Origen: Francesc Serés: ‘L’anticatalanisme ha estat un dels motors polítics d’Aragó’ – Racó Català
Francesc Serés: ‘L’anticatalanisme ha estat un dels motors polítics d’Aragó’
L’escriptor analitza l’estat del català a la Franja en un assaig a la revista Divèrsia
L’escriptor Francesc Serés, autor de nombroses novel·les i col·laborador habitual de la revista l’Avenç, publica un article a la revista Divèrsia en el qual analitza la situació del català a la Franja. Serés destaca la contribució dels dos mitjans de comunicació públics catalans, TV3 i Catalunya Ràdio, per garantir l’ús social del català a la Franja. “Veníem d’alguna cosa pitjor que la inexistència, veníem d’una existència disminuïda, de la llengua bastarda i de l’animadversió que aquesta generava en els altres”, assegura Serés quan valora l’importància d’aquests dos mitjans.
En aquest mateix sentit, considera que l’obra de Jesús Moncada, que se situa al Mequinensa, també va esdevenir “un punt de referència sòlid i acollidor, que ens ha servit per situar la nostra gent, la nostra llengua, la nostra terra i el nostre temps”.
“L’anticatalanisme ha estat un dels motors polítics d’Aragó que han fet servir tots els partits”
Segons aquest escriptor, tots els partits han atiat el discurs anticatalanista. Des del PP, el PSOA, el PAR, IU i, fins i tot, la CHA. “A Aragó el català no ha estat mai percebut com un patrimoni, ans al contrari”», explica Serés. Alhora, afegeix que tot i que “respectem l’aragonès no vol dir que no veiem que s’ha utilitzat com a barrera per al català”.
“Les relacions polítiques entre Aragó i Catalunya han estat fatals per al català”
Francesc Serés assegura que els greuges en les polítiques municipals, en les infraestructures o les obres d’art de la Franja han encallat les relacions entre Catalunya i Aragó. Segons Serés, el denominador comú de tots aquests conflictes és sempre “social i cultural, el desig d’afirmar-se davant de l’altre”. En aquest sentit, considera que aquest fet pot ser “legítim i comprensible si es fa amb finalitats constructives” però qualifica de “miserable si es fa amb ànim de destruir una realitat cultural i lingüística tan fràgil com la de la Franja”.
“La Franja és cultura catalana, és la seva presència en un territori especial, complicat i dinàmic”
L’article explica que la Franja és el territori catalanòfon més proper a la Principat però el nivell de protecció de la llengua el situa molt més proper al Rosselló o a Sardenya. Serés fa referència a la polèmica sobre el LAPAO i considera que aquest gest posa de manifest “la impotència de qui veu que no pot eradicar una llengua però fa tot el que pot per eradicar-la allà on és més feble”.
“La presència del català a la major part de les escoles de la Franja és encara molt petita”
Aconseguir una major quantitat i qualitat d’hores hauria de ser el primer pas “per dignificar la llengua i també les persones que la parlen” detalla Serés. Alhora, explica que a les biblioteques, el català és “residual” com també ho és en la retolació de botigues, per exemple.