Skip to content

Archive

Archive for Febrer, 2019

Source: La DGA organitza 157 activitats en 55 localitats d’Aragó – Aragón – El Periódico de Aragón

Aragó va celebrar ahir el Dia de la Llengua Materna amb un catàleg de 157 activitats –un 31% més que l’any passat– que se celebraran fins a mitjans de maig per tota la comunitat. En concret, hi participen 62 entitats i arribarà a 55 localitats. Aquest és el quart any que el Departamento de Educación, Cultura y Deporte dóna un caràcter institucional als actes preparats per entitats i institucions diferents.

D’una banda, se celebraran dos actes institucionals. Un a Mequinensa (dia 24, a les 12.30) i un altre el dia 25 en el Paraninfo de la Universidad de Zaragoza a les 19.00. Allí es projectarà, en preestrena, la pel·lícula Llum de setembre, de la directora Lola García, ambientada en els primers mesos de la postguerra i en la qual es parla en aragonès i català. De l’altra, el catàleg d’activitats programades es desenvoluparà fins a mitjans de maig. En ell s’inclouen mostres de teatre infantil, karaoke i concerts, conferències, taules rodones, tallers, presentació de llibres, tertúlies, contacontes, projeccions audiovisuals, guies de lectura i jornades de poesia, entre altres. Com a novetat, enguany, es col·locarà en les llibreries aragoneses un expositor amb llibres editats en aragonès i català d’Aragó com a mostra del patrimoni de la terra i de l’aposta per la creació de continguts que ajudin a la difusió i conservació de les nostres llengües pròpies.

El director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, va destacar que les lleis «des de la Constitució a l’Estatut, passant per la Carta Europea de les Llengües Regionals i la legislació sectorial reconeixen la riquesa de les llengües i la consideren com una de les manifestacions més destacades del patrimoni històric i cultural aragonès i un valor social de respecte, convivència i enteniment».

* Trad. R. Mesalles y P. Tejero

Source: Empentando l’aragonés! #CHACumple

https://www.facebook.com/story.php?story_fbid=10219071425683520&id=1442144019

 

Font: “El català comença a estar amenaçat a la Franja” – Diari de la llengua

Entrevista al sociolingüista Natxo Sorolla

Natxo Sorolla, investigador de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), professor de sociologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i membre del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC) és el coordinador del llibre Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014), un estudi publicat recentment per Prensas de la Universidad de Zaragoza. Es tracta d’una obra col·lectiva de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, de Campus Iberus (que aplega universitats de la vall de l’Ebre com la Universitat de Saragossa i la Universitat de Lleida) i el govern d’Aragó. Sorolla explica al Diari de la llengua les principals troballes de l’obra i repassa la situació del català a la Franja.

Per què heu sentit la necessitat de revisar les dades de l’enquesta del 2014?

Entre el 2004 i el 2014 s’observa el gran impacte que ha tingut la immigració. Tenim un creixement econòmic espectacular els anys 2004, 2005 i 2006 que va portar molta immigració que no coneixia la llengua del territori, tant a la Franja com a la resta de territoris. Amb la comparació de les dades del 2004 i el 2014 veiem com ha evolucionat sociolingüísticament la Franja amb aquest canvi social.

A la Franja hi ha hagut tant volum d’immigració com a la resta de territoris de parla catalana?

Sí perquè les onades migratòries que hi va haver els anys 2000, a diferència de les dels anys seixanta, no es van concentrar en les zones urbanes, sinó que van tenir una gran dispersió territorial. Hi ha territoris rurals que tenen molta més immigració que zones urbanes. Tot això ha modificat la població que hi resideix.

I quines conclusions heu tret de l’estudi?

La Franja era l’any 2004 el territori que tenia més població de catalanoparlants inicials per una qüestió de configuració: és una zona rural que ha estat, sobretot, aportadora d’emigració. La gent jove marxava del territori. A partir dels anys 2000, aquesta dinàmica d’expulsió de població autòctona es conserva, però tenim una arribada de nova població migratòria. Possiblement, el 2019 la Franja ja no és el territori que té més catalanoparlants inicials.

Està amenaçat el català a la Franja?

Podem dir que està començant a estar amenaçat. Tenim dinàmiques que indiquen que la situació del català a la Franja és d’estabilitat: es continua transmetent de pares a fills, etc…, però tenim altres dades que ens indiquen que hi pot haver un canvi molt ràpid que pot fer que la situació canviï radicalment. La Franja és un territori bàsicament rural i això té efectes demogràfics. Hi ha molta població gran i adulta i poca població jove de 15 a 29 anys. Els autòctons continuen marxant a fora a estudiar i després a treballar i arriba població de fora que canvia la situació del tot.

La transmissió intergeneracional del català no compensa aquestes arribades?

La situació demogràfica canvia tant que no ho compensa. Ja no hi ha una majoria lingüística catalanoparlant i això canvia els comportaments i la capacitat d’integració de la nova població. Tenim un 73% de gent que parla català a la llar entre els més grans de 65 anys. A mesura que anem a grups d’edat més jove, va baixant fins al 39-40% de població que parla català a la llar. El grup de joves de 15 a 29 anys és el primer que té majoria (un 44%), per poc, de castellanoparlants. La població jove, a nivell quantitatiu, són pocs, però a mesura que vagi morint la població gran, que és majoritàriament catalanoparlant, anirà emergint aquest petit grup d’usos mixtos a la llar.

“S’ha d’introduir el català a l’escola d’una manera natural i sense conflictes”

I en què es tradueix això?

Això farà que en les properes enquestes veiem com s’incrementa l’ús del castellà a la llar i en diferents àmbits. De moment, les dades ens indiquen que la transmissió de la llengua continua. La majoria dels que parlen català amb els progenitors, un 90%, continuen transmetent la llengua als fills. Fins i tot entre els que parlen una llengua amb un progenitor i una altra amb l’altre, predominen els que transmeten el català. Els castellanoparlants continuen transmetent el castellà. Per tant, tenim estabilitat o estancament.

Però no n’hi ha prou.

El problema és que si veiem com evoluciona la transmissió de la llengua als fills per edats, quan arribem a la població que té entre 30 i 34 anys veurem que s’ha reduït la capacitat de manteniment del català. Els joves catalanoparlants retenen una miqueta menys el català que els iaios. En el cas dels castellanoparlants, mentre que un 20% dels castellanoparlants grans decidien parlar català als seus fills, el 94,7% dels més joves transmeten el castellà als seus fills.

I s’hi ha de sumar la immigració.

Sí. Aquí ja donem per entès que els castellanoparlants i els parlants d’altres llengües transmeten castellà o altres llengües i molt pocs trien el català. No tenim dades per dir que el català és una llengua amenaçada a la Franja, però sí que tenim els primers indicadors que ens assenyalen que anem cap a aquesta direcció. Ara seria el moment de prendre decisions perquè quan els indicadors ens diguin que és una llengua amenaçada potser serà massa tard per actuar.

El govern aragonès actua?

Podríem parlar dels governs aragonesos. Hem tingut el govern del PP-PAR, que va treure aquella llei de llengües del Lapao (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental) i ara hi ha un govern del PSOE i Chunta amb el suport extern de Podemos. Una de les primeres coses que va fer va ser la creació d’una Direcció General de Política Lingüística.

Quines mesures ha pres?

Ha pres moltes mesures per a l’aragonès, que és la llengua que molts aragonesos consideren com a patrimonial d’Aragó i no consideren el català patrimonial del territori de la Franja quan, realment, és constitutiu del propi territori. També s’ha de dir que la situació de l’aragonès és diferent de la del català. Per exemple, no hi havia un reconeixement de la llengua a nivell d’escola oficial d’idiomes si s’ha creat un títol i exàmens per a certificats de coneixements de l’aragonès. Jo crec que la qüestió bàsica, que no s’ha atacat de fons, és la qüestió de l’ensenyament. A la Franja s’ha d’introduir el català a l’escola d’una manera natural i sense conflictes.

“No utilitzem mai la paraula ‘imposar’ per a l’anglès i sí per a les llengües minoritzades”

Ara és voluntari, oi?

És una assignatura voluntària, optativa. S’han reactivat programes per promocionar la llengua, però l’essencial, que és assegurar que els alumnes de les escoles de la Franja són competents en castellà, que ja està assegurat, i també en català, no s’està fent com s’hauria de fer. Si fem polítiques d’assegurar els drets lingüístics, però tenim gent que no la sap parlar no podem fer efectius aquells drets. Cada vegada el castellà serà llengua molt més comuna a les llars de la Franja i, per tant, com que ara la família ja no farà el paper de transmetre la llengua, si una altra institució com l’educativa no assegura el coneixement de la llengua, acabarem minoritzant el grup catalanoparlant de la Franja. En poques generacions tindrem resolt el problema lingüístic: desapareixerà la llengua.

No hi ha plantejat, en cap cas, fer del català una llengua vehicular o obligatòria del sistema educatiu?

No. Cap grup polític planteja alfabetitzar en català i en castellà tota la població de la Franja. El Partit Socialista sempre ha posat molt l’accent en l’optativitat en el català, com una opció lliure en què tu pots triar si els teus fills fan o no i, evidentment, en el món acadèmic no tot és optatiu. No utilitzem mai la paraula ‘imposar’ per a l’anglès, però sí quan parlem de llengües minoritzades. Crec que a la Franja s’hauria de fer general l’alfabetització en català i que no fos només una assignatura optativa, sinó la llengua vehicular de diferents assignatures.

Quin estatus té el català a l’Aragó?

És una llengua que apareix en algunes lleis com la llei de patrimoni cultural del 97, en què hi apareixen el català i l’aragonès. És la primera llei que defineix quines són les modalitats lingüístiques que apareixen a l’Estatut. A l’Estatut es parla de modalitats lingüístiques i no es diu quines són.

El Lapao ha passat a la història?

El Lapao ha passat a la història per la porta del darrere.

Què vol dir per la porta del darrere?

Dic que ha estat per la porta del darrere perquè el govern actual va incorporar un afegitó a la llei de pressupostos que deia que allà on la llei de llengües aprovada per PP i PAR deia Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental (Lapao) es referia al català. Va ser una bona decisió perquè va evitar un conflicte parlamentari amb una tercera llei de llengües.Va evitar el debat parlamentari, que normalment a l’Aragó es viu d’una manera molt conflictiva i els parlants, si perceben que la llengua és conflictiva, el que fan és allunyar-se’n.

Quines conseqüències tindria per al català a la Franja una eventual independència de Catalunya?

Crec que el fet que aparegui una frontera estatal trencarà moltes de les coses que hi ha ara com la possibilitat que la gent vegi TV3. Si hi ha un conflicte en què l’Estat espanyol no reconeix l’altre estat serà molt més difícil qualsevol tipus de col·laboració.

Què es pot fer per revertir la dinàmica d’involució de la llengua?

La qüestió prinicipal és l’escola. Si no hi ha una alfabetització generalitzada en català ja podem imaginar formes de resoldre la situació, però no podran ser efectives. Una vegada assegurada la qüestió del coneixement sí que es poden fer polítiques de visualització. Per exemple, el govern d’Aragó pot visualitzar amb normalitat la presència de la llengua i fer que a la televisió es veiés molt més normal la presència del català i de l’aragonès a la societat.

Vall-de-roures, 20 de febrer de 2019 Dos professores de diferent especialitat assistixen a les jornades cooperatives entre centres El programa Mira i Actua és una iniciativa del Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó mitjançant el qual es pretén la formació per al desenvolupament professional docent a través d’estades formatives durant el curs escolar. En el […]

Source: L’IES Matarranya treballe en el projecte Mira i Actua – Ràdio Matarranya

Del Matarranya al món – 20 de febrer de 2019 SILVIA BEL, PENA-ROJA DE TASTAVINS, 35 ANYS. DIETISTA I NUTRICIONISTA. DUBLÍN, IRLANDA. Anècdota Jo estic vivint en lo meu home, Guillermo, que és de Vall-de-roures. Al poc d’arribar, estàvem fent el dinar i mos faltava alguna cosa, li vaig manar que anara al supermercat a comprar-ho. Va agafar una bici […]

Source: Del Matarranya al món – Silvia Bel – Ràdio Matarranya

Universitat de Saragossa
Resolución de 20 de noviembre de 2018, del Rector, por la que se designa a don Javier Giralt Latorre, doña María Teresa Moret Oliver, don Francho Chabier Nagore Lain, doña María Luisa Arnal Purroy y doña María Pilar Benítez Marco, como académicos de número en la Academia Aragonesa de la Lengua.
BOUZ

Corts d’Aragó, 21/2/2019
“09:30 Sesión plenaria de las Cortes de Aragón 3. Designación de cinco académicos de la Academia Aragonesa de la Lengua.”

MATARRANYA, 19 DE FEBRER DE 2019
El Parrissal, La Caixa i La Picossa són ara noves denominacions acceptades pel Govern d'Aragó. // NDM

El Parrissal, La Caixa i La Picossa són ara noves denominacions acceptades pel Govern d’Aragó. // NDM

MÉS DE 100 LLOCS D’INTERÉS DE TOTS ELS MUNICIPIS OBTENEN LA DOBLE DENOMINACIÓ

Després de les propostes de DGA sobre l’ús de la denominació bilingüe del passat mes de maig de 2018, el Consell de Govern va aprovar la proposta de la Comissió Assessora de Toponímia d’Aragó. D’esta manera, l’Ordre VMV/70/2019 de 18 de gener que es va aprovar en la reunió celebrada el passat 15 de gener, aprova les modificacions del Nomenclátor Geogràfic d’Aragó.

La proposta, avalada pel Consell Cartogràfic d’Aragó, afecta els topònims georreferenciats a escala 1.100.000 de les comarques de Jacetania, Alto Gállego, Sobrarbe i Matarraña i establix el seu ús obligatori per a totes les administracions públiques. En concret, la proposta de modificació de la comarca del Matarranya comprén més de 100 modificacions de doble denominació com La Caixa, Riu Pena i La Picossa així com El Parrizal per El Parrissal. Estes propostes, valorades pels ajuntaments del territori, fan referència a llocs d’interés.

En este sentit cal recordar que en la documentació enviada als consistoris s’explicitava que la proposta referent al nom del municipi no tenia caràcter oficial, ja que la denominació de la localitat és competència del mateix ajuntament. Per este motiu, l’acceptació o rebuig de la denominació bilingüe no té cap efecte sobre el topònim oficial de la població.

Finalment, també s’ha d’apuntar que, segons la legislació vigent, un acord plenari tampoc pot modificar una llei aprovada per les Corts d’Aragó com ho és la Llei 7/2002 de Creació de la Comarca del Matarraña / Matarranya que establix la denominació bilingüe per tots els municipis a excepció de Lledó i La Portellada.

Source: El Consell de Govern d’Aragó aprova els Topònims del Matarranya – Ràdio Matarranya

Vall-de-roures, 18 de febrer de 2019 Surten a concurs una Borsa de Treball d’Auxiliar d’ajuda a domicili i una de Monitor de Temps lliure  El passat 4 de febrer la Junta de Govern de la Comarca del Matarranya va treure a concurs una Borsa de Treball complementària d’Auxiliar d’ajuda a domicili en règim laboral temporal. […]

Source: La Comarca trau a concurs dos noves borses de treball – Ràdio Matarranya

👊🏼 29 DE JUNY 👊🏼Ja tenim data oficial! Us esperem a tots i totes a la XIX ediciò del #franjarock 😝🤟🏼 #matarranya #xixfranjarock #penaroja #rock #festivalrock

Publiée par Franja Rock sur Lundi 18 février 2019

MAGAZIN 23 de febrer 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora:”Serveixen per alguna cosa els mitings i les campanyes electorals? Quina seria la campanya ideal?”. Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Els nostres cuiners. El chef maellà a La Torre del Visco, Rubén Martín.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:55- 13:10.- Els esports. Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:25- 13: 40.- Ay el sucre! Ay les chuches! Laura Gandul, dietista –nutricionista.
13:40 – 14.- Favarols pel món.Entrevista a… Javier Carví, de Erasmus per Lituania.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, Juan Carlos Valén, Alberto Balaguer, Rubén Martín, Yolanda Abad, Javier Carví i Elías Satué.

Source: · EL CONSEJO DE GOBIERNO DE ARAGÓN APRUEBA LOS TOPÓNIMOS DE CUATRO COMARCAS – Lenguas de Aragón

· EL CONSEJO DE GOBIERNO DE ARAGÓN APRUEBA LOS TOPÓNIMOS DE CUATRO COMARCAS

ORDEN VMV/70/2019, de 18 de enero, por la que se publica el Acuerdo adoptado por el Gobierno de Aragón, en su reunión celebrada el día 15 de enero de 2019, por el que se aprueban las modifcaciones del Nomenclátor Geográfco de Aragón.

En su reunión del pasado 15 de enero de 2019, el Consejo de Gobierno aprobó la propuesta de la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón, avalada por el Consejo Cartográfico de Aragón de los toponimos georreferenciados escala 1:100.000 de las Comarcas de Jacetania, Alto Gállego, Sobrarbe y Matarraña/Matarranya, de uso obligatorio para todas las administraciones públicas.

Source: El Dia de la Llengua Materna a la comarca del Matarranya » Temps de Franja

// Carles Sancho

A la comarca del Matarranya se celebra el Dia de la Llengua Materna, el 21 de febrer, amb actes i convocatòries durant les dos últimes setmanes de mes. Per tercer any consecutiu el Govern d’Aragó, a través de la Direcció General de Política Lingüística, impulsa i difon la commemoració que promou internacionalment la UNESCO. L’acte central, la festa, té lloc a Pena-roja, la vila on va nàixer l’escriptor franjolí Desideri Lombarte Arrufat, i està organitzada per l’Associació de Pares i Mares del Matarranya per la Llengua Catalana ‘Clarió’ i on també hi col·labora l’Ajuntament, les associacions de Pena-roja, la Comarca del Matarranya, l’IES Matarranya i l’Associació Cultural del Matarranya La jornada festiva comença a les 17 hores amb un ampli programa: una ‘Gimcana de jocs tradicionals’, jocs per a totes les edats, exposició de jocs tradicionals i una xocolatada per a tothom. A les 18,15 hores presentació del Dia de la Llengua Materna i del projecte ‘Lo bres’. Més tard una lectura poètica a càrrec dels alumnes de l’IES Matarraña i de l’escola de Pena-roja. Els actes finalitzaran amb una actuació musical del grup Ya babé i la presentació de la cançó ‘Únics’, enregistrada pels alumnes de català de l’IES Matarraña que s’ha inclòs en el Calendari Musical d’Aragó 2019.

En altres viles de la comarca, per celebrar el Dia de la Llengua Materna s’ha programat una interessant activitat literària a les biblioteques municipals: ‘Conta-mos un qüento, una historieta o canta-mos una cançó en la teua llengua’. Convocatòria organitzada pels centres de lectura amb col·laboració de Clarió, de la Comarca del Matarranya i altres entitats depenent de les viles. Per a participar en l’acte cal inscriure’s a les mateixes biblioteques. A la major part de les viles l’activitat es fa el mateix dia de la celebració, el 21 de febrer a la tarda: Fórnols, la Portellada, Mont-roig, Pena-roja, la Torre del Comte i Vall-de-roures. A Beseit es fa el 26.

A la Vall del Tormo el Dia de la Llengua Materna se celebra el diumenge 24 amb la presentació del mapa de la toponímia de la vila, a les 6 de la tarda en el saló de d’ajuntament. Acte està organitzat per la Comarca del Matarranya amb la col·laboració del consistori de la Vall del Tormo i de l’Associació Cultural del Matarranya. Recordem que la primera toponímia presentada a la comarca va ser la de la vila de Queretes el novembre del 2017 com a fruit d’un projecte de recollida de toponímia iniciat pel Govern d’Aragó al que ens vam incorporar l’Associació Cultural del Matarranya i la Comarca del Matarranya.

 

PROGRAMA:

Dijous, 21 de febrer
Biblioteques municipals de la comarca

Conta-mos un qüento!

(Si voleu participar-hi explicant un conte en la vostra llengua materna inscriviu-tos a la Biblioteca del vostre poble i consulteu els horaris)

Dissabte, 23 de febrer
Pena-roja, Edifici Multiusos
17.00 h Gimcana de jocs tradicionals
Jocs per a totes les edats i exposició cedida per la Comarca del Matarraña/Matarranya.
Xocolatada
18.15 h Introducció al Dia Internacional de la llengua materna
Presentació del projecte “Lo Bres de la llengua materna”, la motxilla de la llengua per als nou nascuts.
Lectura poètica amb sorpreses. A càrrec d’alumnes de l’IES Matarraña i de l’escola de Pena-roja. Amb la participació de les guanyadores del
Concurs de Lectura en Públic Escolar 2018 del Govern d’Aragó en la categoria de català nivell ESO.
Actuació musical: Yababé en acústic i presentació de la cançó: “Únics” d’Alejandro Ibázar, traduïda i cantada per alumnes de l’IES Matarraña.

Cartell DIA DE LA LLENGUA MATERNA 2019

Organitza: Associació de Pares del Matarranya per la Llengua
Activitat organitzada en el marc de la Celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna declarat per la Unesco que promou la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: