Ha mort Carmen Angás, escriptora i lluitadora social | Mas de Bringuè.
Carmen Angás Baches, escriptora i lluitadora social, va morir el passat 11 de desembre a Saragossa als 77 anys, després d’una llarga i dolorosa malaltia. Estava casada amb el favarenc José Bada Panillo, filòsof, professor, escriptor, articulista, col·laborador d’aquesta revista, ex conseller de Cultura i gran defensor de la normalització del català a la zona de la Franja. Carmen tenia tres germans i nombrosos nebots, entre altra família. La missa funeral s’ha celebrat avui, 12 de desembre, a Candasnos (Saragossa), el seu estimat poble natal al qual sempre es va mantenir molt unida.
Des de bastant jove, el seu compromís social la va portar a militar al PSA, després al PSOE i la UGT. A més a més, Carmen Angás va ser una de les fundadores de l’Associació de Veïns del Casc Vell de Saragossa. Professionalment, Angás va treballar com a funcionària del departament d’Agricultura del Govern d’Aragó i, després de la seva jubilació, va iniciar una fructífera trajectòria com a escriptora.
Va publicar almenys tres llibres i alguns dels seus relats van ser premiats per Ibercaja, la Diputació Provincial de Valladolid, UDP-Caja Madrid, Sed Rioja, l’Ajuntament de Saragossa, l’Associació de Dones del Picarral, i altres van ser publicats com a finalista en obres col · lectives de la Fundació de Drets Civils (Ministeri de Treball i Assumptes Socials) i de la Casa de les Cultures de Saragossa.
El 2005 va publicar Los años del silencio(Amarga Memòria), una novel·la curta que narra la història real d’una família de camperols de Terol en constant exili després de la guerra civil.
A Prames va publicar dues obres: Las margaritas no son inocentes (2007), un recull de relats on les protagonistes són les dones, i Mas cuentos como la vida misma (2012).
Assegurava que escrivia sobre el món interior i els sentiments. Els seus relats, escrits amb un llenguatge senzill i sobre temes que coneixia, són una visió intimista, carregada de vivències i de records. “M’interessa la bondat de les persones. Escric d’oïda, el que em surt amb sinceritat i senzillesa. Són relats basats en coses quotidianes, que li succeeixen a dones normals, són un mostrari de vides “, va afirmar en una ocasió.
Sempre va conservar intactes les seves arrels i el seu amor a Candasnos, al cor dels Monegres. Carmen Angás i José Bada van ser els promotors de l’escultura “La aguadora”, una monumental obra en bronze d’Isabel Queralt Solari, que inicialment havia d’instal·lar-se al costat de l’anomenada Balsa Buena de Candasnos, de la qual tradicionalment s’havia proveït el poble d’aigua per beure.
Al final, davant el desinterès i la desidia dels responsables d’aquest ajuntament, la van fer donació de l’escultura a l’Associació de Veïns “Joan de Lanuza” del barri de San Pablo de Saragossa, molt a prop del seu domicili. L’’any passat (2011), coincidint amb la celebració del Dia Mundial de l’Aigua, la van col·locar al parc d’aquest barri, prop de la ribera de l’Ebre, al lloc on històricament els aiguaders treien l’aigua del riu per a la venda posterior per la ciutat.
Va ser una persona molt estimada, tant en el seu entorn social i laboral saragossà com a la seua vila natal, on tingué un enterro molt emotiu i multitudinari.
(Text de Javier Ortega)