Article en pdf: Heraldo – Investigación sociolingüística – 28_10_2014
Notícia del Govern d’Aragó contra la recerca sociolingüística: Cataluña vuelve a anexionarse el Aragón Oriental en una encuesta lingüística
Text en en castellà i en català:
———–
Se necesitan datos sociológicos de las lenguas en Aragón
Seminario Aragonés de Sociolingüística e investigadores en las lenguas de Aragón
En nombre del Seminario Aragonés de Sociolingüística:
Natxo Sorolla. Sociólogo, profesor en la Universitat Rovira i Virgili y miembro de la Associació Cultural del Matarranya. Pena-roja (Matarranya).
Chabier Gimeno. Sociólogo e investigador en la Universidad de Zaragoza. Zaragoza.
Josep Espluga. Profesor en la Universitat Autònoma de Barcelona y miembro del Centro de Estudios Literanos. Alcampell (La Llitera).
Antonio Eito. Sociólogo y profesor en la Universidad de Zaragoza. Chacetania.
Ceci Lapresta. Sociólogo y profesor en la Universitat de Lleida. Socio del Institut d’Estudis del Baix Cinca. Fraga (Baix Cinca).
Investigadores en las lenguas de Aragón:
Maite Moret. Doctora y Profesora en la Universidad de Zaragoza. Mequinensa (Baix Cinca).
Javier Giralt. Doctor y Profesor en la Universidad de Zaragoza. Sant Esteve de Llitera (La Llitera).
La sociología nació en un momento histórico en el que emergía la necesidad de conocer las condiciones de vida de la población para su gestión y mejora. Y desde entonces la disciplina analiza los efectos de la industrialización, el surgimiento del capitalismo, los conflictos sociales, la despoblación rural y tantos otros temas a los que se han dedicado las Ciencias Sociales. Las lenguas han sido también su objeto de estudio, y de ello es ejemplo el extenso abanico de investigaciones realizadas sobre el catalán y el aragonés en Aragón. Sabemos que 145.566 aragoneses conocen las dos lenguas, con un importante peso incluso en Zaragoza, que la piedra angular para la supervivencia de las lenguas es su transmisión de padres a hijos, y que la situación es mucho más positiva para el catalán que para el aragonés, que el conocimiento del catalán en la Franja está más extendido que en otros territorios como Cataluña, Baleares o Valencia, y que los ciudadanos compatibilizan las denominaciones locales con las denominaciones académicas.
Pero también sabemos que entre catalanohablantes se están generalizando dinámicas regresivas en su uso intragrupal, que con el laissez faire de las administraciones se ha obviado la responsabilidad del sistema educativo, principal instrumento moderno de socialización, para el mantenimiento de este patrimonio aragonés, que sus hablantes nativos han tenido que asumir toda la responsabilidad de su conservación, a la vez que los procesos de globalización han minorizado a este grupo autóctono, que, en el peor de los casos, se han encontrado con la necesidad de emigrar y diluirse. Es por ello, que la lengua catalana en la Franja se encuentra en un punto de inflexión, y si no lo remediamos, el cambio de paradigma la abocará a un proceso de sustitución lingüística.
El conocimiento académico de estas lenguas debe agradecerse a que Aragón formó parte el año 1981 de los territorios que lideraron la incorporación de preguntas sociolingüísticas en el Censo de Población, a que el año 1994 la Comisión Europea requirió información cuantitativa sobre el Catalan in Eastern Aragon (Spain) mediante el proyecto Euromosaic, a que el año 1995 la Universidad de Zaragoza publicaba el resultado de una encuesta sociolingüística en la Franja encargada por el Gobierno de Aragón, a que el año 2003 se realizaba una encuesta de usos lingüísticos en la Franja financiada por el Gobierno de Aragón y la Generalitat de Catalunya, a que en esa época también se realizaba el estudio cuantitativo más importante sobre la lengua aragonesa en el Alto Aragón por el equipo vasco del Euskobarómetro, a que a finales de la década pasada el Ministerio de Educación financiaba el proyecto de investigadores de diferentes universidades (RESOL) para el estudio de los procesos de resocialización, o a que el año 2011 el Censo estatal incorporaba en Aragón cuestiones sociolingüísticas.
Y a pesar de la diversidad de origen de las investigaciones, ayer amanecíamos con el titular “Cataluña vuelve a anexionarse el Aragón Oriental en una encuesta lingüística”, donde un simple estudio sociolingüístico se convertía en arma política contra el patrimonio lingüístico del país, confundiendo cuestiones científicas con intereses políticos. El estudio sociolingüístico intenta replicar el que ya se realizó el año 2003 por parte del Gobierno de Aragón y la Generalitat de Catalunya, y que es consultable en la página web del Instituto Aragonés de Estadística. Parece ser que a pesar de la realización de todos los estudios enumerados, ninguna frontera se ha movido en Aragón desde principios de los 80, y aún más, que pocas identidades se han tambaleado. Muy al contrario, conocemos mejor la realidad sociolingüística, pero no se ha puesto remedio a la fragilidad de las dos lenguas históricas, precisamente ahora que el catalán se une al proceso que el aragonés ya lleva transitando demasiados años. Actualmente tenemos una base suficiente para conocer las condiciones con las que el patrimonio lingüístico de Aragón superó el siglo XX. No abandonemos en debates infructuosos la oportunidad de estudiar los importantísimos retos que afrontarán a lo largo del siglo XXI.
—————
L’any 2003 el Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya van fer de manera conjunta una enquesta sociolingüística a la Franja, mitjançant la qual hem obtingut la font de dades sociolingüístiques més aprofundida del territori. A més, els resultats eren comparables amb les dels altres territoris de llengua catalana. Una dècada més tard s’està gestant la possibilitat de realitzar la segona onada d’aquest estudi, que actualitzaria el coneixement sobre la situació de la llengua. El diumenge 26 d’octubre l’Heraldo de Aragón es feia ressò de la resposta contundent que el Govern d’Aragó ha fet a la Generalitat de Catalunya en plantejar de nou la signatura d’un conveni per a l’elaboració de la segona enquesta. Un grup d’investigadors va publicar el dimarts 28 d’octubre una resposta a aquesta reacció, que traduïm a continuació:
Es necessiten dades sociològiques de les llengües a Aragó
Seminari Aragonès de Sociolingüística i investigadors en les llengües d’’Aragó
En nom del Seminari Aragonès de Sociolingüística:
Natxo Sorolla. Sociòleg, professor a la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’Associació Cultural del Matarranya. Pena-roja (Matarranya).
Chabier Gimeno. Sociòleg i investigador a la Universitat de Saragossa. Saragossa.
Josep Espluga. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Centre d’Estudis Lliterans. Alcampell (La Llitera).
Antonio Eito. Sociòleg i professor a la Universitat de Saragossa. Chacetania.
Ceci Lapresta. Sociòleg i professor a la Universitat de Lleida. Soci de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. Fraga (Baix Cinca).
Investigadors en les llengües d’Aragó:
Maite Moret. Doctora i Professora a la Universitat de Saragossa. Mequinensa (Baix Cinca).
Javier Giralt. Doctor i Professor a la Universitat de Saragossa. Sant Esteve de Llitera (La Llitera).
La sociologia va néixer en un moment històric en què emergia la necessitat de conèixer les condicions de vida de la població per a la seua gestió i millora. I des d’aquell moment, la disciplina analitza els efectes de la industrialització, el sorgiment del capitalisme, els conflictes socials, el despoblament rural i tants altres temes als quals s’han dedicat les Ciències Socials. També les llengües han estat el seu objecte d’estudi, i d’això n’és un exemple l’extens ventall de recerques realitzades sobre el català i l’aragonès a Aragó. Sabem que 145.566 aragonesos coneixen les dues llengües, amb un important pes fins i tot a Saragossa, que la transmissió de la llengua de pares a fills és la clau de volta per a la seua supervivència, i que la situació és molt més positiva per al català que per l’aragonès, que el coneixement del català a la Franja està més estès que en altres territoris com Catalunya, Balears o País Valencià, i que els ciutadans compatibilitzen les denominacions locals amb les denominacions acadèmiques.
Però també sabem que entre els jóvens catalanoparlants s’estan generalitzant dinàmiques regressives en el seu ús intragrupal, que amb el laissez faire de les administracions s’ha obviat la responsabilitat del sistema educatiu, principal instrument modern de socialització, en el manteniment d’aquest patrimoni aragonès, que els seus parlants nadius han hagut d’assumir tota la responsabilitat de la seua conservació, a la vegada que els processos de globalització han minoritzat a aquest grup autòcton, que, en el pitjor dels casos, s’han trobat amb la necessitat d’emigrar i diluir-se. És per això, que la llengua catalana a la Franja es troba en un punt d’inflexió, i si no hi posem remei, el canvi de paradigma l’abocarà a un procés de substitució lingüística.
El coneixement acadèmic d’aquestes llengües s’ha d’agrair a que Aragó va formar part l’any 1981 dels territoris que van liderar la incorporació de preguntes sociolingüístiques en el Cens de Població, que l’any 1994 la Comissió Europea va requerir informació quantitativa sobre el Català in Eastern Aragon (Spain) mitjançant el projecte Euromosaic, que l’any 1995 la Universitat de Saragossa publicava el resultat d’una enquesta sociolingüística a la Franja encarregada pel Govern d’Aragó, que l’any 2003 es realitzava una enquesta d’usos lingüístics a la Franja finançada per el Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya, que en aquesta època també es realitzava l’estudi quantitatiu més important sobre la llengua aragonesa a l’Alt Aragó per l’equip basc de l’Euskobarómetro, que a finals de la dècada passada el Ministeri d’Educació finançava el projecte d’investigadors de diferents universitats (RESOL) per a l’estudi dels processos de resocialització, o que l’any 2011 el Cens estatal incorporava a Aragó qüestions sociolingüístiques.
I tot i la diversitat d’origen de les investigacions, el 26/10/2014 ens vam llevar amb el titular “Cataluña vuelve a anexionarse el Aragón Oriental en una encuesta lingüística”, on un simple estudi sociolingüístic es convertia en una arma política contra el patrimoni lingüístic del país, confonent qüestions científiques amb interessos polítics. L’estudi sociolingüístic intenta replicar el que ja es va realitzar l’any 2003 per part del Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya, i que és consultable a la pàgina web de l’Institut Aragonès d’Estadística. Pareix que, a pesar de la diversitat d’orígens dels estudis que s’han enumerat, cap frontera s’ha mogut a Aragó des de principis dels 80, i encara més, que poques identitats han trontollat. Molt al contrari, coneixem millor la realitat sociolingüística, a pesar que no s’ha posat remei a la fragilitat de les dues llengües històriques, precisament ara que el català s’uneix al procés que l’aragonès ja porta transitant massa anys. Actualment tenim una base suficient per conèixer les condicions amb les que el patrimoni lingüístic d’Aragó va superar el segle XX. No abandonem en debats infructuosos l’oportunitat d’estudiar els importantíssims reptes que afrontarà al llarg del segle XXI.