LA FRANJA PARTICIPÀ EN L’HOMENATGE A LABORDETA AL PRINCIPAL | Mas de Bringuè.
Va ser una vetllada entranyable i memorable la que va tindre lloc lo passat 18 de setembre al Teatre Principal de Saragossa. Entranyable i emotiva, perquè en tot moment va estar viu el record del cantautor i escriptor José Antonio Labordeta, en el segon aniversari de la seua mort. I memorable, perquè l’acte convocà a gent de grups aragonesos que feia anys que no pujaven als escenaris, com és el cas d’Ixo Rai i d’Especialistas– I memorable també perquè, segurament per primera vegada en la història del gran teatre saragossà se sentien veus i poesies de la Franja, en el seu idioma genuí i original: en català.
L’acte, conduït pel periodista de la cadena SER Miguel Mena, va estar organitzat per la Societat Cultural Aladrada que va congregar una trentena d’escriptors, cantants i músics, que arribaren en algunes ocasions a emocionar als centenars d’admiradors i seguidors de Labordeta que ompliren el pati de butaques i les llotges.
La família del desaparegut cantautor, polític, escriptor i professor, encapçalada per la seva dona Juana, les seues filles Ángela i Ana y les seues netes, ocupava la primera fila.
L’acte s’obrí amb la lectura, gravada, d’un poema en aragonès d’Emilio Gastón, ‘L’Aragonia’, acompanyat per una projecció de fotos que va recórrer una infinitat de racons d’Aragó.
Joaquín Carbonell i Eduardo Paz, companys de Labordeta en una infinitat de concerts, iniciaren les actuacions musicals amb les cançons, ‘Volveré a la casaTornaré a la casa’ i ‘La vella’. A contiuación, Francho Nagore, Antonio Pérez Lasheras, José Luis Melero i Nacho Susín van presentar el llibre ‘M’aganaría’ (Aladrada edicions), títol d’una cançó en aragonès de Labordeta que després es va encarregar de posar-hi veu la cantautora saragossana María José Hernández.
I així va anar discorrent, de manera harmònica i amb gran agilitat tècnica, un llarg seguit de grups musicals i d’escriptors que, des de les llotges on estaven asseguts, recitaven els seus textos en castellà, català o aragonès.
Per part de la Franja van intervenir el “Dúo Recapte”, interpretant els poemes “Paisatge” de l’ Hèctor Moret, i “Sol·licitud”, de Desideri Lombarte, i l’escriptora nonaspina Merxe Llop, amb els seus poemes Pedra obscura, Solitud i Paraules.
Cal dir que, com tots els demés, els franjolins van ser forta i llargament aplaudits.
El mateix Heraldo de Aragón del dia següent qualificà l’acte com “la festa de les tres llengües d’Aragó, i es va poder sentir el castellà, l’aragonès i el català”.
El colofó final va ser, com no podia ser d’una altra manera, el “Cant a la llibertat”, amb tots els músics damunt de l’escenari i el públic dret corejant amb els punys en alt i les mans entrellaçades.