Skip to content

Archive

Archive for Novembre, 2018

Source: Llibres premiats enguany per la DGA | Lo Finestró

 

Dijous 6 de desembre, dins del Programa de la Fira del Llibre de Montsó, tindran lloc els actes següents

11:30 Obertura de fira
12:30 Inauguració
13:00 Pregó a càrrec de Sandra Araguás
13:30 Reconeixement i presentació dels llibres premiats enguany per la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la DGA
• Premi Miguel Labordeta 2017. Maria Pilar Benítez Marco, per la seva obra ‘Morfosintaxis humana’.
• Premi Guillem Nicolau 2018. Marta Momblant Ribas per la seva obra Arbàgel. Un revolt de l’amor. (En català).
• Premi Arnal Cavero 2018. Chesús Aranda Guerrero per la seva obra ‘Simien d’Umanistas, recentment traspasat.
• Premi de les lletres aragoneses 2017. Jose Luis Corral Premi de les lletres aragoneses

Source: 30 barcos y 60 participantes en la II Fayón Challenge – La Comarca

Source: Llengües minoritàries, l’espanyol en perill! | Viles i Gents

(Publicat al diario de Teruel el dissabte 17 de novembre del 2018)

Les llengües minoritàries molesten a molta gent, que les considera inútils, si més no perilloses. Per a què hem de conèixer el català, el basc, el gallec o el “bable”, si ja tenim l’espanyol? quina pèrdua de temps! Això deuen de pensar molts europeus: per a què conèixer l’espanyol, si ja tenim les nostres de primera categoria: anglès, francès i alemany? Molts espanyols presumeixen de que la llengua nacional és la segona  més parlada del món. Però només cal anar a qualsevol país europeu per adonar-te’n de la poca importància que té a Europa, on gairebé res hi ha escrit en espanyol en els seus monuments patrimonials o en els seus museus. Tot és en anglès que, curiosament, quan el Regne Unit faci efectiu el “Brexit”, no serà la llengua nativa de cap país europeu (amb l’excepció d’Irlanda, que el considera constitucionalment llengua secundària). També es dona la paradoxa de la UEFA, que, malgrat que la lliga espanyola és la més potent d’Europa i els equips espanyols els més presents en els campionats europeus, té com a llengües oficials el francès, l’anglès i l’alemany. També en el mercat dels discos està tot escrit en les llengües anteriors a les que cal afegir l’italià. Però no, el gran enemic de la llengua espanyola són sempre les llengües minoritàries hispàniques, sobre tot el català (especialment a l’Aragó i a València, es nega la seva existència), però també l’apregonés, el basc o l’asturià. Curiosament anomenades “conservadores”, aquestes persones consideren que les llengües minoritàries són com els animals en perill d’extinció, que el que haurien de fer és seguir la seva tendència, és a dir, extingir-se (o conservar-se engabiats, com a peces de museu). Perquè aquestes llengües són inútils i molestes, com els óssos formiguers, panda,  polars o pirinencs, els ornitorincs, els orangutans o la tonyina roja; o perilloses com el tauró blanc (el català). Però aquests que menyspreen o maltracten les llengües minoritàries, també són els principals llepaculs dels poderosos, i mai voldran admetre que el principal problema de la llengua espanyola no hi és a Espanya, si no a Europa, sotmesa a la anorreadora força de la llengua de l’imperi ianqui.

Antoni Bengochea

Source: Etimologia | L’esmolet

L’etimologia és l’estudi de l’origen i evolució de les paraules. És una disciplina molt útil per a entendre el món que ens envolta, atès que el llenguatge és la representació de la realitat en tots els seus aspectes, des de l’objecte més banal al sentiment més complex.

Aquest és un dels motius pel que considero que no s’hauria d’abandonar l’estudi de les llengües clàssiques en l’ensenyament obligatori, perquè, entre altres coses, ens permeten conèixer d’on ve allò que diem, que tot sovint equival a saber d’on venim nosaltres. El món esdevé més ple, més diàfan, més entenedor.

Una mostra ben clara de l’interès que pot suscitar l’etimologia, és la il·lusió que ens fa als pares saber la procedència dels noms que posem a les nostres criatures. Volem noms bonics, a voltes arrelats a la tradició familiar, però també que el seu significat s’acosti a la idea que ens hem fet de la seua personalitat.

L’etimologia és també matèria de reivindicació. Fa uns mesos, uns amics bascos, ens enviaren un fil de Twitter amb un llistat de més de trenta paraules en eusquera amb la seua explicació en castellà. S’hi podia llegir, per exemple «En euskera no decimos “febrero”, decimos “otsaila”, que más o menos se traduce como “mes de los lobos”, and I think that’s beautiful»; o «En euskera no decimos “oficio”, decimos “ogibide”, que más o menos se traduce como “camino hacia el pan”, and I think that’s beautiful». Molta gent ho va pensar, que era ‘beautiful’, perquè el fil es va fer viral, amb més de 8.000 repiulades i 15.000 likes, i va animar a euskalduns i euskofílics a fer més aportacions. M’atreviria a pronosticar que més d’una es va sentir esperonada a aprofundir una mica més en la bellíssima llengua basca. L’autor del fil, per si el voleu consultar, és un poeta i filòleg anomenat Jásier (@TheJasier).

Si ens centrem en aquest nostre país aragonès, estic segur que quan esbrinem l’origen de la denominació “chapurreau”, entendrem moltes coses. El significat ja el sabem, ens l’explica la RAE (Chapurrear: Hablar una lengua con dificultad y cometiendo errores). Però, amb el cor a la mà… algú pot creure que una comunitat de parlants, espontàniament, prengui la decisió de denominar despectivament l’idioma que els han transmès a casa, que defineix el món que els envolta? Només se m’acut que l’ocurrència la tingués un foraster, indignat en comprovar que la gent dels nostres pobles feia servir una llengua que desmentia la imatge d’un Aragó definitivament castellanitzat. No és un fenomen exclusiu del nostre país: la història és plena de viatgers que han definit com a «lladrucs», «brams», «galimaties» o «xapurrejats» les parles diferents de la seua, tan polida i civilitzada. És allò del supremacisme.

Sé que, en llegir això, els meus amics sociòlegs m’il·luminaran sobre els motius que porten els membres d’una comunitat a assumir aquests prejudicis cap a la llengua pròpia. Però no us canseu; continuaré sense entendre-ho.

Alcanyís, octubre de 2018. Publicat a AraInfo, octubre de 2018

Pelotari. Euskadi, 2016. / Carles Terès

Source: El patués cruza la frontera de la mano de los alumnos del CRA Alta Ribagorza – Aragón_hoy

Un grupo de 35 escolares del CRA Alta Ribagorza viaja hoy a Francia para compartir experiencias en la variedad del aragonés del Valle de Benasque –patués- y en occitano con sus compañeros de la Calandreta de Tarbes, en Laloubère

El CRA Alta Ribagorza –que agrupa las escuelas de Benasque, Castejón de Sos, Cerler, Laspaúles y Sahún- da un paso más en su internacionalización con un intercambio de alumnado con la Escuela Calandreta de Tarbes, en la localidad francesa de Laloubère. Un grupo de 35 escolares de 3º a 6º de Primaria del Valle de Benasque viajan hoy hasta el país vecino, donde convivirán tres días con jóvenes franceses y compartirán experiencias en las dos lenguas propias de estos territorios: el patués (aragonés benasqués) y el occitano. El encuentro está cofinanciado por el programa Erasmus + KA229 de la Unión Europea y se realiza en estas dos escuelas porque ambas imparten enseñanzas en lenguas extranjeras –inglés y francés-, pero también fomentan el aprendizaje de lenguas autóctonas y minoritarias, como son el patués y el occitano.

Durante la primera jornada, los estudiantes participarán en juegos y dinámicas enmarcados en el año europeo del patrimonio cultural y en un taller sobre las lenguas románicas a ambos lados de la frontera. Habrá también actividades lúdicas como una caza del tesoro bilingüe y cuentacuentos en patués y occitano.

El viernes comenzará al son de los instrumentos propios de ambos países, a los que seguirán cantos y bailes tradicionales y talleres sobre la Navidad. El intercambio terminará el sábado con juegos tradicionales, actividades de dibujo y una exposición de los trabajos.

Este centro es veterano en los intercambios escolares y se ha convertido en motor de convivencia transfronteriza, en especial, con la localidad francesa de Luchon. Allí, trabaja desde hace quince años con el Collége Jean Monnet dentro de un proyecto de cooperación transfronteriza subvencionado a través del programa Poctefa.

El CRA Alta Ribagorza fomenta también el aprendizaje de idiomas a través de otros programas como los proyectos eTwinning, gracias a los que se mantiene contacto con escuelas de Francia, Inglaterra, Irlanda, Eslovaquia, Finlandia, Italia, Turquía, Lituania y Rumanía, entre otros.  En concreto, este curso se desarrolla el proyecto “Here we are on the way to Erasmus +” con la Sønderborg International School de Dinamarca. También con este centro danés se trabaja en el marco del Proyecto Erasmus + KA1 para la movilidad de docentes.

Fotos:

 

// Glòria Francino

Qui m’ho havia de dir, que després d’un any de remenar entre documents jurídics del segle XVII relacionats amb el Monestir de Santa Maria d’Alaó, en general escrits en castellà, per la família de notaris Gironza de Roda d’Isàvena, m’havia de trobar amb una referència a un document d’Areny del segle XVI escrit en català!

La major part dels protocols notarials del segle XVI i XVII relacionats amb el monestir de Sopeira o tal com se l’anomena en els documents “Real Monasterio de Nuestra Señora de la O”, estan redactats en llengua castellana de l’època —sense seguir una normativa ortogràfica, que es va aprovar per la Real Academia Española al segle XVIII—, tret d’alguns en llatí.

Tot i això, es detecten les traduccions del català parlat a la zona de la Ribagorça en aquell moment en algunes expressions com “cabo de año” per a referir-se a la missa d’aniversari de la mort d’una persona, el cap de l’an. Utilitzen encara la -ss- doble, per a distingir el so de la -s- sonora ,com en les paraules ‘cassa’ per casa, Betessa per Betesa, hi ha dubtes en l’ús de certes grafies Llebot, Llebod, i molts més exemples. En casos de toponímia es nota quan fa la traducció del català al castellà, per exemple, Serrado de los Corrales per a dir Serrat dels Corrals o bé camino de la Sierra pel camí de la Serra També en molts casos de la microtoponímia en les quals es manté la forma oral autòctona, així: la cassa de Vicentcassa de Monchela Plana del PonCampolafrau —actualment diem Compalafrau—, Junque, per Junquer… En molts documents del segle XVII apareixen personatges del moment com Francisco Fondevila i Jusepe Fondevila de Sobrecastell, ja que eren “infanzones”. Continuar llegint… Joies lingüístiques » Temps de Franja

L’Ajuntament de Fraga, la editorial Prames i el Grup Percal presenten el llibre-catàleg “Percal. La moda de les nostres jaies”, un vistos i exhaustiu estudi que mostra el mon de la vestimenta típica de Fraga feta en cotó estampat. Més de 300 dissenys recopilats i articles sobre fabricació, iconografia, comercialització i usos. La presentació es farà el dia 30 de Novembre, a les 18:00 hores, al Palau Montcada de Fraga.

Presentación del libro “1978-2018. Constituzión Española. Estatuto d’Autonomía d’Aragón, en lengua aragonesa” y a la conferencia “Constitución, Estatutos y Pluralismo Lingüístico: Una obra aún inconclusa” que tendrá lugar el próximo día 29 de noviembre

Source: L’home de fraganyó » Temps de Franja

// Parici Barquín

Va passar. Juro que no ho he somiat. Va passar i, a més a més, va passar durant un concert de “Los Trogloditas”. Ni en los meus somnis més humits podria haver arribat a imaginar una conversa de tal envergadura a un concert de “Los Trogloditas”, i és que, a camins, la columna del Temps de Franjame la regalen pel carrer i no tinc ni que esforçar-me lo més mínim, només he de passejar o assistir a esdeveniments pa sentir-me com aquell pagès que camina per un bancal de mullarerers que ja havia collit, i va trobant aquells mullareros que, oblidats, han madurat a l’arbre i li regalen un moment de dolçor sublim.

Així que sento algú que diu: “lo fragatí no se pot escriure”. Me vaig quedar com lo gat al mondongo i vaig intentar parar més orella i mirar qui era, però los primers acords de “El ritmo del garaje” m’ho van impedir. Allí havíem anat a escoltar i a ballar a “Los Trogloditas” i me vaig ficar a ballar, però no me van impedir reflexionar sobre lo que acabava de sentir:

Al cap me van vindre imatges dels habitants de Fraga passejant pel poble, com si fossin autèntics “homes de fraganyó”. Vestits en pells de bèsties i fent valls rituals al voltant de fogueres i comunicant-se únicament en llenguatge oral, ja que no podem escriure la nostra llengua. L’única manera que tenim eixos habitants de Fraga é aventurar-mos a les fosques coves de les serres del voltant i, il·luminats per la tènue llum d’oli, tractar de deixar alguna empremta que no desparegue de la memòria. Tal que allí trobarem representada una sèrie de figures que figura que són una revista: “Temps de Franja” li diuen. També trobarem enmig de tot una bestiola en cap de suro, representant un tarat que escriu mentre va solsint.

Confesso que, com que tinc certs pensaments primitivistes de connexions en la natura i demés “jipiades”, me vaig seduir a mi mateix en eixa elucubració alcohòlica, però alguna cosa me va fer tornar a la realitat. La realitat é que no veig un gran moviment de persones cap a les coves de les serres, armats en llums d’oli i pigments, preparant una gran performance prehistòrica, cosa que ben mirat me resultaria atractiva. Lo que veig són colles de joves en cares de son, anant cap a mestra a aprendre a escriure correctament una llengua que els é pròpia. I ja ficats també veig reflectit al vidre de la finestra, a un cap de suro que fa cara de bestiola mentre pica tecles com si sàpigues de què està parlant. Però això encara ho ha d’anar solsint.

 



L'home de Cromanyó. / CC Dr. Hans-Günter Wagner

Source: I Premi d’investigació Jesús Moncada » Temps de Franja

// Ajuntament de Mequinensa

Laura Farré Badía, amb L’estil literari de Jesús Moncada a Estremida memòria: entre el català normatiu i la llengua de Mequinensa, i Artur García Fuster, amb Memòria, oralitat i ironia a la narrativa de Jesús Moncada, han estat els guanyadors ‘ex aequo’ del I Premi d’investigació Jesús Moncada. El Premi, dotat amb 3.000 euros, pretén promoure l’estudi de la literatura, la llengua i la cultura en relació amb l’obra i la figura de Jesús Moncada i també amb la cultura de Mequinensa.

El jurat, format per Chusé Aragüés, Carme Alcover, Jordi Estruga i Ramon Sistac, en representació del món editorial, literari i universitari, i presidit per Magda Godia, alcaldessa de Mequinensa, ha atorgat el premi en atenció a la qualitat literària i novetat estilística discursiva, l’originalitat i bon desenvolupament de la temàtica i el rigor científic que presenten els dos treballs.

L’acte de lliurament del premi se celebrarà el proper 1 de desembre, dia del naixement de l’escriptor, i tindrà lloc al matí al Saló d’actes de l’Ajuntament de Mequinensa. Les activitats es completaran a la tarda a la Sala Goya, amb la projecció d’un audiovisual que commemora el 30 aniversari de la publicació de Camí de sirga i un espectacle literari a càrrec d’Eduard Muntada, Carles Martínez, Sandra Pujol i Ferran Aixalà amb fragments de “Dante S.A.”, la novel·la inacabada de Moncada.

 



Carme Alcover, Magda Godia, Ramon Sistac i Jordi Estruga. / Ajuntament de Mequinensa

Source: Gala 2018 de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca » Temps de Franja

// IEBC

Un any més, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca la seua gala anual, que enguany tindrà lloc el dissabte 1 de desembre, a les 19:30, en la Casa Ferrabràs de Torrent de Cinca.

En el transcurs de l’acte s’atorgaran els «Premis Josep Galan» a la normalització lingüística, el «Premi Franja» corresponent a l’any 2017, així com les Beques Amanda Llebot.

Els Premis Galan, que reconeixen les persones o entitats de la comarca que fan un ús habitual de la nostra llengua en les seues activitats públiques, han recaigut enguany en el col·lectiu feminista Lo Perkal de les faldetes, per l’ús habitual que fa del català tant en les seues activitats com en les xarxes socials; i en Jordi Larroya – Digital Fraga, per donar normalitat a la nostra llengua en les seues emissions televisives.

Lo Perkal de les faldetes és un col·lectiu jove de dones fragatines que té com a principal objectiu treballar per la igualtat de gènere. Amb aquesta intenció organitzen xerrades, difonen campanyes de sensibilització o protagonitzen accions que busquen reinterpretar la tradició des de la perspectiva de gènere.

Dirigit i realitzat per Jordi Larroya, Digital Fraga TV és un canal de televisió de llarga trajectòria que cobreix l’actualitat informativa de Fraga i comarca. En tant que mitjà de comunicació, l’ús natural i habitual que fa del nostre català en els seus programes contribueix de manera destacada a donar prestigi a la nostra llengua.

D’altra banda, la Iniciativa Cultural de la Franja –entitat integrada per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’Associació Cultural del Matarranya– ha decidit atorgar el Premi Franja «cultura i territori» corresponent a l’any 2017 a l’editor i traductor Chusé Aragües per la seua labor de promoció i de difusió de la literatura aragonesa en llengua catalana dins i fora de l’Aragó. Chusé Aragüés (Azuara, Campo de Belchite, 1955) és el traductor a l’aragonès de la novel·la Camí de sirga, de Jesús Moncada, i al castellà de Cabòries estivals i altres proses volanderes, del mateix autor, així com de la novel·la Licantropia, del matarranyenc Carles Terès. A més, ha traduït a l’aragonès autors com R.J. Sender (Requiem por un campesino español), Tolkien o Saint-Exupéry i és autor d’un diccionari aragonès–castellà|castellà–aragonès. Com a editor, ha publicat dins de Gara d’edizions, a més de les obres esmentades de Moncada i Terès, estudis d’Artur Quintana i obra narrativa de Mario Sasot i de Merxe Llop, entre d’altres; i, en col·laboració amb PRAMES, obres sobre l’obra pictòrica i fotogràfica de Jesús Moncada, així com diverses guies turístiques. A més, Aragüés és membre històric del Ligallo de Fablans de l’Aragonés, president de l’Asoziazión d’Estudios y Treballos d’a Luenga Aragonesa y membre fundador de l’Academia de l’Aragonés.

Les Beques Amanda Llebot, que atorguen l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i la Fundació Jordi Cases i Llebot, compten amb una dotació de 1.000 euros i tenen per objectiu fomentar estudis de qualsevol àmbit que tinguen com a marc de referència la comarca natural del Baix Cinca.

Clourà l’acte el conjunt de música tradicional aragonesa La Chaminera.

 

FUNDADORS DEL MUSEU ETNOLÒGIC DE NONASP

// Merxe Llop

Hipòlit Solé, Mario Rius, José María Ràfales i Daniel Maza són els fundadors de l’associació Amics de Nonasp que fa vint-i-dos anys van emprendre la tasca de crear un Museu Etnològic.
«No podíem imaginar mai on hem arribat, però s’ha de dir que la força, la il·lusió i la passió que tenim per tot el referent a Nonasp i la seua història, fa que tiréssim endavant i ja estem cavil·lant allò que hem de fer per l’any vinent.
»Al final ser conscient o no ser, és mes o menys important, la cosa és que mentre fem lo que fem mos ho passem d’allò més bé, recuperem un munt d’històries abocades a desaparèixer, i la cosa s’ha allargat; com díem abans, ja fa 22 anys i estem en forma. Estem més motivats que mai i aquest mes d’agost hem carregat les bateries al màxim per continuar.»



Fundadors del Museu Etnològic de Nonasp. / Estela Rius

Continuar llegint... «El Museu Etnològic de Nonasp, un projecte que creix cada any»* » Temps de Franja

Source: La Torre del Marqués busca gente con experiencia internacional para trabajar – La Comarca

MAGAZIN 1 de desembre de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Manies, pors i fòbies””. Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Els nostres cuiners. El xef maellà Rubén Catalán
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp Josep Mª “Lo Gravat”
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- El sociòleg Natxo Sorolla.
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista a David Cardó Gotor, caspolí, empresari en el món de l’esport d’aventura. Empresa “Guías de Huesca”
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Rubén Catalán, Josep Mª Ráfales, Natxo Sorolla, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: