La llei aragonesa contra les llengües pròpies (p. 36)
El 2012 es va tramitar una iniciativa legislativa especialment lesiva per a l’estatus jurídic de la llengua catalana a la franja catalanoparlant d’Aragó, que suscitarà intensos conflictes polítics i socials: el Projecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó. Aquest projecte legislatiu impulsat pel nou govern autonòmic del Partit Popular presidit per Luisa Fernanda Rudi i que acabarà aprovant el maig de 2013 no conté ni una sola referència explícita a la llengua catalana i li canvia la denominació per l’expressió eufemística i acientífica “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la Comunitat Autònoma” (LAPAO), amb què articula una involució radical en el reconeixement i la defensa de la comunitat lingüística catalana d’aquest territori. El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya va efectuar una declaració institucional de rebuig a la iniciativa i en defensa del reconeixement dels catalanoparlants d’Aragó. En el debat de política general del Parlament de Catalunya de setembre de 2013 també es va aprovar una resolució per la qual s’insta el Govern català a “demanar al Govern d’Aragó que empri criteris científics a l’hora de reglamentar la política lingüística i que, per tant, respecti i utilitzi la denominació científica internacional de la llengua parlada a la Franja, el català, com a riquesa patrimonial cultural que cal protegir i fomentar compartida amb Catalunya, València, Illes Balears, Catalunya Nord, l’Alguer, el Carxe i Andorra”.
Paràgraf 2.
Les parts es comprometen a eliminar, si encara no ho han fet, tota distinció, exclusió, restricció o preferència injustificades respecte a la utilització d’una llengua regional o minoritària l’objectiu de les quals sigui descoratjar-ne o posar-ne en perill el manteniment o el desenvolupament. L’adopció de mesures especials a favor de les llengües regionals o minoritàries, destinades a promoure una igualtat entre els parlants de les llengües esmentades i la resta de la població i orientades a tenir en compte llurs situacions peculiars, no es considerarà un acte de discriminació amb els parlants de les llengües més esteses.
Pàgina 43
Data 1-11-2012
Lloc: durant un acte de campanya electoral del Partit dels Socialistes de Catalunya (Partit dels Socialistes de Catalunya), a Lleida
Autor: Marcelino Iglesias, expresident de la Comunitat d’Aragó, catalanoparlant (va néixer a la Franja)
Descripció: va dir, en relació amb la proposta del president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas sobre el dret a decidir de Catalunya, que, l'”enfrontament entre Alemanya i França el segle XX a causa de l”hipernacionalismo’ ha provocat més de cent milions de morts”. Iglesias també va al·ludir a les quatre “guerres civils” que ha sofert Catalunya: les tres guerres carlistes i la guerra civil de 1936.
Pàgina 44
Data desembre 2009
Autor: César Vidal, periodista que ha treballat en programes de tertúlia a Telecinco i Antena 3 o en diaris com La Razón
Descripció: Va comparar el nacionalisme català amb el règim nazi, quan va dir: “Així com el nacionalsocialisme de Hitler aspirava a annexionar-se territoris en el III Reich, el nacionalisme català pretén incloure regions com Aragó”.