Viles i Gents | Columnes d’opinió des del Matarranya.
Natxo Sorolla
Publicat a La Comarca el 10/10/2014
Dos economistes nordamericans (Acemoglu i Robinson) han intentat explicar per què alguns països, com Espanya, fan fallida en crear economies avançades. I apunten que el principal problema són les elits extractives, que conformen un sistema de captura de rendes que permet, sense crear riquesa nova, detreure rendes de la majoria de la població en benefici propi. En síntesi: los països en fallida permanent són los que tenen elits que capturen la riquesa que es produix al país, però no la inverteixen en la millora, si no que només se preocupen per conservar el sistema que els manté com a elits. Per tant, eviten la innovació, perquè la democratització els podrie substituir com a elit.
La proposta teòrica em fa pensar en les elits matarranyenques que durant lo segle XVIII, XIX i principis del XX van controlar terres i voluntats als nostres pobles, a base del control dels jornals. Eixos terratinents posseïen grans propietats per l’únic mèrit que havien mostrat a la vida: ser fills d’altres grans propietaris, que a la vegada també tenien com a únic mèrit ser fills d’altres propietaris. I aixina indefinidament. Eixes elits hereditàries també van copar els llocs funcionarials locals perquè eren los únics que es podien permetre el luxe de gastar diners en l’educació dels seus fills. I també van ser els que primer van emigrar per a engrandir la burgesia urbana, exercint professions liberals, comerciants… Este comportament, potser no volgut, va funcionar com un mecanisme extractiu: la riquesa dels jornals dels treballadors locals no va revertir en la creació d’empreses locals innovadores i a l’adaptació de les existents, si no que va ser capital que va acabar emigrant en los seus amos, condemnant una mica més lo nostre futur. Lo concepte també em recorde a la inversió que empresaris i autònoms locals fan actualment sobretot en immòbil fora del territori,fent créixer economies alienes. Però això és tema per a un altre dia.
Com també va ser tema un altre dia la similitud en dos casos que explicàvem: l’elit terratinent de Tamarit que va aturar l’arribada del tren i la modernització, i la decisió de PP, PSOE i PAR de Vall-de-roures contra el Parc Natural al Matarranya. Com és lògic, estes dinàmiques d’aturar la innovació només tenen en compte l’opinió dels propietaris. Los que només tenim jornal, de moment per decret, formem part de la majoria silenciosa.