Skip to content

Archive

Archive for Agost, 2018

Source: Luz verde a la A-68, que se divide en seis tramos con prioridad al de Fuentes-Quinto – La Comarca

Source: Cuando un verano se convierte en una vida en Monroyo – La Comarca

Source: Nuevo retraso en la N-232 en Monroyo, que abrirá en diciembre – La Comarca

Source: La lluvia da una tregua a Cretas y se suspenden las restricciones – La Comarca

Source: Fórnols i els seus noms

Tomàs Bosque


Si els governants actuals de Fórnols creuen que es pot renegar dels raders 800 anys de la història del poble sense que eixa pretensió, tant absurda com impossible, tingue algunes conseqüències poc favorables per a ells, van apanyats. Em primer lloc, per la impossibilitat d’esborrar de la memòria de molta gent tots els significats i emocions que remouen els noms de Fórnols i Mare de Déu de Montserrate, dits i escrits així en català d’Aragó, la llengua de fundació dels nostres pobles pels voltants de l’any 1200. I en segon lloc, perquè enmig de la unanimitat que es respira tant dins com fora del Matarranya, al respecte de salvar la nostra llengua de la seua desaparició, ningú ha d’entendre ni ajudar als pocs ajuntaments rebels que ara es neguen a complir la Llei Aragonesa de Patrimoni Cultural, aprovada precisament el 1993 per un govern PP-PAR. La Comarca del Matarranya haurie de dir alguna cosa sobre això.

No estaria millor, ara que hi ha més diners als ajuntaments, que als pobles més descuidats en matèria de recuperació de la memòria, en tots los sentits, es promogueren o completaren estudis històrics, dels costums, tradicions musicals, religiositat popular, toponímia, flora i fauna… en ve de pensar en liquidar capítols sencers de la història dels nostres pobles?

Pensant en la barbaritat que poden fer els que no suporten els noms històrics d’esta part de l’Aragó, recordo les visites que vam fer per diferents llocs del Mesquí i Matarranya, el Nadal de l’any 93, replegant cançons tradicionals. A Fórnols ens van atendre Margarita Cases Bel i les seues mare i tia, Petra Bel Conchello i Victòria Bel Conchello. Revisant la gravació d’aquella tarde freda d’hivern, hem tornat a escoltar les veus dolces de les tres cantores, entonant els goigs de la Mare de Déu i l’Aurora de Sant Blas, patró de la vila; i també la vehemència de les seves paraules defensant el nom antic “Mare de Déu de Montserrate”, perquè els dels pobles veïns pujàvem allí de romeria el dia de Santa Mònica.

Source: La Franja: catalana o aragonesa?

Mapa de Catalunya i Aragó (1603). Font National Library of New Zeland

Fondarella (Pla d’Urgell, Comtat de Barcelona), any 1173. Alfons-Ramon I, comte independent de Barcelona i rei d’Aragó, fill i hereu de Ramon Berenguer IV i de Peronella; convocava, debatia i clausurava l’Assemblea de Pau i Treva que, entre altres coses, marcaria el primer límit entre els dominis de Catalunya i d’Aragó. La històrica pretensió aragonesa sobre les valls baixes del Segre i de l’Ebre havia estat una font inesgotable de conflictes que es remuntaven a l’època dels seus avantpassats Ramon Berenguer III de Barcelona (1097-1131) i Alfons I d’Aragó i de Pamplona —conegut com el Bataller— (1104-1134). Ramon Berenguer, el IV, que incorporaria als seus dominis les ciutats i termes de Tortosa, Fraga, Lleida i Mequinensa (1148-1149) sense marcar les fites divisòries, no faria més que agreujar la qüestió. Alfons-Ramon ho resoldria fixant la divisòria sobre la partió que, en el curs baix, separa el Segre i el Cinca; i confirmaria que el Principat abastava de Salses (Rosselló) a Lleida i a Tortosa.

Mapa de l'expansió política dels comtats catalans (segles IX a XII). Font Enciclopedia

Mapa de l’expansió política dels comtats catalans (segles IX a XII). Font: Enciclopèdia.

La Franja en el seu origen

Des dels inicis la Franja sempre ha estat el territori de contacte entre el món catalano-occità i el món navarro-aragonès. Cap a l’any 1000, la Franja, com l’entenem actualment, tenia una amplitud molt superior a l’actual i abastava des la Noguera Pallaresa fins el Cinca. Aquell territori estava dividit en dues entitats polítiques semi-independents: el comtat de Pallars (a l’est) —que a través del comtat d’Urgell gravitaria progressivament cap a Barcelona— i el comtat de Ribagorça (a l’oest) —que a través del comtat d’Aragó ho faria cap a Pamplona—. Aquella esquerda seria estrictament política. Culturalment, la Franja de l’any 1000, no era ni catalana ni aragonesa. Les investigacions dels filòlegs Joan Coromines i Joan Veny confirmen aquest extrem: la meitat nord de Pallars i de Ribagorça havien estat poc o gens romanitzats pel rodet implacable de la lloba capitolina i la feble llatinització (o post-llatinització) del territori era el resultat d’un procés d’aculturació impulsat per les elits locals quatre segles després de la caiguda de Roma.

El proto-basc, element identitari de la Franja

Ras i curt, els filòlegs Coromines i Veny expliquen que en aquells segles a cavall de l’any 1000, el territori de Pallars i Ribagorça —i fins i tot el de Sobrarb— eren bilingües: les classes populars conservaven una llengua pròpia i mil·lenària d’arrel proto-basca; i les classes dominants havien adquirit una llengua romànica que podia ser català o navarro-aragonès, en funció dels interessos familiars. La pervivència en el decurs del temps d’aquesta llengua proto-basca és, encara avui, objecte de controvèrsia. Però el que sí que sabem amb seguretat és que, malgrat ser perseguida, va ser ben viva fins el segle XIV: una ordenança municipal d’Osca de l’any 1349 prohibia negociar i tancar operacions mercantils en llengua basca, hebrea o àrab sota pena d’una multa de trenta monedes d’or. Una curiosa xifra que, en aquelles societats tan absolutament dominades pel pensament espiritual, inevitablement fa sospitar que podia contenir un potent simbolisme que pretenia equiparar l’ús del “basquenz”  amb una espúria manifestació de traïció.

Mapa d'Aragó (segles IX i X). Font Enciclopčdia

Mapa de l’Aragó (segles IX i X). Font: Enciclopèdia.

La Franja catalana

Sigui com sigui, la llengua proto-basca —l’element cultural característic d’aquella Franja primigèni— va recular a marxes forçades i les llengües romàniques acabarien devorant el seu espai. Si més no als nuclis urbans de certa entitat. El riu Cinca, situat íntegrament dins del territori d’administració aragonesa, es convertiria —a partir de la centúria del 1400—  en la línia divisòria entre les llengües catalana i aragonesa. Sabem per la documentació conservada als arxius històrics que Binèfar, Montsó o Graus (pobles aragonesos situats a l’oest de l’actual divisòria lingüística) eren catalanoparlants. I que Barbastre, l’Aïnsa o Boltanya eren de llengua aragonesa. No obstant això, l’antropòleg aragonès Bienvenido Mazcaray, documenta l’existència —en el medi rural ribagorçà— de bosses de població de llengua proto-basca, completament envoltades pels dominis lingüístics català o aragonès i totalment separades de les zones bascòfones del Pirineu navarrès que, malgrat la pressió i l’aïllament, haurien resistit fins a mitjan de la centúria del 1600.

El Cinca, terra de frontera

La qüestió que es planteja és: comptant que el Cinca no era la línia divisòria entre Catalunya i Aragó, per quina raó es va convertir en la ratlla lingüística entre el català i l’aragonès? La resposta l’apunta l’historiador i filòleg gallec Ramón Menéndez Pidal,  gens suspecte de simpatitzar amb allò que alguns anomenen “pancatalanisme supremacista”: en un treball d’investigació que es publicaria per primer cop l’any 1942 afirmaria que “las causas de la repartición (sic) dependen, pues, de condiciones de comercio y organización social anteriores (sic) al comienzo de la Reconquista”. Ras i curt, Menéndez Pidal apunta l’existència d’una divisòria lingüística sobre el territori que es remuntaria a l’època en què les llengües romàniques (el català i l’aragonès) començaven a prendre distància respecte el llatí vulgar (segles VII i VIII). I apunta que aquesta divisòria coincidiria amb els límits administratius entre els conventus (províncies) romano-visigòtiques de la Tarraconense i la Caesaraugustana.

Mapa dels comtats catalans a principis del segle XII. Font Enciclopčdia

Mapa dels comtats catalans a principis del segle XII. Font: Enciclopèdia.

L’atracció de Barcelona

Iniciat el procés que a la historiografia hispànica tant li agrada anomenar “Reconquista”, Pallars —governat per una oligarquia local que intenta escapar de les urpes dels comtes de Tolosa— passa a gravitar en l’esfera política i econòmica de Barcelona a partir del temps de Guifré el Pilós (878-897), comte de Barcelona i d’Urgell i parent del comtes pallaresos. En la mesura que Sobrarb passa a gravitar en l’esfera política i econòmica de Pamplona, des de l’època del comte Asnar II d’Aragó (867-893), rei consort de Pamplona i comte consort de Sobrarb. La qüestió és: i Ribagorça, és a dir l’espai entre Pallars i Sobrarb? Cap a on bascula Ribagorça, el comtat vertebrat pel riu Cinca en aquells anys decisius? Aparentment bascula cap a l’Aragó. La genealogia dels primers comtes ribagorçans els emparenta amb els comtes aragonesos i amb els reis de Pamplona. Però, en canvi, sorprenentment, fins a l’esgotament de la seva dinastia comtal estaria estretament vinculat a les polítiques de Pallars i d’Urgell.

Mapa dels comtats de la Ribagorça i Sobrarb (1620). Font Bibliotheque National de France

Mapa dels comtats de la Ribagorça i Sobrarb (1620). Font: Bibliothèque National de France.

L’esquerda del Cinca

Aquesta ambivalència revela allò que apunta Menéndez Pidal: interessos oposats en qüestions com “condiciones de comercio y organización social” que explicaria com les oligarquies locals dels territoris del marge esquerra del Cinca s’inclinarien definitivament cap al potent món polític i econòmic carolingi a través de Barcelona; i les del marge dret, probablement tement que l’eix carolingi els situés de nou sota les urpes de Tolosa, ho farien cap a la rebel Pamplona que festejava amb els reis musulmans de Saragossa per espolsar-se del damunt l’alè de París. La progressiva penetració del català i de l’aragonès sobre la vall del Cinca seria induïda pels poders locals que, com afirma categòricament Menéndez Pidal la confiarien, respectivament, a les seus diocesanes de Jaca i d’Urgell (després Osca i Lleida) i no a la ribagorçana de Roda. La ratlla divisòria, malgrat l’existència d’una llengua proto-basca majoritària, seria traçada molt abans que Alfons-Ramon dibuixés el primer límit entre Catalunya i Aragó (1173).

Mapa del domini lingüistic del catalą. Font Enciclopčdia

Mapa del domini lingüístic del català. Font: Enciclopèdia.

I el Matarranya?

El cas del Matarranya, el territori més meridional de la Franja, és força diferent. No va ser conquerida fins el 1179, sis anys després del mapa d’Alfons-Ramon. Encara cuejava l’enuig aragonès per la incorporació de Lleida i Tortosa a Catalunya que els barrava, definitivament, el pas a la Mediterrània. En aquell tens escenari seria incorporat al regne d’Aragó a mode de compensació i que, segons l’historiador navarrès Lacarra, s’argumentaria sobre la reivindicació dels antics límits de la diòcesi visigòtica saragossana. Una empresa que s’aventurava impossible sense recursos demogràfics. I és un historiador aragonès, Ubieto, qui explica que el Matarranya seria repoblat amb pagesos dels comtats d’Urgell i de Pallars que es convertien en súbdits catalanoparlants del tron aragonès. Un pintoresquisme que no era nou a l’Aragó i que es remuntava a l’època en què Alfons el Bataller (1104-1134) havia repoblat les valls de l’Ebre i del Jalón amb navarresos, castellans i cristians mossàrabs “rescatats” dels dominis de la mitja lluna.

Mapa actual dels dominis linguistics català i aragonès. Font Rolde de Estudios Aragoneses
Mapa actual dels dominis lingüístics català i aragonès. Font: Rolde de Estudios Aragoneses.

Català, aragonès… i castellà

Passats vuit segles de la fabricació del traç que dibuixa Menéndez Pidal, seria de nou una guerra i una posterior repoblació la que causaria l’alteració de la històrica divisòria del Cinca. La Guerra dels Segadors (1640-1652) convertiria la comarca catalanoparlant de la Llitera en un teatre permanent d’operacions entre els exèrcits hispànics i els catalano-francesos, que devastaria les seves poblacions. Les fonts documentals revelen que, poc després del conflicte, Montsó i Binèfar van quedar literalment arrasades. La repoblació es portaria a terme amb gent de parla aragonesa, originaries del Somontano de Barbastro, de la plana d’Osca i de la muntanya de Jaca, i la divisòria es desplaçaria uns quilòmetres a l’est. L’aragonès es convertia en la llengua de Binèfar, de Montsó i de Graus; però el català continuaria sent el sistema lingüístic dominant a Tamarit, Benavarri i Benasc. Més o menys com ha restat fins a l’actualitat, amb la diferència que a Binèfar i a Montsó l’aragonès ha estat, en el decurs del segle XX, substituït pel castellà.

Source: El Bajo Cinca promueve la variedad lingüística con un programa de animación lectora |Heraldo.es

Las actividades, en catalán, se van a llevar a cabo en cinco localidades, a través de una subvención de 5.000 euros del Gobierno de Aragón.

Actualizada 20/08/2018 a las 18:55

 
La consejera de Educación y Cultura del Gobierno de Aragón, Mayte Pérez.Gobierno de Aragón

Cinco localidades del Bajo Cinca van a ofrecer un programa de animación lectora en catalán para favorecer esta lengua y sus variedades dialectales en las zonas de la comarca que son catalanoparlantes.

En concreto, las actividades se van a desarrollar en Fraga, Zaidín, Velilla de Cinca, Mequinenza y Torrente de Cinca, del 22 al 29 de agosto. Dos narradoras, Eva Andújar y Almudena Francés, y la compañía de títeres Zipit conducirán las sesiones de cuentacuentos.

Éstas y otras actividades se organizan dentro de los diferentes programas lúdicos del verano, como las colonias urbanas, las ludotecas o las bibliopiscinas, a las que acuden niños que pasan el verano en los pueblos.

El Gobierno de Aragón apuesta por una política lingüística que “sume y no divida”

Leer más

Para llevar a cabo esta propuesta, la comarca del Bajo Cinca ha firmado un acuerdo con el Departamento de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón en materia de Política Lingüística. Así, la entidad supramunicipal recibirá una subvención de 5.000 euros para financiar estas actividades de promoción, dinamización social y cultural de la lengua catalana.

Se trata, según indican desde la comarca en nota de prensa, de llevar a cabo la “implementación de medidas a favor de la lengua catalana y sus variedades dialectales”.

Según un estudio publicado en 2017 y basado en datos del censo del INE de 2011, la del Bajo Cinca es, después del Matarraña, la segunda comarca aragonesa donde más catalán se habla. En concreto, el 46% de sus habitantes son catalanoparlantes.

El Bajo Aragón, la Ribagorza, la Litera y el Bajo Aragón-Caspe son el resto de comarcas donde se habla esta lengua. El informe revela que, en Aragón, 55.513 personas lo hacen.

TFG complet: Substitució i Manteniment Lingüístics: el cas benasquès

Alumna: Lídia Peres Muñoz

7. Conclusions

Hem vist que tenim representacions tant positives com negatives del benasquès. Ara per ara és difícil afirmar si hi ha manteniment o substitució lingüística a la Vall de Benasc, però amb les dades que tenim sembla ser que ja fa anys que s’està produint un canvi. Aquest canvi va començar amb la generació dels pares, quan la majoria van decidir deixar de transmetre la llengua autòctona perquè no la veien d’utilitat pels seus fills. Com deia Babia, quan una família és mixta ja no transmeten el benasquès com a llengua materna, els pares transmeten el castellà als fills. També deia (potser en broma) que com a mesura per salvar el benasquès seria bo que guanyés un Òscar a la millor pel·lícula en llengua no anglesa. No ha estat així, però sí que ha participat en la pel·lícula Palmeras en la nieve, i els habitants de Benasc n’estan ben orgullosos. Babia s’equivocava quan deia que si el benasquès no té una ortografia unificada, ni lèxic, ni gramàtica fixats, no es podria implantar a les escoles. Hem comprovat que ja s’ha implantat a l’escola, l’única cosa que falta és que es facin més hores d’aquesta assignatura a tots els cursos. Molts estrangers han volgut aprendre’l, però per més que insisteixin no hi ha manera que els autòctons vulguin ensenyar el seu idioma; a la que veuen que algú parla patuès però no massa bé, automàticament canvien al castellà enlloc d’ajudar-lo a parlar millor. El Govern d’Aragó hauria de cuidar més la cultura i reconèixer el benasquès com a llengua oficial. El cas aranès va anar així i ha funcionat. Actualment trobem que molta part de la població ja ha passat a adoptar el castellà com a llengua primera perquè és la llengua de l’administració i la més parlada, i ara que els lingüistes han donat compte del cas benasquès i estan treballant en el manteniment de la llengua, el poble no li veu el sentit. El poble és conscient del problema de la desaparició de la seva llengua i no voldria que passés, però sembla que ja fa temps que ha assimilat el que potser ja no té retorn. També tenim el problema de la falta de feina a Benasc. Si tots els joves (o gairebé tots) acaben marxant a les ciutats que els poden oferir més possibilitats laborals, encara quedarà menys gent al poble que adopti la llengua autòctona dels pares, la faci servir i quan aquests joves tinguin fills en un futur també els hi transmetin.

Per explicar el manteniment de la llengua, trobem que encara hi ha famílies que transmeten el benasquès als seus fills, que de tant en tant es publica en patuès i que l’han començat a implantar a l’escola. Pensen que la llengua autòctona forma part de la seva cultura i que s’ha de mantenir com sigui perquè forma part dels seus símbols d’identitat. De moment ja és un pas que algunes famílies el vulguin mantenir, que els joves i estrangers estiguin disposats a aprendre’l i que s’hagi implantat a l’escola. També és molt bo que s’estigui negociant de fer més hores de patuès a l’escola i que els estudiosos estiguin creant una gramàtica del benasquès. El que haurem veure és si es pot revertir l’efecte ara que l’han implantat a l’escola i les noves generacions tenen oportunitat d’aprendre’l i a més els agrada la llengua, però falta augmentar més el seu ús, tant a l’escola com en tots els altres àmbits, sobretot en el familiar perquè és el més important; hem de remarcar que si es deixa de transmetre de pares a fills és quan desapareixerà del tot. Les nostres hipòtesis, doncs, eren correctes tant pel que fa al manteniment com pel que fa a la substitució de la llengua excepte una, la de l’augment del seu ús gràcies a la implantació de l’escola i els esforços de les elits. No és que sigui incorrecta, però és aviat per afirmar-ho. La podrem corroborar o desmentir d’aquí uns anys, quan els nens que ara estan aprenent patuès a l’escola hagin crescut i tinguin fills. Veurem llavors quina és la llengua que transmeten als seus descendents. Potser el benasquès encara es manté viu perquè la vall on es parla està protegida per altes muntanyes que fan difícil l’accés a la resta del territori espanyol i també a França, tot i que a França era més fàcil l’accés i sí que hi arribaven per comercialitzar (el patuès s’assembla molt al patois, d’aquí que s’entenguessin per comercialitzar). En definitiva, la seva situació geogràfica ajuda a que es mantingui perquè se situa a la part més oriental del Pirineu aragonès.

TFG complet: Substitució i Manteniment Lingüístics: el cas benasquès

Source: Valderrobres saca a relucir su ingenio en la charlotada – La Comarca

Source: Las carrozas y comparsas desfilan en Aguaviva a ritmo de batucada – La Comarca

Source: Beceite pide recursos para gestionar el elevado turismo y generar empleo – La Comarca

Source: ¡A por el mejor pollo! – La Comarca

Source: La magia de los títeres envuelve a Fabara – La Comarca

Source: El Matarraña estalla en fiestas honrando a la Asunción de la Virgen – La Comarca

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: