Skip to content

Archive

Archive for juliol, 2018

Una pintada xenófoba en la frontera entre Huesca y Lérida crea polémica en RR.SS

La pintada se encuentra en un punto de la A-242

Una pintada xenófoba en la frontera entre Huesca y Lérida crea polémica en RR.SS – SERVICIO ESPECIAL

EL PERIÓDICO
26/07/2018

“Comunidad de Aragón, Provincia de Huesca  África” este ofensivo mensaje, acompañado de dos lazos amarillos, distintivo utilizado por colectivos independentistas de Cataluña, ha aparecido esta mañana en un cartel delimitador situado entre Fraga( Huesca) y Serós (Lérida) en la A-242, en la frontera entre las comunidades de Aragón y Cataluña

El mensaje xenófobo, en el que se equipara a Aragón con África, se ha popularizado en las últimas horas en las redes sociales donde ha generado indignación y estupor.

Source: Filologia infusa | L’esmolet

Primeres provatures del meu idioma carlesteresbellesià amb ma cosineta Núria. Pareix que ja m'entenia.

Primeres provatures del meu idioma carlesteresbellesià amb ma cosineta Núria, de Barcelona. Pareix que ja m’entenia.

Havent llegit les declaracions d’algunes persones més o menys públiques sobre la llengua que parlem a les nostres viles, he decidit declarar-me jo també filòleg per infusió divina i, per tant, competent per a anomenar el meu idioma, que batejaré en este mateix moment com carlesteresbellesià. Ja veuen, distingides lectores, que les faig partícips d’una primícia mundial: l’aparició d’una nova llengua. Com que no sóc càrrec polític ni tinc notorietat més enllà del meu cercle familiar —i encara gràcies—, no m’atreveixo a pontificar sobre el que parlen los meus veïns, i, si m’apureu, ni tan sols em veig en cor de dir què parla la meua dona. Ens entenem de categoria, però déu-mos-en-guard d’afirmar que parlem lo mateix… no vull que se m’acusi d’imperialista! En els quasi cinquanta-sis anys que duc pel món m’he adonat que el meu carlesteresbellesià em serveix per comunicar-me sense canviar d’idioma amb persones de llocs tan allunyats com Crevillent, Sa Pobla o Santa Eugènia de Ter. Potser de menut un colom va visitar-me mentre dormia i va dipositar sobre el meu cap un do de llengües d’estar per casa, restringit a les terres que hi ha d’Aiguaviva de Bergantes a l’Alguer i de Salses a Guardamar.

M’estic plantejant de muntar una acadèmia on, a preu mòdic, la gent interessada pugui aprendre el carlesteresbellesià. A mi m’ha estat força útil per a escoltar els consells dels iaios, comunicar-me amb mons pares i fins i tot per a enamorar la meua esposa i formar una família. També m’ha permès fer amics, tenir estudis i treballar en diversos oficis. He intentat que les filles l’aprenguin, però cadascuna ha creat lo seu idioma propi. Què hi farem.

Per acabar, em pregunto què hauria passat si estes persones que esmentava al principi, en comptes d’estar per damunt dels filòlegs de carrera gràcies a la infusió divina, s’haguessin sentit imbuïts d’una ciència mèdica superior a la dels metges titulats. Potser ja seríem tots a l’altre barri. Com diuen los meus amics castellans: Dios aprieta però no ahoga.

La Comarca, columna «Viles i gents», 27 de luliol de 2018

Source: Rescatan a cinco personas en un ascensor – La Comarca

Source: La Torre del Marqués, más cerca de abrir sus puertas – La Comarca

Source: Toponímia del Matarranya

Carles Sancho


La setmana passada La Comarca donava noticia, en les seues dos primeres pàgines, de la comunicació del Govern d’Aragó als ajuntaments del Matarranya per fer-los arribar la proposta dels noms de lloc més significatius de les nostres viles que havia elaborat la Comissió de Toponímia, formada per experts en la matèria. Celebrem que esta entitat, el Govern d’Aragó i la Comarca del Matarranya prenguen interès pels nostres noms de llocs i passon ara la proposta als ajuntaments per saber el seu parer. Per altra banda la bibliografia sobre el tema és bastant interessant en el cas del Matarranya, molt més que en altres comarques on s’hi ha treballat molt poc. Desideri Lombarte va publicar ‘600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja’ (1990), jo mateix ‘Toponímia de la Vall del Tormo’ (1994) i ‘Aproximació a la toponímia del Mas de Llaurador’ (1994) antic barri, ara despoblat, de Valljunquera, Enric Puch i servidor ‘Toponímia i antroponímia de Vall-de-roures’ (2000) i Sergi Mulet va publicar un gran mapa amb la situació dels topònims de Calaceit. A més, els últims anys, la Comarca del Matarranya i l’Associació Cultural del Matarranya van iniciar un projecte de recollida de la toponímia, fruit d’este treball ha segut la recuperació de la de Queretes que va presentar-se a la vila l’any passat amb una exposició pública per incorporar-hi possibles rectificacions i a la que li seguiran altres poblacions matarranyenques on ja fa temps que s’hi treballa. Sobre altres municipis franjolins del sud també s’han fet diferents treballs. Artur Quintana en la seua obra ‘El català de la Codonyera’ (2012) recull els noms de lloc de la seua vila, el prolífic escriptor pena-rogí Desideri Lombarte va escriure la ‘Toponímia d’Aiguaviva. Primera aproximació (Aiguaviva de Bergantes)’ (1990) i Marc Martínez ‘Aproximació a la toponímia rural de Nonasp'(2001).

Source: Fórnols i Vall-de-roures

Tomàs Bosque


En l’aprovació de la “Ley del Patrimonio Cultural Aragonés”, (març de 1999) per un Govern presidit per Santiago Lanzuela, del PP, es reconeixien definitivament les llengües antigues d’Aragó: l’Aragonès i el Català. Reconeiximent oficial que, per unes o altres raons, s’ha tardat en activar des dels propis Governs d’Aragó; però ara pareix que ja es camine més de pressa perquè és urgent, molt urgent, que es prenguen mesures de protecció efectives si no volem que en poc temps la presència de les nostres llengües històriques sigue un record llunyà i només les puguem reviure i sentir als llibres i gravacions que s’han publicat des dels anys seixanta fins ara. Qui cregue que exagero, només ha de llegir les respostes que han donat alguns ajuntaments del Matarranya quan els han demanat de la DGA que s’han de fer oficials els topònims de cada població.

Quan es plantegen polèmiques tant irracionals com les que llegim de Fórnols i Vall-de-roures, on volen eliminar, sense més ni més, els noms de sempre d’eixos pobles, és que alguna cosa hi va malament a nivell social i cultural. Per lo vist, les autoritats actuals no li donen cap valor històric ni sentimental al nom de Vall-de-roures, que s’ha escrit exactament així i s’ha escoltat d’eixa manera des de fa mil anys? Igual és que tampoc s’han enterat de la recent publicació, per la Universitat de Saragossa, del llibre “El català del segle XIV, en textos notarials del Matarranya” on s’hi repleguen documents del mateix Vall-de-roures. Un llibre que es pot comprar fàcilment a la llibreria Serret. Per això ara podem saber que al batlle (alcait) de l’any 1359 l’hi digueven Roy Péreç de Baçtan, i al notari públich Sancho Cervelló.

A Fórnols i la Mare de Déu del Santuari de la carretera de Morella els dedicarem, un altre divendres, una tira especial, perquè recordem molt bé com era, fa seixanta anys, la festa de la romeria del 4 de maig a Santa Mónica.

Source: Dialecte i txapurriat – La Comarca

Lluis Rajadell


L’excel·lent novel·la ‘El viaje del anarquista’, d’Elifio Feliz de Vargas, conta la història d’un llibertari barceloní, Francesc Casals, que degut al rebombori que es produeix a Barcelona el juliol de 1909 per l’embarcament de les tropes que van a lluitar a l’Àfrica, la coneguda com Setmana Tràgica, ha de fugir a les quatre soles i amagar-se a un poblet aïllat del Maestrat, Villarluengo. Ajudat per un parent farmacèutic, Casals escapa de la repressió i de la incorporació a les files de l’Exèrcit. De fons es dibuixa també l’aparició de l’Escola Moderna, promoguda pel pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, executat poc després per la seua suposada vinculació amb la revolta.

Durant la fugida, el protagonista té la desgràcia de topetar-se amb una emboscada al passar per Valljunquera, on una suposada partida anarquista intercepta el carro on Francesc Casals viatja d’amagat. L’autor descriu, per boca del fugitiu, la parla de la gent d’aquell poble per a ell desconegut com “un confús dialecte del català” que no pot entendre del tot. Encara que llavors la llengua de Valljunquera estave molt menys castellanitzada que ara i, per tant, ere més pareguda al català estàndard que, suposadament, parla Casals.

Més endavant, per boca d’un comerciant d’oli d’Alcanyís, el fugitiu esbrina que l’emboscada ha estat a Valljunquera, un poble que, com altres pròxims al riu Matarranya, “txapurreja una llengua pareguda al català”.
Les aventures i desventures de Casals tiren per avant fins arribar a Villarluengo, on es relaciona amb la gent del poble fins al seu tràgic final. Feliz de Vargas reprodueix el parlar dels veïns del poble del Maestrat, i en particular el d’un camperol analfabet, Raidera. Al recrear la parla de Raidera es multipliquen les paraules en cursiva per mostrar la divergència, molt substancial, respecte de l’espanyol estàndard, fins al punt que podrie dir-se, sense exagerar, que parla un “dialecte” del castellà o, també, que “xapurreja” el castellà.

Source: Transversal | L’esmolet

18-07-Transversal-Girona

Engironats (© C. Terès, 2018)

L’Eix Transversal és una via que ens permet anar de la Franja a Girona sense passar per Barcelona. Infraestructures que ajuden a ‘desradialitzar’ una mica les Catalunyes, i que són una oportunitat de gaudir de paisatges plens de contrastos.

L’altre dia, doncs, vam travessar les comarques aragoneses cap al nord: Alcanyís, Casp, Mequinensa, Torrent i Fraga; carreteres silencioses envoltades, a partir de Casp, de camps de fruiters ben pentinats i nodrits per l’aigua del pare Ebre.

Després, les planúries lleidatanes, que també coven fruits saborosos i ens fan sabedors de l’amplitud del món. Records de joventut, d’Alsina Graells i de nits agredolces de boira i cervesa. Vaig tornar a sentir la mirada severa de la Seu al clatell mentre seguíem rabents cap a llevant. Els pobles de la Segarra navegaven feliços per les ondulacions verdes de cereal.

I més avant, el país dels sots feréstecs, de boscúries compactes i cingleres que fan rodar el cap. Vam deixar enrere la plana de Vic. El paisatge que solcava la carretera em traslladava de nou cap al record, aquesta vegada més antic, de quan tenia dotze anys, les cames primes i els ulls esbatanats. Excursions de motxilla i xiruca, cantimplores d’alumini i uns sentits que s’embriagaven de tanta natura. L’existència d’aquelles muntanyes em va barrar el pas al gaudi de les discoteques del meu barri. La felicitat, si existia, només podria trobar-la a cel obert. Aquesta certesa impregnà l’embrió d’adolescent que era jo, i ja no m’ha abandonat mai més.

I per fi, Girona. Ràpidament cap a la Facultat de Lletres, al rovell de l’ou de la ciutat, a explicar què és Temps de Franja i com funciona.

En començar a parlar, encara duia enganxat a les sabates el fang del Puigsacalm. I una mica de boira amarga arrapada a la gola, que em va fer estossegar. (Res de greu. Coses de l’Eix Transversal.)

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 138, juliol-agost 2018

Source: Detenido en Maella con más de 200 plantas de marihuana – La Comarca

Source: Ser cartera de Correos en el medio rural | lacomarca.tv

Source: Netflix emitirá un episodio sobre la recreación de la Batalla del Ebro de Fayón – La Comarca

Source: CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans : Núm.34 Frontissa: Especial 25 anys de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana

Source: CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans : Núm 33 de Frontissa: Centre d’Estudis Ribagorçans (juny 2017)

Source: CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans : IX Jornada Cultural Coneix la Terrreta

Source: CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans : 8ª MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA ETNOGRÀFIC 2018 A LA TERRETA

8ª MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA ETNOGRÀFIC 2018 A LA TERRETA

8ª MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA ETNOGRÀFIC 2018. 
CULTURA CONVIDADA: OCCITÀNIA
LA TERRETA La Torre de Tamúrcia (municipi de Tremp)

DIVENDRES 3 D’AGOST 22 H

CATHARE 
Prod. Écransud, 1999 (28’)

Amb un ritme proper al western o a la road movie, assistim al viatge de Guilhem Bélibaste, darrer prefecte càtar, fins al seu lliurament als inquisidors, de la mà d’Arnaud Sicre. Un viatge on es van resseguint les grans línies de la doctrina càtara.

CROSADA 
Prod. Écransud; real. Michel Gayraud (30’)
Adaptació de la Cançó de la Croada, poema èpic que narra, al mateix temps, els fets esdevinguts a començaments del segle XIII, de la invasió de Llenguadoc durant la croada albigesa, fins
a la mort de Simó de Montfort. Text medieval, recitat per un cor d’infants. Àudio en occità amb de subtítols en francès i en català.

TROBADORS
Prod. Écransud, 1995, 52’
Per mitjà d’una atmosfera onírica i minimalista, se’ns van presentant els grans temes de l’amor cortès, gràcies a les paraules i als versos de diversos trobadors. Enmig dels mots, fragments musicals que recuperen la manera com aquests poemes arribaven al públic dels segles XII i X

DISSABTE 4 D’AGOST

9.30 F. IX JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA 

16.30 H LO PELOT 
Real. Fabrice Bernissan; prod. Nosauts de Bigòrra, 2008 (17’)

El bandolerisme és un element transversal a totes les societats que apareix com a tal cap al segle XV i que s’allarga ben bé fins al XIX. La transmissió oral i la recreació literària romàntica de molts d’aquests bandolers ha donat lloc a tota mena de llegendes i de narracions on es barregen realitat i ficció d’una manera gairebé inseparable. Jan Lamon, “Lo Pelòt”, és un d’aquests bandolers llegendaris, a cavall entre la realitat i el mite. Nascut a Soriac (Bigòrra), el 1779, va entrar en l’imaginari col·lectiu per la seva oposició als exèrcits napoleònics i per la seva fama de robar els rics per donar als pobres, esdevenint així una mena de Robin Hood occità, tot i que sense la projecció que la literatura i posteriorment el cinema van atorgar a l’anglès. A partir dels testimonis de persones que han tingut notícia, encara per transmissió oral, de les aventures del bandoler, ens anem apropant a la figura de Lo Pelòt, a través de la sempre suggeridora nebulosa que hi ha entre la llegenda popular i els fets recollits per escrit i conservats als arxius, que donen raó de fets que hem donat per certs
IBÒS EN BIGORRA.ENTRE MUTACIONS I MITES 
 Prod. Média d’Òc i Nosauts de Bigòrra, 2014 (54’)
L´empremta de la Segona Guerra Mundial és ben present a Occitània, fins i tot als llocs més petits i remots. És l´empremta de les lleves, dels morts i dels presoners que van sobreviure, fins i tot als camps d´extermini. Ibòs, petita localitat de Bigòrra, no s´escapa d’aquesta petjada. El Pla Marshall serà el punt de partida d´un procés que transformarà la seva realitat econòmica i la seva forma de vida ancestral
18.15h MOSTREMP SOBRE RODES
 
EL CANT DEL PASSERELL
 
PALLARESAMENT 
 
UN PONT CAP A ENLLOC
 
SOSPITA 
20 H. CONCERT DE CLOENDA:
 «Viatjant per Ponent» amb KRREGADES DE ROMANÇOS 
 
 
http://cultura.gencat.cat/web/.content/cultura_popular/05_documents_i_recursos/02_jornades_estudis_legislacio/02_jornades_recerca_patrimoni/Mostra_Cinema/SD_MCE18_programa.pdf
 
https://www.irmu.org/news/2178
 
Coorganitza: Associació Cultural de la Terreta i Centre d’Estudis Ribagorçans
 
Amb el suport de: Ajuntament de Tremp, Consell Comarcal del Pallars Jussà, Cercle d’Agermanement Occitano-Català, Associació Mostremp, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Muntaner Institut d’EStudis Ilerdencs-Diputació de Lleida, Bisbat de Lleida
 
Més informació: Centre d’Estudis Ribagorçans: http://cerib.blogspot.com.es/, ce.cerib@gmail.com Associació Cultura del Terreta: http://laterretacultura.blogspot.com.es/ ac.laterreta@gmail.com

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: