LA FRANJA DE PONENT: MARY ZAPATER, UNA FRAGATINA IL·LUSTRE PREMIADA.
“Premi per a un fragatina il·lustre”
QUIM GIBERT
El número 87 de Fogaril i calaixera, aparegut aquesta tardor, és dedicat a la cançó d’autor i altres iniciatives musicals que en el decurs dels anys 80 es van gestar a la Franja de Ponent. La família Masagué i Zapater, promotors d’aquests quaderns de memòria, justifiquen el monogràfic perquè malgrat «el temps transcorregut, molts dels temes que tocaven en les seues cançons protesta continuen vigents».
En rigor, la revista trimestral fragatina destaca una de les primeres melodies de Tomàs Bosque, «Hauríem d’apartar de l’ample cial/ los núgols negres que no deixen veure clar./ Hauríem d’apartar del nostre pas/ les pedres gordes que mos fan entropessar.» I, en paral·lel, una altra de composta fa pocs anys per Àngel Villalba, un altre cantautors històrics del Matarranya, que diu: «Ja veus amic Desideri./ Per casa, tot com abans./ Una esquerra que fa figa/ i una dreta intolerant./» Villalba es refereix al malaguanyat Desideri Lombarte, un dels poetes més sòlids de la Franja.
Bosque, que darrerament ha tornat a agafar la guitarra, confessa que «fa quaranta que recorrem els pobles rescatant les contalles, refranys i paraules perdudes, anotant toponímia, escrivint cançonetes tradicionals, fent escrits preservant les formes de cada poble.»
Qui mai ha deixat de fer música des dels 18 anys ha estat l’Anton Abad, natural de Saidí (Baix Cinca), que aleshores es desplaçava a actuar de teloner «en autostop, la guitarra i una motxilleta en quatre coses de queviures (…) la mare i el pare, quan marxava estaven sempre preocupats.»
La distribució en els quioscos del darrer Fogaril i calaixera ha coincidit amb l’atorgament a Mary Zapater Labrador d’un dels sis premis Actuació Cívica, impulsats anyalment per la Fundació Carulla. L’acte es va fer dilluns passat, 12-11-12, ,en el Saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona.
La interessant trajectòria de Mary Zapater es va començar a forjar els anys 70 a Ràdio Fraga, amb l’emissió de programes d’actualitat veïnal i de recuperació de la tradició autòctona (des de la cultura de la figa seca fins el vestit típic tradicional passant per personatges de la vida local, festes populars… ).
A partir dels anys 90, Zapater, junt amb el seu marit, emprén l’edició de Fogaril i calaixera, publicació a partir de la qual ha pogut plasmar les seves recerques i altres inquietuds, que l’han convertit en una persona culturament activa.
Un dels aspectes més rellevants d’aquesta fragatina de raça és la presència del català a tothora en la seva tasca creativa. L’ús predominant de la nostra llengua a Ràdio Fraga, Fogaril i calaixera i en altres treballs que ha realitzat, sempre ha tingut en compte els trets del parlar local, fet que ha permès que molts fragatins llegissin periòdicament en català.
L’enhorabona!
*Quim Gibert, psicòleg