra exactamente? ¿Y cuál es el lugar –en más de un sentido– de la crítica literaria, en tesituras tales? ¿Hay objetividad ceñida al texto y sus contextos, voluntarismo militante o quizás ambas cosas en una? ¿Qué se hace en los medios tradicionales? ¿Son alternativa eficaz las profusas vías telemáticas? En esta(s) encrucijada(s), ¿no será la crítica víctima de alguno de aquellos “provincianismos” socioculturales a que tan agudamente se refería, hace ya algunos años, Milan Kundera?

Muchos interrogantes, sin duda, que apuntan a un estado de cosas movedizo. O tal vez inmóvil. El caso de la comunidad autónoma de Aragón resulta sumamente ilustrativo, si no paradigmático, de cómo la crítica va, viene, va, siempre en el telar, hecha hilos que apenas llegan a ser urdimbre. La coexistencia en Aragón de una lengua “maior”, el castellano, junto a otras dos, minoritarias y minorizadas, que a su vez presentan un distinto grado de incardinación social y de vitalidad comunitaria, ofrece con todo ello un sugestivo terreno para la reflexión sobre las prácticas del ejercicio crítico.

Source: Conferència a Rubí sobre les obres d’art de Sixena | Lo Finestró

Source: · UN DICCIONARIO Y UN TRADUCTOR DIGITAL PARA EL ARAGONÉS – Lenguas de Aragón

Source: Llibres i més llibres | L’esmolet

Amb motiu de Sant Jordi, vaig sentir un debat sobre si era millor el llibre electrònic o en paper. Les raons de qui defensava l’electrònic —un economista brillant i mediàtic— eren incontestables: la comoditat de dur tota la biblioteca a la butxaca, l’agilitat de navegació… fins i tot deia que la lectura electrònica era molt més adequada a la manera de funcionar del nostre cervell. Em va semblar una teoria plausible. Però hi havia alguna cosa que em fallava, algun element que anava més enllà de la usabilitat i que fa que continuem llegint llibres sobre paper.

Jo mateix sóc usuari assidu dels llibres electrònics precisament per la comoditat que em reporten. Però malgrat això, els llibres se’ns continuen acumulant per tot el pis. A les prestatgeries, a les tauletes de nit… I a Torredarques en tenim un munt a les golfes, alguns ficats en caixes i d’altres apilats sobre mobles vells o directament per terra, sota una capa de pols.

Quan la filla gran ens visita, es mira les lleixes del menjador i em diu «No sé per què me’n compro si aquí en tenim tants», i pregunta quins li aconsellem. «Este és boníssim, l’has llegit?», «Sí, però no em va agradar gaire»; «I este? Que bé m’ho va fer passar!» Ella l’agafa i se’l mira. «Teniu aquell…?», «Ui sí, el vaig llegir de ben jovenet; a veure si el trobem… ». I el trec del prestatge, li passo la mà per la coberta, el fullejo. La meua memòria és curta, però cada volum m’encomana la sensació que em va fer viure, fins i tot quan no en recordo clarament l’argument. Els llibres de terror, per exemple, em traslladen a les nits d’estiu de Queretes, als udols de gos que presagiaven morts impensades. D’altres se m’emporten al taller d’esmolar, a la pausa d’havent dinat, amb l’olor del ferro calent i l’enrenou a l’altra banda de la persiana metàl·lica. Cada llibre m’explica no solament la seua història, sinó els moments que vam compartir, encara que sigui d’una manera evanescent. Al final serà per això: guardem els llibres ja llegits perquè, quan els retrobem, tornem als camins que en el seu dia ens van fer recórrer aquelles pàgines.

 

La Comarca, columna «Viles i gents», 27 d’abril de 2018

Source: La normalización social de las lenguas minoritarias. Experiencias y procedimientos para la salvaguarda de un patrimonio inmaterial | Cursos de verano

Fecha evento:
12/07/2018 al 13/07/2018
Director/Directores:
Javier Giralt Latorre, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza, y Francho Nagore Laín, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza
Horas lectivas totales:
20
Horas lectivas presenciales:
16
Precio de la matrícula:

Tarifa general: 130 €
Tarifa reducida: 110 €

Objetivos:

La normalización de una lengua supone la recuperación de su status de lengua “normal”, es decir, de lengua cuyo uso oral y escrito sea natural y espontáneo en cualquiera de las situaciones que se pueden producir en la vida pública y personal de sus hablantes. Cuando una lengua no está normalizada socialmente, se utiliza exclusiva o predominantemente de manera oral en el ámbito familiar. En ese estado primario, la lengua no tiene más manifestación que la multiplicidad dialectal.

Además, una lengua no normalizada se usa únicamente en registros orales informales, por lo que no está capacitada para desarrollar sus capacidades en registros o temas elaborados. De ahí que la normalización social de una lengua entrañe necesariamente la normativización del idioma.

Precisamente, la estandarización de las lenguas minoritarias de Europa fue la cuestión a la que se dedicó el curso extraordinario de la Universidad de Zaragoza en verano de 2017 titulado “Lenguas minoritarias de Europa y estandarización”, en el cual se expusieron los procesos de fijación de la norma lingüística del gallego, asturiano, euskera, catalán, occitano y aragonés.

Como continuación de ese curso, en el que aquí se presenta se pretende analizar el grado de normalidad social que dichas lenguas han alcanzado, dedicando especial atención a la situación del aragonés y del catalán de Aragón, como lenguas minorizadas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón. Ciertamente, nuestra región se halla inmersa en un proceso incipiente de normalización de ambas lenguas, pero todavía son muchos los obstáculos con los que se encuentra para poder alcanzar, aunque sea mínimamente, el status del que gozan otras lenguas minoritarias.

En las ponencias programadas se ofrecerá de manera detallada cuál ha sido el proceso de normalización externa que han experimentado (o están experimentando) las lenguas minoritarias citadas anteriormente, con el propósito de que los alumnos puedan tener un conocimiento de primera mano (la mayor parte de los conferenciantes han intervenido directamente en esos procesos) de la situación en la que se encuentra cada una de ellas y, al mismo tiempo, puedan valorar en su justa medida todo cuanto en este asunto se está realizando en Aragón en relación con nuestras propias lenguas minoritarias.

Programa:

Jueves, 12 de Julio

10:00 h.        La normalización externa del gallego (1)

12:00 h.        La normalización externa del asturiano (2)

16:00 h.        La normalización externa del euskera (3)

18:00 h.        La normalización externa del catalán (4)

 

Viernes, 13 de Julio

10:00 h.        La normalización externa del occitano (5)

12:00 h.        La normalización externa del catalán en Aragón (6)

16:00 h.        La normalización externa del aragonés: enseñanza (7)

17:00 h.        La normalización externa del aragonés: literatura (8)

Ponentes:

1.            Xosé Henrique Monteagudo Romero (Universidad de Santiago de Compostela)

2.            Roberto González-Quevedo González (Universidad de Oviedo)

3.            Patxi Baztarrika Galparsoro (Ayuntamiento de Andoain (Guipúzcoa) )

4.            Miguel Ángel Pradilla Cardona (Universitat Rovira i Virgili)

5.            Carmen Alén Garabato (Université Paul-Vaméry Montpellier 3)

6.            Mario Sasot Escuer (IES Andalán de Zaragoza)

7.            Iris Orosia Campos Bandrés (Universidad de Zaragoza)

8.            José Ángel Sánchez Ibáñez (Universidad de Zaragoza)

Alumnado:

-Profesores de los diferentes niveles educativos, especialmente los vinculados a las áreas de Lengua y Literatura, y a las lenguas de Aragón o interesados en ellas.

-Alumnado universitario del ámbito de la filología, educación, humanidades, sociología, antropología, etc.

-Profesionales interesados en ejercer como investigadores en torno a las lenguas minoritarias de Aragón.

-Público general.

Nota: Tendrán preferencia los titulados universitarios, pudiendo inscribirse público en general.

Reconocimiento de créditos:

Solicitado el reconocimiento como créditos por las Actividades universitarias culturales por la Universidad de Zaragoza.

0,5 ECTS

Los asistentes pueden solicitar individualmente a los Servicios Provinciales de Educación el reconocimiento de la actividad como Formación Permanente de Profesorado presentando el certificado de haber realizado el curso.

Procedimiento de evaluación:

-Los asistentes que quieran optar a convalidar el Curso por créditos de libre elección deberán realizar una reseña por cada una de las sesiones.

-En la reseña deberán sintetizar los contenidos aprendidos en cada una de las sesiones y reflexionar sobre ellos, aportando una opinión personal.

-Dicha reseña tendrá una extensión aproximada de 2.000 palabras (unos 12.300 caracteres con espacios).

-Se valorará la capacidad de comprensión y análisis de las ideas principales expuestas en las diferentes sesiones.

-Los directores del curso serán los encargados de evaluar las reseñas.

Alojamiento:

Lugar de celebración

Aulas de la Residencia Universitaria de Jaca.

C/Universidad, 3

22700 JACA

 

Alojamiento

Residencia Universitaria de Jaca, C/Universidad, 3 22700 JACA.

Precio del alojamiento durante el curso: 67,05 € (consultar información en el enlace Sedes).

Consultas y reservas de alojamiento:

Web http://www.unizar.es/resijaca

Tfno.: 974 36 01 96, e-mail: resijaca@unizar.es

Source: des dels nostres anys: 7ena edició de “Quedaran les paraules”

7ena edició de “Quedaran les paraules”

Lo meu equip i jo, hem realitzat un videoreportatge de la setena edició del “Quedaran les paraules d’enguany, que es va desenvolupar lo passat dilluns, dia de sant Jordi i Dia d’Aragó, a lo poble de Montroig, organitzat per la Comarca del Matarranya, en la participació d’alumnes de la Banda musical Comarcal san Anton, i de membres d’ASCUMA..
L’acte ha estat molt animat en les lectures en ambdos llengües que es parlen al Matarranya: lo castellà i lo català.
Primer, i despuès de la introducció de lo president comarcal, es va presentar l’ edició d’enguany, a càrrec de la Comarca de los: Qüentos encadenats“, en parlaments de lo dissenyador i la il·lustradora gràfics de los esmentats “Qüentos…”, per a continuació llegir-los publicament.
Tot seguit los xiquets i xiquetes ens varen deleitar en lectures variades i en la música de los alumnes de la Banda san Antón… A continuació varen llegir los adults, i poc després es va presentar lo nou llibre de David Albesa: la Arca de Moret, una edició ampliada i en castellà de los qüentos que li van publicar a ASCUMA, en un llibret, en català, de la col·lecció: Quaderns de les Cadolles, titulat “Quin món més bestia“, ara feia una bon grapat d’anys; després de la intervenció de lo mateix autor, es va passar a fer lectura pública de les breus narracions d’ambdós llibres,…i en ambdues llengües, acte en el que hi vaig participar en la lectura d’un conte curt en català titulat: “amnèsia”, una terrorífica historieta sobre una abella atropellada per un cotxe…
Per finalitzar, hi va haver xocolatada per a tothom, però, jo no hi vaig poder restar-hi…
Aquí us deso l’enllaç a l’ adreça web per a visionar lo videoreportatge al YouTube, i al Facebook, on hi trobareu un munt de detalls que aquí resulten superflus.

Source: Presentació de “Espills trencats” a Saidí | Mas de Bringuè

IMG-20171021-WA0017

 

Lo pròxim  dilluns, 30 d’abril, a les 20,00 hores, tindrà lloc al Cinema Parcerisa de Saidí, la presentació de la novel·la  autobiogràfica “Espills  trencats”, del saidinès Màrio Sasot, guanyadora del premi Guillem Nicolau 2017.

L’acte, otganitat per l’Ajuntament de Saidí i la seua Concejalía de Cultura. estarà presidit per l’alcalde la la vila, Marco Ibarz, i hi intervendrà, a més de l’autor, el professor i escriptor veí de Saidí, Vicente Casasús.

Després de les presentacions realitzades a altres localitats del Baix Cinca, com Mequinensa, Torrent i Fraga, el llibre “Espills trencats” es presenta al poble natal de Sasot, on s’ha registrat, des del primer moment de la seua aparició, un bon número de vendes i de lectors.

Al final de les intervencions, s’obrirà un col·loqui amb els assistents

 

ESPILLS PORTADA

Source: L’Ajuntament de Sixena demana que es detingui el conseller de Cultura Lluís Puig | VilaWeb

CARTELL CONFERENCIA 4 de maig 2018

Diptic Seminari politiques linguistiques a Arago

SEMINARI SOBRE POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES A ARAGÓ: “Multilingüismo y políticas lingüísticas en Aragón” a càrrec de José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón.
Dia i hora: Divendres, dia 4 de maig a les 12.00 h
Lloc: Sala de Graus del Campus Catalunya
Organitzen: Departament de Filologia Catalana, Departament de Filologies Romàniques, Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social amb la col·laboració de la Facultat de Lletres. [+] info i contacte: joanjosep.pujadas(arrova)urv(punt)cat

Objectius
La presència a la URV del Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, és una oportunitat única per a passar revista de la situació de les dues llengües minoritàries de l’Aragó: l’aragonès i el català. L’objectiu principal de la sessió és tenir coneixement de la intensa activitat legislativa i institucionalitzadora duta a terme en la darrera legislatura i avaluar els nombrosos reptes pendents en el camí cap a la dignificació i la consolidació de les llengües minoritàries d’Aragó. La ponència del Sr. López Susín anirà acompanyada de breus intervencions de tres experts en el tema, membres de la URV.

Ponent
José Ignacio López Susín (Saragossa, 1956) és especialista en legislació sobre normalització lingüística. Pertany a les associacions culturals Rolde de Estudios Aragoneses, al Consello d’a Fabla Aragonesa i a la Fundación Gaspar Torrente, entitats que treballen per la promoció i la divulgació de la llengua i la cultura aragoneses. També és autor de llibres i d’articles en revistes especialitzades centrats en el dret aragonès, els drets lingüístics o la lexicografia aragonesa. Des de juliol de 2015 és director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó.

Comentaristes
Dr. Miquel Àngel Pradilla. Professor Titular. Departament de Filologia Catalana (URV).
Dra. Maria Dolores Gimeno. Professora Agregada Interina. Departament de Filologies Romàniques (URV).
Dr. Natxo Sorolla. Professor Associat. Departament de Gestió i Empresa. Àrea de Sociologia (URV).
Presentador de l’acte Dr. Joan J. Pujadas. Catedràtic. Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social (URV).

Source: Merche Llop presentà a Saragossa el seu poemari “Esclat” | Mas de Bringuè

MERCHE LLOP 1

 

La professora, escriptora i activista cultural i feminista Merche Llop presentà, a la sala d’actes del Museu de Saragossa, lo seu llibre de poemes “Esclat”, obra finalista del Premi “Guillem Nicolau 2017”, editada pel Govern  d’Aragó i Gara d’Edizions.

A l’acte intervingueren, fent costat a l’autora, el director general de Política Lingúística, Ignacio López Susín, el qual assenyalà la importància cultural de la recuperació dels Premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero per part del Govern aragonès; el responsable de Gara d’Edizions, Chusé Aragüés; la tècnica de l’àrea d’Ensenyament de Català de la DGA, Azucena López, i el veterà rapsode i dinamitzador cultural Luis Felipe Alegre.

Azucena López destacà els valors personals i ètics de l’autora, “una dona valenta, audaç, lluitadora i feta a si mateixa” i els valors literaris i vitals dels poemes publicats al llibre, dels quals llegí els que a ella més la van colpir “per la seua sensualitat, la seua sinceritat i el seu lirisme”.

Finalment, Merche Llop, després d’agrair la presencia als assistents a l’acte, entre els que es trobaven nombrosos amics, familiars i antics alumnes i companys d’escola  de l’autora, va llegir, conjuntament amb Luis Felipe Alegre un seguit de versos del  poemari. La nonaspina Llop ho va fer en la seua versió original en català, i Alegre, en la corresponent translació al castellà. .

Una simfonia bilingüe de sensacions, suggeriments, crits de protesta i d’esperança que embruixà  l’auditori.

MERCHE LLOP I Luis Felipe ALEGRE

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: